marfanta.com

L'extracció de residus a Flix es torna a retardar per millorar la seguretat a l'Ebre

2009-07-18T13:20:00.002+02:00

L'Estat i la Generalitat acorden un pla de «restitució territorial» que ajorna l'inici dels treballs un mínim de 18 mesos més

Ningú no s'atreveix encara a posar una data per al començament de les obres de descontaminació del pantà de Flix. Les obres estan adjudicades des del març del 2008, amb un pressupost de 190 milions d'euros i la previsió que començarien abans de l'estiu passat. Però ningú no aclareix tampoc quan començarà el gros de les obres preliminars que s'han de fer abans de l'extracció dels llots contaminats, com ara el mur d'aïllament, les plantes de tractament, la cinta transportadora o l'adequació de l'abocador especial del Racó de la Pubilla. La comissió de seguiment d'ahir a Flix només va servir perquè l'Estat i la Generalitat reconeguessin que el pla d'emergència anterior era insuficient, i per presentar unes obres que milloraran la seguretat a l'Ebre i l'abastament d'aigua a 71 municipis.

La reunió de la comissió de seguiment es va fer al saló d'actes del nou centre d'empreses de Flix i va ser presidida pel secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. En obrir-se les portes, la satisfacció i el neguit es barrejaven a parts iguals en les cares i en les primeres expressions dels participants. Tot i que feia més d'un any que no s'havia convocat, i amb les obres adjudicades des de la primavera del 2008, la comissió de seguiment va acabar sense un nou calendari. L'últim calendari que els membres de la comissió van tenir a les mans va ser el 20 de febrer del 2007, quan es va aprovar el projecte definitiu per descontaminar el pantà i se'ls va dir que els treballs s'allargarien fins a la segona meitat del 2011. De fet, en aquell moment el projecte ja acumulava un parell d'anys de retard. A més, van introduir-hi unes millores tècniques que van fer que el pressupost previst per a la descontaminació es doblés, fins a assolir els 190 milions d'euros.

Però el que durant l'últim any ha tornat a fer alentir el projecte, coincidint amb els canvis al Ministeri de Medi Ambient, han estat les deficiències en el pla d'emergències que havia redactat la Generalitat. El pla, que es va presentar el setembre del 2007, establia l'operació per afrontar qualsevol tipus d'incident que es pogués detectar aigües avall de Flix durant el procés de neteja del pantà. En aquest sentit, la mesura més important per garantir el subministrament d'aigua a la població era la construcció d'uns pous a Tortosa –primer previstos a Campredó, tot i que finalment es construeixen a Vinallop–, que quedarien connectats a la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Però no s'havia previst la connexió d'aquests pous amb Tortosa, i s'obligava els municipis més grans a redactar plans locals d'emergència, amb pous propis. Finalment, el pla també preveia que, en cas d'accident durant la neteja del pantà, les poblacions més petites serien subministrades amb camions cisterna, una proposta que va indignar alguns municipis de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre.

Puxeu va garantir ahir que el nou pla de «restitució territorial», a més de millorar la seguretat durant la neteja, també evitarà que els pobles petits s'hagin d'abastir amb cisternes. «Aquesta és una imatge que hauríem de descartar en territori català», va remarcar. El secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, a més, va reiterar que els pous de Vinallop també formen part del procés de neteja del pantà. En tot cas, són uns pous de seguretat que no s'activarien fins catorze mesos després de l'inici de les obres a l'embassament, ja que abans de començar l'extracció de residus caldrà construir un mur d'aïllament, unes plantes per tractar els llots tòxics i una cinta transportadora que tindrà uns sis quilòmetres, fins a l'abocador del Racó de la Pubilla. En aquest sentit, Puxeu va assenyalar que es treballa en la millora dels accessos i l'ampliació de l'abocador, que podria rebre 200 tones de materials descontaminats cada hora. El Racó de la Pubilla està situat en uns terrenys municipals però és gestionat per Ercros, i cal posar-se d'acord amb l'empresa per no afectar la seua activitat. Des del 1996, s'hi aboquen els fangs depurats que resulten de la producció del fosfat bicàlcic, però la fàbrica de Flix va vessar directament a l'Ebre, entre 1973 i 1988, els residus sense tractar.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 18-07-2009 Pàgina 2

Més informació a El Punt:
-L'Estat i la Generalitat impulsen un pla nou per garantir l'aigua als municipis ebrencs
-Espinosa considera començades les obres de descontaminació de Flix
-ERC i ICV avisen el govern català que l'Estat podria deixar perdre 115 milions per netejar el pantà de Flix
-El nou alcalde de Flix no vol més retards en l'inici de la descontaminació del pantà
-Sense notícia del cabal mínim

Baltasar diu que els residus es trauran, però l'alcalde de Flix reclama una data d'inici d'obres

2009-07-18T13:15:00.002+02:00

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va refermar ahir la «validesa absoluta» del projecte de neteja del pantà de Flix, on s'acumulen més de 360.000 tones de sediments contaminats amb residus tòxics i radioactius, com a conseqüència de l'activitat centenària de la planta d'Ercros. Tant Baltasar com el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, van remarcar que no hi ha canvis en la solució adoptada per retirar els fangs contaminats, després dels rumors sobre una marxa enrere en el projecte i una nova aposta per la construcció d'un sarcòfag que confinés els residus dins del riu. «Evidentment, l'extracció es farà», va afirmar Baltasar. Per la seua banda, Puxeu va precisar que les mesures de seguretat «prevalen» per damunt de les urgències per començar els treballs d'extracció, i que podria haver-hi més modificacions puntuals en el projecte, si així ho decideix la direcció tècnica. Puxeu va afegir-hi que les actuacions per millorar l'abastament als 71 municipis de les Terres de l'Ebre i el Priorat es podran fer paral·lelament a les obres prèvies que s'han de fer a l'embassament.

«Ens falta la data»

L'alcalde de Flix, Òscar Bosch (PSC), va valorar molt positivament que tant l'Estat com la Generalitat renovessin el seu compromís amb la descontaminació de l'embassament. «Ara tenim la certesa que el projecte tirarà endavant, després dels dubtes dels últims mesos, ja que el projecte continua sent vàlid i s'extrauran els residus» va dir. Bosch va recordar que la retirada dels fangs tòxics és l'opció que sempre ha defensat l'Ajuntament, però va insistir que els falta saber «la data exacta» en què començaran els treballs de l'extracció de residus. «Entenem que això depengui de criteris tècnics i que ja s'estan fent alguns moviments, però a Flix esperem veure les màquines treballant i les primeres contractacions», va remarcar. L'alcalde va dir que l'empresa pública Acuamed hauria d'establir un calendari acurat per poder fer un seguiment del projecte, però va deixar clar que «políticament» era important saber que hi havia voluntat de tirar-lo endavant. Bosch també va destacar que l'Estat i la Generalitat hagin reconegut que ha faltat informació.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 18-07-2009 Pàgina 2

També podeu llegir:
-Un pas més (Bloc d'Òscar Bosch)
-Reunió amb expectatives (Bloc de Pere Muñoz)

La consellera de Justícia signa un conveni per impulsar la mediació familiar a Amposta

2009-07-18T13:13:00.000+02:00

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, i l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, van signar ahir un conveni per a la posada en funcionament d'un servei d'informació a la mediació familiar. Des d'aquest servei, s'informarà els ciutadans d'Amposta dels avantatges de la mediació com a eina de resolució de conflictes, se'ls ajudarà a emplenar els formularis i, si compleixen els requisits, es derivaran els casos al Centre de Mediació Familiar de Catalunya a les Terres de l'Ebre, el qual els designarà el mediador més proper al seu municipi. El nou servei estarà situat al número 8-14 del carrer Sant Roc. Ara, a l'Ebre hi ha 124 despatxos de mediadors: 45 a Amposta, 32 a Gandesa i 47 a Tortosa.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 18-07-2009 Pàgina 8

Divendres comunicació: la publicitat a la ràdio i internet nota menys la crisi econòmica

2009-07-17T22:16:00.005+02:00

La ràdio i internet han estat els dos únics sectors dels mitjans de comunicació que durant el darrer semestre van augmentar la seua participació en el repartiment dels ingressos publicitaris (un 1,4% i un 0,8% respectivament). Les dades tenen encara més mèrit si es té en compte la caiguda general del sector, que en aquest període va registrar un descens del 30% respecte de l'any anterior, segons dades de l'índex i2p, un termòmetre que recull la situació del mercat publicitari i pronostica les tendències del futur. En aquest sentit, els principals perjudicats en el repartiment dels ingressos publicitaris són la premsa (-0,3%), les revistes (-1,2%), els suplements dominicals (-0,3%) i el cinema (0,2%), que han perdut quota en l'anomenat pastís publicitari. Per la seua banda, la televisió manté la seua participació en aquest apartat en els mateixos nivells que fa un any. En total, la inversió publicitària en els mitjans es va situar en 2.481 milions d'euros, enfront dels 3.511 de l'any passat en aquestes mateixes dates. El cinema, amb cinc milions, continua amb una caiguda del 62,4% en aquest apartat, seguit dels dominicals (-41,4%), i les revistes (-38,2%).

La premsa va ingressar al llarg dels primers sis mesos d'enguany uns 574 milions d'euros, un 30,1% menys que en 2008, quan va arribar als 821 milions d'euros per aquest concepte. Per la seua banda, la ràdio va obtenir 256 milions d'euros, un 18,2% menys que en l'anterior semestre. La televisió, amb una caiguda del 29,2% (de 1.690 milions el 2008 a 1.191 en aquest semestre), no és el principal perjudicat, si bé l'informe destaca que en el segon trimestre de l'any va perdre per primera vegada en molts anys més inversió que la mitjana del mercat. Així mateix, internet va ser l'únic mitjà que va continuar amb un creixement, fins a un 1,9% (60 milions d'euros). Segons la consultora Arce Media, es tracta d'un període "desastrós" per la publicitat, que "només es pot explicar per la generalització del pànic entre els actors econòmics i per la dràstica baixada de preus dels mitjans de comunicació, que també és producte del pànic" . D'altra banda, l'informe també reflecteix estimacions d'inversió per a l'any 2009, que podria caure un 26,1 per cent, fins a 5.208 milions d'euros. Segons Arce Media, aquesta xifra suposaria retrocedir al volum de mercat de fa set anys.

Font: Europa Press

Més informació:
-La inversión publicitaria en medios convencionales ha caído un 27,8% este primer trimestre en relación al primer trimestre de 2008
-Arce Media

La Festa del Renaixement sobre el mapa

2009-07-17T17:11:00.003+02:00

Falta menys d'una setmana perquè Tortosa comence la XIV Festa del Renaixement, que enguany serà del 23 al 26 de juliol. I aquí, per ajudar-vos a organitzar-vos millor i saber exactament on heu d'anar i on podeu menjar, hem preparat un mapa a Google Maps. Hi hem inclòs els espais oficials de la Festa del Renaixement, el recorregut del mercat d'època, els restaurants que participen en les jornades gastronòmiques del Mengeu de Festa, i les pastisseries on podeu trobar les Llepolies. Al mapa també hem referenciat els punts d'informació turística i sobre la Festa del Renaixement, els punts de venda i de recollida d'entrades (també es poden comprar per internet) així com les zones on podeu trobar places d'aparcament, tant lliures com de pagament. En els propers dies, abans de la Festa del Renaixement, també afegirem els punts del nucli històric en què s'instal·laran les diferents tavernes de la Ruta de la Saboga, així com la informació dels actes més destacats. El mapa és interactiu, i per tant us podeu moure i utilitzar-lo amb total llibertat, apropant-lo o allunyant-lo segons les vostres necessitats.

Mostra XIV Festa del Renaixement en un mapa més gran

Neguit a l'Ebre per la possible inconstitucionalitat de les vegueries, pel cop de tisora a l'Estatut

2009-07-17T10:14:00.006+02:00

Si el TC anul·lés la substitució de les diputacions provincials, la Generalitat activaria una alternativa

La filtració de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut va fer saltar ahir totes les alarmes a les Terres de l'Ebre. La sentència, que es faria pública al setembre, avalarà la major part de l'Estatut, però declararia inconstitucionals els articles sobre la creació d'un consell de justícia, l'ampliació de les competències del Síndic de Greuges i la substitució de les diputacions provincials per les vegueries. El delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, va afirmar ahir que, en cas que es confirmi, el govern activaria una estratègia per tirar endavant el reconeixement institucional del territori, cosa que també va apuntar el PSC.

Els detalls de la sentència del Tribunal Constitucional que ahir va avançar la Cadena Ser van provocar una primera allau de reaccions polítiques a l'Ebre, on van aflorar les pors sobre la possible inconstitucionalitat de les vegueries. El delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó (ERC), va dir que la sentència, en cas que es confirmi, seria «lamentable per a Catalunya i sobretot per a les Terres de l'Ebre». Segons Salvadó, la sentència posaria «motes traves» al reconeixement institucional del territori. Però el delegat va garantir que la Generalitat buscarà «un pla B o C per poder tirar-lo endavant, buscant qualsevol escletxa jurídica, com canviar el nom de vegueria», ja que pel govern és «prioritari» que la vegueria de l'Ebre siga una realitat aquesta legislatura. Un argument que també feien servir en el PSC. De fet, en cercles socialistes ja feia dies que s'especulava sobre els entrebancs jurídics de la substitució de les diputacions provincials per les vegueries, sobretot pel sistema d'elecció dels consellers de vegueria. Per això, van donar un cert crèdit a la filtració de la sentència.

Amb tot, tant el senador tortosí i president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, com el primer secretari del partit, Antoni Sabaté, van dir que quan es conega el text definitiu de la sentència serà el moment de pronunciar-se, i de buscar l'escletxa perquè l'Estat puga assumir les vegueries. «Si la solució és homologar les vegueries a les províncies, i que a ulls de l'Estat també siguem una província, potser serà millor», va apuntar Joan Sabaté. En canvi, a ERC es declaraven «molts sorpresos» pel tema. De fet, advertien que la creació de la vegueria de l'Ebre era una qüestió «irrenunciable», segons va remarcar el director dels serveis territorials de Governació, Carles Pasqual.

Per la seua banda, a CiU van optar per la prudència, i l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va preferir no valorar la sentència fins que el Tribunal Constitucional la faci pública, «tenint en compte la gravetat del tema». «Espero que només siga un rumor», va assenyalar el diputat de CiU, Francesc Sancho. Amb tot, Sancho va remarcar que l'Estatut és «absolutament constitucional», i que li semblava que les vegueries no conculcaven la legislació estatal, si es respectava que les províncies continuessen sent circumscripció electoral. A banda, el president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre, Josep Maria Franquet –membre de la comissió Roca, que va proposar la nova ordenació territorial de Catalunya–, va valorar que les vegueries no són anticonstitucionals, ja que no suposen la desaparició de la província. «La Constitució no permet eliminar províncies, però sí crear-ne de noves», va afirmar.

REACCIONS
LLUÍS SALVADÓ
Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre
«El govern català buscarà un pla B o C per tirar endavant la vegueria, que és una prioritat d'aquesta legislatura. Buscarem qualsevol escletxa jurídica, com el canvi de nom»
JOAN SABATÉ
Senador i president del PSC a l'Ebre
«Si la solució és homologar les vegueries a les províncies, i que a ulls de l'Estat també siguem una província, potser serà encara millor. Però ja ho veurem quan coneguem la sentència»
FRANCESC SANCHO
Diputat de CiU
«Després del nou model de finançament, s'han endut l'autovia A-68 cap a Castelló i ara ens diran que no tindrem vegueria. Només faltarà que s'emportin també l'aigua de l'Ebre i no ens donin ni les gràcies»
JOSEP MARIA FRANQUET
President Consell Econòmic i Social
«La vegueria no vulneraria la Constitució, perquè no implica la desaparició de la província. La Constitució no permet eliminar les províncies, però sí crear-ne de noves»
ANTONI SABATÉ
Coordinador de Política Territorial a les Terres de l'Ebre
«L'únic escull era electoral. Els consellers de vegueria s'elegiran com els diputats provincials, i caldria canviar de partit judicial molts dels pobles de la Ribera d'Ebre»

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 17-07-2009 Pàgina 10

Més informació:
-La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut podria posar en perill les vegueries
-Ausàs confirma la fi de la diputació per crear les vegueries de l'Ebre i el Camp
-El consell del Baix Ebre serà la seu de la futura vegueria de les Terres de l'Ebre
-Salvadó confirma que la vegueria de l'Ebre serà una realitat d'aquí a tres anys
- La Diputació nomena Panisello vicepresident a l'Ebre i no preveu la vegueria fins al 2025
-Campanya anònima per reclamar la vegueria de l'Ebre

També podeu llegir:
-Quelcom més que les vegueries (article de Josep Bayerri)
-La ribot del PSOE a l'Ebre (Vent de Dalt)
-Caldrà reformar la Constitució (La Via Augusta)

Més de la meitat de les llars del Camp i l'Ebre no tenen internet de banda ampla

2009-07-17T10:06:00.003+02:00

Tot i això, la cobertura als dos territoris ja supera el 99%

Més de la meitat de les llars del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre no tenen internet de banda ampla, tot i que els dos territoris ja tenen una cobertura superior al 99%. El govern català va presentar ahir els resultats de l'enquesta TIC-Llars 2008, que analitza l'ús domèstic d'ordinadors i de noves tecnologies com la telefonia mòbil, la televisió digital i internet.

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, va presentar ahir a Tarragona i Tortosa les dades de l'estudi TIC-Llars 2008, una enquesta elaborada per la Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (Fobsic) i l'Institut d'Estadística de Catalunya. Una de les dades més rellevants del treball és que el 71,1% de les llars de l'Ebre ja tenen ordinador, i el 49,1%, algun tipus d'accés a internet. Amb tot, només el 37,6% de les famílies tenen internet de banda ampla, tot i que la cobertura a les Terres de l'Ebre ja és del 99,2%. En aquest sentit, la tecnologia que té un índex més gran de penetració és la telefonia mòbil, amb un 91,4% (la mitjana catalana és del 94,2%), mentre que a finals del 2008 només el 59% de les llars estaven preparades per sintonitzar la televisió digital terrestre (TDT), quan la cobertura ja és del 96,4%.

En el cas del Camp de Tarragona, un 76,2% de les llars tenien ordinador, i un 55,7%, algun tipus d'accés a internet. Amb tot, només el 46,9% de les famílies tenien contractat algun servei de banda ampla. Els índexs milloren en l'apartat de llars preparades per a la TDT (72,3%), però sobretot en la penetració de la telefonia mòbil, que tenen el 96% de les famílies del Camp de Tarragona. Bosch va assenyalar que la diferència entre el percentatge de llars amb ordinador, les que tenen connexió a internet i les que tenen banda ampla és un «decalatge natural». «Primer la gent es compra l'ordinador, després es posa internet i més endavant, quan ja té cobertura, es posa banda ampla», va dir. Bosch va remarcar que també hi ha molta gent que es connecta a internet des de la feina o des dels telecentres que hi ha al territori. De fet, ahir a la tarda Bosch va inaugurar un nou Punt TIC a Freginals, el desè que funciona a la comarca del Montsià. El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació va destacar que en només dos anys han invertit uns 10 milions a l'Ebre; que ja hi ha un 50% més de llars amb internet i banda ampla, i que l'escletxa digital «ja s'està tancant».

LES DADES
Equipaments TIC a les Terres de l'Ebre (2008)
Llars amb ordinador (71,1%)
Llars amb internet (49,1%)
Llars amb banda ampla (37,6%)
Llars amb telèfon mòbil (91,4%)
Llars preparades per a la TDT (59%)
Cobertures actuals a les Terres de l'Ebre
Telefonia mòbil (99,9%)
TDT (96,4%)
Internet de banda ampla (99,2%)

Equipaments TIC al Camp de Tarragona(2008)
Llars amb ordinador (76,2%)
Llars amb internet (55,7%)
Llars amb banda ampla (46,9%)
Llars amb telèfon mòbil (96%)
Llars preparades per a la TDT (72,3%)
Cobertures actuals al Camp de Tarragona
Telefonia mòbil (99,9%)
TDT (97,2%)
Internet de banda ampla (99,4%)

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 17-07-2009 Pàgina 9

El director general de Pesca fa costat a la nova junta de la Confraria de Pescadors de la Ràpita

2009-07-17T10:01:00.002+02:00

El director general de Pesca, Martí Sanz, va participar ahir al matí en la tradicional processó marítima que els pescadors de Sant Carles de la Ràpita celebren en honor de la Verge del Carme. Sanz va voler estar al costat del sector pesquer de la Ràpita, i va refermar el seu compromís de suport a la nova junta gestora de la Confraria de Pescadors, per sortir de la situació econòmica «tan delicada» en què es troba. Sanz, que va mostrar-se crític amb l'etapa de Josep Tomàs Fèlix com a president, va dir que estava convençut en la recuperació econòmica de la confraria. Els pescadors ja han cobrat el 70% dels beneficis de l'última setmana de maig, i la confraria està pendent de signar un crèdit per poder eixugar el dèficit acumulat d'1,5 milions d'euros.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 17-07-2009 Pàgina 9

Més informació a El Punt:
-Pesca Ràpita ajorna la posada al mercat de nous productes
-La confraria de la Ràpita continuarà negociant amb Pesca
-Pesca Ràpita té un deute d'1 milió d'euros
-Dimiteix el president de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, pressionat pel sector
-«El director general de Pesca hauria de plegar, no tutela les confraries»
-Assemblea general a la Ràpita
-La Confraria de la Ràpita apuja la quota a les embarcacions pesqueres
-Concessió de les botigues de Pesca Ràpita a una empresa

Foto: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

Dijous internacional: Alto el foc dels rebels del delta del Níger amb les companyies petrolieres

2009-07-16T21:01:00.004+02:00

No només hi ha petroli davant de la costa del delta de l'Ebre. Al delta del Níger, el control del cru és el motiu d'un enfrontament entre un grup armat i algunes companyies petrolieres estrangeres, com Agip o Royal Dutch Shell. Després de l'alliberament del seu líder, Henry Okah, amb motiu d'una amnistia presidencial, els militants del Moviment per a l'Emancipació del Delta del Níger (MEND) han declarat un alto el foc de 60 dies en la seua campanya d'hostilitats contra les petrolieres. Okah ha estat a la presó dos anys, i estava condemnat a mort acusat de traïció, terrorisme i contraban d'armes. Els últims anys, els rebels del delta del Níger havien els oleoductes i havien causat greus danys en la producció i l'exportació del petroli, que és d'uns dos milions de barrils diaris. Un dia abans de l'excarcelació d'Okah, la nit del diumenge, els rebels havien reivindicat un primer atac en tres anys contra una terminal petroliera a Lagos, molt lluny de la seua base habitual d'operacions, en què van morir cinc obrers. Des del 2006, el delta del riu Níger, que és una regió clau per a Nigèria perquè en aquesta zona obté el 90% dels seus ingressos, és l'escenari de diversos grups armats que afirmen actuar en nom de la població local i pobre, per aconseguir una millor distribució de la riquesa.

Més informació:
-El Gobierno nigeriano busca acabar con los ataques a las petroleras amnistiando al líder del MEND
-Henry Okah a la Wikipedia

Foto: ADN

"La mare" de Soriano Montagut ja té pestanyes

2009-07-16T19:50:00.002+02:00

" Innocenci Soriano Montagut s'ha deixat de fer les pestanyes". Això és el que devia pensar l'impresentable que ha pintat els ulls de l'escultura de l'autor ampostí que es troba a la plaça Alfons XII de Tortosa. També podria ser que l'autor de la pintada, per ignorància o per inconsciència, siga un xiquet. Però l'Ajuntament hauria de frenar la degradació que pateix aquesta escultura de Soriano Montagut, ja que a més de les pestanyes té altres taques. La imatge que ofereix aquesta obra d'art, en un dels espais més cèntrics de la ciutat, és lamentable. Tortosa hauria de plantejar-se la neteja d'aquest element del patrimoni i el seu possible trasllat a un lloc més segur, si no és capaç de garantir un manteniment digne a la via pública.

Nascut el 21 d'abril de 1893, Soriano Montagut és un dels artistes més notables del segle XX a les Terres de l'Ebre. Va aprendre a modelar figures amb el fang de la vora del riu, i va ser la seua mare qui va convèncer el seu pare, perquè l'enviés a Tortosa per poder ampliar els seus coneixements. Potser per això, la figura de la mare és tan important en tota la seua obra. Als dotze anys, el van col·locar d'aprenent al taller de l'escultor Ramón Sabaté, i a les nits anava a dibuixar al taller de Ramón Cerveto; però això només va ser l'inici d'una prolífica carrera artística, com a escultor però també com a dibuixant i gravador. També són conegudes les seues imatges religioses i els seus passos de Setmana Santa, com La Pietat i l'Ecce Mater Tua, de la confraria dels Dolors de Tortosa. Ningú pot concebre que algú pintés unes pestanyes a qualsevol de les Mare de Déu de Soriano Montagut, però l'escultura de la plaça Alfons XII està ratllada amb tinta negra. L'any 1974, a proposta del claustre de professors de l'Escola-Taller d'Art de Tortosa, va ser nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat. A més, l'Ajuntament tortosí li va encarregar un monument a la jota tortosina per a la plaça Corona d'Aragó. Els últims anys de la seua vida, Soriano Montagut va passar-los treballant en aquest projecte, fins que va morir a Lleida el 22 de novembre de 1979.

Més informació:
-Innocenci Soriano Montagut, al web de l'Ajuntament d'Amposta.

La brigada municipal retira els cartells enganxats al mur acabat de pintar del parc de Tortosa

2009-07-16T16:34:00.005+02:00

Fa un parell de dies us comentàvem que l'Ajuntament de Tortosa ha rebut queixes veïnals per la presència de diversos cartells de l'Acampada Jove, organitzades per les JERC, al mur acabat de pintar del parc municipal Teodor González. En concret, els veïns demanen a l'Ajuntament que sancionin els responsables de l'enganxada d'aquests cartells en compliment de l'ordenança de civisme. Ahir dimecres al migdia, poques hores després de la presentació -per part de l'alcalde- de les obres de rehabilitació integral que s'estan fent al parc municipal, un operari de la brigada va haver de pujar a una escala per poder retirar el cartell de la paret. La imatge ha estat cedida per un lector d'aquest bloc, que passava per l'avinguda de la Generalitat just en el moment en què el treballador de la brigada municipal intentava desengaxar el cartell sense fer malbé la pintura nova, i que va poder captar la imatge amb el telèfon mòbil. És realment lamentable que, mentre l'Ajuntament destina uns diners a millorar el parc de Tortosa, hi hage incívics que es dediquen a embrutar un mur que no feia ni un mes que estava pintat. I l'argument que no hi ha prou cartelleres públiques no hauria de servir d'excusa, ja que amb aquesta acció estan malbaratant els diners de tots, que també són públics.

Més informació:
-Cartells enganxats al mur acabat de pintar de les escales del parc municipal de Tortosa

Actualització: ERC de Tortosa ha penjat el següent comunicat al seu bloc

La secció local d' ERC a Tortosa no té cap representant de les JERC a la seva Executiva. Les JERC, no estan constituides a la nostra assemblea local, avui en dia. Altra cosa és si membres JERC d' u altre municipi actuen a Tortosa o si alguns joves s' han volgut auto-constituir JERC fora de l'assemblea local. L' Executiva Local d'ERC a Tortosa és solidària amb el seu grup municipal i acata l' ordenança de civisme aprovada pel Consistori. Per això vam ser curosos de retirar les pancartes ensondemà mateix de les darreres eleccions al parlament europeu. Per la mateixa raó, no podem compartir l'acció d'algú que es pretén JERC i menys encara la responsabilitat d' una organització que se vol independent d' ERC, tot i que en formi part de l'estructura nacional. Com ERC ens disculpem davant la ciutadania, tot i no ser responsables de la penjada d'aquests cartells. Exigim a les JERC que els retirin i els pengen allà on s' ha establert a la nostra ciutat.

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut podria posar en perill les vegueries

2009-07-16T09:06:00.008+02:00

Més males notícies arriben des de Madrid. La Cadena Ser ha avançat aquest matí que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya ja està a punt, però que els magistrats es resisteixen a signar-la perquè no els convenç el redactat final. La sentència, que es donaria a conèixer al setembre, avalarà la major part de l'Estatut, i només declararà inconstitucionals alguns articles. I és aquí quan la sentència del Constitucional ens tocarà de ple, ja que podria declarar inconstitucional la substitució de les diputacions provincipals per les vegueries, prevista en l’article 91.3 de l'Estatut. Per tant, la sentència posaria en dubte el dret de Catalunya a decidir la seua organització territorial, i per tant podria acabar de cop amb l'antiga aspiració de reconeixement institucional de les Terres de l'Ebre, que s'aconseguia finalment amb la creació de la vegueria.

En aquest sentit, cal recordar que l'Estatut afegeix en l’article 83 i 94 que Catalunya estructurarà la seua organització territorial bàsica en municipis i vegueries, sent la vegueria "l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial del seus serveis". Altres articles que el Tribunal Constitucional podria censurar són el que preveu la creació d'un consell de justícia de Catalunya i el que atribueix l'ampliació de les competències del Síndic de Greuges. En canvi, la sentència acceptarà el terme "nació" per referir-se a Catalunya, en considerar que expressa un sentiment que no té efectes jurídics ja que només apareix al preàmbul de l'Estatut.

Més informació:
-Magistrados del Tribunal Constitucional se resisten a firmar la sentencia sobre el Estatut
-"La nova organització territorial de Catalunya. La vegueria de l'Ebre" (Conferència del conseller Jordi Ausàs a la Cambra de Comerç Tortosa, el 8 de juliol de 2008)
-Tribunal Constitucional de España

Foto: HazteOir.org

Decepció general per l'adéu a l'A-68

2009-07-16T08:54:00.004+02:00

ERC ataca el govern de l'Estat, només ICV fa autocrítica, i CiU i el PP culpen els socialistes catalans

La decisió del Ministeri de Foment de fer sortir l'autovia d'Aragó (A-68) pel nord del País Valencià, en detriment de l'opció catalana, va provocar ahir una allau de reaccions al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Els presidents de les cambres de comerç de Reus i Tortosa van convocar una reunió d'urgència de la comissió de seguiment a Gandesa, per repetir l'acord del 27 d'abril en què es va escenificar el consens social i polític del territori. El PSC va intentar minimitzar l'impacte per la decisió de Foment, però la resta de partits van criticar amb certa duresa el govern de l'Estat. CiU i el PP van carregar contra els socialistes catalans.

El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, va demanar ahir una reunió de la comissió de seguiment de l'opció catalana de l'A-68, per exposar-los la proposta dels socialistes de desdoblar la carretera N-420. Vallés va fer una crida a «mantenir la unitat d'acció de tots els agents polítics, socials i econòmics», ja que el fet que l'A-68 desemboqui a Vinaròs no impedeix la millora de la comunicació d'Aragó amb la costa tarragonina. Des de Tortosa, el PSC també intentava enviar missatges tranquil·litzadors. Així, el president del partit i senador, Joan Sabaté, i el primer secretari del PSC a l'Ebre, Antoni Sabaté, asseguraven que la Generalitat manté el seu compromís de desdoblar l'N-420 i l'eix de l'Ebre.

Menys confiats es van manifestar a ERC i ICV. Els diputats republicans Marta Cid i Sergi de los Ríos van reclamar el desdoblament de l'N-420, però van acusar el govern de l'Estat d'actuar «contra els interessos de Catalunya». A més, van recordar que l'opció catalana tenia «el màxim consens al Camp i l'Ebre». Però el president d'ICV a l'Ebre, Jaume Forcadell, no va voler evitar l'autocrítica, i va lamentar el «temps perdut» a la demarcació amb el debat intern sobre els traçats a través de l'N-420 o bé a través de l'eix de l'Ebre (C-12), mentre el País Valencià actuava de forma més cohesionada i s'aliava amb Aragó. A més, Forcadell va animar els socialistes a fer una «reflexió», i els va culpar de la decisió de Foment de descartar l'opció catalana. Amb tot, va insistir en els dubtes que té ICV sobre la viabilitat mediambiental del traçat per Morella i Vinaròs, si bé Iniciativa per Castelló també ha fet campanya per aconseguir l'A-68.

Per la seua banda, CiU va centrar ahir les crítiques en el paper de la Generalitat. El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va acusar el president José Montilla de «no defensar els interessos» del Camp i l'Ebre, i de «deixar escapar» l'A-68. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, també va lamentar que «el govern del PSOE» haja «donat l'esquena al país i al territori». Una expressió que també va fer servir el diputat del PP per Tarragona, Francesc Ricomà. El popular va dir que Foment no ha tingut en compte l'«aïllament» que afecta les Terres de l'Ebre.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 16-07-2009 Pàgina 8

Més informació:
-Recull de notícies sobre l'A-68

Foto: Ajuntament de Falset

Nova carretera a Riba-roja d'Ebre fins a Mequinensa, per millorar la comunicació entre Catalunya i Aragó

2009-07-16T08:49:00.003+02:00

No tot són males notícies, al mapa de carreteres del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Només un dia després del galleda d'aigua freda que va suposar la decisió de Foment sobre l'autovia d'Aragó, la Generalitat va anunciar ahir l'inici del procés d'informació pública pels estudis de la nova carretera que unirà Riba-roja d'Ebre i Mequinensa. La carretera, que passarà per Almatret, permetrà obrir una nova via de comunicació entre Catalunya i Aragó, amb una longitud de 30,7 quilòmetres i una inversió aproximada de 54,2 milions d'euros. De fet, es tracta d'una inversió molt esperada a la Ribera d'Ebre, ja que el punt inicial de la nova carretera se situarà passat el riu i el nucli urbà de Riba-roja d'Ebre, a partir del pont que va ser construït en el marc del pla d'emergència nuclear de Tarragona (Penta), però que durant anys no ha conduït enlloc. L'actuació s'emmarca en el pla miner del Ministeri d'Indústria, per al desenvolupament alternatiu de les comarques mineres. La nova carretera tindrà una amplada de vuit metres i dos carrils de circulació de 3,5 metres, amb vorals de mig metre, i el seu extrem sud donarà continuïtat al condicionament de la carretera entre Flix i Riba-roja d'Ebre.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 16-07-2009 Pàgina 8

Les Terres de l'Ebre lideren els índexs de la recollida selectiva a Catalunya amb un 38,2%

2009-07-16T08:40:00.000+02:00

La recollida selectiva s'ha consolidat a les Terres de l'Ebre, que amb un índex del 38,2% ja lideren el rànquing de Catalunya, segons va fer públic ahir el Departament de Medi Ambient i Habitatge. A més, la mitjana de generació de residus a l'Ebre se situa en 1,45 quilos per habitant i dia, per sota dels 1,59 quilos per habitant i dia de la mitjana catalana. De fet, les quatre comarques de l'Ebre i el Priorat generen un nivell de residus per sota del llindar de la mitjana de Catalunya. En aquest sentit, la comarca del territori que genera menys residus és la Terra Alta (1,11 quilos per habitant i dia), i les que en generen més, el Priorat i la Ribera d'Ebre (1,54 quilos per habitant i dia). Medi Ambient agrupa el Priorat a les Terres de l'Ebre perquè els municipis prioratins formen part d'un consorci amb els de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

Precisament, la Ribera d'Ebre és la comarca que separa més residus, amb un índex de recollida selectiva del 53,2%, seguida del Montsià (45,6%) i el Priorat (44,2%). L'única comarca del territori que no assoleix la mitjana catalana en cap de les fraccions (matèria orgànica, vidre, cartró i envasos) és el Baix Ebre, tot i que durant el 2008 ha mostrat una clara tendència a l'alça, amb un increment del 25,6% respecte del 2007.

Al Camp de Tarragona, la recollida selectiva també ha augmentat, un 15,5%, respecte de l'any anterior; però amb un índex del 29,7% encara se situa per sota de la mitjana catalana. A més, generen més residus per habitant i dia (1,86 quilos) que la mitjana catalana, a causa del volum de població estacional que reben. La Conca de Barberà és la comarca que registra millors resultats (48,2%). A la cua del rànquing al Camp hi ha el Baix Penedès (19,9%) i el Tarragonès (24,5%).

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 16-07-2009 Pàgina 8

Més informació:
-Dossier - Dades residus municipals a Catalunya 2008

Els gegants i les cucaferes de Tortosa «viuran» a la llotja del parc

2009-07-16T08:33:00.003+02:00

Els gegants, les cucaferes i la resta del bestiari festiu de Tortosa tindran un espai digne. El govern municipal ha decidit aprofitar les obres de reforma integral del parc municipal Teodor González per rehabilitar també la llotja medieval, que es convertirà en un equipament museístic per exhibir i conservar els elements festius de la ciutat, que fins ara es trobaven dispersos en diferents espais. Alguns dels gegants, per exemple, es guardaven al vestíbul de l'edifici de l'ajuntament, però les cucaferes i els nans han estat durant molts anys al magatzem de la brigada municipal. Ara el consistori rehabilitarà la llotja del segle XIV, que quedarà tancada amb un vidre de seguretat. A més, en el projecte també es preveu la instal·lació d'una nova il·luminació exterior i interior. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va explicar ahir que l'exposició del bestiari popular i tradicional estarà «degudament interpretada», amb una senyalització informativa que tindrà un caràcter educatiu, divulgatiu i artístic. «Amb aquesta actuació, a més, resolem de manera definitiva l'emplaçament dels gegants», va concloure.

Bel va fer aquestes declaracions durant la presentació, ahir, de les obres que fa setmanes que s'estan fent al parc municipal. L'Ajuntament ha plantejat l'actuació més important des que Tortosa va començar a construir el parc, a finals del segle XIX. Així, les obres afecten més de 42.000 metres quadrats, i es preveu la reposició d'arbres i plantes, la restauració dels ferms, i la renovació de l'enllumenat i del mobiliari urbà, així com la rehabilitació del llac i de la pèrgola, i l'automatització del sistema de reg. A més, el projecte també inclou la renovació del parc infantil, un dels més representatius de la ciutat, i la creació d'un segon espai per a jocs, a més d'un circuit amb elements per fer exercici físic. L'empresa encarregada de fer les obres és Urbaser, amb un pressupost de 687.014 euros que es finançaran a través del fons estatal d'inversió local (FEIL). Segons Bel, per les festes de la Cinta ja hauran acabat la majoria dels treballs, i només restaran les actuacions de jardineria, que es faran a la tardor.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 16-07-2009 Pàgina 9

Més informació:
-Tortosa vol recuperar l'esplendor del parc amb una actuació intensiva i sostenible
-Els gegants, les cucaferes i la resta d'elements festius a Tortosa
-Els gegants de Tortosa han tornat a l'Ajuntament
-Tortosa necessita un equipament dedicat a la cultura popular i tradicional

L'Ajuntament de Gandesa impedeix que la JNC pugui organitzar una sessió de cinema a la fresca

2009-07-16T08:28:00.000+02:00

La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) va denunciar ahir que l'alcalde de Gandesa, l'independent Miquel Aubà, els ha impedit portar a terme una sessió de cinema a la fresca, tot i que ja tenien el permís municipal. Segons la cap local de la JNC, Mariona Esteve, ahir li van comunicar la prohibició de portar a terme l'acte, tot al·legant que l'Ajuntament ja tenia previst fer cinema a la fresca durant l'estiu. A més, Esteve va recordar que l'alcalde també els va prohibir, l'any 2007, tenir un estand propi a la Festa del Vi de Gandesa, i els va denegar el permís necessari. La JNC va lamentar l'actitud «dictatorial» de l'alcalde, ja que impedeix que puguin organitzar activitats per donar-se a conèixer.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 16-07-2009 Pàgina 9

Dimecres història: l'homenatge a Felip Pedrell

2009-07-15T19:45:00.003+02:00

Un concert de l'Ostia Chamber Orchestra, als Reials Col·legis, va inaugurar dilluns al vespre el 29è Festival de Música Felip Pedrell. La primera audició del festival va atreure un centenar llarg de persones, que van omplir el pati de l'edifici renaixentista. Això ens serveix avui per recordar l'homenatge a Pedrell que l'Orfeó Tortosí, una de les entitats centenàries de la ciutat, va organitzar a l'octubre del 1911. L'Orfeó va obsequiar el músic amb un banquet que va tenir lloc a la seu de l'entitat, al palau Oliver de Boteller (en aquella època, l'edifici encara estava situat a la vora del riu, i no al seu emplaçament actual al carrer Doctor Ferran, on va ser traslladat pedra a pedra l'any 1962). En l'homenatge a Pedrell es van reuir els representants de les diferents institucions i entitats de la ciutat. A més del banquet que veiem en aquesta imatge de Ramón Borrell, dipositada a l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, també es va organitzar una cavalcada en honor de Pedrell. En aquesta desfilada hi van participar les cucaferes, els gegants, alguns personatges de la seua òpera Pirineus i una carrossa floral que simbolitzava una lira.

Més informació:
-El festival Felip Pedrell de Tortosa consolida la doble aposta per l'ensenyament musical i la qualitat
-Felip Pedrell es mereix una casa museu a Tortosa
-Felip Pedrell no es mereix això
-Felip Pedrell a la Gran Enciclopèdia Catalana
-Cartellera del 29à Festival de Música Felip Pedrell

Crítiques al paper del govern i missatges de tranquil·litat per la decisió de Foment sobre l'A-68

2009-07-15T18:31:00.004+02:00

Encara no feia ni un mes, des que el 26 de juny va constituir-se a Falset una comissió de seguiment a favor de l'opció catalana de l'autovia A-68. Per això l'anunci fet pel ministre de Foment, José Blanco, a favor de l'opció valenciana, va caure com una «galleda d'aigua freda» al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, que és un dels dos portaveus de la comissió, va ser el primer a manifestar la seva «decepció». L'altre portaveu de la comissió, el president de la cambra de Tortosa, José Luis Mora, era ahir de viatge, i durant tota la tarda es va intentar consensuar un comunicat conjunt. «Sembla que el nostre país és el cul-de-sac de l'Estat», va dir Sanromà pel seu compte, i va subratllar que l'anunci de Blanco al president de la Generalitat valenciana va produir-se «just l'endemà» de tancar-se l'acord de finançament per a Catalunya. «Comencem a estar cansats de ser les víctimes d'aquesta geometria variable que aplica el govern de l'Estat en les decisions que afecten el nostre territori», va advertir.

Amb tot, Sanromà va dir que «no està tot perdut», i va recordar que cal demanar al govern el desdoblament de la carretera N-420, en la línia del compromís expressat ahir pel PSC i pel govern català. «Hauríem desitjat que l'Estat s'hagués decantat per l'opció catalana, però hi ha contactes polítics i la voluntat de desdoblar l'N-420, la C-43 i també l'eix de l'Ebre», va precisar el senador tortosí Joan Sabaté (PSC). De fet, el secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va assegurar a ACN que el govern català «no està satisfet» amb la decisió de Foment. Però el president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, va manifestar-se molt crític amb el paper que ha jugat la Generalitat. «Si ara diuen que han de desdoblar l'N-420, que ho facin aviat, però que no es quedi només en paraules, perquè sembla que només ho diguin per eixugar les culpes», va reclamar.

Abelló va lamentar no haver-se equivocat quan va criticar l'absència del president José Montilla i del conseller Joaquim Nadal en l'acte del 27 d'abril a Gandesa. «El compromís fluix de la Generalitat per l'opció catalana de l'A-68 s'ha traduït ara en la pèrdua d'aquesta infraestructura», va afegir-hi. També el diputat de CiU per Tarragona Jordi Jané va criticar la decisió de Foment. Més optimista es mostrava l'alcalde de Gandesa, l'independent Miquel Aubà, un dels primers impulsors de l'opció catalana de l'A-68 per aconseguir el desdoblament de l'N-420. «Encara no està tot perdut», va dir.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 15-07-2009 Pàgina 4

També pots llegir:
-El final de l'A-68, per Vinaròs
-ADÉU A LA “A-68” (La Via Augusta)

Més informació a El Punt:
-L'autovia d'Aragó continuarà per Morella i Vinaròs, en detriment del Camp i l'Ebre
-Faran un estudi de l'impacte econòmic i ambiental de l'opció catalana de l'autovia A-68
-Vinaròs es mobilitzarà dissabte per reclamar l'A-68 i l'Ebre manté l'aposta catalana
- Nadal defensa el desdoblament de l'N-420
-Blanco es limita a dir que el traçat de l'A-68 es decidirà enguany, i no es pronuncia sobre les alternatives
-Clam unànime perquè l'A-68 desemboqui a Catalunya
-El Camp de Tarragona i l'Ebre fan pinya perquè l'autovia A-68 acabe a Catalunya

Més informació i foto:
-José Blanco se reune con el Presidente de la Comunidad Valenciana, Francisco Camps (Ministerio de Fomento)

La Festa del Renaixement de Tortosa renova l'oferta culinària i de pastisseria

2009-07-15T18:18:00.003+02:00

La Festa del Renaixement de Tortosa va presentar ahir el Mengeu de festa, l'oferta gastronòmica i de pastisseria creada expressament per a la festa, que enguany es farà del 23 al 26 de juliol. El director tècnic de la Festa del Renaixement, Domingo Tomàs, va explicar que 19 restaurants de la ciutat participaran en les jornades gastronòmiques oferint en els seus menús plats adaptats dels receptaris del segle XVI. En aquest sentit, el plat estel·lar de la XIV Festa del Renaixement serà la cassola de varrals ab escabeyg. Segons va explicar un representant de l'associació de restauradors Plat i Got, Joan Ros, es tracta d'un escabetx amb verat, aromatitzat amb gingebre, taronja agra i molta ceba. Per la seua banda, Àngels Pallarès, del gremi de pastissers, va explicar que la novetat en l'apartat Llepolies de la festa. que introdueix una recepta nova cada dos anys, és una coca salada feta amb llavors, albergínia i cansalada.

Tomàs també va assenyalar que l'organització i l'Agrupació Centre Comercial Tortosa també estan treballant «contra rellotge», per tenir a punt les més de 60 parades guarnides del Taulell al carrer. El regidor de Comerç, Joan Caballol, i el regidor de Festes, Jordi Folqué, van destacar la importància de la participació de les entitats de comerciants, restauradors i pastissers, ja que amb la seua implicació van aconseguir rellançar la Festa del Renaixement a partir de la tercera edició. Finalment, Tomàs va dir que la Ruta de la Saboga estarà formada per 17 tavernes, però que n'hi haurà unes quantes més, fora del circuit oficial.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 15-07-2009 Pàgina 33

Més informació:
-Tortosa incorpora els Jardins del Príncep als espais de la Festa del Renaixement
-Web de la Festa del Renaixement

L'escola taller realitza treballs de millora a l'ermita del coll de l'Alba

2009-07-15T18:12:00.003+02:00

L'Ajuntament de Tortosa està realitzant uns treballs de millora de l'ermita del coll de l'Alba, amb els alumnes dels mòduls de pintura, construcció, fusteria, serralleria i electricitat de l'escola taller. Els treballs consisteixen en el sanejament de les façanes, la consolidació d'estructures i la millora dels revestiments i de la pintura. A més, també es dotarà l'ermita d'una il·luminació exterior, que posarà en valor l'edifici i el seu entorn. La regidora d'Acció Social, Anna Algueró, va dir que l'objectiu és dignificar un monument característic de Tortosa, que sempre ha estat patrimoni municipal. L'escola taller ja va iniciar la seua intervenció a principi d'any, amb els acabats i la pintura del porxo gòtic.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 15-07-2009 Pàgina 9

Més informació a El Punt:
-Tortosa acaba el repintat del pont de vianants de la C-12
-Tortosa millora les instal·lacions esportives amb l'escola taller Coll de l'Alba
-L'ermita del Coll de l'Alba

Foto: Ajuntament de Tortosa

Els ecologistes reclamen un «pacte» per la industrialització sostenible de les Terres de l'Ebre

2009-07-15T18:02:00.003+02:00

Les organitzacions ecologistes SEO-Bird Life, Picampall, Gepec i Depana van emetre ahir un comunicat conjunt per reiterar la seua oposició a la implantació d'una foneria del grup Gallardo al polígon industrial Catalunya Sud, i per reclamar un «pacte perquè s'estableixin criteris d'industrialització sostenible a les Terres de l'Ebre». De fet, el pronunciament ecologista s'ha produït com a resposta al front empresarial encapçalat per la Cambra de Comerç de Tortosa, en defensa de la instal·lació de la planta siderúrgica a l'Aldea. «Som sensibles a la importància de crear llocs de treball», afirmen en el document, abans de remarcar que el de Gallardo és un projecte «contaminant de l'aire i de l'aigua», que «posa en perill» els llocs de treball presents i futurs de l'agricultura, la pesca, l'aqüicultura, el turisme i el medi ambient. «No tenim cap interès a posar entrebancs al desenvolupament industrial de les Terres de l'Ebre, sinó que ens sembla positiu quan aquest es fa de manera equilibrada, sostenible i respectuosa amb el medi ambient i la resta d'activitats del territori», hi afegeixen. En aquest sentit, els ecologistes recorden que hi ha precedents d'indústries, com Ercros a Flix i la central nuclear d'Ascó, que demostren que els mecanismes de control ambiental «sovint no funcionen». En concret, els grups ecologistes proposen a la Cambra de Comerç, a les patronals, al Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre i als sindicats «un pacte» amb els altres sectors socioeconòmics interessats en criteris d'industrialització alternatius. Els ecologistes diuen que caldria consolidar els sectors propis, evitar l'impacte visual de nous pols industrials, descartar les indústries potencialment contaminants, i tenir en compte la fragilitat de zones humides com el Delta.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 15-07-2009 Pàgina 9

Més informació:
-El comunicat conjunt dels quatre grups ecologistes
-Web del Grupo Alfonso Gallardo

Foto: Grupo Alfonso Gallardo

Dimarts medi ambient: El passeig fluvial de Deltebre ha destruït un hàbitat natural, segons SEO/BirdLife

2009-07-14T22:00:00.000+02:00

El passeig fluvial que ha estat inaugurat avui a Deltebre ha suposat la destrucció d'un hàbitat natural. Això és el que ha denunciat l'entitat Seo/BirdLife, que ha advertit que recentment s'ha permès la destrucció de tres zones humides al delta de l'Ebre: la vora el riu fins la desembocadura a Deltebre, als erms de Vilacoto-Casablanca i els Ullals de Panxa. En aquest sentit, SEO/BirdLife considera "inexplicable" la política ambiental que permet la pèrdua de zones humides a Catalunya, i en concret "la pèrdua d’hàbitats al Delta amb la destrucció d’aquestes zones importants per la seua flora i fauna protegides". Segons l'organització ecologista, el passeig que ha inaugurat avui la ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, és "una infraestructura enjardinada i formigonada que substitueix la vegetació de la vora del riu on trobaven refugi i nidificaven nombroses espècies de tot tipus de fauna". En concret, eren aus com el martinet menut, el martinet de nit, l'agró roig, el balquer o la boscarla de canyar. "No es comprèn que, per a afavorir l’accessibilitat del públic al riu, no s’hagi optat per un model més respectuós amb els hàbitats naturals", lamenten. A més, Seo/BirdLife diu que el darrer tram, entre el riu i el Garxal, s’ha fet sobre una vora que té la protecció Xarxa Natura 2000, amb l'objectiu "absurd" d'incloure una rotonda per bicicletes. L'entitat ha demanat que l’administració espanyola i catalana siguen més curoses en la protecció de les zones humides, dotant-los de figures de protecció amb validesa legal inequívoca; que es recuperin els tres espais destruïts al Delta, impedint que es segueixin perdent zones naturals, i que totes les actuacions per permetre l’accés de la gent als espais naturals es facen seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient, "tal i com prescriu la Carta de Turisme Sostenible del Parc Natural del Delta del Ebre, i no amb criteris de jardineria urbana".

Més informació:
-La Ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, inaugura les obres del passeig fluvial de Deltebre
Foto: Ajuntament de Deltebre

El final de l'A-68, per Vinaròs

2009-07-14T19:18:00.006+02:00

El ministre de Foment, José Blanco, ha anunciat avui dimarts que el traçat de l'autovia de l'Aragó (A-68), que connectarà la zona d'Alcanyís amb el corredor del Mediterrani, arribarà al mar a través del desdoblament de l'N-232, és a dir, per Morella i Vinaròs. El compromís de Blanco amb l'opció valenciana de l'A-68 s'ha produït, a més, amb motiu de la reunió de treball que el ministre ha mantingut amb el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, a Madrid. Segons el ministre, que abans de rebre la cartera de Foment ja s'havia mostrat partidari de l'opció valenciana en detriment de la sortida per Catalunya (a través de l'N-420 desdoblada, per les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona), la decisió s'ha adoptat "en base a criteris tècnics, ambientals i socials". Amb tot, la realitat és que Foment encara no havia fet públiques les conclusions de l'estudi de traçat (que fins i tot contemplava una possible sortida per la carretera de Gandesa i l'eix de l'Ebre desdoblat, fins al port dels Alfacs) ni la declaració d'impacte ambiental del projecte. L'anunci de Blanco arriba, a més, només dos dies després que s'haja tancat l'acord del nou model de finançament autonòmic per a Catalunya, que ha estat molt criticat per les comunitats governades pel PP. El ministre de Foment i el president valencià també han acordat millores en les carreteres del País Valencià i l'arribada del tren d'alta velocitat a València i Castelló durant l'any 2012.

Més informació:
-Camps y Blanco anuncian un gran acuerdo en carreteras y cercanías
-Fomento somete a información pública el estudio informativo del tramo Valdealgorfa-Fuentes de Ebro de la A-68
-Rambla muestra su satisfacción porque el Gobierno central "ha asumido muchos de los planteamientos del Consell"

Foto: Europa Press

Cartells enganxats al mur acabat de pintar de les escales del parc municipal de Tortosa

2009-07-14T16:55:00.001+02:00

L'Ajuntament de Tortosa ha rebut queixes veïnals per la presència de diversos cartells de l'Acampada Jove al mur acabat de pintar del parc municipal Teodor González. Els veïns han demanat a l'Ajuntament que sancionin els responsables de l'enganxada d'aquests cartells en compliment de l'ordenança de civisme, i han remarcat que un fet així és intolerable, sobretot tenint en compte que fa pocs dies que el consistori ha repintat el mur de les escales del parc. De fet, demà dimecres, a les deu del matí, l'alcalde Ferran Bel, amb la regidora d'Urbanisme i el regidor de Serveis, Meritxell Roigé i Joan Sanahuja, tenen previst presentar a la premsa les obres de millora que s'estan fent al parc municipal, en què l'Ajuntament hi destinarà uns 687.000 euros dels 6,1 milions d'euros del fons estatal d'inversió local. Per la seua banda, l’Acampada Jove, organitzada per les JERC, és el festival juvenil més important dels Països Catalans, i obrirà les portes a Montblanc el proper dijous, 16 de juliol, a partir de les dotze del migdia. Durant els tres dies següents, fins a 30 grups protagonitzaran les vetllades musicals repartides entre l’Espai Independència, la zona de concerts per excel·lència, que acollirà Los Delinqüentes, La Gossa Sorda, Strombers, Betagarri, La Troba-Kung-Fú, Els Pets, Reincidentes i Banda Bassotti, entre d’altres; i l’escenari Racó Català, situat a la plaça Major de Montblanc, i que serà l’altaveu dels grups novells guanyadors dels concursos territorials organitzats per les JERC i que competiran en la final del concurs Música Jove.