tens un racó dalt del món

Llambordes

2009-11-23T11:30:00.000+01:00

Línies antigues s'estenen als meus peus.

Trepitjo ferm el teu dibuix abstracte,

camino amb certesa

pel relleu solcat dels teus anys.

Foto de Montse Subirats.

Desdefinicions (131)

2009-11-23T07:32:00.000+01:00

Tres Desdefinicions més. Necessàries? No. I què?

independentistme. Moviment que propugna la independència, però no del tot.
ricsoteràpia. Tècnica terapèutica consistent en fotre-se’n del problemes dels pobres.
varòmetre. Aparell per mesurar la masculinitat.

Presentació d'Una sortida digna a Ascó

2009-11-22T17:00:00.000+01:00

Divendres passat, tres quarts abans de l'acte, arribo a Ascó pràcticament alhora que Jesús Fusté. A la porta del Centre Neuràlgic ja ens espera Jordi Grau, de la llibreria Can Solfa, que ha organitzat la presentació. Encaixades de mans,petons, presentacions... Ajudo a descarregar el piano a Jesús Fusté (el guitarrista no ha pogut venir). Problemes amb el projector que un informàtic resol a última hora, simplement prement una tecla de l'ordinador. Generoses paraules de presentació de Jordi Grau, brillant actuació de Jesús Fusté que, com sempre, deixa amb la boca oberta els assistents (a qui agraeixo eternament les seves col.laboracions, la cessió del títol d'una de les seves cançons i la seva amistat), i jo que torno a insistir que les morts que apareixen als contes no són dramàtiques ni macabres, sinó vitals.

Als rostres del públic llegeixo que la presentació ha estat un èxit. La gent està satisfeta d'aquest primer acte que organitza Can Solfa, a qui felicito i animo a continuar amb aquesta dinàmica molt més activista que haurien de seguir les llibreries. Des d'ara, compten amb el meu agraïment, amistat i suport per a organitzar aquesta mena d'actes.

Em sento ben tractat; segur que tornaré a Ascó amb més llibres.

La propera presentació divendres 27 de novembre, a la Biblioteca de Roquetes.

A la foto, Angelines Gironés, regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó, Jordi Grau, Jesús M. Tibau, Lourdes Salvadó, mestressa de la Llibreria Can Solfa, i Jesús Fusté.

Blogs degustació

2009-11-22T12:00:00.001+01:00

Recuperant la secció de Blogs degustació:
.
Cartes a l'eternitat
Descalça i sense sabates: petits tresors
Laboratori d'idees: educació versus creativitat

Lolita, de Vladimir Nabokov

2009-11-22T07:49:00.001+01:00

Les adaptacions cinematogràfiques d'obres literàries fan de vegades que alguns lectors s'abstinguin de llegir l'original, pensant que amb la visió de la pel·lícula ja poden donar per coneguda la novel·la. Gran error.

S'han fet diverses versions a la pantalla de Lolita, de Vladimir Nabokov, però la que més recordo (tot i que fa temps que no l'he vist) és la de Stanley Kubrick (1962) amb James Mason com a protagonista. Ara, la lectura del llibre m'ha seduït i m'ha sorprès alhora. En el moment de la seva publicació, el llibre va crear molta polèmica, però avui en dia, 50 anys després, en una societat més susceptible i conscienciada en la defensa dels menors, possiblement encara en crearia més.

L'argument suposo que és conegut per tothom; la història de l'obsessió d'un home madur, Humbert Humbert, per una noieta de dotze anys, per una nimfeta, com ell les anomena. Mentre llegia la novel·la, en part em recordava el conte clàssic de la Caputxeta. En aquest cas, el llop Humbert, que sovint es descriu a si mateix com un monstre, està sovint en mans de la Caputxeta Lolita, i la seva obsessió el fica dins d'una tempesta sense terme mig, entre el plaer infinit i el desassossec.

Deixant de banda l'argument, la narració és exquisida, i a la contraportada de l'edició que he llegit descriu de forma perfecta el llibre com "una enlluernadora combinació de lirisme i d’ironia". Humbert, el protagonista, mostra sovint un despreci per la naturalesa humana, a qui tracta de vegades amb crueltat, o una indiferènca insuperable en el millor dels casos, a excepció de les seve nimfetes, que cerca amb golosia (per exemple, a la mare de la Lolita, amb qui es casa per tal de poder estar aprop de la xiqueta, la defineix com a mediocre, malaguanyada, foca maldestra, pobra criatura cepada i llefiscosa...). Els viatges que realitza per gran part dels Estats Units són l'excusa perfecta per fer un retrat de la seva societat. Mig segrestador, mig segrestat, la seva vida es troba atrapada entre l'infern i el cel, entre la bestialitat i la bellesa, i es comporta de vegades com un home, com un adolescent, com un reu.

Us deixo alguns petits fragments:

"El sol va fer la seva ronda habitual al voltant de la casa i la tarda va madurar en crepuscle."

"La seva autobiografia estava tan mancada d'interès com ho hauria estat la seva autòpsia."

Quan Humbert descriu la sensació en veure a Lolita després d'una separació diu: "i aquella impressió (un interval humà molt estret entre dos batecs de tigre)".

"Boires de tendresa cobrien muntanyes de desig".

"Les regions benignes i solemnes en què em bellugava eren el patrimoni dels poetes, no pas el terreny dels crims."

"La Lolita, barreja d'ingenuïtat i murrieria, d'encant i vulgaritat, d'humor negre i de joia rosada, quan volia es podia convertir en una nena exasperant."

Durant un càmping al bosc: "Sota la flassada que vaig estendre per a la Lo cruixien lleument les flors seques. Venus va passar."

I el fantàstic fragment final: "Penso en els bisons i els àngels, en el secret dels pigments perdurables, en els sonets profètics, en el refugi de l'art. I aquesta és l'única immortalitat que tu i jo podem compartir, Lolota meva."

Voleu conèixer millor el Delta?

2009-11-21T11:45:00.000+01:00

Si voleu conèixer una mica més el Delta de l'Ebre, us convido a veure el documental de Josep Juan Segarra, que aquest dimarts es va emetre al programa Taller.doc del canal 33. Més informació a la Marfanta

I love to love, de Tina Charles

2009-11-21T07:23:00.000+01:00

Uf! Retrocedim fins al 1976 per a recordar una cançó que llavors, amb 12 anyets, ja m'agradava. Anys setanta i discoteca en estat pur.

La faixa

2009-11-20T11:00:00.000+01:00

Vés, quina cançó ha caigut tot just avui.

Cares del món (125)

2009-11-20T07:28:00.000+01:00

Núria em regala aquesta cara del món londinenca.

Post fet a mà

2009-11-19T17:00:00.000+01:00

Iniciativa sorgida amb èxit i encert del blog Un altre invent.

Com a complement del post, us convido a escoltar Escriu-me aviat.

El sol tebi amansa el seu caliu

2009-11-19T07:37:00.000+01:00

El sol tebi amansa el seu caliu i aviat pintarà de colors el vespre, tot just abans de la foscor. Torno a casa cansat i m'enlluernen els records. Línia contínua a la carretera; no puc avançar fins passat el revolt.

Reaccions A la barana dels teus dits

2009-11-18T23:59:00.000+01:00

En aquest post recolliré tots els comentaris sobre el llibre, tal com ja vaig fer amb el trapezista, tot i que endevino que no serpa tan nombrós. La poesia compta amb menys lectors, tot i que sigui el gènere més conreat de forma amateur, i el primer que la majoria de la gent utilitza per a expressar les seves emocions. Aquests poemes d'amor se m'ha ficat pel mig dels llibres de contes, gairebé sense estar previst, gairebé de forma impulsiva, i són com un regal que faig a la meva dona i a mi mateix, com una necessitat que tenia d'expressar sentiments acumulats, passats pel sedàs de 20 anys de convivència i d'amor compartit.

Col·lecció de moments
Serret blog
Cornudellaweb
Serret blog: signatura
Col·lecció de moments
Sies.tv
Espai de llibres
Tumateixllibres

Aprenent de natura

Rebaixes

Marta Pérez Sierra

El basar de les espècies

Menjar blanc

Nàufragiobrer

Helena Bonals

Una sortida digna a Ascó

2009-11-18T17:36:00.002+01:00

Aquest divendres 20 de novembre, a les 18.30, el periodista Jordi Grau presentarà Una sortida digna al Centre Neuràlgic d'Ascó, en un acte organitzat, amb molt d'interès i il·lusió, per la llibreria Can Solfa.
Al seu blog podeu veure el llibre a l'aparador o aguaitant per qualsevol lloc, o com ensobren les invitacions.
En aquest acte, sempre amb el suport de Cossetània, tornaré a comptar amb la col·laboració de Jesús Fusté, que cantarà un parell de cançons acompanyat a la guitarra per Toni Just.

135è joc literari

2009-11-18T07:30:00.001+01:00

Per al tercer joc literari d'aquest mes us proposo un clàssic de la secció: l'anagrama.
Avui heu d'esbrinar quin autor/a s'amaga darrere d'aquest anagrama que, potser, us despistarà:
.
LLETRA MORTA? JO NO
.
Heu d'enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
Vinga, a fer càlculs i a sumar punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres cedits i dedicats pels seus autors/es, i un altre lot de llibres guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, dins de les activitats de la Tardor Literària.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el l'1 de desembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà un nou joc literari

2009-11-17T22:56:00.000+01:00

Demà arriba el tercer dels jocs literaris del mes.

Animeu-vos a participar i aconseguir números per al sorteig dels premis del mes de novembre: A) Un lot de llibres cedits pels seus autors:

El final del joc, de Gemma Lienas
L'efecte espantall, d'Agustí Masip
El primer volum de les obres completes de Joan Cid i Mulet (dedicat pel prologuista Emigdi Subirats)
Aigües fondes, de Francesca Aliern
Camí d'amor, de Francesc Mompó
Camp de mèrleres, de Francesca M. Pujol
.
B) Un lot de llibres dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona
Eva Baltasar, Atàviques feres (premi Comas i Maduell 2008)
Ramon Vernet i diversos autors, Atracament i altres contes (premi TINET 2008)
Dolors Borau, Com una pedra (premi Pin i Soler 2008)
Enric Balaguer, La casa que vull (premi Rovira i Virgili 2008)
Diversos autors, Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l'ebre català, cronista de l'exili, 2008.
.

De moment, també podeu participar als anteriors jocs del mes:
133è joc literari

134è joc literari
.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és l'1 de desembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

USD a l'aparador de la llibreria Adserà

2009-11-17T11:32:00.000+01:00

A finals dels setanta i principis dels 80 vaig estar estudiant 7 anys a Tarragona. Durant aquest temps, una de les distraccions principals era passejar Rambla Nova amunt i avall, fins al balcó del Mediterrani, amb aturada segura a les llibreries. Per això em fa tanta il·lusió veure Una sortida digna a l'aparador de la llibreria Adserà.

Sempre dic que intento viure del "cuento" i, econòmicament, encara no ho he aconseguit. Però per a aquell adolescent que badava davant el mostrari de llibres, que invertia els seus estalvis en llibres de Pedrolo, Rodoreda, etc, és tot un somni veure el seu llibre a l'aparador.

Perdut o fugit?

2009-11-17T07:29:00.000+01:00

Literàriament parlant, com és més potent aquest guant al mig del carrer: perdut o fugit?

Indecisos entre els dos blaus

2009-11-16T11:30:00.000+01:00

Indecisos entre els dos blaus

s'inclinen.

El pes dels dies i l'oreig del mar

acompanyen llur viatge.

Dibuix de Carme Rosanas.

Desdefinicions (130)

2009-11-16T07:26:00.000+01:00

Una ració temàtica de Desdefinicions:

separetista. Fill que es vol independitzar.
seperatista. Pera que no vol formar part de la macedònia.
sèpiaratista. Sèpia que va a la seva.
ceparatista. Cep allunyat en un camp de vinya.

Entrevista a Ràdio Falset

2009-11-15T21:00:00.005+01:00

Fa uns dies vaig poder gaudir d'una còmoda i agradable entrevista (precedida d'un també agradable dinar) amb Agustí Masip i Montserrat Mateos per al programa Perfils de Ràdio Falset.

La podeu escoltar al 107.6 fm o a la seva web http://www.radiofalset.cat/ , els dies 16 de novembre a les 21.00, o el 21 de novembre a les 15.00.

rastre dels teus dits als meus dies

2009-11-15T13:34:00.000+01:00

Barana al sol, al mar i a l'alba.

Busco i trobo amb il·lusió

rastre dels teus dits als meus dies.

Foto agafada del blog Així ho penso, amb Tarragona com a marc, la ciutat on tot va nèixer.

El cor cansat, de Josep Igual

2009-11-15T07:27:00.003+01:00

El cor cansat, de Josep Igual, és una novel·la publicada el 1996, amb el lúcid estil característic de l'autor, intel·ligent i irònic. Des del seu retir físic i espiritual al Poble Nou del Delta, un escriptor d'èxit, Tomàs Llorian, fa un repàs a la seva vida, salpebrada amb fracassos de l'amor. L'autor aprofita els inicis periodístics del protagonista per fer aparèixer personalitats literàries i culturals com ara Josep Pla, Joan Fuster, Sebastià Juan Arbó, Carles Santos, Dalí...

La llum, els colors i la senzillesa del paisatge i la gent del Delta suavitzen el final d'un cor cansat pels atacs de la vida, i són un bon refugi on mirar al passat sense por de caure. Els anys relativitzen les coses; el riu desemboca sense estridències.

300.000 refranys. Gràcies Víctor.

2009-11-14T18:40:00.000+01:00

Víctor Pàmies, l'autor, entre altres del blog Raons que rimen, duu a terme des de fa uns quants anys una tasca tossuda, constant i segur que plena de satisfaccions en defensa de la nostra llengua, especialment en el món dels refranys, gràcies a la seva web Paremiologia. Només cal una dada per a adonar-se de la seva immensa tasca: Paremiologia ha arribat ja als 300.000 refranys registrats! Tot aquest tresor acumulat pel Víctor mereix el nostre reconeixement, aplaudiment i gratitud. Per això aquests dies trobareu molts posts en homenatge a la seva dedicació.

Gràcies, Víctor.

L'autor del logo és http://www.pallidisseny.com/

Llegint Una sortida digna

2009-11-14T11:38:00.001+01:00

Més lectores i lectors que vaig recollint al blog del llibre m'envien fotos amb Una sortida digna a les mans, a canvi d'un conte inèdit.

Animeu-vos.

No permita la virgen, de Joaquin Sabina

2009-11-14T07:10:00.000+01:00

Infinites són les cançons inoblidables de Joaquin Sabina. Aquesta és la que escoltava en el moment concret que vaig explicar en aquest post.