Orelles de burro

How's like to be a dog?

2009-07-13T12:34:00.000+02:00

De tant en tant, m'agrada passejar el gos. El d'altres. He tingut gossos i gats, però ja fa temps que ens fa una infinita mandra aguantar-ne un a casa. Tanmateix, no perdo l'ocasió de provocar les diverses mostres d'innocent -suposo- excitació en veure que agafes la corretja i l'hi enganxes al collar així com el que crec que és una barreja d'avidesa, alegria i concentració amb què travessen la porta. Un cop al carrer, i acompassats els caminars bípede i cuadrúpede, em torna a sorprendre el contrast amb els codis humans. A casa els has vist llepar-se i xuclar-se els genitals "amb la intensitat d'un polític àvid de prebendes", com diu Greene a el El factor humà. També has viscut la immensa vergonya que, estant de visita, el gos de la casa et clavés el morro en l'entrecuix preadolescent. Però al carrer aquests comportaments diries que impropis es depleguem amb tot el seu esplendor subversiu en el que em sembla una versió cànida d'aquella escena del film de Buñuel Le charme discret de la bourgeoisie, on les reunions socials no es feien al voltant d'una taula de menjador, sinó cadascú assegut en un vàter. Rega amb una font aparentment inexhaurible portals, cantonades, arbres, rodes, containers, bosses i postes. Impunement. Es saluda amb d'altres gossos tot olorant-se mútuament l'eschaton. Però el que t'escandalitza més és la benevolença amb què els amos s'ho miren tot.

Tot provant de no semblar un amo inexpert, faig un excercici d'empatia i paro atenció a com el meu gos tracta les deposicions líquides o sòlides d'altres congèneres: de sobte es queda clavat en un cagarro que estudia amb la delicadesa amb què un paleotòleg neteja un fòssil. Mostra la passió d'un enòleg tastant un vi vell mentre examina una taca imperceptible. Segur d'haver après, albiro una tifa recent, enorme i probablement aromàtica. Em preparo per aturar-m'hi, però ell només li dedica un petit cop de cap.

No els entenc. Ni a ells, ni als seus amos.

Deures d'estiu II (Filosofia-Anglès)

2009-07-01T11:11:00.004+02:00

Examined Life (Vida a examen) és un film de la directora Astra Taylor. EUA, Canadà, 2008, 90 minuts (la mateixa que va rodar Zizek! del que vem oferir un fragment). Va ser projectat el passat dissabte a la Filmoteca dins la Mostra de films de dones. Consisteix en entrevistes amb influents filòsofs i filòsofes contemporanis (Appiah, Butler, Singer, Hardt, Nussbaum, Ronell, Sunatra Taylor, West i Zizek) fetes al carrer. El títol de la pel·lícula s'inspira en el lema socràtic citat per Appiah: "Una vida sense examen no val la pena de ser viscuda".

Aqui tens el fragment dedicat a Peter Singer, que és el filòsof de més edat. Mira'l i prova de respondre les preguntes.

1. L'exemple del dilema entre salvar un nen que s'ofega i l'espatllar-nos les sabates noves fent-ho què té a veure amb la cinquena avinguda de Nova York?

2. Quins dos problemes van portar Singer a aprofundir en l'ètica aplicada? (3' 11''-3' 90'')

3. Qué és el que donem per suposat respecte els animals i no hauríem de fer, segons ell?

4. En quin sentit et sembla que diu "l'ètica aplicada corromp la moral"(6' 01'')?

5. Què opina sobre la relació entre la moral i la religió? (6' 14'')

6. Quina és la nostra missió a la vida i el que li dóna sentit?

7. En què estàs més d'acord amb Singer? Per què?

8. En què estàs més en desacord? Per què?

Més informació a la pàgina personal de Singer (anglès) i a articles seus (cliqueu "espanyol"). Gràcies a D.A. per la notícia del video!

Deures d'estiu I

2009-06-30T23:50:00.000+02:00

Què és per a tu la Declaració universal dels drets de l'infant? Amb motiu del 20è aniversari d'aquesta Declaració. l'UNICEF (apostrofat, perquè és masculí) convoca un concurs internacional de videos d'un minut fets per menors de 25 anys. Segons les bases, el tema ha de ser sobre algun aspecte de la Declaració, o sobre conculcacions o assoliments dels drets que s'hi inclouen tant a nivell local, com national o mundial. Aquesta OG (organització governamental, perquè està formada per estats) fa anys que convoca el concurs amb un tema diferent cada any. Podeu veure els d'altres anys aqui. El pais que n'ha presentat més, Holanda: 194; Suècia 191; Iran 3; Espanya 29; Mèxic 2.

També fora convenient que consultéssiu la Convenció sobre els drets de l'infant de 1989, que dóna valor legal a molts dels preceptes d'aquella declaració.

Selectivitat 09

2009-06-28T14:03:00.008+02:00

Visca el corrector de filosofia dels meus alumnes d'enguany! Als bons els ha posat notes bones i als menys bons menys bones. El promig s'acosta a 7, com ha de ser el d'uns alumnes que ja havien estat aprovats a l'Institut. S., la que carregà contra Nietzsche quan (insensatament?) el vaig fer servir per iluminar el triplet, ha tret un 9. L'altra S. ha tret el 7 que tant li vaig regatejar. La majoria es va llençar de cap al text de Plató sobre l'innatisme de les idees. Peró he comprovat amb satisfacció que uns quants van preferir el text de Hume sobre la fonamentació dels principis de la moral, com M.G. i J.E., que han tret 10 i 9. Fa quatre anys, cap dels meus alumnes s'hagués vist amb cor de triar un text sobre l'ètica de Hume, i menys d'haver-ne obtingut una bona nota. Un objectiu personal acomplert, si se'm permet la immodèstia. I un argument més per demanar prudència al coordinador a l'hora de canviar obres i autors. Es necessita temps per fer-se capaç d'ensenyar-los bé.

Val, les notes no ho són tot, però un té els seus moments de debilitat ...

Visions

2009-06-22T22:10:00.000+02:00

T'adones que estaves admirant com de curts es porten els pantalons curts aquesta temporada quan veus una dona amb hijab que es posa al costat de la noia de la porta. Duu un vestit llarg virolat. Somrius en veure el contrast. Entra una jove xinesa acompanyada d'un nen, que ensopega en arrencar el metro i es posa a riure, tot fent riure a les tres. A la següent estació, un home amb bigotis que mostra un paper embolicat en plàstic engega el discurs: "Perdonen que les moleste ... es peor robar que pedir .... dinero para comprar este medicamento que es muy caro". No li faig cas -crec que ningú li'n fa- i torno al llibre. Fins que sento "muchas gracias": la dona xinesa li ha donat almoïna. Somrius en veure el contrast.

Finitud certificada

2009-06-19T00:45:00.001+02:00

Rambla del Prat, 9

Formes de lluita

2009-06-17T18:17:00.005+02:00

Avaaz està recollint diners per tal d'encarregar a una empresa d'enquestes que faci un estudi telefònic des de l'exterior per tal d'esbrinar què van votar els iranians. I que els resultats es puguin publicar abans que el Consell dels Guardians hagi acabat els recomptes que les protestes els han obligat a fer.

The Guardian
Al Jazeera

El País

Conglomerat?

2009-06-16T23:21:00.007+02:00

Nus de la Trinitat. Embús. Et distreus mirants els altres vehicles. Jove descabellat en furgoneta de repartiment; aprofita per endreçar les comandes. Dona parlant pel mòbil. Quillo amb cotxe tunejadet i cuidat, però amb un cop. Colla de paletes apretats en una furgoneta petita. Parella d'ancians silenciosos amb la mirada fixa endavant. Home en "berlina de representació" (així ho diuen els catàlegs) aillat per l'aire condicionat ficant-se el dit al nas amb contumàcia. Dos africans que fa una estona m'han agraït alhora que els cedís el pas. Jovenalla de dues juanis que xerren i fumen. Motorista maniobrant nerviosament fins que l'atura un cul de sac i es rendeix. Furgoneta conduida per gitana de cua alta i braços molsuts i amples com una cama. Camioneta de fusteria d'alumini d'on surt música massa alta ... Formem el que en sociologia es diu un conglomerat, perquè res ens uneix.

Tanmateix, el cotxe de l'autoscola em fa veure que si que hi ha quelcom que ens uneix: el codi de circulació. Ni més, ni menys.

Anem per feina

2009-06-15T20:16:00.003+02:00

Seguint el comentari d'en Jordi R. al post anterior, reprodueixo el video amb què Dolors A. a Filolist ens il·lumina alguns aspectes del que parlavem: la seriositat de la feina d'educar, la importància de la creativitat i la ignorància de la societat en què hauran de viure els nostres alumnes; la fal.làcia del presentar el professor universitari com a culminació implícita del procés educatiu; la ridiculesa de la soi-disant cultura de l'esforç; el paper de l'error en l'educació .... Vint minuts que passen volant: Ken Robinson disserta en una conferència al febrer de 2006.

Resultats a primària

2009-06-11T23:39:00.006+02:00

Alhamdu lilah! Ja tenim a qui culpar del fracàs escolar a l'ESO! No els preparen bé a primària. I a més, diagnòstic diàfan: aquesta manca de preparació de nens i nenes entre 4 i 11 anys és degut a qué no s'els fa repetir curs. Gràcies a Déu que la mentalitat preclara dels opinadors públics és capaç de posar el dit a la nafra. I només he vist com emetien la notícia de l'estudi a TV3 ...

Per què no intentem parlar seriosament de continguts prescindibles i imprescindibles, d'ús dels temps, de metodologies, de didàctica, d'entrada de professionals diversos, de deixar que el professionals aprenguin a fer servir les eines i no canviar-les cada tres anys, i també d'acomodació, de rutina, de manca d'ambició, d'inspecció inoperant i incapaç de liderar la millora de la qualitat de l'educació, i de famílies entre l'angoixa i la por a la pèrdua de l'estima dels fills i el menyspreu i la desqualificació al professorat?

Ciència, economia, política

2009-06-09T21:46:00.007+02:00

1. La ciència empírica utilitza els mètodes d'investigació més refinats i precisos de què disposa la humanitat. Amb aquests ha constituit el cos de coneixements més sòlids i fiables que posseïm.

2. Hi ha qui disfressa de científics els seus enunciats sobre el món: la pseudociència. El millor criteri per distingir la ciència de la pseudociència segueix essent el de Popper, la refutabilitat: un enunciat científic descriu les condicions que el farien fals.

3. De vegades es fa servir alguna epistemologia filosòfica (Feyerabend, per exemple) per tal de fer acceptable qualsevol pseudociència. És curiós que en canvi els resultats pseudocientífics s'acostumin a fonamentar en una epistemologia de pa sucat amb oli que afirma que és veritat allò que es pot "comprovar", és a dir, la predicció acomplerta (que portaria a afirmar per exemple: el sol sur per l'est perquè dóna una volta a la terra cada dia; els anys de matrimoni causen la calvície).

4. Convé no confondre la ciència amb la tècnica: hi ha tècnica que és ciència aplicada, però n'hi ha que funciona independentment de la ciència.

5. La ciència no dóna respostes als dilemes morals i polítics. Tanmateix, les decisions morals i polítiques han de partir de la millor ciència possible.

6. La investigació científica, de la més pura a la més aplicada, depén dels pressupostos que s'hi dediquen. Per això els científics tendeixen a magnificar la transcendència dels resultats a obtenir o dels efectivament obtinguts.

7. La investigació científica no té com a criteri la veritat, sinó que és la resultant del joc d'interessos varis en ordre d'importància decreixent:

Les corporacions, empreses, indústries, grups de pressió
Els polítics que n'obtenen rendibilitat electoral
La institució (universitat ...) en què es realitza la investigació
Els Consells editorials de les revistes científiques
El personal científic implicat
Les persones futures usuàries o beneficiàries

Algunes referències:

Ciència, tecnologia, societat
John Le Carré: El jardiner constant. novel.la i pel·lícula

Cristóbal Serra

2009-06-05T00:22:00.007+02:00

Orelles de burro no podia deixar de de fer-se ressó de la Contra de La Vanguardia de dimecres 3 de juny dedicada a Cristóbal Serra. Aquest erudit mallorquí es desfà en proclames a la importància històrica dels rucs i les seves orelles, des dels que pacientment poblen la Biblia i les orelles de burro que guarnien el ceptre dels faraons, fins les orelles de burro atentament observades per un cos especial de l'exèrcit napoleònic per tal de pronosticar el temps abans de les batalles.

El asno inverosímil ... una bona lectura per a l'estiu.

Jornada mediació 09

2009-06-03T14:30:00.002+02:00

Jornada Mediacio SC 09

View more OpenOffice presentations from jbeltran.

Va ser fa tres setmanes. Alumnes mediadors de centres diversos es troben. Contingut de la trobada posat completament en mans dels propis alumnes. Centre de recursos que es comporta com a centre de suport, i no com a petita autoritat en el joc mesquí de qui és més.

Grup de professores i d'alumnes compromesos amb la mediació. La pràctica els ha fet abandonar la fantasia de voler ser el tercer, el que es posa al mig, el que representa la síntesi reconciliadora de la tesi i l'antítesi, el que fa que facin, el que pacifica amb la seva sola presència. Era una fantasia no només perquè fos irrealitzable, sinó perquè significava el voler suprimir el conflicte, significava posar-se per damunt de les persones i ocupar el lloc de jutge paternalista i sever. En canvi, han descobert el compromís amb les persones i el paper que fan l'empatia, l'asserció, la negociació, l'autonomia i la creativitat en la tasca d'afrontar els conflictes interpersonals. I per això treballen. En una petita part del que és la convivència en els centres.

Podeu trobar més informació aqui.

Com entenem els aforismes (i els concursos)

2009-05-30T17:17:00.002+02:00

Nietzsche i el triplet

2009-05-29T13:49:00.005+02:00

- (Jo) El missatge de Nietzsche ...

- (Bromista) El michacha de nicha ...

- (Jo) D'acord, el michacha de nicha ... és que hauríem de preguntar-nos sincerament què emmascaren els nostres ideals, els nostres valors, les nostres vides. Per això Paul Ricoeur el va batejar, junt amb Marx i Freud, com a "filòsof de la sospita". Marx, perquè ens obliga a qüestionar-nos si allò que pensem, encara que ho creiem vertader, no emmascara una estructura social d'explotació. Nietzsche per la facilitat amb què amaguem la nostra incapacitat de viure i la nostra impotència en la proclamació d'uns ideals. Freud perquè les nostres dèries i fanatismes molts cops signifiquen el contrari del que volem combatre. Això si que és un triplet important.

- (Riures) Alsa, Jordi, no et passis!

- (Jo) D'acord, parlem de la mare de tots els triplets. Què diria Nietzsche del sentiment que molts barcelonistes tenen d'haver fet una heroicitat quan en realitat no han fet res?

- (Equànim) Home, han animat ....

- (Crítica) Quina heroicitat! No han fet res (assentiments).

- (Jo) I afegiria encara una altra cosa, ja que parlàvem de l'etern retorn. No us sembla que la nostra alegria es veu augmentada per la convicció que serà l'única vegada que la veurem? Molta gent diu: no ho veuré més que un cop en la vida!

- (Conseqüent) Si, i si es repetís ens acavariem avorrint de Copa, Lliga i Champions.

- (Aplicada) Estem lluny del superhome ...

- (Jo) I què diria Nietzsche del fet que per a molts l'alegria d'aquests triomfs provingui sobre tot de veure el Madrid derrotat?

- (Aplicat) Val, que tenim vides massa petites, mesquines i insuportables.

- (S, amb la veu rogallosa de tres dies) Aquest Nietzsche era subnormal!

- (Jo) S, al blog vas.

per a totes i tots els de 2n -inclosa S-; que els vagi bé la Selectivitat.

Rèplica

2009-05-26T17:45:00.005+02:00

Escrit a la paret del lavabo de la Biblioteca d'Humanitats de la UAB:

- La obsesión por el yo no me deja ser yo

A sota, algú ha afegit:

- Cómprate un yo-yo
o un tu-tú

El fonament de la felicitat

2009-05-25T23:43:00.001+02:00

Ewin Twin Comics

- Els nostres crítics diuen que el principi de la major felicitat no es pot confirmar empíricament.
- Al contrari! La felicitat és desitjable i la sola cosa desitjable com un fi en si mateix. Totes les altres fites només són desitjables com a mitjans.

- L'única prova que es pot donar que un objecte és visible és que algú el vegi, i així per totes les altres fonts de la nostra experiència.

- De la mateixa manera, entenc que l'única evidència que es pot aportar que una cosa és desitjable és que la gent realment la desitgi.

(Snoopy, estimulat per la conversa, arravata el llençol)

- Ep! ep! Apliquem el principi ...

- Gos dolent! Aquesta és la manta de Bentham. Gos dolent!

- Ho veus? és associant allò correcte amb el plaer i l'incorrecte amb el dolor que es pot fer que la gent vulgui ser virtuosa ...

- ... I que al final s'acostumi a actuar sense pensar ni en el plaer ni en el dolor. Per això la virtud ens porta a la major felicitat I per això és el més desitjable.

Carles Santos

2009-05-21T23:54:00.005+02:00

Vitalitat. Tossuderia. Murrieria. Intrepidesa. Cura. Diàleg d'instruments aparentement lliures, però tan lligats que ha calgut posar un director. Santos en modalitat concert. Magnífic. La pantera domesticada, a l'espera del retorn de la imperial. Hem segut tan aprop que sentíem la respiració de la trompetista, i ens recordavem d'allò d'en Pujols que l'aire del pit del trompetista passa pel seu instrument com la llum travessa el diamant. La corporeitat de la seva música quedava subrratllada perquè podiem copsar la vibració que recorria els cossos de cada músic instants abans de la seva entrada. Piturrino fa de músic. I nosaltres levitem, com si ens haguéssim passat una hora saltant.

Resultats educatius

2009-05-20T23:00:00.006+02:00

El que ha creat J.E.:

El científic diu que si, el religiós diu que no. El filòsof s’asseu,
els mira i somrient els diu: - Però …

i el de M.R.:

Per què sempre ens ho hem de preguntar tot?

Presentats: 232

VIII Concurs d'aforismes

2009-05-18T23:25:00.004+02:00

Lliurament de premis, dimarts 19 a les 17,15

Biblioteca del Mil·lenari

Poema visual de Joan Brossa

Hemeroteca

2009-05-18T16:48:00.002+02:00

Tot cercant material per a les classes de Psicologia i Sociologia rellegeixo un article de Luis Rojas Marcos: Tiempo de estrés. Hi trobo una descripció que em resulta familiar:

Cada día, nada más abrir los ojos, somos vapuleados por amenazas y sucesos sobrecogedores que están totalmente fuera de nuestro control; desde el terrorismo internacional suicida a la mortífera neumonía atípica que se extiende por el mundo, pasando por la plaga recalcitrante de violencia y miseria que azota a los pueblos del sur de Asia, Oriente Próximo y Latinoamérica, o la desastrosa economía mundial caracterizada por la corrupción de directivos de empresa, las bancarrotas, las pérdidas masivas de los ahorros de toda una vida y los despidos multitudinarios.

Una descripció exacta. L'únic que em sobta és la data: dimecres 20 de maig de 2003. És de fa sis anys, i aleshores no hi havia crisi. Qui decideix que qui ha crisi?

Perversió

2009-05-18T00:35:00.005+02:00

Mostra de la fragilitat del cos. O més aviat influència de Dexter, que apuja el nostre llindar del desagradable i fa que un accident culinari esdevingui interessant?

El millor i el pitjor dels teus dos cursos de filosofia?

2009-05-12T10:44:00.003+02:00

Amb una estranya passió, el filòsof eslovè Slavoj Zizek disserta entre els minuts 1 al 3:24 sobre què és la filosofia. Forma part d'un documental d'aquest filòsof, del que va fer una bona presentació el nostre col·lega Lluís Roca Jusmet.

D'una altra manera

2009-05-11T23:58:00.002+02:00

En broma (sembla que s'hagin llegit el mateix manual) ....

De la Lechuza de Minerva

I en serio ....

De El café de Ocata

A la manera d'Alícia

2009-05-11T23:21:00.003+02:00

Durant el canvi de classe, el delegat de 2nA intenta que el grup decideixi si ajorna un examen, però la gent està distreta parlant, repassant o entrant i sortint de l'aula. Finalment treu la seva veu de llegir convocatòries de vaga i exclama:
- Eh eh! Alumnes! - Ningú no li fa cas.

Prova: - No-delegats!!.

Es comencen a aixecar els caps i el xivarri esdevé xiuxiueig. Pur Lewis Carroll. Estic orgullós d'ell.