El bloc de la Laia Gomis

Neruda, commemoració del seu naixement

2009-07-12T16:41:00.008+02:00

La musicalitat dels versos, l’enigma del sentit i la transcendència que s’amaguen darrera d’unes paraules senzilles, honestes i profundes em condueixen a llegir amb regularitat obres poètiques. Un gran ventall d’autors m’acompanyen, Mario Benedetti al capdavant, rellegeixo amb molt de gust els seus poemes però també tinc espais per gaudir de les obres d’Ángel González, Salvat Papasseit, Martí i Pol, Maria Mercè Marçal i no n’esmento més perquè la llista podria ésser molt àmplia.

Un dia com avui, 12 de juliol, naixia un autèntic nom propi de la literatura del segle XX, Pablo Neruda. Un poeta que vaig descobrir fa alguns anys i vaig quedar captivada per la seva poesia. El primer que vaig llegir va ser el clàssic 20 poemas de amor y una canción desesperada, malgrat el pas del temps sóc capaç de recordar de memòria alguns dels seus versos més cèlebres:

“Puedo escribir los versos más tristes está noche.

Escribir, por ejemplo: «La noche esta estrellada,

y tiritan, azules, los astros, a lo lejos»”

Mica en mica em vaig anar endinsant en el món que Neruda plasmava a través dels seus versos, després arribaria el torn de llegir Cien Sonetos de Amor així com també no trigaria en descobrir una vessant més política i reivindicativa dels seus poemes. Un goig per a tots aquells que ens apassiona el món de la poesia.

Justament, anit mateix parlava amb un amic que està a Xile, em posava el dia sobre totes les experiències que està vivint en aquest país. En una estoneta conversàvem sobre la realitat sociològica i política que ha percebut de Santiago de Xile i com no podia ser d’una altra manera també parlàvem del gran poeta Neruda. Una sana enveja sentia quan em comentava que ha estat a la casa de Neruda.

La veritat és que Xile és un país que està a la llista de les meves destinacions on espero que algun dia pugui endinsar-me, especial atracció sento pels contrastos que presenta aquest país, des de les glaceres del sud fins a les zones desèrtiques del nord. Sense oblidar un passeig per les nombroses vinyes que alberguen molts racons d’aquest país així com també fer un recorregut pels indrets que es van convertir en testimonis de la vida de Neruda, començar per Parral que és allà on va néixer, continuar per Temuco on va transcorre la seva infància, després Santiago de Xile i finalment Isla Negra.

Avui quan he conegut que fa cent cinc anys que Pablo Neruda obria els ulls per primera vegada, he recorregut al prestatge i novament he repassat alguns poemes que tinc marcats i entre tots ells us deixo amb aquesta bonica composició.

Montse Tura visita el Vendrell

2009-07-11T22:55:00.013+02:00

Maria Eugènia Alegret, presidenta del TSJC i Montse Tura, consellera de Justícia

Només fa uns mesos els jutjats del Vendrell van entrar en funcionament en el nou complex judicial de la nostra vila que dóna servei al conjunt del Partit Judicial del Vendrell, un total de 23 municipis, tots els del Baix Penedès i cal sumar-hi Atafulla, Montferri, la Nou de Gaià, Roda de Barà, La Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, Salomó, Creixell i Vespella de Gaià.

Avui, dissabte 11 de juliol, tots els ciutadans que encara no havien estat a les dependències judicials han pogut gaudir d’una jornada de portes obertes. A més, aquestes jornades han comptat amb la presència de dues dones a les quals els tinc una admiració especial, d’una banda, la Consellera de Justícia, Montserrat Tura i de l’altra, la Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret.

La Consellera de Justícia i el Secretari General d'Economia es saluden efusivament i en la següent imatge, la consellera Tura conversa amb la Presidenta del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament del Vendrell, Helena Arribas

Els mesos previs a la celebració de les passades eleccions europees vaig tenir l’oportunitat de moure’m pels jutjats, com representant del PSC davant de la Junta Electoral vaig passar moltes estones pel jutjat però avui no m’he volgut perdre el recorregut pel conjunt de les instal·lacions.

En el moment dels parlaments, he seguit amb deteniment les reflexions que els diversos ponents han dut a terme.La consellera Montse Tura ha estat la primera en prendre la paraula i si quelcom podria destacar de la seva intervenció és el realisme. No ha dubtat en reconèixer que l’administració de justícia està en boca de tothom i ha destacat que cal esmerçar molts esforços i des de la Conselleria de Justícia així s’intenta fer. No són vagues paraules sinó que hi ha fets palpables que reconeixen aquesta realitat, els nous jutjats del Vendrell, la remodelació dels jutjats de Valls, l’ampliació dels jutjats de Reus, una sèrie d’inversions mai vistes en el conjunt del Camp de Tarragona.,

Alguns espais interiors dels jutjats

Acte seguit, la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret ha destacat el caràcter feliç de la jornada d’avui, recalcant l’estructura d’un edifici pensat per la ciutadania, amb espais amplis i oberts. Tot per fer la justícia més còmoda als ciutadans i ha insistit que aquest fet no es contrari amb el rigor i la gestió eficaç amb la qual treballen els professionals de la justícia. Així com també ha recordat la necessitat que funcioni la justícia perquè és el manteniment de l’estat de dret.

Alcalde del Vendrell, Benet Jané, Consellera de Justícia, Montse Tura i Presidenta del TSJC, Maria Eugènia Alegret

L’alcalde del Vendrell, Benet Jané, ha estat el darrer en intervenir. El primer que ha destacat és la signatura del conveni de mediació familiar. Mentre el sentia parlar, es mostrava orgullós del complex judicial, un fet compartit per tots els vendrellencs i per extensió tots els ciutadans que podem gaudir d’aquestes magnífiques instal·lacions. Tanmateix, en reiterades ocasions ha insistit amb la col·laboració de l’Ajuntament del Vendrell amb altres administracions perquè aquests projectes siguin una realitat. El to de les seves paraules podia donar a pensar que aquesta obra ha estat possible gràcies al treball del seu equip de govern.

No obstant, cal tenir memòria històrica i si avui gaudim d’uns jutjats moderns és gràcies a la previsió i la planificació amb la qual va treballar l’anterior equip de govern municipal socialista, una realitat que la pròpia consellera de justícia no ha oblidat en el seu parlament, així com també destacar el treball del seu predecessor en el càrrec, el conseller Josep Maria Vallès.

Per a molts, aquestes referències són mers apunts però crec que no els podem oblidar perquè són realitats que alguns voldrien fer desaparèixer però quan el present equip de govern va entrar a l’ajuntament del Vendrell el juny del 2007, la cessió dels terrenys per la construcció dels jutjats ja era una realitat.

Voldria acabar aquesta reflexió amb un element que m’ha cridat especialment l’atenció, la consellera Tura ha destacat que mai ha estat partidària de col·locar plaques on consti el seu nom quan té lloc una inauguració o un acte oficial. Durant els setze anys al capdavant de l’alcaldia de Mollet del Vallès no ho va fer mai, tampoc quan va ser consellera d’interior i tampoc ara quan és consellera de justícia. Quan entrem als jutjats del Vendrell ens trobem amb una placa que conté un fragment d’un poema d’en Miquel Martí i Pol, concretament s’hi recullen aquests versos:

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres

Panem et circenses

2009-07-10T01:41:00.007+02:00

En els darrers dies hem pogut constatar diversos esdeveniments que han acaparat l’atenció dels mitjans de comunicació, portades de diaris, minuts de televisió i comentaris que els ciutadans no es resistien a realitzar davant uns fets que adoptaven una dimensió desproporcionada.

El futbol desperta passions, una realitat que tots hem pogut constatar en els darrers mesos quan l’afició blaugrana es rendia davant un equip que aconseguia guanyar en una temporada tres títols consecutius com són la lliga, la copa del rei i la copa d’Europa, el famós triplet que tots en un moment o altre hem invocat.

La gran quantitat de diners que mouen els clubs de futbol són xifres astronòmiques, especialment equips com el Barça o el Madrid, dia per altre anuncien fitxatges de jugadors per valors esfereïdors. Recentment, la polèmica ha traspassat el món esportiu i ha saltat fins a l’esfera pública davant el fitxatge que el Reial Madrid ha realitzat amb un jugador per valor de 94 milions d’euros.

Davant d’aquest fet sempre hi ha opinions controvertides, partidaris i detractors, però cal ésser realista perquè en una situació complicada com en la que ens trobem en aquests moments, suposa un xoc brutal constatar com un jove de només 24 anys percep 94 milions d’euros per donar tocs a la pilota i marcar gols. De nou, la cultura de l’esforç i la constància que des de ben petits ens intenten inculcar, s’esvaeix i desapareix perquè hi ha molts joves que somien en ésser futbolistes i rebre aquests sous milionaris.

Si aquest fet no fos prou escandalós, la presentació del jugador davant més de 75.000 aficionats no va ésser un exemple d’austeritat. Més de 200 mitjans de comunicació acreditats, 500 periodistes van estar presents aquest acte com si es tractés d’un esdeveniment institucional i entre els convidats, l’ambaixador de Portugal i el Vaticà, simplement sorprenent.

Ara bé, les crítiques no només van dirigides vers el Reial Madrid, potser aquests fets posen de relleu la magnitud i l’escàndol d’aquestes pràctiques però si ens traslladem al Barça constatem que jugadors com Etoo també eren temptats de rebre unes xifres milionàries si abandonaven l’equip blaugrana, concretament 200.000€ a la setmana.

Del futbol podem passar cap un altre registre d’oci com és el camp musical. Aquesta mateixa setmana s’ha efectuat el comiat a un cantant que potser va ser el rei del pop però precisament la seva vida no va ser exemplificant. De sobte, una tarda descobreixo com una bona part dels canals de televisió retransmeten en directe el funeral de Michael Jackson.

No donava crèdit allò que els meus ulls estaven veient. Novament, emergim a l’esfera pública amb un relleu que ratlla un acte d’estat, la mort d’un cantant. Entenc l’emoció dels fans i aficionats a la seva música però considero totalment desproporcionat el tractament mediàtic que es dóna aquest tipus d’informació. Enmig d’aquest context s’escolen informacions tremendament rellevants que passen completament desapercebudes i en els millors dels casos són reduïdes a un mer apunt perquè no sigui dit. En ple segle XXI constatem que la màxima romana “Panem et circenses” és ben vigent en els nostres dies.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 10/07/09
Laia Gomis

Festes del Barri

2009-07-09T15:31:00.006+02:00

Falla del Barri de França

Moltes idees al cap, temes interessants per escriure alguna reflexió però a vegades s’ha d’aprendre a desconnectar una mica, aquest és el fet que ha provocat la manca d’escrits en aquest espai. Reconec que sóc incapaç de desconnectar del tot, em resulta impossible perquè el mòbil i el correu electrònic sempre el tinc obert, ara bé, cal reconèixer que el ritme i la intensitat d’aquests dies és molt més tranquil.

No obstant, des del passat dissabte, El Vendrell, viu unes jornades festives especials, amb un encant propi com són les festes del barri. El tret de sortida tenia lloc amb la Font de la Menya i el Serrallo, després vindria el Barri de França, el barri més barri per excel·lència, el meu barri! Dimarts seria el torn de la Carretera i dissortadament la pluja va jugar una mala passada, dimecres Plaça Nova i Barceloneta, avui el protagonisme el té el Barri de la Plaça Vella, esperem que el dia mig ennuvolat s’aguanti i no plogui i dissabte la Muntanyeta posa punt i final aquests dies de gresca.

Hi ha molts elements que podem identificar amb les festes del barri, des del repic de campanes, el pa beneït, el sopar al carrer, els concerts... ara entre totes aquestes activitats hi ha un element que desperta la curiositat de molts vendrellencs, les falles. Cada barri planta la seva falla on es recullen tota una sèrie de crítiques polítiques i socials sobre esdeveniments que han tingut lloc a la nostra vila en els darrers mesos.

Les falles es converteixen en un punt de trobada, moment de compartir opinions i parers amb diverses persones sobre el disseny i el contingut de la falla, així com també les odioses comparacions entre barris sempre hi són presents. Entre totes les falles que he vist, enguany he de felicitar per l’originalitat i el nivell, la falla del Barri de França, sincerament és la que més m’ha agradat. Dues piràmides ens transportaven del Vendrell fins a Egipte un fet que es produïa gràcies a la conversió del nom dels nostres polítics en antics faraons egipcis.

Quan cau la nit, totes les crítiques, els acudits i les reflexions que contenen les falles es converteixen en cendres quan té lloc l’encesa de la falla. Un moment especial on s’hi barreja emoció i nostàlgia, el foc acaba amb hores i hores de reflexions, treball i dedicació perquè tots puguem gaudir de les falles. Ara bé, estic segura que molts membres de l’organització dels diferents barris en aquests moments ja rumien el caràcter i l’estil de la falla del proper any.

Quan posem punt i final a les festes del barri, la Festa Major comença a treure el nas, així que el primer tasteig l’hem tingut amb les festes del barri i ara ja ens podem anar preparant per viure uns dies de festa grossa, que la Festa Major en menys de quinze dies la tenim entre nosaltres!

Confusió terminològica

2009-07-03T02:01:00.003+02:00

El mes de juliol comença a circular, tot just fa tres dies que el tenim entre nosaltres però l’onada de calor deixa l’empremta estiuenca. Els indrets clarament turístics es comencen a omplir de ciutadans que gaudeixen de les seves vacances i han decidit escollir entre el gran ventall de destinacions les nostres contrades.

En aquest context, no fa massa dies que intentava programar alguna escapadeta i mentre cercava informació sobre diversos vols em vaig topar amb un fet que em va cridar l’atenció. En diverses ocasions he estat usuària de l’aeroport de Reus, unes bones instal·lacions que tenim a tocar de casa i que mica en mica van acollint un major nombre de destinacions. No obstant, el fet que desitjaria ressaltar no té res a veure amb la infraestructura de l’aeroport sinó més aviat en una qüestió estrictament terminològica.

L’aeroport de Reus en nombrosos buscadors de viatges, companyies aèries apareix citat i referenciat al costat de la paraula Barcelona, arribant en determinades ocasions a aparèixer com una unitat conjunta apareixent d’aquesta manera: aeroport Reus-Barcelona.

Molts ciutadans quan programen les seves vacances poden pensar que la ciutat de Reus es troba ben a prop de Barcelona, tots tendiríem a pensar aquest fet si desconeixem totalment l’indret escollit per les nostres vacances i a més confiem en el fet que ambdues poblacions apareixen esmentades conjuntament.

Ara bé, la realitat poc té a veure amb l’agregat que empreses i agències de viatges realitzen quan volen donar a conèixer l’aeroport de Reus. Tots nosaltres som coneixedors de la distància geogràfica existent entre la capital del Baix Camp i Barcelona, més de cent quilòmetres salvables gràcies a les bones comunicacions existents entre ambdues ciutats.

No obstant, penso que aquest fet no és justificable perquè si bé és cert que diverses veus clamarien en defensa de l’actitud adoptada per les empreses recorrent a la llibertat que aquestes tenen a l’hora d’organitzar els seus paquets turístics. Automàticament, podríem adoptar un posicionament situat a les antípodes d’aquesta realitat perquè les pràctiques que es fonamenten en la confusió no beneficien als ciutadans sinó que més aviat provoquen una reacció d’impotència i ràbia quan realment descobreixen que han estat enganyats.

Si bé és cert, que sempre cau sobre els ciutadans el fet d’ésser responsables i de contrastar la informació, en honor a la veritat, en nombroses ocasions, tots nosaltres adoptem l’actitud còmoda i oblidem aquestes nobles consideracions. Personalment, si alguna ciutat hauria d’acompanyar el terme aeroport de Reus per motius de proximitat i sentit comú hauria de ser Tarragona.

Ara bé, reconec que aquest fet provocaria el disgust de molts tarragonins i reusencs perquè si bé és cert que les pugnes i les rivalitats entre poblacions veïnes tots volem pensar que són coses del passat però quan sorgeixen aquestes qüestions sembla que reneixin les mateixes. Potser en el fons, aquesta rivalitat provoca que la denominació de l’aeroport Reus-Barcelona no sigui qüestionada.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 03/07/09
Laia Gomis

Punt i a part

2009-06-28T23:55:00.006+02:00

La saviesa tradicional sempre acostuma a dir que no hi ha cap mal que duri cent anys, així que després d’un llarg període d’exàmens acompanyat per unes eleccions europees que tothom ha oblidat, finalment divendres a quarts de vuit del vespre arribava la fi dels exàmens.

Han estat molts dies sense vida social, allunyada d’amics i companys, la meva resposta davant qualsevol proposta era la mateixa, negació total acompanyada d’una frase monotemàtica que en plena recta final em cansava fins i tot a mi, la maleïda frase, encara no he acabat els exàmens!

Totes les hores del dia es concentraven vers la preparació dels exàmens, estudi de manuals, apunts, repàs de pràctiques i resolució de problemes. Normalment acostumo a dormir poc, molt menys del que és aconsellable i en període d’exàmens aquesta realitat s’intensifica fins arribar a passar dies dormint simplement tres hores. Tothom ho desaconsella però hi ha prioritats, els exàmens ho són tot i els nervis i la tensió estan a flor de pell.

Aquestes alçades encara em falten la meitat de notes per saber, tot i que estic neguitosa fins que no conec el resultat final. Ara bé, ben mirat, una vegada fet l’examen no hi ha res a fer. Així que tan bon punt vam acabar els exàmens ens vam comprometre a passar pàgina i no invocar cap element relacionat amb el món acadèmic. El primer exemple del nostre compromís estava clar, no deixar escapar una gran oportunitat, quina millor manera de celebrar el final d’exàmens passant un cap de setmana en un indret de Catalunya que sempre que tinc l’oportunitat m’hi deixo escapar, les Terres de l’Ebre.

Un parell d’horetes de camí ens van saber a poc quan vam arribar al nostre destí, per fi no havíem de tenir en ment la preparació d’un examen i ens disposàvem a gaudir amb intensitat del cap de setmana que es presentava. Turisme, disbauxa, bon menjar, passejadeta amb vaixell, moments per refrescar-nos amb la lluna de testimoni amb un bon bany a la piscina, només són algunes de les moltes activitats que han donat de si durant les primeres hores del període postexamens.

Tanmateix, dissabte a la nit, un compromís polític, em portava a deixar els meus companys i desplaçar-me d’Amposta fins a l’Arboç, concretament es tractava d’un sopar, concretament la III Trobada d’Agrupacions del PSC del Baix Penedès, un esdeveniment que va reunir a més de cent persones en el pavelló poliesportiu del municipi arbocenc.

Oficialment, els exàmens han quedat endarrere però fins que no finalitzi el mes de juny encara hauré de desplaçar-me fins a la universitat. Durant el segon semestre, els alumnes que hem cursat una assignatura optativa hem hagut de realitzar un treball en grup i avui diumenge toca acabar d’enllestir la presentació del nostre treball que porta per títol “La força de les variables qualitatives en la configuració del pressupost municipal”.

De totes maneres, aquest cap de setmana ha estat un moment ideal per fer un punt i seguit després de molt de temps sense moure’m de davant dels llibres, el 30 de juny podré posar punt i final al penúltim curs d’ADE+DRET i podré començar a satisfer els meus compromisos i complir amb la meva paraula perquè durant el mes de juny he deixat moltes activitats per fer després dels exàmens, així que tinc pendent molt cafès, escapadetes a la platja, dinars i sopars. A partir de l’1 de juliol amb l’agenda pràcticament buida us asseguro que la començo a omplir amb tots aquests compromisos pendents!

La solució de la crisi passa pels iots

2009-06-28T20:05:00.003+02:00

El termòmetre fa dies que ens mostra una temperatura estiuenca i podem pensar que fa temps que ens trobem immersos en aquesta estació però oficialment l’estiu tot just fa una setmaneta que està entre nosaltres. Aquesta època de l’any té un encant especial, temps de vacances, platja, terrassetes estiuenques, piscina...un sense fi de potencialitats per aprofitar amb gran intensitat tots els moments dels dies estiuencs.

En el rere fons d’aquest estiu trobem projectada la imatge d’una realitat que fa força mesos que ens acompanya, la crisi econòmica. Moltes són les incerteses sobre la incidència i el grau d’afectació que provocarà la crisi vers un sector econòmic molt important a les nostres contrades com és el turisme.

Aquesta mateixa setmana hem conegut les dades en relació al comportament turístic dels darrers cinc mesos i la veritat és que no són massa positives ni tampoc esperançadores. Concretament, el turisme estranger ha caigut prop de dotze punts a Catalunya. Un fet que esperem que s’aturi amb l’arribada de l’estiu i apreciem un canvi de tendència d’aquesta realitat.

Tanmateix, enmig d’aquesta complexa situació, els ciutadans som plenament conscients que les solucions miraculoses no existeixen, que aquest és un problema que té un marc geogràfic molt extens ja que va més enllà de les nostres fronteres. Els diversos governs intenten dur a terme tota una sèrie de mesures per amortitzar els efectes de la crisi, algunes són més palpables perquè la projecció que els mitjans de comunicació fan de les mateixes comporten que els ciutadans en parlin, en canvi, hi ha tot un bloc de mesures que passen completament desapercebudes. Entenc que la complexitat tècnica de moltes d’elles i l’àmbit sectorial les converteixin en poc atractives però no les hauríem d’obviar donat la gran importància i transcendència de les mateixes.

En relació aquesta qüestió, fa uns dies, em quedava perplexa quan analitzava una ocurrència del Partit Popular que més enllà d’ésser una mera idea, es convertia en una moció presentada a la cambra alta. Ens trobem en una complexa situació econòmica, i el Partit Popular, presenta la solució a la crisi. Concretament, es tracta d’una moció per eliminar l’impost de matriculació de les embarcacions d’esbarjo, és a dir, allò que col·loquialment i a efectes de simplificació anomenem com iots.

Una moció que ha passat força desapercebuda però que convé donar-li ressò perquè el principal partit de l’oposició presenta com a solució a la crisi eliminar l’impost de matriculació dels iots. A més, l’argumentació de pes que empren per defensar aquesta proposta és protegir els 115.000 llocs de treball que proporciona el sector nàutic i si no es venen aquestes embarcacions molts d’aquests llocs de treball podrien desaparèixer.

Personalment, considero que la presentació d’aquesta moció és insultant pels milers de treballadors que es troben a l’atur i aquelles famílies que tenen greus dificultats per arribar a final de mes. Enmig d’esforços i treballs per seguir endavant, el principal partit de l’oposició es preocupa de protegir a un petit però selecte grup de ciutadans amb un elevat poder adquisitiu perquè no ens enganyem que l’adquisició i el posterior manteniment d’un iot genera importants despeses que la majoria de ciutadans no ens podem permetre. Una vegada més, a través d’una moció amb poc impacte mediàtic, descobrim el veritable rostre del Partit Popular i constatem que la moderació i el gir al centre és pur teatre.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 26/06/09
Laia Gomis

Agur Ramón Jáuregui

2009-06-24T14:50:00.003+02:00

No tinc massa temps lliure però enmig d’un descanset de l’estudi, aprofito per posar-me davant de l’ordinador per dedicar-li unes breus paraules a una persona discreta que acostuma a passar molt desapercebuda però que és un treballador infatigable i un gran professional com és el Ramón Jáuregui.

No tinc l’honor de conèixer personalment aquest veterà polític basc però he procurat seguir de prop la seva activitat parlamentària. Sempre que tinc l’oportunitat llegeixo les seves interessants i profundes reflexions carregades de fermes conviccions polítiques. Cal reconèixer que les noves tecnologies faciliten molt aquesta tasca i a través del bloc del Ramón Jáuregui conec de prop les seves percepcions i opinions sobre diverses qüestions.

Ahir, Ramón Jáuregui va intervenir al Congrés dels Diputats defensant una proposta que versava sobre les responsabilitats socials de les empreses. Aquest fet no seria noticiable ni destacable, ara bé, la d’ahir va ser la seva darrera intervenció. Abans d’acabar es va acomiadar de tots els diputats així com també de tot el personal de la cambra baixa afirmant el següent: “Ha estat un plaer treballar amb tots vostès”.

Un llarg i continuat aplaudiment va ser la resposta a una frase senzilla però pronunciada amb emoció, tots els diputats dempeus ovacionaven amb un sonor aplaudiments al Ramon Jáuregui. Nous reptes i noves il·lusions acompanyen al Ramón Jauregui en la nova tasca que ben aviat emprendrà al Parlament Europeu, tots aquells que coneixem la gran vàlua d’aquest polític seguirem de prop el seu treball, ara dirigint les nostres mirades vers l’esfera europea.

Un èxit comunicatiu.

2009-06-19T17:55:00.004+02:00

Les noves tecnologies s’han incorporat a les nostres vides, el llenguatge és el primer testimoni d’aquesta realitat perquè si analitzem el nostre vocabulari constatem que hem incorporat tota una sèrie de termes que unes dècades endarrere no existien. No podem oblidar l’exercici còmode que consisteix en el fet de manllevar mots d’altres llengües perquè nosaltres no disposàvem de la paraula escaient per definir i expressar la realitat en qüestió. Tanmateix, una situació curiosa enmig d’aquest entramat lingüístic consisteix en la mutació de les interpretacions gramaticals de diverses expressions.

L’exemple que millor s’ajusta a la realitat descrita a les línies precedents és l’expressió “enviar un correu”. Aquesta frase pronunciada trenta anys endarrere, hagués tingut un significat clar, concret i específic, concretament fent referència a l’acció de fer arribar una carta o un comunicat a través del servei postal de correus.

Ara bé, avui en dia, quan algú pronuncia aquesta expressió, automàticament tots pensem en el món virtual, donem per fet que es tracta d’enviar un correu electrònic ja que l’ús del correu tradicional va perdent pes i força. Un exercici senzill però revelador d’aquesta realitat consisteix en fer una activitat per fer exercitar la memòria, recordeu quina va ser la darrera carta que vau enviar per correu postal? És probable que faci força temps mentre que amb total seguretat en la darrera setmana segur que heu enviat algun que altre correu electrònic.

Aquest canvi de tendència no té marxa endarrere, la immediatesa i la instantaneïtat de les noves tecnologies impulsen a milions de ciutadans d’aquest planeta a esdevenir consumidors d’aquests productes. Els temps d’espera desapareixen, en qüestió de segons pots rebre informacions sobre fets que estan succeint a l’altre banda del món i esdevenir un coneixedor dels mateixos abans que els mitjans de comunicació se’n facin ressò.

Precisament, en aquests moments a l’Iran s’ha posat de manifest el pes i la influència que tenen les noves tecnologies, especialment internet ja que el govern sense pensar-s’ho dues vegades ha procedit a així evita la difusió d’informació que contradigui la versió oficial que manté el govern iranià. Els curiosos hem cercat espais de referència per conèixer de més a prop les opinions i les constatacions d’aquelles persones i internet ens ho ha permès.

Un element estretament lligat i vinculat amb les noves tecnologies és el correu electrònic. Un instrument pràctic, senzill, còmode i ràpid, atributs que els converteixen en un gran reclam tant per un ús personal com professional. Som molts els que amb una major o menor freqüència l’emprem en el nostre dia a dia, supòsits, exemples i usos ben diversos però el fet més proper és l’article que en aquests moments esteu llegint, aquest arriba a la redacció del diari a través d’un correu electrònic.

Ara bé, estic convençuda que molts dels que emprem aquest virtuosíssim instrument no haguéssim estat capaços d’identificar l’artífex d’aquesta gran idea, Ray Tomlinson, Premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica. Sense el seu invent les pràctiques i els costums inherents que de manera lenta però progressiva s’han anat incorporant a la nostra societat de la mà del correu electrònic amb tota seguretat haguessin adoptat un caire molt diferent. Tanmateix, estic convençuda que mentre escric aquestes paraules, en algun racó del nostre planeta, hi ha una ment il·lustre que està dissenyant un projecte que potser d’aquí alguns anys serà el punt de partida d’una nova revolució tecnològica.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 19/06/09
Laia Gomis

El perquè del meu silenci

2009-06-18T20:21:00.004+02:00

Els comentaris s’acumulen en diverses entrades d’aquest espai, llegeixo totes i cadascunes de les opinions que a través dels comentaris realitzen tots els lectors que desitgen que la seva opinió consti en aquest espai. El meu compromís és donar resposta a totes opinions i si feu un cop d’ull podeu constatar com sempre he intentat exposar el meu parer sobre les reflexions que molts lectors realitzen sobre els articles que publico.

No obstant, en els darrers dies, l’activitat en aquest espai és pràcticament nul·la, un fet que desitjo explicar perquè tinc moltes ganes d’escriure però el temps és escàs i en plena època d’exàmens centro tota la meva atenció en l’estudi de manuals, llibres, apunts, codis...Aquests són instruments que acaparen tot el meu temps i els moments lliures són pràcticament inexistents en la recta final dels exàmens.

Aquest és el fet que provoca que no doni resposta a totes les qüestions que em plantegeu, tan aviat com acabi els meus exàmens, em comprometo a contestar els comentaris. De totes maneres, volia fer saber quin era el fet que motivava el meu silenci vers els nombrosos comentaris que vaig rebent, crec que és la millor manera d’acabar amb les especulacions infundades, les confusions i les males interpretacions.

Després d’aquest petit parèntesis, retorno a l’estudi, un fet que comença a ésser feixuc perquè el cansament està present, el nivell de concentració amb el pas dels dies es va reduint i no ens enganyem perquè la intensa calor no és el millor alicient per emprendre l’estudi. Tanmateix, els dies passen molt ràpid, massa i tot, ben mirat, el 30 de juny tampoc està tant lluny!

La Penedesfera arriba al Vendrell

2009-06-12T01:51:00.005+02:00

Aquesta tarda es dóna el tret de sortida a la segona edició de les Jornades de la Penedesfera. Aquesta paraula s’ha introduït en el nostre llenguatge i tots aquells que l’emprem amb una certa freqüència ens hem adonat que si bé fa un any havíem de concretar i especificar la realitat que s’amagava darrera d’aquest terme, avui en dia, tothom relaciona amb certa facilitat Penedesfera amb l’espai que aglutina tots aquells blocaires que tenen un vincle amb les comarques de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf.

L’any passat va tenir lloc la celebració de les primeres jornades, Gelida va acollir aquest esdeveniment i enguany tots els blocaires penedesencs es traslladaran fins al Vendrell. Concretament, les jornades es desenvoluparan en un indret amb un encant molt especial del nostre municipi com és Vil.·la Casals.

Hi ha qui tendeix a pensar que aquestes jornades són un cercle concèntric i tancat on només tenen cabuda aquelles persones que disposen d’un bloc a la xarxa o bé tenen un mínim contacte amb el món de les noves tecnologies. Ara bé, el títol de les jornades: Presència a la xarxa, evidencia que la percepció anterior és senzillament un mite perquè un dels objectius de les jornades consisteix en fer extensiu al conjunt de la ciutadania el món de les noves tecnologies, a través dels blocs, videoblocs, el món 2.0 sense oblidar les xarxes socials com twitter o facebook.

El programa d’aquestes jornades es troba replet d’interessants propostes, la política, la comunicació, la música, el món vitivinícola són només algunes de les propostes que els organitzadors de les segones jornades de la Penedesfera ens presenten en aquesta ocasió. Concretament, tindran lloc quatre taules rodones, un taller de videoblogs i l’acte de cloenda anirà a càrrec d’un petit concert musical.

He tingut l’oportunitat de conèixer el projecte embrionari de les segones jornades de la Penedesfera i seguir l’evolució de l’organització fins arribar a la cloenda d’un programa molt interessant i atractiu. M’hagués agradat participar activament en l’organització però m’ha resultat materialment impossible arrel de nombrosos compromisos i responsabilitats que em coincidien plenament en els moments i les trobades que els membres de l’organització realitzaven per tirar endavant aquest ambiciós projecte.

Ara bé, us puc assegurar que tots els membres de l’organització han posat moltes ganes, empemta i energia per tirar endavant aquestes segones jornades de la Penedesfera, sense el seu treball i dedicació aquestes jornades no serien una realitat.

Des d’aquest espai voldria animar a participar activament aquestes jornades, estic convençuda que totes les taules rodones ens ajudaran a endinsar-nos en matèries que potser només coneixem de passada i segur que podrem adquirir nous coneixements. A més, tindrem l’oportunitat i el luxe d’escoltar en viu i en directe experts i grans coneixedors de la realitat que s’abordarà en les successives taules rodones. I tot això, sense haver-nos de desplaçar centenars de quilòmetres sinó a casa nostra, a l’emblemàtic espai de Vil·la Casals, divendres a la tarda i dissabte teniu una cita, no us perdeu les segones jornades de la Penedesfera!

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 12/06/09

Laia Gomis

Triomf socialista al Vendrell i al Baix Penedès!

2009-06-08T01:41:00.006+02:00

Una jornada que ha començat a les set del matí i a quarts de dues de la nit encara no ha acabat. Aquestes hores el cansament comença a passar factura però encara conservo un xic d’energia per plasmar les meves impressions i valoracions abans d’anar a dormir. L’abstenció, em preocupa molt seriosament, el passat divendres en el meu article setmanal al Diari del Baix Penedès, ho escrivia i no em tremolava el pols, quan afirmava el següent: tots els partits polítics en són responsables directes que la desafecció i la indiferència regni quan arriba el moment d’escollir els nostres diputats al Parlament Europeu. Avui, hi insisteixo de nou, tots plegats hi hem de reflexionar, no n’hi ha prou amb destacar-ho avui en totes les valoracions polítiques sinó treballar decididament i a fons vers aquesta qüestió.

En un principi, l’escrutini l’havia de viure al local del PSC del Vendrell, recollint les xifres que els nostres interventors i apoderats desplegats per les 37 meses electorals del nostre municipi ens feien arribar. No obstant, en el darrer moment arrel d’uns problemes sobrevinguts m’he desplaçat fins a un col·legi electoral per desenvolupar les funcions pròpies d’apoderada i seguir l’escrutini. Aquest ha estat ràpid i senzill, poc abans de les nou ja sabíem que a les tres taules del col·legi electoral havíem guanyat. Una bona sensació, normalment no acostumem a guanyar en aquest col·legi, tot i així, aquesta victòria inicial la mesuro amb prudència i moderació perquè desconec com van les coses a la resta de col·legis del Vendrell.

Quan arribo al partit constato que la victòria al meu col·legi electoral no és un fet aïllat ni puntual sinó més aviat la tònica que es repeteix en 36 meses electorals sobre un total de 37. Els socialistes som la primera força política al Vendrell amb 3.277 vots seguits de lluny del Partit Popular que compta amb 1769 vots mentre que CiU s’ha de conformar en ésser la tercera força política amb 1636 vots, després trobem a ERC, 642 vost i ICV-EUiA 240.

El triomf socialista al Vendrell és una realitat, un motiu de felicitat i alegria, els socialistes vendrellencs hem treballat aquests dies explicant el projecte europeu, vam realitzar un butlletí monotemàtic explicant i fent pedagogia en clau europea i els electors del Vendrell no s’ho han pensat dues vegades i han apostat clarament pel projecte europeista i progressista que presentem els socialistes.

Imagino que aquest resultat incomodarà a CiU i ràpidament cercarà rocambolesques explicacions per treure importància a una victòria aclaparadora. Els números parlen 3.277 vots pel PSC mentre que CiU 1636, a més CiU es col·loca en tercera força política, un fet que convé no oblidar.

En clau comarcal, els resultats que els socialistes hem obtingut el Baix Penedès també han estat molt positius, hem guanyat a 11 dels 14 municipis, especialment significatiu ha estat el triomf a Albinyana, L’Arboç, La Bisbal del Penedès, el Montmell i Santa Oliva. En el sentit contrari, Masllorenç, Llorenç i Bonastre són els tres únics municipis del Baix Penedès en els quals ha guanyat CiU les eleccions. La victòria socialista al Baix Penedès s¡ha traduït en 9397 vots mentre que CiU n’ha obtingut 4.912, PP 4.884, ERC 1802 i ICV 855.

Aquesta és una mirada en clau local i comarcal, xifres que he tingut oportunitat d’analitzar durant bona part de la nit i ràpidament apunto el triomf que el PSC ha obtingut en el conjunt de Catalunya, superant en més de tretze punts a CiU. Ara bé, la felicitat no és completa perquè quan realitzem l’agregat i mirem els resultats del conjunt de l’estat, els socialistes hem perdut les eleccions. Sense pudor i sense contemplacions cal reconèixer la victòria del PP, ara aquest és un triomf tímid, només d’un 2.4%. Ara bé, el triomf de la dreta no és una exclusiva d’Espanya sinó que es reprodueix a Alemanya, França i Itàlia.

Aquestes són ràpides pinzellades sobre el que ha donat de si el dia d’avui amb els resultats que ens proporciona una jornada electoral. En aquests dies tindrem l’oportunitat d’analitzar més a fons aquests resultats, demà llegiré detingudament la premsa, columnistes i analistes, ara bé sense cap pretensió i essent conscient de l’absència del rigor científic, aquestes són les meves valoracions.

Primeres reflexions electorals

2009-06-07T16:31:00.004+02:00

Totes les mirades es trobaven concentrades vers el diumenge, 7 de juny, finalment avui ha arribat el dia. A les set del matí, sona el despertador, un fet que no és propi dels diumenges però no hi ha excuses que valguin, està a punt de començar una jornada electoral i cal ésser a primera hora al local del partit. El primer repte, atendre qualsevol incidència vers el nomenament d’interventors i interventores d’arreu de la nostra comarca.

Durant les darreres setmanes la Junta Electoral de Zona del Vendrell s’ha convertit en un indret de parada obligatòria, dia per altre acudia a deixar documentació, a recollir credencials. Avui tot el treball previ es materialitza, el desig inicial és que el telèfon no soni, una senyal inequívoca que tot es desenvolupa amb tranquil·litat. Quan passen uns minuts de les vuit, el telèfon comença a sonar. Res greu ni transcendental, algunes incidències menors com algun interventor que s’equivoca de col·legi electoral, algun error que no dubto en reconèixer com a propi en el moment de designar taula algun interventor així com també alguna consulta que LOREG en mà és soluciona amb certa facilitat.

Després d’aqueta embranzida, el matí es desenvolupa amb total tranquil·litat, massa tranquil·litat. Com apoderada, em desplaço per diversos col·legis electorals a recollir les actes de constitució. Oportunitat per intercanviar parers i impressions amb apoderats i/o interventors d’altres formacions polítiques. Tots coincidim amb el mateix, de bon matí hi ha poc moviment ara tenim l’esperança que s’animi una mica a mesura que avanci el dia.

Entre l’anar i venir, aprofito i m’acosto fins el meu col·legi electoral, allà exerceixo el dret a vot, les eleccions europees són les que em quedaven pendents, aquesta és la primera vegada que voto els diputats al parlament europeu i aposto per la candidatura de progrés encapçalada per Juan Fernando López Aguilar.

Després d’haver votat, de nou cap al partit, moment per fer un repàs a la premsa i començar a preparar graelles i taules per tenir-ho tot a punt quan comencin arribar les primeres dades de participació entorn a la una del migdia. Moment en el qual el telèfon es col·lapsa, entre el fix i el mòbil, falten mans per atendre les trucades però ràpidament controlem la situació.

La participació del Vendrell és del 18.60%, es troba per sota de la mitja de Catalunya situada en 19,34% i més allunyada del conjunt de l’estat 24,11%. A més, aquestes eleccions presenten una participació menor si la comparem amb els comicis europeus del 2004 on el primer avanç de participació al Vendrell es trobava en el 19,92%.

Tot just comença la tarda, hem de confiar que la participació remuntarà, a més cal tenir en compte una qüestió meteorològica que no es menor. Al Vendrell, aquest matí feia un dia ideal de platja, un sol ben lluent ha estat present des de primera hora del matí però a primera hora de la tarda s’ha començat a ennuvolar. Veurem si això té incidència a les urnes, de totes maneres esperem que aquells que a hores d’ara encara no han acudit al col·legi electoral, durant la tarda no s’ho pensin i ho facin, tot plegat són un minuts.

Jo hi aniré!

2009-06-05T02:21:00.004+02:00

Avui a les dotze de la nit es posa punt i final a la campanya de les eleccions al Parlament Europeu. Els partits polítics aprofiten la jornada del divendres per acabar de perfilar els seus discursos i animar als ciutadans a acudir a les urnes el proper diumenge 7 de juny. L’ombra de l’abstenció és projecta de nou, hi ha molts indicis que ens condueixen a pensar que les urnes no estaran massa plenes, les bones temperatures poden provocar que els ciutadans prioritzin altres activitats i situïn en un segon pla el fet d’acudir a votar i si a més aquest fet li sumem la indiferència que per a la majoria de ciutadans els hi avoca la realitat europea, doncs l’escenari no és massa engrescador.

Aquest darrer element mereix una consideració especial perquè tots els partits polítics en són responsables directes que la desafecció i la indiferència regni quan arriba el moment d’escollir els nostres diputats al Parlament Europeu. Cal treballar a fons aquesta realitat i no posposar la tasca divulgativa i explicativa de la importància del marc europeu durant els quinze dies de campanya.

No obstant, hi ha determinades formacions polítiques que els interessa aquesta indiferència perquè elles són les primeres en concorre a les eleccions europees sense un projecte, en els seus actes i mítings tan sols es dediquen analitzat elements propis de la política en clau interna. Els projectes i les propostes europees brillen per la seva absència.

Aquest és el perfil que el Partit Popular ha adoptat durant aquesta campanya, reconeixen que el triomf d’aquestes eleccions els permetrà avançar vers a la Moncloa. En el mateix sentit, Convergència i Unió planteja aquestes eleccions com un preescalfament a les properes eleccions autonòmiques. Aquesta actitud ens demostra que cap dels dos partits té cap interès en l’àmbit europeu i les similituds no acaben aquí perquè curiosament també comparteixen lema de campanya, tots dos aposten per l’eslògan que inclou el terme “Ara”.

He de reconèixer que sóc una europeista convençuda i durant aquesta campanya he notat a faltar molts arguments en clau europea, les pica-baralles polítiques han ocupat massa espai i la pedagogia en clau europea ha quedat reduïda fins a la mínima expressió.

El proper diumenge escollirem els diputats que ens representaran al Parlament Europeu, una cambra integrada per més de set-cents diputats. L’activitat parlamentaria que es duu a terme a l’interior d’aquest Parlament no resulta aliena a les nostres vides. Per a molts Europa els pot semblar una realitat dispersa i un xic llunyana però quan descobreixes que més del 70% de les lleis que ens afecten s’aproven al Parlament Europeu aleshores te n’adones de la importància d’aquestes eleccions. Totes les decisions que es prenen en el marc comunitari són clau i afecten en el nostre dia a dia. Aquest és un argument més per acudir a les urnes el proper diumenge 7 de juny.

A més, aquesta és la primera vegada que podré escollir els meus representants al Parlament Europeu i no vull deixar en mans de ningú aquesta elecció. Aquesta cita gaudeix d’una transcendència i importància en majúscules. Diumenge no valen les excuses, abans d’anar a la platja, d’excursió o a dinar amb els amics, podem passar pel col·legi electoral, tot plegat anar a votar són dos minuts, jo hi aniré!
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 05/06/09
Laia Gomis

*Recomano la lectura d’aquest article: El segundo rapto de Europa una reflexió en clau europea des d’una perspectiva diferent, un text molt interessant escrit per la professora de Dret Internacional Privat de la UAB, Blanca Vilà. Després de llegir-lo a la premsa el passat dimarts 2 de juny, vaig pensar en publicar un enllaç però la manca de temps m’ho ha impedit i aprofitant l’avinentesa, l’adjunto en aquesta ocasió.

Tens una oportunitat...no la deixis escapar!

2009-06-03T00:31:00.013+02:00

Els socialistes vendrellencs durant aquests dies de campanya intentem exposar i donar a conèixer tota una sèrie de motius cabdals perquè el proper diumenge 7 de juny els vendrellencs i les vendrellenques acudeixin a votar.

Diverses són les activitats que hem organitzat al llarg d’aquests dies de campanya, un treball conjunt entre el Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament del Vendrell i l’Executiva del PSC del Vendrell realitzant visites a diversos establiments i comerços de la vila així com també el tradicional porta a porta sense oblidar la paradeta que el PSC del Vendrell instal·la als carrer dels cafè els divendres al matí. Un espai que a diferència d’altres formacions polítiques s’ha consolidat en els darrers mesos perquè els socialistes no esperem l’arribada d’unes eleccions per deixar-nos veure al carrer sinó que ja fa un cert temps que periòdicament organitzem una paradeta per donar a conèixer informació, estar al costat dels ciutadans i atendre tots els dubtes i les inquietuds que el vendrellencs i les vendrellenques exposen quan passegen pel carrer.

El proper diumenge 7 de juny tindran lloc les eleccions al Parlament Europeu i els socialistes vendrellencs som conscients de la importància d’aquesta comptesa electoral. No només ho declarem en els nostres discursos sinó que ho demostrem de manera palpable a través de la creació d’un butlletí monogràfic en clau europea. Des del PSC del Vendrell, volíem posar el nostre granet de sorra en matèria de pedagogia en clau europea i entre moltes idees que vam estar analitzant finalment ens vam decantar per l’elaboració del butlletí que a continuació us adjunto.

Només queden tres dies de campanya i s’han d’intensificar els esforços per fer arribar a tots els ciutadans la importància d’acudir aquestes eleccions. Els acords i les decisions que es prenen en el marc europeu ens afecten a tots nosaltres, diumenge tenim l’oportunitat d’escollir el nostre model d’Europa, no la deixem escapar!

Míting eleccions europees a Tarragona

2009-05-31T19:15:00.010+02:00

Arriba el cap de setmana, un parell de dies en els quals el ritme de treball es redueix, ara bé en campanya electoral no existeixen diferències entre els dies festius i laborables. El dissabte, a mig matí, els socialistes baixpenedesencs ens desplaçàvem fins a Tarragona, no ens volíem perdre el míting central de campanya a les comarques tarragonines i cap al Tinglado del Port de Tarragona faltava gent!!!

En comptes de desplaçar-nos cadascú de nosaltres amb el cotxe particular, el PSC del Baix Penedès organitzava un autocar i així tots plegats acudíem al míting. Personalment crec que es tracta d’una bona idea, més enllà de les qüestions pràctiques i les facilitats que comporta agafar un autocar i oblidar-se de cercar aparcament i altres elements purament organitzatius, penso que el fet d’anar tots plegats amb l’autocar et permet parlar amb els companys i companyes més enllà de l’àmbit estrictament polític i intens de les reunions, en un to més lúdic, una vessant més distesa, molt necessària dins les organitzacions polítiques.

Els socialistes baixpenedesencs arribem força abans de l’hora prevista de l’inici de l’acte, un fet que ens permet poder agafar lloc i mentre esperem que comenci el míting doncs gaudim de l’oportunitat d’intercanviar paraules, parers i impressions amb companys i companyes que també s’han desplaçat fins a Tarragona per sentir les reflexions de Celestino Corbacho, Maria Badia i José Montilla.

Precisament, els moments d’espera són una bona oportunitat per saludar a companys i a companyes d’altres municipis, des de simpatitzants, militants fins arribar a persones amb responsabilitats i càrrecs orgànics i/o institucionals. En el fons, sempre he pensat que aquesta és una pràctica saludable que crec que no hauríem de perdre mai. Parlant amb uns i altres, acabes perdent la noció del temps i sense ser conscient els minuts passen així que una mica més tard del previst, el primer secretari del PSC de la Federació de Tarragona, Xavier Sabaté, és l’encarregat d’obrir l’acte amb una curta intervenció però molt efusiva destacant la importància de les eleccions del proper diumenge 7 de juny.

Xavier Sabaté

El relleu del Xavi, el pren el Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho que no dubta en ressaltar la complexa situació econòmica en la qual es troba el nostre país però ressalta el caràcter global d’aquesta realitat perquè no és un tret únic i exclusiu del nostre país sinó que els nostres països veïns es troben en una situació similar a la nostra. Així doncs, Corbacho, destaca que aquesta crisi planteja reptes globals perquè es tracta d’una crisi global i Europa s’ha de construir des de la fortalesa, el procés de construcció parteix de dues perspectives, d’una banda aquella fonamentada en el conservadorisme o bé l’aposta de l’esquerra amb tots els reptes de futur. Els socialistes, no ho dubtem, ho tenim molt clar i apostem per la darrera opció.

Celestino Corbacho

La nostra candidata, Maria Badia, des d’una perspectiva història ens recorda la importància i la transcendència que en el nostre país va suposar l’entrada a la Comunitat Econòmica Europa, l’any 1986. Precisament, gràcies a la nostra incorporació a Europa hem pogut construir l’estat del Benestar que avui en dia tots coneixem i els nombrosos fons europeus han ajudat a la projecció de les nostres viles i ciutats.

Maria Badia

En clau més estrictament europea, Maria Badia, destaca que els socialistes sempre hem cregut amb la importància que la Unió Europea té en les nostres vides, un fet diferenciador vers la resta de formacions polítiques i un fet palpable d’aquesta realitat és que els socialistes ens presentem aquestes eleccions amb un programa únic arreu d’Europa. La resta de formacions polítiques s’entretenen en barrejar aquesta campanya elements propis de les cambres legislatives catalanes i/o espanyoles, aquests dies tots hauríem de parlar d’Europa, de la seva trascendència, de l’activitat que es duu a terme al Parlament Europeu i no plantejar aquestes eleccions en clau interna com alguns partits s’entossudeixen en realitzar.

Ara bé, com molt bé ha exposat Badia, mentre hi ha qui es passa el dia parlant i parlant, presentant infinitats de propostes per fer veure que tenen molts projectes en clau europea, aquests difícilment es convertiran en una realitat si no van acompanyats d’un treball. Els socialistes, parlem, proposem, exposem propostes i treballem, un fet diferenciador.

José Montilla

José Montilla, va ser el darrer en intervenir i durant la seva exposició va abordar diverses qüestions però va fer un èmfasi especial en relació a la nostra candidata Maria Badia, tot recordant que en els moments claus els socialistes sempre estem a l’alçada de les circumstàncies. Maria Badia és l’única candidata que va votar a favor de l’Estatut i de la Constitució Europea, un fet que cap altre candidat pot exposar.

Alguns dels assistents baixpenedesencs al míting, Isa, gràcies per la foto!

Avui, ens trobem a una setmana de les eleccions europees, durant aquests dies toca treballar amb més energia que mai per difondre el projecte europeu. Els socialistes vendrellencs durant aquesta setmana continuarem amb el porta a porta, aproximant als nostres veïns i veïnes la importància d’acudir el proper 7 de juny a les urnes i el divendres al matí, com ja és tradició, ens trobareu al carrer dels cafès repartint vots i el butlletí monogràfic que l’agrupació del PSC del Vendrell ha realitzat en clau europea.

No hi ha marxa endarrere

2009-05-29T01:21:00.003+02:00

Sovint els consells i les recomanacions sonen a tòpics i no els prestem l’atenció que mereixerien. Les persones del nostre voltant durant anys repeteixen per activa i per passiva un discurs que quan l’has escoltat dues vegades sona caduc i quan reconeixes les primeres paraules del mateix, la ment automàticament desconnecta. És inevitable, no ens agrada que ens estiguin retraient dia rere dia les males costums i alguns que altres vicis que poden repercutir negativament sobre la nostra salut.

Els primers símptomes no triguen arribar, lleugeres estossegades que amb el pas del temps s’acaben convertint en ofecs que tenen molt mala pinta. La capacitat d’invenció és tremenda, ràpidament optem cap als recursos ambientals i relacionem aquest fet amb les fredes temperatures de l’hivern, quan abandonem aquesta estació, aleshores l’al·lèrgia es converteix en el camuflatge perfecte per responsabilitzar el nostre estat de salut i quan l’estiu es troba instal·lat entre nosaltres, els aires condicionants esdevenen els veritables culpables.

No volem ni sentir a parlar dels professionals de la sanitat, si algú se li ocorre suggerir la idea d’acudir al metge automàticament salten totes les alarmes i cal evitar que aquest fet es generalitzi, com si es tractés d’una acció més pròpia dels repel·lents abans que d’una conducta humana.

Tots aquests símptomes només revelen una realitat que rep un nom curt però colpidor: por. Una sensació estranya recorre per la ment de les persones que sense ésser professionals de la salut coneixen perfectament quin és el seu diagnòstic. L’objectiu és esquivar la confirmació oficial, moure’s pel terreny de les suposicions i de les hipòtesis és molt més agradable ja que sempre hi cap la possibilitat d’atribuir a altres causes el malestar i la feblesa de la salut. Quan existeix la confirmació oficial a càrrec d’un professional, el món s’atura en sec.

De sobte, per la ment comencen a passar a una gran velocitat molts records, moments de la vida on curiosament en totes les escenes màgiques i inoblidables sempre apareixes molt ben acompanyada, al costat d’una cigarreta. En principi, aquest detall passa desapercebut però quan reps l’últimàtum aleshores tot pren sentit. Tot va començar com una broma, un joc d’adolescents que volien ser grans i recorrien al tabac per aparentar la maduresa i la responsabilitat. Quan te n’adones, el joc s’ha convertit en una addicció i diversos intents han estat frustrats per oblidar per sempre més el fum del tabac. No obstant, el càncer de laringe, de pulmons o d’esòfag sentencien una realitat, hi ha qui vol allunyar les connexions però els vincles són clars i directes. El tabac acaba passant factura i les manifestacions de malalties directament relacionades amb el consum de tabac apareixen quan menys t’ho esperes.

Desitjaria que aquesta reflexió es classifiqués dins l’espai reservat a la ficció, en el terreny propi de les invencions, una història irreal, pròpia de la inventiva i de la imaginació. Dissortadament no és així perquè el tabac és la segona causa de mortalitat al món, concretament acaba amb la vida de cinc milions de persones anualment. El proper diumenge 31 de maig es celebra el Dia Mundial sense Tabac, totes aquelles persones fumadores poden replantejar la seva dependència, encara estan a temps perquè quan arriba el diagnòstic mèdic, aleshores ja no hi ha marxa endarrera, és massa tard.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 29/05/09
Laia Gomis

Un somni convertit en una realitat...

2009-05-28T03:31:00.003+02:00

Els clàxons han deixat de sonar, la serenitat de la nit em porta a escriure unes paraules. Reconec que és tard, molt tard, massa tard però crec que avui hem viscut una nit històrica i als moments històrics no els hi vull donar l’esquena, així que aposto per escriure una ràpida reflexió.

La festa, la celebració, l’alegria desenfrenada es percep en l’ambient. Per un moment tanco els ulls i em trasllado a Barcelona o a Roma, enmig de milers de ciutadans que celebren efusivament un triomf que s’ha de multiplicar per tres.

He de reconèixer que no sento una passió especial pel futbol però en dies com avui m’he alçat de la cadira en diverses ocasions i he gaudit de valent veient el partit. Procuro estar al dia en el món del futbol i sempre que tinc l’oportunitat doncs miro algun que altre partit però res més. No obstant, aquesta temporada he seguit força partits del Barça tot i que he de reconèixer que em vaig perdre el 2-6, deuria ser de les poques ciutadanes d’aquest país que no el va veure, però és que els amics estan per sobre d’un Madrid-Barça. No obstant, els últims partits de la Champions els he seguit sense perdre cap detall.

Moments de patiment i de nervis, que avui queden en un segon pla, un gol d’Iniesta a Londres portava al Barça cap a la final, Roma estava a tocar de dits. Després d’una llarga espera, el 27 de maig ha arribat i a les 20.45 molts érem els que estàvem pendents del que succeïa a Roma. Els primers minuts no han estat fàcils però el primer gol ha suposat una injecció de moral i de tranquil·litat pels jugadors blaugranes. Cada vegada el somni es trobava més a prop, no es podia baixar la guàrdia perquè el Manchester anava a per totes però el Barça s’ha imposat i el segon gol de Messi ha sentenciat el partit.

Copa del Rei, Lliga i Champions, tres títols...el triplet! Aquesta ha estat una gran temporada pel Barça, una temporada que serà difícil d’oblidar. No obstant, si s’ha arribat fins aquí no és gràcies a la bonaventura ni tampoc perquè s’ha estat de sort sinó el secret d’aquest triomf radica en un intens treball combinat amb un equip il·lusionat, carregat d’empempta i energia. Pep Guardiola tenia clar els seus objectius, així doncs des del primer dia que va entrar al vestuari com a entrenador va començar a treballar per fer-los possible. Avui, els apassionats del futbol reconeixen sense embuts el gran equip que té el Barça i tota l’afició blaugrana venera a un equip que ha fet història. Qui diu que els somnis no es converteixen en realitat???

Us deixo amb una cançó ideal pel dia d’avui: Títols i més títols, obra dels calafellencs BUHOS

Una visió més sobre la conferència: L'economia en temps de crisi

2009-05-24T16:55:00.001+02:00

Ahir us vaig fer cinc cèntims sobre la conferència que el passat divendres l’agrupació del PSC del Vendrell va organitzar a la Sala del Portal del Pardo, centrada amb els temes econòmics i titulada “L’economia en temps de crisi”. Com acostumo a fer, l’endemà de la conferència vaig redactar un escrit realitzat a través de les meves anotacions combinades amb impressions, percepcions i sensacions estrictament personals. No es tracta d’una crònica periodística ni tampoc pretén ésser un document objectiu sobre totes les qüestions que es va abordar durant el desenvolupament de la conferència.

Hi ha actes i conferències que resulta impossible sintetitzar-los amb un escrit perquè sempre hi ha aspectes que s’escapen de les mans i és aleshores quan te n’adones que a vegades les paraules no són suficients per captar tota una realitat.

De totes maneres, sempre he pensat que l’agregat d’opinions et permet fer una idea més fidedigna de la realitat, una única visió pot provocar una imatge esbiaixada així que mentre més veus coneguem doncs més ens aproximarem a la realitat. Així, que tots aquells que no vau assistir a la conferència del passat divendres i tot aquells que ho vau fer i vulgueu conèixer les impressions d’un dels ponents, us recomano la visita al blog del Manel Mas, el títol de l’escrit sintetitza amb un gran encert la dinàmica de la conferència,”Mano a mano”.

De passada, aquells que encara no coneixeu el blog del Manel, descobrireu un espai replet d’informació interessant sobre qüestions d’actualitat, una aproximació a l'activitat parlamentaria allunyada de les cròniques periodístiques i nombroses reflexions pròpies i inèdites que si quelcom us puc assegurar és que no les trobareu en cap altre espai.

Raimon Obiols a Cunit

2009-05-23T20:21:00.006+02:00

José Luis Rodríguez, Raimon Obiols i Judith Alberich

Seguim de conferències, ahir era el torn de l’economia al Vendrelli avui cap a Cunit, els companys de l’Agrupació del PSC de Cunit han organitzar un acte de campanya per a les eleccions europees. Concretament, el casal cívic de “Cal Cego” era l’espai escollit per celebrar una interessant conferència a càrrec del candidat al Parlament Europeu, Raimon Obiols.

He tingut l’oportunitat d’escoltar en diverses ocasions en conferències, mítings o trobades les reflexions que el Raimon duu a terme, sempre tens l’oportunitat d’aprofundir en els teus coneixements així com també descobrir noves realitats que desconeixes. A més, el Raimon Obiols disposa d’un bloc titulat Notes de Brusel·les, un espai de visita obligada per tots aquells que ens interessen les qüestions que s’aborden a Europa. Gràcies aquest espai, les distàncies geogràfiques que ens poden allunyar d’una certa realitat queden reduïdes fins a la mínima expressió.

La veritat és que allò que més m’ha cridat l’atenció han estat les primeres paraules que el Raimon ha emprat quan ha començat la conferència: “Estranya campanya...”. Dues paraules, concretes i concises però que descriuen amb gran encert aquesta campanya electoral. El Raimon acte seguit ha acompanyat aquesta reflexió amb el fet que comencem una campanya on dia per altre assistim a l’estat de desànim acompanyat d’una important desmovilització que els mitjans de comunicació ens recorden constantment. No obstant, aquest desinterès és molt contraproduent perquè ha afirmat que els 627 diputats que escolliran els 27 estats membres decidiran quin tipus de sortida s’adopta per la difícil situació en la qual ens trobem en aquests moments, és a dir, ni més ni menys, a les seves mans tindran el nostre futur.

Durant la conferència, el Raimon ha analitzat els motius que provoquen l’abstenció, personalment comparteixo plenament la seva anàlisi perquè els ciutadans quan acudeixen a les urnes ho fan impulsat a escollir alcaldes, alcaldesses, president de la Generalitat o del Govern però no pensen en els regidors o els diputats que escullen. Precisament, el proper 7 de juny no escollirem cap govern sinó europarlamentaris i aquest fet no acaba de motivar als ciutadans a l’hora d’acudir a les urnes. Els assistents també hem tingut l’oportunitat de conèixer a grans trets el complex funcionament de les institucions europees així com també les conductes i els comportaments que els diversos partits duen a terme en clau europea quan acudeixen al Parlament Europeu.

Una molt bona reflexió del Raimon ha estat entorn la crisi, però no entesa com una unitat indissoluble sinó precisament en l’agregat de crisis que en aquests moments existeix a Europa, el Raimon parlava de la multiplicitat de crisis: l’econòmica, la financera, la demogràfica, energètica, institucional... Realment, són reptes molt importants que estaran en mans de la nova configuració del Parlament Europeu, per aquest fet no podem restar immòbils sinó que hem d’intentar fer extensiu a tots els familiars, amics i coneguts la importància d’acudir a votar en aquestes eleccions del proper 7 de juny.

Un bon record de l'acte d'avui

Gran participació a la conferència: L'economia en temps de crisi

2009-05-23T15:01:00.010+02:00

Martí Carnicer i Manel Mas

L’economia és una matèria que en els darrers mesos s’ha posat molt de moda, tots en major o menor mesura parlem d’aquesta realitat i descobrim com neixen del no res grans savis que tenen en potència un petit economista. La veritat és que avui en dia tothom s’atreveix a parlar d’economia però ràpidament te n’adones amb una gran facilitat qui coneix la matèria davant d’aquells que es limiten a repetir com a lloros quatre idees principals.

Des del PSC del Vendrell, fa diversos mesos que vam pensar en organitzar una conferència que tingués com a eix central l’economia i especialment la difícil situació econòmica en la qual ens trobem en aquests moments. A més, teníem molt clar els nostres ponents: el Martí Carnicer i el Manel Mas. En principi era una aposta difícil d’aconseguir perquè quadrar les dues agendes no ha estat una tasca fàcil però la voluntat i la col·laboració de tots dos ha estat present des del primer dia que els hi vam comentar. Així que després de superar tots els ensurts que ens hem trobat pel camí, finalment ahir al vespre vam poder celebrar la conferència.

La veritat és que el primer que voldria ressaltar és l’expectativa que havia generat aquesta conferència, dos ponents de luxe i coneixedors de la matèria que abordarien va provocar que moltes persones es desplacessin fins a la Sala del Portal del Pardo. Ràpidament hi ha qui tendirà a pensar que la sala l’omplien en exclusiva militants i simpatitzants socialistes però en aquesta ocasió s’equivoquen perquè si bé és cert que una part del públic es podria encaixar en aquesta classificació allò que més em va sorprendre es veure tota una sèrie de cares conegudes que no tenen cap vincle amb el partit així com també moltes persones que no coneixia però s’havien apropat al Portal del Pardo per sentir en viu i en directe les reflexions del Secretari General d’Economia i Finances, Martí Carnicer i del diputat al Congrés i portaveu a la Comissió del Tribunal de Comptes, Manel Mas.

Els nervis previs a la celebració de la conferència estan a flor de pell i especialment s’intensifiquen quan les noves tecnologies juguen una mala passada, després els ponents es troben retinguts a la xarxa viària i la sala està plena a vessar. Tanmateix, totes les preocupacions s’esvaeixen quan s’inicia la conferència i constates que la sala s’ha quedat petita i un bon nombre de persones resten dempeus escoltant atentament les reflexions del Martí i el Manel.

No puc ser objectiva perquè sento una estima especial pels dos ponents però crec que van formar un bon tàndem. A més, no podem oblidar els enormes punts de connexió que tenen el Manel Mas i el Martí Carnicer, d’una banda en el terreny professional, els dos són economistes de professió i en la vessant política, els dos han estat alcaldes del seu municipi, el Martí del Vendrell i el Manel de Mataró. De totes maneres, allò més interessant van ser les opinions divergents que els dos ponents van exposar en determinats punts de la conferència i sense cap mena de rubor van explicar al nombrós públic assistent.

L’èxit de la conferència crec que va radicar en l’estil i el to que van adoptar els ponents a l’hora de realitzar les seves explicacions, no es va tractar del concepte de conferència que per defecte tenim al cap sinó que va anar molt més enllà. Quan els ponents van acabar amb les seves intervencions, el públic va prendre la paraula i es va generar un interessant col·loqui sobre diverses qüestions que s’havien abordat durant la xerrada.

Una vegada finalitzat l’acte, diverses persones se’m van apropar i em van comentar l’encert d’aquesta conferència i especialment coincidien en una qüestió, moltes d’elles afirmaven no sentir cap interès especial vers l’economia, és més la consideren feixuga i un xic pesada però la conferència els havia resultat molt dinàmica, no s’havien perdut en les explicacions i marxaven amb la sensació d’haver après quelcom.

La veritat és que en els temps que corren és un veritable luxe sentir parlar a dues celebritats com són el Martí Carnicer i Manel Mas, dues persones que tenen les coses molt clares, uns coneixements econòmics envejables i a més una capacitat divulgativa admirable. Per tant, no puc acabar aquest escrit sense agrair al Martí i al Manel que acceptessin la invitació i compartissin amb tots nosaltres una petita part dels seus coneixements i el gran bagatge que els acompanya.

“El Gran Hermano” vendrellenc

2009-05-23T01:10:00.002+02:00

D’un temps ençà, els reality shows han anat adquirint un important protagonisme, mica en mica han anat assolint una major audiència que els ha portat a incrementar la quota de pantalla. Aquesta realitat ens demostra que una part dels ciutadans té un especial interès per seguir de prop quina és la vida que duen a terme un grup de persones que es tanquen en un espai i comparteixen alegries i misèries aïllats de la resta del món durant un temps determinat.

Hi ha qui parla de la curiositat que ha existit tota la vida però adaptada als nous temps, personalment em decanto per definir-ho com una manifestació incontrolada amb un elevat contingut morbós. L’esclat d’aquests programes es va produir fa alguns anys, recordo els grans estralls que va generar el programa Gran Hermano, una desconeguda fórmula que va atrapar a milions de ciutadans, aquest programa va ser el que va obrir les portes i després en succeirien tota una infinitat de rèpliques ubicades en un context diferent però amb la mateixa finalitat: les persones que participaven acordaven esdevenir un reclam televisiu i per aconseguir aquesta anhelada finalitat s’oblidaven del dret a la intimitat i exposaven davant de les càmeres i a ulls de tots els ciutadans que ho desitgessin parcel·les tremendament reservades de les seves vides privades.

L’altre dia, passejant pels carrers del Vendrell, vaig tenir la sensació que el nostre municipi s’havia convertit en un plató de televisió i totes les persones que caminàvem pel carrer sense voler-ho ens havíem convertit en actors i actrius que ens trobàvem subjectes a les nombroses càmeres que es troben instal·lades en el nostre municipi. De totes maneres, cap ciutadà pot al·legar el desconeixement perquè uns cartells horrorosos que trenquen amb l’estètica del nostre municipi anuncien que l’espai en el qual ens trobem és objecte de videovigilància. Estem avisats, així que en principi no hi ha res a dir.

Tanmateix, cal anar en compte perquè les solucions miraculoses no existeixen i aquells que ens volen vendre la idea que amb les càmeres de videovigilancia s’eradicaran de cop tots els problemes, saben tan bé com jo que això no és cert. A més, crec que es tracta d’una veritable irresponsabilitat perquè els ciutadans no gaudim d’una informació completa. Només s’exposa aquella part que pot resultar més atractiva, l’augment de la seguretat que implicarà la presència d’aquestes càmeres però interessadament s’amaguen altres qüestions.

Jugar amb les percepcions dels ciutadans és molt perillós, ara sóc conscient que la necessitat d’obtenir rèdits polítics ràpids i imminents porta adoptar decisions marcadament populistes com aquestes. És evident, que en els espais on hi ha càmeres de videovigilància, els ciutadans tendeixen a tenir una sensació de major seguretat. Aquesta sensació existeix perquè els ciutadans pensen que un grup de persones es troben davant de les pantalles que capten les imatges i acte seguit totes les imatges captades són enregistrades.

Ara bé, les imatges que capten les infinitats de càmeres presents als carrers de la nostra vila no són emmagatzemades, senzillament perquè davant d’una sèrie de fets delictius que han ocorregut a la via pública els afectats no han pogut recorre a les imatges captades per les càmeres. Per tant, són molts els vendrellencs que es pregunten, quina és la utilitat de les càmeres?

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 22/05/09
Laia Gomis

Comença la campanya...

2009-05-23T01:01:00.007+02:00

Els socialistes vendrellencs tenim un sa costum inherent a l’inici de totes les campanyes electorals. La nit que donarà el tret de sortida als quinze dies de campanya ens reunim al local del partit i tots els companys i les companyes sopem plegats, moment ideal per conversar tranquil·lament i quan s’apropen les dotze de la nit ens dirigim al lloc tradicional on els socialistes vendrellencs sempre comencem les campanyes, a la plaça Pep Jai.

L’inici de la campanya de les eleccions europees no ha estat una excepció i dijous a la nit, l’agrupació del PSC del Vendrell va donar el tret de sortida a la campanya de les eleccions al Parlament Europeu. El nostre primer secretari, Ernest Benito, acompanyat de la Presidenta del Grup Municipal Socialista i del Secretari General d’Economia i Finances, Martí Carnicer, van procedir a l’enganxada del primer cartell de campanya.

Pel carrer segurament haureu vist les pancartes i els cartells de la campanya socialista, elles giren entorn d’Aznar, Bush i Berlusconi, un exemple que desemmascara i evidencia la cara de la dreta més dura i antieuropea. Anit, vaig tenir l’oportunitat de comentar amb els meus companys i companyes socialistes que personalment aquest estil de campanya no m’apassiona. Crec que podríem potenciar moltes altres vessants, hi ha molt treball en matèria de pedagogia en clau europea i si bé és cert que el triomf de la dreta a Europa porta de la mà els valors que aquests líders polítics defensen a ultrança, monopolitzar tota la campanya vers aquesta vessant, personalment no m’acaba de convèncer.

No obstant, els experts i els entenedors en la matèria imagino que tindran suficients explicacions i argumentacions de pes per haver ideat la campanya en aquest sentit, així que la meva opinió és precisament això, una opinió sense major importància ni rellevància.

Els socialistes vendrellencs som uns europeus convençuts, durant aquests dies de campanya aprofitarem totes les oportunitats que se’ns presentin per informar als ciutadans sobre la importància que té el fet d’acudir a les urnes el proper diumenge 7 de juny.

Intentaré acompanyar i ajudar als meus companys sempre que pugui tot i que he de reconèixer que se’m presenten uns dies intensos, la recta final del curs, la preparació dels exàmens, treballs i pràctiques. Enmig de tot això, les gestions pròpies com a representant de la meva formació política davant de la Junta Electoral de Zona del Vendrell, en aquestes alçades especialment entorn la tramitació d’interventors i apoderats i si encara tinc una miqueta de temps doncs intentaré assistir als mítings i a les conferències que es realitzin aquests dies.

Molta feina però cal treballar perquè Europa deixi de ser una percepció llunyana i abstracta i cal fer extensiu a tots els ciutadans que les decisions que es prenen al Parlament Europeu cada dia tenen una importància major en el nostre dia a dia.

L'arquitectura és una llarga espera...

2009-05-21T15:26:00.007+02:00

L'interior del Museu Britànic

L’arquitectura és una realitat que ens envolta, no podem defugir d’ella ni tampoc mirar cap un altre costat perquè a les nostres viles o ciutats tenim diverses mostres palpables que podríem relacionar amb el complex món de l’arquitectura.

Ara bé, els ciutadans que no som experts ni tampoc coneixedors d’aquesta realitat observem el nostre entorn des d’una perspectiva que poc té a veure amb la mirada introspectiva que realitzen els arquitectes. Reconec que podem caure en l’error d’emetre judicis de valors des d’un desconeixement total però sovint ens deixem anar per les percepcions que les obres arquitectòniques ens provoquen.

Segur que si contraposem la nostra opinió amb un professional del món de l’arquitectura, descobrirem que la nostra anàlisis es troba mancada d’arguments tècnics de pes que senzillament se’ns escapen de les mans. No obstant, en aquesta ocasió tindré la gosadia de pronunciar-me sobre la resolució del darrer Premi Príncep d’Astúries de les Arts, que precisament ha recaigut en mans de l’arquitecte britànic Norman Foster.

No vull deixar de recalcar la meva manca de coneixements arquitectònics, així que ningú prengui aquest escrit com un raonament en clau arquitectònica perquè no és el cas. Així que en aquesta ocasió, em limito a exposar la meva opinió sobre el treball que Foster ha desenvolupat en aquest extens camp.

En el nostre país tenim diverses empremtes de Foster, començant per la Torre de Collserola, el metro de Bilbao, la Torre a Madrid i el projecte del futur Camp Nou. No obstant, la primera vegada que vaig visitar el Museu Britànic, vaig quedar impressionada per l’enorme cúpula que s’albergava al seu interior, no vaig trigar en esbrinar qui era l’artífex d’aquesta construcció, Norman Foster.

Metro de Bilbao

En motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a Pequín, la ciutat volia acollir als milions de visitants amb unes instal·lacions modernes i adaptades als reptes del segle XXI, per això no és casualitat que l’aeroport de Pequín fos un projecte que s’encarregués a Foster

No obstant, entre totes les seves obres, sento una especial predilecció pel Reichstag de Berlín, no he tingut l’oportunitat de visitar-lo però a través de fotografies i imatges em faig una idea aproximada sobre aquest edifici. Tanmateix, allò que més em crida l’atenció és la gran capacitat d’aquest arquitecte perquè les seves obres expressen quelcom més que una simple construcció arquitectònica. Precisament, en el cas del Reichstag, aquesta realitat s’evidencia amb un èmfasi especial, posant de relleu la història que s’amaga darrera del poble alemany i encaixant amb gran encert tota una sèrie de valors arquitectònics a l’espai on resideix la voluntat del poble alemany.

Reichstag

Norman Foster té en aquests moments diversos projectes entre mans, ell no pensa en la jubilació i als seus setanta quatre anys continua treballant, pensant i ideant noves creacions. Un home pacient, tranquil però carregat de dinamisme, aquest és el nou Premi Príncep d’Astúries de les Arts i quan se li pregunta sobre l’arquitectura ell deixa anar una bona reflexió: “L’arquitectura és una llarga espera...”

Va de poetes

2009-05-19T22:01:00.013+02:00

Fa uns dies, en aquest espai em feia ressò de la malaltia d’un poeta, Benedetti m’ha fet descobrir nous món, noves realitats sense moure’m de casa, passant els fulls la meva mirada concentrada en els seus versos curts però carregats d’idees, emocions i sentiments.

Quan vaig conèixer la notícia, la tràgica notícia que anunciava la mort de Mario Benedetti, vaig recorre de nou als prestatges cercant algun llibre seu. A l’atzar, vaig agafar una antologia poètica. Una relectura d’alguns poemes cercant aquells versos que a cop de llegir-los una i una altra vegada un bon dia descobreixes que has interioritzat...

“...al fin el mundo es esto
en su mejor momento una nostalgia
en su peor momento un desamparo
y siempre siempre
un lío...”

Dissortadament, avui ens acomiadem de Benedetti, ara sempre ens quedaran els seus versos. Aquests romandran entre nosaltres, ens acompanyaran sempre igual que ho han fet els de molts altres poetes.

Desitjaria acabar aquest escrit amb una cançó dedicada a un altre gran poeta que fa escassament fa un any que ens va deixar, Ángel González.Una cançó que només podria ser obra del gran mestre Sabina, un poeta que sense denominar-se com a tal, s’encarrega de musicalitzar els seus propis versos. Avui, en primícia a la Cadena Ser ha tingut lloc l'emisió d'aquesta canço, així que tots aquells que desitgeu conèixer el petit homenatge que Sabina ha realitzat a Ángel González, podeu clicar al present enllaç: Joaquín Sabina en primicía, canción dedicada al poeta asturiano, Ángel González