A taula

Pa de llet farcit de pernil i formatge

2009-02-20T16:12:00.005+01:00

Pa de llet (amb massa mare) + pernil dolç + Flor de Esgueva + formatge emmental ratllat.

Sembla que la massa no sigui ben cuita, però no és això: el formatge, en fondre's, ha impregant la massa i li ha conferit tot el gust intens del formatge manxego. Una delícia.

La propera vegada en porcions individuals, que donen més feina però que fan de millor conservar.

Reis

2009-02-04T12:47:00.000+01:00

Aquests han estat els nostres regals de Reis. Jo li vaig comprar al Roger l'últim llibre del Jamie Olivier (aquí teniu una crítica de El País Semanal) i ell aquest estri de silicona per fer papillotes.

El llibre és molt interessant i té unes fotos més maques. A més resulta envejable l'estil de vida que porta el cuiner, amb el seu hort i la passió que sent per ell. Jo ja m'he apuntat per fer:

espárragos a la parrilla con aceite de oliva, limón y parmesano,
sopa cremosa de espárragos con huevo escalfado
kétchup de tomate casero
lomo churruscado de salmón con yogur de pepino
la mejor masa quebrada salada [i també] la dulce a la antigua
pie de carne, Guinness y queso con cobertura de masa de hojaldre,
pie de zarzamoras y manzanas
tarta italiana de espinacas y jamón, [i un llarg etc...]

Aquí, estrenant el papillote, el model gran que suposadament és per 4-5 persones. La idea de posar tanta llimona no va ser gens encertada (feia massa gust a llimona), tot i que la foto queda prou maca oi?

Llibreries de Barcelona. Secció gastronomia.

2009-01-26T15:30:00.007+01:00

Tinc a les mans aquest llibre: Mercè Bausili i Emili Gasch. Llibreries de Barcelona: una guia per a lectors curiosos. Barcelona: Columna, 2008. 211 p. Molt interessant i molt recomanable. Un llistat de llibreries amb comentaris molt clarificadors. Pel que fa al tema de la gastronomia en comenta dues:

La librería gastronómica. C. Ausiàs Marc, 25, 1r. 08010 Barcelona 93 318 20 80. Metro Urquinaona, montagud@montagud.com, http://www.apicius.es. “Promoguda per Montagud Editores, editorial centenària de revistes professionals (Molinería y Panadería des del 1906, La confitería española des del 1930, Apicius, Cuadernos de Alta Gastronomía des del 2003), ofereix a la botiga i per internet una àmplia oferta de llibre professional i de divulgació de la gastronomia i de la restauració, a més, és clar, de la producció pròpia. També comercialitza material de cuina per a professionals" (p. 39).

Know Food. Llibreria gastronòmica. C. Penedès, 11, 08012 Barcelona. Tel 93 368 90 43. Metro: Fontana. Oberta l’octubre del 2007 per Sergi Tort, de formació periodista i amb pràctica culinària a Oxford. El fons, que de moment no és abassegador, té una gran ambició, que abasta des de llibres per a nens, tant per alimentar-los a partir de la lactància com perquè prenguin els primers contactes amb la cuina, fins a la narrativa a l’entorn del menjar, passant pels receptaris degudament classificats per cultures i geografies, l’alimentació per a gent amb dificultats, els vins, la crítica gastronòmica i les concebudes guies de restuarants. Hi podreu adquirir, per cert, totes les guies Michelin, en cas que no s’exhaureixin, com va succeir els primers mesos de funcionament de la llibreria amb la Michelin de Nova York, que segurament passarà a la història, de moment, com el període de l’allau de catalans a la big apple. També hi trobareu revistes i alguns estris de cuina molt seleccionats." (p.133)

Cada cop som més els forners que treballem...

2009-01-05T15:14:00.003+01:00

... el pa com abans.

L'edició electrònica de l'Avui ha perdut mig titular i l'encapçalament ha quedat com a mínim curiós. Una entrevista [aquí en PDF] a Eduard Crespo, forner i creador del pa de Sant Jordi. Sembla que els mitjans donen cada vegada més importància a la recuperació de la manera tradicional d'elaboració del pa. Una bona notícia.

Fleca Balmes
Balmes, 156

18 llibres en un any (2008)

2009-01-01T12:01:00.005+01:00

Aquest any han estat només 18, una mica més que al 2007 (15) però menys que al 2006 (26). Però molt lluny del repte dels 50 llibres en un any. Només consten els llibres acabats.

Dels amigatxos, la guanyadora d'aquest any torna a ser la Raki, amb 27 llibres i 6.577 pàgines. En segon lloc en número de llibres he quedat jo amb 18 i 4.657 pàgines. Però, per número de pàgines, el segon lloc és per al Pavlito, amb 16 llibres i 4.839 pàgines. Les maternitats i paternitats de tots dos s'han notat en la baixada de lectures.

El llistat de llibres llegits durant el 2008 ha estat:

Xavier Moret, elBulli des de dins: biografia d'un restaurant. Barcelona: RBA, 2007, 267 p. Acabat 4/1/08. Molt bé.
Angels Ponce, Miguel Gallardo. Ensenyam'm a ser feliç: la primera guia per educar en la felicitat. Badalona: Ara llibres, 2007. 137 p. Acabat 5/1/08. Molt bé.
Judy Ford. 100 cosas que puedes hacer para amar a tu hijo. Barcelona: RBA, 1998. 192 p. Acabat 19/1/08. Molt bé
Albert Bau i Estefania Carreño. Consells per a pares imperfectes: 20 errors que caldria evitar. Barcelona: Lector Universal, 2008. 153 p. Acabat 7/5/08. Coses de nens, psssss.
J. Bianciotto, Mar Cortes, J. A. Vilar. El fenomen Sprigsteen: parlen els fans catalans. Barcelona: Ara Llibres, 2008. 148 p. Molt bé. Una de les autores és la meva cunyada. Recull diferents visions dels fans de l'Springsteen i, per descomptat, el Ru hi surt. Molt recomanable fins i tot a la gent que no li agrada el cantant; es llegeix molt bé i entusiasma veure gent tan emocionada. Acabat 19/6/2008
Jesper Juul. Su hijo, una persona competente: hacia los nuevos valores básicos de la familia. Barcelona: Herder, 2004. 213 p. Acabat 18/7/08. Molt bé: de com hem de respectar als infants i tractar-los amb el mateix respecte que volem per nosaltres. Molt recomanable, un llibre de capçalera per als que tenim nens.
Rebeca Wild. Educar para ser: vivencias de una escuela activa. Barcelona: Herder, 1996. 301 p. Acabat 4/8/08. Molt bé: les experiències d'una "escola activa", la Pestalozzi (a l'Equador). Una educació a través de l'activitat espontània del nen; basada en el mètode Montessori i els estudis de desenvolupament del nen de Jean Piaget.
Pau Arenós. La memòria dels plats. Badalona: Ara llibres, 2005. 171 p. Acabat 5/8/08. Repàs per uns quants plats de cuina popular. Bé.
Eduardo Galeano. Espejos: una historia casi universal. Madrid: S. XXI, 2008. 365 p. Acabat 10/8/08. Molt recomanable aquesta poètica història universal. Per rellegir sense parar, un veritable plaer.
Johna Boyne. El noi del pijama de ratlles. Barcelona: Empúries, 2008. 262 p. Acabat 11/8/08. Molt bé
Eduardo Galeano. El descubrimiento de América que todavía no fue y otros ensayos. Barcelona: Laia, 1986. 131 p. Acabat 15/8/08. Bé.
Manel Fontdevila. La parejita. Guía para padres desesperadamente inexpertos. Barcelona: RBA: El Jueves, 2008. 125 p. Acabat 18/8/08. Molt divertit.
Rebeca Wild. Aprender a vivir con niños: ser para educar. Barcelona: Herder, 2007. 254 p. Acabat 5-9-08 Molt interessant, de la creadora de les “escoles actives”
George Eliot (1861). Silas Marner: una historia sobre la soledad y el desarraigo. Madrid: Valdemar, 2000. 286 p. Molt bé. És curiós com una història escrita al 1861 ens pot commoure ara igual que abans. Acabat l'11/9/08.
Alan Bennett. Una lectora nada común. Barcelona: Anagrama, 2008. 119p. Està bé, les lectures d'una fictícia reina d'Anglaterra. I curt!. Acabat 22/10/08
Stieg Larsson. Els homes que no estimaven les dones. Barcelona: Columna, 2008. 625 p. Acabat 30/11/2008. Molt i molt bé! és molt addictiu, de seguida comences amb la segona part (també una meravella) i patint perquè la traducció del tercer volum no serà fins al juny del 2009. Com ho podré suportar?
Stieg Larsson. La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Barcelona: Columna, 2008. 768 p. Acabat 18/12/2008. Molt i moltbé. Quines ganes que facin la traducció de la tercera part (no hi ha més parts perquè l'autor va morir, que sinó...).
David Rieff. En un mar de mort: el relat d'un fill. Barcelona: La Magrana, 2008. 140 p. Acabat 31/12/08. Bé. Reflexions del fill de la Susan Sontag (1933-2004) sobre la seva mort i la vivència de la seva lluita contra la malaltia. De com va veure morir a una enamorada del món i entusiasta de la seva existència.

Feliç any!

Pastís de poma autre maniere (David Lienas)

2008-12-01T10:53:00.000+01:00

Després de veure la recepta al Cafè de Nit, a Delícies del Rebost, al Kiwi Blau, a Cuinar és Generós (el Manel li afegia salsa tofe) i, per últim, a La cuina de casa, jo també em vaig apuntar. La va ensenyar a fer a un curs del Bonpreu on van anar molts dels blocaires gastronòmics que llegeixo. Surt molt bona i no gaire dolça.

PASTÍS DE POMA AUTRE MANIERE (David Lienas)

· 1 massa brisa fresca (la Glòria del Cafè de Nit la feia ella mateixa)
· 1 kg. de pomes Golden (millor posar una mica menys, amb 3-4 pomes ja queda prou coberta)
· 125 g. de mantega
· 100 g. de sucre
· 4 ous
· 50 g. de farina
· Sucre en pols

Escalfar el forn a 180º amb foc de dalt i de baix.
Col·locar la massa brisa al fons d’un motlle amb el mateix paper sulfurat que porta. Punxar-la amb una forquilla i deixar-la a la nevera perquè reposi.
Fondre la mantega al bany Maria. Afegir-hi el sucre, els ous batuts i després la farina i remenar-ho bé. Reservar.
Treure la massa brisa de la nevera i coure-la sola uns 10 minuts perquè quedi més cruixent i cuita.
Pelar les pomes i tallar-les a daus de mig centímetre de costat. Dipositar-les sobre la massa brisa i cobrir-les amb la barreja anterior que havíem reservat. Distribuir-ho bé pel motlle.
Coure el pastís a 180º de dalt i de baix, uns 60 minuts (la recepta diu menys temps, uns 40 minuts, però dependrà del forn i de la quantitat de poma que hi poseu).
Deixar refredar i, si es vol, espolsar amb sucre en pols en el moment de servir (jo no ho vaig fer).

Hotel NH Universitat

2008-11-14T16:49:00.013+01:00

Tot i que som molt fans del restaurant de l'Hotel NH Universitat, encara no n'havíem fet una entrada, tot i haver-hi anat diverses vegades. De dilluns a divendres fan un menú de 21 € que inclou aperitiu, primer plat, segon plat, postres, cafè, pa, aigua i vi. El servei és amabilíssim, l'entorn acollidor (malgrat ser al soterrani) i el menjar boníssim. La setmana passada hi vam tornar i aquest va ser el menú:

Aperitiu del xef

Voulavent de bolets

Primers

Trinxat de la Cerdanya amb botifarra negra

Espaguetis negres amb gambes

Segons

Confit d'ànec amb reducció de vi negre

Entrecot de bou amb salsa de bolets

Postres

Sopa de maduixes amb gelat de vainilla

Crema catalana

I cafè

Sempre en sortim meravellats i cada vegada que hi anem reso perquè no hi hagi entrecot de bou: m'agrada tant que, si n'hi ha, no puc tastar mai un altre plat...

A destacar, al marge del menjar:

A banda de l'entrant del xef hi ha un aperitiu (patates, olives, anxoves, pebrots del piquillo, tonyina en escabetx; vi, vermout, fino...) que fa l'espera més curta.
El pa: hi ha xapata, pa de nous, pa de sèsam i pa blanc, en porcions petites que permeten tastar els que vulguis.
El cafè va sempre acompanyat d'una trufa ;-)
El servei és molt amable però gens empalagós.
Hi ha diversos diaris per amenitzar l'espera.
Al lavabo hi ha fins i tot raspalls de dents.
L'entrecot de bou: espectacular!

Hotel NH Universitat
Ronda Universitat, 21
08007 - Barcelona
Telf: (34) 93 342 78 50

h10.universitat@h10.es

Esmorzar d'un diumenge ennuvolat de tardor

2008-10-19T14:25:00.006+02:00

Pa de llet casolà, sobrassada de la bona i formatge Flor de Esgueva, tot calent. L'única pega: l'he hagut de compatir amb el Roc, que avui ha descobert la sobrassada. I no l'oblidarà fàcilment.

Dia mundial del pa

2008-10-16T15:33:00.008+02:00

Despistats com anem ens ha estat a punt de passar per alt el Dia mundial del pa. Entre la gastroenteritis que ha deixat fora de combat tota la família i la feina diària no ha estat una setmana gaire fructífera, i ahir, més aviat tard, vam constatar que no hi participàvem. Encara hi érem a temps, sobretot perquè al matí havíem deixat dormint a la nevera una massa de pa de llet enriquida amb massa mare. A última hora vam despertar amb voluntat de contribuir-hi. Vam treure la massa per atemperar-la, en vam fer panets, els vam deixar reposar i els vam coure més enllà de les 22:00. Encara teníem temps, però ens vam posar a veure Peregrinos que s'allargava i s'allargava. Uns minuts abans de les 00:00 va acabar la pel·lícula, però llavors ja ens va fer molta mandra fer l'entrada. En definitiva, que no hi ha contribució el dia 16 però ens quedem amb una reflexió molt simple: malgrat que no havíem recordat la data teníem un pa en procés i la possibilitat de fer-lo. I aquesta és potser la millor contribució que es pot fer al dia mundial del pa: més enllà d'efemèrides a casa fem pa habitualment, com a mínim un parell de cops per setmana i continuarem fent-ne perquè ens agrada i ens apassiona.

PS. Per cert, la pel·lícula, malgrat alguna rialleta, més aviat oblidable. Li sobra com a mínim mitja hora i totes les pretensioses seqüències oníriques.

Recepta:

200 grams de massa mare
350 ml. de llet
un tros de mantega (a la recepta hi diu 70 grams però jo sempre n'he posat molta menys)
530 grams de farina de força
1,5 cullerades de cafè de sal (en poso 2)
3 cullerades de sucre
1,5 culleradeta de cafè de llevat sec

Un cop amassat tot plegat es deixa reposar més o menys una hora i es fan els panets. Amb aquesta quantitat nosaltres en fem 12, de 90 i tants grams cadascun (96, aquesta vegada). Es deixen reposar fins que doblin com a mínim el seu volum i cap al forn. Compte que es couen ràpid i més val abaixar la temperatura i que s'hi estiguin una miqueta més. Un cop freds els congelem dins d'una bossa i cada matí una estona abans d'esmorzar en treiem tres, un per a cada un.

Estofat de vedella

2008-10-09T14:23:00.001+02:00

Avui una recepta amb l'olla ràpida. Fa temps que la tinc i li dono molt poc ús, tot i que és una manera ràpida de cuinar i en teoria conserva millor els nutrients dels aliments. És una adaptació del receptari que porta l'olla a pressió ràpida Fagor, que és la que tinc jo.

ESTOFAT DE VEDELLA amb olla ràpida (per unes 4 persones més o menys)

Carn de vedella a trossos (uns 600 gr.)
Patates (unes 4 petites)
Pèsols (uns 200 gr.)
Ceba, all, pastanaga
Julivert, sal, pebre, orenga, llorer, farina
Mig got de vi
Mig got d'aigua (de bullir els pèsols)

Posem un cassó amb els pèsols a bullir (els meus eren congelats i calien 10 minuts). Reservar l'aigua.
Posem l'olla al foc amb oli i ofeguem la carn de vedella amb una mica de sal i pebre. Jo també vaig posar canyella i nou moscada que m'encanta.
A continuació posem la ceba i l'all a trossos. Afegim una cullerada de farina procurant que no es torri massa.
Afegim mig vas de vi blanc, mig vas d'aigua de bullir els pèsols, el julivert, llorer i orenga (o les herbes que un vulgui). Tanquem l'olla i la deixem 14-16 minuts en la posició 1 (els minuts compten a partir del so de l'aire sortint zzzzz)

Posem l'olla sota el raig de l'aixeta perr obrir-la més ràpidament i afegim les patates. Tanquem i les deixem 5-6 minuts.

Obrim i afegim els pèsols.

Melmelada de mores

2008-09-22T13:00:00.002+02:00

Ja fa dies que vam tornar però aquests dies de pont (11 de setembre) vam anar a Berga, a la muntanya, i vam aprofitar per recollir mores (les de la fotografia són les que vam recollir). Ha quedat molt bona i molt dolça.

MELMELADA DE MORES

800 gr. mores
500 gr. sucre
Suc de llimona

Rentem les mores i les passem per la batedora. Afegim el sucre i la llimona. Ho posem al foc fins que estigui més o menys espès, jo ho vaig tenir al voltant d'una hora. Es pot passar pel xino perquè quedi més fi però no cal, jo no ho he fet i ha quedat prou bé.

Posar la barreja als pots de vidre, tapar-los i donar la volta per fer "el buit"(a posteriori he llegit que cal mantenir-los així 24 hores. Jo no ho vaig fer però els tinc a la nevera i no duraran molt).

Per acabar de fer una conserva més segura, hi ha qui introdueix després els pots en una olla amb aigua i els deixa bullir de 30 a 60 minuts. També cal tenir una cura especial en la neteja dels pots de vidre, rentant-los per exemple a una temperatura alta al rentavaixelles.

Pizza de gorgonzola i ruca

2008-09-09T16:36:00.003+02:00

El món de les pizzes es pot dividir, a grans trets, entre la pizza original, de massa prima i generosa cobertura i la pizza d'inspiració ianqui, on el gruix de la massa desvirtua el conjunt. Les primeres sempre m'han agradat, però les altres em semblen una presa de pèl. Si vull menjar pa, menjo directament pa, i si vull una pizza, la massa només ha de ser la base sobre la qual reposen la resta d'ingredients, prou subtil per no usurpar el protagonisme a la resta.

Ironies de la vida, l'altre dia vaig perpetrar aquesta pizza, que, sense poder-ho evitar, respon més al segon model que al primer. I és que, per més que estirava la massa, es retreia una vegada i una altra. Finalment la vaig posar al forn amb una clara sensació de fracàs. Però a mesura que s'anava coent, primer l'olor, després l'aspecte i finalment el gust, em van fer reconciliar amb mi mateix.

Segueixo pensant exactament el mateix respecte a la massa, però per una vegada -i sense que serveixi de precedent- he de confessar que era boníssima.

Pastís d'ametlla al rom

2008-09-08T12:25:00.002+02:00

L'altre dia el vaig descobrir al bloc de la La maleta de Boston, i els seus ingredients em van entusiasmar. Ho vaig fer i quina delícia... és com una mena de "tarta de Santiago" però enriquida, borrachuza, boníssima. El pastís va volar! (jo en vaig menjar més de la meitat!)

PASTÍS D'AMETLLA AL ROM

-125 gr. ametlla molta
-125 gr. sucre
-3 ous
-75 gr. mantega
-45 ml. rom (jo li vaig posar 50 ml. i a més de l'añejo de 7 anys que està boníssim)
-pell de llimona ratllada

Muntar les clares a punt de neu i reservar
En un bol barrejar els rovells i el sucre i batre.
Afegir la mantega fosa, el rom i la pell de llimona. Batre.
Afegir l'ametlla fosa i batre
Finalment les clares a punt de neu.
Forn preescalfat. Deu minuts a 200º i la resta a 180º

Una altra massa mare

2008-09-05T17:01:00.010+02:00

En aquest cas, la famosa massa líquida d'Eric Kaiser, que tot just ahir vaig tenir a punt per utilitzar-la. Obviem la manera de fer-la, que ja ha estat àmpliament divulgada en molts blocs i centrem-nos en el primer resultat.

Una mica cansat de receptes mil·limètriques, intento aconseguir una proporció equilibrada, fàcil de recordar, que em permeti fer un pa habitual sense haver de consultar notes, llibres, posts..., i que pugui modificar quan em vingui de gust, amb la seguretat que la base funciona. En aquest cas, les proporcions són:

200 grams de massa líquida d'Eric Kaiser
400 grams de farina de força
200 ml d'aigua
1 i 1/2 culleradetes (cafè) de sal
1/2 culleradeta (cafè) de llevat sec de forner
i un dia de repòs a la nevera, retardant la fermentació

El resultat reposa, encara ara, sobre el marbre de la cuina. No hem tingut temps de tastar-lo perquè just quan el treia del forn havia de marxar... Veurem aquesta nit.

Edito (06/09/08): El vam poder tastar a l'hora de sopar i vaig confirmar el que ja m'havia semblat: la massa mare és menys àcida i més apta per a tota mena de pans; la molla va quedar menys densa i la crosta, potser hauria millorat amb una estona més de forn. Però en resum sembla que hem trobat el pa que buscàvem...

Els Casals: tancant cercles

2008-08-22T08:00:00.014+02:00

Seguint la recomanació de La cuina vermella, hem aprofitat l'estada al Berguedà per anar a dinar a Els Casals, a Sagàs.

Es tracta d'una proposta honesta que supera de llarg l'àmbit gastronòmic per convertir-se en una experiència cultural de primer ordre. La cuina es posa al servei d'un producte de primeríssima qualitat, arrelat a la comarca, produït directament per la família Rovira o obtingut ben a prop. Un producte que es potencia amb la intervenció justa, sense artificis, amb una tècnica precisa que en respecta l'essència i l'extrema qualitat.

La carta varia en funció de la temporada i ofereix el millor de cada època de l'any. Es basa en una filosofia de vida que tanca el cercle iniciat a l'explotació familiar, ja sigui a les granges o a l'hort, fent ús del producte proper i estacional per transformar-lo a la cuina en un plat que combina tradició i creativitat, respectant sempre l'essència de tots els elements que s'hi combinen.

Vam demanar el menú de la terra perquè ens va semblar que era la millor manera de poder tastar una mostra representativa de tot el que s'hi podia trobar.

El pa, fet aquell mateix matí i encara tebi quan ens el van servir. Crosta gruixuda i cruixent i molla elàstica i suau.

Recuit, créixens i anxoves

Gambes de Palamós amb romesco tot just passades per la planxa i servides sobre pissarra

Sobrassada de la casa amb mel i pa amb tomàquet. El pa d'elaboració pròpia, com la sobrassada, passada per la planxa; i la mel servida directament amb el rusc. Ens va agradar tant que ho vam repetir a casa.

Una mariscada com a petita variació del menú. Tomàquets acabats de collir de l'hort, una vieira al seu punt, escamarlà, cloïsses i percebes. Tot el gust del mar terra endins.

Cep saltat amb botifarra negra. El fruit del bosc i l'elaboració tradicional del porc criat a casa.

Puré de patates fumat amb rossinyols, brots d'espinacs i rovell d'ou tebi.

Arròs de múrgoles amb colomí de sang.

Garrinet rostit sense os amb blat de moro, cafè i ruca. Un contrast molt aconseguit entre la pell cruixent i torrada i la carn més tendra. Això blanc que acompanya el plat és nou de macadàmia ratllada.

Tac de vaca bruna de casa a la brasa amb pebrots vermells de l'hort. De gust molt intens i per a més d'un massa crua.

Tel de llet i crema de flam

Borratxo al rom. Calent i amb una textura que es desfeia a la boca.

Síndria gelada i carquinyolis per acompanyar el cafè

Els Casals representa una aposta ferma pel retorn a l'essència; la passió de tota una família que té cura de l'hort, de les granges, de l'obrador, de l'hotel i de la cuina, per poder oferir el millor cada dia.

Si aprecieu la feina ben feta, el producte de qualitat, la tècnica al servei de la cuina arrelada, l'honestedat de qui produeix allò que consumeix. Si esteu farts d'artificis, de pirotècnia, de venedors de fum i xarlatans, de mimetisme impersonal, de modes passatgeres, tingueu en compte els Casals. No us en penedireu.

Tornar a casa

2008-08-20T19:35:00.008+02:00

Una de les coses que fan el retorn més planer és poder reprendre els vells hàbits. I això que a Berga no ens calia fer pa perquè encara se'n pot comprar de qualitat.
Després de ressucitar la massa mare, que havia estat en letàrgia durant quatre llargues setmanes, aquest és el primer pa. Recepta clàssica de pa de campanya, només que substituint la farina de sègol per integral de força.

Vacances pel Berguedà

2008-07-17T12:32:00.002+02:00

Ja estem de vacances!

Aquest estiu les vacances, de nou, pel Berguedà. Serà gairebé un mes de tranquil·litat amb la possibilitat de descobrir nous restaurants per aquestes terres. Com a mínim esperem estar fresquets, a la muntanya.

També suposarà una desconnexió d'internet. No sé com m'ho faré però estaré quasi tot el mes sense poder entrar a la xarxa, semblaré l' Enjuto mojamuto al pitjor dia de la seva vida.

Calamars farcits

2008-07-16T11:12:00.000+02:00

L'última recepta abans de marxar de vacances: els clàssics calamars farcits però, enlloc de carn picada, musclos i gambes.

CALAMARS FARCITS

- 6 calamars (jo he calculat uns 3 per ració)
- Gambes (la quantitat una mica a ull, jo faig servir unes pelades grans de la Sirena)
- Musclos (també a ull, jo faig servir uns de la Sirena)
- Cebes tendres
- 1 ou dur
- Tomàquet natural
- Picada: all, julivert, ametlles, avellanes i galeta (hi ha qui afegeix xocolata negra)
- Arròs basmati per acompanyar

Comencem amb la part més feixuga: netejar els calamars, donar-los la volta i deixar únicament la bossa, reservant la resta.
Tallar la ceba i sofregir-la en una paella. A continuació posem, tallades, les potes i ales dels calamars. Després els musclos i les gambes a trossos. Afegim unes cullerades de tomàquet triturat i una mica de vi blanc. I deixem fer.
Un cop fet i més o menys fred, afegim l'ou dur picat. Farcim els calamars i els tanquem amb un escuradents.
Piquem més ceba i la sofregim a la cassola definitiva. Afegim una mica de tomàquet i vi blanc. Jo també vaig posar una mica de fumet de peix que tenia. Col·loquem els calamars farcits i els deixem fer-se. Per últim, afegim la picada.
Servir acompanyat d'arròs basmati.

Pot sobrar una mica de farcit dels calamars perquè mai es pot calcular bé del tot. Podeu posar-lo a la salsa que els acompanya o -millor- guardar-lo com a salsa per uns espaguetis. Això és el que hem fet nosaltres i queda boníssim també.

Pa integral amb panificadora

2008-07-04T11:25:00.004+02:00

Una mica preocupada perquè m'han sortit dos pans malament amb la panificadora (sí, tot i ser tan senzill, de vegades falla, queda dur com una pedra i és per llençar) vaig intentar una de les receptes de la màquina del pa que encara no havia provat: el pa integral. No l'havia fet pensant que potser no era tan "bo" com la resta de pans.

Quina il·lusió descobrir que el gust és una meravella. És tan bo que fins i tot rivalitza amb els panets de llet amb nous que fem per esmorzar. Penso fer-ne més -la propera vegada 1 kg- per congelar-lo i menjar-lo al matí. Era tan bo que me'l menjava tot sol i al meu fill li ha encantat també. Cal reconèixer que amb els ingredients bàsics que porta és tot un mèrit. Que els pans enriquits siguin bons, és més fàcil d'aconseguir. En aquest cas tenim un pa poc calòric i nutricionalment molt correcte.

PA INTEGRAL AMB PANIFICADORA
Les dosis són per a un pa de 500 gr. ; entre parèntesi la dosi per a un pa d'un quilo.

1.5 cc oli (2.5 cc: cullerada de cafè)
210 ml aigua (355 ml)
1.5 cc sal (2 cc)
1.5 cc sucre (2.5 cc)
140.5 gr. farina de força (240 g.)
210 gr. farina integral de força (365 gr.)
0.5 cc llevat de forner Maizena(1.55 cc)

Programa 4, pa integral, de la panificadora Moulinex, daurat mig, 500 gr., 3.41 minuts. Triga una mica més perquè la primera mitja hora fa un preescalfament, no comença a mesclar com els altres programes. No és que no funcioni la màquina, com jo em vaig pensar -amb horror- en un principi.

El bloc dels viatges

2008-07-03T09:22:00.003+02:00

L'altre dia ens van comentar que ens citaven a El bloc dels viatges, un bloc que, com especifica el seu propi subtítol, recull diaris, quaderns, blocs i webs de viatges en català. És una iniciativa molt encertada d'Eduard Balsebre que també té altres blocs de viatges ben interessants.

Si voleu preparar a consciència el pròxim viatge o només voleu llegir relats apassionats, no us oblideu de visitar-lo. Al mateix bloc també proposen escriure'ls si voleu publicar una ressenya sobre el vostre quadern, diari, bloc, àlbum de fotos o relat de viatge. Animeu-vos!

Pa de campagne amb cistella

2008-06-27T14:00:00.011+02:00

Ja hem estrenat un dels cistells del pa. Bé, ho ha fet el Ru, que és el forner de la casa. Només amb una mica de farina i allà que s'ha quedat el pa de campagne d'aquesta ocasió. Després cap al forn només amb un cop i voilà...

Ha quedat boníssim...

Cistells per al pa

2008-06-16T13:37:00.006+02:00

Un nou estri per a la cuina: cistells de fermentació de pa; fruit de la proposta de l'Iban: Unámonos para comprar cestos de pan (una utilidad de servicio público de ¿Te quedas a cenar?). L'organització del grup de Barcelona va ser tot un èxit ja que ell la coordinava. Les cistelles són de l'empresa Brotformen.de i jo vaig demanar (copiant-me de l'Iban, per cert) la 1.4 i la 2.3, de 22 cm. i un quilo, un de polpa de fusta i l'altre de canya. Que per a què serveixen? cito les paraules del mestre:

"... cestos para fermentar pan, banastillos. Son unos compañeros muy útiles para el panadero: facilitan la labor de formado y fermentación, ayudan a crear buenas cortezas y posibilitan hacer panes de masas muy ligeras sin que estos se desparramen durante la fermentación (además, son muy bonitos). En mi blog son fáciles de encontrar, tanto por las características marcas que algunos dejan en la corteza del pan (estrías, líneas, círculos), como porque a veces los muestro mientras hacen su labor (...) El fundamento del cesto es que tú pones ahí la masa y la dejas fermentar, luego la volteas y sale sola, ¡flop! (...) En la página [Brotformen.de] recomiendan los de pulpa de madera para iniciarse, por la falta de mantenimiento (en la propia página vienen las instrucciones de limpieza). Según mi experiencia, los de pasta de madera aguantan las masas líquidas igual de bien que los de mimbre y lino, y sí que son más fáciles de mantener, la verdad es que han salido muy buenos. El de caña que tengo lo uso para masas más medias y sólidas, nunca le he puesto una muy líquida. El resultado también es muy bueno" (Iban dixit)

Encara les hem de provar.

Pastís de formatge

2008-06-09T11:10:00.002+02:00

Veient l'altre dia el pastís de formatge de La cuina en bolquers, em va venir molt de gust fer aquest clàssic dels postres. En aquest cas amb una base de galeta que és totalment prescindible (calories que et pots estalviar); la propera vegada que el faci no en posaré perquè el protagonista absolut sigui el formatge. Surt boníssim!

PASTÍS DE FORMATGE

3 ous
200 gr. formatge per untar (tipus Philadelphia)
3 iogurts de llimona (el podeu combinar o canviar per naturals)
3 cullerades soperes de farina de blat de moro (Maizena)
9 cullerades de sucre (o menys si el voleu menys dolç)

Base de galeta: paquet de galetes (Núria integral) triturades, 60 gr. mantega i una mica de llet. Mentre fem el farcit el deixem a la nevera.
Separem els rovells de les clares i fem aquestes últimes a punt de neu. Es barregen els ingredients: formatge, iogurt, sucre, rovells, maizena i per últim afegim les clares.

Forn preescalfat i deixar a uns 180º durant una hora ben bé (potser abaixar el foc cap al final)

La Myriam el cobreix amb paper d'alumini que treu 15 minuts abans de treure'l del forn. Suposo que és perquè no pugi en excés i després es trenqui pel mig (el que em va passar a mi, per cert).

Pastís tres xocolates

2008-06-04T12:09:00.000+02:00

Després de veure'l a molts blocs, l'altre dia el vaig fer aprofitant un nou estri de la cuina: un motllo circular desmuntable, amb la base de ceràmica i les parets de silicona. De l'origen d'aquest pastís en parla l'Auro, però jo l'he vist a la Marta, la Gemma i l'altra Gemma.

El resultat no ha quedat gens perfecte (es noten bombolletes, la capa de xocolata blanca es va tacar una mica, la de xocolata negra no va quedar molt negra...) però de gust és molt bo; això sí, és molt dens i jo, que sóc de repetir, no ho vaig poder fer.

Com a possibles variants del pastís se m'acut fer només una capa per exemple de xocolata negra (que sembla ser va ser l'origen) o fer la base de pa de pessic (com ho fa la Gemma de Bcn mon amour). No sé com quedaria només amb llet i sense nata (per fer-lo més lleuger) . Caldrà fer proves.

PASTÍS TRES XOCOLATES

Ingredients per al pastís:
- 150 gr. xocolata negra (70 % o més cacau)
- 150 gr. xocolata amb llet
- 150 gr. xocolata blanca
- 150 gr. sucre
- 750 ml. nata per muntar
- 750 ml. llet
- 3 sobres de quallada Royal

Per la base de galeta:
- 1 paquet de galetes (jo vaig posar Núria integral)
- 60 gr. mantega
- rajolí de llet

Fer servir un motllo desmuntable.

Base de galeta: triturar totes les galetes, afegir la mantega i la llet i aplanar al motllo. Reservar a la nevera.

Capa de xocolata negra: posar al foc la xocolata negra a trossos, 75 g. de sucre, 250 ml. de llet, 250 ml. de nata i un sobre de quallada. Escalfar-lo sense que arribi a bullir remenant tota l'estona per a que no s'enganxi. Abocar la barreja damunt la base de galeta.

Capa de xocolata amb llet: posar al foc la xocolata amb llet a trossos, 50 g. de sucre, 250 ml. de llet, 250 ml. de nata i un sobre de quallada. Escalfar-lo sense que arribi a bullir (remenar constantment). Abocar la barreja damunt la capa de xocolata negra amb compte per a que no es barregin. És molt útil utilitzar una cullera del revés per evitar que la força del xorro foradi la capa de sota.

Capa de xocolata blanca: posar al foc la xocolata blanca a trossos, 25 g. de sucre, 250 ml. de llet, 250 ml. de nata i un sobre de quallada. Escalfar-lo sense que arribi a bullir (remenant). Abocar la barreja damunt de la capa de xocolata amb llet (amb la cullera per no esquitxar).

Deixar que qualli a la nevera i servir fred.

Consells:

- Millor fer-lo d'un dia per un altre
- Les capes es fan seguides i miracle... no s'ajunten; es deixa el temps que es triga a fer la segona capa (uns 10 minuts), sense que es refredi. D'aquesta manera la capa anterior ha començat a quallar i no es barreja amb l'altre però encara està prou tova perquè s'enganxi.
- Aconsellen per desmotllar-lo ficar-lo uns 15 minuts abans al congelador (jo no ho vaig fer i no vaig tenir problemes)

Tempura Ya

2008-05-29T07:43:00.003+02:00

Divendres passat vaig gaudir del sopar commemoratiu pel segon aniversari de Frikitecaris. El lloc triat va ser un japonès, el Tempura Ya i el menú va consistir en una pica pica format per:

carpaccio d'ànec,
salmó teriyaki (molt bo),
tempura shiitake,
padron tempura (sí, pebrots del padron -unos pican y otros no- amb tempura),
tempura vieira i llagostins (boníssim),
tori karaague (pollastre fregit molt bo),
yakiudon (fideus udon saltejats amb salsa d'ostres, verdures i cloïsses, molt bo),
salmó sashimi,
maguro tartar,
california maki,
tempura maki (tempura de llagostí) i
spicy tuna

A remarcar els postres, el que encapçala l'entrada és un tiramisú de té verd ben curiós i molt bo però el clàssic italià sempre serà el meu favorit.

Tot i no ser cap amant del peix cru, és un lloc molt recomanable per menjar japonès. A destacar també el tracte molt agradable del personal i el reservat que tenen per a unes deu persones on gaudeixes de certa intimitat; això sí, potser una mica estret per a les 14 que érem.

Tempura Ya. Restaurant japonès. Muntaner, 153 (entre Còrcega i Rosselló), 08036 Barcelona . Tel. 93 419 31 82, Metro: Hospital clínic. Prohibit fumar.

Per cert, la frikitijefa (com l'anomena el Ferran) ha creat una nova web: Lactosa Free, un prometedor bloc per als intolerants a la lactosa que pretén "divagar acerca del tema, aportar ideas, recetas sin lactosa o con alternativas a ella y truquitos varios". Jo ja el tinc al Google Reader!

Actualització: la crònica oficial del evento