>> mY wOrLd <<

"EL CORAZÓN MÁS HERMOSO"

2008-04-09T20:11:00.009+02:00

Per fi he recuperat l'ordinador, després de tants dies... i el primer que faig és escriure al blog. Doncs bé, us deixo amb un conte preciós que ens va enviar a tots una de les membres honorífiques del grup de joves de la Mariana:

Un día, un hombre joven se situó en el centro de un poblado y proclamó que él poseía el corazón más hermoso de toda la comarca. Una gran multitud se congregó a su alrededor y todos admiraron y confirmaron que su corazón era perfecto, pues no se observaban en él ni máculas, ni rasguños. Sí, coincidieron todos que era el corazón más hermoso que hubieran visto. Al verse admirado, el joven se sintió más orgulloso aún y con mayor fervor aseguró poseer el corazón más hermoso de todo lugar. De pronto, un anciano se acercó y le dijo:- ¿Por qué dices eso, si tu corazón no es tan hermoso como el mío?

Sorprendidos, la multitud y el joven miraron el corazón del viejo y vieron que, si bien latía vigorosamente, éste estaba cubierto de cicatrices y hasta había zonas donde faltaban trozos, y estos habían sido reemplazados por otros que no correspondían, pues se veían bordes y aristas irregulares. Es más, había lugares con huecos, donde faltaban trozos profundos.

La mirada de la gente se sobrecogió, ¿cómo puede decir que su corazón es más hermoso? pensaron. El joven contempló el corazón del anciano y al ver su estado se echó a reír:- ¿Debes estar bromeando? dijo, ¿comparar tu corazón con el mío? el mío es perfecto, en cambio el tuyo es un conjunto de cicatrices y dolor.- Es cierto, dijo el anciano. Tu corazón luce perfecto, pero yo jamás me involucraría contigo. Mira, cada cicatriz representa una persona a la cual yo entregué todo mi amor. Arranqué trozos de mi corazón para entregárselos a cada uno de aquellos que he amado. Muchos, a su vez, me han obsequiado un trozo del suyo, que he colocado en el lugar que quedó abierto. Como las piezas no eran iguales, quedaron los bordes, por los cuales me alegro, porque me recuerdan el amor que hemos compartido.

Hubo oportunidades, en las cuales entregué un trozo de mi corazón a alguien, pero esa persona no me ofreció un poco del suyo a cambio, de ahí quedaron los huecos. Dar amor es arriesgado, pero a pesar del dolor que esas heridas me producen al haber quedado abiertas, me recuerdan que los sigo amando y alimentan en mí la esperanza, que algún día regresen y llenen el vacío que han dejado en mi corazón. ¿Comprendes ahora lo que es verdaderamente hermoso?

El joven permaneció en silencio, y le empezaron a correr lágrimas por sus mejillas. Se acercó al anciano, arrancó un trozo de su hermoso y joven corazón y se lo ofreció. El anciano lo recibió y lo colocó en su corazón, luego a su vez, arrancó un trozo del suyo, ya viejo y maltrecho y con él tapó la herida abierta del joven. La pieza se amoldó pero no a la perfección. Al no haber sido idénticos los trozos, se notaban los bordes. El joven miró su corazón que ya no era perfecto, pero lucía mucho más hermoso que antes, porque el amor del anciano fluía en su interior.

"NORAH JONES"

2008-03-11T20:13:00.010+01:00

SOMEWHERE OVER THE RAINBOW/WATH A WONDERFUL WORLD

El dissabte, quan el Xavi em va preguntar de qui era la versió original de la cançó, jo vaig respondre: Ray Charles, i ma germà va dir: no pas, és de Louis Armstrong.

El problema d'aquesta cançó és que està formada per dues cançons: la tant coneguda "What a wonderful world" de Louis Armstrong (com molt bé va dir el Miquel), però la qüestió és que també està formada per la cançó "Somwhere over the rainbow", que jo havia dit que era de Ray Charles, però anava ben equivocada. La cançó, realment, va estar composada per la pel.lícula de 1930, El Mago de Oz. De fet, gairebé va ser eliminada del film. En teoria, la cançó disminuïa el ritme de la pel.lícula, ja que la majoria de la música d'aquesta és més enèrgica, en contrast amb aquesta suau melodia.

Doncs bé, resulta que Ray Charles va ser un dels moltíssims que va versionar la cançó, i quan dic motlíssims, són realment moltíssims, entre els quals es troben: Aretha Franklin, Barbara Streisand, Queen, Phil Collins, Kenny G, The Ramones, Mago de Oz, Frank Sinatra, Céline Dion, Eric Clapton, Deep Purple, David Bowie, Ella Fitzgerald, Pink Floyd, Metallica,... i encara moltíssims més.

Així que, el dubte, ja està resolt. ;D

Gaudiu-la!

CALÇOTADA A CASA DEL FER

2008-02-26T19:03:00.008+01:00

Un dia genial! Desprès de la reunió matinal de colònies vam poder gaudir d'uns calçots i una salsa d'allò més bons ( i això que a mi no m'agradaven els calçots...però despres de provar la delícia del diumenge ja he canviat d'opinió).

Crec que aquestes, són el tipus d'activitats que uneixen al grup.

Quina gràcia... aquí el grup dels ignasians!

Quan tingui temps ja acabaré de comentar que tal va anar el dia i obbiament els genials detalls de la casa del Fer, per aquells que vau faltar i no la vau poder gaudir. (NATURA POWER)=> la botiga no eh! Feia referència a l'aire lliure....

Fins aviat!! :D

FELICITATS!!!

2008-02-13T19:09:00.008+01:00

ENHORABONA A AQUESTA SENYORETA PERQUE...

SABEU QUE??? JA TE CARNET DE CONDUIR!!!!

UNA ABRAÇADA SUPER FORTA DES DE LA PORTELLA VILLAGE!! :D

(Ara comença la lluita pel bado de la parro!! jijiji i farem curses nocturnes a que si???)

INFERMERA??

2008-01-24T17:37:00.000+01:00

PER FI!! Després de tres setmanes esgotadores d'exàmens ja està, ja està, ja està tot fet. Com sempre m'arrepenteixo de no haver estudiat més en alguns casos, però això ja es sap...

L'última setmana la veritat és que ha estat força dura. No estava acostumada al fet que els exàmens duressin tant de temps i s'allarguessin ben bé un més, així que ja no tenia la consciència d'estudi i em costava no anar-me'n a veure una peli, o a fer senzillament el gos enlloc d'estar asseguda estudiant. No ho podia evitar, llegia una estona, estudiava, però al cap d'una estona ja no podia amb mi, m'arrossegava tot el dia, m'adormia a tot arreu...

Així que, com sempre el resultat dels exàmens ha estat igual a refredats, mal de gola i 3 dies amb punxades al cap (resultat de dormir només 4 hores i l'enorme quantitat de cafeïna ingerida).

Així que per al següent semestre em faig un propòsit, un d'aquells que no es compleixen mai, però que ara intentaré complir: estudiaré o com a mínim em llegiré els apunts cada dia, i sobretot, quan arribi la temporada d'exàmens ja hauré passat els apunts a net, perquè sinó la setmana anterior encara estic passant apunts i és impossible estudiar. D'aquesta manera no perdre tantes hores de son i així espero millorar la meva salut, ja que cada dia m'adono més de l'important que és (com és normal, tractant cada dia el tema).

Però és que al maig que ve, no només hi ha el fet dels exàmens finals, sinó que també les pràctiques (aaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!) Només de pensar-hi ja em poso nerviosa. I si vaig a l'hospital i no se que fer?? I si em demanen alguna cosa i la faig malament?? I si he de punxar a una persona i no ho se fer. No se a ell, però a mi no em faria massa gràcia que em punxes una infermera novata i em perforés el braç de tant buscar una vena.... Buffff

És genial quan ho veus i dius ooooohhh, que guai, jo també ho vull fer, jo vull ser infermera, però quan et diuen que al finalitzar el primer curs ja t'envien a l'hospital ja em moro de por.

No se, no se... De moment me'n vaig a dormir una estoneta i a veure si passa el mal de cap. Aixó si, també em reconforta molt saber que la setmana que ve està lliure i que faré molt el gos, aniré molt al cine, aniré a fer una visita al claver, que ja els trobo a faltar i gaudiré de la companyia dels amics i la improvització sense haver de patir per marxar aviat per poder estudiar.

It sounds: Englishman in New York (Sting)

Perquè la vida és tant efímera...

2008-01-23T19:39:00.000+01:00

Només tenia vint-i-vuit anys... i ara està mort.
Em va enamorar amb "10 razones para odiarte", i vaig ser incapaç d'oblidar-me d'ell.
L'anomenaven el noi dels ulls tristos, el noi que casi mai somreia, però sorprenentment jo sempre he pensat que té (tenia) la mirada més profunda i el somriure més bonic que s'hagi pogut veure mai.
Si coneixeu els meus gustos cinematogràfics sabreu de qui parlo, doncs si, efectivament, en Heath Ledger era un gran actor i ara està mort.

Es va donar a conèixer com a gran actor amb el Patriota i va anar submergint-se en projectes que el van anar reafirmant com a tal, però va ser quan va arribar Brokeback Mountain en que va donar a tothom una lliçó implacable. Qui no recorda l'abraçada, la famosa abraçada a la camisa?

El crític de cine Peter Travels, de la revista Rolling Stone va escriure: "La magnífica actuación de Ledger es un milagro cinematográfico. Parece arrancarlo de sus entrañas. Ledger no sólo sabe cómo Ennis se mueve, habla y escucha, sabe cómo respira. Verle aspirar el aroma de la camisa colgada en el armario de Jack es medir el dolor del amor perdido."

Ho he dit i ho torno a dir: era un actor molt i molt gran, que anava progressant a cada pas que feia.

El seu últim projecte (el famós paper de Joker a Batman), s'estrenarà a l'agost. No m'ho penso perdre i suposo que no podré evitar sentir calfreds al tornar-lo a veure en acció, en veure el seu últim treball.

La seva mort no pot evitar que pensis en personatges com Kurt Cobain, que van morir tant joves i amb tant per davant.

No pots evitar pensar que tu també pots morir qualsevol dia, que pel fet de ser jove no ets immortal i llavors em poso a pensar en tot allò que no he fet i voldria fer, en tot allò que no faig per por, en tot allò pel qual m'enfado i no té importància...

A les classes d'infermeria ens ensenyen a dir a una persona que es mor, suposo que perquè pugui solucionar tot el que deixa endarrere, però i si no ens ho diguessin? Perquè deixem de fer allò que desitgem pensant que ja ho farem l'endemà, o l'altre? Perquè guardem colònia o uns plats especials per un dia especial? I si no arriba el dia especial? No ho podríem gaudir cada dia? Que fariau si us diguessin que hem de morir demà?

(Rest in peace Heathcliff Andrew Ledger)

"DEIXA QUE LA TEVA ÀNIMA SIGUI EL TEU PILOT"

2008-01-15T14:00:00.000+01:00

Aquí teniu una cançó que vaig descobrir ahir a l'mp3 del meu mòbil. M'encanta que ma germà em trii cançons i me les posi a l'mp3. D'aquesta manera, en els moments en que necessito la música i em poso els auriculars per desaparèixer de tot allò que m'envolta, descobreixo cançons com aquesta (ja que normalment no tinc temps per escoltar música i quan ho faig, sempre acabo escoltant el mateix)

Doncs bé, us deixo amb aquesta cançó de l'Sting, espero que la gaudiu!

LET YOUR SOUL BE YOUR PILOT

Let your soul be your pilot

Let your soul guide you

He'll guide you well

When the doctors failed to heal you

When no medicine chest can make you well

When no counsel leads to comfort

When there are no more lies they can tell

No more useless information

And the compass spins

The compass spins between heaven and hell

Let your soul be your pilot

Let your soul guide you

He'll guide you well

And your eyes turn towards the window pane

To the lights upon the hill

The distance seems so strange to you now

And the dark room seems so still

Let your pain be my sorrow

Let your tears be my tears too

Let your courage be my model

That the north you find will be true

When there's no information

And the compass turns to nowhere that you know well

Let your soul be your pilot

Let your soul guide you

Let your soul guide you upon your way...

It sounds: Let your soul be your pilot (Sting)

Que és l'amistat? (tskv)

2007-12-09T17:17:00.000+01:00

Ja se que fa molts dies que no publico res de res, però tranquils que aviat tindré temps per tornar-m'hi a posar!!

Mentrestant, com que ja se com penjar videos al blog us penjo el de la sortida a pont de Suert, que segurament ja haureu vist tots, però que així podreu tornar a veure i gaudir-ne tant com ho he fet jo.

Gràcies per ser com sou! (VOSALTRES SI QUE VALEU)

UN DIA PLEGATS

2007-11-02T18:39:00.000+01:00

Fa dies que m'he despenjat una mica del blog, de fet ja el vaig començar estant una mica despenjada. La qüestió es que vaig molt atrafegada amb el dia a dia i no tinc ni un minut per mi mateixa, i per tant, encara menys pel blog.
Ara he trobat una estoneta i he decidit dedicar aquesta cançó d'Antònia Font, que feia dies que em rodava pel cap, als SUPERmonitors de l'esplai.

No fa massa acaben de marxar de casa, ja que avui teníem programació per l'excursió que farem el proper cap de setmana.
La veritat és que m'ho he passat SUPER bé, així que us volia donar les gràcies a cadascun de vosaltres per ser com sou i aconseguir que trobem aquests moments tant genials i que em fan riure tant!!

ALEGRIA:
Cau es sol de s'hora baixa dins s'horitzó, damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'hora baixa vermell i calent, me sala i m'arengada sa pell. Es penya-segat i una pluja suau de pols estel.lar.
Cau es sol de s'hora baixa i plàcidament sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'hora baixa dins es meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom. Falla sa corrent ses fireres no vendran cacauets.

Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s'acaben i es fars il.luminen ses gòndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia, i es ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida... Alegria!

Cau es sol de s'hora baixa dins s'oritzó damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'ora baixa vermell i calent, me sala i m'arengada sa pell. Es municipals, és evident, fan aparcar bé a sa gent.
I Alegria...

P.D.: Les fotos són del dia que varem pujar al claver al XXX aniversari de la parro.

HAIRSPRAY: Tothom a la pista!

2007-10-13T17:56:00.000+02:00

Hairspray, dirigida per Adam Shankman és l’adaptació cinematogràfica del musical de Broadway, que és a la vegada una adaptació de la pel·lícula de John Walters de idèntic títol.

La historia es simple: gira en torn de Tracy Turnblad, una noia grassoneta de Baltimore als anys 60 que solament té una passió: ballar.
El seu somni és aparèixer a la televisió, al Show de Corny Collins, el programa de ball més famós de la ciutat.

Tot i que es rebutjada per la seva figura, allunyada dels cànons establerts per la cadena, Tracy no es donarà per vençuda, arrastrant en el seu camí a la seva sobreprotectora mare, Edna, que porta anys sense sortir de casa perquè ha guanyat massa quilos.
Les reivindicacions de la població negra es creuaran també en el destí de Tracy, que es sentirà més propera als balls d’ells que no pas els dels blancs.

Com gairebé tothom ahir va comentar quant varem sortir del cinema, quant veus Hairspray t’entren unes ganes boges d’aixecar-te de la butaca i posar-te a cantar i ballar a la mateixa sala de cine. No és la pel·lícula més bona del món, però et fa passar una bona estona i desconnectar dels problemes de la vida rutinària.

Així que no se vosaltres, però jo m'ho vaig passar pipa! I es que ho he de confessar però els musicals i les pel·lícules d’adolescents són el meu punt feble, el meu taló d’Aquiles, i contra això no hi puc fer res.

UN MÓN NOU

2007-09-21T13:30:00.000+02:00

Aquest mateix dilluns he començat les classes a la uni. Una facultat nova, un lloc nou, companys nous, amics nous, profes nous, en definitiva un MÓN NOU. No teniu ni idea el que he arribat a enyorar l'escola, de la qual abans tant renegava, i tot el que aquesta comporta...
Com trobo a faltar cada gest, cada somriure, cada paraula... Allò que abans no havia enyorat mai perquè era d'allò més normal, ara és el que més em falta. Amb això no vull dir que no m'agradi el meu nou món, de fet m'encanta: les classes són genials i m'ho passo pipa, a més he conegut gent genial amb els que m'hi trobo molt a gust. Però es que tants anys en aquell lloc...

Aquest matí no tenia classe i he anat al claver a veure que s'hi coïa per allí... però sorprenentment tot seguia com abans: cada lloc, cada professor... no se perquè però tenia l'estúpida sensació que hauria canviat alguna cosa...
Cada lloc que creuava em feia venir en ment tots els moments viscuts... i m'hi trobava tant bé...
Fins hi tot hi ha hagut un moment en que xerrava amb una profe, que de cop m'ha mirat i m’ha preguntat: per que rius tant? I jo no he pogut evitar respondre: perquè sóc feliç!
M'ha fet molta il•lusió trobar persones que feia temps que no veia i algunes a les quals ja feia dies que enyorava i tenia ganes de veure.
Mai m’havia cregut que diria això, però trobaré a faltar aquelles quatre parets que durant tants anys m'han acollit entre els seus braços i que de cop i volta m'han alliberat com si d'un ocell que aprèn a volar em tractés.

It sounds: Heaven Forbid (The Fray)

"IDEALS"

2007-09-21T13:15:00.000+02:00

"Quan era petita creia que la vida seria perfecta,

que si caminaves amb cura mai cometries cap mena d’error,

no et sentiries sola, no et sentiries incompresa, mai t’espantaries.

Però les coses no són així. La vida és gran i caòtica

i t’has de calçar les botes y no deixar de desitjar el millor."

It sounds: All At Once (The Fray)

EXPECTATIVES

2007-09-04T18:06:00.000+02:00

"Expectatives: canvien amb nosaltres,
sorgeixen dels nostres somnis més ambiciosos
i dels nostres temors més profunds, a vegades, fins i tot les heretem.
Ultimament espero moltes coses que,
podrien ocasionar-me la felicitat o una gran decepció.
Però, sigui com sigui se que m’acostaran més a la veritat.

Expectatives: canvien al mateix temps que ho fem nosaltres,

sorgeixen dels nostres somnis més ambiciosos

i dels nostres temors més profunds, a vegades, fins i tot les heretem

y altres ens porten moments que no havíem previst.

Moments que et donen en que pensar,

t’obliguen a aturar-te i fer inventari,

i et permeten comprendre millor on et trobes i cap a on et dirigeixes.

Y, en última instància crear noves expectatives."

TIMES LIKE THESE

2007-08-30T18:06:00.000+02:00

És en èpoques com aquestes que aprens a viure un altre cop,

És en èpoques com aquestes en dónes i dónes un altre cop,

És en èpoques com aquestes en que aprens a estimar un altre cop,

És en èpoques com aquestes repetidament.

Sóc un nou aixecar del dia,

Sóc un cel novament marcat

per penjar les estrelles sobre aquesta nit.

Estic força dividit,

m’he de quedar, o córrer lluny

i deixar-ho tot endarrere?

És en èpoques com aquestes que aprens a viure un altre cop,

És en èpoques com aquestes en dónes i dónes un altre cop,

És en èpoques com aquestes en que aprens a estimar un altre cop,

És en èpoques com aquestes repetidament.

It sounds: Times Like These (Foo Fighters)

La FiNeStRa ObErTa

2007-08-21T12:25:00.000+02:00

Ja em perdonareu, però m'he adonat que no m'he presentat. Així que tant per les persones que no em coneixeu o voleu conèixer més de mi us adjunto aquí un document: La finestra oberta. És un document que segurament molts haureu vist algun cop gràcies a la Txaro (sisi, d'aquells que redacta la nostra psicòloga oficial, jejeje).

Bé, doncs he decidit penjar-lo com a presentació de qui sóc jo i aquí el teniu:

LA FINESTRA OBERTA

M’AGRADA:

- Obrir la finestra quan plou per poder sentir l’olor de terra humida.
- Les persones sinceres i transparents.
- Les pel·lícules, llibres o cançons que em fan plorar.
- Les abraçades que ho diuen tot sense haver de dir res.
- El cinema.
- Que em sorprenguin.

- La fotografia.
- El romanticisme.
- La música.
- Estirar-me a la gespa del riu.
- Desconnectar del món real.
- Ser jo mateixa
- Gaudir del silenci

NO SUPORTO:

- Les persones que menteixen
- Torrar-me com una gamba a la platja
- Haver de discutir per rucades
- Que triïn el meu camí
- El soroll que fan les mosques
- Estar de mal humor i ser borde

AL MATÍ SÓC… mandrosa
QUAN ESTIC TRIST/A… necessito una abraçada ben forta
BUSCO… el meu príncep blau
D’UN NEN EM QUEDO AMB… el seu somriure
LA VIDA ÉS… massa curta
TINC… ganes de saltar, cridar i riure
PER LA NIT… em transformo en un pop gegant
QUAN ESTIC CONTENT/A… ho dono tot de mi
BALLO… quan confio en mi i els que m’envolten o quan porto uns cubates de més
SI M’ESTIMES… em faràs patir
DÉU… encara el busco
AHIR... és el meu avui
LLEGEIXO... el que m’apassiona
TROBO A FALTAR... la innocència dels nens petits
CADA DIA... penso més en el meu futur
SER MONITOR ÉS… genial
M’ENFADO... quan no puc aconseguir allò que realment desitjo
SALVEU-ME... dels dubtes
DEIXARIA... les superficialitats, per poder saber com són les persones en realitat, sense màscares.
SE’M DÓNA BÉ... fer manualitats
MAI OBLIDARÉ... el camí de Santiago i el que això comporta.
CANTO... fatal
EM COSTA... aixecar-me del llit quan m’hi trobo bé i a fora fa tant de fred.
UNA FRASE... Si no pots estar amb qui estimes, estima amb qui estiguis.

L’ESPLAI... és una altra realitat, que m’encanta.

P.D: Gràcies pels comentàris Tx.

“LLIURE ALBIR”

2007-08-12T20:43:00.000+02:00

“A quina edat ; no, és més, en quin moment passem de ser nens a ser… una altra cosa? Passen tantes coses en un any…

La gent diu que avui en dia creixem massa ràpid. A vegades els adults ho diuen com si fos culpa nostra, com si nosaltres ho haguéssim decidit així.

Però, com evitar-ho? Ens sentim invencibles si sabem tantes coses..., estem ansiosos per perdre la nostra innocència, i, em pregunto si algun dia mirarem endarrere i desitjarem no haver-la perdut.”