Pau Vallvé | Blog

(a)phònica, el millor festival d'aquest país.

2009-06-30T09:23:00.003+02:00

Aquest cap de setmana hem tingut la sort de formar part del cartell d'un dels millors festival (sinó el millor) d'aquest país. Com passa quasi sempre, el millor no coincideix amb el més famós (no cal posar exemples), però la veritat és que participar del festival (a)phònica de Banyoles ha estat un veritable plaer.

Fer les coses ben fetes, estar pels artistes, fer-ho amb una il·lusió infinita, tenir tot el poble al costat recolzant la causa, totes les condicions necessàries (i més i tot), un entorn preciós, pràcticament totes les actuacions gratuïtes, un cartell de luxe (Hanne Huckleberg, Mª del Mar Bonet, Roger Mas, Mazoni, u_mä, Anímic, Silvia Perez, Santa N, Hyperpotamus, etc), uns treballadors i voluntaris competents i un director encantador, atent i entregat en cos i ànima, són uns quants dels motius pels quals l'(a)phònica marca la diferència.

Vam tocar-hi dijous i diumenge encara hi érem escoltant el magnífic concert que Sílvia Perez va fer acompanyada d'un Hang! Preciós. El concert de la Noruega Hanne Huckleberg (de la qual som fans extraordinaris) va ser, sota el meu punt de vista, la millor actuació del festival, fent d'aquella nit la seva única actuació a espanya de la gira d'aquest tercer disc. També va ser un plaer poder-hi estrenar un experiment, el que vam fer els u_mä conjuntament amb els Anímic: u_mänímic. Les dues actuacions solapades, tocant 5 peces els dos grups alhora sobre l'escenari interpretant peces de les dues bandes. Un plaer i una experiència que van significar ja la cirereta del pastís.

Un festival, una població i una gent excepcionals que ens han donat, durant aquest quatre dies, moltes lliçons que ens fan tornar a creure que en aquest país les coses també es poden fer ben fetes.

Tot un plaer.

Fins l'any que ve (a)phònica, tornarem segur per disfrutar de la següent edició, és una amenaça.

Francesc Viladiu for president!

Hi ha coses realment precioses

2009-04-03T13:39:00.002+02:00

Hi ha coses realment precioses. Aquest instrument (Hang Drum) ben tocat, com en aquest vídeo, és realment preciós.

Scotch Mist (sencer)

2009-04-02T13:16:00.000+02:00

Ja està al YouTube l'Scotch Mist sencer!
L'Scotch Mist és la filmació que Radiohead va emetre online la nit de cap d'any. La filmació consisteix bàsicament en Radiohead al seu local d'assaig tocant tot l'últim disc, In Rainbows. Però també hi ha algunes perles entremig, com remixos amagats de les peces, animacions, el videoclip de nude rodat en una càmera especial per fer coses en càmera ultra-lenta, algunes tonteries, etc... Pels malalts de Radiohead va ser tot un regal i inclús alguns vem passar el cap d'any veient això. Aquí teniu l'"Scotsh Mist", que és com es titula la filmació.

Transatlanticism

2009-03-31T01:18:00.002+02:00

Avui per casualitat he tornat a sentir, després de molts anys, aquesta cançó i m'ha tornat a encantar.

Grup: Death Cab For Cutie
Cançó: Transatlanticism
Disc: Transatlanticism
Any: 2003

Firefox 3 | Rècord Mundial

2008-06-22T10:50:00.003+02:00

Ja ha sortit el "Firefox 3"!

El millor navegador del món (que a més és gratuït) inclou moltíssimes millores en la nova versió 3: Més seguretat, més rapidesa, menys errors, millor personalització, etc.

Per la ocasió els de Mozilla (els creadors del Firefox i de molts altres softwares lliures impressionants) van inventar-se el "Download Day" per mirar d'aconseguir batre el rècord Guinnes de programa més descarregat en un sol dia i ho van aconseguir.

El passat dimecres 18 de juny vam ser uns quants els que ens el vam descarregar (aproximadament uns 15 milions de persones en tot el món).

Podeu descarregar-lo en Català AQUÍ
i podeu veure el rànquing dels paisos amb més descàrregues AQUÍ

Radiohead ha al·lucinat

2008-06-06T19:52:00.004+02:00

Fa unes setmanes Radiohead va obrir una espècie de concurs de remixos de la seva cançó "Nude". Va posar a l'iTunes la cançó per pistes separades i va obrir una web (www.radioheadremix.com) perquè tothom que fes un remix el pogués penjar i la gent el podria votar, etc.

Jo vaig comprar les pistes separades per fer el remix i encara no m'hi he pogut posar, però un malalt ha fet un extraordinari vídeo-remix que ha deixat amb la boca oberta inclús als propis Radiohead que han fet un post a la seva web parlant del remix.

Aquí teniu el vídeo-remix:

Explicacions sobre la cançó del cor

2008-06-01T15:13:00.000+02:00

La cançó del cor de la ciutat, la del concert al Peris (veure el vídeo), és de Pau Vallvé i la canta Maria Coma. Sí, és correcte, però volem aclarir algunes coses degut al gran nombre de mails que hem rebut sobre aquest tema.

1. La lletra no és de Pau Vallvé, l'han feta els guionistes de la sèrie.

2. La cançó ha estat un encàrrec, com els anuncis i sintonies que fa Pau Vallvé, per tan, no sortirà a cap proper disc de Pau Vallvé ni de Maria Coma. Ha estat una cançó feta exclusivament per la sèrie i per encàrrec, es a dir que l'estil de la cançó va ser demanat pels guionistes de la sèrie.

3. No tenim la cançó i si algun dia la tinguéssim no us la podríem passar, ja que és propietat de la sèrie i són ells qui decidiran què se'n fa.

4. El disc que la Maria Coma està preparant no té res a veure amb l'estil d'aquesta cançó. La Maria va participar en aquesta cançó només com a cantant.

5. Si voleu escoltar la cançó podeu fer-ho mirant aquest vídeo:

Nou disc

2008-04-06T17:04:00.004+02:00

Ja ha sortit el 2n disc dels Firts Aid Kit, produït, arranjat, gravat i mesclat (com el primer disc) per Pau Vallvé.

Es titula "Plaits" (trenes) i d'entre moltes col·laboracions (inclosa la del mateix Vallvé) en podem destacar la de la Berta i Marta Vallvé (les germanes) cantant en la obertura del disc.

El concert presentació del disc serà a la sala Apolo[2] el 9 de Maig. També cal destacar l'actuació que el grup farà al festival SONAR d'aquest any.

Aquest és el videoclip del primer single "Truth Can Hurt"

www.firstaidkitmusic.com

Absolut

2008-03-06T14:27:00.005+01:00

És al·lucinant!

El més fort de tot no és que aquesta màquina hagi estat programada per fer aquesta peça, sinó que des de la web pots fer-la sonar tu mateix, interactuar amb aquesta i altres màquines que tenen i inclús descarregar-t'ho. Gràcies, qui sigueu que heu fet això.

La web del projecte patrocinat pels licors Absolut és http://absolut.com/absolutmachines

Per més informació del tema podeu anar a la web http://mlab.taik.fi/paja/

Descarrega't legalment u_mä

2008-02-18T14:31:00.005+01:00

Des d'avui es pot descarregar el disc d'u_mä sencer i gratuïtament. L'arxiu inclou tot el llibret i totes les cançons.

Podeu descarregar-lo a www.umabcn.com/descarregar

Pels qui vulguin el disc en format CD per poder-lo tocar i fullejar hem arreglat la botiga online i ja no falla amb cap navegador i tot funciona a la perfecció. També el podreu comprar als concert d'Estanislau Verdet (veure agenda).

Espero que us agradi.

Joanna Newsom

2008-01-22T11:42:00.000+01:00

Estic literalment enganxat a Joanna Newsom. Feia temps que tenia els seus discs, però fins aquesta setmana no me'ls he sentit be. Dels dos discs que te, recomano el "The Milk-Eyed Mender", que de moment és el que m'he sentit més.

He estat buscant una web o un MySpace seu per posar-la aquí, però la web que té és de la seva discogràfica i no hi posa res i de myspace no n'he trobat així que us deixo l'enllaç a la seva biografia de la wikipèdia

Perduts per LOST

2007-12-21T19:03:00.000+01:00

TRAILER DE LA QUARTA TEMPORADA DE PERDIDOS

Ja és aquí!
Queda 1 mes i deu dies!!

La 4a temporada de PERDIDOS (LOST) arriba el 31 de gener!! (en anglès, clar)

Aquest trailer m'ha matat. Ara que havia aconseguit suportar la llarga espera sembla que aquest ultim mes serà etern.

Els que no l'hagueu vist (no mireu el trailer) poseu-vos les piles, perquè és la millor sèrie del món.

TRAILER 2 DE LA QUARTA TEMPORADA DE PERDIDOS

El nou disc de Radiohead

2007-12-05T00:19:00.000+01:00

Moltes eren les expectatives que tenia per aquest nou disc del meu grup de capçalera: Radiohead.

Radiohead sempre ha fet un pas endavant en cada disc que ha tret. El fastigós "Pablo Honey" va ser immensament millorat pel "The Bends", tot i que encara seguia sent un grup de cançons per a series adolescents americanes quan plou a l'altra banda del vidre i estan tristos. El "The Bends" va ser brutalment superat per l'"Ok Computer", el gran disc de Radiohead, el primer disc bo de debò de la banda. Quan semblava que el pop-rock havia tocat sostre amb aquell disc trenquen amb un disc més enllà de tota catalogació: Kid A (el meu disc preferit, no per les cançons sinó perquè és un disc de cap a peus, un disc rodó, ben fet i original tan en composició com en producció).

Inclús la segona part d'aquella gravació, l'"Amnesiac" (gravat alhora que el Kid A, però editat 8 mesos després) significa un pas endavant. Més apocalíptic, més jazz i alhora més electrònic, tot i que més dispers. Cap a on podia anar Radiohead per superar aquella obra mestra doble (Kid A/ Amnesiac)?? Cap al "Hail to the Thief", una evolució de Kid A/Amnesiac portat al treball de banda i al pop d'Ok Computer amb un toc de cançó antiga i un punt d'irreverència punk (sobretot amb les lletres, que anaven totes en contra de Bush, de fet Hail to the Thief és un eslogan en contra de Bush que ja existia).

I clar, era lògic pensar que el següent disc seria un altre pas més. I estàvem tots impacients seguint el culebrón: Primer a punt de la separació per problemes de concepte de grup (La majoria volia deixar de banda l'electrònica i el Thom no), provant mil productors diferents (El Nigel Goldrich, productor des de Ok Computer a uns els semblava massa electrònic), gravant intents de disc fins a tres cops, pel mig un disc en solitari del Thom Yorke, l'"Eraser" (una puta meravella només apta per iniciats) i mil històries més. I de cop Radiohead s'embranca en una petita gira on prova noves cançons.

Aquí és on jo em trenco. Com a bon seguidor em baixo les gravacions dels concerts per sentir les cançons noves. En recol·lecto fins a un total de 16. Totes absolutament canyeres (a lo "Pablo Honey" casi!) i patètiques excepte "Videotape", "15 steps" i "Arpegi", encara que també les fan canyeres i sense cap mena de gràcia. Perdo la fe quasi del tot. El declivi de l'imperi, dic.

Me n'oblido al cap del temps fins que, abans de l'estiu, a l'At Ease (web oficial de fans de Radiohead) a la qual estic subscrit esbomben que el disc ja està acabat i que l'estan masteritzant a Nova York. Aquí haig de reconèixer que em torna el cuquet.

De cop, fa un parell de mesos, surt la notícia de que Radiohead treu nou disc i que ho farà a través de la web, que es podrà triar el preu que vols pagar per ell i que hi haurà un segon cd que es vendrà amb el primer unes setmanes més tard. M'hi apunto. "In Raibows" es titularà.

El dia 10 d'octubre, tal i com havien dit, ens envien el link per descarregar el disc. Jo pago per ell 0,00€ (perquè com a bon fan tinc tots els seus discs originals i aquest cop també voldré tenir l'edició física, la digital no tinc perquè pagar-la. Ja compraré l'altra, em dic).

A primera escolta, tot i que hi poso moltes ganes i m'ho prenc com a algo important (com cada primer cop que escolto un disc de Radiohead), em sembla una merda absoluta.

Passen els dies i només hi veig cançons com a mitges, més aviat loops mal enllaçats entre si, parts inconnexes. Melodies poc treballades, etc. Algunes són cançons que fot anys que tinc a l'mp3 en versió de concert (i casualment són de les que són més cançons, com "Nude"). Hi ha peces que no estan malament com "Faust Arp" que s'ha de reconèixer que tot i ser una còpia de Beatles i de Nick Drake està ben trobada i és maca. "Arpeggi" i "Reckoner", tot i ser bones idees crec que estan poc treballades i són massa un loop sense dinàmica (els dos temes tenen un baixón bo a mig tema, però que no porta enlloc interessant en cap dels dos casos). El final de "All I Need" és impressionant, però la melodia de l'estrofa fa vergonya d'escoltar. I la que havia de ser la reina de la nit "Videotape" se la carreguen fent-ne una versió rollo remix intel·lectual desvirtuant la enorme cançó que era en la versió dels directes de la petita gira prèvia (si podeu baixeu-vos-la i descobrireu quina gran cançó era i veureu que el piano no marca la pulsació sinó la contra i que llavors la melodia s'entén diferent, millor). En fi, ni mencionar la resta de peces, ni tan sols el reggae hortera i ensucrat. O sigui que em quedo amb "15 Steps", "Nude", "Faust Arp" i a molt apurar amb "Arpeggi".

Decebut ho comento amb els amics i demés. Sembla que a la gent li ha agradat i no ho acabo d'entendre. Potser sóc jo que he anat cap una altra banda i en comptes de que Radiohead sigui pitjor el que passa és que ja no m'agrada Radiohead, penso. Però se'm fa estranya la idea.

Decideixo esperar al 2n Cd. El segon cd arribava a les cases que l'havien demanat junt amb el primer cd, uns vinils i mil merdetes aquest dilluns 3 de desembre. Com que jo no el vaig demanar (en un atac de decepció en escoltar el primer cd) decideixo mirar de trobar-lo a la xarxa. Em costa pocs minuts trobar algú que l'hagi penjat. Me'l baixo i l'escolto.

Vòmit. És la primera paraula que em ve al cap després de passar-me els quasi 27 minuts que dura aquest segon cd escoltant-lo callat i al·lucinant. Com pot caure un grup tan bo tan avall, em dic.

A grans trets: "Mk1" i "Mk2" són merdetes i sorollets per omplir i no dir que el 2n Cd té 6 cançons en comptes de 8. "Go Slowly" sembla que comença be però és un retorn a les sèries adolescents plovent darrera els vidres. S'en pot destacat "Last Flowers" però en un possible "The Best Of Radiohead" no estaria ni en el 3r cd. "Down is the new Up" encara pot encisar per la seva part fosca però en el fons no és més que rock & roll sobat. La resta no val la pena ni destacar-les.

En un ultim intent de retrobar-me amb Radiohead decideixo escoltar els dos cd's seguits per si de cas descobreixo que són els reis de les macro-estructures. I veig que no.

Però de cop rebo l'actualització de l'At Ease (la web dels fans) dient que ja han sortit les dates definitives del tour europeu de Radiohead i confirmo que actuaran el 12 de juny a Barcelona, al Fòrum. Busco i trobo que les entrades es posaran a la venta el dilluns 17 de desembre al "Tik tak ticket" i a la Fnac i començo a trucar i enviar mails com un boig als amics/fans il·lusionat de que ve Radiohead!! Inclús truco al mànager per dir-li que no em posi concerts aquell dia.

Acte seguit, per voluntat pròpia, em poso tot l'In Rainbows (els dos discs seguits) i flipo mandonguilles. Segueixo pensant que és el pitjor disc des del The Bends, però no sé que passa que acabo dient allò de:

"Són Radiohead!! Els que han fet "Pyramid Song", "Life in a glass house", "Exit Music (for a film)", "Sail to the moon", "Kid A", "Like Spinning plates", "Fog", "Paranoyd Android", "We suck Young Blood", "How to disapear completely" i tantes altres obres mestres. Són els meus i amb això ja en tinc prou!!".

Ens veiem el 12 de juny al fòrum.

Música per a un apartament i sis bateries

2007-11-27T23:23:00.000+01:00

"Music for one apartment and six drummers". Així es titula aquest curtmetratge sublim.
Crec que el van projectar fa uns anys al CCCB en un dels passis de curtmetratges que solen fer.

Fins aviat.

Sí i encara més.

2007-11-12T02:15:00.000+01:00

Avui el Salvador Sostres m'ha agradat. No sempre ho fa, però avui si.

L'article publicat a l'AVUI d'avui diumenge és aquest:

---------------------------------------------------------
"Bàrbars perquè sí."

"La grolleria és terrible, ser un maleducat no he entès mai en què et beneficia. No parlo de saber-te el protocol, etcètera. Però fes la teva contribució, encara que sigui petita, a l’alegria. Hi ha un ambient festiu, i ets un estúpid si sistemàticament et dediques a destruir-lo. La grolleria és terrible, maltractar els cambrers, generar tensió sense motiu; són uns bàrbars els devastadors d’armonies i és realment desagradable la seva companyia. Tens dret a emprenyar-te, i a mostrar la teva indignació sempre que convingui. Però hi ha gent, aquesta gent terrible, que és grollera perquè sí, que només gaudeix ferint. El jutge Estivill deia que el que més li agradava del món era veure com algú s’enganxava els dits a la porta, ho trobava molt divertit. Quin gran sàdic. Odio la gent així, i crec que la major part de situacions incòmodes per les quals hem de passar són per culpa seva. La major part de moments amargs, o agres fins i tot, ens els causen aquests personatges absurds sense els quals l’amabilitat arribaria a molts més àmbits. Hi ha una idea que no voldria deixar sense comentari, i és que sovint aquesta gent rep un tipus de comprensió que se sustenta sobre la idea de l’autenticitat, “ell és així i es mostra tal com és”, i aleshores sembla com si ho haguéssim d’agrair. “És important que la gent es mostri tal com és”. Bé, depèn de com siguis. Parlo de mi, naturalment, però jo quan em deixo anar, quan baixo la guàrdia, el que em surt no és dir-li puta al primer que passa. Compro roses, per exemple. Quan estic alegre i saltimbanqui, compro roses, o escric articles eufòrics. Aleshores esclar, aquesta gent que quan es deixa anar, quan és autèntica resulta que són uns imbècils, no sé ben bé quina autenticitat els he d’agrair. Sempre he dit que l’autenticitat, com la sinceritat, estan sobrevalorades i si ets un desgraciat val més que miris de fingir."
---------------------------------------------------------

Jo n'estic molt cansat i encara diria més: "Aquells que no siguin constructius que els deconstrueixin".

Projecte denegat

2007-10-09T18:40:00.000+02:00

L'any passat Daitsu ens va proposar als First Aid Kit i a mi que féssim la música d'aquest anunci. Els vam entregar això. Al final van acabar agafant una altra música. Coses de la vida.

I avui l'he trobat i com que crec que va quedar molt be el poso aquí perquè almenys el pogueu veure.

El disc ja està a la venda!!

2007-06-26T21:25:00.000+02:00

Des d'aquesta setmana podeu trobar a les botigues de discos habituals (FNAC, Castelló, Gong, etc) el nou disc de Pau Vallvé, el CD de la Banda Sonora de la pel·lícula ZULO. L'han editat conjuntament K-Industria i Discóbolo films.

Podeu sentir-ne dues cançons de mostra al Myspace de Pau Vallvé (de les quatre que hi ha per sentir són les dues últimes)

També el podeu adquirir a la botiga dels concerts d'Estanislau Verdet (allà per 10€!).

u_mä

2007-03-21T16:11:00.000+01:00

Per fi ha vist la llum el nou projecte musical que tinc entre mans (just avui que comença la primavera!). Aquest cop no és un projecte en solitari! Ens diem u_mä i som 2: La Maria i jo. El projecte es basa en motius tocats amb els instruments, els gravem a les maquines i aquestes els van repetint, nosaltres els anem posant, traient, variant, entrant-ne de nous i cantant a sobre... creant així les peces musicals. Així que som dos pro semblem molts més. Aquest projecte també és en català, i a diferència de l'Estanislau aquest no és humorístic.
La intenció és fer un disc (que l'estem composant-gravant) i regalar-lo per Internet, estem fent tractes amb una discogràfica d'Internet perquè ens faci de plataforma de distribució, aviat sabrem alguna cosa. L'important és que el disc serà gratuït i es descarregarà legalment d'Internet.

Podeu sentir-ne 4 cançons i coneixer més el grup anant a la nostra web www.umabcn.com o clicant qualsevol de les dues imatges.

Jeremy Enigk

2007-02-27T17:18:00.000+01:00

El passat divendres 23 de febrer vam assistir al curt però intensíssim concert de Jeremy Enigk. Una hora i cinc minutets de repàs dels seus treballs en solitari. El magnífic "The return of the frog Queen" (1996), la banda sonora de "United States Of Leland" (2004), el disc que venia a presentar "World Waits" (2007), la magnífica versió acústica de "How it feels to be something on" (una perla del seu mític i antic grup Sunny Day Real Estate) i inclús un tema nou!! No hi va haver ni una peça de "The fire Theft" ("Sinatra" o "Houses" haurien estat be).

Un concert curt. La meitat amb banda (Madee), l'altre meitat ell sol amb la guitarra o el piano. Els temes tal qual. Algunes absències destacables com "Been here before" o "Dare a smile", per no parlar dels hits de Sunny Day.

Però tot i això que aparentment feia que fos un concert fluix, sense saber massa perquè, va ser un "concertasso". Quina veu, quanta passió i quines melodies!!

Jeremy Enigk, les melodies que sempre flueixen.

P.D: Després del concert, per 3r cop el vaig poder veure al Vinil() (el gran bar de gràcia on sempre anem i el Jeremy mentre ha estat aquí també) i per 3r cop no vaig tenir ous de dir-li res...

Què hi farem...

S'estrena "Una Ma de Contes"

2007-02-05T10:53:00.000+01:00

El dies 5, 6, 7, 8 i 9 de febrer, a les 17.35h, al k3 (33) (o sigui aquesta setmana), s'estrenen els 5 capítols d'Una Ma de Contes que porten banda sonora de Pau Vallvé.

"Una Ma de Contes" és una producció audiovisual que explica rondalles de tot el món, narrades en 7 minuts, a través d'un artista que dibuixa o crea plàsticament les escenes mentre un narrador les explica.

Aquests cinc contes que ara s'estrenen són el resultat de la col·laboració que TV3 va fer amb els alumnes de l'Escola Arc Iris. Els nens han intervingut en tot el procés creatiu: Els propis nens són els qui dibuixen o creen l'escena, són els que han modificat i adaptat els guions i els qui em van donar a mi les indicacions de la música que creien que havia d'anar a cada lloc.

Finalment, quan l'encàrrec que els nens em van fer va estar llest, els el vaig ensenyar per si era o no el que m'havien encarregat. Ja amb el vist i plau dels nens vam culminar el projecte fent que ells gravessin algunes pistes de percussió corporal perquè veiessin com era del procés de gravació.

Ha sigut un projecte molt maco de fer i el resultat és molt, molt digne.

Visca els nens!

C a p í t o l s :

Dilluns 5: "EL Ratpenat"
Dimarts 6: "Ens Canviem les Potes?"
Dimecres 7: "El Xacal i el Cocodril"
Dijous 8: "La Llebre i l'Eriçó"
Divendres 9: "El Llenguatge dels Ocells"

ZULO a Japó i a Miami

2007-01-13T11:53:00.000+01:00

Després d'estrenar-se al Festival Internacional de Sitges 2005, de fer una gira per molts festivals internacionals en els quals ha estat multi-galardonada, després d'haver-se estrenat a diverses sales de tot Espanya i d'haver sortit en DVD de lloguer a tots els vídeoclubs espanyols... ara, Zulo (la pel·l·l·lícula amb banda sonora de Pau Vallvé), arriba al mercat Japonès. A la foto podeu veure la portada de la versió Japonesa del DVd de ZULO.

També aquest Març ZULO participarà al prestigiós “MIFF 2007” (MIAMI INTERNATIONAL FILM FESTIVAL)

De cara al Març també es preveu la sortida del DVD de venda (no de lloguer) a Espanya. (el DVD inclourà dos tracks de la Banda Sonora per escoltar, ja que encara no se sap si acabarà sortint el CD de la Banda Sonora).

Els més impacients ja la podeu llogar a qualsevol vídeoclub.

Cabo San Roque

2006-12-04T10:32:00.000+01:00

Cabo San Roque és una de les formacions amb més personalitat de casa nostra.
Ja els havia vist aquest estiu a les festes de gràcia amb la formació al complert i ja em van encantar, però aquest cop ha sigut més greu.

Vaig tenir la sort de ser un dels espectadors que aquest dissabte van poder veure, a la sala Oriol Martorell de l'Auditori, el seu nou espectacle: "La Caixeta".

4 dels integrants de Cabo San Roque tancats dins un cub ple d'instruments (alguns fets per ells mateixos), caixetes de música i autòmats que també toquen instruments. Tot perfectament sincronitzat per crear uns colors, unes textures i unes melodies que esdevenen la banda sonora nostàlgico-romàntica d'unes imatges amateurs antigues que van trobar al carrer en una caixeta.

Estèticament l'espectacle també és impecable. L'estructura del cub, la presentació de les imatges, el vestuari i l'il·luminació acaben de donar el toc final a un dels millors muntatges que he vist.

I com els he comentat als mateixos Cabo San Roque, encara tinc la boca seca de tenir-la oberta els 50 minuts que va durar l'actuació. Amb prou feines vaig parpellejar.

Ja ho vaig dir fa poc en una entrevista que em van fer, però després de "la Caixeta" ho tinc encara més clar: Cabo San Roque és la proposta musical més interessant que hi ha actualment a Catalunya.

Des d'ara em declaro un defensor, un seguidor i un evangelista de la causa "CaboSanRoquil".

www.CaboSanRoque.com

ZULO en DVD!

2006-11-28T20:59:00.000+01:00

Aquest dijous 30 de novembre surt el DVD de ZULO pel lloguer al vídeoclubs.

Després de nadal sortirà a la venda a les botigues.

En el DVD, apart de la pel·lícula, hi ha dues temes de la banda sonora (de Pau Vallvé) per escoltar. També hi ha el making off (cómo se hizo), els audio-comentaris del director i l'actor protagonista (sobre la pel·lícula van explicant detalls), el trailer, les fotos del rodatge, les notes del director i l'actor, etc.

Espero que us agradi.

First Aid Kit

2006-11-07T22:55:00.000+01:00

La setmana passada va sortir a la venda el 1r disc dels "First Aid Kit" anomenat "F1rst".
Carles Querol i Agnès Aran són el duet que s'amaga darrera aquest nom.
El disc ha estat produït, arranjat i mesclat per Pau Vallvé. (també canto en 3 temes)
Des d'aquesta setmana el podeu trobar a totes les botigues d'espanya.

Aquí teniu el videoclip del 1r single "Still On Fire":

Links relacionats:
- http://www.firstaidkitmusic.com/
- http://www.myspace.com/firstaidkitmusic

bueeeeno, una altre cosa feeeeta

2006-11-03T19:40:00.000+01:00

Al final ens ho hem passat be i tot, tu!

En resum: "me lo imatxinava més gran"

Ara és quan algú molt d'allò diría: "Anna, MªLluisa, Ramon, us duré sempre al cor..." jajaja, però bueno, ha estat be.