Jordi Pedret Blog

Dissabte roig

2009-07-18T10:55:00.000+02:00

Avui, la gent del Partit dels Socialistes de Catalunya organitzem un Dissabte roig, en que tindrem més de 300 punts d'informació als carrers i places de tota Catalunya, amb la participació prop de 3.000 companys i companyes, per a explicar als ciutadans el contingut i el significat polític dels pactes sobre finançament autonòmic.

L'ocasió històrica que aquests pactes representen per al desenvolupament federalitzant del nostre Estat de les Autonomies no es podia desaprofitar, calia fer un esforç de pedagogia política que ha estat sempre la nostra línia d'actuació, per aconseguir des de la proximitat, que els catalans i les catalanes tinguessin informació adequada sobre el gran èxit obtingut amb el finançament.

Els socialistes de l'Eixample tornem avui, una vegada més, a ser als carrers dels nostres barris, amb vuit punts d'informació simultanis.

Al carrer ens trobarem, doncs, com tantes altres vegades!

Així va anar a Gaza

2009-07-17T11:13:00.004+02:00

Ho explica amb prou detall l'ONG israeliana Breaking the Silence, en la seva pàgina a la xarxa, i se n'ha fet ressó la premsa internacional, sense distinció d'orientacions ideològiques. A casa nostra ho hem pogut llegir, per exemple a ABC i a El País. No es pot dir, encara que ja ho diu el Tsahal (exèrcit israelià) i ho diran les autoritats israelianes de manera insistent, que es tracti d'un muntatge d'antisemites arabitzants i totalitaris.

Les instruccions rebudes pels soldats israelians abans de començar els atacs contra Gaza, que s'iniciaren el 27 de desembre de l'any passat, són plenament i clara contraris al Dret Internacional de guerra, i específicament a les Convencions de Ginebra.

Se'ls indicà que havien d'atacar i destruir sense distingir entre combatents i població civil, que no hi havia innocents car cap habitant de la Franja de Gaza ho era, i que calia destruir la major part possible de la zona assignada a cada unitat, també es va explicar com s'havien d'usar els palestins com a "escuts humans".

Recordem que en 22 dies van morir 1.400 palestins, mentre les baixes israelianes varen ser de 3 civils i 10 soldats, dels quals 4 per "foc amic". Es van destruir unes 50.000 cases, 200 escoles i gairebé un miler de fàbriques, segons dades de l'ONU, que també va veure com s'atacaven els seus locals, magatzems i escoles.

El món, la comunitat internacional, no pot oblidar això perquè només sobre la veritat es pot construir un futur de pau.

Tot buscant la melangia

2009-07-15T18:35:00.001+02:00

L'activitat del Grup Parlamentari del PP a la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats que s'ha reunit avui només es pot definir com de busca permanent, conscient i gairebé desesperada de la melangia que, segons la coneguda dita, és la conseqüència inevitable dels esforços inútils.

Podriem resumir els esforços realitzats en els intents de fer comparèixer a la Ministra de Defensa per una qüestió tan superada com la del CNI, també en l'intent d'erosió del Vicepresident Chaves, amb l'insistència en una fantasmagòrica i irreal qüestió de suposat tracte fe favor a una empresa en que treballava la seva filla mentre ell era President d'Andalusia.

Hi hem d'afegir, sens dubte, el desesperat intent de revisar a les Corts Generals la Llei d'Educació aprovada per majoria aclaparadora al Parlament de Catalunya, amb un menyspreu total a les competències del Parlament en aquesta matèria.

La melangia suposo que els envairà després de les votacions en la Diputació que els han deixat, excepte en aquells casos en què els socialistes hem votat a favor, en la minoria gairebé sempre solitària que s'han buscat i que mereixen del tot.

220 anys, i sembla ahir!

2009-07-14T20:44:00.000+02:00

Avui, 14 de juliol, fa 220 anys de la presa de la Bastilla, fet que ens hem posat d'acord en acceptar com a començament de la Revolució Francesa.

El lema revolucionari de "Liberté, Égalité, Fraternité" és un crit alliberador que ha il.luminat tot el temps transcorregut des d'aleshores, i que manté la seva vigència de manera indiscutible.

Celebrem avui, a més de commemorar-ho, el 220è aniversari de la revolució que més profundament i permanent ha marcat la nostra societat.

Els valors revolucionaris, els valors republicans, joves i que semblen ben bé d'ahir mateix, són els nostres valors.

Un bon acord, una coïssor incurable.

2009-07-13T19:12:00.006+02:00

S'ha arribat per fi, i una mica massa tard, a un bon acord, a un magnífic acord sobre finançament autonòmic.

Aquest acord ha estat possible per la tossuderia del Govern de la Generalitat que, tot mantenint la disposició negociadora necessària, ha mostrat una fermesa exemplar en defensa dels interessos de Catalunya, i ho ha estat també per la capacitat i voluntat negociadora del Govern espanyol.

Tot això no era gens fàcil, car no es tractava de fixar una xifra, com alguns pretenen fer veure, sinó de quelcom molt més complicat, com és l'establiment d'un nou sistema de finançament durador en el temps i prou adaptable als canvis de la realitat com per a no tenir que negociar sempiternament.

L'objectiu s'ha aconseguit plenament. El nou sistema respecta plenament l'Estatut de 2006, inicia la seva vigència el 1er. de gener de 2009 i des d'aquest primer any els recursos per càpita de Catalunya seran superiors a la mitjana, fins a un 105,38 %. Per a valorar aquesta dada cal tenir en compte que sempre Catalunya ha aportat per sobre de la mitjana, però que mai, mai en la seva història moderna, ha rebut per sobre de la mitjana, com serà el cas ara.

El sistema, farcit d'elements federals, té a més els mecanismes necessaris per a la seva revisió en relació a les necessitats de Catalunya, augmenta la participació en els impostos estatals i amplia la capacitat normativa fiscal de Catalunya.

Té, a més, els necessaris elements de bilateralitat en el finançament de les competències específiques de la Generalitat que no formen part del model general.

Tot això ha estat ben rebut per la societat catalana, com han expressat els sindicats, les patronals i els partits polítics, amb les excepcions - no gens sorprenents d'altra banda - de CiU i el PP, que potser enyoren els moments en què es podia pactar una xifra qualsevol en un hotel cèntric, al crit de "Peix al cove!", sistema que ens ha portat a les dificultats que ara superem amb l'acord de finançament.

Sembla que ni un bon acord, un magnífic acord, pot curar la coïssor que produeix en alguns el fet d'estar a l'oposició.

Ho lamento pels qui es graten, i ho celebro per Catalunya.

(article publicat a e-noticies)

La Casa del Poble seguirà sent-ho!

2009-07-10T09:37:00.004+02:00

Aquest cop sense víctimes, però amb danys materials, la violència d'ETA s'ha dirigit a la Casa del Poble de Durango (Biscaia), amb una bomba que l'ha malmès.

Això, tingueu-ho per ben segur, no farà canviar la política del Partit Socialista d'Euskadi - Euzkadiko Ezkerra, que seguirà estant, com sempre, al servei del poble basc i de la democràcia, contra els agressors, contra els assassins, contra els qui somnien en una Euskadi sotmesa a la seva dictadura, en un món en que la democràcia no hi té cap lloc.

Demostrem la solidaritat de tots els demòcrates amb els companys socialistes bascos de la millor manera possible, seguint fent la política de concòrdia, pau i llibertat que s'està fent a Euskadi.

La Casa del Poble seguirà sent del poble!

La calor torna irritable el personal

2009-07-07T00:03:00.000+02:00

La calor torna irritable el personal. Aquesta és una constatació que podem renovar cada estiu, al menys a la vora de la Mediterrània.

Aquests dies estem tenint temperatures força elevades, que fan que les persones saltin ràpidament, tot responent al menor estímul. Això és veritat en la vida ordinària, civil, i ho és també en la vida política.

Veiem com alguns, amb una incidència estadística significativament elevada entre la gent de Convergència, manifesten aquesta irritabilitat amb excessos verbals de desfogament, que en una altra època de l'any ens podríem prendre seriosament pel que tenen de desaforats.

Tot això respon només a la calor? Crec honestament que no, que hi ha també d'altres raons de caire diferent, que porten les explicacions cap a mecanismes de compensació de frustracions polítiques, assumides gairebé com a frustracions personals.

Quan algú desitja que tot vagi malament, molt malament, el pitjor possible, i això no passa, la frustració deu ser greu.

Per això la constatació de la feina de govern - canals i dessaladores entre d'altres coses - , unida a la premonició de la proximitat de decisions del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de 2006 que es flairen com globalment favorables al mateix, i afegida al convenciment - públicament negat fins a la nàusea - de que hi haurà un acord ben honorable i adequat de finançament, constitueix un conjunt de circumstàncies que frustren alguns, i els fan irritables, molt irritables.

La calor i la frustració tornen irritable el personal. Esperem per al seu bé i per al del conjunt, que aquesta irritació se'ls passi aviat!

(article publicat a e-noticies)

Mort a Honduras

2009-07-06T01:52:00.004+02:00

Dos morts per trets de l'exèrcit que ha disparat amb foc real contra els manifestants que esperaven l'arribada del President Zelaya a l'aeroport de Tegucigalpa.

Com era previsible, els militars hondurenys, després de la retirada de les forces policials, han reprimit els manifestants i han impedit l'aterratge posant obstacles a la pista.

La situació segueix oberta, i cal amb més urgència que mai, que es retorni al funcionament democràtic de les institucions, amb la reposició del President legítim al seu càrrec i el retorn dels militars al compliment dels seus deures constitucionals.

Cal impedir que la situació degeneri en un bany de sang i que es perpetuï la violació dels drets constitucionals dels hondurenys.

Una cita / LXVI

2009-07-04T20:14:00.003+02:00

A black cat crossing your path probably signifies that the animal is going somewhere.

Julius Henry Marx, Groucho MARX (1890 -1977)

(Un gat negre que es creua al teu camí probablement significa que l'animal va a algun lloc)

(Un gato negro que se cruza en tu camino probablemente significa que el animal va a alguna parte)

Ciencias exactas

2009-07-03T17:10:00.003+02:00

El Roto, maestro, con su maestría habitual nos ilustra un postulado geométrico que parece indiscutible.

Honduras, siempre

2009-07-02T00:39:00.004+02:00

Hoy quiero, una vez más, ser simple altavoz para ayudar a difundir palabras con peso. En este caso las de Adolfo Pérez Esquivel, premio Nobel de la Paz, respecto al golpe militar en Honduras, que se pueden encontrar en su web.

Al secretario General de la OEA, a las Iglesias, Movimientos y organizaciones populares.

29 de junio de 2009

Nuevamente surgen en el continente los golpes militares apoyados por el Pentágono y la CIA y los grupos de poder económico, eclesiástico y político que no quieren cambio alguno y están dispuestos a imponer nuevamente gobiernos dictatoriales en los países que intenten cambios estructurales y la conquista de la soberanía y autodeterminación de los pueblos.

Lo estamos viviendo en la República hermana de Honduras, víctima de un golpe de Estado por las fuerzas armadas y sus aliados contra el gobierno del Presidente Manuel Zelaya, a quien detuvieron y expulsaron del país, encontrándose actualmente en Costa Rica.

El Presidente de Costa Rica, Oscar Arias asumió su responsabilidad en defensa del gobierno democrático hondureño al decir “que el golpe de Estado contra el gobierno hondureño es un gran retroceso”, y expresando su solidaridad con el pueblo hermano, reclamando la restitución de Presidente Zelaya en su función presidencial.

Rechazamos el golpe de Estado contra el presidente Manuel Zelaya y reclamamos acciones urgentes de la OEA, y de los gobiernos en el continente para respetar y restituir en sus funciones de gobierno al mandatario depuesto, sin imposición alguna.

Se debe juzgar y condenar a los militares golpistas y sus cómplices. No pueden quedar en la impunidad; son criminales que atentan contra la democracia y los derechos humanos del pueblo hondureño y dañan a todos los pueblos del continente y el mundo.

Reclamamos al Presidente de los EE.UU. Barack Obama, intervenir urgentemente para que se respete al pueblo hondureño y su Presidente electo democráticamente. Que repudie el golpe de Estado llevado a cabo por las fuerzas armadas hondureñas y sus secuaces.

Es hora que el gobierno de los EE.UU. cambie su política intervencionista en el continente latinoamericano y sepa respetar la voluntad de los pueblos. Las fuerzas armadas no actúan sin el consentimiento del Pentágono y de la CIA y la complicidad de empresarios, sectores eclesiásticos y políticos que siempre usaron y abusaron del poder para dominar al pueblo.Esos sectores antidemocráticos pretenden imponer conflictos y guerras de baja intensidad en la región para defender sus intereses y evitar la soberanía y autodeterminación de los pueblos.

Reclamamos a la OEA, desconocer el gobierno golpista impuesto en Honduras. Desconocer al gobierno de facto y restituir en su cargo al Presidente elegido por el pueblo, Manuel Zelaya.

Pedimos a los movimientos y organizaciones populares del continente y de otros países solidarios:

Repudiar el golpe de estado en Honduras.

Reclamar el restablecimiento en sus funciones del presidente Manuel Zelaya, sin condicionamiento alguno.

Reclamamos sancionar a los militares y sus cómplices; parlamentarios, magistrados, empresarios y eclesiásticos,que no pueden quedar en la impunidad.

No podemos olvidar que quedan en el continente remanentes de fuerzas armadas golpistas, impregnadas de la Doctrina de Seguridad Nacional y con añoranza de las dictaduras que, en lugar de estar al servicio del pueblo, se han transformado en tropas de ocupación de sus propios pueblos, violando los derechos democráticos y los derechos humanos.

No podemos olvidar que sectores antidemocráticos y golpistas intentaron imponer un golpe de Estado, contra el gobierno legítimo del Presidente Hugo Chávez, de la República Bolivariana de Venezuela y gracias a la acción y apoyo del pueblo venezolano y la solidaridad internacional, fue restituido al gobierno y se logró derrotar a los golpistas.

Los magistrados del Tribunal Electoral, la Corte y el Congreso, deben actuar de acuerdo a la Constitución Nacional y respetar el llamado a la consulta popular sobre la Reforma Constitucional y las decisiones democráticas del gobierno.No pueden avalar y apoyar un golpe militar contra un gobierno constitucional, se ilegitiman por sus acciones y ponen en peligro todas las democracias en el continente, al apoyar un gobierno de facto, inmoral e ilegítimo.

Por el derecho de los pueblos a su soberanía y autodeterminación decimos:

¡¡¡¡¡¡ No a los golpes militares. Basta ya!!!!!!!

Los pueblos son los constructores de su propia vida y de su propia historia.

Adolfo Pérez Esquivel Premio Nóbel de la Paz

Tornada a la foscor

2009-06-30T00:04:00.001+02:00

El cop militar a Honduras suposa ben clarament una tornada a la foscor.

És un inadmissible retrocés cap a l'època en què els pobles de l'Amèrica Llatina no podien decidir sobre la seva vida en comú, sobre el seu futur i sobre els seus projectes, perquè eren ostatges de dictadures militars més o menys sangonoses, però plenament contràries a la democràcia.

Estàvem fins diumenge 28 de juny assistint a un període d'extraordinari interès a tota l'Amèrica que va de l'Estret de Magallanes a Río Grande, en què en tots els països, o gairebé en tots, hi havia governs establerts sobre el principi del sufragi universal democràtic.

Podem estar més o menys d'acord amb uns o amb d'altres, podem simpatitzar o no amb els seus projectes, podem criticar les seves mancances i ens costa d'assumir que no tota democràcia és idèntica a una altra i que no és aplicable arreu exactament el mateix standard democràtic, podem fins i tot estar preocupats per l'encaix en el sistema democràtic del nou i absolutament positiu fenomen de l'incorporació de la població indígena a la comunitat moderna i a la vida política democràtica.

Podíem tenir tots els dubtes que calguessin i podíem tenir esperances, ben àmplies i ben justificades.

El cop a Honduras afecta a tot això.

Quan es viola la democràcia en un país, es posa en perill a tot el continent. Quan els militars abandonen els seus deures constitucionals i intervenen amb les armes a la vida política, la prioritat absoluta és restaurar el funcionament democràtic, és reposar el legítim President a les seves funcions i deixar que la política amb els seus mitjans resolgui els problemes que hi pugui haver, i no deixar que ho facin les armes, que mai no resolen problemes polítics.

Cal l'actuació política, diplomàtica, civil, del conjunt de la comunitat internacional per a reposar la democràcia a Honduras, tornar a les seves funcions el President de la República Manuel Zelaya i tornar també els militars a les seves funcions i deures constitucionals.

No hi ha excusa de cap mena per a la passivitat. De l'esforç i l'activitat de tots nosaltres, sumats als del poble hondureny, depèn que la tornada a la foscor sigui definitiva o que assistim a la reinstauració de la democràcia.

(article publicat a e-noticies)

Contra el golpe en Honduras. Por la democracia.

2009-06-29T00:01:00.004+02:00

Comunicado de la Comisión de Asuntos Exteriores del Congreso de los Diputados respecto al golpe de Estado en Honduras.

Con absoluta unanimidad, los portavoces de la Comisión de Asuntos Exteriores de todos los grupos parlamentarios del Congreso de los Diputados expresan su condena y completo rechazo del Golpe de Estado producido hoy en Honduras.

Manifiestan asimismo su deseo y exigencia de la reposición del Presidente Zelaya a sus funciones constitucionales, así como el regreso de los militares a sus acuartelamientos y al cumplimiento de sus funciones y deberes constitucionales.

Reclaman la inmediata puesta en libertad de todos los servidores públicos retenidos por los militares, así como de los representantes diplomáticos que han sufrido igual suerte.

Convocan a la comunidad internacional a colaborar para el restablecimiento de la normalidad democrática y constitucional en la República de Honduras.

En el Palacio del Congreso de los Diputados, a 28 de junio de 2009

Cada dia de cada any, drets per a tothom!

2009-06-28T11:04:00.005+02:00

Avui commemorem els 40 anys dels fets d'Stonewall, al Greenwich Village de New York, que es consideren com el començament de l'actual estadi de la lluita pel ple reconeixement dels drets dels gays, lesbianes, transsexuals i bisexuals (GLTB).

Els actes, desfilades i manifestacions estan convocats una mica arreu, però la qüestió no es limita, no es pot limitar, a una commemoració puntual.

Cal treballar per aconseguir que la consciència social tingui ben assumit que totes les persones som iguals en els nostres drets i llibertats, amb plena independència de l'orientació o preferència sexual de cadascú.

Cal que la no discriminació per aquesta raó salti de les normes a la realitat social, perquè l'acceptació de la diferència i del dret a ser diferent, és un dels fonaments de la democràcia.

Mentre hi hagi discriminació d'una mena o altre, mentre al Món hi hagi indrets on l'homosexualitat és considerada una malaltia o un delicte, on es pot tancar o sotmetre a teràpies els acusats d'homosexualitat, on es pot condemnar a mort, i executar, homosexuals pel fet de ser-ho, caldrà mantenir la reivindicació i la lluita, que ens afecta a tots els ciutadans i ciutadanes.

Cada dia de cada any, i arreu, drets per a tothom!

Como un perro verde

2009-06-26T16:52:00.003+02:00

Como un perro verde, o mucho más rara, así es la situación que define, tan magistral como siempre, El Roto.

Con los obispos a cargo de los embarazos y los ginecólogos de las conciencias todos corremos el peligro de ser perros de un verde rabioso si no reaccionamos ya.

Pensament cavernari

2009-06-25T10:35:00.004+02:00

Al Ple del Congrés dels Diputats que es celebra avui s'ha discutit un projecte legislatiu cabdal, encara que poc conegut en general per la ciutadania. Es tracta de la Llei que fixa el límit de despesa pública no financera, que els periodistes han anomenat "sostre pressupostari", que és imprescindible en la nostra legalitat per a poder elaborar i després debatre i aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat.

Hi ha hagut expressions molt variades de coincidències i abundants discrepàncies en matèria de política econòmica, fiscal i financera, però gairebé tots els portaveus s'han mantingut dins d'un marc de referència comú, que és la necessitat - i la bondat - de l'existència d'un sistema impositiu com a element imprescindible de solidaritat i d'acció social protagonitzada per l'Estat, és a dir una posició de base socialdemòcrata amb gran varietat de matisos.

Un, un de sol, s'ha situat fora d'aquest marc generalment acceptat en el nostre estadi de civilització.

Cap sorpresa, ha estat el portaveu del Partit Popular, el Diputat per Madrid Cristobal Ricardo Montoro Romero.

Res més lluny de la meva intenció que comparar-lo amb l'ursus spaeleus (ós cavernari) de l'il.lustració, però és ben cert que el pensament econòmic que s'ha expressat en la seva intervenció és un pensament estrictament cavernari.

Podeu consultar la seva intervenció a la web del Congrés, però permeteu-me que en faci un resum en llenguatge planer.

La tesi central montoriana i cal assumir que "popular" és que l'Estat és un lladre, que els diners són dels qui els tenen per algun motiu prou vàlid com és el de ser rics, i que la solidaritat social articulada per mitjans fiscals és un robatori.

No és fàcil trobar altres exemples d'un atac d'aquesta mida al paper de l'Estat. Aquesta és la dreta que tenim.

Acció exterior

2009-06-22T21:24:00.001+02:00

Aquesta setmana l'únic diari que és alfabètic i que, a més, es ven grapat, ha dedicat la meitat superior de la seva portada i dues pàgines de la seva edició en paper de dilluns passat a "glossar" el malbaratament de recursos que diu que suposen les 196 delegacions exteriors de diferents comunitats autònomes, a les que qualifica d'ambaixades, tot ressaltant que una quarta part són de la Generalitat de Catalunya.

Si, fent tots els esforços que calen, deixem de banda la demagògia impresentable de barrejar aquesta "informació" amb recordatoris de la crisi econòmica mundial i el manteniment de la curiosa tesi de que l'estat de les autonomies perjudica l'economia, i mirem d'analitzar el que es diu en la font descrita, però no citada, resulta que tot es pot resumir en una apel.lació més al somatén contra la destrucció d'Espanya i a l'atribució de voluntats polítiques que no s'atreveixen a qualificar per part dels Governs que mantenen aquestes delegacions.

Caldria aclarir mínimament algun concepte ben bàsic per a que la resposta no fos la simple foguerada que potser es pretén provocar.

Diríem aleshores que cal distingir entre política exterior, que compromet internacionalment l'Estat i que es reserva constitucionalment a l'executiu estatal, i acció exterior, que en un Món com l'actual té una multiplicitat extraordinària de subjectes, des d'oenagés i empreses fins a entitats polítiques subestatals, com les Comunitats Autònomes o els Länder alemanys, que representen en conjunt el gruix de les accions exteriors, molt més enllà del que fa qualsevol Estat en aquesta matèria, malgrat mantenir, com he dit, el monopoli de la política exterior.

Si la confusió periodística fos de bona fe, n'hi hauria prou amb el corresponent suspens al mes de juny en l'assignatura de relacions exteriors per a l'autor de l'article i l'amonestació al redactor en cap per haver deixat passar un error tan barroer.

Em temo, però, que la bona fe no abunda gaire, quan en la mateixa "informació" es procura deixar ben clar que aquestes delegacions són molt dolentes quan es tracta de Catalunya, Euskadi i Andalusia, mentre que són perfectes en el cas de la Generalitat valenciana, que manté 27 delegacions exteriors absolutament impecables.

No com d'altres, és clar!

(article publicat a e-noticies)

Quants records!

2009-06-21T22:09:00.004+02:00

Per raons que no vénen al cas, he passat el cap de setmana canviant llibres de lloc, en un intent desesperat d'ordenar la biblioteca domèstica.

En agafar cada llibre que feia temps que no tenia a les mans, quants records!

Passem comptes

2009-06-20T21:06:00.003+02:00

Just a mig mandat municipal, aquest matí hem tingut a les Golfes de la Biblioteca Ignasi Iglesias, a Can Fabra, un interessant acte en què hem coincidit els assistents al Consell de Federació del PSC de Barcelona i moltíssimes persones que treballen a diverses i diferents entitats cíviques de Barcelona.

La qüestió era "passar comptes" dels dos anys del mandat i, naturalment, també parlar del futur.

Crec que és una experiència nova, la de que gent de la direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya i de les entitats prenguin la paraula i debatin en un mateix acte polític, fora de les sessions dels Consells de Districte, i em sembla que caldria repetir-ho.

No ens aturaran!

2009-06-19T10:32:00.004+02:00

Avui ha estat a Arrigorriaga (Bizkaia), i la víctima mortal l'inspector de Policía Nacional Eduardo Antonio Puelles García.

ETA ha tornat a assassinar, amb tota la covardia que la defineix, amb una bomba al cotxe.

Ens afecta, és clar que ens afecta, la mort d'un servidor públic, més exposat encara que la resta dels ciutadans a la violència terrorista.

Ens afecta, però no ens aturarà en la decidida, difícil i contínua lluita dels demòcrates per la convivència en una societat democràtica i lliure.

No ens aturaran!

Què està passant?

2009-06-18T11:50:00.007+02:00

La Guardia Nazionale Padana exhibeix la seva uniformitat de camises verdes amb insígnies de caire militar, encara que amb un look bastant quillo - tot s'ha de dir - des de fa ja algun temps, en una demostració de mobilització militarista d'una opció política prou a la dreta com per a poder-la considerar extrema.

Fa ben poc ha fet la seva presentació en societat la Guardia Nazionale Italiana, vinculada al Movimento Soziale Italiano (MSI), de declarat caràcter neofeixista, mostrant una uniformitat ben farcida de simbologia feixista, en la que només falta el propi fascio. En aquest cas la fiscalia de Milà ha obert un expedient al respecte.

La ministra italiana de Turisme, la Sra. Brambilla aprofita la festa de la respectada arma de Carrabiners, el dia 6 de juny d'enguany, per a fer la prohibida salutació feixista en el moment d'acabar l'himne de Mamelli, que és el dels Carabinieri. No és una qualsevol, és una ministra de l'actual govern italià presidit pel Berlusconi de Villa Certosa.

Què està passant a Itàlia?

On són els ciutadans i ciutadanes? Qui defensa la dignitat de la República? Qui defensa la democràcia?

Altavoz

2009-06-17T11:19:00.004+02:00

Hoy este blog pretende ser un simple altavoz de la declaración, que debería de sacudir conciencias y actuaciones, que acaba de emitirse en Jerusalén sobre la situación humanitaria en Gaza, y que transcribo a continuación:

Declaración de las Organizaciones Humanitarias, Organizaciones no Gubernamentales y Organizaciones de las Naciones Unidas trabajando en el territorio Palestino ocupado en el Segundo Aniversario
del bloqueo de Gaza

Jerusalén, 17 de junio de 2009:

Nosotros, las Naciones Unidas y las Organizaciones Humanitarias no Gubernamentales que trabajan en el territorio Palestino ocupado, condenamos enérgicamente el bloqueo de la Franja de Gaza que lleva en vigor dos años. El bloqueo al cual han sido sometidos 1,5 millones de personas ha sido descrito por los altos cargos de Naciones Unidas y los líderes del mundo como un castigo colectivo, en violación del Derecho Internacional.

El volumen de bienes admitidos en la franja de Gaza bajo el bloqueo supone una cuarta parte de lo que se permitía con anterioridad al mismo. A pesar de que se permite la entrada de ocho de cada diez camiones cargados de alimentos, éstos solo tienen autorización para transportar 18 productos alimenticios básicos. Las semillas para la agricultura y los aportes cárnicos como los terneros, entre otros muchos productos, están prohibidos con lo que la población no pude paliar las deficiencias nutricionales que padecen. Incluso la ropa y los zapatos, los juguetes y los libros de texto están sistemáticamente prohibidos.

La población civil, en particular las mujeres, niños y ancianos, son víctimas de estas sanciones punitivas que les priva de la mayoría de los artículos básicos para mantener siquiera un mínimo nivel de vida. Asimismo, restringe severamente nuestra capacidad de ofrecer ayuda y asistencia al tiempo que aumenta la dependencia de la ayuda en Gaza a un nivel sin precedentes. Desde hace casi 6 meses, miles de personas viven en edificios dañados por la ofensiva israelí en Gaza. Estas personas continuarán viviendo en la más profunda miseria debido a que la prohibición de materiales de construcción continúa estrictamente en vigor.

Exigimos la apertura de los cruces en Gaza, de conformidad con los acuerdos internacionales y de conformidad con el reconocido universalmente los derechos humanos internacionales y normas del derecho humanitario.

La política de bloqueo a la Franja de Gaza está creando una atmósfera de privación que sólo puede hacer arraigar más la sensación de desesperanza y desesperación entre la gente. La población de Gaza necesita que se le muestre una alternativa de esperanza y dignidad. Permitiendo el desarrollo humano y la prosperidad es un primer paso fundamental hacia el establecimiento de una paz duradera.

Cal pressió

2009-06-15T18:59:00.000+02:00

El discurs del Primer Ministre israelià Benjamí Netanyahu d'aquest diumenge demostra clarament que cal pressió, més pressió, sobre l'administració israeliana.

Tots ens hi juguem molt, naturalment en primer lloc s'hi juguen molt els palestins sota ocupació militar, els palestins refugiats i els palestins de la diàspora.

Però també s'hi juguem molt els israelians, s'hi juguen la possibilitat de viure en pau en un Estat reconegut pels seus veïns, o viure rodejats de pobles amb terres ocupades per l'exèrcit israelià i, per tant, amb greuges clars i evidents contra Israel.

També ens hi juguem molt tots els ciutadans de la Mediterrània, i del Món sencer, car el conflicte causat per l'ocupació militar és el més greu, llarg i potencialment extensible dels que existeixen en aquest moment.

El discurs que no fa cap referència a la congelació de les il.legals colònies en territori ocupat; que exigeix el reconeixement no d'Israel, sinó d'Israel com a estat ètnic i religiós jueu; que consagra l'annexió, del tot il.legal, de Jerusalem Est a Israel; que posa condicions limitatives inacceptables a un futur estat palestí; que ignora el dret al retorn dels refugiats, internacionalment establert, és un discurs que, per desgràcia, no obre vies possibles a la pau.

Cal, per això, que s'exerceixi la pressió política i diplomàtica adient sobre l'administració israeliana per tal que vegi que el camí cap a la pau és ineludible, i que és diferent a l'assenyalat diumenge passat.

Els Estats Units s'hi han posat, en un gir impensable fa poc i protagonitzat pel President Obama, encara que no hagi donat de moment els fruits desitjats.

La Unió Europea ha de posar-s'hi també, sense que sigui admissible que fugi d'estudi en una qüestió com aquesta.

(article publicat a e-noticies)

1.001

2009-06-12T22:15:00.005+02:00

L'entrada que vaig posar ahir sobre Perpinyà feia el número 1.001 des que vaig començar aquest blog.

M'agrada el número, encara que em sorprèn la quantitat, no pensava pas que fossin tantes.

Espero arribar a la 2.002 i que vosaltres ho veieu!

Perpinyà, sempre

2009-06-11T22:13:00.003+02:00

(Fotos Miguel A. Martín)

Ahir vaig fer un viatge llampec Madrid-Perpinyà-Barcelona, per a poder participar en el Míting de la candidatura municipal Nouvelle Union avec la Gauche, que sota el lema "Perpinyà, més justa", lidera la companya socialista Jacqueline Amiel-Donat.

A Perpinyà es repeteixen les eleccions municipals després de que el Consell d'Estat francès dictaminés que s'havia produit un frau massiu organitzat per l'anterior alcalde Alduy.

L'acte va ser un autèntic èxit amb el local del Centro Español atapeït de públic, entre els que hi havia una àmplia representació de la Federació de Barcelona del PSC, que s'hi va traslladar en autocar, per a expressar la seva solidaritat amb els companys perpinyanesos que estan lluitant per la democràcia i per l'esquerra.

Al míting hi vam parlar un pilot de gent, presentats pel Primer Secretari de la Federació del Parti Socialiste, Jacques Cresta. Per l'ordre d'intervenció vam ser els següents: Jaume Bartomeu, Primer Ministre d'Andorra; Christian Bourquin, President del Consell General del Pirineus Orientals; Jean-Claude Pérez, Diputat per l'Aude i candidat a les municipals de Carcassonne també anul.lades per frau de la dreta; Jean-Claude Gayssot, Vice-president del Consell Regional de Languedoc-Rosselló i exministre comunista; jo mateix, Jordi Pedret, Diputat per Barcelona; Raymond Vall, Senador i alcalde de Fleurance; Santi Vila, Alcalde de Figueres; Anna Pagans, Alcaldessa de Girona; Jacques Bascou, Diputat i Alcalde de Narbonne; Nicole Belloubet, Primera Tinent d'Alcalde de Toulouse; Hélène Mandroux, Alcaldessa de Montpellier; i Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona, a més, naturalment de la candidata Jacqueline Amiel-Donat, que vaig tenir l'honor de presentar per indicació dels organitzadors.

A L'Indépendant d'avui hi podeu trobar una encertada crònica de l'acte, que va ser seguit amb entusiasme molt calorós, us ho puc assegurar, pel nombrós públic.