LLIURE PENSAMENT

ILP PRODUCTES TRANSGÈNICS.

2009-07-04T15:52:00.009+02:00

Ple del Parlament. 02/07/2009 - sessió ordinària.
Proposició de llei per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament.

Diapositiva 1

GRUPS PARLAMENTARIS	RESULTAT DE LES VOTACIONS
GRUP SOCIALISTES	ESMENA A LA TOTALITAT
GRUP CONVERGÈNCIA I UNIÓ	ESMENA A LA TOTALITAT
GRUP INICIATIVA VERDS	A FAVOR DE LA LLEI
GRUP PARTIT POPULAR	ESMENA A LA TOTALITAT
GRUP D’ESQUERRA REPUBLICANA	A FAVOR DE LA LLEI
GRUP MIXT	PASSO D'AQUESTS TIOS
A FAVOR DE L'ESMENA	95
EN CONTRA DE L'ESMENA	35
ABSTENCIONS	1

Les dades parlen per si soles, sobren els comentaris ..........
Us deixo l'enllaç del representat de la ILP antitrangènics.
http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=411393&p_cp2=411412&p_cp3=2&p_cp22=cerca

Dèficit de la seguretat social.

2009-07-04T10:48:00.005+02:00

Degut al dèficit acumulat per la manca de diners, les properes vasectomies es practicaran d'aquesta manera :

Et vull mossegar l’orella

2009-07-03T20:29:00.003+02:00

Quin desori, els polítics fan el que els rota, normalment lluny del que volem la gent,l’altre dia una persona de força qualitat humana, deia que els polítics són els nostres empleats, però penso jo, que han girat el mitjó i ells manen i nosaltres obeïm. A les rodalies de la ciutat de Barcelona, tots a 80 km per hora, i ja alguns comencen a anar encara més lents (només per posar un exemple), cap signe de rebel•lia, només submissió i resignació. Aquest fet em va posar davant del nas com ens tenen de dominats i de vençuts, això sí mentre anem amb motors de 120 i 140 cavalls al trot i escoltem per la ràdio les grandeses del futbol i els grans salaris dels futoblistes. Això ja distreu el suficient per adormir la consciència de la realitat.
Amb el càstig de l’abstenció no en tenen prou, segueixen a la seva, quin camí ens deixen? …………………………..
Bé, feta aquesta reflexió autèntica i alhora amarga, donat que tenim el cap de setmana per davant i no és qüestió de malbaratar-lo us deixo amb aquesta musiqueta del grup Aramateix, per posar una mica d'alegria a la vida !!!

2009-06-28T14:15:00.000+02:00

Cada dia és un nou pas.

2009-06-28T14:09:00.004+02:00

Una mica de gresca i bon rotllo, per descansar de tanta lluita, però demà hi tornarem, je, je...

El grup de música Esquirols, nascut al poble de l'Esquirol, al cor del Collsacabra, va desenvolupar la seva obra els anys 70 i 80, un moment de canvis històrics en què cantar en català era tot un repte.

Les cançons dels Esquirols van formar part de la banda sonora d'una generació. Molts joves d'aquells anys les van adoptar per cantar-les, a cop de guitarra, en trobades, excursions, festivals i actes reivindicatius. Algunes d'aquelles cançons, adaptades, popularitzades i convertides gairebé en himnes han anat passant a les generacions més joves, i han format part dels cançoners bàsics d'escoles, grups excursionistes, agrupaments escoltes i esplais, alhora que han estat reinterpretades per altres conjunts musicals.

Sovint amic, massa sovint,
palpo l’angoixa dins del pit,
moments obscurs de llarga nit
solquen el dur camí que hem escollit.

Potser amb el crit, potser amb les mans,
obrirem pas, farem un cant
que vibrarà i es farà gran
com el dia que neix a cada instant.

I el nostre esforç esperançat,
lluita fidel,
serà com l’arbre que és valent,
a cops de pluja, a cops de vent.

Cada dia és un nou pas,
cada nit un nou repòs,
cada gota de rosada,
nova frescor.

OBSERVATORI DEL COL.LAPSE DE LA VIA ESTATUTÀRIA

2009-06-25T21:57:00.006+02:00

Aquest gràfic ens mostra en color verd l'Estatut aprovat al parlament de Catalunya, en color groc la retallada al parlament espanyol, i en vermell la situació actual d'implantació.
Queda clar que no disposem d'una bona eina de gestió, perquè no dóna solució als reptes i problemes de la nostra societat. I sense aquesta, el país no pot tirar endavant i això repercuteix en tots els ciutadans del país independentment del seu ideari.
Cal que els ciutadans de Catalunya ens preguntem si en el futur volem ser una província a remolc dels centres de decisió o volem ser protagonistes d'un país capdavanter.
Podeu trobar molta més informació a la web d'ARAITACA.
http://www.araitaca.cat
La via estatutària és morta, ergo només ens queda un camí.......
INDEPENDÈNCIA !!!!

Manel

2009-06-21T18:06:00.003+02:00

Manel és un grup de música Barcelonès, les seves cançons mesclen el pop amb música més tradicional cantada en català. El 2008 va sortir a la venda el seu primer disc Els millors professors europeus.

És un treball musical amb dotze cançons precioses. Us en deixo una a tall d’exemple, només dir-vos que si l’escolteu un parell de cops quedereu enganxats.

Ai, Dolors

El seu videoclip de Dona estrangera, dirigit per Sergi Pérez, guanyà el premi al Millor Videoclip de l'Any del festival Cinemad 08. La revista Enderrock li va donar el premi al millor disc pop-rock de l'any.

Herois Catalans

2009-06-18T21:01:00.011+02:00

Són anònims, són aquells que sense fer soroll, amb una presència discreta fan militància de la llengua, i d’un tarannà que els hi són propis.
Els hi van prohibir la llengua, la cultura i la història, els volien fer creure que guanyadors i perdedors eren la mateixa cosa.
Malgrat això i la repressió per la força, continuen essent catalans, els veig a les manifestacions, els he vist a Brussel·les, als casals catalans arreu del món, els he vist reivindicant el dret a SER,
tenen 60, 70 , 80 anys i més , sempre hi són.
He parlat amb ells i encara ara mantenen la flama de l’esperança viva, no tenen rancúnia (no es pot viure amb rancúnia), tenen orgull, tenen autoestima i tenen l’esperança de reconquerir la llibertat pel país que estimen per damunt de totes les coses.
Els he mirat als ulls i he vist una ombra d’enyor, segurament per tot allò que els hi han robat, pels amics que han mort pel camí, per la joventut perduda, pel país que volien construir i els hi ho van impedir, pels catalans que els han traït i per la submissió de molts altres.
Sempre que els veig a les manifestacions, arrugadets, malmesos pel pas del temps, cantant Els Segadors i amb les quatre barres al cor, se'm fa un nus a la gola, els juro fidelitat i em prometo a mi mateix que seguiré el seu exemple de lluita fins assolir la llibertat i sobirania dels Països Catalans.

FUNERAL PER L'ESTATUT NO NAT, DESCANSI EN PAU

2009-06-12T17:46:00.007+02:00

Per primera vegada vinc feliç i content d’un funeral, sempre hi ha una primera vegada per a tot, us ho explico amb la confiança i la intimitat que dóna un blog....
Ahir un grup de persones lliures davant del govern de la Generalitat vam enterrar la constitució espanyola i l’estatut no nat. No vam plorar ans al contrari vam somriure doncs ens vam treure un pes del damunt.
Us demano la vostra ajuda per tal d’assolir la Sobirania !!!!

Plantar-nos, el dia 27 de juny a partir de les 5 de la tarda, davant del Parlament, sortint de l’Arc del Triomf, per exigir als nostres representants electes que ens explicitin si estan disposats o no a fer un Acte de Sobirania que permeti reprendre un projecte de construcció de la Nació Catalana lliure i sobirana.

CARTA OBERTA A LES NOSTRES INSTITUCIONS
Constatem que l’actual etapa política del nostre país ha entrat en una via de col·lapse del sistema autonòmic estatutari irreversible i nefast per als interessos de la nació catalana, de tots els catalans i catalanes, sigui quina sigui la seva procedència.Constatem que l’Estat espanyol està reforçant les més pures pràctiques del despotisme centralista, aplica un escanyament planificat de la nostra economia i continua amb les pràctiques depredadores i espoliadores desempre sobre el nostre territori, la nostra cultura i la nostra capacitat de decidir sobre el present i el futur. Qüestions tan sensibles com el finançament i la sobirania fiscal, i les decisions pendents del Tribunal Constitucional són mostres prou definitives d’un fracàs anunciat. Considerem que estem davant d’una situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la sortida d’aquest escenari de confusió i d’impostura on ens han situat les instàncies institucionals i polítiques catalanes, fruït de la seva passivitat i irresponsabilitat. Ja és hora que el nostre poble i els nostres governants admetin el fracàs inapel·lable de la via estatutària I proclamin el final d’aquest model polític.Davant les decisions imminents sobre el finançament i sobre l’estatut, reclamem que els nostres dirigents proclamin la no acceptació de les decisions polítiques d’un tribunal deslegitimat i hostil i la no acceptació de cap més fórmula estatutària perquè significa continuar amb la submissió, l’espoliació i la negació de la nostra personalitat nacional.Si el nostre Parlament i les nostres forces polítiques volen recuperar la dignitat perduda i la confiança dels catalans, si volen que els considerem encara un referent per al nostre futur i una representació de la voluntat popular, el camí és clar:

CAL QUE FACIN UN ACTE DE SOBIRANIA I PROCLAMIN DES DEL PARLAMENT LA NECESSITAT I LA VOLUNTAT D’ARRIBAR A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

Novel·la sobre Guifré el Pilós.

2009-06-08T22:26:00.001+02:00

Germana bessona de Lluïsa Forrellad, Francesca debuta als 81 anys amb una extraordinària novel·la sobre Guifré el Pilós, comte d’Urgell i Barcelona, el forjador de Catalunya. “Va ser un home d’esperit. Va renovar, va repoblar, va enriquir la seva terra. Va restablir-hi el dret civil, va protegir-hi una cultura i un llenguatge. Va ser un home eminent que va fundar una pàtria.” Catalunya va néixer amb ell i la seva sang va traçar la nostra identitat. Amb un ritme narratiu gairebé musical, i un llenguatge ric, molt ajustat a l’època i als personatges, Francesca Forrellad aconsegueix transportar-nos al segle IX, quan el nostre país era terra de frontera i musulmans i cristians se’n disputaven el domini. La vostra sang recrea les batalles, les disputes pel poder, la vasta acció de govern de Guifré, i alhora dibuixa amb precisió la vida quotidiana d’artesans i servents, de senyors i clergues, de guerrers i musulmans. Una magistral reconstrucció de la Catalunya del segle IX es desplega davant nostre, amb tots els anhels i les incerteses de l’època. La vostra sang és fruit d’un estil literari molt treballat, personalíssim, que atrapa el lector en la seva cadència fins al clímax final

USAP PERPINYÀ TOCA EL CEL

2009-06-07T23:34:00.004+02:00

| La USAP omple París de senyeres i es proclama campiona de França per primera vegada en 54 anys | El XV català imposa el joc viu i bat 22-13 el Clermont-Ferrand davant 80.000 espectadors

La senyera està de moda. I no només pels èxits del Barça. La USAP, que és l'estendard de les quatre barres a l'Estat francès, s'hi va afegir ahir de manera esclatant en proclamar-se campiona de França de rugbi per primer cop en 54 anys. Una curiosa coincidència: justament aquest 2009, en què al novembre farà 350 anys del separador Tractat dels Pirineus, el principal exponent esportiu de Barcelona ha conquistat Espanya (i Europa) i el de Perpinyà ha fet el mateix amb França.

La Flama del Canigó

2009-05-31T13:41:00.004+02:00

Mantenim Viu el foc dels Països Catalans

La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels focs de Sant Joan molt arrelada arreu dels Països Catalans.

Com s’escampa la Flama?

Durant tot l’any, Perpinyà guarda el foc de la Flama del Canigó. El dia 22 de juny aquesta flama es puja fins el cim del Canigó, on s’encén la llenya que han portat des de diferents parts dels Països Catalans el diumenge abans durant l’Aplec del Canigó. Aquest feixos de llenya portats per representants de diferents punts del país serveixen per encendre la foguera que, la nit de Sant Joan, crema dalt del cim i de la qual s’agafa foc nou per ser retornat a Perpinyà.

Després de l’encesa, es dóna sortida a les torxes i els fanalets, que escampen el foc per tots els pobles i ciutats del país.

Cada població organitza la rebuda de la Flama, durant la qual s’encenen les diferents fogueres de Sant Joan i es llegeix el missatge que reafirma la pertinença a un mateix poble.

La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que distribuint el foc amb tots els mitjans possibles –a peu, amb bicilceta, amb cotxe i, fins i tot, a cavall- i és rebuda a cada vila pels seus respectius habitants.

Diverses entitats i la societat civil en general contribueixen, així, a escampar aquest foc, símbol d’unitat i diàleg.

Es calcula que amb la Flama del Canigó s’encenen unes 30.000 fogueres des de la Catalunya Nord fins al País Valencià, passant per la Franja, el Principat i les Illes Balears.

Informa-te’n a : www.omnium.cat

Sirex i Mustang

2009-05-29T14:42:00.006+02:00

A la dècada dels seixanta aquests dos grups musicals catalans, van competir entre ells de tal manera que els/les fans estaven dividits, encara que cantaven i ballaven al ritme d'ambdues formacions indistintament.
El seu hàbitat era el San Carlos Club (al barri de Gràcia), van ser el referent musical d'una generació, amb les seves balades i al seu ritme es van formar moltes parelles.
Era època de prohibicions, finalment la dura repressió de la dictadura va multar i tancar indefinidament la discoteca. Sort que encara quedaven els "guateques" a les terrasses de casa i a locals com ara garatges, magatzems, etc...

Cenobi de Santa Anna

2009-05-24T21:40:00.004+02:00

El que resta de l'antic cenobi de Santa Anna (església, claustre i sala capitular) es troba actualment amagat i reclòs entre moderns edificis, formant una placeta tancada al trànsit a la qual s'hi pot accedir des del carrer Santa Anna o des de la plaça Catalunya a través d'un petit carreró. L'església va ser iniciada a mitjan segle XII i va anar adquirint el seu actual aspecte durant els tres segles següents, ja en ple període gòtic. Conserva l'estructura romànica original, amb planta de creu i absis quadrat, coberts al segle XIII amb volta de canó apuntada.
Tot badant pel centre de la ciutat he anat més d’una vegadada a cercar aquesta petita illa de silenci i tranquil·litat, fent un passeig pel seu bellíssim claustre s'hi poden escoltar encara els càntics gregorians dels monjos al fer les seves pregàries.
Aquest petit cenobi és un viatge en el temps i a la intimitat.

PROU DE TOROS !

2009-05-23T13:40:00.012+02:00

L’escriptor Josep Pla, va dir una vegada a l’humorista Julio Camba:

Jo no vaig a les “corridas” perquè he comprovat que la primera vegada vaig apartar els ulls amb fàstic quan el “picador” li va clavar el ferro al toro a l’esquena.
Després vaig girar la cara quan la sang començà a córrer al clavar-li les banderilles, però tímidament em vaig atrevir a mirar de reüll.
Després el meu estómac no va resistir les deu “estocadas” que va haver de donar-li un “matador” miserable per tumbar al toro encara que tampoc estava disposat a perdre’m allò, donat que havia pagat l’entrada.
I vaig tenir el valor per resistir fins a tres “descabellos”. Vaig aplaudir al toro en “l’arrastre”. Poc a poc vaig anar mirant de front aquella carniceria. A la quarta “corrida” ja tot em semblava natural. I a la cinquena ja no m’hagués importat gens si en comptes d’un toro haguessin matat al meu cosí.

PROCLAMO LA INDEPENDÈNCIA

2009-05-20T22:26:00.006+02:00

Des del meu modest blog, proclamo la Independència, puc argumentar-ho amb moltes raons prou conegudes i de justícia, però no ho faré.
Senzillament us parlaré de sentiments, m’estimo aquesta terra,
m’estimo els seus cims, i les seves valls, els rius, la gent, la nostra manera de fer i de ser, l’excés de seny, la tolerància, però el que més m’estimo és la nostra llengua, ens fa ser com som, ens uneix, mireu si no com parlen a l’Empordà, a ses Illes, o al País Valencià, senzillament meravellós.
Des d’aquí us animo a que proclameu la Independència als vostres blogs, i si no en teniu proclameu-la dins dels vostres cors, i millor si doneu un pas més enllà i ho feu públic.
Us treureu un pes del damunt, us sentireu alliberats.
Per tots aquest sentiments és que proclamo :

INDEPENDÈNCIA ! VISCA CATALUNYA SOBIRANA !

MÀGIA I STREPTEASE.

2009-05-15T20:18:00.006+02:00

Aquest video no està recomanat per menors de 16 anys ni per reprimits!!
Ho sento amics el video ha estat censurat, que hi farem.

Michael Bublé

2009-05-10T13:57:00.000+02:00

Michael Bublé, cantant nord americà, conegut amb el sobrenom de Frank Sinatra del segle XXI, millor de tot és que veieu els you tube.

BARÇA! PEP GUARDIOLA! INIESTA! VALDÉS!

2009-05-08T20:01:00.003+02:00

Amigues, amics, tan se val què faci el Barça amb els tres títols que té en joc, ho dic de debò, aquests homes, liderats pel molt honorable Pep Guardiola, ens han tornat l'alegria, la il·lusió, l'orgull, l'ambició i la realitat de canviar el rumb de les coses si un vol.
Necessitem de l'alegria com el pa que mengem, hem de recuperar totes les virtuts que aquest Barça llueix, Pep t'ho demano si us plau, camina cap a la Generalitat, et seguirem !!!!
Us deixo amb el gol d'Iniesta, per part dels mestres Joaquim Mª Puyal i en Pou.

CAMINS DE LLIBERTAT.

2009-05-03T21:59:00.005+02:00

El més gran perill de la submissió és que arribi a convertir-se en costum, en resignació que es filtra com a verí paralitzant les nostres venes, potser sense que un mateix se n’adoni.

És aleshores quan la submissió arriba al grau de perfecció, quan l’últim reducte ha caigut i la consciència s’enterboleix per acabar extingint-se a poc a poc.

No sempre ha estat així, i no sempre serà així

Quan comences a creure que ets lliure s’inicia un procés mental cap a la llibertat l’actitud canvia, les perspectives canvien, descobreixes un món nou, ple de possibilitats, i creixen la confiança, l’autoestima i les fites més inversemblansts es tornen realitats.

Ah, i no té contraindicacions, ni efectes secundaris........

Perquè és de justicia, perquè és de llei, i sobretot perquè nosaltres ho volem, aconseguirem la llibertat, imprescindible per no desaparèixer com a poble, perquè els nostres avantpassats ens miren, perquè els nostres fills ho esperen, i perquè ja toca.

Comencem a creure, comencem a caminar, comencem a fer gruix !!!!

EL CORAZÓN DEL HÉROE.

2009-05-01T09:47:00.006+02:00

Hola amics, és avui per primera vegada que escric al blog en l'idioma castellà. Penso que la cultura no ha de tenir barreres, i sent com és aquest idioma el matern d'alguns amics meus, m'he decidit a fer aquest pas. Tot seguit us passo la ressenya del llibre que ha escrit un bon amic, però el motiu de penjar-ho al blog no és aquest, sinó que aquesta novel·la reuneix diferents facetes molt interessants, com és la imaginació, el bon gust per la paraula escrita i, ben assegurat, el "divertimento". Molta sort Juanjo !

Después de haber despertado de un coma del que nadie esperaba verle salir, Lino retoma su vida normal como vigilante en un local de espectáculos de magia. Cada noche, tras aguardar el regreso de su amada Milena, se ve asaltado por un sueño que no alcanza a comprender.

Lejos de la rutina, Lino vive cada noche una vida intensa y diferente, la de un valiente general macedonio del ejército de Alejandro Magno. ¿Se trata del recuerdo de una existencia anterior, o es sólo el anhelo de la vida que le habría gustado vivir? Una enigmática enfermera le ayudará a descubrir el secreto que devolverá la paz al corazón del héroe.

El corazón del héroe es una novela en la que la ilusión y la cruda realidad se atraen y se repelen con la misma fuerza para determinar la existencia de unos personajes únicos.

FREE TIBET.

2009-04-25T18:48:00.004+02:00

Es cumpleixen 50 anys de la invasió del Tibet per l’exèrcit xinès, el procés de genocidi i destrucció del poble tibetà continua imparable ja que les democràcies occidentals no mouen un dit per evitar-ho.
Com tots sabem la Xina avui és un gran negoci, un mercat de més de mil milions de consumidors i alhora una fàbrica de productes "low cost" que consumim indiferents a la manca de drets humans i de democràcia.
Seguidament us deixo amb un you tube del Lama Tubten Wangchen, responsable de la Casa del Tibet a Barcelona, incansable lluitador per la llibertat del seu poble.

PERPLEXITAT

2009-04-19T22:14:00.003+02:00

Perplexitat, pudor, sorpresa.....
Vosaltres què faríeu?

LUCY, L'ÀVIA DELS HOMÍNIDS.

2009-04-11T15:51:00.007+02:00

“Lucy in the Sky with Diamonds” cançó dels Beatles, que va inspirar a un dels membres de l’excavació quan van trobar les restes d’aquest petit homínid.
Aquestes restes tenen 3,5 milions d’anys, aquesta anciana venerable ens aporta una valuosa informació sobre la seve espècie, Australopitecus afarensis, sembla ser que ja estava molt a prop dels homínids, però encara conservava algunes característiques primitives. La seva capacitat cranial era més gran que las d’un ximpancé, uns 400 cc de volum del cervell, lluny encara dels 1.400 de l'homo sapiens (encara que pel que es veu alguns estan a mig camí). Per l’esquelet i la forma de la pelvis s’intueix que ja es mantenia dreta sobre dos peus. No era molt alta i pesava uns 30 kgs. Els Australopitecus afarensis eren omnívors i vivien a planes i pujols, vora de l’aigua i caminaven alçats. Se m’acut que si aquesta senyora va donar pas a la nostra espècie, com és que pot existir el racisme?, la discriminació per raons de sexe? no tenim la mateixa “àvia”?
Bé Lucy, d’acord que no eres gaire atractiva, però jo, si més no et trobo interessant i entranyable. Gràcies per la teva contribució a la nostra espècie.

LUCY IN THE SKY DIAMONDS

ESPERITS, MEDIUMS

2009-04-09T20:34:00.002+02:00

He trigat en escriure sobre aquest tema perquè veritablement li tinc respecte i una mica de por. Em refereixo a les presències o esperits…però és que darrerament he acumulat involuntàriament moltes anècdotes i testimonis d’aquests fets.

Vàries persones de confiança i molt assenyades m’han descrit fets com ara:

estar sola a casa i veure una persona asseguda a una cadira, amb aire indiferent, o estar al llit conciliant el primer son i sentir la presència d’una persona asseguda als peus del llit.

La més coincident, però, és aquella sensació de notar com, o bé al costat o bé al darrera hi ha una forma intangible, invisible però que hi és i a prop, coincideixen en la sensació de que et vol tocar, que es vol comunicar, i com un calfred t'envaeix tot el cos.

Segons he pogut saber són esperits que cerquen mediums o sigui persones amb les qui comunicar-se, segurament per temes pendents d’aquest món.

Però l’experiència més esgarrifosa, si em permeteu l’expressió, és aquesta:

una persona que conec de fa molts anys i em mereix tota confiança em va explicar que va haver de fer un ritual amb una medium per treure els esperits de casa seva, costa de creure però eren quatre que aleatòriament s'hi feien notar, les coses anaven des de sorolls, algunes portes que les trobava tancades, el rellotge de paret que tocava les hores a destemps, i el més inquietant era quan a la foscor de la nit notava com el contacte suau i fred d’unes mans i altres coses que aquí no puc explicar...

En un proper escrit explicaré alguns casos més, però sobretot detallaré com podeu verificar si al vostre voltant hi ha esperits, perquè fantasmes no ho dubteu n'hi ha i molts..