PARAULES AMB AROMA

RECORDS DE JUNY

2009-07-15T14:48:00.003+02:00

Records de juny

A nit, Àngel
va aflorar el record de la primera trobada.
L’aroma del cafè
una tarda de juny,
plena d’intriga i misteri.

Com series tu? Com seria jo?

I vas aparèixer tu
segur i decidit.
I allà estava jo
insegura i temorosa.

Llavors les nostres veus
es van convertir en cos,
i les paraules en imatges vives,
de dos desconeguts.
Estaves tan a prop de mi
que vaig sentir por.
Por de por, por de mi mateixa,
de les meves impressions,
de les meves sensacions.
I vaig fer-te gran, molt gran.

Com eres tu. Com era jo.

Sorgeixen records com aquest o d’altres,
benintencionats,
que cohabiten amb dubtes i incerteses.
Tot això ho saps, Àngel,
creador del meu record etern,
viu i en moviment.

Només jo miro i repasso
cadascun dels breus instants
que em vas regalar.

Més d’una vegada,
a qualsevol hora,
es presenta un d’aquests records enyorats,
i em desvetllo en l’obscuritat de la nit
pensant en cafès i en tardes caloroses de juny.

LLENÇOL DE PASSIÓ

2009-07-14T13:24:00.001+02:00

Llençol de passió,

Llençols
que cobreixen cossos
que protegeixen somnis de nit
de seda i ras.

A fora la nit enllumena el llit dels amants
que dormen abraçats sota la roba de lluna;
cossos entrellaçats d’anada i tornada
propers a l’abisme dels comiats.

El silenci de la pell es barreja
amb la mirada estel·lar
que observa des del cel
el moviment rítmic
de respiracions enamorades.

Un gest que desperta,
un fresc inesperat.
La mà damunt l’esquena
trencant el silenci dels fràgils amants.

El llençol rodola
del cos al sòl.
La nuesa dels cossos
parla d’un nou descobriment
vestit d’ardor i de passió.

LAVANGUARDIA.ES: TENGO UN BLOG

2009-07-14T11:57:00.000+02:00

'Paraules amb aroma'
Mari Carmen Lozano Badalona 13/07/2009 Actualizada a las 11:56 Participación

Hola em dic Mari Carmen Lozano Pareja, vaig estudiar Filosofia i Ciències de l'Educació a la Universitat de Barcelona. Actualment treballo com administrativa a l'Ajuntament de Badalona. Si llanço la meva mirada enrere, el primer record que tinc relacionat amb el món de l'escriptura, se'l dec al meu pare, ell va ser l'incitador del meu gust per la lectura ja que quan venia del treball sempre em portava algun conte, després quan havia d'anar a dormir, ell o la meva mare em llegien alguna historieta. Des de petita crec que el meu món imaginatiu a formar part de la meva manera de ser i al llarg dels anys s'ha anat desenvolupant. Com sé que soc una aprenenta del món de l'escriptura, em preocupo per intentar anar aprenent cada dia una mica més, i aquest coneixement em va portar a fer algun curs de narrativa a l'Ateneu de Barcelona.

Vaig començar a escriure el bloc 'Paraules amb aroma' l'any 2005, per una casualitat de la vida, varem arribar a les meves mans uns documents que parlaven sobre els blocs, la seva futura incidència a nivell de les noves tecnologies, i com es podia crear un bloc, això va cridar la meva inquieta curiositat i vaig ficar-me a la pàgina on s'explicava com fer un bloc, i vaig anar seguint tots els passos que s'indicaven, fins que va néixer "Paraules amb aroma".Quan vaig crear el bloc el vaig veure com un gran calaix on poder ficar tots els meus escrits, les meves narracions, les meves poesies i les meves fantasies, una part amagada del meu món interior; sempre he estat conscient que el que escric podia ser vist per altres persones, però mai això m'ha impedit abandonar aquest món sensorial que no pas racional que em caracteritza; estones de temps on em despullo de racionalitats ordenades per vestir-me d'emoció i sensibilitat, algunes persones que em coneixen diuen que crec en un món de papallones, que li farem!

Al meu bloc es poden trobar poemes, música, petites narracions sobre la meva ciutat, sobre algun tema d'interès general o particular, escrits filosòfics i algun que altre relat, en definitiva, paraules amigues, tendres i sensibles que volen ajudar a dulcificar una mica el nostre món i la nostra complexa societat.Com administradora del meu bloc he de dir que des de què el vaig crear he intentat mantenir-lo viu al llargs de tots aquests anys. El bloc també m'ha permès entrar en contacte amb gent que han deixat algun que altre comentari sobre el bloc i conèixer d"altres com per exemple: 'Corazón de diamante'.

Un cop vaig llegir que les paraules podien ser com un ganivet i que amb un ganivet es podia ferir algú o ungir mantega damunt el pa; untar paraules belles damunt el bloc per a què qualsevol persona que pugui llegir-les senti l'aroma de l'amistat. Moltes gràcies.

ET BUSCO I NO ET TROBO

2009-07-07T10:21:00.001+02:00

Et busco i no et trobo.

Et busco pel carrer
a través d’una mirada;

et busco en les xarxes d’Internet
des del facebook al tuenti;

et busco en llocs de passat
que porten el teu record.

Et busco i no et trobo,
només et trobo:
en la paraula,
en el full en blanc,
en el poema inventat,
en l’historia pensada.

La paraula com principal protagonista
dins el saló de la meva imaginació,
on les finestres obertes
evoquen el teu nom i el teu ésser;
el repte d’una intel·ligència creadora
provocadora de perpetues curiositats .

CIÈNCIA A BADALONA

2009-07-02T12:13:00.002+02:00

Ciència a Badalona,

Davant el tauló d’anuncis, la mirada neguitosa d’en Marc, no vol aturar-se a la darrera nota final de curs; al cap d’un instant, amb decisió ferma, mira la línia del seu nom i cognoms, veient ressaltada en negreta la paraula ”apte”. L’alegria i l’emoció s’apoderen d’ell: - He aprovat!
L’any vinent en Marc començarà tercer de medicina a l’Hospital Trias i Pujol, més conegut com l’hospital de Can Ruti a Badalona; els dos primers anys els va estudiar a la Universitat Autònoma de Bellaterra; d’aquells anys guarda bons records d’amics, professors i alguna que altra aventura. Ara està molt content perquè podrà continuar els estudis universitaris, tant els teòrics com els pràctics, a la seva ciutat.
Encara no té clar quina serà la seva especialitat, però ara que sap que Can Ruti comptarà amb un centre d’investigació biomèdica per a la medicina preventiva i personalitzada amb el que es podrà diagnosticar la predisposició genètica a partit dels tumors, potser valori una altra possibilitat, i es dediqui al camp de la investigació. D ’uns anys ençà Badalona ha fet un recorregut a fons dins de l’àmbit de la medicina: l’Hospital Municipal, el Centre Sociosanitari del Carme, l’Hospital Trias i Pujol, l’Institut Gutzman, la Fundació Carreres...
Somnia despert i pensa en investigadors que han fet descobriments importants per a l’esser humà: Ramon i Cajal, que va revelar els processos connectius de les cèl·lules nervioses; Alexandre Fleming que va trobar l’antibiòtic de la penicil·lina; Charle Townes, el descobridor del raig laser; Severo Ochoa que va treballar en el desxiframent del codi genètic... Quan li agradaria algun dia, encara que fos en una mínima part poder contribuir a algun descobriment que ajudés a disminuir el patiment i el dolor de persones que pateixen greus malalties com el càncer, l’alzheimer, el Parkinson...
Si una vegada, Severo Ochoa va dir que: "L’amor és la fusió de física i química", en Marc creu que l’amor per la medicina, per la ciència és també la unió de coneixements i humanitat.

ULLS DE PRIMAVERA

2009-06-30T12:54:00.001+02:00

Ulls de primavera

Un bocí de primavera
un camí per investigar una mirada,
la d’un ulls,
negres, negres, negres.

El temps es presenta com un amic allunyat
però en el dessabor de la quotidianitat
la presencia, constant del sol, m’avisa de tu.
Rei, rei, rei.

Avui primavera sento el perill de l’estiu
la llum dels raigs de sol,
la calor ofegant
que xopa la finestra de les veus enlairades,
que amb la seva musicalitat
cala sobre els ulls puixants i alegres de la primavera.

LA GRUTA FOSCA

2009-06-29T11:50:00.000+02:00

La gruta fosca,

Em llepes els llavis
amb la teva llengua de foc,
un esgarrifament neuronal
passeja pel meu cos despullat.

Pirata sense món
enxarxa les teves mans
entre els meus cabells despintats,
i mossega el meu cos
amb l’instint ferotge dels taurons.

Fiqués les teves mans
dins la meva intimitat
despertant els sentits adormits,
il·luminant el camí de la gruta.

Pirata sense nom
submergeix-te en aquest oceà
d’aigües embravides.
Llança l’arpó de la vida
penetrant de llum,
la foscor de la mort.

PLUJA DE PENSAMENTS

2009-06-23T12:45:00.004+02:00

Pluja de pensaments,

Dia. Claror. El sol ple de vida. Hi ha algun núvol creuant el cel. L’ànima es vesteix de blau i de record. Els arbres amb llum apareixen amb resplendor. Alegria. De lluny sona una cançó acaronada pel vent. Des del silenci d’un carrer gallec escolto la veu de la meva consciència interior. Fa dies que la meva imaginació va solta. A estones penso en la vacuïtat d’un cos quan l’ànima marxa de viatge. Fa dies que no plou. La boca tancada. La paraula viva. Una cara en el mirall. Em sona. Un àngel blau. Imagino un viatge al límit del cel, al costat de l’horitzó del mar. Blau de blaus. Somnio. Què crear per a què aparegui de nou l’astre rei? Dolça tenacitat aquesta de creure en àngels alats. Tornen el dies d’estiu. Ell. Sempre torna. Arriba la nit, finalitza el dia i de nou ressorgeix el seu rostre a la finestra de la memòria. M’aixeco vull tocar-lo. M’apropo a poc a poc. Nit. Obscuritat. No està. Ha marxat sota el paraigua d'una silenciosa pluja d'estiu.

LA PLATJA DE BADALONA

2009-06-23T10:53:00.001+02:00

La platja de Badalona,

Em trec els texans, la camiseta i les sabatilles, sota els peus sento el calor de la sorra daurada. Estenc la tovallola a prop de la vora del mar, tan a prop, que oloro la seva salinitat. La platja està tranquil·la i sembla el mirall on es reflecteixen els tresors secrets del mar.
Fico els peus dins l’aigua i sento la seva fredor a la pell; de mica en mica, vaig submergint el cos sencer. És el primer bany d’estiu. Surto del mar i m’asseco l’aigua de la cara, dels braços i les cames, per posar-me protecció solar, després no vull tenir problemes amb la pell. L’aroma dolç de la nivea es cola pels sentits acompanyant aquests primers raigs de sol. Dono un tom amb la mirada i veig que arriba més gent: joves allunyats del món escolar, els primers estiuejants a la ciutat, mares i pares amb la canalla, gent gran passejant. Al cap d’una estona comença a quedar-hi poc espai entre les tovalloles. Llenço la vista fins l’horitzó, i el color blau de l’aigua, il·luminat per la llum del sol, em sembla una imatge d’extrema bellesa.
Badalona és una ciutat costanera amb moltes joies, però a l’estiu la seva joia més preciosa és el seu diamant blau: la Platja; quasi cinc quilòmetres de platja plena de vida i d’alegria. Tot un litoral d’or que abasta: la platja de la Barca Marina, la platja de Cristall, la del Pont d’en Botifarreta, la dels Pescadors, la dels Patins a Vela, la de l’Estació, la del Pont del Petroli, la del Coco i la platja de la Mora; un ample recorregut per a relaxar-se amb la lectura, per a escoltar la música del mar, per a jugar i divertir-se, per a imaginar, per a fer esports...
Obro la meva bossa de cotó i fico la tovallola; mentre em vesteixo rumio que aquest meravellós matí de mar i de sol a Badalona, m’ha permès gaudir de la felicitat, l’harmonia, l’equilibri, la pau i la llibertat que ens porta l’estiu.

L'ALCOVA SECRETA

2009-06-22T10:08:00.002+02:00

L’alcova secreta

Esgarrapes la meva pell
deixant empremtes de record.
El cos tremola sencer
des de la terra al cel.
La meva intimitat s’omple
de carícies i plaer,
i l’alcova dels somnis
acull el rumor de l’amor secret.
Esgarrapes la meva pell
deixant mossegades de tu,
plaer suculent
de vida i de mort.
Tanco amb claus impossibles
el gaudiment secret
d’un amor fet de paraula i de temps.

BADALONA CAMINA

2009-06-18T13:25:00.001+02:00

Badalona camina

Construint el camí de les esteles
torno a la ciutat.

Obro la finestra.
La ciutat té el seu propi batejar i és blau.

És una ciutat que creix entre palmeres,
contemplant el mediterrani a la vora,
calmant ones embravides
i mirant el tren passar.

Bordejant barris i camins,
camina de mica en mica
per on passegen els ancians,
una mica més de presa
per on els joves se seuen a amar
pels parcs de rialles i plors de petits i infants.

Una ciutat plena de vent i de brisa
de maragda i de mar.

NO DEIXES DE XAFAROTEJAR

2009-06-18T11:31:00.002+02:00

Creativitat 2008

View more OpenOffice presentations from maricarmenloz.

3a. JORNADA REDNET

2009-06-17T13:13:00.006+02:00

Surto de casa a les nou del matí. És un dissabte d’estiu. El termòmetre marca 27 graus. He pres una jaqueta prima de color lila, però crec que no ha estat una bona idea perquè fa moltíssima calor. Baixo amb tranquil·litat les escales del metro i des d’una certa distància veig que el metro està aturat, penso que tinc temps d’arribar; quan arribo estrenyo el botó que obres les portes i em fico dins del vagó, em sec davant un senyor que està mirant el diari 20 minuts, al meu costat, hi ha una noia escoltant un MP3. Les portes es tanquen i seguidament s’apaguen les llums, només ens acompanyen les d’emergència. Silenci absolut al vagó, ningú diu res. Passen cinc minuts més i continuem a la mateixa situació, el metro no es mou. Penso que el metro no funciona, però també que pot estar esperant una determinada hora de sortida, i així entre pensaments, possibilitats i altres hipòtesis tornen a passar altres cinc minuts. Miro el rellotge i les nou del matí s’han convertit en un quart de deu del matí, començo a rumiar que no arribaré al curs: 3ª Jornada RedNet. Quan la meva paciència esgota totes les probabilitats, m’aixeco decidida a marxar d’allà, però per a la meva sorpresa em trobo que les portes no es poden obrir, estic atrapada dins del vagó de metre! Al poc temps s’encenen les llums i tinc la sensació que per fi marxem però només queda en una falsa sensació perquè el metre no es mou. Al cap d’una estona intento, una altra vegada, obrir la porta, i clar que si, a la tercera va la vençuda!, un cop obertes les portes surto corrent molt ràpidament per anar a cercar el meu cotxe. Arribar al carrer Nicaragua i trobar aparcament és una altra història que potser expliqui un altre dia. Ara allò important és el que vaig poder aprendre a la:

“3a Jornada RedNet: Xarxes Socials”
(13 juny 2009, De 10h a 14:30h- Seu central: Carrer Nicaragua 75-77)

Presentació: José Zaragoza, Secretari d’organització
Darrera un fons vermell; el vermell de la passió, el Secretari d’Organització José Zaragoza fa la presentació de la tercera Jornada RedNet, fent menció dels següents temes:
- Han aparegut nous llocs de discussió.
- Canvis de comportament en la discussió política. Batalles més dures. La nostra és una batalla de pensament, de visió del món.
- Centre de gravetat política: IDEES.
- A la xarxa entre el pensament i l’acció hi ha molt poc espai.
- Opció: nova militància política.
- El PSC és el partit que té més gent implicada, amb ganes d’explicar-se i capdavanter en la batalla d’idees.
- Nova manera de localitzar-se: Xarxes Socials. La xarxa elimina el concepte de distància i permet la participació activa.
- Xarxes Socials: permeten igualar als militants.
- La gent que treballa a la Red són la punta de llança del PSC perquè són la discussió viva i immediata.
- Nosaltres som una realitat estesa per tota Catalunya.
- La nostra aposta és una aposta de futur i d’esquerra.

Intervenció Jaume Collboni, Secretari de Programes i Acció Sectorial
- Món globalitzat on les coses ens afecten d’una manera o altra.
- Des del progrés i des de l’opcions reformistes, ha estat quan ha hagut un desplegament d’Internet.
- Pel debat de les idees, la xarxa és fonamental, llibertat per parlar en la xarxa. Aposta important del Partit.
- Nova forma de participació dins del Partit: més participació interna en el Partit.
- S’han impulsat 10 àmbits sectorials: facilitar àmbits de participació a la gent.
- Més participació, més informació compartida.
- Com gestionar el coneixement des de la xarxa? Construcció discurs polític.

Primera Taula: “Xarxes Socials: estratègies i bones pràctiques”
Xavier Peytibi (Consultor, http://www.exaps.blogspot.com/)
Maria Freiría (Dones en Xarxa, http://www.donesenxarxa.cat/ )
Enric Llorens (Bloguer, http://enricllorens.blogspot.com/)
Carlos Guadián (Consultor, http://www.k-government.com/)

Temes tractats:
Evolució de la comunicació:
- Relació cara a cara.
- Aparició ràdio- TV.
- Internet.
- Blogs (2004).
1.- Integració Web-Social 2009.
2.- Mobilitat.
3.- Continguts socials.
- El 60,1% dels catalans són usuaris d’internet.
- El 88% de joves es connecten diàriament a internet.
- Obama’08 va crear una xarxa social pròpia: MyBarackobama. Tuenti. Twitter.
- Xarxes socials segmentades per públics: afroamericans, asiàtics...
1- Campanya Tic totalment integrada. Segmentació local i per públics.
2- Les accions online esdevenen offline: buscant contactes personals, comoditat...
3- Marca i disseny coherent. Mateixos colors i símbols.
4- Repetició de missatge.
5- Personalització del missatge. Horitzontalitat.
6- Rapidesa. Arriba la notícia abans per xarxes socials que per la premsa.
7- Comunitat. No importa la gent que et segueix, sinó com es comporta.
8- Cerca de prescriptors i de visibilitat.
9- Socis de campanya versus simpatitzants.
10- Obertura a la Xarxa: Crowdsourcing extrem.

I després de les Eleccions?
- Ús de les xarxes socials per a mantenir: comunicació, comunitat online i offline.
- Exemple Obama: discurs al món musulmà. Discurs en viu. Web d ela casa blanca 13 idiomes.

El futur?
- Rankings.
- Aplicacions publicitàries.
- Segmentació local i per públics.
- Marca: logos, icones.
- Accions puntuals.
- Esdeveniments offline.
- Participació: crear activitats.
Accions: creatives, humor, enginyoses, interessants, participatives...
“Tot el que es pot inventar ja ha estat inventat” Director de l’oficina de patents d’EEUU.
- Amplificar la veu per fer arribar el missatge.
- Les xarxes conformen un nou escenari, s’estan trencant barreres geogràfiques.
- Hem de tenir cura d’enviar el missatge adequat, sinó ho fem ens podem equivocar; triar els canals adequats. Triar la manera més correcta de dir-lo. Aprofitar el moment.
- A més, hem d’estar disposats a “ESCOLTAR”.
- Twitter: eina de conversació activa. S’ha de conversar, interactuar.
- Web 2.0, ciutadà 2.0.
Pàgina de Patxi López. Claus del triomf de Patxi López en Internet:
- Apassionat de la Red.
- El relat, senzill, proper que ha servit per apropar-se a la ciutadania.
- Símbols.
- Temporalització del seu treball a la xarxa. Coneixement i velocitat a l’hora d’utilitzar aquestes eines.
- El treball en les xarxes socials. Amb més d’un any en la Red, el seu perfil en la xarxa ha tingut temps d’anar madurant.
- Narrowcasting: és el primer polític espanyol que ha aprofitat la capacitat de les xarxes.
- Innovació permanent.
- Escolta activa. Ràpid a l’hora de contestar a les propostes dels seus adversaris.
- Humor: aprofitament frase Josu Erkoreka “cerdos voladores”

Les dones tenim molt a dir en internet:
1.- Què aporta la xarxa a les dones? Internet, espai de participació social, personal i política. PARTICIPACIÓ!
2.- Les dones són creadores de continguts i de projectes Tic’s. CREACIÓ!
3.- La xarxa permet posar en valor les iniciatives de les dones i promocionar-les a través de la xarxa. VISIBILITAT!
4.- Les eines de la WEB 2.0. EINES!
5.- La força de la xarxa: http://enricllorens.blogspot.com/2009/03/ciberactivisme-insomni-i-anorexia.html#comments
6.- El líder i la comunicació. La unió fa la força. Les formigues treballen en xarxa.

12h-12.45h: Cafè, llet i apetitosos croissants

Segona Taula: “Experiències del PSC”
Jessica Fillol: el PSC a les xarxes socials ( http://www.jessicafillol.com/)
Paco Aranda: Causa Comuna ( http://www.causacomuna.cat/)
Roberto Abril: Campanya Europea 2009 ( http://www.robertoabril.es/)
Cristian Alcázar: Respostessocialistes de L’H ( http://www.respostessocialistes.cat/)

Eines del PSC per promoure l’acció política a la xarxa:
Multimèdies:
Vídeos. Imatges. Àudios. Arxius documentals.
PSCTV.cat
http://www.psctv.cat/
www.youtube.com/psctv
http://www.twitter/.
Campanya IMPLICA’T: http://wws.socialistes.cat/implicat
Blogsfera socialista: http://blogsfera.socialistes.cat/
Facebook: perfil i grup
Aplicatius: Fets President Montilla.
Facebook: Publicitar la Blogsfera socialista.
Facebook: Publicitar un esdeveniment amb debat previ.
Facebook: Exemple de vídeo del nostre canal de youtube.com/PSC

Explicació Sr. Paco Aranda: Conferència Oberta Catalunya Causa Comuna.
Objectius: Avançar en el projecte i l’acció del Catalanisme d’Esquerres.
Principis: proximitat en la relació, en el discurs i en les formes.
La fàbrica: producció d’idees i de comunicació.
La xarxa: expansió interactiva internet.
El moviment: mobilització territori-gent. Debat ciutadans.
Interrelació: fabrica, xarxa i moviment.
Catalunya Causa Comuna: gent de diferents actituds i opinions polítiques que coincideixen en la necessitat de revitalitzar i obrir més el debat públic al nostre país; és necessari que homes i dones de posicions democràtiques distintes tinguin l’oportunitat de parlar i de debatre sobre qüestions que afecten a tots i que preocupen a la majoria. Aquesta conversació col.lectiva no deu implicar només als partits, sinó a tots els homes i dones que se sentin responsables del present i del futur de Catalunya.

Clausura a càrrec de Jordina Freixanet, referent d’Acció Política a la Xarxa a l’Executiva Nacional:
- qui parla de la necessitat de l’ús de les noves xarxes socials com una eina d’acció política imprescindible per als partits polítics.

M'acomiado fins la propera jornada i per endavant us dic que no aniré a agafar el metro.

EL PEIX DE L'AMOR

2009-06-16T10:18:00.001+02:00

El peix de l'amor,

En la piscina del meu cor
el teu record flota
dins l’aigua tranquil·la;
ombra blava enlairada,
sota el trampolí de la lluna nova.

Nedes entre els meus somnis
de braça, d’esquena i de papallona.
Deixant xopats els records
de la meva memòria.

Peix d’escames brillants,
animal aquàtic i silenciós,
escolto la teva boca
respirant paraules mullades.

Nit d’estiu,
enllumenada per la lluna nova,
nedo entre aigües imaginàries,
sentint el fred de les escames
esmunyint-se pels plecs de la meva pell.

LA CAMISETA D'ESTIU

2009-06-15T10:27:00.002+02:00

LA CONVERSACIÓ

2009-06-11T13:09:00.003+02:00

“Som éssers de paraules. Tenim que cuidar-les, vetllar per elles, compartir-les, donar-les contingut, vincular-les a la nostra forma de vida.

La paraula és or. Per això crec en el diàleg, la conversa, en la paraula que va creixent, en l’anar i venir d’allò que diuen uns i altres”.

ULLS DE FOC

2009-06-11T10:22:00.001+02:00

Ulls de foc

Fa temps que visc en una realitat virtual.
Una realitat virtual encesa pel
somriure d’un àngel.
És el pensament d’un home que
recordo des de la distància.
En secret porto el seu alè
d’una punta del dia fins el final de la nit.
En el meu record estan impresos els
ulls de foc que van cremar la meva ànima.
Ningú sap que ell alimenta
la meva foguera literària.

Tot per ell...

SILENCI I PARAULA

2009-06-10T13:03:00.004+02:00

SILENCI I PARAULA

El silenci és un mur que s’interposa entre nosaltres i el món, i les paraules, finestres que anem obrint en aquest mur i que ens permeten anar contemplant fragments del món. Segons aquesta imatge, la paraula ens descobreix l’objecte, ens el revela. Accedir al llenguatge és llavors accedir al món. Per això donar amb la paraula té quelcom de màgic: fa aparèixer la cosa.
El món no només està lingüistitzat, està també literaturitzat. L’estructura narrativa dóna sentit, orienta, allò que de fet és experiència caòtica i desordenada. El coneixement l’obtenim a través del relat, de la història que es converteix d’aquesta manera en allò que els comunicòlogues anomenen referent primordial; l'experiència viva proporciona: ambient, emoció, i sensacions. Potser sigui propi dir que el nostre món està impregnat de textos.
La comunicació humana és un problema de compartir quelcom: un espai públic, formar part d’un mateix conjunt (comunitat); compartint espais es comparteixen i es generen valors. La comunicació és bona quan aconsegueix contagiar als demés; tots estem ficats dins d’un procés comunicatiu. Llavors la comunicació política es desenvolupa dins el territori que Habermas va definir com espai públic i ve determinada per aquells missatges que pretenen el bé comú.
Avui més que mai necessitem tornar de nou als codis universals: amor, vida, mort..., apropar-nos a una comunicació més sensorial que cerebral. Allò que alguns anomenen treure sentit dels sentits. Tenim la necessitat de construir una bona història, un bon relat que ens apropi allò més simple, la nostra quotidianitat, a fi de començar a transformar la nostra forma convencional d’instal·lar-nos al món i de tractar-nos els uns als altres.

LABLOGOTECA

2009-06-10T10:50:00.001+02:00

DESCOBRIR

2009-06-10T10:40:00.002+02:00

APRENDRE ÉS DESCOBRIR

I DESCOBRIR ÉS DIVERTIT

LA CUA IMMÒBIL

2009-05-25T14:55:00.004+02:00

La cua immòbil

Som a finals de maig i fa un d’aquells dies de calor esgotadora. Encara no són les dotze del matí, i el senyor Carles ha pensat que abans d’anar a buscar els néts a la guarderia, disposa de temps per realitzar unes gestions bancàries. Arriba al banc i demana la tanda a una dona jove, davant seu hi ha cinc persones esperant ser escoltades, en qüestió de poc temps la cua comença a engrandir-se silenciosament. Al mostrador només una persona per atendre al personal. Al cap de deu minuts el senyor Carles s’adona que encara no s’ha mogut del mateix lloc. Darrera seu un jove comença a dir en veu baixa, que si no hi ha dret, que si es pensen els dels bancs que la gent té tot el temps del món per estar en una cua aturada sense fer res, que si haguessin de pagar per fer cua ja veuríem com no n’hi haurien etc., i així el senyor Carles escolta tot un seguit de queixes, veus febles que parlen per no ser escoltades, comentaris que no arriben a enlloc i es perden entre els calaixos foscos de l’entitat. Quan per fi arriba el seu torn l’oficinista, amb ulleres de Dolce& Gabbana i un somriure seductor li informa que la gestió que vol fer l’ha d’efectuar pel caixer automàtic. El senyor Carles amb una gota de suor relliscant per la front i amb els nervis a flor de pell li demana parlar amb el Director de l’entitat però el buròcrata amb to seriós i distanciat el respon que avui no podrà ser perquè participa a un congrés anti crisi, que potser millor un altre dia. Amb el gest perplex i malhumorat el senyor Carles es mossega la llengua, i pensa que davant una finestra o fent cua, els ciutadans només som números buits d’afecte i comprensió.

DESPULLADA

2009-05-18T13:27:00.002+02:00

Despullada,

Em despullo del cos
per vestir-me d’ànima blava
en un món reservat
que només ell i jo coneixem.

I sento cada vegada amb més força
la necessitat de despullar-me, de despullar-lo
de donar-me completament amb ell,
amb una fúria instintiva i despiadada
que m’empeny a escriure
la història dels amants oposats.

Escriure per crear-lo, per transformar-lo,
per delinear el perfil de la seva mirada,
el somriure dels seus llavis,
la força poderosa del seu cor;
escriure per donar sentit als dies,
per despullar-me de l’enyorança i de l’oblit
per reinventar-me i reinventar-lo altra vegada
de sol, de mar i de blau
i cobrir-me d’aquell estrany ímpetu
que viu allotjat a la meva pell.

LO QUE NECESITO DE TI

2009-05-18T12:24:00.000+02:00

EL GUST D'UNA BOTIFARRA

2009-05-18T09:51:00.001+02:00

Un mestre zen va oferir una botifarra al seu alumne i el va preguntar:
- Què et sembla aquesta botifarra?, està bona?
- Si, està molt bona- va contestar l’alumne.
- On trobés el seu gust? – li va preguntar el mestre- A la botifarra o a la teva llengua?

El jove va reflexionar i es va llançar a donar complicades explicacions:
- Aquest sabor procedeix d’una interdependència entre la botifarra i la meva llengua, perquè la meva llengua només, sense la botifarra, no pot…

El mestre el va interrompre bruscament:
Babau! Més que babau! Què pretens? aquesta botifarra està bona i amb això ja n’hi ha prou.

Ara menja i gaudeix de la festa!

NOTA DE SILENCI

2009-05-12T12:58:00.001+02:00

Nota de silenci,

No puc portar-me res de tu
perquè no en tinc res de tu
ni tan sols una confirmació
de la teva existència.

Plena d’equivocacions
he anat saltant de nom en nom
cercant-te entre la gent.

Mai has comprès
que la nota dels teus silencis
m’han insuflat
de vida i de creació,
material invencible
per entreteixir melodies
que ressonen a tu.