El Bloc de Feliu Guillaumes

MILLET A L'AMETLLA

2009-11-10T13:00:00.003+01:00

Quina no va ser la gent del Vallès en general i de l'Ametlla en particular quan un dissabte ens varem llevar llegint que "La Vanguardia" es feia ressó d'unes notes manuscrites a llapis pel Felix Millet o el seu soci on es llegien coses tan curioses com: "Alcalde 50", "Convergència 30", "Campanyes electorals 14" i "total 14'4% de la reclassificació", rapidament la màquina Convergent es va posar en marxa per averiguar que va passar en els anys en que -suposadament- es va fer aquell manuscrit, per molt que -obviament- el jutge no el va admetre com a prova de res.

La veritat va ser força tranquilitzadora: CiU havia votat a favor d'una petita reclassificació de 4 Ha i 55 vivendes (que per cert l'actual Govern socialista ha augmentat a 150 amb el nostre vot en contra), pero es va negar a fer una reclassificació de 40 Ha. obligant a retirar-ho del ordre dia i pagant-ho molt car .... uns dies desprès varem ser expulsats del Govern Municipal.

Dificilment les frasses escrites a dalt es poden referir a la clàssificació petita (sigui enteses com milers d'euros o milions de pessetes ) recordem que eren 55 vivendes, costaria més la salsa que els cargols, i molt menys en poden representar el "14'5%"..... i la reclassificació gran mai es va arribar a realitzar gràcies a nosaltres.

La veritat dels fets era prou comprobable (documentació municipal, hemeroteques, sortida efectiva del Govern nostra aquell any) com per estar segurs ... però s'havia d'explicar i així ho varem fer a Canal Català, Vallès Oriental Televisió, Nou 9, Agència Catalana de Notícies i .... TV3.

Crec que ens anem sortit prou bé i finalment el coneixement de la veritat s'ha anat imposant. Com mostra un botó: la notícia de TV3, a qui aprofitem per agraír les imatges.

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

NOVES CATALANES PER LA IGUALTAT DE DRETS

2009-11-02T11:51:00.007+01:00

Aquest dissabte, al nostre local de Granollers i amb la presència de 52 dones subsaharianes, de Mali, de Gambia i del Senegal; varem constituir l'Associació de Dones Afrocatalanes "Michael Obama".

Per fer-ho varem comptar amb el supor de la Carme Mateu del Secretariat d'Immigració de CDC, de la Latifa, del Directori Africa de la mateixa Sectorial, de la Silvia Requena, jurista i dirigent de Dones per la Igualtat, sixi com de la diputada al Parlament Maria Rosa Fortuny, que molt noblement va assumir de fer un cert patronatge de l'Associació davant del Parlament i les Institucions.

La reunió es va allargar durant més de tres hores, varen fixar els objectius de l'Entitat: la integració al País, la lluita contra la discriminació de genere i de raça i la realització de les activitats pròpies que ajudin a l'acompliment d'aquests objectius.

Varen triar una primera Junta Directiva (triada amb vot secret, amb presentació de candidatura i amb interventores) i varen encarregar a la Silivia la redacció d'uns Estatuts.

Finalment al triar el nom de l'Entitat varen acordar enviar una carta a la Primera Dama d'Estats Units per comunicar-li la seva constitució amb el seu nom i que quan realitzes una visita a l'Estat Espanyol es gestionaria fer-li una visita.

Com a primera activitat es va acordar fer una visita al Parlament de Catalunya.

Des de Convergència del Vallès Oriental vull agrair tan el suport de la diputada, de les membres de la sectorial, com de la Sílvia, sense elles dubto que ens n'haguessim sortit.

Això sí que és integració!, això si que és Casa Gran !, va ser un gran dia pel Vallès Oriental i per Catalunya !

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

VEURE PER CREURE ....

2009-10-22T20:21:00.013+02:00

Ahir una bona representació de representants polítics i socials del Baix Vallès (tinent d’alcalde de Sant Fost, Joaquim Perez, tinent d’alcalde de Mollet, Feliu Guillaumes (o sigui jo), president de la federació d’Associacions de Veïns de Sant Fost, i presidents de diferents entitats de Sant Fost. Varem ser presents a la Comissió d’Infraestructures del Parlament de Catalunya on es va substanciar una proposició no de llei del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, presentada pel diputat de la comarca Jordi Turull i defensada pel Portaveu d’Infraestructures del grup Josep Rull.

La proposició demanava la gratuïtat de l’anomenada B-500, el túnel que ha d’unir la part baixa del Vallès amb el Barcelonès nord i baix Maresme. Els representants que allà estàvem varem sortir decebuts i un pel desconcertats: els tres partits del govern varen expressar postures netament contradictòries, des de l’esperança de que finalment no serà de peatge d’ERC, al “està en estudi” d’ICV, a l’admissió del peatge per part dels socialistes. En Josep Rull els hi va intentar simplificar la feina demanant que simplement votessin no al peatge per coherència, recordant allò de “Catalunya lliure de peatges” , d’ERC, “Els peatges que els pagui Rita” d’ICV” fins les histriòniques manifestacions de l’ara consellera Tura a l’autopista Mollet-Barcelona ... va ser en debades, malgrat les flagrants contradiccions que havien exposat feia uns minuts, el bloc tripartit va tombar la demanda de gratuïtat de la futura (i ja cinc anys endarrerida) B-500, contràriament al que el Govern de Convergència i Unió va fer en el seu moment amb el túnel de Parpès, obra netament paral·lela a aquesta.

Devem i agraïm a Canal Català l'us de les seguent imatges de video:

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

TOTS APLEGATS

2009-10-05T12:22:00.016+02:00

Diumenge varem celebrar el V Aplec Comarcal de CDC del Vallès Oriental, a Sant Esteve de Palautordera, en podem estar ben satisfets, i més jo en concret, que com a president de la Comarca vaig estar tota la setmana nerviós com una fulla (i no vaig ser l’únic): més de 1.500 persones, 650 al dinar, molts nous catalans, la presència d'Àngel Colom. ....

.... I diversió per tothom: exposició de trens en miniatura, mostra de puntaires, exhibició d’escacs, ponies, inflables, carrosses, trenet pels menuts, DJ pels joves, havaneres i orquestrina pels valls de tota la vida, paradetes. Naturalment no varem obviar la part política i l’Artur Mas, precedits per l’Alcalde de la població i per mi mateix varem fer el corresponent míting, en un teatre ple de gom a gom, l’Artur ens va recordar el que aquest país es juga en el proper any: tenir un Govern que es dediqui als problemes de la gent i que no ens avergonyeixi. Nosaltres no fallarem.

Nota Bona -

Ahir en el míting de l’Aplec del Vallès Oriental vaig explicar un acudit –una mica llarg i dens- i alguns de vosaltres m’heu demanat que us el passi, el penjo al Bloc i així queda a l’abast de tothom, va sobre religió però és respectuós:

“Sabeu que Sant Jordi és el patró de Catalunya, però és un sant molt ocupat ja que també ho és de Rússia i d’Anglaterra, és per això que al veure durant molts anys Catalunya ben governada, es va centrar en els altres països que –com sabeu- li estaven donant molta feina.

Però com Sant Jordi és un patró responsable en mica en mica es va anar angoixant per aquell petit país al qual ja feia uns anys que no es dedicava. La seva alarma va augmentar moltíssim quan va saber que la Moreneta hi havia hagut de fer una intervenció d’urgència (per un tema d’aigua, semblava), però en aquell moment tenia la guerra del Caucas i el canvi del Toni blair i tampoc s’hi va poder dedicar; però ja molt angoixat va decidir enviar un àngel a veure si els catalans anaven bé – “i com ho sabré?”- preguntà l’àngel –“mira si encara guarden totes les seves festes” digué Sant Jordi” “si ho fan és que són un poble feliç”-.

Al cap d’uns mesos torna l’àngel al despatx de Sant Jordi tot capficat: -“com ha anat”, li pregunta el Patró, doncs mireu, no ho sé, digue l’Àngel, sembla que celebren les festes però les tenen totes barrejades” “i això? Pregunta el sant “doncs mireu, hi ha molta gent aturada com si celebressin el diumenge, molta amb ben poca cosa a la taula com si fos Quaresma, alguns es passen paquets de nit com si fossin Reis,i el Govern maltracta i parla de crucificar als millors entre ells com si fessin una “performance” de la Setmana Santa”

El sentir això Sant Jordi quedà blanc, es posa les mans al front i digué –“Ai Mare de Déu!!, em descuido cinc anys i el banyeta ja m’hi ha col•locat el Tripartit!!!.

LA SINCERITAT TRIPARTIDA ... D'AMAGATOTIS

2009-09-30T16:25:00.005+02:00

Joan Saura, ha enviat un SMS al president del seu grup, Jaume Bosch, valorant el discurs de José Montilla durant l’obertura del Debat de Política General. “Quin ‘toston’ oi?”. Bosch ha contestat (fotografia publicada al diari 'Público'): "ha començat bé durant el primer minut però després, un rotllo". Un discurs “poc sensible amb la gent amb dificultats”. Font: "El Singular Digital", a qui li agraïm. Aquí teniu el link si voleu més:

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/saura_ldquo_el_discurs_ha_estat_un_tost_n_42397.php

MANERES DE FER D'UNS I ALTRES

2009-09-26T15:12:00.006+02:00

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat

Dimecres a Mollet, però en nom de tot el Vallès i de tot CiU, varem fer una roda de premsa sobre la futura B-500 (el pas de Mollet a Badalona per sota la Serralada de Marina, per entendre'ns). Hi varen participar en Josep Rull, responsable d'infraestructures de CDC, en Jordi Turull diputat del Vallès Oriental, així com els caps de llista de CiU de Sant Fost (Quim Perez), Martorelles (Jaume Montpel) i Mollet (Jo).

En Josep Rull va anunciar la presentació d'una iniciativa parlamentària contra el peatge, ja que amb aquest s'abandona el criteri d'equilibri territorial que havia inspirat obres com el paral·lel túnel de Parpès (el de Granollers a Mataró), i es considera l'obra com una simple infraestructura metropolitana, com podria ser el túnel de Collserola: nosaltres pensem que es tracta de crear un eix Baix Vallès-Barcelonès Nord, que equilibri el Mataró-Granollers i contribueixi a la descentralització del País.

Per la seva banda el cap de llista de Sant Fost, Quim Pérez va manifestar la seva inquietud de que l'obra, desprès d'haver-se endarrerit tants anys amb l'excusa de l'impacte ecològic, ara parteixi el terme de Sant Fost pel mig i malmeti paratges com el de l'ermita de Cabanyes.

Maneres de fer: nosaltres Mataró-Granollers en temps i forma i gratuït, ells Baix Vallès-Barcelonès Nord, el més calent a l'aigüera desprès de cinc anys ... però ja anuncien que serà de peatge. Us acompanyo la notícia televisiva de Canal Català, als quals agraïm la gentilesa.

PICADES D'ULLET DEL PASSAT AL PRESENT

2009-09-22T19:21:00.014+02:00

Per a més informació: http://www.feliuguillaumes.cat/

Aquesta deu ser la primera entrada d'un acte lúdic que faig en aquest Bloc, i ho faig perquè veritablement paga la pena. Us parlo de la visita a la "Barcelona Jueva" que organitza gent de la pròpia comunitat jueva de Barcelona i no, com diuen ells mateixos: "guies professionals que, per molt bona preparació i informació que tinguin (i la tenen), presenten la cultura jueva com una cosa del passat, els jueus no som com els romans, nosaltres encara som aquí".

Certament la diferència és nota, així com la visita al call de Girona és una delícia en si mateixa pel que veus, la visita al de Barcelona requereix un autèntic "tour de force" per part de la conductora, ja que certament no hi ha molt a veure a l'actual Call ... la qual cosa segurament el fa més interessant: que no dir de la fascinació de que et facin fixar en una pedra al costat de la qual has passat centenars de vegades? o descobrir de cop, que una casa que de vell coneixies, resulta que va ser la seu de la Inquisició ... i encara manté amb orgull el seu escut!?!.... i quan més "encandilat" estàs amb el passat, el present et salta a l'esquena com una rata pinyada, quan veus una arcaica inscripció hebrea sobre la qual algú ha pintat una esvàstica (ràpidament mal esborrada pels serveis municipals de neteja).

Perquè serà que a molts catalans ens xiulen les orelles?....

EL TEOREMA D'ARENYS

2009-09-13T15:20:00.012+02:00

(Demostració lògica de les contradiccions d'Espanya per la prova de "reductio ad absurdum"-reducció a l'absurd)

Aquests poden constitucionalment arribar a un poble que no és el seu i posar lliurement de manifest les seves opinions ...........

Però aquests altres constitucionalment no poden, ..... ni a casa seva

"Ergo (llavors)" això no s'aguanta per enlloc "quod erat demostrandum (el que es tractava de demostrar)"

SOBRE LA POLÈMICA DE LA NOA AQUEST 11 DE SETEMBRE

2009-09-12T14:58:00.023+02:00

Més informació a http://www.feliuguillaumes.com/

Els que seguiu aquest Bloc sabeu que normalment no acostumo a posar-hi temes de política internacional, encara que els que em coneixeu personalment sabeu que és un tema que m’apassiona. Crec que en aquest cas seguiré la meva norma, ja que els fets que comento (o que es comenten sols, de fet, jo només els il·lustraré) afecten a la bona imatge del nostre País al Món; parlo de l’assaig de boicot a la cantant jueva i Israeliana Noa aquest 11 de setembre.

La Noa és la típica cantautora progre: el seu model son els cantautors francesos, aquí ha actuat conjuntament amb tota la progressia artística oficial: Joan Manuel Serrat, Miguel Bosé, Paco de Lucia, Carlos Nuñez....

La seva actitud davant del conflicte que afecta al seu país i Palestina només pot ser definida com de pacifista dura: actua a Eurovisió al costat d’una cantant palestina fent mitja cançó en àrab, aquí a Barcelona es fa acompanyar de l’orquestra àrab de la ciutat, l'ONU la nomena “ambaixadora de la Pau” i etc. etc.

Sembla sorprenent que sigui a aquesta persona a la que s’organitzi un boicot, simplement per haver qualificat a Hamas de moviment fanàtic i terrorista ... cosa que per altra banda també diu la UE i la ONU. Que passa doncs?, el problema és simplement ... que és jueva?, no voldria pensar una baixesa moral d’aquesta mida, prefereixo pensar (i deu n’hi do!!) que als radicals de tots els bàndols, qui més els molesten són els moderats de l’altre bàndol, són els que fan arribar a acords i els hi xafen la guitarra ... és una explicació almenys política i no directament racial. Però, en aquests cas, em resta una pregunta: Que hi jugava en tot això la gent d’ICV i algun diputat socialista??, ells no són judeofobs, n’estic convençut, ni donen suport a l’Integrisme islàmic violent, també ho crec fermament. Com, doncs, s’han pogut equivocar tant en els seu judici? O sóc jo el que s’equivoca en els que acabo de fer?

A continuació us acompanyo tres documents per que us feu la vostre pròpia opinió, en primer lloc la carta oberta de Noa als palestins amb motiu de la guerra de Gaza, (la carta qualificada de “xenofoba” per la plataforma “Aturem la Guerra” i que ha provocat el boicot), seguidament el mail enviat per la Plataforma amb la seva crida al boicot, finalment la resposta de la cantant en el seu Bloc ... “esto”, la traducció d’aquesta darrera de l’anglès és meva, us demano la vostra màxima indulgència. Les fonts de les fotos són la wikipedia, cat-israel i el propi bloc de la cantautora. Aquest post ha estat citat en tres webs especialitzades, la qual cosa aprofito per agrair:

http://www.cat-israel.org/2009/09/els-bretols-hi-van-ser-pero-la.html

http://arcci2007.blogspot.com/

http://www.aturemlaguerra.org/?q=node/197

_________________________

Els escric amb el cor apesarat.

Gaza està cremant. La frontera amb Israel es troba sota foc. Nens en ambdós costats de la frontera estan espantats, traumatitzats, ferits en cos i ànima. ¡Valuoses vides es perden a cada instant! Corre la sang! ¡Abunden el dolor i les llàgrimes!

Lamentablement això ens és familiar, massa. Estic asseguda al mig de la nit en la meva llar al costat del mar. Aquest mar que és el nostre, la Mediterrània, la nostra cultura, el del nostre poble caminador, el dels sense llar, els nostàlgics, els constructors, els supervivents. Els nostres somnis són com les onades, i dialoguen amb la lluna i les estrelles sobre l'eternitat.

Des d'aquell fatídic dia de l'any 1994 quan van assassinar Rabín a poca distància d'on jo estava, he dedicat gran part de la meva vida pública a cantar i a parlar per la pau. Vaig veure el procés de pau aixecar-se i caure com els pits d'una dona respirant durant la nit. Vaig veure moltes oportunitats desaprofitades. Lamentablement molta obstinació, ignorància i estretor de mirades es van creuar pel camí. Un absurd orgull va trepitjar nombroses esperances. He cantat i he parlat. De vegades discutir i vaig abraçar estranys. Moltes vegades els fets em van commoure fins plorar i he fet els amics més inesperats. Amics pels quals que creuaria fronteres sota foc per donar-los protecció. I avui jo dic això: tenim un enemic comú, un enemic terrible, i hem d'unir-nos per vèncer. Aquest enemic és el fanatisme, amics meus. Aquest enemic és l'extremisme en totes les seves grotesques manifestacions. Aquest enemic és encarnat per tots aquells que col•loquen a D’u per sobre de la vida, que pretenen que D’u és la seva espasa i el seu escut i que combaten per ell. Tots ells són víctimes d'un horrible fanatisme. Jo sovint he parlat contra el fanatisme al meu país, perquè el considero detestable. En el govern, a les colònies a Cisjordània, a les sinagogues. Moltes vegades he arriscat la meva carrera i el meu benestar en aquesta lluita. Ara veig l'horrible rostre del fanatisme, veig sang a les seves mans i conec un dels seus molts noms: Hamàs. Vostès coneixen a aquest terrible monstre. Saben que viola a les seves dones i envileix les innocents ments infantils. Vostès saben que educa per l'odi i la mort. Vostès saben que és xauvinista i violent, cobdiciós i egoista, i que es nodreix de la vostra sang mentre evoca el nom d'Al•là en va, s'oculta com un lladre i utilitza a innocents com escuts humans, utilitza mesquites com arsenals, menteix i estafa, i els fa servir a vostès com a ostatges. Jo sé que això és veritat i que vostès ho saben! Però no poden parlar per por. Però jo sí puc parlar.

Tinc el privilegi de viure en una democràcia on les dones no són objectes, sinó presidents, on una cantant pot dir el que li sembla. Jo sé que vostès no tenen aquest privilegi (però estic segura que algun dia ho aconseguiran, inshal•la).

Jo que sé que vostès estan farts de ser mantinguts com ostatges per aquest dimoni, aquesta terrible bèstia, que està a Gaza, però també està a l'Iraq, a l'Afganistan i a tot arreu. Però vostès són un poble destinat a florir en pau! La seva majestuosa història ofereix abundants testimonis de creativitat en la literatura, la ciència, la música!

De vegades els veig als carrers, fent manifestacions de suport als monstres, cridant mort als jueus, mort a Israel. Però jo no els crec. ¡Sé on està el vostre cor! Està on hi ha el meu, amb els meus fills, amb la terra, amb el cel, amb la música, amb l'esperança. Jo sé que en el fons dels vostres cors vostès desitgen la derrota de la bèstia anomenada Hamàs que els ha aterrit i assassinat, que ha convertit a Gaza en un femer de pobresa, malaltia i misèria, i els ha sacrificat en el seu sagnant bogeria d'orgull i cobdícia. Els meus germans, ploro per vosaltres i també per nosaltres. Ploro pels meus compatriotes que pateixen per les bombes llançades al Sud, al Nord i a tot arreu. Ploro pels soldats segrestats i morts, per les famílies de dol, per la innocència perduda per sempre. Però ploro especialment per vostès perquè conec el vostre sofriment. Només espero que Israel pugui fer la tasca que ha de ser feta i finalment aconsegueixi alliberar d'aquest càncer de fanatisme anomenat Hamàs. I espero que una resta de compassió encara existeixi en els seus cors per a que deixin d'usar-los a vostès i els seus fills com a escuts humans.

I potser tinguem una oportunitat de caminar a poc a poc l'un cap a l'altre i donar-nos tímidament les mans, mirar-nos als ulls plens de llàgrimes i dir amb veu ofegada: "Shalom, salam. Ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou, germà meu".

Vol un cafè? Quedi's una mica, parlem, coneixem les paraules i les cançons i sabem quin és el camí.

Shalom. Salam. Amb un cor trencat i que encara enyora l'amor.

La vostra amiga, Noa.

______________________

Enviat: dilluns, 7 / setembre / 2009 23:57:23
Per a: llista-aturemlaguerra@grups.pangea.org

Bona nit,

Com sabeu, des del Parlament i la Presidència de la Generalitat han convidat la cantant israeliana Noa a participar en els actes institucionals de l'11 de setembre al matí. Concretament, han programat que canti "El cant dels ocells" a les 11 a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella. Aquesta artista va estar fent declaracions xenòfobes contra la població de Gaza el gener passat quan ells patien el bombardeig israelià i no se n'ha volgut desdir mai.

En aquest sentit, hem redactat i enviat una carta de protesta dirigida a la Presidència del Parlament i a la Presidència de la Generalitat. L'heu rebuda fa unes hores a aquesta mateixa llista i, en tot cas, la podeu veure al web. www.aturemlaguerra.org

També convoquem a l'acció de protesta que consistirà en:

Quedar a la porta principal del parc de la Ciutadella, Pg. Pujades, a 2/4 de 10 del matí (9.30h)
Si està ocupada pels Mossos d'Esquadra, quedem sota l'Arc de Triomf.

A l'entrada i al parc, repartir 2000 còpies d'octavetes que expliquen perquè protestem.

Quan la Noa canti, si canta i si ens és possible;)

Ens posarem mocadors palestins
Treurem els cartells dinA3 "Boicot a l'Estat d'Israel"
Treurem les banderes palestines
Ens posarem d'esquena a la cantant

Hem acordat de no xiular ni fer soroll durant la cançó perquè podríem posar-nos en contra gent que, normalment, estaria interessada a escoltar-nos.

El dijous 10 a les 7 de la tarda a Sodepau, hem convocat una reunió per ultimar detalls. Tothom és convidat a participar-hi.

__________________________________

Dimarts, setembre 8, 2009

Resposta als activistes pro-palestins catalans

El següent document respon a les diverses preguntes com a part de la discussió sobre la meva carta oberta als meus germans palestins, de gener de 2009 (Guerra de Gaza).

Primera pregunta: ¿Per què vaig escriure: "Només puc desitjar que Israel faci el treball que tots sabem que cal fer i, finalment, l'alliberi d'aquest càncer, aquest virus, aquest monstre del fanatisme d'avui anomenat Hamas. "?

L'última operació de Gaza es va produir després de 8 anys consecutius de bombardejos per part de Hamas a les fronteres d'Israel. 8 anys! Israel ha estat arrossegat a la guerra pels que somien amb morir per Déu. Això no és una cosa que he inventat jo:

Declaració de Hamas, 18 agost 1988

"El lema del Moviment de Resistència Islàmica: Al là és el seu objectiu, el Profeta és el seu model, l'Alcorà la seva constitució: la Jihad és el seu camí i la mort per la causa d'Al là és el més elevat dels seus desitjos."

L'objectiu declarat d'aquests atacs amb coets i morters va ser continuar la lluita armada islàmica dels palestins contra Israel. Aquí hi ha una altra cita:

Declaració de Hamas: "Israel existirà i continuarà existint fins que l'Islam el destrueixi, igual que altres van desaparèixer abans "

Durant aquests vuit anys, Hamàs va amenaçar de matar a qualsevol persona que treballés per la pau amb Israel. Un dels meus amics palestins, el nom del qual no vull revelar, es va escapar just amb la seva vida, després que els seus amics fossin disparats a les cames per Hamas. Això no és fantasia, això és un fet! El meu amic va aconseguir escapar gràcies a l'ajut dels seus amics d'Israel, i continua la seva important tasca per la pau des de Ramallah.

La guerra és lletja. Qui tria el camí de la guerra no s’ha de sorprendre per les seves tràgiques conseqüències.

Hamas ha triat obertament aquest camí. Israel està lliurant una guerra de supervivència .... Això és exactament el que Hamàs diu: "Israel existirà i continuarà existint fins que l'Islam l'esborri, igual que altres abans varen desaparèixer". I sí, jo vull viure i no morir!! A diferència de Hamas, no és la meva més alta aspiració morir per Déu QUALSEVOL! Vull viure i deixar viure. viure!! estic ferma en la meva convicció que també pensa així la majoria del poble palestí.

Segona pregunta: Estic cega al fet que el suport a la guerra és suport a la matança de persones innocents?

No dono suport a la guerra. Aquesta afirmació és una declaració retorçada pensada per servir a la màquina de propaganda.

En la meva opinió, la guerra és un substitut primitiu del diàleg.

A la nostra regió, hi ha hagut molts intents de diàleg. Lamentablement, fins avui, han fracassat. La responsabilitat que, crec, està sobre les espatlles d'ambdós costats.

No hi ha tal cosa com una "guerra neta".

L'única pregunta que hem de fer-nos és: quines són les seves intencions?? Quin és el teu pla?

La resposta està en la declaració d'independència d'Israel, publicat a Tel Aviv el 14 maig 1948:

"Fem una crida - en mig de l'atac llançat contra nosaltres des de fa mesos - als habitants àrabs de l'Estat d'Israel a mantenir la pau i participar en la construcció de l'Estat sobre la base de la ciutadania plena i equitativa i una representació adequada en totes les seves institucions provisionals i permanents.

Estenem la nostra mà a tots els estats veïns i als seus pobles en una oferta de pau i bon veïnatge, i els exhortem a establir vincles de cooperació i ajuda mútua amb el poble jueu sobirà assentat en la seva pròpia terra. L'Estat d'Israel està disposat a fer la seva part en un esforç comú per al progrés de tot l'Orient Mitjà ".

La resposta també està en la Carta Fundacional de Hamas:

"No hi ha solució al problema palestí sinó pel Jihad. Les iniciatives, propostes i conferències internacionals són només una pèrdua de temps, un exercici inútil. El poble palestí és massa noble per tenir el seu futur, el seu dret i el seu destí en un joc va " (...)

"Egipte ja ha estat expulsat del conflicte pels traïdors Acords de Camp David, també ha estat tractant d'arrossegar a altres països a acords similars amb la finalitat de treure'ls del cercle del conflicte". (...)

"El Dia del Judici Final no tindrà lloc fins que els musulmans matin els jueus, llavors quan un Jueu, s'oculti darrere de les pedres i els arbres. Les pedres i els arbres diran. “musulmà, hi ha un Jueu darrere meu, vine i mata'l " (...).

Tercera pregunta: “No creus que, en vista del fet que els assumptes interns del poble palestí han de ser respectats, és molt políticament incorrecte criticar Hamas elegit democràticament?”

Molts dels dictadors terribles van ser elegits democràticament i ha causat el seu propi poble i altres patiments sense fi.

Hi ha moments en què un ciutadà ha de trencar el silenci, i el codi del 'políticament correcte' i denunciar el mal, on es troba.

Hi ha dos tipus de lluita: La lluita pel compromís i la lluita pel "tot o res". L'objectiu del primer és la vida en ambdós costats i una oportunitat per curar i prosperar. L'altre tipus és la mort i la destrucció d’ almenys una cara amb una bona probabilitat de mort per a tots.

La lluita sionista ha estat històricament una de compromís, mentre que la lluita armada àrab ha estat del “tot o res”. (Si us plau llegiu la declaració d'independència d'Israel i compareu amb la Carta de Hamas). Des del començament el sionisme es va guanyar el suport de moltes nacions a tot el món, ja que es considerava com una lluita pel compromís just. Aquest és el suport que va facilitar la creació de l'Estat d'Israel, especialment després de l'Holocaust.

En la seva lluita per guanyar tot, el poble palestí ho ha perdut tot!

Aquesta tragèdia va portar a la debilitat que al seu torn va conduir a l'aparició d'una nova tendència: la lluita palestina pel compromís, les negociacions d'Oslo.

Per a aquells que ho volen posar en perill, diem: “aquí estem, disposats a compartir tot el que tenim amb vostè!”

Però hi ha una altra facció del poble palestí, que no només sustenta el 'tot o res ", també diu que la solució vindrà de molt lluny d’israel o Palestina. Em refereixo a Hamas i altres grups fonamentalistes de tot el món.

Això és exactament el que separa als palestins en diferents faccions.

Dono total suport a Abu-Mazen i el lideratge de Fatah actual, i a tots els palestins que lluiten per la pau. Jo sóc el seu aliat més ferm. Però, i els que volen perpetuar la violència i la guerra? Jo mai els hi oferiré suport, fins i tot si varen ser elegits democràticament.

En conclusió, voldria reiterar lles meves conegudes opinions:

Advoco per la solució de dos Estats basada en el compromís mutu.
El meu propi pla de pau," reconèixer, disculpar-se, compartir ", el podeu trobar en una entrada anterior del meu bloc anomenada " la política, el primer pas ".

LA NOVA CATALUNYA PRESENT A L'ACTE NACIONAL DE L'11-S

2009-09-11T10:42:00.000+02:00

Més informació a: http.//www.feliuguillaumes.cat

Més de quaranta membres de la comunitat de nous catalans d'origen subsaharià del Vallès Oriental, varen participar en l'ofrena floral que CiU fa davant del monument de Rafael de Casanoves de Barcelona l'onze de setembre al matí. procedíem de Senegal, de Gàmbia, de Mali ... cristians i musulmans ... i ara venen de Granollers, de Mollet, de Canovelles ..., la major part ja militen a CDC, doblement benvinguts!.

L'explosió de colors que va significar la seva aparició va ser un símbol de la pluralitat i diversitat de Catalunya, pluralitat i diversitat que esdevé, i ho ha de fer encara molt més, unitat davant de la defensa del País comú.

Això si que es defensa de la diversitat i no la que va demostrar l'esquerra excloent en l'acte institucional davant la Noa.

FOCS QUE NO S'OBLIDEN

2009-09-11T01:01:00.001+02:00

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

Com cada any el col·lectiu de CDC de Mollet del Vallès, en nom de tot el del Vallès Oriental, organitza un acte el 10 de setembre a la nit que fa de porta d'entrada a la diada.

Aquest any varem recordar el centenari de la setmana tràgica (1909-2009) i per això varem projectar la pel·licula d'Antoni Ribes "La Ciutat Cremada", ens hi varem congregar més d'un centenar de persones i varem comptar amb la presència d'una nombrosa delegació d'Esquerra Republicana, ja per segon any consecutiu.

Desprès de la projecció de la pel·lícula, i com ja és també tradicional, varem fer una desfilada

davant del monument de Rafael de Casanoves, on varem fer una ofrena d'una senyera, en senyal de lleialtat al País i una torxa en senyal d'esperança en el seu futur.

ORIOL PUJOL PARLA DEL FINANÇAMENT

2009-08-04T10:26:00.003+02:00

Varem tenir l'oriol Pujol per parlar-nos del Finançament, Canal Català, entre altres mitjans ens va cobrir perfectament l'acte (les imatges són seves), erem més de 100 persones i 40 al sopar, no us perdeu les declaracions de l'Oriol ... molt aclaridores

Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat/

CAMPANYA CONVERGÈNCIA SOLIDARIA

2009-08-04T10:20:00.002+02:00

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

CiU ha participat molt activament en la campanya "Convergència Solidària", Canal Català n'ha fet un ampli ressó, des d'aquí vull agraïr a tota la gent que ha omplert el nostre local de Solidaritat

S'AGAFA ABANS UN MENTIDER .....

2009-07-25T13:44:00.003+02:00

Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat

Els meus avis sempre em deien que s'agafava abans a un mentider que a un coix, avui, i gràcies a les noves tecnologies, tenim el plaer de deixar en evidència al nostre estimat president Montilla ...

Certament sobren els comentaris

DE FONTS SOLVENTS I BEN INFORMADES ....

2009-07-17T16:11:00.007+02:00

"Donde hay patron no manda marinero", que dieuen en castellà, us adjunto les declaracions radiofòniques i l'escrit, sobre el tema del finançament de'n Xavie Sala i Martin, el millor economista (amb en Mas Cullell) que tenim a Catalunya i un dels millors del món. Sobren els meus comentaris ....

"Acabo de llegir el document del finançament i la meva primera impressió és: sembla una broma de mal gust!Com que he d’anar a dormir d’hora (dema tinc Basté de bon mati i m’he de llegir TOTS els diaris abans d’anar-hi), us deixo amb alguns pensaments.(1) Tothom està molt content (o al menys la propaganda oficial del PSC-PSOE) perquè Catalunya rebrà 3800 milions quan la societat civil catalana demanava 3500. Mentida! L’estat diu que intentarà apujar a 3800 A L’ANY 2012. En el document no es menciona ni el que s’havia d’haver enviat al 2008 (recordeu que l’estatut va entrar en vigor el 9 d’Agost del 2008), ni el 2009, ni el 2010, ni el 2011. Puigcercós ha sortit a dir que estava molt feliç perquè havia guanyat el pols amb l’Estat Espanyol. Amic Joan: no has guanyat res fins que no et diguin que el que ens compensaran al 2012 és més gran del que et fotran pel camí.
(2) Diu la propaganda oficial que Catalunya rebrà per sobre de la mitjana. Mentida! Zapatero ha explicat a tothom que tothom estarà per sobre de la mitjana cosa que, sense fer trampes, és matemàticament impossible. Com ho aconsegueix? Doncs, com sempre, fent trampes! Si us hi fixeu veureu que totes les comunitats participen d’una sèrie de fons comuns que repartiran els diners en relació a una sèrie de criteris. Entre ells hi ha el fons de competitivitat (que la pròpia ministra ja ha dit que serà el més petit) que donarà més recursos a les comunitats que més aporten i el de convergència (antigament de solidaritat) que dóna més diners a les mes pobres per ajudar-les a “convergir”. A més, algunes comunitats (com Catalunya) tenen transferides algunes competències (com els mossos) que requereixen la transferència de diners que altres no calen. Si s’inclouen els diners per a finançar aquestes competències transferides, Catalunya rep més de la mitjana... però només perquè a les altres comunitats no se’ls computa la despesa en policia que s’hauria de computar ja que no tenen la policia transferida. Si es fes el càlcul es veuria que Catalunya rebrà menys de la mitjana (més o menys el 95% de la mitjana). És a dir, el principal èxit del govern, l’èxit que ha repetit el President Montilla és flagrantment enganyosa.
(3) Els propagandistes de la Generalitat s’han afanyat a dir que el text compleix fil per randa amb el que diu l’estatut. Mentida! El text no garanteix en cap moment l’ordinalitat que requereix l’Estatut (recordeu que l’estatut diu, literalment: “L’Estat haurà de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita”. Per més que el President Montilla ens vulgui vendre la moto de que l’acord és bo perquè posa a Catalunya per sobre la mitjana (cosa que, com he dit al punt 2, no aconsegueix el sistema proposat), l’Estatut no requereix posar Catalunya per sobre la mitjana sinó a la mateixa posició que té abans de l’esforç fiscal. És a dir, que si la ciutadania catalana produeix una quantitat de riquesa que la col•loca en tercera posició en el rànking de comunitats autònomes, un cop paga impostos i rep transferències al sector públic espanyol, Catalunya ha de seguir mantenint la tercera posició en renda per capita disponible. No hi ha res en l’actual acord que garanteixi aquesta ordinalitat. Recordem que aquest era un punt que tant el conseller Castells com els amics d’ERC havien insistit infinitament durant mesos. Costa, doncs, d’entendre que ara donin suport a un model que no garanteix aquesta ordinalitat.
(4) Un altre punt on l’acord viola els principis de l’estatut és en el dels factors en que es farà èmfasi a l’hora de repartir els diners. És a dir, finalment el govern s’ha adonat que havia de repartir els (nostres) diners entre les diferents comunitats d’acord amb criteris més o menys justos. Per exemple, una comunitat amb més gent i amb l agent de més edat havia de tenir més diners per sanitat perquè qui utilitza la sanitat són les persones i, entre elles, les persones grans en fan un ús més intens (com algú va dir no fa gaire: amb el sistema anterior, si hagués caigut una bomba nuclear a una comunitat que hagué eliminat tota la població, aquella comunitat hagués seguit rebent els mateixos diners encara que no hi hagués ningú, per beneficiar-se’n). És més, era important que l’estat deixés d’utilitzar el cens de 1999 per a decidir com repartia la despesa perquè del 1999 ençà hi ha hagut un gran moviment migratori que ha alterat tant la població com les necessitats (els immigrants fan servir la sanitat pública més intensament que els locals). Doncs bé, el govern ha accedit a fer un “fons de garantia de serveis públics” que garanteix que tots els ciutadans de l’estat tenen accés a serveis públics (com la sanitat) i per a saber quanta gent hi ha a cada comunitat, ha accedit a utilitzar el cens del 2009 en lloc del de 1999 (gràcies, senyora ministra!). Els criteris de repartiment utilitzats són la població i la dispersió (cosa que reclamava Castella Lleó i Galícia), població en estat escolar (cosa que reclamava Andalusia), insularitat (cosa que, lògicament, reclamaven les illes), l’envelliment (cosa que reclamaven Castilla-Leon i Castilla-La Mancha), i la superfície (cosa que reclamava Andalusia). Fins aquí tot bé. El problema és que els criteris que ESTABLEIX l’ESTATUT DE CATALUNYA (quantitat d’immigrants, població en risc d’exclusió i costos diferencials deguts a preus més alts a Catalunya) han estat flagrantment ignorats. No s’entén com hi ha gent que diu que el model de finançament satisfà l’estatut fil per randa.
(5) Parlant del fons de garantia de serveis públics que mencionava a l’apartat anterior. La Generalitat ha dit durant mesos que el seu OBJECTIU MINIM IRRENUNCIABLE era que les comunitats dediquessin un màxim dels 65% seus recursos a aquest fóns comú i que la resta pogués ser utilitzat a discreció del govern de la Generalitat. L’acord diu que aquesta quantitat serà del 80%!!! Sembla que s’han saltat l’objectiu mínim irrenunciable en uns 15 punts i que, al cap i a la fi, no era tan irrenunciable.Resum, a l’espera d’una segona lectura, la meva primera impressió després de llegir aquest document, és que els polítics del govern ens estan prenent el pel i ens volen fer combregar amb rodes de molí, tot fent veure que estem davant d’un gran acord quan en realitat, estem davant d’un acord que no te res concretat fins el 2012 (i ves a saber on seran els polítics que ara volen conservar la cadira al 2012) i que vulnera aspectes clau d’un estatut que clarament era un estatut de rebaixes aconseguit a base de pagar un preu extravagant. Vist això les preguntes que tots plegats ens hem de fer són: (1) per aquesta misèria valia la pena lluitar i patir tant? I (2): Veient lo garrepes que són els dirigents espanyols amb els nostres diners (i figura que aquests són els que havien de ser-nos més favorables) i veient lo covards que són els dirigents que figura que havien de plantar cara però que s’estimen més la cadira que al país, realment val la pena seguir per aquest camí de negociar, desgastar-se i, al final, aconseguir les engrunes... a més de l’odi i els insults constants de tots els espanyols? "

Xavier Sala i Martin

EL QUE NO S’EXPLICA SOBRE EL FINANÇAMENT

2009-07-14T16:35:00.013+02:00

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

El “nou” finançament és fonamenta en dos fons, el de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals i el de Suficiència. Al fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals (al de “solidaritat” per entendre’ns) s’hi destina el 80% dels recursos: 75% aportat per les CCAA i 5% per l’Estat.Els recursos per serveis públics fonamentals es reparteixen en base a la població corregida per les següents variables, dispersió, envelliment, insularitat, superfície, població en edat escolar, densitat. Cap d’elles són les variables que preveia l’Estatut (que semblen haver desaparegut del mapa), les que Catalunya proposava són: immigració, cost de la vida i població en risc d’exclusió.

La ministra ha tingut el valor d’afirmar que el cost sanitari d’un immigrant era inferior al d’un nadiu perquè és més jove (òbviament és veu que la ministra no ha fet mai cua en un ambulatori de la Seguretat Social).

Per justificar que Catalunya passarà a estar lleugerament per sobre de la mitjana es pren com a referència la situació actual calculada per l’Estat sense homogeneïtzació competencial (o sigui, no es pondera que Catalunya té moltes més competències), que dóna que Catalunya està ara només 1 punt per sota, Els càlculs que sempre ha fet servir la Generalitat donen un índex de 94 (6 punts per sota). Per tant es comparen índexs diferents per fer-nos creure que ara estarem per sobre la mitjana estatal, això és simplement deshonest.

El principi d’ordinalitat no es complirà: aquest principi exigeix que desprès d’haver participat en la “solidaritat” Catalunya no passi del tercer lloc en el ranking de les comunitats autònomes a l’onze (repetim, a l’onze), si no que es quedi en el tercer, segurament aquest era el principi més important que contenia l’Estatut i queda totalment obviat en l’acord, el conseller Castells ja ha declarat que “no l’hi importa l’ordinalitat”, no és un tema de que a ell l’hi importi, està en l’Estatut que és una llei, i més important que això, és l’únic concepte que garantia un volum d’ingressos molt més alt per ell mateix.

Només s’han fet públics els recursos addicionals de l’Estat del 2012 que seran al voltant d’11.000 milions, però han afirmat que és una previsió que dependrà de “l’evolució dels ingressos tributaris”. També han dit que la majoria de recursos addicionals es posaran el quart any, no ha dit les xifres del primer, segon i tercer any..Madrid no ha detallat la quantitat de diners addicionals que rebrà cap comunitat autònoma, i ha avisat que no abonaria cap estimació.

Però d'estimacions n'hi ha hagut. És significatiu que, si sumem les estimacions fetes fins ara, la quantitat de diners del 2012 ja puja a 12.000 milions: el País Valencià parla de 1.900 milions; Catalunya 3500, Madrid de 1.700, les Illes, de 300; Extremadura, de 200; Castella-la Manxa, de 500; Canàries, de 400; Andalusia, de 3.100; Cantàbria, de 100 i la Rioja, de 70. Doncs, ja superem en 1.000 milions als 11.000 anunciats per Salgado, que s'haurien de repartir entre cinc comunitats autònomes més.

Difícilment, doncs, quadraran les estimacions de la Generalitat, oblidem-nos dels 3500 milions, són una cortina de fum, la ministra, que és qui podria donar xifres, es nega a fer-ho, de fet ha avisat que les liquidacions del 2008 i del 2009 seran negatives per les CCAA, perquè la recaptació ha estat inferior als avançaments que es van donar, per tant Catalunya haurà de tornar diners a l’Estat el 2011 i el 2012 els anys on es preveu que el model nou doni més ingressos.

La frase "esforç fiscal", la més important de l'Estatut desprès de "nació", no apareix en tot el document.

A partir d'aquí qui es vulgui continuar enganyant, com en l'acudit de la capçalera, és cosa seva.

SOLIDARITAT AMB ELS DEMOCRATES IRANIANS!

2009-06-30T10:15:00.004+02:00

Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat/

No acostumo a posar articles d'altres, però crec que aquest article de la Pilar Rahola resumeix perfectament el que sento, tant la ideia com l'article mateix l'he tret de la web de l'Odalrich

El silenci de la progressia

"Iran bull pels costats, i els progres del món emmudeixen. On estan ara els mocadorets, les webs histèriques, les manifestacions amb politiquets inclosos? En cap lloc. Aquesta revolta els trenca els esquemes, allunyada dels dogmes de fe que configuren el seu pensament polític.No és una revolta contra els dolents de manual, la presència dels quals excita en gran manera les seves delicades goles. Els americans no dirigeixen la repressió -fins que Michael Moore o Noam Chomsky descobreixin alguna perversa conspiració judeo-ianqui-; els israelians no mouen els fils -donem temps a Michael i a Noam-; i tot passa en l'islam, que sempre està lliure de tota culpa. A més, el dictador és amic d'un dels paladins del neorrevolucionarisme, un tal Hugo Chávez, l'amistat del qual amb el tirà iranià ha permès que el fonamentalisme islàmic posés la seva perversa poteta en Sud-amèrica.És a dir, sense dolents clàssics, sense víctimes homologades i sense paternalisme occidental per repartir, lo d'Iran no és una causa. És, simplement, una notícia, una d'aquestes notícies que surfegen per la consciència progre, sense fer cap mal. Res és nou, perquè aquesta mateixa progressia s'ha mantingut impassible davant desenes de massacres, dictadures i tot tipus de repressions, els botxins de les quals no els interessaven, i les víctimes de les quals els resultaven indiferents.Més enllà de vociferar contra els israelians -que sempre surt gratis-, i de vendre una solidaritat de plàstic amb els palestins, basada en prejudicis, mentides i manipulacions, aquesta progressia sorollosa, dogmàtica i reaccionària no té cap altra causa que li interessi. Per què? Probablement perquè mai van ser tan amants de la llibertat com van vendre. I també perquè els seus esquemes mentals no han superat la caiguda del mur de Berlín, i miren al món amb els mateixos ulls amb que ho miraven els vells comunistes.En aquesta dialèctica de bons i dolents, la llibertat sempre surt perdent. El més sorprenent és que aquests virolats de lemes buits, dipositaris, alhora, de grans silencis, són els mateixos que divideixen al món entre dreta malvada i progressia justiciera, i ens inunden amb proclames redemptores. Alguns fins i tot converteixen aquesta dialèctica en un estil de propaganda, per a guanyar eleccions. No obstant això, la realitat de vegades és tan dura d'oïda que no escolta els cants de sirena.I aquí està, martellejant els esquemes amb sonora eficàcia. Fixin-se en la subtil contradicció. Contra la dictadura iraniana, i contra la repressió brutal que exerceix contra la revolució verda dels ciutadans, els qui alcen la veu no són els redemptors pancartistes, sinó líders de la dreta, com l'Angela Merkel o el Nicolas Sarkozy. La qual cosa ens recorda una veritat històrica: en defensa de la llibertat, no estan tots els que són, ni són tots els que estan." Pilar Rahola

DE NOU ELS LLIBERGENTS ...

2009-06-23T15:35:00.021+02:00

Sembla que ha sortit una nova noticia sobre els liberals de Convergència, els llibergents (de Llibertat i Convergència), aviat ens haurem de presentar oficialment en públic, o ja serem més coneguts que la monyos ... per les filtracions, en tot cas aquí va la notícia pels que encara no l'hagueu llegit, la font és "La Vanguardia" de diumenge passat, clikeu a sobre l'article si no podeu llegir la lletra prou clara.

VA SER UN GRAN DIA!!

2009-05-11T17:40:00.006+02:00

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

Amb profund orgull us vull informar que la primera reunió amb nous catalans que ha organitzat el Comitè Comarcal del Vallès Oriental ha estat un èxit absolutament esclatant, ens ha apabullat als propis organitzadors. No em sentia tan orgullós des de ....

116 persones de l’Àfrica Subsahariana que viuen a Granollers, Mollet, Canovelles, Montornès, Les Franqueses, Parets ... !!, una discussió de més de dues hores en català, castellà, francès i .... mandinga.

Varis d’aquests nois ja es varen interessar per participar directament al projecte de Convergència, les dones ens varen dir que les ajudéssim a crear una entitat femenina subsahariana, també els hi donarem un cop de ma en quan a assessorament legal ...

l'Àngel Colom, que presidia l'acte, va dir que era un dels actes comarcals més nombrós que recordava. La delegació del Secretariat d'Immigració la formàvem l'Mbaye Babacar gaye (Director per a l'Àfrica subsahariana), l'Èric Bertran (Pres. dels NousCatalans.Joves), El Hassane Jeffali (Pres. del Consell de Cultes), David Sow (de l'equip dels joves), i el mateix Àngel Colom. També hi eren, la responsable de sectorials del Vallès Oriental Yvonne Gryley... i tots els companys que amb el seu voluntariat han fet possible organitzar l'acte.

La meva dona, l’Eulàlia, va improvisar una guarderia per les criatures.... on els petits i petites varen aprendre "En Joan petit com balla" ... això si que va ser integració en directe!

HEM TROBAT EL MENHIR MÉS GRAN DE L'ESTAT!!!

2009-04-24T20:09:00.007+02:00

Com sempre més a: http://www.feliuguillaumes.cat

Hem trobat un menhir!!!,

Pel que sembla Mollet (i el Vallès Oriental i Catalunya) tindrà el menhir més gran de tot l'Estat Espanyol i un dels més grans d'Europa, que vol dir del món (5 metres i 6 tones), l'hem trobat a 11 metres de profunditat quan excavaven el parking de Les Pruneres, és un menhir de granit, la qual cosa sembla que també és força excepcional (normalment són de pedra arenisca, el granit és molt més difícil de treballar).

Us he improvisat unes fotos per que pugueu fer una ullada completa, volia compartir el que he vist aquest matí amb els meus amics i amigues. Com podreu endevinar per les fotos, la pedra està profusament decorada.

Mollet va dinamitar el dolmen que tenia als anys 60 (La Pedra Salvadora) per fer la B-30, però sembla ser que els déus (o la Deesa pel poc que sé del Neolític) han estat generosos amb nosaltres ... i segur que sant Jordi i sant Vicenç també.

Espero que aquestes pobres imatges us puguin transmetre l'emoció que he sentit aquest matí al veure una creació de gent de fa 5000 anys que estaven al costat de casa meva ... i de casa vostre si sou catalans.

Més informació sobre el tema a: http://paper.avui.cat/barcelona/detail.php?id=162059

30 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCÀTICS ... AMB L'AJUT DE TOTS

2009-04-07T11:31:00.008+02:00

I més a: http://www.feliuguillaumes.com/

Una taula rodona amb representants dels partits presents al primer consistori democràtic al 1979 després de la Transició, va ser l'acte de commemoració dels 30 anys d'ajuntaments democràtics. En el debat, els diferents ponents van parlar de la situació que es van trobar en la seva entrada a l'ajuntament, del Pacte de Progès (que incloia PSUC, CiU i PSC-PSOE) del cop d'estat del 23-F i del primer pla urbanístic municipal que van el·laborar i on es va definir quin model de ciutat voliem. En Josep Torrecillas, representant del PSUC, va destacar la unió dels membres del consistori, i va afirmar que "vem fer realitat un somni després de 40 anys de franquisme". Així mateix, Antonio Sánchez, que al 1979 era membre de CUII (conglomerat d'extrema esquerra), va afirmar, en relació al 23-F q "vam aprendre a sortir de la primera amenaça de la democràcia". D'altra banda, el representant de CDC, Arcadi Viñas, el nostre Arcadi, un dels 200 fundadors de Convergència a Montserrat, va demostrar, una vegada més els seus coneixements enciclopèdics de la Ciutat, va parlar del Pla Sagarví, de l'ACTUR de Gallecs, del primer Pla General, va explicar diverses anècdotes d'aquells primers anys de democràcia ... algunes un punt cruels, tot i que significatives: on eren determinats grups la nit del 23-F?.... a l'Ajuntament no, fins la matinada quan ja es va veure que el cop havia fracassat....no va dir cap nom en concret, però a un dels grups li va faltar temps per justificar-se...

La segona part va tenir un record especial per a la primera alcaldessa de Mollet de la democràcia, Anna Bosch, que va morir el passat mes de gener

JOSEP RULL I EL QUART CINTURÓ FERROVIARI

2009-04-06T10:15:00.007+02:00

Com sempre més a: http://www.feliuguillaumes.com/

El dia 2 d’abril varem tenir en Josep Rull, portaveu de CiU al Parlament per temes d'infraestructures, per parlar-nos del tan cacarejat cinturo ferroviari ... fet el 2015 ens varen dir, sense comentaris, llegiu el resum de la intervenció:

En referència al Pla d’Infraestructures Ferroviàries de Rodalies de Barcelona 2008-2015, en Pep, va fer les següents consideracions:

• El Pla és del tot insuficient per atendre les necessitats de millora de la xarxa existent i no pot garantir la captació més usuaris actualment usuaris del transport privat.

• El Govern d’Espanya, amb el Sr. Rodríguez Zapatero però també amb la ministra Sra. Chacón han incomplert la seva promesa feta durant la campanya electoral d’invertir 6.135 milions d’euros. En aquest Pla presentat només es parla de 4.000 milions d’euros (un 35 % menys)

• La principal infraestructura afectada, de fet desapareix del Pla, és la línia orbital que ha de permetre als usuaris del Vallès Oriental, deixar de tenir la dependència radial amb Barcelona. Des de CiU, exigim que aquesta infraestructura estigui operativa abans del 2016.

Ara ells diuen que el 2026 s'ho tornaran a mirar ...

• Igualment, també s’ha d’incorporar al Pla la previsió de quadruplicacions de les vies en els accessos a Barcelona, per tal de guanyar velocitat comercial i potenciar els trens semidirectes i els serveis de mitja distància (Catalunya Exprés).

• És important posar de manifest la diferència d’inversió (5.000 milions d’euros) prevista per al Sistema de Rodalies de Madrid, que actualment pot fer més de 200 milions de viatges a l’any mentre que a el de Barcelona només en pot fer 114 milions. Per Madrid està previst fer 115 Km de línies noves mentre que a Barcelona només se’n preveuen fer 80 Km.

• També s’ha de fer notar que les unitats de tren utilitzades a les Rodalies de Barcelona son les més velles de tot l’Estat i aquest fet s’ha incrementat notablement durant els darrers 4 anys.

LA CONVERGÈNCIA 2.0 DE DEBÓ!

2009-03-21T17:31:00.008+01:00

Més a: http://www.feliuguillaumes.cat

De forma innovadora i aprofitant la infraestructura del Canal de TV per Internet de Convergència Democràtica de Catalunya, la conferència del dilluns 16 de març ”Superar la crisi, aixecar Catalunya” pronunciada per Artur Mas va ser seguida des de Cardedeu de forma telemàtica per més de 50 persones.

Aquesta iniciativa, sorgida de l’actiu Comitè Local de Cardedeu de CDC, és totalment pionera en el seguiments d’actes polítics al nostre País, i obre la porta en un futur proper, a la possibilitat de facilitar l’arribada dels nostres missatges a una gran part de la població, pràcticament sense moure’s de casa però d’una forma molt personalitzada i en directe.

Cardedeu, que ja fa molts anys va tenir la primera TV local del País, una vegada més ens dona mostres de la seva creativitat.

LES INVERSIONS EN INFRAESTRUCTURES PER UN CONGOST...

2009-03-13T10:51:00.016+01:00

Més informació a http://www.feliuguillaumes.cat/

El dimecres 11 de març vaig participar en una xerrada donada pel Josep Rull a Aiguafreda per a tot el territori del Congost (Aiguafreda, Figaró i Tagamanent).

La vicepresidenta comarcal del Vallès Oriental pel Congost i organitzadora, la Teresa de Blas no les tenia totes ... l’acte havia acabat coincidint amb el partit del Barça de la Champions ... de fet tots estàvem atemorits de que l’assistència fos absolutament descriptible.

Però vet aquí que quan varem arribar la sala era plena de gom a gom ... i és que la gent d’aquest país entén perfectament que abans que la diversió va la devoció ... en aquest cas la devoció per tenir unes bones infraestructures.

També estava amb nosaltres en Jordi Turull, diputat de la comarca i allà on no arribava el Pep –malgrat els seus enciclopèdics coneixements de les infraestructures catalanes- arribava el Jordi pel seu coneixement del Vallès. Hagués valgut la pena anar-hi encara que nomes fos per veure en acció a dos bons diputats, seguint els planells de detall al detall per tal d’informar millor als veïns, us n’acompanyo una foto.

En Pep va fer un repàs de la història: com es va fer un ferrocarril que havia de vertebrar Catalunya des del seu bressol: el Ripollès, fins el seu Cap i Casal: Barcelona, travessant tota la plana del Vallès i més concretament la del Congost ..., de com a aquesta columna vertebral del País ha esdevingut en mica en mica escoliòsica: els trens triguen més ara que a començaments del segle passat, l’únic respir en tot això va ser el desdoblament de l’antiga N-152, feta pels governs de CiU.

Ara quan parlem tan de la nova via de tren com de la remodelació de l’autovia ens trobem amb una versió per part de l’Estat, una altra (o vàries) per part de la Generalitat i una manca absoluta d’iniciativa per part dels ajuntaments i dels partits del tripartit que, simplement, semblen contents d’anar a Barcelona i que els rebi un conseller o un secretari general.. Tot això ens ho van comentar –entre la llàstima i la indignació- en Joan Vila d’Aiguafreda, en Juli Marti de Figaró-Montmany i en Jaume Font de Tagamanent, els nostres caps de llista allà.

Sense voler ser pessimista, em temo que el Congost pot patir pel fet de no tenir gent que, de veritat, s’estimi al país i el seu poble, ni a la Generalitat ni als ajuntaments durant aquests anys. Tan de bo estem a temps de capgirar-ho.

A VOLTES AMB LA CRISI

2009-03-11T11:04:00.000+01:00

Més informació a: http://www.feliuguillaumes.cat/

Ahir a Mollet del Vallès varem tenir el diputat Jordi Turull en jornada completa ... en Jordi s’escau que és el diputat de CiU del Vallès Oriental al Parlament de Catalunya i un paretà de pro, però en aquest cas venia com a portaveu adjunt de CiU a la Comissió d’Economia del Parlament, membre de la de Pressupostos i President de la de Sindicatura de Comptes.

A la tarda ens varem reunir amb l’Associació d’Empresaris del Baix Vallès a la seva seu, a la delegació hi havia les empreses més importants de la zona i estava encapçalada pel president de l’associació ... la reunió havia de durar una hora, i en va durar dues i mitja, varem parlar de tot: des de temes de política econòmica i industrial en general, fins a altres pròpiament del territori, aprofitant que també hi eren presents el president de CDC del Vallès Oriental i portaveu de CiU a l’ajuntament de Mollet ... o sigui jo, i l’antiga regidora de promoció industrial de Mollet Núria Fortuny.

Just a temps varem arribar a l’acte de la nit que consistia en una convocatòria oberta per parlar de la crisi, allà en Jordi Turull va desgranar les propostes de CiU per sortir-ne: moratòria a les empreses de l’IVA que no es cobra, que l’administració, encara que sigui a base d’endeutar-se, pagui a 60 dies, la qual cosa retrauria dels circuits bancaris el 20% de l’economia (la que contracta amb l’Administració, d’aquí la famosa frase del Mas de “pontejar els bancs”), la reducció dels IVAs del gas, telèfon i electricitat, mesura que costaria un terç de la famosa devolució dels 400 euros i seria molt més efectiva, polítiques d’avals a les empreses i un llarg etcètera. La vetllada es va allargar amb un debat que va durar fins les 22’30h de la nit. Bona feina