El Club dels Pollastres Tendres (un aplec d'intel·lectualitat burra)

Treure's un pes de sota

2008-07-25T19:14:00.002+02:00

No, lectors ociosos i macabres. No us parlaré d'operacions d'hèrnia testicular. Avui m'he desempallegat del meu vehicle de transporc habitual: la moto. I no era aquesta:

A que no te haces un 'wheely'?

Els motius són diversos. Entre ells, el d'haver comprovat que, efectivament, el motociclisme no és un esport. I si ho és, no entenc perquè se m'ha posat un cul com el de la Jennifer Lopez. Últimament, he notat com els Latins em perseguien fins la porta de casa amb objectius bruts i luxuriosos. I encara que no vulguis, és una situació incòmoda. M'haguès acabat convertint en una Latin Drac-Queen. A banda de que m'haurien deixat el bullaquens com el d'un gall d'indi el dia d' Acción de Gracias.

Sigui com sigui, m'ha fet llàstima vèndre-la. Una moto a la ciutat és molt útil, i amb ella he viscut moments d'autèntic moto gp. És curiós com l'ésser humà s'acaba 'encarinyant' fins i tot de les coses més inútils. Per cert, Oleguer ha fitxat per l'Ajax...

...Catalunya fa pudor a Benzina Dos Santos.

Edicions limitades (tonteria sense límits)

2008-07-15T21:23:00.000+02:00

Estimats pollòfils, cap de nosaltres pot escapar dels afilats testicles del màrqueting. Tots, fins i tot el més punky brewster, ens hem sentit seduïts algun cop per les sofisticades estratègies de venda de l'empresa capitalista. Entre aquestes tàctiques, es troba la de les "Limited Edition", productes de tirada curta dedicats a un públic selecte i fetitxista. A continuació, passo a enumerar algunes de les Edicions Limitades que, incomprensiblement, mai van veure la llum:

- La moto dels pervertits sexuals: Ducati Monster of Amstetten

- El cotxe dels sodomites senyorials: Audi A4 Patas

- El polo dels pijos solidaris: Lacoste Da morte

'Save the crocodiles'

- La guitarra dels cinèfils: Fender Burt Lancaster

- El cotxe de les filles il·legítimes: Opel Hijastra

- Un altre de cotxes: Honda Civic, Joan Marc Ed.

- La sèrie de bany per a escriptores bledes: Speedo Freire

Tots ells, genials alguns, aspactaculàs els altres, han patit les misèries d'una societat intolerant i políticament correcte. Amb tot, algunes companyies han estat valentes i han tret al carrer models no exempts de polèmica. Gràcies a això, avui dia podem disfrutar de productes com aquest:

'Volkswagen Golfa GTI', para ti, guarrilla de Pedralbes

Catalunya fa a pudor a benzina...

Futurisme periodístic (Gabinet del Prof. Remenabústies)

2008-07-09T22:05:00.003+02:00

VOLS CONÈIXER EL TEU FUTUR?

...DONCS ESPERA'T UNA MICA

Una gesta heròica

2008-07-06T22:49:00.005+02:00

Polli-pollis de mitjanit, ja tenim campió de Wimbledon. El de manacor caurà tan malament com volgueu, però és un lluitador como la copa de un Pino D'Angio. Sigui com sigui, tots estarem d'acord en una cosa: el partit s'ha fet molt llarg. De fet, és de domini públic que han començat jugant sobre herba i han acabat fent-ho sobre terra, perquè s'han carregat la pista.

["Vamos a por la décima, chavales!"]

Val a dir que no és el primer cop que una cosa que semblava curta s'acaba fent llarga. La meva nòvia us ho pot confirmar. La llarguificació de les tasques és un fenomen molt comú. Quants cops us heu posat a ordenar els cd's i se us ha fet de nit? I el pitjor de tot és que no ho pots deixar per demà, perquè saps que la classificació canviaria totalment.

A aquests efectes, és per tots coneguts el cas de n'Oswald Frey III, Rei de la Corona britànica, que un dia es va despertar i va decidir ordenar tots els seus súbdits per ordre alfabètic. En arribar al n.3.274.543, però, es va encallar. L'home en qüestió es deia David O'Brian.

En qualsevol cas, el tenis és un esport que té molt a veure amb l'alta política: 2 homes adinerats passant-se la pilota davant la impotència de milers de persones. La diferència és que al tenis, un dels dos perd.

Virginitat

2008-06-27T15:24:00.004+02:00

Estimats pollastrelectors, la virginitat és una situació incòmoda a qualsevol edat, però especialment a l'adolescència. Amb tot, alguns arriben a una edat on, davant la seva conservació, cal començar a posar en dubte que el subjecte no hagi 'sentit la crida de Déu'. A continuació, us deixo un seguit d'eufemismes que poden utilitzar-se per a definir algú que 'gaudeix' d'una inexperiència sexual tardia: Per a ells:

No ha sucat el melindro
No li han tret punta al llapis
El seu intrèpid explorador no ha fet espeleologia
Té un affaire amb el seu coixí
Encara ha de venir el Rei Artur a desenterrar el seu Excalibur

Per a elles:

Té pared mestra
Té la persiana baixada
No ha portat gent a casa
Té un índex de penetrabilitat = 0
Cal pagar peatge

Unisex -bisexual, com diria aquest-

Treballa a la Virgin
Li falta matricular-se del Practicum
Creu que degustar el plaers de la carn vol dir menjar xurrasco
Folla menys l'Iron-side al saló de l'automòvil
Folla menys que el Pedrosa

Res més per ara.

La importància dels factors de localització

2008-06-15T19:00:00.006+02:00

Mamífers pollàntrops, el lloc on naixem determina el camí que seguirem a les nostres vides. Sense anar més lluny, el bò d'en Tarzan, el Rey de los monos (títol que més tard li usurparia Dainese) va crèixer pensant que era un goril·la amb un problema d'alopècia galopant. El següent exemple ens demostra fins a quin punt el context geogràfic influencia l'ésser humà:

Louis Vuiton - nascut a: França. Professió: dissenyador d'alta costura.

Sig. Buitoni - nascut a: Itàlia. Professió: Fabricant de pasta.

Sr. Butano - nascut a: Espanya. Professió: Butanero.

Un altre exemple:

Simon Crafar- nascut a: Nova Zelanda. Professió: Pilot de motos.

Simón Bolívar - nascut a: Veneçuela. Professió: Llibertador.

Don Simón - nascut a: Espanya. Professió: Fabricant de vi peleón.

2 vides emocionants contra una entregada al foment de l'alcoholisme de baixa estopa. Però, està tot perdut pels catalans? Ens hem de resignar a ser uns perdedors? Comprovem-ho:

Oliver Stone. Nascut a: Estats Units. Professió: Director de cine.

Jan H. Steen. Nascut a: Holanda. Professió: Pintor de l'edat d'or Holandesa.

Germans Roca. Nascuts a: Catalunya. Professió: fabricants d'inodors.

Sense glamour, però rics. Convertim la caca en or, com el Rei Midas. Quan el món s'acabi, no esperem veure els nostres noms escrits en lletres daurades als títols de crèdit, però gana no en passarem.

L'Infern a la Terra

2008-06-08T20:13:00.004+02:00

Amics, saludats i coconuts, el mal pot presentar-se de múltiples maneres. Una fruita prohibida, una dona bonica, un guionista de 'La Tira'. Cal estar alerta, perquè Llucifer és com els clients de Corporación Dermoestética: pot adoptar qualsevol forma. Sense anar més lluny, aquesta setmana m'ha sorprès al davant de casa. Les imatges que veureu a continuació, a part de tenir una qualitat definible en termes tècnics com 'de merda', pot ferir la sensibilitat d'alguns espectadors (si heu sobreviscut al final d'Indiana Jones i la Cagalera de Cristal, tranquils, ho superareu) :

En efecte. Això que heu vist té l'aparença innocent d'una fira de barri, però al darrere s'hi amaga la mà del Maligne, aquella amb la que practiques l'onanisme. La seva signatura és inconfusible: Una barreja de cançons infantils i reggaeton sonant a tota castanya. Apologia del sexe amb infants fins ben entrada la matinada. Llums de neó, xandalls d'skay i el bò i millor de la delinqüència juvenil. Una densitat de mal per metre quadrat digne de la ment més retorçada. Com m'agradaria sepultar-los a tots en un immens núvol de sucre, formant una crisàlide gegant i llafiscosa que prengués la forma al·legòrica del que realment són: Capullos!

Déu meu, perquè ens has abandonat...és per això?

El pitjor grup de la història

2008-06-04T16:59:00.008+02:00

Presiosuras i hermosuras d'elpitdepollastre, el món de la música està plagat d'impostors. Els americans tenien la Janis Joplin, i a nosaltres ens va tocar la Masiel. Algú pot pensar que només aquí tenim músics dolents. Però com diria aquell: Al loro!que això no és així. I per demostrar-ho, m'he proposat dissenyar el que seria 'El pitjor grup de la història de rock'. Va por ustedes:

Cantant: Jim Morrison

El sobrevalorat frontman dels Doors va aconseguir fer creure a molta gent que sabia cantar, quan l'únic recurs que tenia per escapar de les seves desafinades monotonals era fotre 'berridus' al·legant que s'havia transformat en un personatge decadent anomenat 'el Rey Lagarto', tot a causa d'un pressumpte trauma infantil que, estic convençut, es va inventar. Pretenciós, megalòman i sense puta idea de música. A la majoria dels amants de la música ens fa vergonya reconèixer que, durant una època, vam adorar un ídol tant detestable.

Guitarra rítmica: Avril Lavigne
Angus Young és capaç de fer himnes amb només 3 acords. Aquesta adolescent 'emo' i pija, en canvi, té com a màxima aspiració musical combinar el color de la seva guitarra amb la ratlla d'ulls. És la causa que als aparadors del Pull&Bear els maniquís portin guitarres.

Guitarra solista: Vernon Reid
Podria citar-ne molts. Des de l'onanisme intrascendent d'en Satriani fins als auto-loops de Carlos Santana, passant pels solos arrítmics de Noel Gallagher (he vist cumbas amb més formació musical que aquest cap d'orinal). Tanmateix, em quedo amb el guitarrista de Living Colour. De tots els aprenents d'imitadors del gran Hendrix, aquest n'és el més indigne.

Baixista: Pete Wentz
Aquest fashion-punky és el baix més odiat de la història. Només us diré que l'integrant del grup -de merda- Fall Out Boy, va haver de recòrrer a fer-se una foto del seu membre (que no reproduiré perquè em consta que hi ha molts nens que llegiexen aquest blog) per vendre més discos. Els més morbosos la podeu veure aquí.

Bateria, compositor i líder del grup: Phil Collins
Algú dubtava que seria ell? Calb, familiar i assidu de Rac105. Representa tot el que no ha de ser mai una estrella del rock'n'roll. Se m'acuden d'altres cognoms que anirien bé amb Phil, però us els deixo a vosaltres.

["Mira que en sóc de bon nano..."]

Fins aquí la meva formació. Igual no us agrada, però recordeu que aquest tipus de coses es fan per provocar.

PD: Mànager: Allan Williams, 1r agent dels Beatles i visionari de l'alçada de Serafín Zubiri.

"Es cosa de hombres"

2008-05-29T15:55:00.007+02:00

Fetitxistes del pollofrito, tots sabem que riure's de la desgràcia aliena és propi d'esperits dèbils. Amb tot, sovint la realitat ens serveix la temptació de tal manera que és impossible resistir-s'hi, fins i tot per tius seriosos i afectats com jo.

El tema que ens ocupa avui és el següent:
"El Ruso, herido muy grave con rotura total del esfínter y desgarro anal"

Es tracta, com molts de vosaltres sabeu, de Juan José Rueda Martínez 'El Ruso', noble i renombrat torturador de braus en espais públics, que va rebre una 'cornada' a un lloc que va ser dissenyat més per la sortida de mercaderies que no pas per l'entrada. Les meves consideracions al respecte són les següents:

Ningú no pot dubtar que el 'banderillero' travessa pel seu personal 'annus horribilis'.
Algunes fonts asseguren que 'El Ruso', avergonyit, està meditant un canvi de nom. A partir d'ara passaria a fer-se dir 'El Griego'.
Tenint en compte que la próstata masculina es troba a 5cm de l'anus, i que la cornada que va rebre el sujetu va ser de 15cm, és molt probable que el de Granada experimentés el plaer sexual des d'un nou punt de vista. Fet que, sens dubte, donaria un nou significat al concepte "corrida".
Si realment es considerés l'acte com a relació sexual, seria el primer ésser de la història que, tot i ser protagonista de la infidelitat, els 'cuernos' li posen.
D'altres fons asseguren que el canvi de nom no es faria per 'El Griego', sino per 'El Japonés'.

I per acabar, una pepita recomanació d'una web d'interiorisme que de ben segur interessarà al protagonista del nostre post d'avui.

"Yes, we can"

2008-05-24T20:04:00.005+02:00

Aquest és l'aspecte que presenta la meva llar, hores abans que l'ídol surti a escena:

Algun dia, d'aquí a uns anys, els nostres néts ens miraran somrients i inocents i ens diran: "avi, torna'm a explicar la història de com vam guanyar Eurovisión". I nosaltres direm: "Calla nen...

...Et poso el vídeo, que fa més gràcia":

Podemos Perrear

Dia del Corpus

2008-05-22T17:57:00.003+02:00

Amics estirabufandes i pollastrecontents, us he tingut abandonats últimament. Podria donar-vos molts motius, però la raó principal és que no he estat per vosaltres.

D'altra banda, avui és el Dia del Corpus. Com tothom bé sap, aquest any la coreografia de "L'Ou com balla" correrà a càrrec de Rafa Méndez, i no pas de Nacho Vidal, com s'havia estat especulant. Penso que és una de les tradicions més maques d'aquest país, juntament amb la de llençar els papers a la paperera o la d'aturar-se en veure una senyal d'Stop. Tanmateix, caldria no confondre la costum de "mirar l'ou com balla" amb la de "veure els collons com pengen", que va intentar instaurar l'Abad Tomeu P. de Pedro al s. XVII. en el seu famós "Exili dels no fumadors".

Amb tot, alguns diran que és una vergonya que a Catalunya es jugui amb el menjar quan a molts llocs hi ha gent que passa gana. Efectivament. I si heu sopat a algun restaurant minimalista del barri del Born del Barcelona sabeu del que estic parlant. Sigui com sigui, les tradicions són el DNI dels pobles, i és important que no es perdin. Mireu els grecs, sino.

I no voldria despedir-me sense fer-vos abans una recomanació literària, però és que ara mateix no se me'n acut cap.

Frases que no et serviran per lligar

2008-05-13T23:22:00.002+02:00

Estimats amics del pitdepoll, Espanya és un país amb nom de sel·lecció de futbol on és impossible indissociar l'humor de qualsevol àmbit. Fins i tot, el ligoteo. Per aquest motiu, i com a sentit homenatge al gremi dels operaris de la construcció, els trovadors de la modernitat, vull fer la meva aportació personal amb 7 frases que no et serviran per lligar a una discoteca:

Bonito jersey. ¿Lo puedo chupar?
Te invito a comer. Hoy toca huevos con chistorra.
Soy biólogo. ¿Me dejas catalogar tu flora vaginal?
Estaba pensando que igual te interesaría probar la leche paterna.
¿Te interesa la antropología? porque me pones cómo el homo erectus.
¿Sabes por qué me llaman el masilla? Porque siempre estoy rellenando agujeros.
Es duro perder a alguien tan cercano, pero más duro es lo que tengo cerca de tu ano.

Ho heu de probar. Et queda una sensació entre kierkegaard i Benito, de 'Manolo y Benito'. I per acabar, un kamasutra

Abacus, déu de les papereries

2008-05-08T14:33:00.004+02:00

Zeus, Eros o fins i tot Adonis són déus comunment acceptats com a 'molons'. En canvi, és per molts desconeguda la veritable història d'Abacus, el déu de les papereries.

Abacus (en grec antic o 'symbol 12' Alfa-Beta-Alfa-VHS-arrel quadrada de sigma) és fill il·legible de Papirus, déu dels papers, i Ganxímocles, deesa, natualment, dels ganxitos. Els atributs més comuns d'Abacus són dos testicles i un penis, per bé que se l'acostuma a representar com un home d'edat avançada, llardós i amb ulleres de cul de got, subjectant una goma Milan a la mà esquerra i un portamines a la dreta. De fet, no se l'acostuma a representar.

Una aproximació de la joventut d'Abacus (Cararobertobaggio, 1522)

Sepre segons el dramaturg clàssic Tiroides, Papirus vivia un matrimoni idílic amb Porretea, a qui suministrava tot el paper necessari per a el·laborar allò que ella anomenava "fum màgic". D'aquí que molts cops s'hagi posat en dubte que allò que els déus vivien en un núvol, no fos realment una metàfora.

Tot i gaudir d'una salut conjugal envejable, ja se sap que els déus grecs eren tots una colla de ninfòmans, i un bon dia, quan tornava del cinema de veure "La loca loca guerra de Troya", li va entrar la gana i va passar per casa de Ganxímocles a pillar unes xuxes, on li va devorar la flora vaginal.

9 mesos després d'aquell 'desllís', com se'n diria popularment, va nèixer Abacus. Rebutjat pel seu pare, putejat vilment pel seu germanastre Torracollímedes i patint les dissorts del bullying, Abacus va deixar d'estudiar als 14 anys (encara no havia entrat la ESO) i va decidir muntar un xiringuito al costat del cole on vendria material escolar i xuxes. Evidentment, el va anomenar "Papereria Abacus", i s'hi va refereir com "un nou concepte de papereria on es poden degustar les mels de la cuina minimalista". Es va forrar. Va començar a obrir franquícies per tot el cel i desprès es va vendre el negoci.

Ric i popular, va dedicar-se al cultiu de l'art. Concretament, l'art de la venjança. Així, va devorar al seu pare, el va defecar sobre el seu germanastre, i va fer que tots aquells que li havien practicat bulling li netejessin les restes amb la llengua. És per això que alguns estudiosos el coneixen com "el déu punky del rencor".

Ara ja sou una mica més savis, i també una mica més vells. Al contrari que Nicole Kidman, que cada dia sembla més jove i més tonta. Tot plegat, una iniciativa de Pollastrecultura, Grans Clàssics.

Coses que faria a la plantilla del Barça

2008-05-01T22:02:00.004+02:00

Ex-timats amics d'elpitdepollastre (entre d'altres vicis inconfessables) aquests vividors disfressats de jugadors de futbol ens han decepcionat. Són molts els que, davant el fracàs estrepitós d'aquesta (merda de) temporada són partidaris que comencin a rodar caps. En canvi, jo crec que els nanos s'han esforçat. Per això, en contra del clamor popular, proposo pels nostres herois les primes següents:

La participació en un reality titulat Gran Hermano Auswitch, que consistiria en deixar el gas obert a les dutxes del vestidor. Els supervivents rebrien el premi de classificar-se automàticament per l'edició següent.

Un meravellós creuer amb totes les despesses pagades per la costa somalí. Abans de sortir cal dir-los: "Os lo vais a pasar pirata!"

La construcció d'una cantera stalinista a les rodalies del Camp Nou, on jugadors i equip tècnic tindrien el privilegi de participar en la construcció del nou estadi.

Una excedència per gaudir d'un canvi d'aires i fer currículum, a les rodalies del Camp Nou...de nit. (Ronaldo torna!)

La substitució del clàssic stage en terres holandeses per una plàcida estada a Txetxènia (Inclou sortida cultural al teatre)

La venjança és un plat que es serveix ben fred...i que acostuma a incloure galetes.

Refutant Darwin

2008-04-27T21:33:00.004+02:00

No. No és el títol de la nova sèrie de La Sexta. És que, en un atac de megalomania, m'he vist en condicions de demostrar que la teoria de la sel·lecció natural és falsa. Una patranya. Caca de la cacatua. Com a prova, passo a enumerar un seguit de col·lectius que, a causa del maltractament sistemàtic del seu escrot, haurien d'haver-se quedat estèrils (com la meva minicadena) i per tant extints.

Si Darwin l'hagués encertat, a dia d'avui gaudiríem d'un món lliure de...

Ciclistes
Toreros
Culturistes
Ballarins de Clàssic (tu no, Juan Carlos)
Jockeys
Gimnastes
Gent que porta el mòbil a la butxaca dels pantalons
Els Jackass
el Maiquel Jason

I fins aquí les notícies, que estic treballant l'austerisme humorístic.

A Change is Gonna Come

2008-04-22T23:35:00.003+02:00

A Operación Triunfo ha passat el mateix que als vestidors del gignàs: tots s'han quedat impressionats amb el negre. Sigui com sigui, recordo amb nostàlgia l'edició de Víctor, Soraya i Sergio (i no ho dic amb ironia d'ironman). Com diria Son Gouku: Freezer perquè algú que no sigui la carajas canti aquesta cançó:

Com reconèixer un imbècil

2008-04-18T21:01:00.003+02:00

Efectivament companys. Aquests dies, Catalunya ha pogut assistir al naixement d'un nou especimen social. Home de poca fe, cascàrrabies o malrollero són alguns dels apel·latius que hom utilitza per referir-s'hi. Tanmateix, per evitar el llenguatge tendenciós, aquí l'anomenarem 'imbècil'. Coneguem millor aquest mamífer:

Davant la sequera, l'imbècil actúa de la següent manera:

Persona A. - Sembla que plourà...
Imbècil - Què ha de ploure... això és una merda!

El més fascinant d'aquest ésser però, és la capacitat de transformar el seu malrollisme, sigui quina sigui la situació. Així, després de 2 dies consecutius de pluja a Barcelona, amb pedregada inclosa, el seu modus operandi és:

Persona A. - Ja feia falta aquesta pluja...
Imbècil - Sí, però al Ripollès que és on són els embassaments no plou. Això és una merda!

Finalment, l'individu assoleix el seu estat de màxima plenitud quan se li pregunta per una anàlisi a tres bandes:

Persona A. - Ja feia falta aquesta pluja...
Imbècil - Sí, però al Ripollès que és on són els embassaments no plou. Això és una merda!
Persona A. - I què farem amb el Manchester?
Imbècil - Una merda, farem!
Persona A. - Al menys diuen que baixaran els preus dels pisos...
Imbècil - Però els tipus d'interès no, vés quina merda (conclou)... Tot és una merda!

Gràcies amics, i fins la pròxima edició de... "com reconèixer un imbècil!"

Qüestió de sensibiliteibol

2008-04-14T23:13:00.002+02:00

Estimacs amics del pollo-frito i d'altres perversions, us demano disculpes. Us he tingut abandonats com s'abandona una sogra a la benzinera. Tanmateix, tinc l'excusa que he visitat un lloc replet d'éssers superiors que viuen millor que naltrus: Londres. Fins aquí la posada al dia.

En un altre órdago de coses, avui he anat a veure 'Shine a Light', de Martin Scorsese (en català: 'Faralai', de Martí en Corset) i aquesta és la meva reflexió:

Hi ha una petita diferència entre un guitarrista amb sensibilitat i un sensiblero. Demostració:

Aquest entranyable politoxicòman destil·la sensibilitat:

Aquest panoli, en canvi, és un sensiblero; altrament dit 'monyas del Salvation':

Per si algú no el coneix, es fa dir Joe Satriani, tot i que en cercles reduïts s'el coneix com 'L'home que va sobreviure al bany maria'.

PREMIS CARÀCTER CARAJA'2008

2008-03-10T12:40:00.005+01:00

Amics, companys i bípeds en general. Aquest cap de setmana hem tornat a creure en el criteri del poble. Tots, des del més llest fins a Miquel Iceta, ens hem reconciliat la democràcia. Ell, ens ha tornat l'esperança. Hem donat un gran primer pas de manco cap a la llibertat, però ara us demano un últim esforç. Un sprite final. L'últim l'alien, que dirien. Ja podeu votar els vostres candidats pels...

Mentrestant, per anar fent boca, us oferim el descobriment d'una nova espècie d'ésser primitiu que va habitar L'Hospitalet fa milions d'annus, i que bé podria haver deixat descendència. Es diu Manel Sense Pel, tot i que en l'àmbit científic se'l coneix com "LOMO ERECTUS":
Buenas Noches, i buenas tetas

Primers Premis Caràcter C...

2008-03-03T21:00:00.005+01:00

Bendolguts amics del pitdepollastre, aquesta és una notícia que alguns protàveu molt de temps esperant. Després d'un llarg i meditat procès de reflexió que va començar amb un "no fan res per la tele", elpitdepollastre té el dubtós honor de presentar una iniciativa eclèctica, iconoclasta i amb un tò més madur que en els anteriors treballs. Per primer cop a Catalunya i 'per tot lu alt' arriben els...

Nati Abascal, Joaquín Sabina, Cameron Díaz... Tots ells són personatges dels quals sospitem que no només tanquen bars, sinó que a més, brutejen. Tanmateix, mai ningú no s'ha atrevit a realitzar una consulta popular per comprovar quins d'ells són els més populars.

Durant les properes 2 setmanes queda obert l'apassionant període de proposta de nominacions als Premis Caràcter Caraja '2008, que podreu deixar a l'apartat 'comentaris' d'aquest mateix post. Més endavant, es procedirà a una votació totalment democràtica, inspirada en el sistema presidencial rus, per tal de decidir quins són els CARAJAS de l'ANY, en una gran gala que deixarà la cerimònia dels Oscars a l'alçada del dietista de King Àfrica. Per la seva part, la (diguem-ne) organització proposa els següents noms:

Categoria Nacional: Joaquín Sabina, Nati Abascal, JJ Vázquez, Masiel, JM Serrat, Sánchez Dragó, J. Luis Galiardo, Pepe Sancho, Pasqual Maragall, Guillermo Amor i F. Montes de Oca.

Categoria Internacional: Cameron Díaz, Nicolas Sarkozy, Amy Winehouse, David Hasselhoff, Britney Spears i Pete Doherty (Personalment, hi falta gent lletja)

D'altra banda, s'informa als participants que el molt honorable Paul Gascoigne rebrà el premi honorífic per la seva llarga trajectòria, traçada, lògicament, en 'S'

Tots, petits, grans, llestos, rucs i fins i tot simpatitzants de l'Espanyol, hi esteu convidats a participar. Proposa el candidat que vulguis i...
Tria el teu tajes preferit!

Att. Alfredu Cigaló, Responsable en Cap del Departament de Xinxetes Vermelles.

Enamorat de la torradora de la meva amiga

2008-02-21T17:22:00.002+01:00

Estimats amics del pollastre, sé que últimament tinc el filtre bastant gorrino, tanmateix, no paro de donar-li voltes a la següent notícia:

"Sexo con robots, una fantasía quizás viable en un futuro"

Segons l'amic David Levy, autor del llibre "Love & Sex with robots: the evolution of the relationship human-robots", d'aquí a uns 40 anys, tant els éssers humans com els oficials de policia podrien tenir sexe amb robots.

Partint d'aquesta definició del concepte 'tenir sexe', és probable que molts dels que ara us trobeu llegint haguèssiu tingut el vostre despertar sexual al 11 anys, quan veu cometre la primera refregada amb el coixí. O el que vindria a ser el mateix: "Love & Sex with pillow, the evolution of the relationship human-beds". O que, fins i tot abans, haguèssiu perdut la dot amb la vostra mascota, fruit d'una fortuïta i indessitjable violació de tíbia, altrament dit: "Love & Sex with legs, the evolution of the relationship legs-puppets". Una experiència sens dubte traumàtica, rodejats per tota la família, inclosa la iaia, que apuntaria: "no passa res, si està jugant!"

Deixant de banda aquesta controvertida definició del sexe, el cas planteja d'altres dubtes inel·ludibles. Sense anar més lluny, sembla evident que els condons es faran innecessaris. Però ens veurem obligats a instal·lar-nos un anti-virus? La nostra cónjugue dirà "ui, jo sense McAcfee no ho penso fer, eh"?

D'altra banda, ningú no pot negar que afirmacions com "ets una màquina al llit" o "aquesta mida no és pròpia d'un ésser humà" prendran un nou significat. I no vull saber què passaria si al moment del sexe oral s'esgotés sobtadament la bateria. Estic parlant de l'efecte "dit a l'ampolla", també conegut com "si hi ha entrat ha de poder-ne sortir".

De qualsevol forma, els tios clàssics com jo seguirem preferint les fèmines de la nostra espècie. Perquè sou complicades, però us estimem.

Campana, Cilindro i Diavolo d'Antonio Banderas

2008-02-12T20:14:00.000+01:00

Davant la sobredimensionada de polèmica que ha provocat la classificació del cos de les fèmines espanyoles, jo proposo una alternativa. Reduccionista, si es vol, però sempre eficaç. Tal és la següent:

Tia Bona:

Callo (altrament dit, 'nyu del Serengeti'):

No tinc més preguntes, senyorita.

Pollastrecultura Renaixentista (amb el permís de conduir)

2008-02-09T20:52:00.000+01:00

En un altre ordi de coses,

A ningú se li escapa un pet que en Leonardo da Vinci ha estat el gran inventor de la història. Nascut i crescut a la Florència del Quattroccento, aviat va demostrar un exquisit gust per la pintura i per la roba interior femenina de picardia. Fet i fet, es diu que tenia tan de pols que per molt que els metges li prenguessin, no se li acabava mai.

Sempre s'ha dit que en da Vinci era un avançat al seu temps. Així, seves són les idees que donaren pas a l'helicòpter, la ciència forense o el futbol americà. Tanmateix, avui per sopar toca peix, i tot sembla indicar a que els historiadors, segurament aterroritzats per la talla del mestre, mai van atrevir-se a destapar la veritable magnitud de l'adelant al seu propi temps que aquest presentava.

Si no s'explicaria que fins al dia d'avui, mai es fes públic aquell acurrat autorretrat on es podia observar al bò d'en Leo distreient-se de les seves inquietuds científico-artístiques, i sortint a passejar als lloms d'un extrany aparell, que gaudia d'anomenar "el meu cogombre":
Com tampoc no té explicació que hàgim hagut d'esperar tant per poder veure aquell famós full on es describien pas a pas les instruccions per a la perfecta construcció d'un sofisticat prototip de qui sap què:

Però sens dubte, el que més hagués esgarrifat a la comunitat Renaixentista, falsament oberta de ment i tancada de cames, hauria estat el descobriment d'un borrador on, molt abans que sorgissin les tensions xenòfobes que desencadenarien la massacre, en Leonardo havia exposat el que, per a ell, seria el repartiment territorial ideal de la zona dels Balcans:

Geni sobrevalorat, o simplement ésser misteriós vingut al món miraculosament a través d'una dilatació vaginal? Mai ho sabrem. En qualsevol cas, sempre quedarà patent i respectat el seu excepecionalment refinat gust per la roba interior femenina.

Conclusions gens precipitades de la II Guerra Mundial

2008-02-05T14:58:00.000+01:00

El 4 de Febrer de 1945, a les acaballes de la II Guerra Mundial, dos homes i un hàmster gegant que es feia dir Iosif Stalin, es veurien les cares per tal deixar clar el repartiment dels territoris vençuts. La trobada tindria lloc a Crimea, dins del marc de la conferència de Yalta. I escenificaria l'entrada en vigor d'un nou ordre mundial.

Com es ben sabut, un cop desactivat l'alt secret que planava sobre les decisions preses a Yalta, aquells dos homes, Franklin D. Roosvelt i Wintson Churchill, quedarien en evidència davant del sorprenent poder de negociació d'aquell hàmster.

Churchill, the british bulldog, seria el que en sortiria més mal parat. Des de llavors, el Nicolau Casaus britànic va jurar que quan arribés la seva mort, es reencarnaria en un ésser tàcit i bondadós, senzill fins i tot, que portaria la felicitat a milers de persones. Per molts, aquest fet va passar desapercebut, però una sel·lecta minoria sabem que el bò d'en Winston es referia, lògicament, a...

...el Franciscu!

El medi ambient ens necessita

2008-01-26T17:28:00.000+01:00

Estimats amics del club dels pollastres, ja és un fetus: el canvi climàtic està a la travolta de la cantonada. Com tothom bé sap, una de les primeres conseqüències està sent la desaparició de les estacions intermitges. Un fet que ja s'ha notat en algunes pizzeries, on la 'Quatre estacions' s'ha convertit en la 'Dos estacions'.

Per aquest motiu, elpitdepollastre ha posat en marxa la iniciativa "Bloc Sostenible 2008", sota el paquet de mesures "sigues guai, per favor". Es tracta d'un certificat totalment oficial i homologat, i que com podreu comprovar està inspirat en el protocol de Kyoto, en el sentit que tu et penges la medalleta sense fotre res a canvi, i punt (mira)->. Tal és 'de éste guisante': D'aquesta manera, us convido a tots a que pengeu el distintiu a la sidebar del vostre bloc. Abans però, us convoco a un petit concurs en el que caldria respondre a la pregunta següent:

"Què puc fer jo pel medi ambient, que sigui totalment excèntric, sorprenentment graciós i segurament impossible?"

Esperant les vostres respostes, reciban un cordial cordero
Sr. Suc ni Bruc, Cap del dept. de xinxetes vermelles