tag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-65433017047568013612008-05-06T12:00:00.001+02:002008-05-06T12:00:04.123+02:00<div align="justify">El mes de febrer vaig explicar una curiosa anècdota en un post que es titulava <a href="http://jmtibau.blogspot.com/2008/02/una-postal-de-conte.html">Una postal de conte</a>, que us convido a rellegir. </div><br /><div align="justify">De vegades els cercles no es tanquen i es converteixen en espirals que continuen fins l'infinit. Aquest sembla ser un d'aquests casos. Amb David Ferré vam coincidir a Cornudella durant la presentació de El vertigen del trapezista, i fins i tot va estar parlant un allarga estona amb mon germà i els meus pares, els signants de la famosa postal. Dies abans ja m'havia enviat un conte que precisament es titula <em><strong>La postal</strong></em>, inspirat per l'anècdota que ens uneix. </div><br /><div align="justify">Però la cosa no acaba aquí; resulta que fa pocs dies m'ha informat que aquest conte ha obtingut un accèssit al I Premi de Narrativa Curta Sant Jordi de Mont-ral.</div><br /><div align="justify">Espero que l'espiral continuï girant.</div>Jesús M. Tibauhttp://www.blogger.com/profile/17707570395715687473noreply@blogger.com