Joan-Baptista Gavaldà i Moran

Passem de l'alarma social a les solucions

2008-06-17T00:44:00.002+02:00

Ja és hora de dir-ho ben alt i sense embuts, el Partit Socialista ens ha estat enganyant a tots plegats, durant molts mesos, dient-nos que no hi havia crisi econòmica i que no passaria res. A dia d’avui és prou evident pensar que el Govern espanyol coneixia els indicadors negatius de l’economia, però que els va amagar per poder afrontar les eleccions amb la seva “mirada positiva”.

Però ara paguem les conseqüències d’aquests enganys, tan el govern espanyol com el català si haguessin pres les mesures fa sis mesos, aquestes haguessin pogut ajudar a fer més suportables els efectes de la crisi actuals. En honor a la veritat val a dir que no està en mans dels governs controlar el preu del cru, però sí que haurien pogut adoptar mesures abans, per evitar arribar al col•lapse actual que fa molt difícil la situació als transportistes, als pescadors, al món agrari i de retruc a tots els consumidors.

Cal destacar també que estem pagant les conseqüències de diversos anys inactivitat en la planificació de les polítiques econòmiques per part dels governs espanyols (des de la darrera legislatura del PP fins a l’etapa actual de Zapatero), durant els quals no s’han pres decisions econòmiques estructurals, tot i les mancances del sistema.

Baixant a la realitat catalana, durant la crisi de la vaga del transport, on ha estat i està el President de la Generalitat? Quina opinió té? Té alguna? I els consellers, on són?

L’encariment del preu dels carburants ha provocat una vaga de transportistes que afecta la normalitat de l’activitat del nostre país. Cal que des dels governs de l’Estat i de la Generalitat es lideri el procés de retorn a la normalitat i que s’impliquin en les solucions mitjançant l’impuls d’un pla de mesures per fer front a aquest augment dels combustibles.

L’únic partit que he sentit proposar l’adopció d’alguna solució ha estat Convergència, com per exemple constituir a Catalunya una taula específica de negociació i diàleg amb la presència de tots els sectors implicats; garantir els dispositius i les actuacions necessàries, per part d’ambdues administracions, per tal de garantir el desenvolupament habitual de la vida ciutadana i, especialment, per evitar problemes de trànsit, d’ordre públic i de subministrament de béns de primera necessitat com aliments o carburants; aplicar mesures fiscals deixant d’aplicar temporalment l’anomenat “cèntim sanitari”, és a dir, el recàrrec de 2,4 cèntims per litre que s’aplica a Catalunya sobre el preu de venda dels carburants, reduint els índexs, signes i mòduls dels règims d’estimació objectiva de l’IRPF i de l’IVA aplicables al sector del transport, pesquer i agrari, per tal d’adequar els rendiments estimats a la reducció de rendibilitat de l’activitat derivada de l’augment de costos dels carburants, que els impostos especials vinculats als carburants no formaran part de la base imposable de l’IVA; revisar i reduir les cotitzacions per accidents del treball i malalties professionals del sector del transport per carretera, les quals en l’actualitat es troben entre les més elevades de l’activitat laboral, superiors al risc laboral que comporten, d’acord amb les estadístiques de sinistralitat que ha tingut el sector en els darrers anys; regular la possibilitat d’accés a la jubilació anticipada dels conductors del sector del transport per carretera de llarga distància, com ja passa amb altres professions de risc elevat.

Per altra banda, caldria introduir mesures de caràcter sectorial, com instar el Govern de la Generalitat a reunir l’Observatori de Costos del Transport, ara inactiu, per tal que analitzi la situació creada per l’augment del preu dels carburants sobre el sector del transport per carretera i encarregui: un estudi sobre els costos del transport en la conjuntura actual que possibilitin la determinació d’unes tarifes de referència i un estudi sobre l’establiment d’un mecanisme de repercussió automàtica de l’increment del cost del carburant en les tarifes del transport.

CiU va fer la següent pregunta pública: com pot ser que davant de la crisi que hi ha, un fòrum de diàleg permanent entre la Generalitat o el món transport estigui inactiu?

Alarma social

2008-06-11T22:36:00.003+02:00

Des del dilluns a la matinada estem patint la vaga de transportistes més generalitzada del últims anys. Crec que és just reclamar allò que hom creu que és just. Crec que una de les accions reivindicatives és sortir al carrer a manifestar-se. Que carai! només faltaria que ara no poguessin ni sortir a queixar-nos!

He sentit aquests dies moltes coses, com que s'hauria de fer una llei de vaga. Per què? Per limitar la llibertat de manifestar-nos? Doncs, no companys, no és això! Les vagues estan per poder queixar-te de les condicions laborals que consideres injustes. Una altra cosa és que quan hom deixideix fer-ne ha de saber i ser conscient que la teva acció pot comportar un cert rebuix d'algun sector de la societat. Per tant, hem de ser llestos i cusosos al convocar una vaga per intentar aconseguir simpaties del màxim de gent possible, sobre tot de fora del nostre àmbit laboral. Fet que per aconseguir-ho caldrà no possar en un adjucat a la ciutadania sinò l'esforç de la vaga no serveix de res.

Per acabar i enllaçar amb el titol d'aquest post no entenc aquest "Alarma Social" de que ens quedarem sense abastiment de matèries de primera necessitat. Qui crea aquest alarma social, el govern? no perque no piula, no ha dit ni mu!, el mitjans de comunicació? ells informen del que està passant, els propis vaguistes? no ho crec, el ciutadà d'a peu? potser, perquè com esplicava el professor Soler i Sabater, sembla mentida com una comunitat pot tenir menòria històica encara que passin moltes dècades. Deia que els llocs on fes alarma social ha hagut i la gent s'ha llençat a fer provissions d'aliments pertanyen a comunitats que més van patir les restriccions a la Guerra Civil. Curiòs no?

Doncs, jo us proposo que siguem tots més racionals, i pensem que no estem en el 36, i que com totes les vagues al final sempre arriba.

2008-06-10T13:25:00.004+02:00

de directius com Joachim Hunold, director general de Air Berlin.

Aquest directiu a l'editorial de la revista Air Berlin Magazín va respondre a un escrit del govern balear de fer servir el català en els seus vols cap a les illes amb les següents afirmacions:

"Hi ha pobles de Mallorca en els quals els nens ja no parlen el castellà. En les escoles, el castellà és una llengua estrangera més"

"Els he de donar cursos de català per decret als meus empleats? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens dirigim en gallec o en basc? És que ja no parlen en castellà?"

"La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet una tornada als mini estats medievals. Fins ara em pensava que vivíem en una Europa sense fronteres"

Acompanyant aquestes paraules amb la següent vinyeta:

Sense comentaris!

A Cornellà s'inaugura la nova seu local de Convergència

2008-06-09T09:02:00.002+02:00

El passat dijous 5 de juny es va inaugurar la nova seu social de Convergència a Cornellà de Llobregat amb la presència d’Artur Mas. La nova seu està situada al carrer Major (C/ de Rubió i Ors, núm. 55) eix neuràlgic del casc antic. La voluntat de la gent de Convergència de Cornellà és que la ciutat tingui un lloc de referència, no només polític sinó sociocultural i obert a tota la ciutadania. Hi ha detalls que avalen aquesta voluntat: primer cal dir que és un local que fa xamfrà (Rubió i Ors/Miquel de Roncalí) i tota la seva façana és vidriera, el que permet que des del carrer es pugui veure l’activitat de l’interior. Segon, les persianes que tanquen aquestes vidrieres han estat grafitades per dos artistes locals, fusionant el logo del partit i federació amb imatges emblemàtiques de la ciutat, fent que encara que el local estigui tancat estigui parlant al ciutadà . Tercer, com abans aquest local havia estat un establiment comercial s’ha mantingut l’aparador principal per poder mostrar l’activitat pròpia del local i mostrar l’aparadorisme com a art.

Vista la descripció que he fet algú pot pensar que més que un partit polític, permeteu-me l’atreviment, sembli una galeria d’art. Però que el local tingui aquest aspecte i que periòdicament es vagin fent exposicions de pintures, escultures i d’altres mostres d’art, no pot fer pensar... i de política quan en parlen?

En definitiva, un partit polític ha de fer política i amb aquesta activitat cultural de l’agrupació local de Cornellà de Llobregat volia mostrar un tipus de política cultural que no es feia a la ciutat. Donar espais pels artistes novells del municipi.

Però que el bosc no ens deixi veure els arbres!

Us recomano les paraules de l’Artur Mas:

Comissió de Seu del Baix Llobregat

2008-05-22T12:53:00.004+02:00

El les passades eleccions a comissions d'estudi i de seu de la Universitat Oberta de Catalunya vaig decidir presentar-me com a candidat a la Comissió de seu del Baix Llobregat per poder aplicar el següent programa electoral:

View Upload your own

Després de la campanya electoral, entre el 7 i el 18 de maig es van celebrar les eleccions a aquestes comissions.

La meva sorpresa va ser ahir quan es van publicar els resultats electorals i vaig ser un del cinc escollits per formar part de la Comissió de seu del Baix Llobregat.

Consulta dels resultats [+]

El que tinc molt clar és el fet que cal prestigiar encara més l'UOC com una de les Universitats de referència, no només de l'elearning, sinó de tota la xarxa d'universitats.

2008-05-09T10:44:00.009+02:00

de polítics espanyols com en Guillermo Fernández Vara, President d'Extremadura.

Es pot dir que és ben bé el millor deixeble possible que el seu predecessor Rodriguez Ibarra podria tenir. Recordem que el president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, va advertir el passat dimecres 7 de maig que si es "toquen" els interessosextrenys amb un canvi en el model de finançament autonòmic, tal com promou la Generalitat, es veurà les "cares" amb l'Executiu català. Literalment va dir: "si ells toquen els nostres interessos ens trobaran i si ells volen, com volen ara, canviar el model de finançament, llavors ens veurem les cares". Tot seguit Vara va apostillar que ell li té "molt afecte" a Catalunya i al País Basc perquè sent tots dos pobles "també com propis" al formar part del "mateix país" (Espanya). "Jo no tinc la sensació de ser només extreny, sóc espanyol també", va sentenciar.

Fernández Vara va explicar que si bé ell va a defensar "a mort" els interessos d'Extremadura, no està "disposat" a "construir" el "futur" d'Extremadura "sobre la base d'haver de buscar sempre a algú amb qui batallar". El president extremeny va insistir que "Espanya no és la suma de 17 comunitats autònomes", sinó "una mica més", perquè en cas contrari "no seria Espanya". "Si vam criticar que els nacionalistes diguin alguns coses nosaltres no les podem dir", va puntualitzar. "Creiem que això de ser extremeny significa també ser espanyol, i no entenem una cosa sense l'altra", va afegir Vara, qui va advertir: "si tot ho trossegem al final Espanya va a quedar irreconeixible".

Els catalans hem de deixar-nos agradir d'aquesta manera?

Primer te la "foten" i després diuen que t'estimen.

Prou d'aquest tipus de fer política. Els catalans hem dedir prou!

Les enquestes de "El Periodico"

2008-05-07T10:19:00.007+02:00

M'és grat llegir avui l'escrit d'opinió de Xavier Rius a e-noticies, perquè va en el mateix sentit del meu post del passat dia 6 de març d'enguany.

També desconec si en Xavier Rius rebra la mateixa trucada telefònica que vaig rebre jo. Però es veu que quan posses el dit a la nafra i a algu li cou aquest s'enpipa força i comença a repartir al primer que té pel davant.

Sempre es criticable i es critica l'ingerència del partits polítics al mitjans de comunicació, però quina opinió hauriem de tenir quan són aquests que pressionen als polítics per haver criticat o parlat de coses que els dirigents dels mass media no els hi fan gaire gràcia?

La conclusió que estrec del que planteja en Xavier Rius és que caldria ser molt curòs a l'hora de creure's segons quines enquestes, sobretot quan en coneixem qui les cuina. És veritat que existeixen empreses molt serioses però també existeixen unes quantes que de serioses no tenen res. I com diuen els espanyols: "dime con quién andas y te diré quien eres". Si algú fa servir segons quines empreses ja podem deduir quina intenció hi ha darrera d'aquestes enquestes.

Qui ha fet Bono President del Congrés?

2008-04-02T13:28:00.003+02:00

Aquests últims dies m’ha semblat escoltar com un clam que la gran majoria dels catalans no ens feia cap gràcia que José Bono fos President del Congrés dels diputats però les dades i els fets desmenteixen aquesta remor.

En la votació d’ahir José Bono va ser escollit President del Congrés en segona volta amb un total de 167 vots a favor, dos menys dels esperats. No entraré en els possibles perquès d’aquest vots en contra, però si voldria fer una petita reflexió. Quin suport hagués tingut en Bono si tots els diputats catalans no l’haguessin votat?

Molt simple, 144. I ara no ostentaria aquest càrrec.

Dels 47 diputats que li corresponen a Catalunya, 25 sense cap condicionament li han donat suport.

Aquests 25 diputats són del partit socialista i representen més d’un milió i mig de catalans que els van votar. I jo em pregunto, tots aquests volien i volen a Bono com a President del Congrés?

Si és que sí. Perfecte. (encara que poso en dubte que tants catalans estiguin d’acord amb les tesis del Sr. Bono)

Si és que no. Només voldria dir a aquells que van votar al partit socialista que quan es vota una opció política es vota tot el paquet, ara no et queixis!

Per acabar no voldria deixar de contestar la pregunta del titular que és la següent: els diputats socialistes catalans han fet al Sr. Bono el tercer màxim càrrec de l’estat. Llavors, aquests 25 diputats que han donat el seu vot incondicional a aquest senyor defensaran sense límits els interessos de Catalunya?

Quina merda de país!

2008-03-10T00:16:00.002+01:00

Crec que ni PP ni PSOE mereixien el premi dels vots rebuts dels ciutadans de Catalunya en les eleccions d’ahir. Vist els resultats obtinguts pel PSC-PSOE i l’augment del PP, a Catalunya li ha de preocupar molt aquesta forta majoria dels socialistes i del reforçament del PP.

El que no puc entendre com un país, més concretament els seus ciutadans puguin premiar massivament a un partit que a incomplert la gran majoria de les promeses que havia fet a Catalunya.

Recordem:

-la ja famosa frase: “Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de
Catalunya”, i com un cop aprovat el grau de desenvolupament ha estat fins ara molt negatiu, incomplint la inversió que recull la Disposició Addicional tercera de l’Estatut (18,8%) que només ha arribat al 14,9%, i la realitzada ha estat concentrada en el TAV, sense projectar res de nou,

- el 21 de desembre de 2007 havia d’arribar l’alta velocitat a Barcelona,

- l’1 de gener del 2008 segons el president Zapatero davant el Congrés dels Diputats la Generalitat rebria el traspàs de la gestió de RENFE rodalies,

- després d’un teòric acord per els Papers de Salamanca, només ha arribat a Catalunya una primera part dels documents, quedant pendent tota la documentació de particulars i d’entitats,

- el retorn a la ciutat de Barcelona del Castell de Montjuïc va ser anunciada amb condicions però un any després el tema encara està pendent,

- a la tardor del 2007 s’havia de fer una proposta des del govern central perquè a la gestió de l’Aeroport del Prat hi participés la Generalitat,

- el juny del 2006, Zapatero va prometre la publicació de les balances fiscals.

Amb tot aquest panorama si li sumem el resultat del tot conegut de les conseqüències de les presses per acabar l’obra del tren d’alta velocitat, per purs interessos electorals, provocant el caos de rodalies més gran mai vist a Catalunya, amb interrupció del servei d’algunes línies durant setmanes. Com podem haver donat tant de suport a aquesta gent?

Quina merda de país...

Jornada electoral a Cornellà de Llobregat

2008-03-10T00:15:00.004+01:00

Durant el dia d'avui, a Cornellà de Llobregat, s'ha desenvolupat en total normalitat la jornada electoral.

Quan ha arribat l'hora de l'escrutini aquest ha estat llarg i feixuc, sobre tot pel que fa al recomte de vots dels candidats al Senat.

Un final de campanya no disitjat

2008-03-10T00:14:00.002+01:00

Ja comença a ser un pel fustrant començar campanyes electoral i no poder-les acabar. Fa quatre anys per culpa dels atemptats d'arrel islamista i avui pel grup d'arreplegat desempre que no fa cap favor a les aspiracions sobiranistes del País Basc.

Crec que ens hauriem de plantejar no suspendre cap més campanya electoral per culpa d'atemptats terroristes perquè si es fa els violents aconsegueixen part dels seus objectius que és influir, condicionar, i entrar en escena.

Si se seguís la campanya en normalitat seria el millor menyspreu pels terroristes i el millor homenatge a les possibles vistimes.

Convergència i Unió no ha suspés la convocatòria del Míting Final a Barcelona d'avui però ha reconvertit l'acte amb una concentració contra la violència i a favor de la pau. L'acte ha consistit en exposar el nostre posicionament davant als actes de violència i fer 5 minuts de silenci mentre s'escoltava "El cant dels ocells" interpretat per Pau Casals.

Carles Campuzano al Mercat Centre

2008-03-07T22:53:00.005+01:00

Avui a les 11 del matí ha estat a Cornellà el company i diputat Carles Campuzano per fer campanya per la nostra ciutat.

Cal destacar la visita al Mercat Centre i la bona rebuda que hem tingut. També hem copçat l'opinió de molts cornellanecs que havien votat al 2004 a ERC i en les eleccions del proper diumenge tenen previst votar-nos a nosaltres. Crec que si molts catalans fessin el mateix podríem tenir més dels 10 diputats de l'actual legislatura i esquerra podria arribar a perdre més del que creuen.

Els socialistes fan trampes!

2008-03-06T08:46:00.004+01:00

Llegint la premsa aquest matí m’he portat una gran sorpresa quan he vist el titular de “El Periodico de Catalunya” que diu:

Aquest TBO de la premsa escrita, vol eludir la legislació electoral vigent a l’estat espanyol publicant des d’Andorra uns sondejos per tal de donar un cop de mà als socialistes “espanyols”.

Tinc varies reflexions després d’haver llegit aquesta “notícia” i entrecomillo notícia perquè crec que més aviat és propaganda electoral socialista. Ja se sap que entre germans Nadal s’han de donar un cop de mà!

La primera reflexió és el fet que des d’un mitjà de comunicació català furgui fins el límit el bipartidisme espanyolista oblidant-se que si és “El Periodico de Catalunya” el gruix dels seus lectors són catalans i a Catalunya la realitat política és una altra.

La segona reflexió és la poca credibilitat de l’enquesta, només cal llegir la fitxa tècnica i es pot veure que amb només 600 enquestats a tot l’estat espanyol no pot afirmar i donar els titulars que donen, recordem que el Racòmetre eren 1000 enquestats i només a Catalunya!

La tercera reflexió és que la manipulació informativa que pretenen fer amb la utilització dels gràfics pocs acurats i esbiaixats els hi serveixen per poder argumentar la seva GRAN MENTIDA.

Última Reflexió, la GRAN MENTIDA és aquest titular: “El PP es col•loca a només 2,5 punts del PSOE i empata en escons “

Voleu saber la meva opinió d’aquesta GRAN MENTIDA? doncs el que busquen els socialistes i tot el seu entorn és fer creure als ciutadans que el PP encara pot guanyar, quan totes les dades que tenim ens diuen tot el contrari, i d'aquesta manera arribar a aconseguir una majoria amplia i si de rebot es pot arribar a la majoria absoluta millor, per no estar condicionats pels catalanisme polítics, i poder fer i desfer sense comptar amb Catalunya.

Davant d’aquesta situació, la ciutadania de Catalunya crec ha de reaccionar! Cap majoria absoluta a Madrid ha afavorit ni afavorirà els interessos de Catalunya. Ja coneixem perfectament què ha suposat per al nostre país una majoria absoluta socialista (LOAPA, oposició a l’obertura de TV3, inversions en infraestructures gairebé inexistents, TGV a Sevilla en lloc de Barcelona, manca flagrant de finançament...), exactament el mateix que el que va suposar la majoria absoluta del PP.

Catalunya només ha estat respectada, ha pogut avançar, ha pogut obtenir més autogovern, més inversió, etc. quan el Govern espanyol no ha tingut majoria absoluta, i ha requerit el suport de Convergència i Unió. Per exemple, quan Felipe Gonzàlez va perdre la majoria absoluta varem aconseguir un model policial propi amb el desplegament dels Mossos, i amb el PP sense majoria absoluta varem assolir un millor finançament, les competències de trànsit, la desaparició dels governadors civils, la cessió dels ports de Barcelona i Tarragona, la supressió del servei militar, etc.

Sense necessitat de condicionants, el PSOE i el PSC ben integrat dins de la família socialista, demostrarà el seu espanyolisme plenament equiparat al del PP, es negarà a desenvolupar l’Estatut, no tindrà cap impediment per vulnerar les competències de la Generalitat, reduirà tant com pugui les inversions en infraestructures, es negarà a traspassar rodalies i regionals de Renfe, etc. No és que ara tot això no hagi estat ja així –precisament perquè els socis del PSOE han donat un xec en blanc a Zapatero-, però amb majoria absoluta serà encara pitjor i a cara descoberta.

Un bon resultat de CiU serà garantia d’un PSOE condicionat, que no podrà fer el que vulgui amb Catalunya, sinó que haurà d’actuar a favor de Catalunya.

CiU podrà condicionar el nou govern del PSOE?

2008-03-04T20:11:00.002+01:00

Totes les enquestes publicades en els darrers dies indiquen que el PSOE pot guanyar clarament les eleccions. El Racòmetre del passat dilluns, la única enquesta feta en clau catalana, i per tant la que li podem donar una certa credibilitat a l’hora d’observar la projecció dels resultats del nostre país, es detecta la clara tendència de CiU a l’alça en vots i en escons. Si aquesta enquesta es confirmésen els resultats del proper 9 de març, CiU seria decisiva per condicionar un possible govern del PSOE.

Tal com pinta crec encertat assenyalar és que el vot útil catalanista només el representa Convergència i Unió. Davant la bipolarització que intenten imposar PSOE i PP amb els dos cara a cara realitzats a Tv, només existeix una resposta possible per trencar aquest joc de dos i és CiU.

Si ens refiem de les enquestes i de les tendències que marquen podríem afirmar que guanyarà el PSOE, i per tant la por a una victòria del PP s’ha esvaït totalment. Ara, pels catalans, la prioritat és votar en clau catalana, votar perquè aquests quatre anys Catalunya estigui defensada, i això no ho faran els socialistes catalans, això només ho pot fer Convergència i Unió, com ha demostrat sempre que ha estat decisiva a Madrid.

El vot espanyolista a Catalunya, representat pel PSC-PSOE i el PP, està mobilitzat i amb el risc que sigui més fort que fa quatre anys. Per tant, el que no es pot permetre el nostre país és que el vot catalanista es divideixi o es quedi a casa: s’ha de mobilitzar, i expressar a les urnes l’exigència de respecte per Catalunya.

Per votar el PP i PSOE hi ha tot l’Estat. Per votar en clau catalanista, només hi ha els catalans.

Resultats del vuitè Racòmetre

2008-03-04T09:04:00.004+01:00

Si avui es fessin les eleccions generals, el PSC guanyaria a Catalunya, però podria arribar a perdre fins a tres diputats.

El PSC té una forquilla d’entre 21 diputats i 18: això vol dir que es podria quedar amb els mateixos que ha tingut aquesta última legislatura, 21, o perdre’n tres.

Convergència i Unió podria mantenir els 10 o pujar fins als 13.

El PPC passaria dels 6 que ha tingut fins als 8 o 10.

Esquerra Republicana cauria des dels 8 fins als 4 o 6.

I Iniciativa mantindria els 2 diputats que ha tingut aquesta legislatura.

Ciutadans NO tindria representació.

Aquest sondeig electoral del Racòmetre es va fer entre els dies 25 i 28 de febrer. Van ser entrevistes telefòniques a 1.000 persones, amb un marge d’error de +/- 3,16%.

El Racòmetre el fa FeedBack.

Cal tenir ben present que les enquestes publicades per alguns diaris tenen una mostra a Catalunya molt reduïda, i per tant, amb uns resultats molt poc fiables, especialment a Lleida, Girona i Tarragona. Així, mentre el Racomètre està fet en base a una mostra de 1.000 persones de Catalunya, l’enquesta de La Vanguardia té una mostra de 1.200 enquestes per tot l’Estat. Les primeres són unes enquestes en clau espanyola, per saber qui guanyarà les eleccions i el paper de PSOE i PP. Per contra, el Racòmetre, en clau catalana, ens permet veure el comportament dels diferents partits a Catalunya.

Presentació del programa electoral a l'AV Centre Social Almeda

2008-03-04T07:55:00.001+01:00

Míting a La Farga de l'Hospitalet

2008-02-27T07:19:00.009+01:00

Aquesta nit he tingut el plaer de participar en un míting de campanya de CiU a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat, d'una forma activa, d'una formaque no ho havia fet fins ara. He dirigit unes paraules a tota els assistent dient:

"Bon vespre,

a totes i tots per la vostre assistència,

Soc Joan Gavaldà de Cornellà de Llobregat i formo part de la llista de Convergència i Unió al congrés de diputats.

Permeteu-me que us faci una petit comentari i com no tinc gaire temps intentaré ser molt breu :

Després del cara a cara d’ahir, no us deixeu intimidar per la seva repercussió mediàtica. Els socialistes i populars els interessa que sembli que es cosa de dos, perquè volen tenir les mans lliures i no dependre del catalanisme polític. Però l’experiència dels darrers anys fa que puguem afirmar que a Catalunya i als seus ciutadans ens interessa tenir una força política que defensi amb contundència els nostres interessos, el nostre país.

Convergència i Unió, som aquesta força i com a partit nacionalista el nostre veritable adversari és l’espanyolisme que representen aquest dos partits polítics.

Recordeu aquella dita: “Dos es barallaven i el tercer va rebre”!!!!!
PSOE i PP es barallen i Catalunya és l’ase dels cops!!!
Catalunya sempre és qui rep.

Fem que Catalunya no torni a rebre més!
Feu que Catalunya torni a ser respectada!!!"

Compromis amb Catalunya

2008-02-27T07:14:00.002+01:00

Inici de campanya

2008-02-25T14:51:00.002+01:00

El passat divendres 22 de febrer a mitjanit es va donar el tret de sortida de la campanya electoral que culminarà el proper 9 de març en les eleccions a les Corts Generals.

L'acte de Convergència i Unió a Barcelona va ser al Pavelló de la Nova Icària, i puc dir que va anar força bé. Vaig poder respirar alguna cosa especial a l'ambient que em dona molt bona sensacions cara als resultats de la nostra federació.

En aquest acte vàrem poder veure per primera vegada, d'ença de l'intervenció quirúrgica, a Josep Antoni Duran i Lleida. Fet molt destacable per tots nosaltres i per ell mateix.

Recull de premsa

2008-02-17T08:01:00.015+01:00

Avui diumenge 17 de febrer de 2008 recomano els següents articles:

Vet aquí una vegada que va guanyar el PSOE, de Vicent Sanchís

PSC: el futur del passat, de Iu Forn

Raons de camuflatge, de Vicent Villatoro

La huelga ideológica, de Pilar Rahola

Del TGV a l' AVE, de Carles Campuzano

Kosovo, un camino de sufrimiento hacia la independencia, fotogaleria de "El Pais"

Espanya i jo som així, senyora, de Juan Jose Lòpez Burniol

No sobra tiempo, de Miquel Roca
Peligroso «efecto Kosovo», editorial ABC
¿Más tensión?, de Maria Jesús Pèrez

Resposta a "La poca conveniència de la comunicació “reciclada” (II)" de Francesc Grau

2008-02-12T20:15:00.001+01:00

Llegint l'article “La poca conveniència de la comunicació “reciclada” (I)” de Francesc Grau estic totalment d’acord quan descriu l’error de comunicació que suposa reutilitzar conceptes d’una campanya associada a una marca per anunciar-ne una altra. Una campanya en teoria està dissenyada per personalitzar una marca i com bé diu per “posicionar a la ment dels consumidors les qualitats del seu producte” per tant és molt estrany i fins i tot un greu error fer servir una campanya que ja ha estat dissenyada per un altre producte.

Un cop llegit aquest primer article em vaig interessar per llegir la segona part “La poca conveniència de la comunicació “reciclada” (II)” i tot estar-hi d’acord crec que ha comès una errada de documentació perquè deixa entreveure, quan diu “Perquè si els primers que van sortir amb “sentit comú” (PPC) ara hi tornessin, sí que tindríem un espectacle ben poc comú...” que el lema de campanya “Sentit Comú” que fa servir el grup de suport a la candidatura a Josep Antoni Duran i Lleida per a les properes eleccions és una reutilització i/o reciclatge del “Sentit Comú” que va fer servir el PP al 2006.

Crec que en honor a la veritat caldria dir que l’eslògan “Sentit Comú”, Convergència i Unió el va fer servir a les darreres eleccions a Corts Generals del 14 de març de 2004 on es volia recollir després d’una legislatura prou complicada (recordem la Guerra de l’Irak, transvasament de l’Ebre, primer tripartit a Catalunya, entrevista de Carod amb ETA, etc.) intentar posar una mica de seny a la política. Aquest “Sentit Comú” va ser una campanya dissenyada perquè CiU afrontés aquelles eleccions. Com hom sap arran d’aquelles eleccions va canviar el color polític del govern espanyol i tal i com ha anat la legislatura que ara ha acabat, per tal de donar suport al candidat de CiU al Congrés de Diputats un grup de persones van recuperar aquell lema de la campanya de CiU per autodemoninar-se.

En aquest sentit si algú va reutilitzar el concepte va ser el PP a l’any 2006 i no pas CiU al 2008 perquè l’eslògan actual d’aquesta formació política és “Respectaran Catalunya”.

Però aquest reciclatge de campanyes no ha sigut només un problema de CiU amb el PP, sinó que en les darreres eleccions municipals del 2007 el PSC va fer servir “Noves idees” que ja havia utilitzat CiU en les eleccions municipals de 2003, tal i com va recollir i denunciar e-noticies. Per tant, en matèria de comunicació, ja és ben cert que podem ficar al mateix sac el PP i el PSC copiant campanyes d’altres.

Per acabar i adreçant-me directament al Francesc Grau voldria reiterar el meu suport en el fons dels teus articles perquè és veritat que repetir, reproduir, copiar o reiterar el què altres ja han dit és pecat mortal en la professió de comunicador. Com bé dius “Tan per motius professionals (manca de treball creatiu), com d’eficàcia comunicativa (sortir amb un material usat per la “competència”), trobo aquesta campanya sense massa força i creadora d’equívoc de missatge.”. Però el que si que et recomano que perquè no tornis a fer afirmacions no ajustades a la realitat caldria que et documentessis millor.

No sent malpensat i atribuint el fet a un error de documentació, veig una pena el resultat final d’un article que s’hi pot estar d’acord en el fos però com la informació feta servir no es certa desvirtua, perd valor i veracitat. Però si per contra el que pretenies era intentar enxampar tramposos crec que has errat el tret.

De que parlara CiU durant aquesta campanya?

2008-01-30T16:23:00.001+01:00

Aquests darrers dies estem assistint a una subasta pública de promeses electorals dels populars i socialistes que realment dona pena. Convergència i Unió durant la campanya ens hem compromés a parlar de temes reals i assolibles. Per aquesta raó:

Parlarem d’educació.
Perquè ni el Pp ni el Psoe no han estat capaços de posar-se mai d’acord per pactar un sistema educatiu estable estatal. Convergència vol un pacte escolar que recuperi els principis de respecte, autoritat, reconeixement de l’esforç i el mèrit.

Parlarem de polítiques en favor de la família.
Perquè per la gent de CiU és molt important la natalitat, ja que invertir en política familiar és la millor manera d’invertir en el futur.

Parlarem de seguretat.
Perquè com el Psoe no ha volgut modificar el Codi Penal tal i com proposava CiU per poder tenir un instrument més per lluitar contra la delinqüència organitzada hi tornarem a insistir.

Parlarem de política social.
Perquè si alguna força política s’ha ocupat des del primer moment de les persones amb tot tipus de dependències ha estat CiU. Tot i no ser decisius a Madrid, per exemple, hem fet possible que una persona discapacitada que treballa pugui cobrar el sou i la pensió no contributiva. I hem fet compatibles la pensió del SOVI amb la de viduïtat. Si som decisius tenim diverses propostes que podran ser possibles i que a més no envairan competències de la Generalitat de Catalunya.

Parlarem de pensions.
Perquè no existeixi cap pensió de viduïtat i de jubilació, per sota del salari mínim interprofessional en acabar la propera legislatura.
Parlarem d’aigua.Perquè continuem defensant que la resposta a les necessitats d’aigua passa pel transvasament del Roine.

Parlarem d’economia.
Perquè en aquests dies s’ha perdut molt de temps parlant de Solbes i de Pizarro quan el que necessita l’Estat, i especialment Catalunya, és donar resposta a la desacceleració econòmica i per això cal reforçar els nostres actors productius.

Parlarem de la capacitat adquisitiva dels ciutadans.
Perquè hem alertat que la capacitat adquisitiva de la ciutadania està disminuint, per això hem proposat al Psoe que baixi l’IVA que s’aplica a la factura energètica del 16 a 7%, per deixar nou punts d’IVA a la butxaca del ciutadà, i hem demanat que abaixi un 5% les retencions de l’IRPF per salari i per pensió. Però ni Solbes ni Zapatero ho han volgut fer cas.

Respectaran Catalunya

2008-01-29T20:40:00.000+01:00

Des de fa ja més de quatre anys Catalunya s’ha convertit amb l’ase dels cops, la nina lletja que tothom se’n en riu. És com aquell cunyat excèntric que ningú li té cap respecte. Catalunya pateix d’aquest mal. Entitats econòmiques, socials, institucions de l’estat, partits polítics com el PP o el Psoe, tothom li a perdut el respecte al nostre país. Per aquesta raó en les properes eleccions a les Corts Generals una de la feina principal, com a catalans, és intentar transmetre a la ciutadania què és el que ens juguem: si volem continuar tal com estem o volem que les coses canviïn i que es torni a respectar Catalunya. Als darrers anys s’ha demostrat que ni el PP ni el PSOE, aquest últim amb la complicitat moltes vegades de partits “catalans” com Erc i Icv, no han fet res per la defensa del nostre país ans el contrari.

CiU és la força que Catalunya necessita per tornar a ser respectada.

El que és clar que després d’aquestes eleccions o hi haurà un govern popular o socialista. Els populars volen tornar a governar i ja sabem com se les gasten, i els socialistes aspiren a tenir majoria absoluta. Us podeu imaginar a una Magdalena Àlvarez amb majoria absoluta? Només CiU pot fer que ni el Pp ni el Psoe ens marqui el pas a Catalunya. Per tant el que li convé al nostre país que CiU surti reforçada després de les eleccions per tenir força i capacitat decisiva a la política espanyola, per defensar els nostres interessos i perquè ens tornin a respectar.
Des de CiU treballem incansablement per tenir la màxima capacitat de decisió des de les nostres institucions per a resoldre i respondre a les necessitats i problemes de la gent, per tenir més poder polític per a les nostres institucions i per al nostre país, per tenir més poder econòmic, per fer complir l’Estatut i per resoldre el finançament del nostre país.

Llistes definitives de CiU a Corts Generals

2008-01-27T22:27:00.000+01:00

Ahir al Consell Nacional conjunt de Convergència Democràtica de Catalunya i d’Unió Democràtica de Catalunya, va ratificar les llistes definitives per a les quatre circumscripcions de Catalunya a les Corts Generals.

Per Barcelona

CONGRÈS
1. Josep Antoni Duran i Lleida

2. Pere Macias i Arau

3. Mercè Pigem i Palmés

4. Carles Campuzano i Canadés

5. Immaculada Riera i Reñé
6. Josep Sanchez i Llibre

7. Manuel J. Silva i Sánchez
8. Josep Rull i Andreu

9. Ivonne Griley i Martínez

10. Lourdes Ciuró i Buldó

11. Eva Parera i Escrich
12. Joan Camprubí i Masallera

13. Calamanda Vila i Borralleras

14. Margarida Payola i Lahoz

15. Raimon Gusi i Amigó

16. Maria Casellas i Rocabert
17. Anna Maria Maristany i Posadas

18. Antoni Valdivia i Navarro

19. Genís Boadella i Esteve

20. Núria Santacana i Vidal
21. Carles Domingo i Díaz
22. Roser Costa i Gil

23. Marta Carreras i Diego

24. Lluís Pujolàs i Sala

25. Jordi Monrós i Ibáñez

26. Jaume Oliveras i Malla
27. Maria Gràcia Escabia i Ruiz

28. Carles Deprius i Flores

29. Joan Baptista Gavaldà i Moran

30. Rosa Carrasco i Azemar
31. Xavier Trias i Vidal de Llobatera

Suplents

1. Mercè Soler i Sanchís

2. M. Àngels Guitart
3. Agustí Segura i Vives
4. Ferran Guasch i Adan

5. Marta Garcés i Lanciano

6. Jaume Casanovas i Rodríguez

7. M. Victòria Sànchez i Castro

8. Josep Zalacain i Suárez

SENAT

Montserrat Candini i Puig

Suplent: Marc Pifarré i Estrada

Feliu Guillaumes i Ràfols

Suplent: Albert Marco i Zaurin

Jordi Torra i Vendrell

Suplent: M. Carme Sayós i Motilla

Per Tarragona

CONGRÈS

1. Jordi Jané i Guash

2. Raül Font i Plana
3. Immaculada Juan i Franch

4. Xavier Bagés i Llasera

5. Sílvia Pomés i Roset

6. Oriol Vázquez i Tarrida

Suplents

1. Pedro Álvarez i Puyol
2. Anna Ramos i Castro

3. Santiago i Guasch

SENAT

Josep Maldonado i Gili

Suplent: Jordi Just i Miró

Salvador Pallarés i Brull

Suplent: Rosa Clara Prades i Beltran

Rosa Pertegaz i Lafont
Suplent: Josep Subirachs i Pedret

Per Girona

CONGRÈS

1. Jordi Xuclà i Costa

2. Montserrat Surroca i Comas
3. Josep Trias i Figueras

4. Cristina Mascarreras i Sabrià

5. Jordi Munell i Garcia

6. Montse Roura i Massaneda

Suplents

1. Miquel Casagran i Juera
2. Lluís Costabella i Portella

3. Coralí Cunyat i Badosa

SENAT

Rosa Núria Alexandre i Cerarols

Suplent: Ricard Font i Hereu

Josep M. Guinart i Solà
Suplent: Roser Urra i Fàbregas

Carles Pàramo i Ponseti

Suplent: Jaume Sagrera i Lloveras

Per Lleida

CONGRÈS

1. Contxita Tarruella i Tomàs
2. Ramon Companys i Sanfeliu

3. Maite Ramoneda i Sentenach

4. Antoni Postius i Terrado

Suplents

1. Xavier Vall-llebrera i Santesmasses
2. Àfrica Aldavert i Agell

3. Marc Calderó i Cluet

4. Meritxell Planes i Bastida

SENAT

Ramon Alturo i Lloan

Suplent: Josep Maria Maench i Biela

Albert Muntada i Mosella
Suplent: Xavier López i Seuma

Maite Rivero i Segalés

Suplent: Míriam Sentín

Que han fet en quatre anys?

2008-01-27T14:02:00.000+01:00

Ara que ja s’ha acabat la legislatura i a les portes de la campanya electoral per les eleccions del 9 de març és bon moment de fer un petit balanç dels principals trets que han caracteritzat la legislatura espanyola que ha estat els incompliments de Rodríguez Zapatero i del Govern espanyol amb Catalunya. Si les promeses de ZP cotitzessin a la borsa, tindríem una crisi bolsària més important que l’actual. Recordem els seus incompliments en l’aprovació de l’Estatut, “recolzaré l’estatut que aprovi el Parlament de Catalunya”; en l’inici del desplegament de l’Estatut; en la inversió de l’Estat a Catalunya, sobretot del que recull la Disposició Addicional 3a de l’Estatut encara falten 1.500 milions d’euros corresponents al 2007 i al 2008; en l’arribada de l’AVE a Barcelona el 21 de desembre, i l’incompliment de la previsió d’arribada a la Catalunya nord; en el traspàs de rodalies a la Generalitat aquest mes de gener; o en el retorn de la totalitat dels documents dipositats a l’Arxiu de Salamanca.

En honor de la veritat si de Rajoy no es pot esperar res, ni tan sols bones paraules, de Zapatero i dels socialistes en general, l’únic que s’ha aconseguit són mirades positives, tarannà positiu i bones paraules, però a l’hora de veritat, el president del Govern espanyol ha fallat, i ha menystingut Catalunya.

Cal assenyalar que els incompliments de ZP van lligats a un altre dels trets que han caracteritzat la seva manera de fer: la frivolitat. Aquesta frivolitat és la que li va fer prometre, per exemple, que traspassaria rodalies i regionals l’1 de gener, tot i no tenir voluntat real de fer-ho; i la que li va fer dir només un dia abans de l’atemptat a la T-4 de Barajas que la pau estava més a prop que un any abans.

Cal lamentar també que el Govern espanyol hagi tingut una manca de respecte evident per l’autogovern de Catalunya, tirant endavant moltes lleis clarament laminadores de les competències de la Generalitat. Així doncs, la seva actuació diària demostra una manca de lleialtat institucional evident envers el text estatutari que ells mateixos van votar, combinat amb un Govern tripartit que ha deixat fer sense plantar cara. Com ara en la Llei d’horaris comercials; en la Llei de la dependència, on fins i tot el Consell Consultiu va declarar que més del 70% del contingut vulnerava l’Estatut, però el tripartit va decidir no recórrer-la al Constitucional; en els Pressupostos de l’Estat pel 2007 i pel 2008, on no s’ha complert la disposició addicional tercera de l’Estatut relativa a la inversió de l’Estat a Catalunya; en el Reial Decret d’Implantació de la tercera hora de llengua castellana als centres d’ensenyament; en la Llei per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos de efecte hivernacle; en la Llei de desenvolupament rural; en el Reial Decret-Llei 12/2005, de 16 de setembre, pel qual s’aproven determinades mesures urgents en matèria de finançament sanitari; en el Reial Decret-Llei 11/2005, de 22 de juliol, pel qual s’aproven mesures urgents en matèria d’incendis forestals; en el Reial Decret-Llei 7/2005, de 22 de abril, pel qual es modifica la Llei 2/2004, de 27 de desembre, de
Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2005, en matèria de finançament de la formació continua; en els ajuts als joves de menys de 30 anys per accedir a un habitatge; o en el Decret d’ordenació d’ensenyaments universitaris, per citar uns exemples.

També cal destacar que la política social del Govern Socialista, la seva política “estrella” ha estat una política d’aparador. La Llei de la dependència, ha estat una llei molt mediàtica, però la realitat és que a dia d’avui, pràcticament no hi ha cap persona que hagi rebut un sol euro en referència a aquesta llei (de les 24.000 persones a les quals se’ls ha acceptat la sol·licitud, només 74 han cobrat les ajudes); a l’hora de modificació substancial de les pensions no ha hagut una voluntat explicita, malgrat que hi ha moltes persones, pensionistes, jubilats, viudes, que cobren una sola pensió que no arriba als 500 euros. Per exemple, una viuda només pot cobrar el 52% del que cobrava el marit. Convergència durant tota la legislatura va estar defensant apujar-ho al 70%, però el PSOE no ho ha acceptat; en l’àmbit de la política d’immigració no s’ha fet res en els últims quatre anys, el Govern espanyol i el PP no han sabut fer altra cosa en aquesta matèria que tirar-se els plats pel cap discutint el sexe dels àngels.

És veritat que la legislatura ha tingut dues etapes, la primera en la qual va dominar el bon tarannà, que es va traduir en perspectives d’esperança d’una nova dinàmica de diàleg en contrast amb l’anterior Govern d’Aznar i que va durar fins a l’aprovació de l’Estatut de Catalunya; i una segona de supervivència del Govern espanyol on desapareix el bon tarannà, aquest comença a trobar dificultats i ha d’aprovar les seves iniciatives avui amb uns i demà amb uns altres. El Govern Socialista ha arribat al final amb moltes dificultats. Dos exemples ho demostren clarament: de quina manera ha aprovat els últims pressupostos i com ha salvat la petició de cessament de la ministra de Foment, recorrent a persones trànsfugues que procedien d’altres forces polítiques com el PP (i prometent-los un lloc a la llista).

CiU ha dut a terme una oposició constructiva, que ha donat uns resultats prou positius com la rebaixa de l’impost de societats en cinc punts, la millora de la LOE, la reducció del cost de les famílies vinculat a l’ampliació de les hipoteques, entre altres qüestions. També cal recordar que Convergència i Unió, amb aquesta oposició constructiva, és el grup que més iniciatives ha vist aprovades.

Convergència i Unió és la única garantia perquè Catalunya tingui algú qui la defensi.