Arran de pupitre

Caceres del tresor al projecte Espurn@

2009-05-18T08:05:00.006+01:00

El projecte Espurn@ completarà, aquest proper mes de juny, el seu tercer curs oferint recursos, activitats, propostes, treball col·laboratiu, etc. En aquest post us ofereixo un recull de caceres del tresor que trobareu al Rebost del projecte i que han estat elaborades per les diverses persones de l’equip (Ferran Mas, M. Del Mar Luelles, Núria Alart, Mònica Valverde, David Cases i més persones). Aquesta és una petita mostra de que quan els mestres i professors són capaços de treballar en línia i compartir la seva experiència i el seu coneixement és el millor camí per arribar a l'escola 2.0.

Al recull que us facilito Faltaria afegir les moltes més que s'han desenvolupat, associades amb els personatges de la setmana de més d'un curs i mig. Les trobareu a la secció corresponent.

Segur que us seran de gran utilitat !

Ferran Adrià (equip Espurn@)
Adolf Hitler (equip Espurn@)
Joaquim Amat-Piniella (equip Espurn@). Trencaclosques.
Anuncis (publicitat), els valors que transmeten (Núria Alart)
Aplicacions portables (de la M. del Mar Luelles).
Aulari de programari lliure (M. del Mar Luelles)
Auschwitz (Sebas Capella).
Benazhir Bhutto . Amb trencaclosques que la complementa.
Biodiversitat (Edward O.Wilson)
Busques feina ? (M. del Mar Luelles)
Descobreix les caceres del tresor (M. del Mar Luelles)
Caganers populars (equip Espurn@)
Paco Candel (equip Espurn@)
Carnaval (equip Espurn@)
Chaplin (equp Espurn@)
Charles Darwin (equip Espurn@)
Ciclons tropicals (equip Espurn@)
Competències bàsiques (M. del Mar Luelles)
Jacques Cousteau (equip Espurn@)
L'entrada al món laboral (M. del Mar Luelles)
L'esperanto i el Dr. Zamenhof (equip Espurn@)
Fem Espurn@ (M. del Mar Luelles)
Pompeu Fabra (equip Espurn@)
Norman Foster (equip Espurn@)
El Diari d'Anna Frank (equip Espurn@)
Jane Goodall (equip Espurn@)
Stephen Hawking (equip Espurn@)
Intel·ligències múltiples (Núria Alart). Cacera n. 1 i Cacera n.2.
L'Islam
Isop (equip Espurn@)
Marta Mata (equip Espurn@)
Gemma Mengual (equip Espurn@)
Mort Súbita (equip Espurn@)
Amaya Montero i La Oreja de Van Gogh . També tenim un trencaclosques que l'acompanya. (equip Espurn@)
Navegació amb Firefox.
Els països de l'euro (M. del Mar Luelles)
Luciano Pavarotti (equip Espurn@)
Personatges de còmic (equip Espurn@)
Pius Font i Quer (equip Espurn@)
Rodríguez de la Fuente (equip Espurn@)
Símbols de Catalunya (M. del Mar Luelles)
Els Simpson (equip Espurn@)
Miguel Strogoff (equip Espurn@)
Terratrèmols (M. del Mar Luelles)
Paul Tibbets i la bomba atòmica sobre Hiroshima (equip Espurn@)
Tió de Nadal (equip Espurn@)
Programes TV històrics (equip Espurn@)
Jacint Verdaguer (equip Espurn@)
Jules Verne (equip Espurn@)
Simon Wiesenthal (equip Espurn@)
Treballem amb Writer (M. del Mar Luelles)

Escola 2018: divendres 30 de maig

2009-05-17T20:36:00.003+01:00

El dissabte 30 de maig (matí) es celebra a Tarragona la 2a trobada presencial de l'Escola 2018. En Xavi Suñé i els seus companys enguany fan d'anfitrions i des d'aquest post us animo a que gestioneu les vostres inscripcions .

L' Escola 2018 va sorgir d'un grup de mestres d'arreu amb l'excusa' de celebrar el 10è aniversari de Lacenet i durant els 10 anys posteriors preten esdevenir un punt de trobada i debat per reflexionar sobre l'escola del futur (2018)Podreu tenir més detalls del programa i accedir al formulari d'inscripció des de http://educadorsblocaires2009.wikispaces.com/

Us hi esperem.

Més sobre la pifia del segle

2009-05-02T09:02:00.003+01:00

Estava preparant un post sobre el tema que anunciava a la meva darrera actualització quan m'han arribat dos correus del Mestre (en majúscula), insuperables. Aquí van:

Jordi ADELL, Zapatero se equivoca, 1/5/09
Jordi ADELL, Zapatero se equivoca y (2) puede, 1/5/09

Entrevista a Roger Schank

2009-04-28T18:47:00.005+01:00

Després d'una setmana moguda (gairebé a reunió o bolo diari a can Fanga, dia sense llibre de text, etc.) ensopego al bloc de l'Aníbal de la Torre amb un vídeo que m'arriba en el moment ideal. Una setmana, per cert, en la que sorprenentment ni Rosa Sensat ni els Moviments de Renovació Pedagògica s'han pronunciat en veu alta sobre la moguda que estan fent les editorials per proveïr de llibres de text digitals a les escoles, intentant no perdre un negoci d'escàndol.
Sobre el tema, prometo escriure un post que intentaré publicar aquest cap de setmana. Però de moment, aquí va l'entrevista a Roger Schank, que embedo des de Balzac.tv (tracta aspectes que són discutibles, com el del home schooling, però ens fa pensar sobre les mancances del nostre sistema educatiu actual). Valoreu-lo vosaltres mateixos:

Balzac.tv: Learning by doing

Alguna coseta més, sobre learning by doing, i sobre Roger Schank:

Entrevista a Roger Schank (a la 2).

Entrevista Roger Schank al Bloc Más allá de la infancia (interessantíssima).

Per internet trobareu moltes altres referències, entrevistes i comentaris sobre les teories de Roger Schank. El recomano especialment a tots aquells i aquelles que es pensen que posant un ordinador a la motxilla de cada alumne i una pissarra digital a cada classe arribarem al Nirvana innovador i revolucionarem el món educatiu (exactament igual com amb el tema de les pissarres digitals). Per cert, us remeto a un post que vaig escriure el desembre de 2006 sobre el tema (l'ordinador, de l'aula a la motxilla), on us recomano especialment el comentari, encertadíssim una vegada més, que em va fer el meu bon amic Leandro Navarro.
I permeteu-me tancar el post d'avui amb una sentència de Francesco Tonucci, referenciada pel també bon amic Jordi Adell i que ha servit per tancar totes les meves presentacions de la setmana. Gràcies Jordi!

Eina 'bomba' per fer relats digitals (storytelling)

2009-04-19T10:00:00.005+01:00

Una de les meves darreres descobertes ha estat l'existència de Bubbleply, que vaig trobar a Cool Tools for Schools, l'interessantíssim recull d'eines 2.0 educatives que em va facilitar el Jordi Adell. L'eina en qüestió, mot breument, sobreposa bafarades, subtítols, cliparts, imatges i fins i tot un segon vídeo (procedent d'una webcam, per exemple) a un vídeo que prèviament has penjat a Youtube (probablement també accepta altres llocs). A més a més, permet inserir hipertext a les bafarades, cosa que no funciona (us ho adverteixo per estalviar-vos feina) sobre les imatges i els vídeos que vulguis sobreposar.

El coneixement d'aquesta petita meravella m'ha arribat en un bon moment. Just quan estava plantejant com organitzava l'aportació de l'IES Quercus a Què m'expliques? l'activitat de Relats 2.0 (en anglès, aplegats sota el concepte de Storytelling), una proposta de l'equip Espurn@ (gràcies Ferran, Maurici, Imma i Carme !).

L'activitat s'ha portat a terme amb alumnes de l'aula d'acollida. I aquest és un dels resultats (estem acabant de treballar en les traduccions al català dels relats):

Podreu veure la resta d'aportacions (de tots els centres participants) a la pàgina de Què m'expliques? .

Però el que volia compartir amb aquest blog és l'experiència de treballar aquesta activitat amb els alumnes. La vam desenvolupar a l'espai de l'aula d'acollida, on disposem de 8 ordinadors amb connexió a Internet, i ho vaig fer de la manera següent:

Els vaig explicar l'activitat: havíen de pensar un conte, una llegenda, una història personal que els vingués de gust compartir a Internet. I els vaig dir que havia de ser en la seva llengua. Hi va haver qui va necessitar escriure-ho prèviament, qui va improvitzar.
Seguidament els vaig enregistrar amb la webcam del meu portàtil i, després d'editar el vídeo (operació que no és necessària, ja que un enregistrament amb la càmera del mòbil també hagués servit).
Posteriorment el vaig pujar al meu compte del Bubbleply. Ho vaig fer així perquè d'aquesta manera jo podria revisar a casa les seves produccions. Vaig pensar que això seria millor que no pas perdre el temps i referedar, conseqüentment, l'entusiasme inicial que van mostrar davant la proposta de l'activitat. Crec que va ser una decisió encertada ja que la meva feina de tramoies inicial (ensenyar el funcionament de l'eina i vetllar per una dinàmica de treball a l'aula àgil i engrescadora) ha estat -els dos primers dies- intensa i una mica esgotadora. Volia afegir que això no em ve de nou: en aquest tipus d'activitats sempre cal tenir present que la inversió incial d'energies per part del professor es porta a terme en la fase inicial: la de l'ensenyament de l'eina i la del plantejament d'ojjectius. La part productiva, realment impressionant, sempre ve després, quan els alumnes coneixen l'eina i en treuen partit per aconseguir desenvolupar l'activitat proposada.
El que va passar després, els dies següents, va ser brutal: el grup, format per una desena d'alumnes de primer cicle de l'ESO més dos de segon, va començar a interaccionar com mai ho havia fet: alumnes amb més domini de l'idioma demanaven ajuda als que tenen més facilitat per dominar l'eina (bubbleply, en aquest cas), i al revés. Els alumnes que necessitaven saber el significat d'una paraula concreta, o d'una expressió concreta, la consultaven a companys de la mateixa procedència i jo feia -si calia- de pont. Learning by doing o Project based learning (PBL), en diuen ara. Aprenentatge basat en projectes, en diem nosaltres. Una cosa que s'ha fet fins ara, com la d'explicar històries (relats 2.0). Però ara, les eines 2.0 ens acosten a una nova dimensió que facilita encara més la creativitat i l'assoliment de més competències.

Us convido a que vegeu els resultats. I també us animo a que proveu l'eina.

Què m'expliques ? Proposta per Sant Jordi

2009-04-12T08:02:00.001+01:00

No sé si heu sentit a parlar mai de l'Storytelling (No deixeu de veure aquest vídeo per entendre millor el concepte), però des del projecte Espurn@ proposem una activitat per Sant Jordi que consisteix en crear i compartir històries (Relats 2.0, les hem anomenat) tot utilitzant el gran nombre de possibilitats que ens ofereixen les noves eines 2.0.
Com sabeu, el projecte Espurn@ és un espai de trobada, amb recursos i propostes relacionades amb l'atenció a la diversitat, però també oberta a tot tipus de participació educativa. Vols entrar i conèixer la proposta Què m'expliques?

Sèrie de TV a l'IES Quercus. Primer capítol

2009-03-29T07:56:00.000+01:00

Finalment, amb el Mingu Haro (company de fatigues a l'Aula Oberta de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada) hem presentat el primer capítol de la Sèrie Sant Joan, elaborat pels alumnes. Ha costat, però esten força satisfets del resultat (que anirem millorant en els capítols següents). Podeu veure'l clicant AQUÍ .

Ensarronada Microsoft

2009-02-26T22:58:00.001Z

Acabo de rebre un correu-e d'un bon amic, que pel seu interès transcric literalment. Es tracta d'una carta al Diari de Mataró signada per Ramon López, mestre de primària. Feu-lo córrer:

Bon dia,

Abans que res, disculpeu si aquest missatge ja us havia arribat.

Us volia passar un escrit publicat per un mestre al Diari de Mataró:
http://www.diaridemataro.cat/ct/noticia:Cos/seccions:linux/_/23749

------
Dimarts al matí mentre prenia un tallat llegia el diari El País. Em vaig sorprendre en trobar a les pàgines centrals, al quadern de l'edició per a Catalunya, la notícia de l'acord assolit entre el govern de la Generalitat i l'empresa nord-americana Microsoft.
Que el govern del meu país i una empresa estrangera estableixin un acord no és motiu de sorpresa, més quan ja ha succeït en ocasions anteriors amb els mateixos protagonistes. Recordeu, per exemple, que un dels governs que presidia Jordi Pujol va encarregar i va pagar a Microsoft les traduccions del sistema operatiu Windows XP i la suite d'ofimàtica Office.
Què és el que em va sorprendre -i posteriorment va indignar- de la notícia? La sorpresa es va produir en llegir que l'acord es concreta en la compra, per part de la Generalitat, d'ordinadors Tablet PC perquè cada escolar català disposi d'un d'ells. Que cada escolar disposi d'un ordinador és un desig que comparteixo amb molts altres mestres i ciutadans del nostre país, però que calgui comprar-lo a Microsoft té pebrots. En qualsevol cas, la sorpresa i la indignació no rau en la compra, sinó en el canvi d'orientació en política educativa pel que respecta al programari lliure.
Antecedents
Fa uns anys des del Departament d'Educació de la Generalitat es va decidir iniciar un projecte que portaria el sistema operatiu GNU/Linux a tots i cada un dels ordinadors de primària i secundària. Aquest projecte s'ha concretat en la distribució Linkat GNU/Linux. El pressupost inicial era de 100 milions de les antigues pessetes i ja no sé per on ha d'anar. A dia d'avui alguns dels centres ja compten amb Linkat instal·lat, d'altres encara estan en el procés de migració, i algun -no sé quants- encara no s'ha mobilitzat en aquest sentit encara que ja havia d'haver-ho fet fa temps.
Preguntes sense resposta
Què significa aquest acord amb Microsoft? Significa que hi ha un canvi de plantejament pel que respecta al programari lliure? No representa aquest acord una incoherència majúscula? Abandonarem una aposta que ens ha costat ja, si més no, 600.000 euros? Pot creure algun il·lús que Microsoft es limitarà a vendre'ns els Tablet PC sense que incloguin la venda d'una llicència d'ús d'un dels seus sistemes operatius? Instal·larem la distribució Linkat en els Tablet PC? Si la resposta a la pregunta anterior és afirmativa es presenta una nova pregunta: Per a què voldrem, en aquest cas, la llicència d'ús del sistema operatiu Windows?
Sobre com han tractat la notícia els mitjans
Hores després d'haver llegit la notícia al diari El País se'm va ocórrer buscar la notícia en altres mitjans. Així vaig trobar que El Periódico de Catalunya també es feia ressò, però en aquest cas la notícia presentava diferències substancials. Segons El Periódico, Microsoft "ajudarà les editorials a posar continguts en Internet". El primer que se'm va passar pel cap és: Què té això per veure amb els Tablet PC?. I afegeixen que Microsoft impulsarà una xarxa social per a l'ús de Messenger i Hotmail. Si us plau, que algú m'expliqui com podran encaixar Linkat i Messenger, Mozilla Firefox i Hotmail. Per què no podem usar Pidgin i Jabber?
Després vaig trobar la notícia al diari Avui. Per tercera vegada la trobava, i en cada cas la notícia era diferent. Segons l'Avui: "el gegant informàtic oferirà les seves plataformes, tecnologies i serveis per contribuir a la generació d'aquests materials digitals. El compromís és que aquests continguts no estiguin lligats a cap plataforma tecnològica i que és puguin utilitzar a través dels diversos sistemes operatius de què disposen els centres". Aquí vaig començar a donar sentit a la paraula multiplataforma que vaig llegir entre cometes -no sé si amb ironia, sospito que no-, en el text d'El País.
Resulta que els continguts no estaran lligats a cap plataforma tecnològica. Hi ha algú que es cregui això? Quan Microsoft t'obligui a usar Intenet Explorer per visitar les pàgines, o quan no tinguis més remei que usar Silverlight, ja m'explicaràs si no estaràs lligat a una plataforma tecnològica concreta.
Resumint: Microsoft ens penjarà pàgines en català als seus servidors, ens traduirà Messenger i Hotmail i ens costarà la barbaritat de X milions d'euros perquè els comprarem un Tablet PC per cada escolar i d'altres tantes llicències de Windows. Sóc mestre de matemàtiques però incapaç de trobar el valor de X en l'equació anterior.
Pregunta: A ningú del Departament d'Ensenyament de la Generalitat no se li ha ocorregut impulsar la Viquipèdia (enciclopèdia lliure en català) i encarregar a empreses catalanes de produccions multimèdia la creació de continguts, amb Y milions d'euros i ens oblidem dels continguts multimèdia que ens ofereix Microsoft? A ningú del Departament d'Ensenyament de la Generalitat no se li ha ocorregut comprar la mateixa quantitat anterior de Tablet PC a una empresa catalana, pagar per ells Z milions d'euros, i instal·lar-los Linkat GNU/Linux? Sóc mestre de matemàtiques, continuo sense saber quant val X, però sé que X > Y + Z.
Des del costat de Microsoft
L'empresa Microsoft ha d'estar preocupada pel que està succeint al territori espanyol. Recordem que Espanya és un dels països on millor ha arrelat la idea del programari lliure -sospito que no ha estat per la idea de llibertat i sí perquè sol ser gratuït-, i on més distribucions de GNU/Linux s'estan implantant en centres educatius.
Amb la creació de Linkat, Catalunya està representant un mal exemple que es podria escampar i servir de model per a d'altres.
Microsoft sap perfectament que Catalunya està disposada a gastar-se uns bons diners en promocionar la llengua i la cultura catalanes donat que ja els va pagar al seu dia per les traduccions de Windows i l'Office.
Bé val ara la cessió o el regal d'uns quants Tablet PC per obtenir així el contracte de la venda de molts d'ells en els pròxims deu anys, més les llicències de Windows i esborrar una vegada per sempre del mapa el malson GNU/Linux. Microsoft ha de tallar de soca-rel el dit malalt, la poma podrida, perquè la gangrena i la podridura s'estenen. GNU/Linux és una gangrena per a Microsoft.
Súplica
President Montilla, jo també visc a Catalunya, és més, soc català, sense accent, i li prego que a més de lluitar per aconseguir un millor finançament per a Catalunya, sigui un bon gestor dels recursos dels que disposem. No em sembla coherent que un govern tripartit iniciï el projecte Linkat i un altre govern tripartit apunti ara en direcció oposada, amb l'agreujant de ser l'acord amb una empresa estrangera, que ha estat multada en diverses ocasions per la Unió Europea per pràctiques d'abús de posició de domini i monopoli.

És molt lloable impulsar la cultura catalana però ho és encara més impulsar la cultura i l'economia catalanes.
Referències:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/alumno/PC/tactil/elpepiespcat/20090217elpcat_4/Tes/
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=587856&idseccio_PK=1009&h=
http://paper.avui.cat/article/societat/154853/acord/promoure/continguts/digitals/classe.html
------
Fes córrer aquest missatge si creus que val la pena donar a conèixer el que s'hi denuncia. Probablement els grans mitjans no se'n faran gaire ressò, però la força de la xarxa pot arribar a tombar martingales molt ben organitzades.

Wiki del dia sense llibres de text

2009-01-23T18:30:00.003Z

Hem creat un espai a wikispaces per tal d'anar avançant en la celebració del dia sense llibre de text (23 d'abril de 2009). Des d'allà podreu afegir-vos-vos a la llista d'adhesions (persones, centres, associacions ...) , col·laborar en la creació del cartell, anunciar-hi les actuacions que fareu a títol individual i col·lectiu, etc.

L'adreça: http://diasensellibredetext.wikispaces.com/

Hi ha qui proposa la setmana sense llibres de text. Podeu fer les vostres propostes, debat, etc. en aquest espai.

(nota: la imatge és del Jordi Jubany, i s'ha tret de la wiki referenciada)

Una vergonya

2009-01-17T19:36:00.012Z

Avui l'amic Jordi Jubany m'ha fet arribar aquest vídeo que TV3 té penjat a Vídeos a la Carta ( 'herois qüotidians', per acabar-ho de brodar) i que correspon a l'emissió del 28.7.2008 d'aquest programa. No tinc paraules per descriure la indignació que he sentit (com a professor d'atenció a la diversitat) en veure la frivolitat amb la que un mitjà de comunicació públic tracta el treball que estan fent molts Professionals (sí, en majúscula) de l'educació. Una tasca que en debats, entrevistes (com la que es va fer al Moreno, el del Panfleto Antipedagógico) i altres intervencions d'alguns 'professionals' dels mitjans de comunicació públics del país (vegeu exemple) es desvirtua constantment. Seria possible que aquests, ni que sigui de tant en tant, facin cinc cèntims de les bones experiències educatives que s'estan portant a terme en aquest país? Que són moltes i molt bones. Gràcies.

I es que l'educació, i la solució als seus problemes, va més enllà del professorat i dels alumnes, que en aquest vídeo reben (aquests darrers, especialment) un tractament que ratlla la humiliació. Recomanaria als autors d'aquest vídeo que facin un reportatge dels alumnes escolarment fracassats que posteriorment han estat feliços i han assolit els seus objectius (com en Phelps, que en pujar al podi aquestes darreres olimpiades va adreçar el seu primer pensament per a tots aquells que, degut a les seves males notes, li havien pronosticat que mai seria algú a la vida. Per exemple). En les trajectòries exitoses de molts d'ells, probablement, els mestres en tenen una mica, de culpabilitat.

Regals de reis

2008-12-25T08:22:00.001Z

Dinars i sopars familiars, d'amics, del bàsquet, d'anglès... amics visibles i invisibles, postals, felicitacions virtuals i no virtuals, paga extra, pares nadals escaladors i no escaladors, pastorets de la muntanya i urbanites, caganers, carrers i balcons tunejats, calendaris, bons desitjos, pau, amor i alegria ... Visca el Nadal !

Avui no us parlaré de bits, experiències ni res de tot això. Entre altres coses perquè m'han arrestat l'ordinador uns quants dies (a partir d'avui mateix), sota amenaça de trobar-me un bon sac de carbó al balcó la nit de reis. I amb aquestes coses millor no jugar-hi.

Avui dedico aquest post a tots aquells i aquelles que tingueu fills, per tal que els ajudeu a fer una bona carta als reis. I és que com dèia la Montse Pérez (ICE de la UAB), entrar a una botiga de joguines pot ser una experiència estressant (tant per la quantitat com per la pobre qualitat dels productes que s'hi poden trobar).
Si esteu buscant un joc de qualitat i no el trobeu, us recomano que entreu a la PCra, una botiga virtual especialitzada (tenen les explicacions també en català) en el que entre altres noms es coneix com a jocs alemanys. Són jocs diferents, en els que sovint no es tracta de matar, arruinar o matxacar ningú (en aquest sentit, llegiu un interessant post del Llorenç Valverde sobre els Colons de Catan i el Monopoly) sinó de col·laborar, pensar... i treballar un bon grapat de capacitats interessants, a banda de passar una bona estona. En aquesta línia, anualment es concedeixen els prestigiosos Spiel des Jahres (premis de l'any als millors jocs), que reconeixen la qualitat d'aquestes petites meravelles. El darrer d'aquests premis, per exemple, va recaure en agrícola, un joc del que n'he llegit molt bones crítiques.

Des de la meva experiència personal d'alguns diumenges per la tarda, us puc fer algunes recomanacions (tot i que segur que en trobareu altres de millors, més expetes i ben recomanades). Aquí va:

Alhambra (a partir de 8 anys) i Carcassone (també a partir de 8 anys). El primer és el que més hem utilitzat. En van sortint noves edicions i ampliacions constantment.
Aqua Romana (a partir de 8 anys). Un dels meus preferits. Es tracta de fer aqueductes romans el més llargs possibles.
Cafè internacional(cartes). A partir de 10 anys. Es pot fer servir a l'aula d'acollida, per introduïr gentilicis, països.
Alchemist . El vaig comprar l'any passat a Bremen. Perquè la classe del meu fill petit era la dels alquimistes. No està malament, però a casa no ha tingut massa èxit.
Bang . Un dels més famosos. Jo no hi he jugat, però els meus fills se'ls han endut de colònies força vegades. Altres de cartes que tenim (i que tampoc no conec) són: Saboteur , Fliegen klatschen (el de les 'mosques', que diuen els meus fills) i el Bohnanza (el de les mongetes).

Veureu que el preu d'aquestes jocs no és excessiu, i més si el comparem amb el de moltes joguines que hi carreguen les agressives campanyes publicitàries. El de les cartes, per exemple, no arriba als 10 €. El que sí cal tenir en compte és que sobre el preu del joc s'hi carrega el transport, pel que és molt recomanable que feu comandes col·lectives, amb altres familiars i amics.

Doncs res, que passeu unes molt bones festes (de solstici d'hivern, afegiria el meu amic Josep Masalles). Bon 2009 per a tothom !

Crear trencaclosques en línia

2008-12-01T17:07:00.001Z

Jigsaw Planet és una de les eines que més èxit tenen quan fem formació, sobretot als companys d'infantil i de primària. Aprofitant un dels temes per a formadors del projecte Espurn@ hem creat un videotutorial que us guiarà de manera molt planera per tal de resoldre les vostres pròpies creacions (que podreu fer des d'una adreça web o integrar-les en els vostres propis espais: blogs, moodles...). Aquí va, que el gaudiu !

El dia sense llibre de text

2008-11-20T22:59:00.000Z

Convidat pel Consejo Escolar del Estado, el dimarts dia 18 de novembre vaig ser a Madrid per formar part d'una taula rodona moderada per Pilar Pérez (Gabinete de la Secretaría de Estado de Educación y Formación, del ministerio de Educación) i formada pel Félix Angulo (Universitat de Cádiz), el Fernando García Páez (CEIP San Walabonso, de Niebla) i el Felipe Zayas . El tema, interessant: La lectura, prioridad educativa: leer y escribir el la era digital. A banda d'aprendre un munt de coses amb aquest personal, i de disfrutar molt de la seva companyia, vaig tornar a casa amb una preciosa dedicatòria de la Pilar i del Felipe, a la contraportada de la seva recent publicació Competencia en comunicación lingüística , d'Alianza.
Aprofitant l'avinentesa, amb el Fernando vam estar considerant que si hi ha el dia sense fum, el dia sense cotxes, etc. ens agradaria impulsar el dia sense llibre de text (amb data encara per determinar). Seria una manera de reflexionar sobre el mal ús que es fa d'aquest recurs, que en mig de la societat del coneixement compartit, s'ha erigit com com el recurs didàctic per excel·lència. I quan diem llibres de text ens referim també als digitals. Es tractaria de fer una reivindicació sobre un altre us dels llibres a les aules, una utilització com a recurs de consulta i no pas com el pal de paller de l'activitat docent (com és actualment). Una reflexió adreçada -també- als polítics, que n'ofereixen la gratuïtat només per guanyar vots tot i saber que aquesta mesura no és el que més necessita la nostra escola en aquest moment.
Doncs això, s'accepten suggeriments sobre aquesta qüestió. I us animem a aderir-vos a aquesta iniciativa.

IES Baix Camp i IES Quercus: experiència 3D

2008-11-10T23:02:00.002Z

Avui ha estat un dia molt especial. A les 8 del matí, només arribar a l'aula, hem engegat els ordinadors i els meus alumnes han estat endreçant l'espai virtual que havíem creat a Lively, un entorn virtual en 3D per entendre'ns, similar a Second Life.
Per als qui no coneguin massa l'entorn: es tractaria d'una mena de xat on cada alumne crea un avatar (una mena d'alter ego virtual) que es bellugarà i interaccionarà tant amb els altres participants com amb l'espai (a banda d'escriure, com faria en un xat convencional, podrà saltar, riure, plorar, passejar, interaccioanr amb els objectes, etc.).

Dèia endreçar perquè abans de començar l'activitat amb els alumnes de la Carme Matas (IES Baix Camp), que a través de la comunitat NING del projecte Espurna havíem concretat, hem fet un veritable dissabte virtual. I és que l'Ivan, el noi que havia creat el lokal on faríem la trobada, havia donat permisos per posar i moure objectes dintre de la sala. I no us podeu imaginar com estava, de desendreçada.

I resulta que ens hem adonat que només els poden eliminar qui els ha creat. Moraleja: podem deixar una sala de proves, però la que fixarem per al desenvolupament de les activitats només es pot deixar manipular pels companys de confiança. Per tant hem convingut que treballarem en la creació d'un nou espai, quan haguem fet les feines que tenim previstes per aquesta setmana. Ja tenim una motivació més per aquesta setmana.

Puntualment, a les 9 del matí han anat apareixent els alumes de la Carme Matas. Inicialment hi ha hagut una mica s'enrenou i l'espai semblava el camarot dels Germans Marx (tothom saltant, parlant...). Però mica en mica tothom ha anat prenent posicions als sofàs que havíem creat. D'un en un, alumnes i professors s'han anat aixecant i s'han presentat. Increïble, tothom estava al cas, fent preguntes, interessant-se per conèixer els nous amics... La sessió ha acabat amb la projecció en una pantalla de la sala del vídeclip de la sèrie de TV que estem treballant des de Sant Joan de Vilatorrada. Als nostres alumnes (del Mingu, la Magda i meus) els ha agradat molt rebre les felicitacions dels nous amics de Reus.

Però el que és més interessant és que fruit d'aquesta primera experiència, amb la Carme Matas ens estem posant a treballar per tal que cada dilluns, de 9 a 9:30, puguem comentar en una sala de Lively la notícia estrella de la setmana anterior. Als alumnes també els ha semblat una bona idea. de 8 a 8:30 treballarem en diverses propostes del projecte Espurn@, de 8:30 a 9 ens documentarem sobre la notícia triada i a les 9 obrirem el debat amb els companys de Reus i els que es vulguin apuntar.

No sabem encara fins on podrem arribar, però amb la Carme, el Ferran, el Maurici, la Imma Vilatersana i altres companys d'Espurna ensumem que tot això pot tenir una projecció educativa interessant. de segur que no es dirà ni Second Life ni Lively, però que això no és cap punt i final. Els entorns virtuals en 3D tenen molt a dir, també en l'àmbit educatiu. Us anirem informant.

Us animeu? Cal que entreu a Lively (http://www.lively.com), us registreu i ... aparèixer per les sales que s'anunciaran al projecte Espurna, cada dilluns de 9 a 9:30.

Aquí van unes fotos:

Projecte telecol·laboratiu a Menorca

2008-10-28T18:06:00.000Z

En un moment en el que diuen que l'educació (també) està en crisi, i en el que els seus professionals estan constantment en el punt de mira, apareix una iniciativa provinent de ses illes que ens demostra un gran nivell de professionalitat.
I és que resulta que un grup de mestres liderats pel CEP de Menorca, amb molta il·lusió, entusiasme i creativitat, han impulsat el projecte telecol·laboratiu Explorant la Menorca Prehistòrica. Els que hem seguit el neixement i creixement d'aquesta iniciativa des del seu inici estem especialment contents.

Amador, moltes felicitats per aquesta iniciativa. A tu i als teus col·laboradors. Aquest vespre obriré l'ampolla de Xoriguer que em vaig endur de la meva darrera estada a l'Escola d'Estiu de Mô i en beuré un xarrup, a la vostra salut. Molta sort !

Treballar les tires cronològiques a l'aula

2008-10-26T06:36:00.003Z

Una de les etapes professionals de la que guardo més bons records va ser la que vaig portar a terme sent professor de la Unitat d'Adaptació Curricular de l'IES Llobregat de Sallent. Quins temps aquells ! Vam arribar a formar un equip tremendo, amb l'Àngel López, la Neus Llorca i la Carme Morros.
Quan el Power Point encara no es treballava massa a les aules, l'any 1997, vaig proposar als meus alumnes fer la seva història personal amb aquesta eina. Per això vaig intentar treure el màxim profit de la xarxa d'ordinadors, de manera que tothom podia accedir als lectors de CD's de totes les màquines de l'aula. Havia comprat un estoig de 12 CD's (de Xoom, empressa que va tancar) amb imatges en moviment, fotografies, efectes sonors ... Vam crear un ambient de gran motivació i això va portar a que tots els alumnes s'aboquessin a buscar les millors fotografies dels seus àlbums i a rescatar els millors moments de les seves vides. Això va donar peu a reflexionar sobre moltes coses, a nivell personal i a nivell de grup. Tant de bo hagués pogut aplicar en aquells moments tot el que després he après sobre les intel·ligències múltiples, llegint Howard Gardner i Montserrat del Pozo.

Doncs bé, amb l'esclat de la web 2.0 actualment tenim a l'abast eines per fer tires cronològiques, que ens poden aportar moltes coses a l'aula en la línia descrita. Des del convenciment que gairebé tot es pot situar en l'espai i en el temps (afectaria totes les àrees del coneixement), tenir la possibilitat de situar text, imatge fixa i/o en moviment i so ens obre les portes a la imaginació: fets històrics, invents, evolució d'un experiment ... i també escriure la nostra història personal. Això és el que hem proposat el Pep Ribalta i jo als nostres alumnes de 4t d'ESO de l'Optativa d'Informàtica a l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. A partir de l'elaboració de la història personal, activitat que he rescatat de la meva experiència a l'IES Llobregat, pretenem que els nostres alumnes aprenguin a utilitzar una eina que esperem puguin aplicar en situacions futures. Com a exemple, he començat a elaborar la meva.
D'eines d'aquest tipus en podem trobar diverses a Internet. Una d'elles és Timetoast, però finalment ens hem decidit per Dipity, ja que ofereix més opcions que la primera. Les voleu descobrir?

Sèrie de TV a l'aula Oberta

2008-10-04T20:58:00.004+01:00

Aquest mes de setembre ha estat un mes intens, en el que hem hagut de posar en marxa moltes coses. D'entrada, impulsat per l'ICE de la UAB, el Departament d'Educació i iEARN-Pangea, i juntament amb un bon nombre de companys i companyes, la tercera edició del projecte Espurn@ . Aquest es consolida com un projecte de referència en l'àmbit de l'atenció a la diversitat i la utilització educativa de les TAC.

A nivell de centre, també molts projectes. Però en destacaré un, per la seva novetat i projecció: Klaqueta. Es tracta d'una proposta de l'Aula Oberta de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada (Mingu Haro, Magda Esquius i jo mateix), amb la col·laboració de l'Anna Vila (coordinadora pedagògica), l'Ignasi Cebrià i el Diego Barranco. El projecte pretén treballar les competències bàsiques a través de la creació d'una sèrie de TV. Un projecte que va acollir-se a una convocatòria del Departament d'Educació i compta amb un pressupost propi. Però millor que entreu al blog del Making Off de Klaqueta i en descobriu els detalls.

Us oferim, en primícia, el vídeo de promoció:

Mapa eines web 2.0

2008-08-25T11:18:00.009+01:00

Aquesta setmana passada, gràcies a la generositat de la Montserrat del Pozo i la Monika Horch, vaig tenir el plaer de poder visitar algunes de les aules en les que l'Escola Montserrat de Barcelona treballa les intel·ligències múltiples des de l'educació infantil fins a batxillerat. Impressionant la fantàstica feina que estan fent, i que s'adiu perfectament a les recomanacions que els experts estan fent en matèria educativa.
En aquesta escola hi vaig impartir un taller sobre aplicació educativa d'eines web 2.0, prenent com a base un esquema actualitzat que, pràcticament en la seva majoria, he experimentat a l'aula i que ja vaig presentar en el marc de les II Jornades de Webquest organitzades per WebquestCat (març de 2008). Aquesta nova versió l'he elaborat amb CMap Tools (com havia de ser des d'un principi si no hagués estat pels imprevisibles problemes tècnics). Estic a l'espera de poder disposar d'un servidor CMap on penjar-lo, i tan aviat com així sigui (d'aquesta manera els enllaços funcionaran i podré introduir exemples), us ho faré saber. La intenció és anar actualitzant-lo amb regularitat.

L'esquema està endreçat de manera molt subjectiva, i cal saber que moltes de les eines podrien estar situades en qualsevol dels altres apartats. En tot cas m'he basat en la utilització concreta que he fet de les eines. L'objectiu és presentar una selecció (que no un inventari d'aquestes eines, que com imagineu seria extensissim) més o menys endreçadeta i -sobretot- d'eines que han estat aplicades a l'aula (llevat alguna excepció com ara Yacapaca o Klok, de les que únicament en tenim referències o després d'una anàlisi més o menys encertada ens ha semblat que tenen suficient potencial educatiu). No cal dir que podeu utilitzar aquest material com millor us plagui. L'únic que demano és que si teniu algun suggeriment, el feu arribar com a comentari en aquest post per tal que tothom en pugui gaudir.

Una observació final: veureu que a la caixa central hi figura la llegenda 'recursos web 1.0 i 2.0', per disconformitat parcial (matisos) amb el concepte web 2.0, ja que entenc que eines com jclic incorporen la filosofia des de molt abans de la invenció del mateix. Per respecte, amb definitiva, amb aquesta i altres eines 1.0. emblemàtiques. Finalment, comentar que si bé la majoria d'eines funcionen sense haver de fer cap instal·lació al nostre ordinador, en alguns casos no és així (JCLIC, CMap, i algun més).

Lively, de Google

2008-08-06T16:53:00.008+01:00

Fa uns quants dies vaig repescar un post de Wwwhatsnew en el que s'anunciava una nova aplicacio (una més) de google: Lively. Em va recordar una mica Second Life però molt adient per a mindundis com jo. I és que en una excursió al fons del mar a mig curs, organitzada pel bon amic Renzo Amat, em va costar déu i ajudar desfer-me dels peus d'ànec, que en Cucafera de Cuir (el meu alter ego friki a Second Life) va passejar tot cofoi una bona estona pels carrers virtuals de SL davant les riotes dels avatars presents a la zona.

Vaig escriure ipso facto un correu-e al Ferran Mas i al Maurici Mòdol, companys de fatigues en el projecte Espurn@. El Maurici em va dir que ja n'estaven al cas, que per al proper curs l'aplicació serà una eina més integrada en el projecte i que tant els professors com els alumnes participants la podran fer servir. I és que tant el Ferran com el Maurici em tenen al·lucinat, quan jo hi vaig ells fa estona, molta estona, que ja n'han tornat. Són uns cracks !

En el meu cas, i durant aquest proper curs, experimentaré Lively com a forma de comunicació sincrònica amb els meus alumnes d'una banda, dintre del projete Klaqueta (com comentava en el meu darrer post, ens llencem a fer una sèrie de TV amb els alumnes de l'aula oberta, que tindrà una durada de dos cursos), però també la introduirem a la pàgina web de l'institut. I també en l'espai moodle d'una assignatura d'informàtica a 4t de l'ESO. De l'entorn que ja hem preparat amb el Mingu per Klaqueta en parlarem un altre dia. De moment, us deixo amb la illa creada per a la comunicació sincrònica interna dels participants en el projecte.

L'eina, que es pot introduir (EMBED) a blogs, espais web, moodles, etc. és molt fàcil de gestionar i per a molts immigrants digitals pot ajudar-los a introduir-se en el nou món de les comunicacions sincròniques en 3D. Penso també en els cursos de la propera escola d'estiu ... Bé, mica en mica. Suposo que des d'aquest mateix blog anirem explicant resultats.

Acnesfera i 'Ciberhastío'

2008-08-05T21:03:00.002+01:00

Al meu darrer post vaig oblidar comentar que enguany he estat donant algunes voltes sobre dos conceptes que Sant Google em confirma com de nova creació:

L'Acnesfera
El Ciberhastío

El primer el vaig introduir arran d'una xerrada per a pares, convidat pels companys de l'IES de Torroella de Montgrí: La primera pantalla que els vaig engaltar va ser la dels fotologs dels seus fills/filles, la qual cosa va generar (a banda d'algun bot de la cadira) sorpresa i certa confusió entre el respectable. Vaig pensar que, de passada, contribuïa a trencar la dinàmica autista (a la que tan poc ens costa d'arribar), que ens fa parlar tota l'estona de Blogosfera, Catosfera, Bagesfera, Edusfera, Ñsfera altres feres... ningunejant els nostres adolescents, que també tenen els seus canals propis d'expressió. I que són d'enorme importància de cara a trobar el seu lloc en el món i contruir la seva personalitat. Vet aquí que vaig pensar que també es mereixien un concepte propi que els defineixi, i vaig pensar que l'Acnesfera era prou escaient. El deixo sobre la taula.

El segon concepte (Ciberhastío) apareix després de reflexionar sobre un comentari d'un professor (IES ius Font i Quer, de Manresa) i bon amic meu: el Jordi Marín. Ell ha començar a detectar al llarg d'aquest curs els primers alumnes que comencen a arrufar el nas quan algun professor els amenaça de penjar-los lectures i exercicis al moodle. No és que estiguem en contra del moodle, déu nos en guard, però sí que una introducció anàrquica i poc planificada pot comportar efectes contraris als desitjats. La cosa pot reforçar-se amb males aplicacions de caceres del tresor, projectes telecol·laboratius, etc. Com la de limitar-se a penjar els apunts (ja digitalitzats) o demanar que ens enviin els deures per correu electrònic (fa poc més d'un any que un representant d'una coneguda associació catalana justificava la presència d'ordinadors a les aules només per aquesta innovadora pràctica).
És per això que en tota formació recomanem que qualsevol actuació sintonitzi amb els Plans Educatius i TIC de centre. També que cal insistir en la formació dels claustres, i en l'adopció mesures efectives i consensuades (per exemple). El Ciberhastío (el concepte l'escric en castellà perquè el vaig introduir per primera vegada el 14 de juliol d'enguany en el marc d'un curs de la Universitat Internacional d'Andalusia, a Màlaga) està destinat a esdevenir plaga en els propers anys. En part, per l'errònia predicció de que si utilitzem a dojo moodles, pissarres digitals o fins i tot ordinadors a l'aula (aviadet arribarà), els alumnes faran saltirons, hipermotivats, de goig i alegria (incrèduls !). La castanya que ens fotrem serà, i si no ja n'anirem parlant, encara més forta. Tant de bo m'equivoqui!

Repàs del curs

2008-08-02T10:13:00.015+01:00

Feia dies que tenia aquest post pendent de publicar, finalment m'he decidit. És un resum-valoració del curs 2007-2008. Una mica llarg, ja ho sé, però és que feia ... més de dos mesos que teia el blog abandonat ! Intentaré fer comentaris i extreure conclusions que puguin ser-vos d'utilitat, també us ofereixo els materials que enllaço perquè els utilitzeu de la manera que millor convingueu:

De la feina a l'aula oberta i a l'aula d'acollida de l'IES Quercus, destacar la importància del treball en equip. Una obvietat, em direu. Però val la pena insistir-hi. D'ençà el 1997, en el que vaig fer el pas de primària a secundària, he passat de les Unitats d'Adaptació Curricular (UAC) a les Aules d'Acollida, intervenint alhora a les Aules Obertes en una franja important del meu horari. Les experiècies portades a terme enguany em confirmen definitivament que, per avançar en el camp de l'atenció a la diversitat, en primer lloc és imprescindible el recolzament de l'equip directiu, però també la creació d'un equip de professorat amb trempera, sensible a la diversitat i, sobretot, amb molta il·lusió. Que tingui ganes de generar les millors situacions educatives amb els mitjans disponibles. Coneixo situacions de companys - molt vàlids, per cert- que han acabat cremats per no poder gaudir d'una o de les dues condicions anteriors. Sobre les aules d'acollides i les aules obertes, acabar dient que si les condicions acompanyen, pot arribar a esdevenir la feina més agraïda que es pot fer en un centre educatiu. Per molts motius, i un d'ells és que és el lloc ideal per experimentar amb noves estratègies i metodologies a l'aula. En el nostre cas hem ajuntat les dotacions de maquinari obtingudes per a aules d'acollida i oberta (8 ordinadors, en total), i hem gaudit de facilitat d'accés als tallers i altres espais del centre. A banda d'això, un salt qualitatiu ha estat la introducció del Pla d'Estades a l'Empresa (projecte Cassiopeia), en el que a banda del centre, ha estat fonamental la implicació de l'ajuntament. Un plaer, per tant, poder treballar i aprendre amb el Mingu, la Flora, la Fina i la Magda.
Projecte Espurn@: segon curs del projecte i primer en el que ha funcionat sota conveni del Departament d'Educació, l'ICE de la UAB i iEARN-Pangea. Gràcies a això es pot crear una estructura sòlida que garanteix un funcionament estable i efectiu d'acord amb les dimensions i objectius a curt, mig i llarg termini. A la iniciativa que havíem començat amb el Ferran Mas, Kampus, s'hi afegeix el Klaustre, el portal per a professorat que, per cert, ha estat molt ben rebut. Assolim els objectius fixats per aquest curs que acaba, llençant Kalidoscopi (aules d'acollida a secundària) de manera experimental. I ens preparem, de cara a aquest proper setembre, per introduir moltes més millores (de tipus formal, de continguts, tècniques però també d'organització-estratègia). D'entrada, un lifting del Kalidoscopi i el llençament del seu germà petit, per a aules d'acollida a primària: Kitxalla. Podreu començar a veure'n la forma definitiva a partir de setembre, prepararé un post específic sobre el tema més endavant.
29 de març de 2008, II Jornades de Webquest, convidat pels meus bons amics Sebas Capella i Carme Barba. Una organització impecable, amb conferències interessantíssimes del Jordi Adell (inauguració) i del Fernando García Páez (cloenda). Al capdavant dels tallers: Carmina Pinya, Núria Alart, M. del Mar Luelles, Anna Pérez, Núria Coma, Núria Cervera, José Luís Fierro, Núria Coma, Carme Miró, Imma Palahí... Altres actes: presentacions de projectes, etc. Tot plegat consolida aquestes jornades com a referència obligada en el món de les webquest però també de la innovació educativa. Amb la Mercè Genís compartim taller desdoblat: webquest i eines web 2.0 I també n'imparteixo un segon: webquest i multiculturalitat.
23 d'abril, Sant Jordi. Amb els alumnes del CV Creació de pàgines web II, de 3r d'ESO, mentre treballavem l'eina web 2.0 Voki proposen la creció d'un blog que anomenem Frikijordi. En aquests, els alumnes fan recitar fragments de poesia per personatges animats realment frikis. L'Adrià, finalista, és el flamant guanyador de la frikiflor artificial vegeu les fotos).
15 de maig: Participació a Mostra't, cinemes al marge. Molt interessant el treball del grup del Bages (Gràcies, Laia Martos !) que ha organitzat, entre altres coses, un concurs de videoclips enregistrats en telèfons mòbils adreçat a alumnes de secundària. Una llàstima, la baixa participació, però d'altra banda previsible. I una oportunitat (una més) perduda. Hi vaig contribuir amb un taller a les jornades Cap a una mirada crítica des de la pràctica educativa: Arts visuals, educació i noves tecnologies. Com a col·lectiu hem de millorar molt en aquest camp, i en la relació de les entitats i institucons actives, però encara més en la implicació en activitats fora dels centres. Plans d'entorn, en diuen.
Maig/juny de 2008: Fruit de les interessants tertúlies amb el Ramon Teixidor, de l'AMPA de l'IES Pius Font i Quer de Manresa i amic, juntament amb el Jordi Marín (professor del centre), decidim llençar un curs que anomenem d'acompanyament educatiu en TIC per donar resposta a un grup de pares que necessiten pautes i consignes dels professors per poder intervenir educativament amb els seus fills en temes relacionats amb les TIC, que desconeixen força. L'experiència no és nova, ja fa un parell d'anys, des de LaceNet i d'iEARN-Pangea vam dissenyar una formació similar amb caràcter semipresencial, que no va reeixir (la matrícula va ser sorprenentment baixa). Els motius: el plantejament de la proposta, que requeria que els nens (entre 11 i 14 anys) es matriculessin amb el pare/mare/tiet/àvia/padrí. Vam comprobar que els horaris dels nens 2.0 són incompatibles (fins i tot virtualment) amb els dels familiars 1.0. Per tant, i per no caure en el mateix error, vam adreçar-lo només als pares, i presencialment. Allà vam aprendre què eren els fotologs, vota mi cuerpo... (algunes mares i pares obrien uns ulls com plats, escandalitzades), vam aprendre a utilitzar google docs per fer treballs en equip de manera virtual, una mica de mindmapping, georeferenciació bàsica, ús de la viquipèdia... Podeu veure el blog del curs d'acompanyament educatiu en TIC per a pares, per entrar en detalls i accedir als enllaços i materials.
4 de juny. Amb la xerrada-col·loqui del Fernando García Páez (CEIP San Walabonso) i el Jordi Adell, tanquem el cicle de conferències que vam preparar en commemoració del Xè aniversari de l'equip LaceNet. Una valoració breu i ràpida: les intervencions del Narcís Vives, el Boris Mir, el Guillermo Bautista, l'Oriol Ferran, el Vicent Partal, el Fernando García Páez i el Jordi Adell han estat un luxe per als pocs privilegiats que les hem pogut escoltar. I diem pocs perquè la participació no ha estat a l'alçada de les circumstàncies (consti que no és cap crítica sinó més aviat una preocupació). I no serà perquè la gent no s'estigui formant ni participi activament en moles iniciatives educatives. En tot cas, caldrà reflexionar si no hem de racionalitzar les ofertes formatives. Interessantíssima també la taula rodona de tancament de l'any, ab la participació de representants d'Espiral, RavalNet, Departament d'Educació, ACTE i iEARN-Pangea. Esperem que tingui continuïtat. Esment a banda mereix per una banda la trobada d'educadors blocaires, donant forma a la iniciativa Escola 2018 que, aprofitant l'aniversari de Lacenet, ha servit per reflexionar sobre l'escola que volem per aquí a 10 anys. L'agraïment més sincer als promotors i pencaires de la iniciativa: Boris Mir, Anna Pérez, Irene Pelegrí, Artur Tallada, Marià Cano, Xavi Suñé i tots els qui van fer possible tant el treball previ, el de la trobada, com el posterior. D'altra banda, l'agraïment als companys de l'equip de coordinació de LaceNet (Jordi Cases i Moisès Anguera), així com els d'iEARN-Pangea (Jaume Illa, Toni Casserras, Carmina Pinya, Josep Torrents i Maria Barberà) per fer possible una nova edició de les Jornades d'iEARN-Pangea (la 5a ja !) i, entre altres coses, regalar-me el privilegi de presentar la xerrada de la Judi Harris, una de les més interessants que he sentit mai sobre educació. En aquestes jornades tanmbé hi vaig fer una taller: Eines web 2.0, un tastet de bits.
Finals de juny: convençut pel Toni Casserras, la Maria Barberà i l'Artur Tallada finalment em divorcio del Windows (tot i que l'hauré de continuar patint a l'institut) i em converteixo a la secta dels MAC. De moment, estic encantat amb la nova joguina (sobretot pel tema de vídeo i de presentacions... i perquè encara no se m'ha penjat cap vegada). Per tant... Hasta la Vista !
Congrés Internet en el aula. Des del projecte Espurn@, amb el Ferran i el Maurici, hi presentem una comunicació. En menys de 15 minuts va ser impossible donar ni que fos una mínima pinzellada del projecte. Tot i la meva insistència i posterior queixa per escrit, encara no consta que la ponència anés a càrrec dels tres. Èticament és lamentable, i en vista que no vam ser els únics, caldria demanar responsabilitats. Participo de teloner, acte seguit, convidat en una taula rodona moderada per la Begoña Gros i en la que hi participaven primeres espases com ella mateixa, el Jordi Adell i altres. Molt interessant, però que desentonava cantidubi amb la manca d'ànima del congrés (ens van dir, per a a nostra tranquil·litat, que en altres seus de l'Estat Espanyol no va ser així). Carrego contra la dependència que generen els llibres de text (en part gràcies als polítics que volen guanyar vots a canvi de regalar-los), i adverteixo dels perills dels mals usos de la tecnologia, entre altres coses. Però no serveix de res, oimés quan des del vestíbul arribaven seductors cants de sirena dels chaval.es i les editorials (alguns materials, per la propaganda que ens van posar a les carpetes, infumables), intentant convèncer la concurrència de les maravelles dels seus materials digitals. Per cert, cal felicitar-los pel màrqueting, molt currat (globus de colorins, bolígrafs i altre merchandaising). Una situació que de manera immillorable descriu el Boris Mir en un post de la Mirada Pedagógica. Però deixa que afegeixi, amic Boris, que més que a Second Life (malauradament, la realitat és que molts mestres van picar i omplien les demos ofertes per les empreses anunciants), a mi em recordava més el Construmat o el Salón del Automóvil (amb menys aglomeracions, això sí) que no pas un congrés d'educació. I és que aquests s'han de fer més a prop de les escoles, i no en megapalaus firals, certament. Però pitjor ho van tenir els companys que exposaven pòsters, ja que no disposaven de connexió a Internet (fonamental, per la majoria de les presentacions) i ningú en va voler saber res. En dues paraules, com diria el Jesulín: im presentable. Això sí, el vino español i els dinars, molt bé. I les hostesses, moltes per cert, molt mones i atentes. De tot plegat ens quedem amb la comunitat Ning creada pel José Luís Cabello (vaig recollir el suggeriment de la Irene Pelegrí i en vaig fer un agraïment públic en el marc de la meva intervenció a la taula rodona). Una comunitat que va emergir de la xarxa de professors, que ha tingut més vida que les fredes i apàtiques pàgines del congrés, i que s'ha vist reforçada amb aquesta moguda. L'única cosa que se n'ha tret profit, vaja. Per cert, estaria bé saber el pressupost de la moguda, que deu ser impressionant. Per curiositat, no per res més. I és que es deuen haver quedat descansats si es pensen que els mals resultats de l'informe PISA els hem d'arreglar d'aquesta manera. M'oblidava comentar que a la comissió de programa no hi havia cap mestre de primària, i això diu molt quan les millors experiències d'aplicació de les TAC a les aules les trobem en aquesta etapa. Després m'assabento de companys que han desenvolupat experiències d'una qualitat excepcional no els van deixar presentar la seva ponència. Moraleja (a no ser que se'n canvii el plantejament): una vez y nada más, como Santo Tomás.
I parlant de plans d'entorn, una setmana després, vet aquí una de les meves experiències professionals en les que he disfrutat i après més: l'elaboració del vídeo De tothom, de cadascú. Una iniciativa conjunta entre l'escola d'adults Cal Gallifa i l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, amb el suport de l'Ajuntament, el Consell Comarcal del Bages, la Diputació de Barcelona i la coordinació de Teleduca. El vídeo relata, a partir de vivències, entrevistes i sessions de treball en grup, les experiències de les dues grans onades migratòries que han configurat la realitat del poble. Una de les frases de les protagonistes resumeixen l'essència d'aquesta fantàstica experiència: El otro día, por la calle, me encontré a este chico y a los dos otros de la China y me saludaron. Bé, millor veure'l. Encara no està disponible a la xarxa, però esperem que ho estigui ben aviat. Si algú hi té molt interès, pot contactar amb la regidoria d'Immigració de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada. De tot plegat n'he après una cosa fonamental: cal reservar bona part de les energies per treballar en l'adaptació dels alumnes en l'entorn. I també (l'assignatura pendent), treballar no tant per tenir una bona aula d'acollida (que també), sinó arribar a tenir un centre acollidor. Un altre tòpic, si voleu, però també una veritat com un temple. Tot i els intents (vegeu aquest vídeo del curs 2006-2007) ens queda molt per treballar i per aprendre. Gràcies Flora ! Gràcies Guillermina, Albert i Maria !
9 de juliol: Els companys de l'Associació Catalana de Telemàtica Educativa (ACTE) em conviden a fer una breu xerrada (dic breu perquè la Rita vetlla perquè ho sigui, paraula :-) en el marc de la copa que organitzen cada any amb motiu de l'escola virtual d'estiu. Allà hi havia l'incombustible Ramon Cemeli, la Rita, el Joan Homar, el Sebas, l'Aymerich, el Jordi Vivancos ... Gràcies per convidar-me ! Una bona idea, aquesta de la copa, que trenca la fredor de la virtualitat.
De l'1 al 15 de juliol: Escola virtual d'estiu d'iEARN-Pangea. Si l'any passat fèia tàndem amb el Jordi Aderiu, aquest amb un altre Jordi, el Ribalta, hem engegat el curs Eines web 2.0: documents en línia, presentacions i mapes. Una experiència formativa que ha estat ben valorada pels participants, sobretot pels esforços dedicats a la dinamització de l'espai virtual, el seguiment individualitzat i (serà perquè tenim molt mamat això de l'atenció a la diversitat), per l'establiment de dos nivells de dificultat per a cadascuna de les activitats. Sobre el tema de formació, no deixeu de llegir l'Interessant article, amb data 14 de juliol, del Jaume Illa al seu blog 4 ratlles carregant sobre tots aquells que han posat l'ull als ensenyants com a únics responsables de tots els mals de la pèssima educació al nostre país. En la línia de la propaganda que en Cuní i la Rahola feien fa un parell de cursos de l'infumable Panfleto Antipedagógico (vídeos: 1a part, 2a part, 3a part) de l'Antonio Moreno (probablement, un candidat frustrat a professor universitari). Per a quan, com va dir Vicent Partal en una conferència a Callús, un informe PISA de la professió periodística? (vinga, a veure si algú s'anima. Amb tants observatoris com tenim). En aquesta mateixa línia no deixeu de llegir el següent interessatíssim post del Jordi Adell Ay, esos ponentes de los cursos de verano ... Boníssim !
El 13 de juliol volo a Màlaga, on imparteixo una sessió de la Universidad Internacional de Andalucía sobre blogs al curs Diseño de actividades y recursos para la competencia digital. dirigit pel Jordi Adell. Tot perfecte: els alumnes molt interessats, el sopar amb el Jordi i la Conxa... L'anècdota: una mestra de Barcelona entre els alumnes. Fins ara coneixia el turisme rural, l'ecològic... l'any passat vaig conèixer a l'escola d'estiu de Menorca (amb la Rosa Soler. Que per cert, és companya de promoció) aquesta nova varietat: el turisme pedagògic. Benvingut sia ! Oficialment és el meu darrer bolo de la temporada (bé, en realitat me'n queda un altre la segona quinzena d'agost).
Una darrera cosa: El dijous dia 30 de juliol ens assabentem que un projecte (Klaqueta) que vam escriure el Mingu Haro, l'Anna Vila i un servidor ha estat seleccionat. Això significa que rebrem una ajuda de 6.000 e per tirar endavant la producció d'una sèrie de TV amb els alumnes de l'aula oberta. Aquesta actuació, juntament amb el Pla d'Estada a l'Empresa, el treball al voltant del projecte Espurna i l'actuació de la Magda, psicopedagoga de l'IES Quercus ens ha de permetre experimentar una nova via per intentar que els nostres alumnes assoleixin les competències bàsiques i els objectius generals de l'ESO. Una bona notícia que si bé ens portarà molta feina, de ben segur que també anirà acopanyada de moltes satisfaccions.
Bé, i per tant a partir d'avui mateix, després d'haver deixades enllestides algunes qüestions pendents (tancaments de projectes, elaboració de materials per al proper curs, ec.) començo vacances (els tres mesos s'han reduit a tres setmanes i mitja) . A la maleta, però, els deures d'estiu: acabar d'escriure un llibre sobre aules d'acollida i TIC per a la editorial de la UOC (amb la Núria Alart, la Flora Grané i la Núria Reguant) i uns altres quants per llegir a les vacances: el del Jordi Vivancos sobre tractament de la informació i competència digital,
Presentation Zen Simple Ideas on Presentation Design and Delivery,(de Garr Reynolds), Presenting to Win: The Art of Telling Your Story (de Jerry Weissman). Aquests dos, recomanats pel Jordi Adell, que darrerament m'ha introduït en l'art de les presentacions (gràcies una vegada més, Jordi. També per la foto que il·lustra aquest post).

Doncs res, més. Ens llegim després de vacances!

Trobada d'Educadors Blocaires

2008-05-11T10:21:00.004+01:00

Si encara no us heu inscrit a la trobada d'educadors blocaires, podeu fer-ho ara ! El proper dissabte dia 17 de maig ens trobarem a Callús (blocaires o no) per passar un matí parlant d'educació.

Us animeu ? Us podeu inscriure directament vosaltres mateixos, a la wiki de la trobada:

http://educadorsblocaires.wikispaces.com/

Frikijordi, premi flor artificial

2008-04-21T22:04:00.003+01:00

Us convido a veure el treball que hem estat fent amb els alumnes del CV Creació de Pàgines web II, de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.

Mindmapping

2008-04-21T05:54:00.001+01:00

D'ençà que Tim O'Reilly, l'any 2004, popularitzés el controvertit concepte web 2.0, un gran nombre de noves eines s'incorpora diàriament a la Xarxa. Eines per a tots els gustos, necessitats i edats. Algunes d'elles amb un gran potencial educatiu, que reforça metodologies i estratègies educatives convencionals. Tan sols un petit nombre d'elles incorpora conceptes nous i realment innovadors, que conviden a la investigació i a la seva experimentació en situacions educatives dintre i fora de les aules.

D'aquest reduït grup d'eines destaquen aquelles que faciliten i redimensionen el treball cooperatiu o col·laboratiu. Algunes d'elles, com Google Docs o Zoho Writer permeten que dues o més persones puguin treballar simultàniament sobre un mateix document de text, full de càlcul o presentació.

Però en aquest article ens centrarem en el mind-mapping, o el que és el mateix, la combinació dels ja coneguts mapes conceptuals/esquemes amb la potència de la web 2.0.

Així doncs, i sense que signifiqui cap novetat, al voltant d'un concepte s'articulen de cinc a deu idees principals de les quals pengen, a la seva vegada, altres idees subordinades i relacionades (o no) amb la resta. Un esquema o mapa conceptual ens permet endreçar i jerarquitzar ràpidament les idees. Ens pot ajudar a comprendre millor un tema complex, a fer-nos més fàcilment una idea de conjunt, a preparar una explicació oral i en definitiva, a promoure el desenvolupament de capacitats cognitives d'ordre superior entre els nostres alumnes.

A aquestes característiques, la web 2.0 aporta diferents elements que val la pena repassar i subratllar. Vegem-ne algunes:

l La creació cooperativa del mapa conceptual. Després de que tots els qui han d'intervenir en l'elaboració del mapa conceptual, utilitzant qualsevol de les eines referenciades posteriorment, activin un compte (una senzilla operació en la que només cal facilitar un login, un password i una adreça de correu) , qualsevol d'ells crea un nou mapa conceptual al que convidarà (share) la resta de persones en concepte de col·laboradors o d'observadors.

l Rapidesa i flexibilitat. Els conceptes poden moure's per la pantalla amb una agilitat i intuïció fabulosa. Canviar la mida de la lletra, posar fons, passar d'un primer nivell a un de subordinat... són tasques sempre molt més fàcils de fer sobre aquestes aplicacions en línia que no pas sobre paper. A l'abast d'un clic de ratolí.

l La possibilitat de millorar l'accés i difusió del mapa, tot publicant-lo a Internet ja sigui a una o més webs, blogs, moodle, etc. De manera que qualsevol canvi que s'hi faci arribi immediatament i automàticament a tots els llocs on s'ha publicat. Tan sols copiant i enganxant el codi EMBED que totes les aplicacions que ressenyem en aquest article generen. Això fa que el document sempre esdevingui viu i actualitzat.

l La possibilitat de tunejar els mapes conceptuals, il·lustrant-lo amb icones i altres elements gràfics (cliparts, fotografies...), però el que és més important: enriquint-lo amb notes, enllaços a Internet i fitxers afegits (attachments)

l Compatibilitat i exportació. El treball en línia fa que desaparegui la incompatibilitat dels diversos sistemes operatius. Tant fa treballar amb Linux, Windows o el sistema operatiu de Macintosh. Tots els programes exporten els mind maps a formats universals com el JPG (imatge)i el PDF. Altres van més enllà i faciliten la compatibilitat amb programes de mindmapping que treballen offline.

l Qui i quan ha fet què. Totes les eines analitzades incorporen un historial que ens permet accedir al document en totes les seves fases anteriors, i podem tenir accés a detalls de les intervencions dels companys que estan elaborant el mapa amb nosaltres.

l Un regal per als despistats. No saber si realment la versió sobre la que estem treballant és la darrera, o bé no haver de preocupar-nos de si ens hem deixat el pen drive a casa o a la feina, i que des de qualsevol lloc amb connexió a Internet podem recuperar el document en el seu estat més actual.

L'eina per excel·lència per a la creació de Mapes Conceptuals ha estat durant molt de temps Cmap Tools. Tot i que encara té validesa i és molt utilitzat, la irrupció de les eines web 2.0 ens ha aportat alternatives molt interessants. Durant dos mesos he estat provant diverses aplicacions amb alumnes de primer i segon cicle de l'ESO, així com també en els cursos de formació i assessoraments que imparteixo a professorat tant d'educació primària com de secundària. Fruit d'aquesta experiència, recomano aquestes tres opcions:

l Bubble.us . És una aplicació senzilla, amb un disseny molt atractiu. És la més intuïtiva i amb el funcionament més senzill de totes. Permet totes les funcions bàsiques que s'han descrit anteriorment i l'aconsellem per alsl cicles mitjà i superior de l'Educació Primària. Cal saber que no permet el treball sincrònic sobre un mateix document (dues o més persones treballant sobre el mateix mapa conceptual, des de dos ordinadors connectats a Internet) però això no desmereix el seu interès. Una possible aplicació és, per exemple, que cada alumne treballi sobre un país diferent i, posteriorment, comparteixi l'esquema amb els companys (i el professor, que així podrà seguir l'evolució del treball).

l Wisemapping. És una aplicació més espartana que l'anterior, però no per això menys útil. La recomanem per a l'educació secundària i etapes posteriors. Contempla les funcions bàsiques i incorpora l'exportació al format de FreeMind, un programari offline de mindmapping molt interessant que té moltes similituds al Cmap Tools. Tampoc permet el treball sincrònic sobre els mapes conceptuals creats.

l Mindmeister. És el programa més complert de tots però la versió gratuïta té limitat el nombre de mapes que es poden crear a 6. La versió Premium, de pagament (3 $ mensuals) no té aquesta restricció i ofereix facilitats d'importació i d'exportació als programes offline següents: Mind Manager i Freemind. El programa contempla la possibilitat d'incorporar fitxers afegits (cosa que amb Bubble.us i Wisemapping no és possible) i, el que és més important, sí permet el treball sincrònic sobre un mateix mapa. L'aplicació també aporta la funció de treballar offline (sense necessitat d'estar connectat a Internet) sobre l'aplicació.Aquestes dues funcions són molt importants, però l'inconvenient de que sigui una eina de pagament pesa. Ara bé, si volem treballar puntualment amb una eina de mindmapping, aquesta seria l'eina seria la millor opció.

La meva experiència a l'aula amb eines de mindmapping ha consistit en treballar la lectura d'un llibre de lliure elecció amb alumnes d'aula oberta, fent un mapa conceptual amb l'argument, els personatges, l'opinió personal. També he pogut aplicar-ho en un crèdit variable d'elaboració de pàgines web (3r d'ESO), com podreu veure al blog del crèdit (http://quercus-cv.blogspot.com/) . En aquest els alumnes han creat mapes conceptuals als quals m'han convidat en qualitat d'observador.

Però el mindmapping té moltes altres possibilitats: en els crèdits de síntesi, com a tasca o producte final d'una webquest, o senzillament com a elaboració de mapes conceptuals sobre temes treballats a classe, que poden ser compartits. En definitiva, el mindmapping ens obre les portes a noves maneres de treballar. Només cal practicar-lo per descobrir-les.

ENLLAÇOS:

l Google Docs
http://documents.google.com

l Zoho writer
http://writer.zoho.com

l Cmap Tools
http://cmap.ihmc.us/

l Free Mind-Mapping
http://cmap.ihmc.us/

ESCOLA 2018

2008-04-04T14:01:00.009+01:00

Darrerament l'educació ha passat a primer pla en els mitjans de comunicació arran de l'Informe PISA, del l'estudi sobre el professorat a Catalunya elaborat per la Fundació Jaume Bofill o de la vaga de docents convocada per a rebutjar les Bases de la nova llei d'educació de Catalunya.

Creiem que és una oportunitat per a convertir aquesta actualitat en un moment de reflexió i d'acció positiva en favor de la millora de l'educació del nostre país.

Un grup de docents ens hem proposat fer-ho a través dels nostres blocs mitjançant una proposta oberta a la participació de tothom:

Etiqueta ESCOLA2018

Etiqueta de l'escola que volem. Una proposta col·lectiva basada en aportacions positives, personals i creatives sobre l'educació que volem d'aquí a 10 anys. Siguis del col·lectiu de pares, de mestres o d'estudiants, participa i fes sentir la teva veu a través del teu bloc.

Les propostes que vulguin acollir-se a aquesta denominació procurant que tinguen aquestes característiques:

1. Propostes positives, no crítiques. No parlem de l'educació que tenim, sinó de la que volem. Somia i proposa: el futur el construïm entre tots.

2. Propostes personals, no refetes. No enllacis articles interessants, opinions d'altres, referències alienes, sinó enriqueix-los amb la teva aportació. Sigues personal i glosa, comenta, proposa segons el teu propi punt de vista.

3. Propostes creatives, no convencionals. No podem canviar les coses si ho fem tot igual que ho hem fet fins ara. Cal començar a pensar de noves maneres. Crea i explora, les noves situacions demanen noves idees.

Si la teva aportació reuneix les tres característiques, sigui breu o extensa, plena de seny o bé de rauxa, etiqueta-la escola2018. Afegeix també altres etiquetes que orientin sobre el tipus de contingut: proposta, referència, bona pràctica, reflexió, etc.

Et convidem a publicar-la també en un bloc col·lectiu. Un bloc que recollirà totes les aportacions que s'hi vulguin incorporar.

Com fer-ho:

Escriu la teva aportació en un correu electrònic.
Posa el títol del teu post en l’assumpte del correu que ens envies.
Al peu del correu, escriu escola2018 (i en cas que tingues bloc, l’adreça amb un hipervincle al post original).
Envia el correu a educadorsblocaires.escola2018 [aquí va l'arrova sense espais] blogger.com
Visita Escola 2018, el bloc col·lectiu.
Llegeix la teva aportació!
No cal, doncs, tenir un bloc per a fer aportacions: envia un correu electrònic i les tecnologies faran la resta.

Si també vols ajudar-nos a difondre la campanya, afegeix el rètol al teu post o al teu bloc.

-Més rètols-

Moltes gràcies!

Aquesta iniciativa col·lectiva culminarà en una Trobada d'educadors blocaires.

L'organització Lacenet celebra enguany el seu 10è aniversari i s'ha ofert a acollir aquesta trobada el dissabte 17 de maig a Callús (Manresa).

Si tens un bloc i vols trobar-te amb altres educadors, no hi pots faltar!

Per assistir-hi, adreça't al wiki que hem preparat per acollir-la. En ell anirem publicant les darreres novetats i l'organització definitiva de la trobada d'educadors blocaires.

Una salutació molt cordial de l'equip impulsor de la proposta ESCOLA2018 i organitzador de la trobada,

Marià Cano
Boris Mir
Irene Pelegrí
Anna Pérez
Àngel Solans
Artur Tallada
Ramon Barlam

------------------------------------------

NOTA: En nom de l'Equip LaceNet agraeixo molt sincerament la tasca del Marià Cano, la Irene Pelegrí, l'Anna Pérez, l'Àngel Solans, l'Artur Tallada i la del Boris Mir (l'impulsor i culpable d'aquesta iniciativa, que inicialment havia de ser només una taula rodona en el marc del cicle de conferències del 10è aniversari de l'entitat).