tag:blogger.com,1999:blog-21499377.post113974125610244306..comments2008-05-02T23:25:11.683+02:00Studiolumhttp://www.blogger.com/profile/06377777909296284368noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-21499377.post-1140438038808237522006-02-20T13:20:00.000+01:002006-02-20T13:20:00.000+01:00No idèntic, mai idèntic, però semblant. Marià Villangómez, sense saber-ho, dialoga vuit segles després amb Xin Qiji a "setembre-octubre. III":<BR/><BR/><I> No diré cap mot dels més grans.<BR/>No diré amor, angúnia, vida.<BR/>Ni per rimar diré ferida,<BR/>mostrant-la oberta entre les mans.<BR/><BR/>Ni tampoc diré primavera,<BR/>o, ara que comença, tardor.<BR/>Oh, posar als mots cap passió!<BR/>Tot just una tristor lleugera.<BR/><BR/>Escriuré només: ha plogut,<BR/>com si parlés a una visita.<BR/>I afegiré: l'octubre imita<BR/>la nova pena que he tingut.<BR/><BR/>L'octubre posa una llum vaga<BR/>pel cel del pit i al pit del nord. No diré hivern per dir-vos mort,<BR/>ni fred per dir el que ja s'apaga.<BR/><BR/>I mai no sabrem què escollir,<BR/>si haver gaudit el lot un dia,<BR/>fa temps, o si millor seria<BR/>haver-lo encara de fruir. </I>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/03457797830814445280noreply@blogger.com