mafia mental

Sistemes

2009-11-16T07:07:00.001Z

“De todos los sistemas económicos y sociales el capitalismo es, sin duda, el más natural. Eso ya basta para indicar que es el peor”

Michel Houellebecq, Ampliación del campo de batalla

Cançó del suïcida

2009-11-13T08:14:00.002Z

El dret de matar-me jo sol
si un dia m’és necessari
el tinc desat dins del cor
i em fa d’escut nobiliari

No sé si serà d’un tret
o amb bourbon i unes pastilles
al metro em sembla que no
(quedes fet bocins i esquitxes)

No és que vulgui, ja m’entens,
jo de fet no en tinc cap ganes
però aquest as el tinc guardat
no sigui que faci falta.

No sé si serà d’un tret
o amb bourbon i unes pastilles
al metro em sembla que no
(quedes fet bocins i esquitxes)

La vida és així

2009-11-12T06:59:00.002Z

El naixement un mal pas
l’anar creixent una crisi
fer-se madur ja em diràs
i el que arribi a vell que avisi

Enric Casasses, Coltells

Insultar la intel·ligència

2009-11-11T08:35:00.002Z

Informa la premsa que properament l’Ajuntament de Barcelona posarà en marxa una campanya que té com objectiu dissuadir als clients de la prostitució, inspirada en altres iniciatives anàlogues endegades per Sevilla i Madrid, instant als homes a lligar més i no haver de pagar per tenir sexe.

Que les institucions es dediquin a insultar la intel·ligència de la ciutadania no és nou. Però crec que aquesta campanya és especialment inútil i només es justifica en el context d’una política que pretén exclusivament buscar l’aparença i el somriure cofoi d’un alcalde del tot superat per les circumstàncies. Per totes les circumstàncies.

La campanya ve a dir que els homes que van de putes ho fan perquè no lliguen (una consideració completament sexista, ja que hi ha serveis d’aquesta mena dirigits al públic femení, tot i ser molt menys visibles). A ningú no se li escapa (i això fa segles que passa) que molts homes que tenen parella estable i/o legal fan servir els serveis de les professionals del sexe. També han d’anar a lligar, aquests? Un altre exemple, entre molts d’altres: la premsa també ha explicat que quan se celebren fires internacionals, la ciutat rep “reforços” de professionals del sexe d’altres comunitats, ja que el planter local no dóna l’abast. Caldria doncs prohibir aquests fires que fomenten la prostitució? No em feu riure. Avui no en tinc ganes.

Tot i ser conscient que demano massa, els poders públics haurien de ser valents. Cal considerar la prostitució com un fet estructural de la nostra societat (ho és des de fa mil·lennis), i treballar de debò per dignificar el sector i regular laboralment a qui s’hi vulgui dedicar, alhora que es castiga sense pietat als traficants de persones. És una feinada, ningú no ho dubta. Però crec recordar que els hi paguem un sou per alguna cosa.

Perquè si algun polític es pensa que amb aquesta campanya disminuirà la prostitució, vol dir que el seu contacte amb la realitat és zero. O potser és això. I així ens va.

Química pura

2009-11-10T07:43:00.004Z

EPITALAMI

L’amor que et dic és sols d’un dia
Entre tu i jo, només follia!
És química pura, passi el que passi:
hidrogen, liti, sodi, potassi.

Josep Pedrals, El Furgatori i al disc Esquitxos Ultralleugers d'Els Nens Eutròfics

Berlín i els murs

2009-11-09T08:46:00.004Z

L’aire és ple de Mur de Berlín i avui és el gran dia. El vintè aniversari d’una molt bona notícia. Des de la muralla xinesa, des de les murades i fossats dels castells, l’home ha estat obsessionat en aquesta mena de construccions, violentes sempre en el seu afany de defensa, pensades per separar els humans. Actualment, no ens enganyem, segueix havent-hi murs. I no només de metafòrics. N’hi ha de palpables a força països. Però el de Berlín està carregat de significats, especialment aquell que, amb la força de l'emoció de les imatges televisives, gairebé romàntica, associa i confon la felicitat per l’obtenció de la llibertat d’uns ciutadans obligats a viure a una de les bandes del mur, amb la victòria d’un capitalisme cada dia més salvatge i que ha aixecat cada cop més murs els darrers vint anys. Potser avui no toca ser un esgarriacries. Però, què carai, algú ha de fer la feina bruta.

Simetria

2009-11-06T07:22:00.002Z

"(...) yo siempre he gozado y requerido el placer de lo simétrico, tan útil cuando se trata tanto de vestíbulos y galerías como de los mejores modales a la hora de cerrar la habitación de mi historia."

Rodrigo Fresán, La velocidad de las cosas

Cançó del bar somiat

2009-11-05T08:10:00.004Z

Al bar de la follia
m’afalaguen els crits
pornoinfermeres
em fan radiografies
amb un boli bic
(llengua afrodisíaca
bates midonades
regateres escotades
mugrons endurits).

Cops de puny i sang i fetge
de borratxos hi ha un combat
però un que parla pel mòbil
ni vol saber-ho ni ho sap.

Les teles plenes de ratlles
tothom crida que això és d’ells
el bàrman prepara còctels
amb ginebra i vermut sec.

Aquest bar té dues barres
les dues miralls evidents
en una beus per oblidar-te’n
i a l’altra beus pel mateix.

Jugar amb la vida té una cosa
que no se pot explicar
com quan sona un bon bolero
d’aquells que fan feredat.

Què hi ha de nou?

2009-11-04T08:32:00.002Z

Salvador Dalí m’ha fascinat des de ben petit. Tenia cinc o sis anys quan la visió del quadre La persistència de la memòria va colpir-me (possiblement va ser a casa, en una reproducció a color d’una pàgina de El Correo Catalán o Triunfo). Per dir-ho de manera breu, Dalí va revelar-me que el món dels somnis podia tenir una representació material. Però això és una altra història que ara no ve al cas.

Més tard, entre el 1979 i 1980, el Centre Pompidou de París va mostrar al món Salvador Dalí. Retrospective 1920-1980. Una antològica de 168 pintures i 200 dibuixos, als quals s’afegia la instal·lació al hall del centre d’un gegantí laberint dalinià. L’exposició va batre rècords, doncs va ser visitada diàriament per més de vuit mil persones.

Se’n va fer ressò un programa de TVE que en aquell moment era l'única finestra a l’art contemporani: Imágenes. Presentat per Paloma Chamorro, Imágenes em va fer conèixer un món nou que sempre més ha format part del meu univers personal.

El dia 30 de gener de 1980 es va emetre el primer de dos programes dedicats a aquesta antològica parisenca, incloent una entrevista a l’artista. Paloma Chamorro va entrar de ple en el joc que li va proposar un eufòric Dalí. En un moment donat va tenir lloc aquest diàleg:

Salvador Dalí – Pregúnteme! Pregúnteme qué hay de nuevo!
Paloma Chamorro – Maestro, qué hay de nuevo?
Salvador Dalí – Velázquez!

A casa, els catàlegs d’antològiques de Dalí i Velázquez són un al costat de l’altre. Baules d’una mateixa cadena.

Dietètica

2009-11-03T07:34:00.001Z

"Los franceses viven para comer. Los ingleses comen para morir"

Martin Amis, Dinero

Presumpta humiliació

2009-11-02T08:05:00.003Z

Hi ha qui ara comenta la humiliació soferta pels imputats en el cas Pretòria. Es veu que l’estada a una cel·la i el trasllat a Madrid han estat mesures desproporcionades. Es veu que això de mostrar els detinguts emmanillats agafant la bossa de plàstic amb les seves pertinences també. I s’entén. No estan acostumats a aquestes humiliacions (ni a d'altres). Pobrets. Quina pena. No és gent que tingui per costum agafar el transport públic en hora punta. Ni suportar obres i retards seculars en xarxes de rodalies. Ni viure en barris on has d’esquivar ramats de guiris borratxos tothora, fent una gimcana per no trepitjar tolls de pixum. No saben res del que és experimentar en la pròpia pell el progressiu deteriorament d’una societat que sembla que no va enlloc.

Pobrets. Són gent que no sap què és això de viure amb pensions i sous indignes. Gent que es pensa que una hipoteca és una planta exòtica. I, és clar, ara va i els detenen i els emmanillen i els porten a Madrid en un cotxe sense les mínimes condicions d’una berlina de representació. I, el pitjor de tot, és que va i ens ho mostren a la tele. I s’enfaden, pobrets. Se senten humiliats. I, què voleu que us digui, jo me n’alegro.

Sobre putes i puteros

2009-10-30T07:55:00.003Z

DESENGAÑO DE LAS MUJERES

Puto es el hombre que de putas fía,
y puto el que sus gustos apetece;
puto es el estipendio que se ofrece
en pago de su puta compañía.

Puto es el gusto, y puta la alegría
que el rato putaril nos encarece;
y yo diré que es puto a quien parece
que no sois puta vos, señora mía.

Mas llámenme a mí puto enamorado,
si al cabo para puta no os dejare;
y como puto muera yo quemado

si de otras tales putas me pagare,
porque las putas graves son costosas,
y las putillas viles, afrentosas.

Francisco de Quevedo y Villegas

Historias perversas (19)

2009-10-29T12:01:00.002Z

Al acariciarla toca el cuchillo en su media. Los dedos se deslizan por el acero y su excitación aumenta. Ella se tensa levemente, como el resorte de una navaja, pero sigue con las caricias sin demorarse, cerrando los ojos mientras él entierra el rostro entre sus senos. La música los mece, la penumbra lame sus cuerpos, nada importa excepto la ansiedad y el deseo. Ella desliza la mano hasta el vértice excitado. Luego, cuando él siente que el orgasmo coincide con el metal que entra en sus entrañas, sabe que sólo le queda disfrutar de su dulce muerte mientras ella le roba el último beso de roja agonía.

Greguería

2009-10-28T10:32:00.002Z

Un tren de mercancías que pasa es el etc. etc. etc. etc. etc. en movimiento.

Ramón Gómez de la Serna

Sentir-se viu

2009-10-27T08:27:00.004Z

"(...) Enseguida volverán los anuncios de turrones, sonará el primer villancico y será otra vez Navidad. La monotonía hace que los días resbalen sobre la vida a una velocidad increíble sin dejar una huella. Los inviernos de la niñez, los veranos de la adolescencia eran largos e intensos porque cada día había sensaciones nuevas y con ellas te abrías camino en la vida cuesta arriba contra el tiempo. En forma de miedo o de aventura estrenabas el mundo cada mañana al levantarte de la cama. No existe otro remedio conocido para que el tiempo discurra muy despacio sin resbalar sobre la memoria que vivir a cualquier edad pasiones nuevas, experiencias excitantes, cambios imprevistos en la rutina diaria. Lo mejor que uno puede desear para el año nuevo son felices sobresaltos, maravillosas alarmas, sueños imposibles, deseos inconfesables, venenos no del todo mortales y cualquier embrollo imaginario en noches suaves, de forma que la costumbre no te someta a una vida anodina. Que te pasen cosas distintas, como cuando uno era niño."

Manuel Vicent, de l’article El Tiempo (El País, 04 de gener de 2009)

L'Univers

2009-10-26T07:34:00.001Z

“Hay una teoría que afirma que si alguna vez alguien descubre exactamente para qué es el Universo y por qué existe, éste desaparecería instantáneamente y sería reemplazado por algo mucho más raro e inexplicable. Hay otra teoría que afirma que esto ya ha sucedido”.

Douglas Adams, Guía del autoestopista galáctico

Tantes coses es trenquen al voltant i d’altres s’enlairen amb les grues

2009-10-23T08:52:00.000Z

Nous maons sobre maons inevitables
a la ciutat sodomitzada.
Mica en mica em van tapant el mar.

Com l’incert
o aquesta veu que creix dient-me
dorm a l’escalf de la concòrdia
tranquil de ser el que fas.

Així avanço entre horitzons mutables
en aquest bar de tots els bars.

Qui som

2009-10-22T06:08:00.001Z

“Uno, me aventuro, es los libros que ha leído, la pintura que ha visto, la música escuchada y olvidada, las calles recorridas. Uno es su niñez, su familia, unos cuantos amigos, algunos amores, bastantes fastidios. Uno es una suma mermada por infinitas restas.”

Sergio Pitol, Trilogía de la Memoria

Cançó psicodèlica

2009-10-21T07:02:00.003Z

Decrèpit
podrit com la merda.
Hi ha tardes de malson
hi ha capvespres.

Ara hi ha grills a ciutat
les finestres
són bafles amplificats
diamants d’herba.

La benzinera fa llum
els fanals ciris de cera
d’una església on capellans
pixen aglans i ginesta.

No surtis si es fa de nit
diuen les eugues
que es pentinen amb matolls
neurones verdes.

Art Poètica

2009-10-20T06:36:00.002Z

ART POÈTICA

Alguna cosa més que el do de síntesi:
veure en la llum el trànsit de la llum.

Pere Gimferrer

Animalari urbà (3): Pollicerdo

2009-10-19T06:33:00.002Z

Pollicerdo: Carn cuinada que, per la seva pèssima qualitat, sumada al catastròfic tractament culinari, impossibilita identificar-ne l’orígen. Avui a l’escola ens han donat pollicerdo amb patates. No sap cuinar, tot el que fa sembla pollicerdo.

Font: Jordi Civit

Ciutat deserta

2009-10-16T06:03:00.001Z

Serà així, amb aquesta llum tèrbola del matí
que s’escampa amb abandó pels carrers,
entre el silenci de la ciutat deserta.

Francesc Parcerisas, fragment del poema Ciutat deserta

Animalari urbà (2): Perroflauta

2009-10-15T07:28:00.001Z

Perroflauta: Persona habitualment jove i gregària que toca la flauta, menysprea la higiene personal i es fa acompanyar d’un o més gossos. Al solar de davant de casa s’hi ha instal·lat un grup de perroflautas. On vas així? Sembles un perroflauta!

Espai

2009-10-14T06:44:00.004Z

“Así comienza el espacio, sólamente con palabras, con signos trazados sobre la página blanca. Describir el espacio: nombrarlo, trazarlo, como los dibujantes de portulanos que saturaban las costas con nombres de puertos, nombres de cabos, nombres de caletas, hasta que la tierra sólo se separaba del mar por una cinta de texto continua. El alef, ese lugar borgesiano en el que el mundo entero es simultáneamente visible, ¿acaso no es un alfabeto?”

Georges Pérec, Especies de Espacios

Animalari urbà (1): Gorripato

2009-10-13T07:11:00.003Z

Gorripato: Mot que hom empra per anomenar un animal de ploma del qual se’n desconeix el nom. Dalt de l’arbre hi havia molts gorripatos. A l’aviari vaig veure àligues, mussols i d'altres gorripatos.

Font: el pare de l’autor d’aquest blog