tag:blogger.com,1999:blog-19601137667799500182009-07-12T05:46:16.682+01:00Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.comBlogger89125tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-83274524670276908482009-07-12T05:06:00.004+01:002009-07-12T05:46:16.691+01:00

Deserta des de fa anys, la casa de la iàia s'ha convertit en un túnel del temps en el que de tant en tant val la pena entrar-hi. Encara manté aquell to sobri que no perdrà mai gràcies a uns mobles que juraria que ja hi eren quan van construir les parets. Unes parets que han vist créixer dues generacions i que guarden tants secrets com maons. Que de ben segur encara veuen aquell vailet de cinc

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com0tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-64945773179976620922009-06-19T18:58:00.004+01:002009-06-19T19:27:17.246+01:00

Un llibre de sudokus a mig fer, un got d'aigua mig buit, les ulleres i el darrer llibre començat ocupen la tauleta del seu costat. Les seves mans no donen cap indici de la destresa que fins no fa gaire tenien, capaces d'enquadrar la millor fotografia, arreglar qualsevol electrodomèstic, estucar un pis o aixecar una pared. Les seves cames, sempre primes, ara ho estan encara més. Se'n va.La casa,

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com9tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-40902343050106091052009-06-18T21:11:00.005+01:002009-06-18T21:33:57.322+01:00

Vull dedicar el post d'avui a un gran fotògraf i millor persona que té l'encàrrec a partir d'ara de fer els reportatges des d'aquells núvols que tan bé il·lustrava.Gràcies per tot.Si voleu seguir gaudint, cliqueu aquí.

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-28606701543888476302009-06-08T14:32:00.002+01:002009-06-08T14:36:42.752+01:00

M’assec davant l’ordinador a transcriure les línies que vaig escriure a la ment fa uns dies mentre ocupava la butaca del seu despatx. Una butaca orfe des de fa massa dies i que, fruit de la seva ignorància, espera tornar a ser utilitzada en un futur no gaire llunyà. Allà assegut puc reconèixer aquells estris tan quotidians que no serien gens especials de no conèixer la persona que els utilitzava.

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com10tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-10399735856047598992009-05-22T14:04:00.005+01:002009-05-22T15:38:18.976+01:00

... voldré tornar a trepitjar l'Old Delhi, allà on els cables de la llum semblen estenedors creuats que ocupen bona part del cel indi. Allà on pots trobar des d'una clau fixa per arreglar l'hèlix d'un avió fins a els fregits més picants que no insensibilitza a la primera mossegada la poc acostumada llengua occidental. On la combinació de la calor enganxosa i l'olor d'espècies posa un marc

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com13tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-20537036681970746792009-05-05T14:21:00.002+01:002009-05-05T14:21:56.379+01:00

Faltava poc per les vuit del vespre quan els pares van decidir que endarreriríem una estona més el sopar. La veritat és que tenia certa gana, ja que portava tot el dia corrent d'un lloc a un altre, gaudint de l'extensió de llibertat que em proporcionava el càmping. Però davant l'opció d'haver d'escollir entre seguir jugant i menjar, si com jo teniu o heu tingut prop de dos anys, també escolliríeu

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com8tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-20912534783238748202009-04-23T14:03:00.001+01:002009-04-23T14:03:39.326+01:00

El seu somriure entremaliat es mantenia impassible, mentre el seu cos trontollava sobre les seves cames d'un any i escaig. Tot i la seva joventut ja coneixia tots els racons de la haima i sabia guanyar-se perfectament la seva àvia amb una abraçada tendra en el moment adequat. El Magidi era així. I segur que ho segueix sent 5 anys després.Era el primer fill de la Levhaila, i el primer nét de la

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-54851091010445823932009-04-15T13:30:00.003+01:002009-04-15T14:44:38.049+01:00

Camina a poc a poc, arrossegant els peus. Aviat farà 90 anys que corre pel món i les forces ja no són les que eren. Fa una dècada que és vidu i ja no va tan nèt i polit com quan la Pepita el revisava abans que pogués sortir al carrer. La seva camisa ha perdut la blancor d'aquells dies llunyans. Els pantalons, marrons, no poden amagar alguna que altra taca, i les sabates no seran negres mai més.

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com10tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-4609080686643683992009-04-02T09:11:00.002+01:002009-04-02T09:18:42.171+01:00

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com10tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-25387871983858524102009-03-26T00:18:00.008+01:002009-03-26T10:59:55.850+01:00

Avui fa exactament 5 anys que vas marxar. Tot i que era un desenllaç esperat l'adéu no va ser més fàcil. Ens vas deixar molt jove, massa jove, quan començaves realment a gaudir d'una vida sense preocupacions, sense maldecaps. Però tot això ja ho saps i no cal que li donem més voltes.En aquests cinc anys t'has perdut moltes coses. La mama segueix tan forta com sempre, vivint amb la iaia, que ja en

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com13tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-71827622701930024042009-03-21T05:39:00.005+01:002009-03-21T21:54:09.414+01:00

"Hola, qué tal? Me lo había parecido que eras tú, pero no estaba seguro. Todo bien, no? Tienes facebook, verdad? Creo que te he visto por allí. Pues nada, ya te agregaré y eso, y después decimos de quedar un día para una cena con todos, que es lo que se hace. Nada, te dejo que tengo prisa".Uaau. Una "ametrallada" verídica. I sorprenent. No només perquè a l'individu en qüestió el recordava força

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com9tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-8914442355196469542009-03-13T00:02:00.001+01:002009-03-13T00:08:32.108+01:00

Els nens, com més entretinguts estan és pintant. La iaia ho sap, i per això el primer que els porta són els pots plens de rotuladors i fulls per què, de passada, puguem descansar la resta també una estona. Però vés per on que la iaia, suposo que en un intent encobert de fer neteja de la que va ser la meva habitació, a més dels fulls els hi porta una antiga agenda meva "per què pintin"...Ah no. No

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-90351628889542485902009-03-11T05:24:00.000+01:002009-03-11T05:25:23.441+01:00

Una de les coses que crec més esfereïdores que he tingut l'oportunitat de veure en els viatges a països en vies de desenvolupament és veure aquelles grans parabòliques en els terrats dels edificis, o de vegades, en el sostre de les cases de fang. Ha de ser tota una pràctica de massoquisme tenir l'oportunitat de veure per una finestra tot allò que mai arribaràs a tenir. Objectes tan simples per

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-31696741798411608302009-02-27T15:08:00.001+01:002009-02-27T15:10:48.940+01:00

No ens vam arribar a conèixer, tot i que potser ens vàrem saludar alguna vegada en creuar-nos per la carretera, com acostumem a fer els ciclistes. Tenies un futur per davant. No només en el camp de la bicicleta, on m’han dit que als teus 39 anys encara competies i guanyaves curses, sinó també en altres aspectes quotidians: una bona feina amb responsabilitats laborals, i sobre tot, dos fills que

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com8tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-55040217610278162302009-02-26T15:06:00.005+01:002009-02-26T15:34:28.664+01:00

Avui, en arribar a la feina, he vist que tenia sobre la taula una d'aquelles revistes que envien les ong per parlar de la feina que desenvolupen en els països empobrits. Bàsicament acostumen a explicar projectes i problemàtiques, i aquesta no era l'excepció. Però hi ha hagut un article que m'ha cridat especialment l'atenció: parlava sobre les 10 crisis humanitàries més oblidades del 2008.Un, que

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com1tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-10061342085332636032009-02-12T23:10:00.003+01:002009-02-12T23:42:29.282+01:00

Tot just acabo d'arribar de la dura sessió d'spinning. La crònica dels poc més de dos-cents metres que separen el club esportiu de casa meva es repeteix cada dimarts i cada dijous. Només sortir del recinte, els quatre o cinc cotxes aparcats en doble filera, ocupats per pares responsables o per nòvios curosos de les seves xicotes. Potser avui en algun d'aquests cotxes s'hi guarda un regal

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com10tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-53628434452743860932009-02-05T15:42:00.002+01:002009-02-05T15:46:30.694+01:00

Tots sabem que hem de morir, un dia o un altre. La percepció d'aquesta certesa, però, ha de canviar quan saps que el moment és a prop i no hi ha res per allunyar-lo. Llavors, les maneres d'entomar la situació poden ser moltes, tantes com maneres de ser. Hi haurà qui farà una fugida endavant i intentarà fer totes aquelles coses que pensa que encara no ha fet... Hi haurà qui s'asseurà a plorar i

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com5tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-71422042753247806922009-01-27T06:05:00.006+01:002009-01-27T06:41:09.611+01:00

Fins al vespre no em vaig adonar. L'Aina havia complert la part del tracte que li tocava i posàvem un gomet en el calendari de la nevera quan vaig veure que el dia que érem a prop de tancar era el 26. De seguida em va venir a la ment que aquella data era d'un aniversari. Ja em passa això, que només visualitzar un dia en un mes determinat ho enllaço amb l'aniversari d'alguna persona que he conegut

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com8tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-15284598902677261612009-01-23T14:13:00.002+01:002009-01-23T14:40:52.569+01:00

"Noi, quan truquin a la porta, tu vas i obre". Això tan bàsic en l'educació de qualsevol pre-adolescent pot jugar-te una mala passada si la casa a la que truquen a la porta no és teva. Així que, si ara que estem en plena crisi no hi ha més remei i teniu que endinsar-vos en el lleig món dels robatoris d'habitatges desocupats, si us plau, quan truqui la policia a la porta, no cal que obriu. Pel

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com7tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-44191492208161450692009-01-13T14:20:00.003+01:002009-01-13T15:02:30.630+01:00

En Josep va rebre la trucada a quarts de sis de la tarda, quan tot just acabava la darrera classe del dia. Era la seva mare, que amb una veu que denotava una inseguretat que no sabia reconèixer-li, l'informava que feia poques hores que el seu pare havia mort. La notícia el va agafar tan fred com sempre ho feien els afers que tenien relació amb el seu progenitor. De fet, no en sabia coses gaire

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com10tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-89401291955344472512009-01-09T15:43:00.003+01:002009-01-09T15:47:11.724+01:00

"Va saltar del llit en sentir aquells sospitosos sorolls. En sortir de l’habitació va estranyar-se que encara fos tot fosc. Ja al passadís s’adonà que la porta de l’entrada estava oberta. Descalç, va travessar-la i mirà escales avall. Allà, al quart pis d’aquell vell edifici sense ascensor, estava el seu pare, carregat amb dos tricicles de fusta. Va fer-li un crit per atraure la seva atenció. L’

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-27592612216281882992009-01-07T13:56:00.004+01:002009-01-07T14:04:59.845+01:00

“Has vist la portada del diari d’avui? Sempre és el mateix!” El comentari me l’ha fet l’Eva només posar el peu a la feina i donar-me el 20minutos. Es referia a la fotografia que il·lustrava una nova matança, una més, feta a Gaza ahir. En la imatge, la mirada incrèdula d’un pare es posa sobre el rostre dormit per sempre més de la seva filla, víctima d’un petard dels que fan por a la seva escola.La

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-25941374242632362682008-12-30T22:01:00.006+01:002008-12-30T23:26:51.317+01:00

Fa dies que li dono voltes. A les nits no puc dormir més de 5 hores seguides. Bé, de fet és per un altre "tema" de 18 mesos que "dorm" a l'habitació del costat, però un cop ja estic despert, aprofito per treure'n l'entrellat... i no me'n surto!!! La gravetat de l'assumpte només és comparable al problema que tenen els turistes que aquest cap de setmana es van quedar incomunicats a Montserrat i que

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com15tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-51886172182405806052008-12-24T05:33:00.003+01:002008-12-24T11:11:42.700+01:00

Sí, ja ho sé. Són dos quarts de les cinc de la matinada del dia 24 i deus estar ja amb el trineu més que carregat, però és que aquest any la inspiració per fer-te la carta m’ha arribat tard (o d’hora, depenent si miro el calendari o el rellotge). Li has de donar les gràcies al Quim, que s’acaba de despertat per prendre el seu “bibi” nocturn. Un vici com qualsevol altre. T’explico: hi ha crisi.

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com10tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-17573520303678834332008-12-16T21:57:00.004+01:002008-12-17T09:26:37.618+01:00

Eren les 9 del vespre i feia estona que era fosc. Plovisquejava i la temperatura era baixa. Caminava cap a casa seva per un carrer on feia un parell de dies que s’havia espatllat l’enllumenat públic i la solitud del moment enmig de tanta foscor només era trencada pel soroll dels cotxes que provenia de l’avinguda que hi havia un parell de cantonades més enllà.Havia tingut un dia dur. Sortint de

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584salva.piqueras@gmail.com4