What is more, I am a Catalan.

Que tornin els papers que no van cremar

2008-05-15T20:20:00.002+02:00

De la destrucció de la biblioteca de Pompeu Fabra

Qui se'n recorda dels papers espoliats, avui? Quina nova pastanaga posaran davant nostre? Ara toca partit de la selecció catalunyesa. Què serà demà?...

Si esperem gaire ja no tot serà possible, em temo.

Salut

Mare meva!!!

2008-04-29T01:50:00.002+02:00

Un grup de joves antisistema causen danys a l'accés de la seu central del PSC a Barcelona

Com pot ser?! Vàndals!

...
...

...

Vosaltres creieu que la notícia és que hagin tret les portes automàtiques de les guies?...

A vegades miro els titulars d'aquest diari perquè el meu pare era el que comprava a casa. És el que passa: comences parlant castellà als seus companys de feina sindicalistes per integrar-t'hi i acabes llegint aquesta "premsa" infecta...(m'estalvio més qualificatius)

En fi. Que el pengin ben amunt, per despenjar banderes que en Montilla vol ben altes.

Salut.

PS: No puc evitar tornar a enllaçar aquesta cançó.

Dijous Paella - Premsa Lliure

El dia que el votant català i republicà es va quedar a casa

2008-04-05T01:02:00.005+02:00

He trigat 22 dies en publicar aquest "post"...ja em perdonareu però tinc una mà de feina...En fi. Ara tot el que explicava està força clar. Però per aquell llavors era força encertada l'anàlisi (modèstia a part).

A les passades eleccions a les cambres executiva i legislativa de la capital de la metròpoli no s'han votat els diputats i senadors. S'ha simplificat l'elecció a triar el mal menor -un de bord o un de menys bord-, perquè l'ecspanyol mitjà pugui sentir-se partícep del joc i s'animi a vestir-se el xandall Decathlon i aixequi el cul del sofà IKEA per anar fins la mesa electoral.

Per això és increïble veure què ha desencadenat la debacle electoral d'ERC. Pot ser si que la conxorxa mediàtica bipartidista (afer d'estat inusitadament ben executat) ha fet efecte...O potser la bona gent catalana ha trobat contradictori votar un partit que farà la independència al Congreso de los Diputados.

A la fi del serial de l'estatut, la direcció del partit va assumir la seva aprovació com una reprovació als seus plantejaments. I va decidir col·laborar en la seva gestió mentre que el seu votant veia com la principal diferència ideològica envers els altres partits majoritaris -la independència, a part de la coherència- s'anava difuminant.

El creixent desengany vers ecspanya no ha anat a parar a la bossa de votants que hauria de formar part de l'electorat d'ERC. Perquè? No pot ser que -al cap i a la fi- els d'ERC siguin pitjors polítics que els dels altres partits...Potser passa que per les actuacions dels darrers anys, més que difuminar, han deixat clara una manca de component independentista real en l'ideari del partit. M'explicaré.

En una cita més antiga, un honorable català deia que era molt fàcil dir-se republicà sense haver-ho de demostrar. Jo ara diria que a ells els ha sigut molt fàcil dir-se independentistes sense haver-ho de demostrar.

Mai hi ha hagut un full de ruta cap a l'exercici de la independència, ni sobre els deures que hi ha per fer a l'hora de construir el nou estat (constitució, administració, vertebració territorial, cohesió social, refundació de l'educació i cultura catalanes etc.) ni per a les qüestions que afecten més directament a la ciutadania.

En un dels seus números de vedette a la tele, Carod-Rovira s'estranyava que a una noia li preocupés en quines competicions esportives podria participar, donat el cas de la independència. Estupefacte ell, de com podia ser que les qüestions no tecnocràtiques de la independència preocupessin a la gent. Doncs l'argumentari desplegat en aquell programa que li va suposar tants elogis, no va donar per resoldre aquesta simple caboria.

Però n'hi ha de més serioses que potser es podrien haver plantejat resoldre, com seria la migració de pensions d'un sistema de seguretat social a un altre o...jo què sé! al cap i a la fi no en tic ni idea de política, jo...

Per les actuacions que han vingut fent darrerament, més que independentistes, sembla que siguin federalistes, amb l'argument independentista com a partida renunciable en una hipotètica negociació amb l'Estat.

Com s'explica, si no, que no hagin començat a parlar de referèndums fins que el tema ha sigut inajornable? Com s'explica que, en parlar de referèndums, no es plantegi l'exercici d'autodeterminació i, en canvi, si el de dret a decidir si li donem suport a la Generalitat per pactar de nou amb l'Estat?

Jo em pregunto quina mena de polític és el que prefereix gestionar unes provincies o ser "diputado" en comptes de president o ministre de la seva nació? Un pocapena. Un pocapena sense ambició que no mereix la confiança que requereix un polític. Per això s'estan quedant sols, errors estratègics a banda.

Sembla mentida que participar en les institucions ecspanyoles podreixi tant les persones i partits...O aquest és el preu de barrejar històries d'èxit amb la política de les causes perdudes. És com el Barça. Quan tot va bé, tothom (els de casa i els nouvinguts) valora l'èxit i el punt de trobada que significa el club. Quan van maldades, la xarnegada més integrada és la primera en retreure-li als jugadors que no ténen un estandard d'èxit en el qual emmirallar-se.

Potser és això el que passa. Que la massa metropolitana li agradava veure's emmirallada amb els ideals republicans. Però al veure'ls perdedors i sotmesos als ideals sociates -els qui els volen vot captiu- no s'ha agradat i ha votat el mal menor.

Quina lliçó en podem treure de tot això? Que les eleccions s'han de fer o bé entorn a un debat (o debats) que predefineixin el vot en un sentit o altre o en base a una pregunta molt clara (veieu referèndum). La feina que queda per fer és, doncs:

- Governar per propiciar la creació de l'estat. No val governar el que sigui si has de perdre-hi credibilitat
- Aprofundir en el debat nacional per finalment convocar el referèndum.

Veieu clar que Esquerra faci alguna d'aquestes coses si segueixen manant els mateixos que fins ara? Jo tampoc. Només puc preveure subterfugis com que encara no hi ha prou majoria social per fel el pas, o que primer s'ha d'aconseguir el benestar, el concert econòmic, i altres dilacions.

Quant a l'abstenció, crec que -a part del descrèdit del sistema constitucional autonòmic i les crosses que el sostenen- ve de la ma de l'equilibri de subtileses que és la política avui. Espero que polítics que parlen clar dins Esquerra tinguin ascendència en els llocs de responsabilitat i ens guiïn cap al camí recte fins la independència.

Resumint: Que independència és coherència.

Qui es faci amb la direcció d'ERC ja té eslógan per a les properes eleccions. Espero que li faci honor i no s'eixugui el cul després amb el material de campanya.

PS: Fa una setmana vaig trobar aquests articles d'un il·lustre republicà que van respondre una colla de detalls de la història recent d'ERC que no coneixia. Molt interessants.

La renovació d'ERC i els seus cicles
La renovació d'ERC i els seus cicles (II)

Pot ser que hi hagi una generació d'innocents que hagi idealitzat aquest partit. Però ara que hem tocat de peus a terra no hem de perdre de vista l'objectiu que tenim tots. Podeu posar aquí la metàfora que més us agradi. Jo enllaço una cançó d'allò més encertada.

Cròniques colonials a la premsa internacional

2008-03-04T19:42:00.003+01:00

The End of the Spanish Empire

Adéu Ecspanya, Adéu!

Ah!...i un altre:

Spain's choice

Com deia aquella cançó: "De centre, no cal deixar de ser gaire fatxa per ser de centre si l'esquerra és el PSOE..."

Realment és lamentable aquesta campanya...Anuncis electorals amb contingut polític nul, anuncis electorals de la ultradreta (Falange, Ecspanya 2000, Democracia Nacional...). L'espectable està sent lamentable. Qui vol participar d'aquesta farsa esperpèntica?...

Siguem optimistes? Bah!...

Agafem les maletes i fotem el camp. Collons!

Repàs ràpid a les cosetes que no us he explicat

2008-02-21T11:58:00.007+01:00

La sequera que va afectar aquest blog no va durar tant com la que pateix el país i part de l'estranger; però per que no sigui dit faré un repàs de les cosetes que no us he explicat, potser algunes ja les sabreu, si hem parlat.

Vaig deixar la feina a la "gran" consultora fastiguejat, avorrit i cabrejat. Em van quedar a deure diners, els madrilenys de merda -Com si no ens robèssin prou!-. Però em vaig tirar quasi 3 mesos de vacances.
M'he emancipat i visc en parella amb 2 gats nous, la Mel i en Mató, els meus "ninos" els van adoptar els meus pares i viuen amb ells. Aprofitant les llargues vacances vam fer el trasllat i part de les reformes.
Vaig trobar feina en el sector de la seguretat informàtica però ja era massa tard i havia avorrit l'ofici. El segon dia no hi vaig tornar.
Vaig trobar feina en el sector de "l'hostaleria tecnològica" en una mena de palau de congressos i -de moment- m'hi he quedat. Tracto força amb guiris i estic practicant un xic més l'anglès.
He ampliat les meves activitats esportives amb un dia de Capoeira Regional a la setmana. Ara mateix tinc problemes en un canell a arrel d'això però m'ho passo força bé amb aquesta nova activitat. A més, conec gent de nacionalitats diverses i és força enriquidor,
M'ha afectat la desafecció montilliana. Però jo no sóc desafecte a les maneres dels polítics -que també- sóc desafecte al sistema -Ui! que això no els hi agrada que es digui...-.
A arrel d'això m'he tornat una mica bel·ligerant amb els ocupants -que no es confonguin els que pensen que tots els immigrants ho són-. Ells em diran xenòfob...o feixista...o les dues coses! Els hi agrada fer-se passar per víctimes als fills de puta. En fi...s'ha acabat ser conciliador.No hem de deixar que tinguin pau en aquesta terra fins que ens emancipem com a poble, també.
Votaré blanc o nul. No vull sentir a parlar més de democràcia fins que deixi de ser espanyola. No tornaré a votar cap partit fins després del referèndum d'autodeterminació. La pilota és al terreny dels partits que així ho vulguin. Però hem de tenir clar que, així com no es pot treballar la terra aixada podrida, no es pot aconseguir la independència per via democràtica quan la democràcia està podrida.
Tot i això vull trobar altres maneres de treballar per la consecució d'un Estat per a la meva nació. Queda pendent trobar la manera de treballar-hi fora del sistema, cosa que m'igualara als compatriotes que no són ciutadans de la Comunitat autònoma catalana de l'Estat ecspanyol i que votant no poden fer-hi res.

Així de sintètic. Fins un altre moment.

Pudor de sociata

2008-02-18T23:33:00.002+01:00

No sé perquè no s'ha fet gaire difusió d'aquest gag de fa un parell de Polònies...La segona part no és molt graciosa, però la primera fa èmfasi en el caràcter sectari d'algunes organitzacions, especialment els partits polítics, especialment el PSOE.

Salutacions.

I visca Kosova lliure!

El rock del president

2008-02-11T17:06:00.001+01:00

Montilla no desperta gaires passions. I, al contrari que altres presidents de la CAC, ningú li ha dedicat cap cançó. Suposo que des del Pujol, que s'hi va estar tants anys, cap altre honorable ha tingut temps d'inspirar cap artista...

Aquella cançó, a crit de "Jordi Pujol, sexe droga i rock'n'roll", em va acompanyar en molts moments de la meva adolescència. Fins i tot fa poc l'escoltava al radiocasset del cotxe fins que me'l van obrir, se'n van emportar el frontal i va quedar la cinta encastada allà dins.

El grup en qüestió era Brams i la cançó era una irreverent però entranyable paròdia del que suposadament feia el llavors president portes endins de Palau. Així que he volgut imaginar-me com quedaria la cançó adaptada als nous temps.

Per tractar-se d'un grup combatiu la cançó no era gens crítica. Suposo que el tarannà de Pujol i el fet que va convertir la Generalitat en la seva alqueria durant tants anys van influir-hi.

Però a si que me n'ha quedat una mica, de crítica. Potser l'ànim general convida. Potser al final resultarà que amb en Pujol avançavem, tot i que a pas de tortuga coixa, atrotinada i poruga; mentre que amb en Montilla només podem afegir desfetes al calendari de commemoracions. Vet-ho aquí l'adaptació que he escrit:

Tenim un President
que no ens el mereixem
llegeix el diari El PAÍS
porta una enganxina (del PSOE)
puja al Tibidabo
tot xiulant que "viva espanya"

de dia és president
de dia és dignatari
de nit quan no hi ha gent
es torna un pèl sectari.

I a Sant Jaume tots els dies
poc després que es pongui el sol
planifica la partida
per tenir tot el control

I maquinen pels depatxos
porten penques al balcó
no ens empassem ni borratxos
que aquests vulguin re' de bo.

Abans era comunista
me li diuen el xarnego
i mai no aparta la vista
d'un que el segueix que és borrego.

José Montilla, president per la patilla
José Montilla, president per la patilla.

En Carod va de profeta

van i venen de Madrid
només porten l'estafeta
quin negoci el Tripartit.

Puigcercós, Saura i Castells
fan el que el José els hi mana
uns remenen els diners
altres fan de palangana.

I els veig tant fonedissos
quan els vots han recaptat
tot pactant pels passadissos
de la Generalitat.

José Montilla, president per la patilla
José Montilla, president per la patilla.

En contra del que semblava
ni d'esquerres ni català
el Montilla el que defensa
és la sagrada unitat.

Zaragoza a la guitarra
tocant "ningú ens para peus"
Bolanyo fa anar la garra
Iceta els hi fa les veus.

El Maragall d'enveja es mor
de nou com en els vell temps
tot sentint-los tocar el rock
el rock del President.

José Montilla, president per la patilla
José Montilla, president per la patilla.

També us deixo l'original perquè pogueu imaginar-vos com quedaria amb la nova lletra. No és gran cosa...en soc conscient. A més, m'ha quedat una mica cimerenc...i no només per les fotos...però en fi. Volia fer-ho.

Salutacions i rock'n'roll.

Catalunya no és Esparta

2008-02-04T13:23:00.000+01:00

Què més voldriem!...

Després de veure 300 em vaig quedar amb el mal gust de boca de veure com d'evidents són les salvaguardes per resistir les pugnes entre nacions. I com fallem els catalans en practicar les més bàsiques.

Si tinguèssim alguna cosa d'espartans, avui no estariem sentint com se li diu, per exemple, català a un xarnego inadaptat que pega nouvingudes al metro i, en canvi, se li diu marroquina a una noia capaç de guanyar un premi literari de primera magnitud.

Ecspanyols! doneu-nos ben dats pel cul, que ens deixem!

VERGONYA!...VERGONYA!!!...VERGONYAAAAHHHHH!!!!!!!!

...

Faig honor a la nova etiqueta del blog...almenys.

De regal, una cançó que també parla sobre el nombre 300. Per mi, un dels discs més gratament sorprenents d'aquest any passat:

La muntanya es mor, la costa també

2008-02-04T02:40:00.000+01:00

Hi ha qui diria que es transformen...El Pirineu es transforma en un munt de pobles-segones-residència fantasmes. La costa en un munt d'apartamanets d'estiueig temporal o perpetu, però la vida de poble se'ns mor...Quina mena de renegats som els que no l'hem viscut i l'enyorem?

Adéu, Barceloneta, adéu

Consell gastronònic

2008-02-04T01:43:00.000+01:00

L'altre dia vaig anar a comprar pernil del bo per convidar a sopar els meus pares i el venedor em va dir que anés amb compte amb el pambtomàquet quan es tractés d'acompanyar-hi productes ibèrics.

Resultarà que amb aixó també som incompatibles!...

La qüestió és que l'acidesa de certs tomàquets pot desvirtuar els productes de porc espanyol. Garrí ibèric, vull dir...Ara entenc perquè no li diuen espanyols a aquest productes...Lomo de cerdo espanyol, paletilla de cerdo espanyol...Sona malament...clar.

En fi...tinc ganes de tornar a omplir de divagacions diverses aquest petit racó d'Internet...Començo amb un petit TO-DO i una cançó d'una artista que vaig sentir al Palau de la Música al concert d'homenatge a l'Ovidi Montllor i em va embruixar: Lídia Pujol.

To-Do list:

Assolir un grau superior d'agilitat per tal de progressar en les arts del taekwondo i la capoeira.
Aprendre a tocar l'acordió diatònic.
Aprendre a fer sevir la canon EOS 350D que em va costar quasi un sou de mileurista (sense comptar pagues extres) que cobrava abans.
Llegir tots els llibres (més de 20) que em vaig comprar el curs passat i encara no he llegit.
Millorar la meva tècnica culinaria. Em pot ajudar el Corpus de la cuina catalana que em vaig comprar l'any passat...
El mateix amb els CDs que em vaig comprar. Aquí potser ajudaria, a part de temps, una eficient organització dels MP3s amb un magnífic iPod o iPhone...Esperarem a hackejar un d'aquests últims...
Relacionat amb l'anterior, intentar entendre els discos de Lo pardal roquer.
Recuperar el contacte perdut amb amics cosins, germà, etc.
Orientar la meva carrera professional cap a...
...
Pensar què vull se de gran.
Fer algun bé als meus compatriotes. No, els conciutadans espanyols que els bombin (en el bon sentit de la paraula, eh...que l'Audiencia Nazional està alerta...).
No tornar a claudicar canviant-me al castellà.
Portar la meva xiqueta a París.
Tornar-me a enamorar. De la mateixa dona, si cal...
Acabar la cuina i l'habitació. Pensar en nous horitzons bricolàstics.
Crear un fotolog, escriure un llibre i dibuixar un còmic.
Plantar una arbre. Si pot ser, mil·lenari i de tres branques.
Tenir 25 fills neo-almogàvers. S'accepten voluntàries! XP

Adéu Ecspanya, Adéu!

2008-01-14T02:37:00.000+01:00

Volen himne?

Teniu!

Ho deixo tot

2007-12-28T18:40:00.000+01:00

Fins que Catalunya i la resta dels Països Catalans no siguin independents:

Deixo la feina per no cotitzar més a la seguretat social ecspanyola.
Deixo la novia per no tenir cap relliscada i portar un ecspanyol més al món.
Deixo la família i renego del seu patrimoni i herència.
Deixo els amics i la pretensió de trobar-ne de nous.
Deixo els diners dels meus comptes d'estalvi al contenidor d'obres de davant de casa meva sota una llosa.
Deixo de donar sang perquè no vagi a parar a cap porc ecspanyol.
Deixo d'escriure al blog perquè el blogger insisteix en parlarme castellà i, de pas, per no contribuir més al desgavell ideològic que porta el poble català a sobre.

Sense aquests lligams em sento lliure per anar a viure a la Val d'Aran a aprendre occità i a viure de la munanya per oblidar-me que he sigut mai català.

Any nou, vida nova. I prosperitat pels pobres que us quedeu a la dissortada Catalunya.

PS: I qui digui que la Val d'Aran és Catalunya que li donguin bé pel cul!

La gangrena socialista

2007-12-20T01:39:00.000+01:00

L'hegemonia

Fan vomitar tots. Puta xusma. Tots els polítics a la foguera. Tant de bo s'haguessin encallat al cony de sa puta mare en néixer i no haguessin trepitjat la nostra malaurada terra.

Puta Ecspanya i la merda de sistema en que ens reclou.

Cada dia em sento més colonitzat. No voto mai més fins al dia del referèndum d'autodeterminació. Ni el 2014 votaré, a aquest pas. Pel que he llegit, em temo que els desgraciats autoanomenats independentistes, si es decideixen, valgui la redundància, volen exercir dret a decidir tonteries. Encara seran capaços de fer-nos perdre més temps preguntant si els legitimem per negociar amb l'Estat ecspanyol mentre el país es podreix per dins.

Doneu la paraula al Poble JA!!!

Quants moments de glòria perduts!...mentres.

Salut i peles! (almenys)

El drac de Sant Llorenç del Munt

2007-12-16T17:10:00.000+01:00

El drac de Sant Llorenç del Munt
venia de l'eixut ponent,
vestit de crestes i de fum
i armat d'espines en el vent.

Fa ja cinc segles que retruny
en un llenguatge foraster
per la cinglera i per la vall,
per dins les cases i el carrer...

...que ens roba vinya, oliva i blat
i ens rapta els fills al rierol;
que ens crema els llibres i els flautins
i ens fa gruar la llum del sol.

Però la cresta és de paper
i les escates de cartró;
la carcanada és un fustot
i la mirada és de llautó.

El drac de Sant Llorenç del Munt
s'escolarà pel fosc ponent,
amb l'ala dreta arrossegant
i el cor negat en un torrent.

Miquel Desclot
(Musicat per en Carles Belda al darrer disc de Mesclat, Cròniques Colonials)

Revolució del folk

2007-11-01T12:54:00.000+01:00

No són capaços de revolucionar el país, com voldrien, però almenys la regeneració que suposen per la música tradicional és innegable.

En concertpresentació del nou disc (Cròniques colonials) el divendres dia 2 de novembre a la Plaça major de Manresa a Mediterrània, Fira d'espectacles d'arrel tradicional.

"No me llamo Sergi Xavier"

2007-10-26T21:12:00.000+02:00

Yo no me llamo Sergi Xavier, ni aquí ni en el Ecuador, "nen". Y en confianza, tampoco iba borracho (sólo el grado etílico normal para un día entre semana), ni soy racista. Pero estos sudacas que vienen y trabajan más barato y tienen acceso más fácil a las ayudas del Gobierno deberían volverse pa su tierra. O tendría que venir Franco un par de años para hacer limpieza.

Y es que en Espan^a la gente joven lo tenemos muy chungo. La vivienda está im posible (en dos palabras) y los que no tenemos muchos estudios porqué dejamos la escuela, más. Suerte que hay gente buena como mi abogado gratis que me defenderá ante los que me intentan joder.

Y los que digan que tenía problemas de pequeño que sepan que no era ningún transtorno. Mi problema era que no me gusta hablar catalufo y dejé los estudios, con lo que me gano la vida de paleta con mi colega moro, que me aloja en su piso cuando se lía con la prensa. Por eso no soy racista. Y punto, vale "nen"?

Bé...m'he quedat descansat amb el xarnego aquest i la catalanització política que es fa del seu nom. I "ole" pel desgraciat que girava la cara en veure l'agressió als "Ferrocatas".

Suposo que ningú de la blogsfera catalana autocentrada s'haurà molestat a veure quin tractament haurá fet d'això la premsa Madrilenya per si ens tracten de racistes. Només algú tan masoquista com en mai9 ho faria...

Per donar un toc de serietat i suplir la meva manca d'inspiració malgrat la duradora inactivitat professional enllaço un interessant article:

S'HA DE RESOLDRE LA INCORPORACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA DE TOTS, TAMBÉ DE LA DELS ESPANYOLS

Salut i peles!

PS: La cita sobre l'agressor dels FGC és ficció baixllobregatina excepte la part que no li agrada parlar el català ni lo de que Franco hauria de tornar un parell d'anys per fer neteja, que ho he sentit de boca de persones de la mateixa "extracció social" que el protagonista. Es tracta d'una nena "catalana" de 12 anys que diu que no el parla ni a l'escola i d'un home "gallec" de trenta i escaig, respectivament. Bona cantera per l'espanyolisme sociològic que els sociates ens venen com a cohesió social.

L'avantguarda del botiflerisme

2007-09-27T12:39:00.000+02:00

L'editorial de La Vanguardia

Veure per creure...

Tornada al món real

2007-09-18T14:51:00.000+02:00

Perdoneu per l'absència no anunciada.

Encara estic de vacances (ja us ho explicaré) i després de la desconnexió total tinc forces novetats per explicar: emancipació personal, gats nous, etc.

Però escric per comentar una decebedora mostra de la mediocritat social a la que ens contamina l'Estat ecspanyol.

Estic fent el dinar per la meva xicota que torna tard de la feina perquè -Oh!, com pot ser?- hi ha una avaria al metro.

Ha modificat el recorregut agafant el Trambesós on ha sentit la següent conversa:

- "Si reina, voy a llegar tarde porqué el metro no funciona porqué están haciendo eso de las Infraestructuras que dijo Zapatero."

Analfabetisme integral o és que hi ha qui està tan emfarfegat d'Ecspanya que no s'adona que viu a la colònia!?

Salut... :S

Fa dos segles se'n riurien d'el Jueves

2007-07-28T11:16:00.000+02:00

Via Té la mà Maria trobem un seguit d'il·lustracions del segle 19 recollides en el llibre "Los Borbones en pelotas". Riute'n del Jueves!

BORBONES EN PELOTAS

Salut!

Here comes tha spanish Inquisition (again)

2007-07-20T18:39:00.000+02:00

El jutge ordena el segrest d''El Jueves' per una vinyeta dels Prínceps en ple acte sexual

Recordo fa un temps allò d'unes vinyetes de Mahoma i tots els fonamentalismes que es van desfermar...Ara sembla que el fonamentalista és l'Estat veí...

Salut i morin el Rey i Felipe VI.

PS: Un tipus de censura una mica més subtil, la censura de l'Institut Ramon Llull:

Actualització 21 de juliol de 2007: Com diu la notícia de Vilaweb que es fa ressó de l'enrenou que s'ha creat, crec que la publicació de la il·lustració és delicte...'nem a fer-ho una mica més gros, si pot ser, malgrat fer-li publicitat al Jueves:

Més nostalgia skatalítica

2007-07-14T01:19:00.000+02:00

De casualitat he descobert aquesta col·laboració d'en Francesc Ribera amb els vells Discípulos de Otilia. La veritat és que no havia seguit gaire més la trajectoria turbulenta dels otílics. La cançó es diu "Pantone 428. Gris Cornellà" i és del disc Wateke del 2004. Com passa el temps!...

Salutacions cordials.

Feixisme panibèric insular

2007-07-11T00:43:00.002+02:00

L'altre dia parlava dels anhels de llibertat insulars...

Suposo que ara estan crescuts els aperturistes mentre que els retrògrads es crispen per moments. Jo els hi recomanaria prudència i seny als primers, ja que no sé els darrers si són gent amb tan poques entranyes com els ocupants del País Valencià que van profanar la tomba de Joan Fuster.

La reacció a una sèrie d'articles d'en Tomeu Martí anomenada "La camorra de Matas" demostra que "hi ha gent a qui no agrada que es xerri, s’escrigui o es pensi en català; la mateixa gent a qui no li agrada que es parli, s’escrigui o es pensi."

La camorra de Matas (1)
La camorra de Matas (2): Pérez Argüelles un vividor a compte de la crispació
La camorra de Matas (3): els “xiringuitos” de Pérez Argüelles reberen prop d’un milió d’euros de fons públics
La camorra de Matas (4): Gabriel Barceló Oliver, un hoteler acomplexat i... subvencionat
La camorra de Matas (5): Joan Calafat, salut i força milions d’euros
La camorra de Matas (6): Gabriel Barceló

Resultat: Inducció a l'autocensura per via d'amenaces criminals.

L’extrema dreta torna amenaçar Tomeu Martí: “hay que pararle los pies”

La cita entre cometes és d'Ovidi Montllor.

Unionistes del món uniu-vos

2007-07-11T00:00:00.001+02:00

Darrerament en Josep Sort semblava que repapiejava però aquest darrer post seu és molt interessant des del punt de vista de l'antagonisme ideològic unionista (espanyolista, canadenc, etc.) - independentista (des de diversos fronts desavantatjats).

Tot i que alguns no se n'adonen (altres si), cada dia perd més força la confrontació dreta-esquerra (veure article que ve com anell al dit).

Aprofito per penjar una cançó que em retorna a l'adolescència (estic en plena nostalgia skatalítica). Em vaig assabentar que els Skaparàpid s'estàn despedint.

Salut!

Lliçons d'un català insular

2007-07-06T02:06:00.001+02:00

A vegades els missatges més clars i contundents venen de les zones més maltractades de la nació.

Molta gent amb qui parlo i que es diuen catalans no tenen idea del que vol dir i arriben a dir verdaderes estupideses al respecte. Els hi recomanaria escoltar aquesta cançó i interessar-se pel que explica:

Aquesta manera d'entendre la nacionalitat catalana per alguns cal ser ocultada i censurada. Suposo que aquesta és la manera més ràpida d'atrapar un espanyol.

Biel Majoral musica Pere Capellà.

El meu gat està enaiguat

2007-07-05T20:55:00.000+02:00

Fa temps que el meu gat està neguitós, nerviós i no para de miolar uns brams que irriten tota la família.

Jo ja fa temps que sé què li passa, tot i que ens va costar...Potser és perquè no teniem cap mot que ho descrivís. Fins avui no hem descobert (recordat, de fet) que hi havia un terme que ho defineix: enaiguar.

Concretament té una acepció:

4 pron
		2 VETER Migrar-se el bestiar quan el priven d'un bon tracte a què estava avesat.

Doncs si...el meu gat enyora la seva terra, on gaudeix de llibertat per voltar una mica pel poble. Tot i així ara faré una reserva a l'era de casa ja que hi ha Síndrome d'Immunodeficiència Felina solt...

Em trenca el cor. Jo els vaig adoptar però resulta que el tinc segrestat. Per això mai havia volgut intervenir en la vida dels animals.

Aviam com ho podem arreglar. Per desdramatitzar afegeixo un video d'un gat que en comptes d'estar enaiguat està "en-aiguat", li encanta l'aigua. Es diu 'Medio i viu en una clínica veterinaria amb 3 recollits més. Podeu veure (relativament, perdoneu la qualitat del meu mòbil) com li raja per la cara i ni s'immuta.

Salut i aigua!