Joan Roma

OBRES DEL FEIL

2009-07-09T09:47:00.000-07:00

OBRES DEL FEIL.
Pel Lluçanès com una mica per tot arreu, podeu veure uns cartells força grans i de color blanc amb lletres vermelles que anuncien les obres que els ajuntaments fan a càrrec als fons FEIL ( fons estatals d’inversions locals). De fet, parlem del Pla Zapatero. Un pla realment històric perquè ha suposat injectar 8.000 milions d’euros en el conjunt d’ajuntaments de tot Espanya, en funció dels habitants. Més o menys uns 170 euros per habitant.
Quan parlem amb euros no tenim una idea massa aproximada de l’enorme xifra que això representa, però és una inversió històrica, que ha permès als ajuntaments fer obres que no podrien haver fet sense aquest ajut extraordinari.
I l’interessant i que també ha passat per primera vegada és que el govern central hagi avançat el 70% del cost de les obres, abans de fer-les, amb el compromís de que els ajuntaments han de pagar a les empreses constructores en el termini màxim de 30 dies de cada certificació. Es una manera eficaç d’evitar que les empreses hagin d’esperar massa o hagin d’anar a buscar crèdits per aguantar el deute.
Però, aquest pla, ha anat molt bé no solament per fer obres necessàries , sinó també perquè ha demostrat que la burocràcia es pot reduir a mínims històrics si totes les parts tenen voluntat de fer-ho.
Fins ara, per un ajuntament fer una obra una mica gran. Es a dir, de dos-cents, o tres-cents mil euros en amunt, li suposa prop d’un any de papers, anuncis, tràmits diversos, etc, abans no la pugui començar. Doncs bé, ara amb aquest pla ha quedat demostrat que tota aquesta tramitació es pot reduir a dos mesos justos. I és el que han fet la immensa majoria d’ajuntaments i en un any, no solament han fet els papers sinó que han acabat l’obra.
Es un exemple que ja ningú hauria d’oblidar i que demostra que quan es vol es poden retallar els papers fins extrems impensables, mesos enrere.
I l’any vinent tornarem a tenir un altre FEIL. En aquest cas una mica més petit, però continua sent immens perquè estem parlant de 5.000 milions d’euros . I amb un avantatge important pels pobles petits perquè hi haurà un repartiment més favorable als petits municipis i no exactament proporcional segons els habitants.
En fi, que l’any vinent tornarà a ser un any important per les inversions, gràcies a aquests diners extres del segon Pla Zapatero, però els ajuntaments continuaran tenint greus problemes per subsistir en el que toca a manteniment , sous, serveis, etc. El que en diem despeses corrents.
Per això també desitgem un bon acord de finançament entre el govern central i la Generalitat per poder exigir a la nostra Administració més recursos pels ajuntaments. Es un efecte dominó que fins ara no ha funcionat. Queda molt per fer en matèria d’ajudes als municipis , però com a mínim aquests dos plans FEIL permeten fer obres de tota mena , per tot arreu, i evitar la caiguda d’un munt d’empreses.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.

RENOVACIÓ CARRERS ZONA NORD

2009-07-09T09:24:00.000-07:00

50.000 EUROS PER RENOVAR TRES CARRERS DE LA ZONA NORD.
Ahir , el Conseller de Política Territorial va signar la concessió d’un ajut de 50.000 euros , destinats a finançar la renovació de tres carrers de la zona nord de Borredà. L’import servirà per deixar totalment nous els carrers Barcelona, Girona i Tarragona. Aquests carrers es troben molt malmesos pels 15 anys d’obres constants que s’hi ha fet a banda i banda , i per les pluges intenses de les darreres setmanes.
En el programa electoral del PSC figurava com una de les prioritats fer aquestes obres i ara amb l’ajut concedit es podran fer la propera tardor.
Les obres consistiran en triturar el paviment actual, rebaixar el nivell, i tot seguit procedir a posar una gruixa capa d’asfalt en calent, de manera que tota la superfície dels tres carrers quedi totalment impermeabilitzada i adequada per circular-hi durant els propers quinze o vint anys. La previsió és que l’obra estigui acabada a finals d’octubre.
En quan al carrer Lleida, també es farà aquest any, de manera conjunta amb l’execució de la unitat d’actuació de Can Gall i per últim el carrer Camí de Can Gall es deixarà per l’any vinent, una vegada acabades les obres de la nova urbanització.
Amb aquestes actuacions, tota la zona nord quedarà renovada i amb un aspecte nou i adequat per la circulació de vehicles i persones.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

CONTROL MOTOS,QUADS I SOROLL

2009-07-09T02:19:00.000-07:00

MAJOR CONTROL MOTOS ,QUADS I PISCINES.
Avui al matí he tramès petició al Cap de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Berga, per demanar un increment de les patrulles de Mossos d’Esquadra que venen al poble a diferents hores del dia i la nit, per tal de que controlin millor les motos i quads que circulen pel poble.
Alguns d’aquests vehicles no compleixen amb les normes de circulació, per anar a una velocitat excessiva, o per portar algun acompanyant, o anar sense casc. I molt especialment cal controlar el soroll excessiu d’algunes motos, i comprovar la tinença de carnets de conduir, quan es requereixen i disposar de les corresponents assegurances.
També , es supervisarà que no entrin en zones prohibides a la circulació com és tot el recinte del pati de les escoles i zona esportiva.
Igualment s’ha demanat als Mossos la vigilància de les piscines a la nit. Hem comprovat alguna entrada furtiva, que obliga a demanar als autors d’aquestes infraccions a aturar-les perquè del contrari es poden trobar amb unes fortes sancions. L’ajuntament també posarà algun sistema de detecció de les entrades ,fora d’hores, i els Mossos la complementaran amb les rondes corresponents durant les visites al poble, de nit.
Esperem que aquestes mesures serveixin per ordenar aquest sector que com cada estiu provoca enrenous, ensurts i perills, a part de molèsties als veïns.
Demano, doncs, com alcalde als propietaris de motos i quads que comprovin els soroll que fan perquè estigui dintre dels paràmetres permesos. Igualment que observin les senyals de trànsit i la velocitat a l’interior del poble, i no passin per llocs no permesos.
Per últim, qui entri il•legalment a les piscines serà portat davant dels tribunals per una falta greu. La convivència és essencial perquè tots ens trobem bé en el poble, i a l’ajuntament pertoca vetllar perquè sigui així.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

BORREDÀ DE NOU EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

2009-07-08T12:16:00.000-07:00

BORREDÀ DE NOU EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.
El fort temporal del dilluns va donar peu a una de les mobilitzacions més importants viscudes en el poble en els darrers 30 anys. La tempesta de pluja i pedra caiguda a mitja tarda del dilluns va motivar que els campaments de tendes situats en el terme municipal quedessin totalment desmantellats.
En poc més de dues hores es varen superar totes les previsions d’aigua i pedra, a més de llampecs i trons. Un autèntic diluvi. I tot seguit el que passa en temps d’estiu en que hi ha diversos agrupaments, acampats a la zona de La Ribera o a prop de Puigcercós. Varen demanar ajuda a l’ajuntament i a la vista de la situació vaig decretar una situació d’emergència i vaig mobilitzar l’equip de govern i la brigada d’obres per fer-hi front.
En dues hores varem poder traslladar i allotjar prop de 250 nens i nenes, amb els monitors corresponents.
Varem habilitat les escoles per un dels grups , en aquest cas de Rubí, amb 62 components. A la guarderia del carrer Manresa hi varem encabir-hi 31 membres d’un grup d’esplai de l’Hospitalet. I en el Centre Cívic hi varem col•locar 63 membres d’un agrupament de Sant Just Desvern. Finalment a la casa de Puigcercós hi varen anar a parar 50 components d’un campament que es trobava a 1 km de la casa.
Tots xops, i amb bona part del menjar desaparegut per l’aiguat, varem haver d’organitzar l’entrega d’entrepans a un dels grups, i a un altre, proporcionar pa per poder acompanyar amb altres productes que sí havien pogut salvar.
I si una part del dispositiu es va portar des de l’ajuntament, al cap de pocs minuts em vaig desplaçar a La Ribera per comprovar sobre el terreny la situació dels campaments. Allà ja em vaig trobar amb un dispositiu impressionant de mitjans , mobilitzats per la Generalitat. Concretament hi havia 3 ambulàncies del SEM, 4 vehicles de protecció civil, 4 més dels Mossos d’Esquadra i 3 dels bombers. En resum, tot un exèrcit preparat per intervenir i resoldre la situació.
Vaig decidir que tots els nens i nenes havien de ser traslladats cap edificis municipals, perquè no podien quedar-se en el campament ni en l’edifici annex a la casa de La Ribera. A la nit fa fred i podia haver-hi una nova turmenta. Per tant , la millor solució era la d’organitzar un trasllat massiu de tots els campaments, situant-los en els edificis abans esmentats. El trasllat es va fer d’una manera ràpida i efectiva, i a la nit es varen quedar dos vehicles de protecció civil com a mesura de confiança i vigilància.
I així varem passar la tarda- nit del dilluns. El dimarts al matí em varen trucar els alcaldes de les poblacions afectades per agrair la feina feta, i els agrupaments també varen felicitar-nos pel desplegament i la organització demostrada, així com les ajudes en material i menjar que els varem proporcionar.
En fi, un any més el poble de Borredà ha demostrat la bona organització i eficàcia a l’hora de resoldre temes tant urgents com el del dilluns. Tots els nens i nenes afectats de ben segur guardaran un bon record del nostre poble i de ben segur tornaran .
En nom propi i de l’ajuntament vull agrair i felicitar les persones que varen intervenir en aquesta mobilització. Ja ho vaig fer personalment a tots els cossos implicats de la Generalitat i ara ho faig a la gent del poble i molt especialment a l’equip de govern i a la brigada d’obres. Es en moments com aquests quan es demostra si un ajuntament està preparat i si sap resoldre les situacions de crisis, d’una manera àgil i eficaç. Crec sincerament que així va ser i que les felicitacions que he rebut son justes. Ningú va prendre mal i ningú va haver de patir més que uns enrenous. Felicitem-nos-en.
Joan Roma, alcalde de Borredà

EFICACIA CONTRASTADA

2009-07-07T09:34:00.000-07:00

EFICÀCIA CONTRASTADA.
Sense cap mena de dubte la majoria de ciutadans han vist cartells per tot el país, informant de les obres del FEIL ( fons estatal d’inversions locals) , l’anomenat també Pla Zapatero. Un pla de vuit mil milions d’euros repartits per tots els ajuntaments d’Espanya, en funció del nombre d’habitants.
Aquest pla va ser inicialment criticat, per diversos partits, però ningú el va refusar i les mostres d’incredulitat han donat pas a una gran realitat, com és la d’haver permès fer milers d’obres, de tota mena, i haver creat desenes de milers de llocs de treball.
Amb tot, voldria remarcar la gran eficàcia de gestió demostrada per tots els ajuntaments. No eren pocs els que temien un col•lapse administratiu, tècnic i econòmic dels municipis davant una proposta tant important. Tràmits que habitualment duren un any, s’han fet en dos mesos. I han posat sobre la taula un model de gestió molt diferent a la ordinària.
Sense por d’exagerar, podem dir que res serà igual després d’aquest Pla. I això per diversos motius. El primer és que els ajuntaments han esdevingut una administració essencial a l’hora de mobilitzar efectius de tota mena. El segon és que han mostrat ser capaços d’agilitzar tràmits, retallar terminis i procediments que , a partir d’ara , es demanaran a les altres administracions.
En tercer lloc, han impulsat projectes innovadors , abans reservats a empreses privades. I en quart lloc, han invertit bé els recursos, amb eficàcia, amb transparència i sobretot amb agilitat. Si algú dubtava de que els ajuntaments eren grans o petites empreses de serveis, destinades als ciutadans, després d’aquest pla ja no en tindrà cap dubte.
El Pla, a més ha animat l’economia i les empreses, fent possible un altre repte fins ara desconegut. Pagar a trenta dies. Pagar els ajuntaments amb els diners avançats pel govern central, de manera que les empreses no haguessin de recórrer a l’endeutament, i així evitar la roda infernal.
Els alcaldes somiàvem amb un pla similar, i la crisis ens l’ha portat. Després d’anys de discussions i reclamacions, la necessitat d’incentivar la economia i les empreses ha dut el govern central a prendre aquesta històrica decisió. I a la vista dels resultats, ja està en marxa un segon FEIL amb cinc-mil milions d’euros per l’any vinent. Una altra xifra mai vista en la dinàmica municipal.
Ja tornem a preparar projectes i iniciatives per fer realitat una segona fase d’un pla autènticament innovador en el nostre país. Però, repeteixo, no solament hem de pensar en el diner ofertat, sinó en els canvis radicals de funcionament que ha suposat aquest primer pla, i el segon que li seguirà. I ja era hora de poder demostrar que tot es pot fer d’una altra manera. Els papers i tràmits que ens colguen a tots els ajuntaments, han donat pas a decisions i gestions àgils i planeres.
Que tothom en prengui nota, i que es duguin a terme les modificacions legals pertinents per poder seguir gestionant amb la eficàcia amb que s’ha fet aquest Pla.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

MARATONS DE SANG

2009-06-30T09:16:00.000-07:00

MARATONS DE SANG.
Un bon resultat l’obtingut a Solsona , amb 250 donacions de sang, però aquesta fórmula no garanteix el subministrament constant i suficient de sang a tots els que en necessiten. Precisament el millor sistema és el que funcionava anteriorment, i que encara funciona en uns quants llocs, i és el que el banc de sang s’instal•la en un poble cada 3 o 4 mesos i els donants, prèviament reben una carta anunciant aquest servei.
De totes maneres el donant habitual està envellint i no és substituït per les joves generacions. D’aquí que es promoguin campanyes puntuals, i esporàdiques en diferents moments i indrets per obtenir uns bons resultats, però el promig no millora. I aquesta és la preocupació dels qui estan al capdavant de les unitats de sang.
De moment , tot i els avenços de la ciència, no ha estat possible crear sang artificial i la necessitat de sang, continua creixent any rere any. Què fer en aquest cas? Només l’augment de donants i una conscienciació general a favor d’aquesta fórmula de solidaritat pot fer possible tenir la sang suficient per cobrir les necessitats del país.
Els mitjans de comunicació son elements fonamentals en aquesta conscienciació . Res millor que mostrar cares populars donant sang, per animar a les joves generacions a convertir-se en donants. I res millor, que les televisions donin imatges , de forma periòdica, de les vides salvades gràcies a les donacions.
I parlant de donacions, posats a fer, plantegem les altres donacions que podem fer en matèria d’òrgans. Es desolador veure programes o conèixer casos de persones a punt de morir , per no tenir un òrgan per ser trasplantat. Queda una immensa majoria de persones que no han deixat per escrit les darreres voluntats en matèria de donació, i son molts els familiars que no es posen d’acord quan se’ls demana la donació d’òrgans d’un membre proper.
Per això va bé fer el testament vital i deixar-ho escrit, de manera que ningú tingui dubtes en cas de mort accidental. Precisament hi ha la paradoxa de que la disminució d’accidents de tràfec ha fet disminuir la disponibilitat d’òrgans per ser trasplantats, però hi ha multitud de casos de morts , en altres circumstàncies que farien possible la vida d’altres persones. No deixa de ser un consol veure com òrgans d’un familiar poden allargar o salvar la vida d’un altre, per molt desconegut que sigui.
En fi, just a l’inici de l’estiu en que els morts per accident de cotxe es multipliquen, va bé raonar sobre el tema, i prendre la decisió pertinent. En quan als donants de sang, felicitar-los per la seva col•laboració i desitjar que ho continuïn fent per molts anys més. L’escassetat és crònica i d’aquí les campanyes habituals o extraordinàries per tot arreu.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

CREDIBILITAT POLÍTICA

2009-06-29T13:06:00.001-07:00

CREDIBILITAT POLÍTICA
Tot sembla indicar que en breu hi haurà el nou sistema de finançament, amb un resultat raonablement favorable a les tesis que defensa el govern català i que compliria amb els preceptes de l’Estatut.
I que l’acord és imminent ve avalat pel posicionament dels diferents partits presents a l’escenari català. Un posicionament extremista en els que es troben a la oposició, com és el cas de CiU o el PP, i un de circumspecte per part dels dos socis de govern del PSC.
Excepte el PSC que és el principal protagonista a l’hora de proposar i negociar el nou sistema, tots els altres partits tenen por a la formula i al pacte. Uns per uns motius i altres per uns altres, una solució favorable serà difícil de ser acceptada públicament.
Qui fa més teatre és CiU que a hores d’ara proclama que no seria acceptable un acord que no proporcionés cinc-mil milions d’euros. Una xifra impossible, inabastable per cap govern, i menys en les presents circumstàncies. Ja tornem als temps del victimisme i de posar objectius irreals per poder dir que no ens entenen i no ens valoren. De tant infantil sembla increïble que aquesta sigui la posició d’un partit que ha estat tant d’anys en el govern.
I sobretot perquè és fàcilment atacable per les negociacions dutes a terme en el passat en que varen arribar a pactes que varen ser clarament negatius per Catalunya. I de sistemes que semblaven definitius es va passar a comprovar que havien de ser transitoris, perquè la realitat els havia desfasat al cap de dos o tres anys.
En el que tothom està d’acord és en l’esgotament que ha produït en la societat catalana, i també en l’espanyola, el llarg procés de negociació i posicionament sobre aquest únic tema que ha tapat tots els altres, fins fer oblidar les grans inversions aconseguides en matèries vitals pel país com son les infraestructures i equipaments.
Es lògic que el president Montilla digui que si l’acord no es produeix en les properes dues setmanes, és millor donar per trencada la negociació i constatar l’incompliment d’un dels punts essencials de l’Estatut, que com a llei orgànica que és , obliga les dues parts a complir-lo. Per això hi ha el Constitucional, i les Corts Generals.
El que no es pot dir, com fan alguns dirigents , és que aquest incompliment comporta trencar relacions amb Espanya i sortir del marc constitucional. Sobretot perquè es nota que ni ells s’ho creuen. I malament quan es fan amenaces que no tenen cap credibilitat política. S’ha fet en molts temes i al final la gent perd la confiança en els seus representants i els acusa de fer teatre.
I és evident que verbalment es poden dir moltes coses, però un altre tema és passar a l’acció i ser conseqüent. Avui en dia, és impensable trencar relacions, i allunyar-se del sistema constitucional del que ens hem dotat. Poden haver-hi diferències, discrepàncies i batalles de tota mena, però mai el trencament que alguns proposen, però que no ve avalat per cap resultat electoral, de cap tipus.
I això que ningú ho entengui com un conformisme total, o una supeditació a les decisions estatals , siguin positives o negatives, sinó la defensa a ultrança de les regles de joc que tenim i que tant va costar d’obtenir. I aquesta posició ha de ser per les dues bandes, per això és impensable que no hi hagi un acord raonable i dintre del marc constitucional i estatutari. I quedaran ben frustrats els qui desitjarien un incompliment. Veurem com reaccionen i es posicionen. Preparatius ja en fan ara, però el moment decisiu està a punt d’arribar. Aleshores veurem la credibilitat política de cadascú.
Joan Roma i Cunill, President de la Federació XI del PSC.

FER PAÍS, FER MÓN

2009-06-23T04:09:00.000-07:00

FER PAÍS , FER MÓN.
No és gaire freqüent trobar la unanimitat en l’elogi de la trajectòria d’una persona i la seva obra, i aplegar-se gent d’arreu del món per dir el darrer adéu a un català universal, com ha estat en Vicenç Ferrer.
Se li ha donat el títol de cooperant, com se li podrien haver donat uns quants altres d’igualment escaients. El cert és que ens podem sentir tots ben orgullosos de la feina feta i de l’herència que deixa, sobretot perquè havia preparat la seva marxa , molts anys enrere i tot fa preveure que el projecte ha arrelat i té vida per moltíssim anys.
I aquest és un primer elogi que cal fer, davant una persona d’un gran poder d’atracció que podia haver esdevingut un problema per la continuïtat de la seva obra. Ara ja és segur que l’obra serà continuada , per la bona llavor que ha sembrat.
He tingut ocasió en els darrers deu o quinze anys de col•laborar, a nivell personal i institucional amb la seva obra i puc assegurar que el nivell d’organització i honestedat de la organització creada era , i és de total garantia. Si una cosa fa patir és voler ajudar a d’altres països i no estar segur de si la ajuda arribarà adequadament i serà utilitzada pels objectius proposats.
En aquest cas, no hi havia dubtes, pel grau de transparència de la organització , però sobretot pel grau de confiança absoluta que donava el seu lideratge.
El sol fet de que es pugui visitar personalment el país, l’obra i els seus resultats ja garanteix que al darrere hi ha una potent organització que supervisa i regula que tot es faci segons els propòsits previstos, sense desviacions ni influències estranyes.
I els resultats han estat espectaculars en una zona del món especialment variada i difícil. D’aquí el mèrit i la admiració. I no és estrany la gran canalització de recursos des de Catalunya i Espanya cap a la seva organització. No solament perquè els objectius eren lloables i indiscutibles, sinó també per l’orgull de que un dels nostres fos l’ànima de tota aquesta revolució.
Però, el que el feia especialment atractiu era la coherència de les idees i les accions. Allà ell podia parlar de planificació familiar, d’inversions col•lectives, d’equipaments socials, d’infraestructures locals, o regionals, i lligar-ho tot sota una idea que alguns poden titllar de religiosa, i altres en direm , senzillament social. Una barreja clara, transparent i adequada de la realitat i de com transformar-la , no amb paraules sinó amb fets.
Un lideratge sòlid guanyat a pols amb l’exemple i la coherència al llarg de tota una vida. Es lògic que els resultats siguin espectaculars i és lògic que tothom se’l vulgui fer seu. De totes maneres ningú se’l pot apropiar, perquè ha esdevingut universal, i en poc temps estava previst que fos nomenat ciutadà de la India. Per les grans persones la procedència no té rellevància sinó la seva obra i francament podem estar orgullosos d’haver-lo tingut i d’haver col•laborat en la seva obra. Ara el que toca fer és continuar-la sense ell, serà la millor manera de demostrar-li la confiança , donada en vida.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

APLECS VIUS

2009-06-17T02:06:00.000-07:00

APLECS VIUS.
En els darrers dos mesos he tingut ocasió d’assistir a un parell d’aplecs, després d’anys de no haver-ne tingut l’ocasió. He de dir que repetiré l’experiència, i procuraré anar a alguns mes , propers al nostre territori.
En primer lloc vaig assistir a l’aplec de Salselles que tot i ser terme de Borredà, no hi havia anat mai. Molt bona organització , dia esplèndid, menjar excel•lent i companyia grata. No es pot demanar més, tenint present que l’entorn natural és magnífic.
L’excusa dels aplecs és recordar les velles prometences i peregrinatges dels nostres avantpassats, per implorar gràcies o fer allunyar tragèdies. Una missa, amb la imatge original o renovada, recorda aquells vells temps que enllacen amb els actuals. I gent gran, i joves barrejats , parlant de com eren aquells indrets vint, trenta o cinquanta anys enrere.
Precisament en aquests aplecs s’aprenen moltes coses oblidades o mai estudiades. I si una cosa hem de fer els alcaldes és facilitar la seva continuïtat i la seva pervivència de cara les futures generacions.
El cas de Salselles em pertoca molt directament i tal com ens varem comprometre davant la gent assistent, dintre de poques setmanes esperem tenir una reunió amb el Bisbe de Vic per demanar una cessió dels terrenys i l’edifici, mig enderrocat de l’església, per poder-la recuperar. En aquest objectiu els tres alcaldes presents: Sant Martí, Lluçà i Borredà anirem plegats.
I un altre aplec, fou el de Sant Margarida en el terme de Les Llosses. Aquí no solament no hi havia anat mai a l’aplec sinó que tampoc havia estat mai en l’indret. Realment espectacular. Allà dalt hom es demana com carai s’ho varen fer els nostres avantpassats per construir una església i una rectoria de dimensions considerables, en el cim d’una muntanya, amb un camí mig impracticable.
Una vista espectacular, en un dia clar, durant unes hores i una mica de pluja després de dinar, cosa que ens obligà a tornar a l’església durant una estona. També aquí, bona organització, menys gent que en el de Salselles, però també molt ben acompanyats tots plegats.
La celebració d’aquests i altres aplecs, relliga el passat amb el present i ens fa conèixer les penalitats de les anteriors generacions i com volien foragitar les desgràcies construint i pregant a sants o verges determinades.
En aquest cas la gent va ser capaç de restaurar els edificis de l’església i rectoria , i el conjunt està salvat per molts anys. Es una bona prova de que l’estimació pel nostre passat pot reviure en les noves generacions si es mantenen aquestes tradicions i els pares o avis passen als seus descendents aquesta estimació i el sentit que va tenir construir aquests edificis. Sense unes bones explicacions , res no s’entén. Però posats allà dalt i contemplant el paisatge, es veu clarament la bona elecció feta.
Ara cal evitar la pèrdua d’aquestes tradicions i saber-les passar a les noves generacions , sense relleu no hi ha futur, i es perd el passat.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.

TAMBÉ HI HA BONES NOTICIES

2009-06-17T01:38:00.000-07:00

TAMBÉ HI HA BONES NOTICIES.
Estem en un temps de males noticies generalitzades i globalitzades que tant afecten a tot el món, en general, com al Solsonès , en particular. Però , com sempre al costat de les males noticies n’hi ha d’altres que son positives i que indiquen un canvi de tendència respecte la situació actual i la d’anys anteriors.
Ara mateix s’acaba d’inaugurar la Terminal 1 de l’aeroport del Prat que per a molts pot semblar que queda molt lluny i que ben poc ens pot beneficiar als qui vivim a l’interior del país, i això no és cert. La potència de Barcelona com a ciutat, porta milions de persones cada any i una part, ni que sigui petita, s’escampa per tot arreu.
Ho podem veure en el Monestir de Montserrat, visitat cada any per 2,5 milions de persones, moltes de les quals son d’arreu del món. I d’aquestes persones uns quants milers aprofiten per visitar territoris veïns com ara els nostres.
Per tant , disposar d’un gran aeroport a una hora i mitja de camí, ens és essencial i si a més té vols transoceànics millor que millor, i de fet és el que es mereix Barcelona i amb ella tot Catalunya. L’estrany del cas i el criticable és no haver-lo tingut abans i això va ser culpa de tots. Tant del Govern Central com de la Generalitat, i de les forces vives del país, que sovint serveixen per queixar-se, però no per reivindicar o fer propostes valentes com la de comprar una companyia aèria que faci funcions de companyia nacional.
I és que tenir un gran aeroport ens acosta a tot el món i crea 3.500 llocs de treball directes i uns quants milers més d’indirectes, en plena crisi. Però , sobretot ens obre les portes cap a tot arreu, per venir i per anar, de manera que Barcelona se situa entre les ciutats més ben comunicades d’Europa. Una bona aposta i un bon resum del que suposa governar pensant en el futur.
Cal tenir present que totes les grans infraestructures i equipaments necessiten anys de preparació i planificació abans no siguin realitat. I ara mateix s’estan planificant les grans obres per impulsar el país, en matèria de carreteres, tren alta velocitat, port de Barcelona, metro regional, rodalies, etc. Si algú diu que l’actual govern treballa poc li recomano mirar les memòries dels diferents departaments per veure que no és aixì.
I venint a casa nostra, també veiem que les grans obres nacionals no fan oblidar les de l’interior del país. Dintre de poc es faran les obres de millora de la carretera C-26 en el tram Navès – Montmajor – Avià, i s’estan redactant els projectes executius de la de Sant Llorenç a Berga. També podem constatar que el subministrament a d’altres comarques a partir de l’embassament de la Llosa del Cavall ja té el vist i plau i el finançament necessari.
Queda molt per fer, però es va a un bon ritme en les obres considerades prioritàries. I fer-ho en les actuals circumstàncies té més mèrit que no pas quan tocaven, en millors temps econòmics. Els retards sempre es paguen i ara toca córrer molt més per atrapar el temps perdut.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

TOTS BENEFICIARIS I BENEFICIATS

2009-06-17T00:50:00.000-07:00

TOTS BENEFICIARIS I BENEFICIATS.
A diferència d’altres temes i àmbits, ningú discuteix la capitalitat de Barcelona i el benefici mutu que ens aporta en totes les qüestions. La seva pujança i el seu dinamisme reparteix riquesa per tot el territori català i zones veïnes. D’aquí la importància de les decisions que pren en la majoria de temes, siguin de competència municipal, autonòmica o estatal.
Ningú pot negar que la organització dels JJOO va comportar posar Barcelona a tot el món i els intangibles que va moure encara ara duren i duraran. Es una prova que servir de mostrador, o aparador pot comportar enormes avantatges per a tots.
Ara mateix molts alcaldes de fora de l’àmbit estricte de Barcelona – capital estem convidats a reflexionar sobre les potencialitats turístiques del país, a partir de l’ús de la “marca Barcelona”. Es cert i evident que qualsevol estranger, que miri el mapa d’Espanya, té en Barcelona un potent focus d’interès i, si ve aquí, tots els municipis tenen grans possibilitats d’atreure’l unes hores, uns dies o unes setmanes.
Per estadístiques sabem el nombre de visitants de la ciutat, o del Monestir de Montserrat, el segon o tercer lloc més visitat , i a partir d’aquí multitud d’altres indrets son triats per aquests turistes nacionals o estrangers.
Es lògic, doncs, i d’agrair que Barcelona convidi a la participació a tot el seu entorn perquè tots podem ser beneficiaris i beneficiats del seu poder d’atracció.
I ara s’acaba d’estrenar un nou equipament que ha de facilitar la vinguda de centenars de milers de nous visitants. La Terminal 1 del Prat suposa posar al dia un element tant essencial com és l’aeroport i fer-lo pensant a llarg termini. Una aposta poc usual en un país que som més aviat improvisadors . Ja tenim el gran aeroport que necessitava el país per desenvolupar l’àmbit de negocis, turisme i comerç.
Aquesta entrada en servei tindrà un impacte similar al dels JJOO pel que fa comunicacions. Ja no haurem d’anar cap a Madrid, Frankfurt , Paris o Londres per fer transbord cap altres destinacions internacionals sinó que sortiran d’aquí vols directes cap a multitud de ciutats de tot el món. I com hi podrem anar, ells podran venir.
I si això ho traslladem a un altre gran equipament, en aquest cas, presidit pel manresà Jordi Valls, veurem com el Port de Barcelona esdevé un dels més grans ports de la mediterrània. Vaig tenir ocasió de fer una visita excepcional de la mà del president i realment impressiona la magnitud i la qualitat de les obres i equipaments en marxa. De fet moltes ja a punt d’entrar en funcionament.
Es una altra de les portes d’entrada i sortida del nostre país que necessitava una forta empenta per sobresortir respecte la resta de competidors d’aquesta area mediterrània.
I queda el tren d’alta velocitat. Una altra via de connexió amb grans inversions que han de fer realitat el somni d’arribar a la frontera francesa i connectar-se amb les principals ciutats europees en ben poques hores.
Qui diu que Catalunya no fa els deures? Amb retard, efectivament i en molts casos per culpa d’entrebancs i malentesos, més propis de nens petits que no pas de governants seriosos i experimentats. Al final la realitat s’imposa i l’actual govern, ple de persones que han passat per ajuntaments, van a les coses pràctiques i rigoroses. Els resultats ja els podem veure en els àmbits essencials.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

RELACIÓ PROPERA O LLUNYANA

2009-06-10T03:36:00.000-07:00

RELACIÓ PROPERA O LLUNYANA.
Des de sempre hem dit que per poder governar bé s’han de seguir els temes d’aprop i conèixer la gent i les circumstàncies. També sempre els socialistes hem defensat el principi de subsidiarietat, de manera que l’administració més propera s’ocupi dels temes més bàsics i elementals, i deixi per les altres administracions temes més generals i globals.
Estem lluny d’arribar al punt desitjat o esperat. Ara mateix, veiem un altre conflicte entre la Generalitat i el territori, pel tema dels purins. No fa pas gaire, en aquestes mateixes pàgines exposava les queixes per l’excés de fauna salvatge que competeix amb els pagesos i ramaders, sense trobar la comprensió i col•laboració de la Generalitat.
Tornant al tema d’avui, el dels purins, fins ara no sabíem ni se’ns havia explicat de que el Solsonès tingués un excés de nitrats com per prendre un acord tant radical com és el de reduir dràsticament el seu ús.
Es lògic que la gent estigui preocupada, alhora que emprenyada. I és que plou sobre mullat. Estem contemplant un excés de legislació mediambiental que paralitza , entorpeix o encareix tot el relacionat amb la agricultura i la ramaderia, però també d’altres sectors propers o relacionats, sigui turisme rural, activitats artesanals, etc,
Aquesta proliferació de decisions de “despatx” de Barcelona, motiva un progressiu allunyament dels ciutadans del seu govern. Cada vegada més, es veu el govern com un adversari, disposat a complicar-li la vida, en comptes de facilitar-li mitjans per anar millor.
Els alcaldes ens trobem entremig i no aconseguim ser escoltats com voldríem ni com caldria. Canvis de legislació haurien de comportar consultes prèvies, als alcaldes i als sectors possiblement afectats. Millor fer-ho abans de legislar que no pas quan es disposa ja d’un document elaborat que cal modificar.
Ara tornem a ser-hi en un tema tant delicat com els purins. Aquí el Govern ha anat navegant des dels darrers temps de CiU en que es volien posar plantes de tractament de purins, una mica per tot arreu, a l’actual govern que no aposta per aquesta solució i que vol limitar la contaminació per nitrats , en amplis territoris del país.
Tots estem d’acord en controlar la contaminació, però si en uns territoris s’ha actuat amb seny han estat tant el Solsonès com el Berguedà, a part d’algunes altres comarques. I és lògica la preocupació i la indignació davant de projectes de llei que volen prohibir usos correctes, en aquest cas dels purins, sense explicacions clares i documentades.
Farem arribar aquestes discrepàncies als òrgans pertinents dels partits i del govern per mirar d’arreglar la situació creada.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

ANÀLISIS INTERESSATS

2009-06-10T03:02:00.001-07:00

ANÀLISIS INTERESSATS.
Els dies posteriors a unes eleccions estan plens de contradiccions davant uns resultats que haurien de ser llegits en clau interna i externa, sense floritures ni comparacions amb altres resultats que res tenen a veure.
Aquest principi no sembla ser seguit gairebé per ningú. Mala cosa, perquè qui no reconeix la realitat difícilment la pot canviar. I fer jocs de números i malabarismes pot confortar els més radicals, però és enganyar-se un mateix.
Els resultats s’han de valorar en clau europea i la lectura és negativa des de posicions d’esquerres. Més ben dit, clarament negativa, perquè la composició del Parlament Europeu sorgit d’aquestes eleccions deixa en mans de la dreta el futur d’aquest conglomerat d’estats. I si una cosa havia de provocar la crisi, era enfortir la unió i anar cap a la conformació d’una autèntica Europa federal.
Amb la dreta al poder , tot serà més lent, més complicat i menys social. A tots els estats els costa traspassar competències cap un òrgan comunitari, però molt més si estan governats per forces dretanes. I ara n’hi ha una bona colla, que , a més es veuen reforçats per els resultats del diumenge passat.
En temps de crisis convé actuar amb rapidesa i claredat. Era l’hora d’apostar per un govern europeu fort i convençut de les seves potencialitats i capacitats, i amb aquests resultats a la mà, no sembla que puguem anar al ritme desitjat. Almenys desitjat pels representants d’esquerres.
Però, en democràcia, cal acceptar i respectar els resultats i aprendre la lliçó de cara el futur. Moltes coses no s’han fet bé, o no prou bé. El grau d’abstenció a tot arreu és d’escàndol, sobretot a Catalunya on sempre havíem proclamat el nostre europeisme , i en canvi, la participació ha estat de les més baixes de la seva història.
Fins ara les explicacions donades pels partits han estat molt en clau interna de país. S’ha de pensar en altres per intentar superar-les en el futur. Acostar el parlament europeu als ciutadans ha de ser prioritari, i en aquest sentit convindrien programes habituals en els mitjans de comunicació de masses per demostrar que el setanta per cent de les lleis que s’acorden allà, tenen influència directa en tots els ciutadans europeus.
Caldria també modificar la llei electoral per fer més propers els eurodiputats, i una aposta decidida dels estats per proposar un president de la UE clarament popular , entusiasta i envoltat de personalitats que transmetessin optimisme i voluntat d’arribar a l’objectiu d’una Europa federal, en un temps prudencial, però curt.
De moment no es veu aquest entusiasme, ni aquesta voluntat d’enfortir la UE. Es lògic que la gent tampoc s’entusiasmi per anar a votar. Però tampoc hem de caure en el pessimisme. Els que voldríem córrer i tenir un autèntic president europeu, i un govern potent, i la dissolució dels estats, dintre del marc federal, haurem d’esperar millors temps i millors condicions, però arribarà. La construcció dels Estats Units d’Amèrica va tardar seixanta-cinc anys, la dels Estats Units d’Europa va pel mateix camí. Amb la dreta a poc a poc, amb l’esquerra , de forma més decidida. Ara entrarem en una etapa lenta, però amb l’esperança de canviar la situació a les properes.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

PRIMERA LECTURA DE RESULTATS

2009-06-08T01:46:00.000-07:00

PRIMERA LECTURA DE RESULTATS.

Hem passat ja les eleccions i a l’espera de mirar més detingudament els resultats s’ha d’acceptar que ha d’haver-hi una profunda reflexió en tots els partits per valorar la molt baixa participació , conseqüència de la falta d’interès en unes eleccions que no s’han sabut explicar ni animar.
A més, Catalunya, que sempre havia mostrat el seu caracter europeísta, resulta ser un dels territoris amb més baixa participació. Tot plegat ha de portar a un anàlisi calmat i detallat de les raons per aquesta situació.
Pel que fa la comarca del Berguedà, hem de reconèixer que els resultats no son satisfactoris per ningú. Baixa participació, bipartidisme entre CiU i PSC, a molta distància dels altres partits, però amb resultats que tampoc poden portar a cap alegria.
El PSC ha guanyat a nivell de Catalunya i aixó suposa trencar l’estratègia de CiU de considerar aquestes eleccions com primàries, abans de les del Parlament de Catalunya, però els resultats no son els esperats.
Per tant, tot i ser eleccions diferents de les nacionals, l’ambient de la militància i dels simpatitzants no ha permès una àmplia mobilització com era indispensable. I per evitar continuar en aquest ambient, s’han de tancar temes que fa massa temps estan a l’aire, com el del finançament, o el d’emprendre reformes en profunditat , a tots els nivells.
La crisi econòmica ho ha complicat tot, però no ha de ser excusa per no fer canvis estructurals importants. Precisament en temps de crisi, aquests canvis es justifiquen més i son més acceptats per la ciutadania. No es pot anar a mitges tintes. Calen canvis profunds i immediats.
Passades ja les eleccions, aquests canvis son més fàcils d’emprendre per encarar una segona etapa de mandat en millors perspectives de futur.

SER METGE

2009-05-29T07:34:00.000-07:00

SER METGE
El dimarts passat va tenir lloc la presentació del llibre SER METGE, escrit pel Dr. Miquel Vilardell Tarrés. Aquest és el seu primer llibre i la presentació es va fer a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’assistència de més de 250 persones, procedents d’àmbits molt diversos, la qual cosa demostra el poder de convocatòria que té el Dr. Vilardell.
Va presentar l’acte el president de l’Institut, i tot seguit prengueren la paraula el Dr. Huguet, que va destacar alguns dels trets principals del llibre. Continuà el Sr. Ferrer, editor , amb altres referències a la figura i trajectòria de l’autor i tot seguit fou Miquel Vilardell el que prengué la paraula per explicar les característiques del llibre i perquè l’havia escrit.
Tancà l’acte la Consellera de Salut, Marina Geli, amb una exposició àmplia de la figura de l’autor i els importants encàrrecs que se li han fet al llarg de la seva vida, els quals mai ha canviat per les consultes mèdiques.
En definitiva, l’acte fou emotiu, intens i obert a gent de molt diverses procedències i sensibilitats. Allà hi havia des de polítics de primera fila, a metges eminents, antics pacients, antics i actuals alumnes, companys d’Hospital i de Universitat, per descomptat la família i un gran nombre d’amics.
Assistir a un acte com aquest, omple d’orgull i el nom de Borredà va sortir diverses vegades. Es la millor promoció que es pot fer del poble. Ara toca llegir el llibre i el vaig voler comprar, però resulta que l’edició en català es va esgotar i només en quedaven en la seva versió en castellà. Dintre d’uns dies espero tenir-ne un exemplar i llegir-lo de dalt a baix, sabent ja alguns trets del seu contingut, explicats en les diverses intervencions dels presentadors.

A UN PAS DEL CANVI

2009-05-29T01:57:00.000-07:00

A UN PAS DEL CANVI.
La paraula canvi l’hem feta servir sempre els socialistes per expressar un capgirament radical en la manera de governar, en les prioritats, en les composicions dels organismes i òrgans de govern, en les propostes de futur.
Ara, tornem a fer-la servir per produir aquests efectes en el govern de la Unió Europea. Una realitat que pot semblar lluny i és més propera del que ens pensem, però sobretot ha de ser peça fonamental en els propers anys. Ho veiem cada dia en la gestió de la crisis que patim. De la fortalesa dels negociadors en depèn una sortida o una altra. I la UE és cada vegada més forta, però cal cohesionar-la més i enfortir-la en tots els seus àmbits i sectors.
Per això les eleccions d’aquest proper diumenge son especialment rellevants. Ara és la dreta la que té majoria en el Parlament Europeu i el seu entusiasme per impulsar canvis importants ja s’ha vist en els darrers anys. No tenen un projecte clar ni ganes d’accelerar el procés d’enfortiment de les polítiques socials, laborals, econòmiques, o d’altres àmbits de la realitat europea.
I no és el moment de contemporitzar. I menys ara en que les idees han de ser clares i les decisions valentes i contundents. Pels qui segueixen d’aprop la campanya hauran pogut veure com des del PP no els ha interessat parlar d’Europa sinó d’Espanya i ni tant sols dels grans temes nacionals sinó de polèmiques per intentar desviar l’atenció dels escàndols que els colpegen per tot arreu.
Estem ja acostumats a aquests tipus de campanya, en que volen apropiar-se de determinats símbols, per no entrar en detall sobre la falta de projecte comú . Ho veiem també en altres països europeus i és el que preocupa si la gent progressista no va a votar el dia 7. La falta de model de la dreta comporta continuar governant al ralentí. Fer el mínim per evitar entrar en els grans debats i els grans canvis que necessita la UE. No ens ho podem permetre.
En canvi, propiciar una majoria d’esquerres suposa entrar en matèria , en cada tema fonamental i proposar noves polítiques per fer front a les noves realitats. I de noves realitats en tenim per tot arreu. Ja no parlem només del fenomen de la immigració, sinó en les polítiques d’igualtat, en les socials , procurant facilitar una major interrelació entre països, augmentant i millorant els serveis als més necessitats. O integrant les polítiques educatives, culturals, esportives.
En definitiva ,ens convé una composició parlamentària que pugui actuar amb un elevat grau de sintonia, i eficàcia. Amb tot el respecte per les petites forces polítiques, ara és l’hora dels grans partits, i de les grans propostes. A Catalunya la campanya s’ha reduït a petites propostes faltades d’ambició, procedents de partits que saben que el seu pes, en el cas de sortir elegits, serà molt poc rellevant. A més , alguns encara no saben de quin grup parlamentari formaran part.
Tot el contrari del que passa amb el partit socialista. Una àmplia representació de candidats, encapçalats a Catalunya per una experimentada parlamentària, i amb un projecte clar de reforçament de la realitat federal, per una política al servei dels ciutadans. Qui vulgui comprovar-ho que entri en el web del PSC i ho constatarà. El dia 7 es decideix un gran projecte, i dels progressistes depèn la conformació d’un parlament disposat a emprendre un gran canvi.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

ARRANJAR DOS NOUS CAMINS

2009-05-28T03:24:00.001-07:00

ARRANJAMENT DE DOS NOUS CAMINS.
Seguint l’ordre aprovat per arranjament de camins que portin a cases habitades tot l’any. Dintre de poc es faran els camins de La Solana i el de Canamàs. Hem aconseguit una subvenció de 42.000 euros del Departament d’Agricultura i s’ha contractat a l’empresa Castellot per fer el projectes i executar les obres.
La contractació anirà a càrrec de la Generalitat, així com el pagament, i la previsió és que es duguin a terme durant el mes de juny.
L’arranjament consistirà en preparació del terreny, reomplert i compactació, i doble capa de rec asfàltic o aglomerat. Aquest és un terme encara no tancat i anirà en funció dels preus de mercat i de les característiques del terreny.
Fets aquests dos camins, es demanaran noves ajudes per poder continuar amb el pla de camins aprovat. Venen a continuació els camins de Rocatrencada – El Rocal, La Massana , La Massaneta i La Pera. Aquests son camins de trams curts, i que es van finançant amb aportacions relativament modestes de Agricultura o Política Territorial. I quedaran dues altres actuacions més rellevants , consistents en els camins de Les Rovires de baix i el de Vilacanina. Aquests dos camins tindran un cost molt més elevat i segurament seran fets per l’empresa estatal TRAGSA o per alguna altra adjudicació externa ,gestionada per la Generalitat.
De totes maneres , a dia d’avui podem afirmar que el pla d’arranjament de camins , que figurava en el programa electoral del PSC s’està complint rigorosament i tot fa preveure que serà íntegrament complert a final de mandat.

FESTA BLAUGRANA AQUEST DISSABTE

2009-05-28T01:56:00.000-07:00

FESTA BLAUGRANA A BORREDÀ
El proper dissabte dia 30 a les 10 de la nit, en el Local Puigmal es farà la festa de celebració dels 3 títols obtinguts pel Barça. Aquesta és una festa més de les que ha organitzat la Penya Blaugrana de Borredà, en col.laboració amb l’Ajuntament i pretèn acollir a la major part dels socis de l’entitat, però també a d’altres que no ho son.
Es una festa oberta a tothom, amb la lògica diferència de que els socis no paguen i als no socis se’ls demana una aportació de 5 euros. Hi haurà ball, i begudes, amb la animació típica d’un final de curs futbolístic com mai s’havia vist.
Felicitem a la Junta de la Penya Blaugrana per les activitats organitzades fins avui, i els encoratgem a continuar amb altres festes, actes , viatges i visites que mobiliten no solament als socis sinó a tot el poble.
De fet , en el poc temps transcorregut des de la seva creació s’ha convertit en la entitat més important del poble per nombre de socis, i ara mateix pel nombre d’activitats fetes, i programades de cara el futur.
Anims, i felicitats pels èxits obtinguts.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

POSICIONS CATÒLIQUES CONTRADICTÒRIES

2009-05-25T04:20:00.000-07:00

POSICIONS CATÒLIQUES CONTRADICTÒRIES.
Estem en una nova campanya electoral, i alguns partits i la jerarquia de l’església catòlica semblen més interessats en parlar dels afers interns que no pas de la realitat i futur europeus.
Per part d’alguns partits es pot entendre el seu posicionament perquè tenen poc a dir, i encara menys a fer en un Parlament Europeu en que només hi tenen un o dos representants. Presència simbòlica que serveix per ben poc a l’hora de proposar i decidir sobre el futur de la UE.
Però, per part de la jerarquia catòlica, semblaria més intel•ligent deixar els afers polítics pels polítics, i dedicar-se en cos i ànima, a treballar pel benestar dels feligresos. I fugir de posicions retrògrades o, fins i tot, acientífiques de molts dels seus plantejaments, quan no clarament contràries a la realitat científica contrastada.
Em refereixo a la nova creuada en contra de la modificació de la llei d’avortament que pretén actualitzar, i modernitzar la llei fins ara vigent, per acostar-la o calcar-la d’altres existents en diferents països europeus, amb uns bons resultats, a l’hora d’evitar gestacions no volgudes.
El mateix passa amb l’ús de preservatius, i la lluita contra la sida. El millor sistema per evitar el contagi, i tanmateix motiu de polèmica i refús per part de la mateixa jerarquia.
Però, com sovint passa, immersos en aquestes batalles, n’obliden d’altres que qüestionen greument el funcionament i actuacions de múltiples entitats, organismes, i institucions eclesiàstiques que durant molts anys varen cometre tota mena d’atropellaments a la dignitat humana.
Just la setmana passada vaig tenir ocasió de llegir una part de l’ampli, detallat i rigorós informe sobre les denúncies de milers de persones que havien estat en internats governats per institucions religioses a Irlanda, un dels països, considerats més catòlics del món.
L’informe és contundent, amb milers de casos provats d’abusos de tota mena, produïts a nens i nenes, suposadament “sota protecció “ d’entitats catòliques. L’acord de l’església catòlica amb el govern irlandès ha motivat una despesa de més de 1.200 milions d’euros en indemnitzacions, dels quals només uns 128, procedents de l’església. Un altre escàndol que causa indignació en aquell país.
I ens podríem demanar, per a quan un informe semblant en el nostre país? Si tenim informes sobre fets similars als EUA, amb alguna diòcesis arruïnada per haver de pagar milions de dòlars, i ara tenim el cas d’Irlanda. Aquí a Espanya, en general, i a Catalunya en particular les coses no eren massa diferents. Per què no s’ha generat un informe similar?
I és que som molts els que hem vist actuacions inadequades, en molts llocs i durant molts anys. Com podem acceptar, que ara ,una jerarquia que no ha liquidat comptes amb el passat, vulgui donar lliçons de moralitat a tord i a dret? Es fàcil predicar. Es fàcil exigir als altres el que no s’exigeix a un mateix. Seria bo per a tots deixar les consciències tranquil•les en temes realment molt personals i íntims. I d’aquí la separació que he fet i hem fet , entre la jerarquia i molts dels feligresos i practicants.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

GOSPEL EN VIU I EN DIRECTE A BORREDÀ

2009-05-25T03:26:00.000-07:00

GOSPEL EN VIU I EN DIRECTE A BORREDÀ
El proper dissabte dia 30 de maig a les 12 del matí a l’església parroquial de Borredà, tindrà lloc un magnífic concert de GOSPEL, a càrrec del JOVE COR DE MENORCA, MOMENTS A COR ,DE L’ORFEÓ MAONÈS.
Organitza l’acte l’entitat “Inadequats i divertits.com”, en col.laboració amb els Ajuntaments d’Alpens i Borredà, a més de la Parròquia i del Casino d’Alpens i el Restaurant Gat Blau de Borredà.
El Jove Cor Gospel de Menorca, oferirà un variat repertori de gospel que inclou les peces més conegudes i típiques dels grans compositors.
L’entrada és gratuïta . Animem a tothom a assistir a un autèntic esdeveniment, ben poc habitual en un petit poble com el nostre.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

FIRA DE PRIMAVERA

2009-05-25T03:19:00.000-07:00

FIRA DE PRIMAVERA
El dissabte passat es va dur a terme la Fira de Primavera organitzada per l’AMPA de Borredà, amb una excel.lent organització i una alta participació tot i que el temps amenaçava pluja. Al final, quatre gotes, i tot un dia per gaudir del poble i les activitats organitzades.
La Plaça Major, tancada, és un lloc ideal per fer-hi activitats i això reforça la proposta de l’ajuntament de que a l’estiu serveixi pels ciutadans i no pels cotxes, sobretot disposant d’un gran aparcament com és el cas.
Tornant a la fira, sincerament l’ AMPA se’n va sortir molt bé i la idea és bona com per animar a que la repeteixin de cara el futur. Potser el dia es podria variar lleugerament perquè no coincidís amb la fira d’Alpens, però bé no ha estat cap contrarietat, perquè la d’Alpens durava dissabte i diumenge, i de gent n’hi havia en els dos llocs com vaig poder comprovar personalment.
I és interessant que les entitats del poble tinguin iniciativa pròpia per organitzar activitats novedoses, atractives, capaces de fer sortir tot el poble i d’atreure gent d’altres indrets.
Enhorabona, doncs, per la iniciativa i pels bons resultats obtinguts, i encoratgem l’AMPA a tirar endavant propostes semblants.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

PENSAR EN LES EUROPEES

2009-05-20T02:24:00.000-07:00

PENSAR EN LES EUROPEES
El dia 7 de juny hi ha eleccions al Parlament Europeu i la campanya és poc visible, de manera que pot passar mig desapercebuda i fer que la abstenció superi cotes mai vistes. Seria una llàstima perquè en aquestes eleccions es decideix quina gran força política serà l’encarregada de tirar endavant la propera etapa de la Unió Europea. I segons siguin els dretes o les esquerres, podem anar bé o malament.
La construcció europea és una realitat, però va excessivament lenta. Al final hem de tenir un estat federal, format per tots les països que en formen part i que hauran cedit part de les seves competències a un govern central. De fet , de govern ja en tenim, però encara amb poder insuficient.
De totes maneres ,a cada mandat el Parlament assumeix noves competències i funcions, i ara mateix un bon nombre de lleis espanyoles i catalanes s’han de modificar per adaptar-les a les normatives europees. Això vol dir que son considerades com de major nivell i ens obliguen a complir-les. Es una mostra de la importància d’aquesta nova realitat.
I ara toca decidir, qui ha de portar les regnes els propers anys. En aquest moment son les forces de dretes les majoritàries, i el procés ha estat lent, poc ambiciós i poc social. Clarament al revés del que propugnen els partits d’esquerres i molt especialment el partit socialista, el de més pes en el Parlament.
Davant la crisi global, convé tenir un govern fort , amb les idees clares i capaç de parlar de tu a tu amb les altres potències mundials. La globalitat obliga a agrupar forces i fer front als reptes amb els màxims recursos disponibles.
La Unió Europea té un enorme potencial, però políticament és feble, i no està en condicions de marcar agendes i compromisos a nivell mundial. Es hora de poder-ho fer. I més en els temps de crisis que corren, i que no s’han agreujat precisament per l’existència de la UE i d’una moneda forta com l’euro. Però queda molt per fer i avançar.
Si seguiu una mica la campanya, podreu veure com del Parlament Europeu ja depenen moltes de les coses quotidianes. I de nosaltres depèn que moltes altres canviïn en la bona direcció. Els socialistes catalans han estat els més actius a l’hora de treballar per aquest gran projecte europeu. Ara tornen a presentar-se per sumar-se al gran grup de les esquerres europees, per poder arribar a conformar una majoria que garanteixi el canvi desitjat.
Ens pertoca a tots participar i fer confiança en els que proposen una Europa més social, més equilibrada, més forta, i alhora respectuosa amb les diferències dels pobles que la composen. El dia 7 de juny nosaltres tenim la paraula per decidir.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

l'APLEC DE SALSELLES

2009-05-19T04:01:00.000-07:00

L’APLEC DE SALSELLES:
El passat diumenge tingué lloc la caminada i aplec de Salselles. Un aplec que va ser recuperat pel municipi de Sant Martí d’Albars i que va complir la seva novena edició amb la participació d’unes 200 persones.
Moltes varen venir caminant des de Sant Martí ( unes 3 hores), o des de Lluçà, (unes 2 hores) o des de Prats. Realment vaig tenir una grata sorpresa al veure tanta gent i tan ben organitzada.
Era la meva primera participació i varem anar-hi amb el meu nebot en Marc. En el meu cas com alcalde de Borredà, convidat per l’alcalde de Sant Martí i per l’alcaldessa de Lluçà.
De fet hem parlat ja diverses vegades sobre Salselles i sobre les possibilitats de poder actuar en l’antiga església, abans no caigui del tot. Hem fet arribar peticions al Bisbat de Vic, però fins ara no hem tingut cap resposta, ni positiva ni negativa. I aquesta és una condició indispensable per poder invertir diner públic en un lloc particular.
A la 1 es dir missa, i al final, els 3 alcaldes varem intervenir per dir que tots tres tenim interès en que es pugui salvar l’edifici, i poder-lo recuperar. També varem posar com a condició indispensable que el Bisbat cedeixi la propietat de l’edifici mig ensorrat que queda i del terreny annexa per poder invertir i recuperar-lo.
De fet, en les properes setmanes farem una gestió directa davant del Bisbe i l’anirem a veure tots tres per demanar-li aquest gest.
Cal saber que Salselles havia estat municipi independent fins l’any 1898, en que va demanar ser agregat a Borredà. Tenia 200 persones en aquell moment i 19 km2. Com alcalde de Borredà, per tant em sento obligat a cuidar d’un territori que es va incorporar al nostre terme municipal i és lògic que donem totes les facilitats als pobles veïns per fer-hi un aplec cada any.
Pel que vaig saber els dos pobles eren molt devots de la Mare de Deu de Salselles, i anaven de peregrinatge cada any o quan les coses estaven molt malament per intercedir favors.
Fa uns 32 anys que des de Borredà es varen anar a buscar les teules de l’església de Salselles per fer-les servir per l’església parroquial, i això significà la mort de l’edifici. Tots sabem que quan una casa perd la teulada, és una casa condemnada a mort. I efectivament l’església de Salselles es va anar deteriorant , fins arribar al punt actual en que queda dret el campanar, però amb perill de caure i ja fa anys que tota la volta central es va ensorrar.
Es una llàstima haver actuat així, tot i que en aquells temps molts monuments no es valoraven com ara, i aquesta església no era romànica, ni d’un gran valor arquitectònic i es va creure que si no s’emportaven les teules per la parròquia algú altre se les emportaria .
En resum, que el mal ja està fet, i la imatge nova de la Mare de Deu la guarden a Sant Martí d’Albars. Cal saber però que havia existit una imatge romànica que com tants altres tresors nostres fou destruïda per la guerra civil. Francament, la guerra es va emportar un munt de riqueses i tresors artístics dipositats en diferents edificis del terme municipal, i que ara serien un motiu d’atracció i orgull.
Tornant a l’aplec, la festa va durar gairebé tot el dia, i ara queden els deures per fer, que és preparar una reunió amb el Bisbat i proposar la cessió de la propietat per poder iniciar una actuació, anant a buscar subvencions una mica a tot arreu.
En qualsevol cas, és interessant constatar la bona memòria de la gent de l’aplec i les explicacions donades per persones que havien nascut i viscut en algunes de les cases d’aquest antic municipi i que ara és nostre.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

ELECCIONS IMPORTANTS

2009-05-18T12:21:00.000-07:00

IMPORTANTS COM LES ALTRES, COM A MÍNIM.
Amb tant soroll per la crisi, i amb tantes notícies procedents de tots els nivells, correm el perill de no donar prou importància a unes eleccions que son fonamentals, pel futur de tots plegats.
Varem lluitar anys per esdevenir europeus de ple dret i ara que ho som, hauríem de donar exemple, propiciant una alta participació. Tothom està d’acord en constatar que la gran crisi financera que patim, hauria estat molt més greu , sense l’existència de la realitat política europea i sense tenir una moneda comuna, estable i forta.
Però, no només tenim aquests factors de fortalesa, sinó molts altres que permeten negociar i decidir amb les altres grans potències mundials. Queda encara molt per recórrer, però la UE té un pes propi indiscutible i unes eines d’actuació a tots els nivells. I si d’una cosa ens hem de queixar és de la lentitud en algunes transformacions per reforçar el nostre pes col•lectiu i alguns partits ho tenen més clars que d’altres com s’ha de procedir.
Aquest és el cas del PSC, i dels socialistes europeus. Un dels grups de major representació en el Parlament, però no amb prou força, encara, com perquè les seves propostes siguin majoritàries . Es el que pot modificar-se el proper dia 7 de juny , en les eleccions europees.
I és que hi ha un munt de normatives generals que ja obliguen a canviar legislació estatal i autonòmica. Es la demostració més palpable de la rellevància que està prenent any rere any el Parlament Europeu. Estem construint, d’una manera lenta, però segura un autèntic estat federal, capaç de competir amb les altres economies , a nivell mundial.
I en aquesta construcció cada partit del nostre país té les seves idees, les seves propostes i una ubicació determinada. Ben poc es pot fer en un fòrum tant gran sinó és mitjançant l’acord amb les grans forces polítiques, i de manera semblant al que tenim a Espanya, també hi ha dos grans blocs a nivell europeu. Estar en un o altre, depèn de a qui es vota i la representació que obté.
Els socialistes catalans sempre hem tingut una bona representació , superior a la resta de forces polítiques del país i emmarcats en el grup socialista, s’ha fet una immensa tasca a favor de l’esperit federalista i de lleis de marcat caràcter social. En els temps que corren ha estat un element essencial per fer front a una crisi que ha trencat fronteres nacionals, estatals i ha esdevingut global.
Es important prendre’s seriosament aquestes eleccions , tot i semblar llunyanes. Res menys cert, perquè afecten decisions de cada dia, tot i que moltes vegades no ho sabem o no ens ho han explicat. Ara mateix, cal modificar un gran nombre de lleis nostres per adaptar-les a criteris europeus. I no fa falta dir que la sensibilitat social, les prioritats en ocupació, en una societat del benestar , etc, estan clarament de la banda de les forces progressistes, i dintre d’aquestes , a la majoritària: la socialista.
Estem en campanya i és el millor moment per escoltar els missatges de cadascú. Que ningú pensi en propostes llunyanes o poc actuals. El contrari, son rigorosament quotidianes. D’aquí la importància de prendre-hi part, i decidir.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

PRESENTACIÓ LLIBRE DR VILARDELL

2009-05-13T08:07:00.000-07:00

PRESENTACIÓ LLIBRE DR. VILARDELL.
El dimarts dia 26 d'aquest mes a les 7 de la tarda a la seu del Institut d'Estudis Catalans, el Dr. Miquel Vilardell presentarà el seu llibre , “Ser metge”. Una reflexió sobre la figura del metge, i les seves responsabilitats, en un món global com el nostre.
De fet, és una mena d'ampliació de la lliçó magistral donada en motiu de la seva entrada en la Reial Acadèmia de Medicina.
Com alcalde de Borredà, he estat convidat a aquesta presentació en la qual hi haurà uns presentadors de luxe, així com nombrosos convidats de la classe mèdica i política, encapçalada per la Consellera de Salut, Marina Geli.
Per mi serà un honor i una gran satisfacció representar el nostre poble davant un auditori tant destacat i una vegada més Borredà, sortirà en nombrosos mitjans de comunicació com a noticia realment rellevant de que el nostre fill il.lustre Miquel Vilardell, hagi escrit un llibre d'un tema tant actual com és el de ser metge.
Comunico que la presentació és un acte de lliure accés i per tant qui vulgui anar-hi, ho pot fer, sabent que hi haurà molta gent i pot haver de seguir-lo a peu dret.
Joan Roma, alcalde de Borredà.