El racó del kus

Segueix el desafiament: ruta per la vall de Núria

2009-07-13T21:10:00.003+02:00

Seguint amb els desafiaments EK-11 del Mario, aquest cop el repte era difícil de superar respecte la dura tercera prova. En tot cas, si no es van superar els km caminats o la durada torturadora de la prova, sí vam establir una nova cota en alçada que superava l'última excursió muntanyenca. Amb cinc pics superant els 2.700 metres i un màxim de 2861 m, el pròxim repte per després d'estiu és clarament superar la barrera dels 3.000.
Feia moltíssims anys que no estava a la vall de Núria, tants com deu, i si ho sé amb tanta exactitud és perquè l'últim cop va comportar una de les nits més anecdòtiques de la meva adolescència i que serà eternament recordada en les nostres converses. Aquest cop però no tocava pernoctar-hi, sino contemplar unes magnífiques vistes a les muntanyes i les valls pirinenques d'ambdues vessants de la frontera catalano-francesa. Aquest cop l'equip contava amb un reforç extern, qui junt amb el manyico del departament, descobria per primer cop un dels racons més coneguts dels nostres Pirineus.
Clar que la vall ha canviat bastant en els últims temps. A les barques del llac, les pistes d'esquí i l'imponent edifici hotel-santuari-centre comercial-bar-restaurant-alberg, se'ls hi han afegit nombroses explotacions turístiques (zones d'acampada, tobogans, granges, cavalls) que trenquen la màgia d'un racó on no s'hi arriba en cotxe. Per sort agafant aviat un dels nombrosos camins que enfilen cap als cims, un pot trobar una mica de pau a la natura i desconnectar de la vida diària a la gran ciutat. Aquesta va ser la sensació mentre pujàvem fins al coll d'Eina, moment on entràvem a la carena fronterera on s'ajunten nombroses rutes, i per tant, excursionistes, sense ser però excessivament massificant malgrat el magnífic dia que ens va acompanyar. Deixant el vent fred del coll pujàvem el pic d'Eina i seguíem fins al Noufonts, cim de la nostra ruta. Després d'una dura baixada amb les sandàlies que van acompanyar tots els ascensos i certs moments de dubtes, decidíem enfilar l'última pujada fins el Noucreus i el seu pic veí, per concloure amb el proper Fossa del Gegant. Moment de posar-se les bambes per procedir a una baixada que es va començar a fer pesada pel cansanci acumulat (per l'excursió, el partit de bàsquet del dia anterior i les poques hores dormides) i les rascades que començaven a aflorar als peus (potser seria moment de comprar unes bones botes de muntanya).
Per sort, sempre quedava una clareta a Ribes de Freser i un magnífic sopar en un tranquil àtic de Gràcia per descansar els peus i concloure una bona jornada sana i esportiva, que compensaven els excessos de festa i econòmics del també magnífic cap de setmana anterior a Calella de Palafrugell.

Fotos

Vacaciones de Ferragosto

2009-07-09T19:17:00.003+02:00

Vacaciones de Ferragosto és la típica pel.lícula que un crític amb excessives ganes de donar-se-les d'indie pot espatllar al possible espectador. Dirigida i escrita per Gianni di Gregorio (guionista de Gomorra) i avalada per premis d'òpera primes en alguns festivals internacionals, la pel.lícula no és com alguns intenten vendre una brillant comèdia realista italiana d'obligada visualització.
Història basada en una anècdota personal del director que no es va arribar a produir, Vacaciones de ferragosto és una comedieta per passar l'estona, probablement molt millor en algun cinema a la fresca gratuït d'aquest estiu que pagant entrada en una sala de cinema.
Gianni és un home solter que viu amb la seva mare vidua, que degut els deutes acumulats, es veu mig obligat a acceptar acollir a casa seva a la mare de d'administrador de la comunitat durant la festivitat de Ferragosto. La mare s'acaba convertint en un pack de mare i tieta, a les quals se'ls hi acaba unint a mare del seu amic i metge de família. Rodejat amb tanta jubilada, Gianni se les veurà per tenir-les a totes contentes.
Sense ser una gran història, el cert és que hi havia bastant més potencial per fer-ne una bona comèdia, però el director sembla quedar-se a mig camí buscant una realitat excessiva en aquest gènere. Com ell mateix diu, buscava reflexionar sobre què hauria passat si fa uns anys li hagués passat el mateix que el Gianni de la pel.lícula, però tanta realitat no troba probablement l'atractiu de l'espectador, exceptuant potser el d'edats octogenàries (sense intenció de faltar al respecte) que es pugui sentir identificat amb els protagonistes.
En tot cas, qualsevol intent de veure-la ha d'anar acompanyat de la seva versió original, doncs gran part de l'atractiu de la pel.lícula rau amb la gràcia de l'expressivitat i accent de la llengua italiana.

Revolutionary road

2009-07-08T21:52:00.000+02:00

En els últims temps, sembla que una bona novel.la és aquella que ofereix al lector acció, intriga, històries paral.leles que s'entrecreuen, històries impossibles o rocambolesques, sempre amb algun romanç que l'ameneixi. Entre tant best-seller actual, és agrable descobrir un clàssic de la literatura americana del segle passat amb un estil senzill i realista que no per això deixa de ser tant o més demolidora.
Havent rebut bones crítiques dels meus compis de pis sobre la recent pel.lícula de Sam Mendes, com en tantes d'altres ocasions, se'm va acabar escapant de les cartelleres, així que vaig decidir passar directament a l'obra escrita original. La novel.la de Richard Yates avançava ja als anys 50, en plena emergència de la classe mitjana americana, una mica el què anys després el mateix Mendes ens reflexaria a les grans pantalles amb certa ironia amb l'excel.lent American Beauty. Només que la crua realitat amb la què se'ns expressa fa molt més dura la sensació que provoca en el cos del lector.
Revolutionary Road ens parla sobre una parella, el Frank i l'April Wheeler, qui sembla viure el somni de classe mitjana americà. Parella jove, amb futur, feliçment casats amb dos fills, en una caseta tranquila en una urbanització als afores de Connecticut... Però a l'hora immersos en la monotonia de la vida quotidiana, en el treball còmode però gens motivador, en una vida social marcada per les aparences. Els seus intents per trobar l'extraordinarietat en les seves vides no seran senzills, i els alt i baixos de relacions de matrimoni assentat es veuran desembocats en un final esfereidor.
La naturalitat amb la què Yates aconsegueix entrar a l'interior dels protagonistes és la clau del gran èxit de la novel.la, la humanitat que destil.la segueix sent plenament vigent en els nostres temps.
Gens recomenable per parelles a punt de casar-se, per a la resta és una obra de lectura recomenada.

Comiat solter Lluitxi

2009-06-15T21:58:00.003+02:00

Dos anys després de la meva estrena en aquest tipus de festes, arribava el moment de passar el primer comiat d'un amic de la meva quinta i estrenar-me com a co-organitzador de l'event, un càrrec que porta més maldecaps i responsabilitat del què un s'imagina d'inici.
La primera prova estava molt clara i d'ella sortia la disfressa que tota persona en procés de perdre la solteria ha de patir en aquests moments: cumplir el repte pendent que havia quedat precisament en la primera experiència en els karts. I realment una grandíssima experiència!! Aquest cop va ser canvi d'escenari al Genedakart de Badalona, però sobretot l'emoció de fer un gran premi amb tots els amics. Entrenaments i cursa per demostrar que el Berni és imparable, que el Xavi estava a prop si deixava fins la seva última energia i que el Rulo només em pot treure la tercera plaça amb ajuda dels comisaris de pista (sic). Finalment foto de germanor d'una activitat a repetir, això sí, sense lipotímics ques es passin les següents dues hores mig morts. Un petit accident que va trencar una mica els plans i amb la qual coneixíem una mica més de Badalona buscant una farmàcia d'urgència a l'hora que donàvem negoci al frankfurt del costat del Magic.
Passada la indisposició del colega, vam poder continuar amb el concurs de triples més lamentable de la història, però amb una bonica ocasió per a l'homenatjat per acomiadar-se d'alguns ex-companys sortint a fer flexions enmig de la pista a lo jimmy jump i obsequiant-los amb el brillant discurs "la ramona pechugona". Eliminat el bingo pel retard acumulat, procedíem a la batalla de la coliflor mentre es compraven les cerveses per acompanyar-nos fins a la Barceloneta, seu del I triatló tongazo de Barcelona.
El cansanci acumulat i el timig retardat reconduien la barató a la pujada de Sardenya fins a Arc de Triomf, cerimònia que posava al porotagonista una mica a to, a l'hora que finiquitava la seva brillant actuació del repte del dia. Qui diu que avui en dia no està de moda el bescanvi? Condó - ampolla aigua mig plena - llibre vell - coliflor - diari esportiu caducat - gorra - mocador boyscout - xurros - pales de platja - vareta princesa - cuberts amb tovalló - copa de cervesa - fragata de fusta a escala.
A casa seva, mitja horeta per enguixar-li el braç mentre li embrutàvem la dutxa, i cap al restaurant, on després del sopar, Anna Karda, la més gran bellesa d'Europa de l'Est reapareixia a l'escenari més sexy que mai per fer el seu (pen)últim striptease.
Eliminada la Gran putada per haver complert l'objectiu donat, només quedava al mestre demostrar les seves dots de boy per donar-li una emotiva sorpresa (i menys disgust de l'esperat pel guix :)) a la futura núvia i concloure de la millor manera la festa en un bar amb tots els grups que ens veurem a la boda (aquí sí, primera) de d'aquí dues setmanes.

Fotos

Sense rumb...

2009-06-08T22:28:00.002+02:00

La credibilitat del bàsquet europeu en aquests moments està arribant sota mínims. No sé per on començar, si pel poc interès que m'estan suscitant els playoffs a tres partits de la lliga acb, o per l'enèssima reforma pendent de l'Eurolliga. Dos anys després, la situació del bàsquet europeu, lluny d'anar en bon camí, està fent importants passos enrere. El viatges en sentit invers de l'estiu passat van ser un miratge, demostrant-se que el diner rus i grec només va atreure a jugadors de cap a caiguda, mentre que les grans estrelles segueixen amb ànsia de creuar l'atlàntic en direcció oest. L'últim cas el tenim en un fins ara modèlic Ricky Rubio... Però no és aquest el principal problema. Més lamentable és que avui (un cop acabades les semifinals de l'acb), la lliga acb hagi decidit quin serà el criteri per participar l'any que ve amb l'Eurolliga... sense acord amb aquesta. Acord on es segueixen mantenint els injustos trienis, que la gran majoria de la gent ni sap què són. Com si no n'hi hagués prou amb escurçar la millor part de la temporada (amb unes semis a 3 partits que es fan curtíssimes), a sobre no saps els equips perquè estan lluitant (a banda del títol clar). Pitjor és la idea de l'Eurolliga, de voler blindar la seva competició a una sèrie d'equips i oblidar completament els mèrits esportius. No són prou condó les quatre places de les lligues potents i a sobre amb dues places amb triennis? No cal confondre crear una Eurolliga potent capaç de competir amb la NBA, amb intentar copiar un model NBA en una societat europea molt diferent. Que s'hagi d'incrementar el volum de negoci, no vol dir que ens carreguem els concepte d'esport i mèrit esportiu, que tant bé funciona amb el futbol per exemple, les coses bones del qual potser s'haurien d'analitzar. Cal urgentment un model estable d'Eurolliga, basat en classificació per mèrits esportius anuals, a l'estil de les lligues nacionals i la Champions. No pot ser que els basquetboleros ni poguem ni explicar a qui vulgui enganxar-se a aquest esport com funcionen les competicions cada any. Calen potser també reformes en certs detalls per aconseguir atreure l'atenció de més gent. Algú ha pensat que els constants talls en el joc posen nerviós a qui vol acostar-se a l'esport? (viscut amb el meu compi de pis). Que un esport tàctic necessita temps morts és clar, però calen els temps morts de televisió, sobretot quan aquests es poden demanar mig minut després d'un temps mort d'un entrenador. Les pauses que el públic americà agraeix, aquí són mal rebudes perquè trenquen la tensió del moment (i els diners de més que dóna la tele es perden potser en no captar nous adeptes). Un temps mort per equip i quart i amb un mínim de temps entre temps morts ja!!

Copa, lliga i champions!!!!

2009-05-28T19:58:00.005+02:00

I finalment la temporada blaugrana de futbol ha acabat de somni, assolint un anhelat triplet, convertint-se en el primer equip espanyol de la història que ho aconsegueix. 25a copa, 19a lliga i 3a Copa d'Europa per un equip que definitivament s'ha convertit en un gran d'Europa. La temporada del Pep Team ha estat espectacular, fent-me gaudir com mai del futbol, amb un joc vistós i eficaç durant gran part de la temporada. Una temporada per emmarcar, mostrant un joc dominador i molt superior a la resta, amb moments memorables com el 2-6 al Bernabeu per sentenciar una lliga que qualsevol altre any s'hauria decidit mesos abans, i també amb moments èpics com el gol d'Iniesta que ens donava el pas a la final. Un gol que sens dubte és el què he cridar més en tota la meva vida, després de 180 minuts d'angoixa i patiment. La guinda la posa la final de champions més tranquila de les viscudes, superant clarament per 2-0 al Manchester de CR7 i Ferguson. Un equip que ha fet història i que en pot fer encara més si l'any que ve guanya les dues supercopes i el mundial de clubs, un repte no assolit mai per cap equip.
Felicitats Campions!!!!

Berlin, ich liebe dich!

2009-05-24T15:46:00.000+02:00

El seguiment de la passada Final Four va comportar com efecte colateral el meu retorn a Berlin, una ciutat que com més cops visito, més m'encisa. Públic és el meu enamorament amb Barcelona, així com el gust per les grans capitals, Londres, Nova York, Paris... fins i tot la meva Madrid natal (com a ciutat of course). Però Berlin és un món apart, una ciutat capaç de rivalitzar seriosament amb la meva ciutat. Suposo que viure tot l'any seria diferent, el clima, el menjar són coses que sempre he trobat a faltar en les meves estades a l'estranger. Però fins i tot vivint amb bastant mal temps un mes a l'estiu, la ciutat ja em va enamorar. I en els breus retorns a ella, el sol magnífic alemany del mes de maig m'ha obert les portes a ella per gaudir-la en el seu màxim esplendor.
M'encanta de Berlin la tranquilitat que es respira en els seus carrers, l'enorme Tiergarten en ple centre per perdre't entre els arbres i oblidar-te que estàs en una metropoli, les vistes des de la torre d'Alexanderplatz, la diversitat d'ambients en els seus diferents barris, l'ordre i les cases arreglades de Berlin oest, i les cases fetes pols de Berlin est, l'ambient turc de Kreuzberg, l'oferta cultural infinita que ofereix, la festa alternativa que un pot trobar si va ben guiat, les platges artificials al costat del riu, els moviments underground que hi conviuen, els racons surrealistes amb els què un topa investigant pels seus carrers, el seu metro vell però que no tanca mai, la història recent i apassionant que ha viscut (molt recomenables els tours gratuits que s'hi ofereixen per fer un primer tast), la cosmopolitat d'una ciutat molt diferent a la resta del país... Una capital amb un índex d'atur i una quantitat de pisos buits inconcebibles. Viure-hi un temps seria un somni, llàstima que trobar-hi una feina interessant a dia d'avui sigui una utopia.

Fotos

XI Travessa Almeda-Montserrat

2009-05-17T19:13:00.004+02:00

La vida porta cada dia moments molt diversos, però pocs m'han fet sentir més orgullós que quan aquest matí a les 6:58 acabava la XI Travessa Almeda-Montserrat. 53,252 km segons l'organització (que comprovarem amb el tracking del GPS dels meus companys), en una caminada nocturna entre Cornellà i el Monestir de Montserrat amb 1445 metres de desnivell acumulat.
Per un servidor, que mai ha estat un portent físic, plantejar-se la participació en un acte així era fins fa poc una quimera. Tot un seguit de circumstàncies van fer que m'hi animés a participar-hi i avui, amb les cames fortament adolorides, puc narrar l'experiència de l'exitosa participació.
18:15: arribada a l'Almeda, on el Loren, el Jordi i jo podem inscriure'ns còmodament abans de l'arribada massiva de participants i mentre esperem la resta del nostre grup: Mario, Luís i Pérez.
Com queda bastant per la sortida, després de prendre una mica el sol, agafem forces amb una primera birreta amb fruits secs.
19:10: xupinazo que dóna inici a la caminada amb 450 inscrits i algun ilegal més.
19:25: després de creuar Cornellà, veure el nou estadi de l'Espanyol i la zona olímpica de la ciutat, creuem per primera vegada el Llobregat mentre sona la música del pont sobre el riu Kwai.
23:00: primer avituallament oficial (entremig dos petits subministraments d'aigua), amb entrepà complet de butifarra amb ceba i birreta. S'han completat els primers 20 km fins a Sant Andreu de la Barca a peu pla i ritme de caminada ràpida, en un trajecte entre el riu i l'autovia A2 de no gaire bellesa paisatgística i que tendia a recordar totes les indústries que un es troba cada dia de camí a la feina.
23:40: 5 km adicionals amb les primeres rampes lleugeres i la tercera edat (*) imposant un ritme excessivament fort. L'arribada al segon avituallament coincideix amb la notícia de la consecució de la lliga per part del Barça, celebrada amb focs artificials en els pobles del voltant.
01:20: arribada al tercer avituallament en una masia, després de 7 km variats. Pujada i baixada per camins estrets de gran bellesa entre la vegetació, per acabar sortint a una carretera secundària en pujada que ens donava vistes aèries sobre la factoria de SEAT. El tap format per dos dones en el tram estret és recuperat per un nou ritme fort liderat per una tercera edat gloriosa. El cansanci comença a fer efecte.
03:10: arribada al quart avituallament, situat en el quilòmetre 40. Tram de 8 km que es fan llarguíssims i es converteixen en un infern. Mario i la tercera edat s'escapen de la nostra vista, i Loren i jo intentem completar el tram amb moltes penes i treballs. La rascada del peu dret amb la bamba i el dolor dels tendons de la part de darrere del genoll esquerre em confereixen un caminar coix, que intento combatre amb un ibuprofeno, que a més d'alleujar (que no eliminar) el dolor, m'acabaria donant un efecte placebo decissiu. El tram prossegueix en pujada per la carretera secundària anterior, per fer una baixada per bosc trenca genolls fins arribar a Olesa, la qual creuem per bosc durant els polígons industrials, per després acabar creuant pel seu interior una població que es feia interminable.
05:00: arribada al cinquè i últim avituallament abans de l'arribada. El trajecte comença amb la pujada fins a Esparreguera, on un servidor comença a notar que físicament i mental, quelcom ha canviat en un servidor. Després de creuar el bonic centre de la vil.la, ens endinsem en el bosc que ens ha de portar fins a Collbató. Amb l'arribada de les primeres pendents importants, l'ordre del nostre grup canvia sobtadament. Amb unes forces sortides de no ser on, adelanto als demés i començo a tirar comandant el grup format per l'altre Jordi i la tercera edat, despenjant-se la resta.
06:58: arribada al Monestir. Després d'un descans mínim començava l'ascens a Montserrat. Ràpidament els dos Jordis ens desmarquem i comencem a remontar posicions. Per la nostra desesperació comprovem que el teòric desnivell entre 350 i els 700 metres i escaig de la meta, es converteix en un seguit de pujades i baixades per la muntanya. Quan definitivament el camí es fa tan sols ascendent, amb la primera claror diurna substituint la visibilitat minsa de les llanternes (amb un parell de caigudes per cap), les cotes d'alçada superen les nostres previsions fins a assolir els 900 metres. Entremig el creuament amb un institut de Terrassa provoca l'estrés per intentar-los avançar el més ràpidament possible pel tap que estan formant. Finalment el camí desemboca en una baixada de 200 metres asfaltats fins al monestir, descens que intentem fer en un trot lent però demolidor, amb el qual arribem fins al nostre objectiu.
Finalment són 11 hores i 48 minuts per acabar entre els 60 primers de 450 participants, resultat excel.lent vist el patiment sofert en certs moments i a l'objectiu únic que hi havia d'acabar. Objectiu que finalment assolia la resta del nostre grup.

(*) Tercera edat: amb tot el meu efecte, em refereixo a Luís i Pérez, qui demostraven tenir uns 60 anys envejablement ben portats, acabant tan sols a 9 minuts dels dos Jordis i tirant en la majoria del recorregut de la resta del grup. Qui arribés així a la seva edat!!

Fotos

Final Four 2009

2009-05-04T19:18:00.006+02:00

73-71, el resultat d'una gran final bipolar, on Panathinaikos va aconseguir fer valer l'enorme avantatge aconseguida en el primer temps, i on lamentablement el Barça no hi va poder ser, després d'una desgraciada semifinal contra el CSKA.
Un gran estrés per arribar al camp cinc minuts abans que comencés el partit (i sortir animant per TV), però la gran emoció de la Final Four es va acabar en menys de dues hores... Malgrat que perdre era una opció perfectament possible davant els tres "monstres" que havien assolit la resta de places. Però clar, l'esperança de tornar a ser talismà en una segona Eurolliga sempre estava, i si no, com a mínim arribar a la final i gaudir de dos partits amb tensió.
El CSKA, però, es va encarregar de llançar-nos la gerra d'aigua freda, a part d'una manera que fa molt mal: després de dominar tot el partit i ensenyar-nos en els cinc minuts finals les mancances que ens han impedit aconseguir quelcom més. No en va, el CSKA (a més de tenir sis títols) acumula quatre finals seguides, amb dos victòries el 2006 i el 2008. I això es va notar... Sí, els àrbitres van pitar amb diferent criteri... però el Barça provocava faltes que són més difícils de pitar i en canvi en feia de més ingènues. CSKA va demostrar perquè és la millor defensa de la competició, especialment quan es va posar les piles a la segona part, i els seus jugadors claus van sorgir en els moments importants, menció especial per un espectacular Siskauskas, que amb el seus 28 punts es va convertir en botxí.
Per banda blaugrana, només David Andersen (precisament fitxat de CSKA) mostrava el perquè del seu fitxatge després d'una temporada irregular i en general dolenta, i mostrant-se a la pista com qui està en el seu ambient. Santiago també va rendir en el seu nivell esperat, i Lakovic va llançar l'equip en la primera part, per desaparèixer en els moments claus. La resta de la plantilla va estar per sota l'esperat, com superats pel pes de les circumstàncies. Vazquez i Ilyasova van estar lluny del nivell que poden tenir, enfrontant-se això sí a pivots superiors als habituals i sense rebre pilotes clares, sense haver de crear-se la jugada. Basile tampoc va ser el de les grans ocasions... Però especialment Navarro va fallar. Sí, per la seva fitxa, pel seu carisma, per l'experiència acumulada en anteriors finals amb el Barça i amb Espanya, d'ell s'havia d'esperar molt més que intentar només el triple (amb baixos percentatges). A la primera meitat els arbitres no el van deixar entrar en joc amb tres faltes riguroses, però a la segona tampoc va sorgir, més que amb algun triple final quan ja tocava remontar. No, un jugador que aspira a ser (i cobra ja com) una estrella del basquet europeu, ha de rendir molt més en un partit així. Si no està encertat en el tir, ha de ser capaç de penetrar i obrir al company desmarcat quan rebi ajudes. Tampoc en Xavi Pascual va saber posar ordre en els minuts finals de desconcert, amb un equip desorientat al veure's havent de remontar, després de dominar durant 35 minuts... En fi, un equip que ha demostrat durant l'any que podia ser campió, però al què li falta potser una mica més d'experiència per ser-ho. Esperem que sigui l'any que ve a Londres.
Eliminat el Barça, només quedava gaudir de l'ambient en la resta de partits. Interessant semifinal grega, amb grans aficions (que n'aprenguem!), bon joc, poca defensa i emoció fins al final. Entretingut partit de consolació, que no és tal, però on el Barça per primer cop després de 10 Final Fours (9 perdudes i 5 partits d'aquests), aconseguia la tercera plaça. I final de gran nivell, on CSKA va demostrar ser un equip amb personalitat i capaç de sobreposar-se a una final decidida, per acabar posant la por al cos a un Panathinaikos just guanyador. Cinquè títol pels grecs i setè per Obradovic (amb quatre equips diferents i quart amb l'equip grec), demostrant perquè és el gran gurú d'Europa.

Rumb cap a la segona

2009-04-30T17:32:00.000+02:00

Déjame entrar

2009-04-28T19:13:00.004+02:00

Oskar és un nen marginat i solitari en la freda societat sueca de començaments dels 80. Un dia arriben uns nous veïns, amb una estranya nena d'edat propera que no sent el fred, amb la qual té l'esperança de poder connectar. La seva arribada coincideix amb
Poc més es pot explicar d'aquesta pel.lícula per poder-la gaudir plenament, malgrat que les nombroses referències i crítiques que se n'estan fent aquests dies després de la seva estrena fàcilment poden desvetllar-ne més detalls, probablement necessaris per a què alguns es decideixin a anar-la a veure, però a la vegada excessius (com va ser el meu cas) per a qui prefereixi deixar-se sorprendre per una obra d'un cinema escandinau, que rarament arriba a les nostres pantalles.
Aquest rar honor l'ha assolit la creació de Tomas Alfredson, uns quants mesos més tard, després de guanyar el passat festival de Sitges, premi a afegir a molts d'altres guanyats en diferents festivals internacionals de cinema fantàstic o de terror. Perquè Déjame entrar és sense entrar en més detalls una pel.lícula de terror i una bonica història d'amor infantil a la vegada, una obra que no destacarà pels seus nombrosos moments d'angoixa, però sí pels seus comptats moments de terror pur i autèntic, sense fàcils recursos de provocar l'espant amb imatges sobtades i pujades de volum. La violència acompanyada d'imatges sàdiques serà un recurs també utilitzat amb compta-gotes, de tal manera que l'espectador no tingui temps a immunitzar-se o acabi trivialitzant el què veu (malgrat que estem en una societat on ja hi estem completament acostumats).
Però per sobre de tot això, Déjame entrar destaca pel seu realisme, malgrat explicar la història d'un personatge fantàstic (... o no). Pot sonar estrany destacar això en una pel.lícula de terror, però els sentiments que transmet la pel.lícula, d'amor, de soledat, de comprensió és un dels seus punts forts. Però l'intent de buscar el realisme en la seva màxima expressió va més enllà i es reflecteix en el més mínim detall de l'obra, com amb la gravació acurada i ressaltada dels sons quotidians... el caminar sobre la neu, el picar la porta, vessar un líquid. Probablement sigui aquest realisme i l'estil pausat característic del cinema nòrdic, els què posats en una obra fantàstica de por li donin aquest toc original i atraient per l'espectador. Sense treure-li mèrit per això als molt aconseguits efectes especials en els moments on la fantasia passa a l'atac.
En resum, no serà un servidor el què posi "Déjame entrar" pels núvols, ni la qualifiqui d'obra mestra com molts estan fent, però sí recomano a l'espectador ampli de mires a anar a veure una obra diferent, original i ben feta, independentment de si s'és amant del gènere de terror, i sense deixar de veure-la pel sol fet del seu país d'origen. El seu èxit de taquilles en els països on s'ha anat estrenant, ha fet que també hi hagi versió doblada en cinemes comercials, opció que mai recomenaré, però que entenc facilitarà a alguns el decir-se per anar-la a veure.

I have a dream...

2009-04-25T16:16:00.002+02:00

No em consta que tinguem pensat fer-lo, però qui sap si és un d'aquells secrets que es treballen a la república independent de disseny... Ara bé, si mai treiem quelcom així, està clar que jubilo prematurament la meva actual joguina de la competència. L'altre dia llegíem a la revista Mundo SEAT que el somni del manager de carrosseria és desenvolupar un descapotable... ja en som dos.

Gran Torino

2009-04-17T22:34:00.003+02:00

Malgrat els seus ben propers 79 anys, Clint Eastwood està en plena forma, així que poc temps després de la seva última obra, ha arribat a les nostres pantalles una nova pel.lícula que supera encara l'anterior, malgrat ser obres molt diferents.
En aquest cas, a més Eastwood demostra el seu excel.lent moment assumint perfectament el paper d'actor protagonista, interpretant a Walt Kowalski, un veterà de la guerra de Corea, que després de quedar vidu, decideix passar la seva última etapa de la vida en la seva casa de sempre, en un barri tradicional transformat per l'arribada massiva d'immigració de diferents procedències. De caràcter esquerp i envoltat d'una família de fills i joves aprofitats amb nets maleducats, Walt trobarà l'amistat en entre els seus odiats veïns asiàtics, a la vegada que farà front als seus dimonis interiors ajudat per un jove reverend que coneix en el funeral de la seva muller.
Malgrat que l'argument pot semblar bastant típic i de fet la trama és bastant previsible (fins i tot el desenllaç), Gran Torino és una obra mestra excel.lentment portada i interpretada. El seu ritme just en cada moment, lent però sense pausa, la caracterització d'un Walt no només com un típic veterà de guerra, sino amb molts més matisos, escenes amb el to just d'humor, el reflex de la societat actual, amb l'egoïsme dels fills, la soledat de la vellesa, els problemes socials que genera el racisme i la creació de guetos... Gran Torino és una pel.lícula senzilla, sense les pretensions de moltes grans produccions, sense els arguments concrets que podien tenir les seves darreres obres, sense efectes sonors ni grans efectes especials, sense una gran banda sonora, fins i tot amb una interpretació de secundaris criticable, però que d'alguna manera aconsegueix atrapar i agradar a tot públic.
Clint Eastwood aconsegueix amb la seva excel.lent direcció i interpretació fer que tots els elements que intervenen en una pel.lícula girin com un engranatge perfecte, i d'aquesta manera aconsegueix fer una obra mestra, d'una petita història que gira al voltant del Gran Torino del 72, el valuós cotxe del protagonista.
Cinema en estat pur per despedir-nos de Clint Eastwood com a actor, en una obra 100% seva.

Una de nassos...

2009-04-17T20:19:00.002+02:00

El problema de tenir un nas gros, és que el moreno paleta comença en el teu rostre.

Setmana santa a Napoli

2009-04-17T19:35:00.001+02:00

Després de tanta Gomorra... i Gomorra, i Il Divo, i un company de pis del nord d'Itàlia que anomena "terrones" com a pitjor insult del món a la gent del sud de Roma, tenia ganes de tornar a Itàlia i explorar terres més meridionals... Tot i que la primera sorpresa va ser descobrir en el mapa, quan planejàvem el viatge, que Nàpols en realitat no està tant al sud com un es pensava.
En tot cas el viatge va estar bé. Vol puntual a Roma, dues horetes de tren Intercity i un ja està a Nàpols, sa i estalvi dels terratrèmols que assetjaven altres parts del país. Per cert, començo a sentir-me com un malastruc que porta desgràcies a països on viatja, salvant-se de moment d'elles. Obama tremola, EEUU is my next target (descomptant la Final Four de Berlin on no em faig responsable de les barbaritats que puguin fer els grecs).
Napoli, ciutat de màfia (efectivament alguns assassinats vam llegir als diaris), però que un no percep si es mou per zones cèntriques. Ciutat de trànsit boig, però res de l'altre món per qui ha estat a Vietnam (de fet es pot conduir sense masses problemes si un li fot morro al volant). Ciutat portuària, però sense veure el trànsit frenètic que un s'imagina pel volum de negoci que mou. Ciutat de pizzes, variades i bones, però que excepte el gran consell del Valerio (recepcionista del recomenable Hostal La Controra), no haurien estat les millors que he provat mai: apunteu el lloc, pizzeria Starita, prop de la parada de metro de Materdei. Ciutat d'esglésies, però cap de tan impressionant com la més desconeguda Cappella dei Sansevero, on fins i tot els més profans apreciaran per primer cop l'art de l'escultura. Ciutat de turons, però en què les úniques bones vistes globals des de les alçades s'obtenen des del Castel Sant'Elmo. Ciutat de castells, destacant el dell'Ovo per repetir les vistes des de primera línia de mar. Ciutat amb vistes a l'imponent Vesuvi, però que la calitxa costera i la contaminació difuminen sobre manera. Ciutat amb un encant però especial, amb els seus carrerons estrets, la roba estesa al carrer, els cotxes destrossadíssims i els tripijocs que es mouen al carrer. Com és habitual a Itàlia, i en aquest cas, incrementat, la festa brilla per la seva absència, així que almenys agafeu un bon alberg: Hostel of the sun per qui vulgui alguna cosa més cèntrica que el recomenat anteriorment.
I què hi ha més enllà de Napoli? Doncs ben a prop amb el tren, la mítica ciutat de Pompeia, convertida en runes però ben conservada gràcies a la cendra del vulcà que va acabar precisament amb ella. Una visita molt recomenable per fer-se una idea, de veritat, del què era una urbe romana. Aquí no es veuen només edificis en planta com a Empúries, sinó que moltes estructures conserven restes suficients per transportar-se en el temps. M'agradaria poder aconsellar algun poble coster entremig per disfrutar d'una "bona" birra mirant el mar, però lamentablement només puc dir-vos que Torre del Greco no ho és. Una de les sorpreses del viatge ha estat comprovar com aquesta regió viu completament d'esquenes al mar i la de diners de turisme que perden per a això... Però probablement la màfia n'ingressi bastants més amb les sevs activitats, per a les quals interessa que hi hagi el mínim d'atenció, i per tant, turisme.
Més opcions per la zona, illes. N'hi ha tres. La més famosa i glamurosa és Capri, i allà es van dirigir les mosses, parlant-ne maravelles. Ischia és l'altra illa gran i muntanyosa. Però jo us parlaré de Procida, que és on vaig anar amb l'Aitor, recomenats per la recepcionista de l'alberg. Procida és l'illa autèntica, l'illa dels napolitans. Probablement sigui menys espectacular arquitectònicament i en quant a natura que les altres, però el seu encant rau en poder-la patejar sencera en un dia i veure la vida quotidiana que s'hi respira. La façana litoral de la seva població principal portuària té molt encant, així que bastants racons de l'illa, com les vistes des del convent cap al petit port pesquer de l'altra rivera. En aquest port gaudíem precisament del primer sol estiuenc en una terrassa saborejant el primer vino bianco matinal. Després arribaria la sessió de platja de sorra negra, abans de prosseguir amb la volta perimetral de l'illa, amb visions des de la platja més gran cap a Ischia. El major però potser de l'illa és que molts trams s'han de fer en carretera, amb el conseqüent estrés de trànsit en via estreta que provoca. En tot cas, va ser una jornada completa, amb vinets, birres, caminates, rissottos amb peix i marisc, sessions de sol i natura, més els viatges amb vaixell pel golf.
La resta de dies van transcórrer en cotxe per la relativament desconeguda costa amalfitana, llur encant es demostra per ser la localització de nombroses pel.lícules, no només italianes. El recorregut destacat és el que va per la costa des de Salerno fins a Sorrento. Una carretera plena de corbes, a l'estil de les costes del Garraf, amb precioses vistes, i pobles magnífics entre els què destaquen Amalfi i Positano. Abans i sortint-se de la ruta, val la pena pujar fins a Ravello per contemplar la costa des de les alçades. Camí cap a Sorrento, desviar-se cap a Nerano, per gaudir d'una platja de pedra molt tranquileta, i seguir després cap a Termini per agafar la carreretera que porta a la punta de la península de Faro. El cotxe no arriba fins al final, però la caminada posterior amb vistes a Capri, i els espectaculars penya-segats que t'esperen a la punta, són de les millors experiències que un rebrà en el viatge. Finalment Sorrento és el poble més turístic de la zona, lluny de la bellesa de Positano, però agradable amb els seus carrers a peu pla més amples plenms de botiguetes, i sorprenentment amb la mateixa manca d'oferta d'oci nocturn que l'altra. En el camí de retorn a l'autopista que torna a Nàpols, només destacar Castellammare di Stabia si algú vol comprovar com es pot desaprofitar un poble amb passeig marítim i la platja més descuidada del planeta.
Tot plegat va omplir la setmana santa, escapant-nos de la feina i les llargues pluges que estan afectant les nostres terres, i gaudir, a més dels encants esmentats, dels primers rajos de sol de l'any capaços de posar-te una mica moreno.

Fotos

Experiències frikis lostianes

2009-04-04T16:48:00.001+02:00

El passat divendres em vaig estrenar en una de les sessions de Bharma per veure el capítol 5x10 de Lost. Desgraciadament de l'experiència van quedar un parell de reportatges audiovisuals amb intervenció pròpia (ATENCIÓ SPOILERS).

L'inici d'una nova era??

2009-04-02T18:48:00.002+02:00

"La reforma més profunda del sistema financer des de 1945" publica avui la Vanguardia que és l'acord que ha assolit el G-20 per fer front a l'actual crisi econòmica mundial i donar el tret de sortida a una nova etapa amb una economia més regulada, posant fi als paraïsos fiscals, als paquets poc transparents i als guanys desorbitats dels directius bancaris. Una nova era on el comerç mundial ha de ser el motor de l'economia.
Espero que tot plegat no sigui una obra de teatre i s'enterri el neoliberalisme, en favor d'un model més solid, basat en la generació de riquesa real i no en l'especulació. On els beneficis surtin de l'activitat dels sectors tradicionals, i el sector sigui el sector que ajudi a finançar la resta i no un món de diners imaginaris que ningú sap d'on surten. Un nou motor que segueixi generant riquesa i que aquesta, dins les desigualtats inevitables (doncs tampoc crec en el comunisme), arribi a més ciutadans del món perquè almenys es cubreixin les necessitats més bàsiques de tothom. Un pas endavant, amb les fortes injeccions de diners que es faran, per avançar a un sistema productiu més sostenible amb el nostre planeta de forma més ràpida abans no sigui massa tard.
Tot plegat sona a utopia, però esperem que almenys una petita part es faci realitat a mig plaç. I de moment, a curt plaç, esperem sigui el tret de sortida per la recuperació definitiva de les borses i dels fons d'inversió que a alguns ens van fer perdre uns quants diners l'any passat.

How I met your mother

2009-03-30T21:37:00.003+02:00

Repassant el blog en aquests moments, m'he adonat que realment devia des de fa molt temps el post dedicat a aquesta sèrie. Com ja deia en aquell moment, How I met your mother va ser la primera sèrie seguida per Internet que m'ha aconseguit enganxar el suficient com per passar de la primera temporada i intentar-me enganxar el més ràpidament possible al ritme dels EEUU. Si la primera queia en tres setmanes, la segona i la tercera no van durar gaire més, així que ben aviat vaig poder esperar el capítol setmanal de l'actual quarta temporada.
Quin és el secret d'aquesta gran producció de títol tan curiós i relativament poc coneguda al nostre país? Doncs utilitzar amb èxit un format conegut i explotar-lo amb grangs gags d'humor hil.larant. Efectivament, no us deixeu enganyar pel nom, HIMYM presenta un format tipus "Friends", explicant la vida d'un grup d'amics rondant la trentena i els quals també es reuneixen en el seu bar habitual. La diferència amb el referent arxiconegut és un humor més picant amb unes situacions més surrealistes i divertides. La qual cosa no implica que no representi de forma còmica situacions pròpies d'aquesta etapa, posant èmfasi, clar està, en els "ligues" i les relacions amoroses.
El fil conductor, enllaçant amb el seu títol, és la història que explica Ted, el seu protagonista, als seus fills sobre com va conèixer a la seva mare. El "problema", per sort dels espectadors, és que Ted no és especialment concís en la seva narració, i no cal dir que en ple apogeu de la quarta temporada... encara no sabem qui és la seva mare. Així que mentrestant Ted explica la història de com intenta conèixer a la dona de la seva vida, un cop decideix buscar-la seriosament quan el seu gran amic de facultat i company de pis Marshall i la seva nòvia de sempre Lily decideixen prometre's. El grup d'amics el completen Barney, el solterón fucker que intenta ser el "wingman" de Ted en les seves etapes de solteria, i Robin, una amiga amb "dret a roce" que coneix en el primer capítol i amb qui sempre hi haurà una relació un tant especial, i a la vegada s'integrarà "perfectament" (amb la raresa de ser canadenca) a la resta del grup.
Els diferents caràcters dels personatges, capítols independents que a l'hora segueixen una trama general, l'evolució dels personatges i les histories que s'expliquen, l'introducció de gags o històries que es perden a l'oblit per reaparèixer amb força en el moment menys esperat, la història simpàtica d'aquest grup d'amics, són alguns dels atractius d'aquesta sèrie de 20 minuts molt pràctics per amenitzar el teu dia.

Encelade

2009-03-19T19:36:00.006+01:00

Pocs científics es podien imaginar, abans de l'arribada de la sonda Cassini a la seva òrbita, que Encelade es convirtiria, de cop i volta, en un dels grans candidats en allotjar possible vida fora del nostre planeta.
Descoberta el 1789 per William Herschel, Encelade és la cinquena lluna per proximitat i sisena per tamany del gegant preciós Saturn. Amb un diàmetre de només 504 km i una superfície completament gelada no presentava les característiques que un espera d'un lloc habitable.
Les primeres imatges però que s'obtingueren arran dels viatges més o menys propers de les sondes Voyager ja ven percebre quelcom estrany. La superfície exterior d'aquesta capa de gel era sorprenentment llisa, la qual cosa en termes d'astronomia, sol indicar la presència de certa activitat volcànica, amb la qual s'obté matèria per regenerar els cràters provinents d'impactes amb altres objectes estel.lars. Però com podia tenir activitat volcànica un cos tan petit? Qualsevol possible font interna de calor s'hauria d'haver apagat ja fa temps en un satèl.lit d'aquest tamany. En els últims temps també es va començar a pensar que la situació tan central d'Encelade en l'anell E de Saturn no podia ser casual, i que aquell podia ser-ne la font que l'alimentés.
Quan la sonda Cassini va enviar les primeres fotos verdaderament properes del pol sud d'aquesta lluna, va deixar als investigadors completament glaçats, mai millor dit. Uns surtidors en les fractures de la seva superfície emanaven potentíssims guèisers amb vapor i cristalls de gel. Aquesta era la matèria primera que forma part de l'anell E, composada en la seva major part per partícules d'aigua. Un anàlisi més detallat de les seves partícules permetia trobar-hi també molècules orgàniques. Comptant amb els tres elements fonamentals coneguts per a la vida, és a dir, aigua líquida, compostos orgànics i energia, Encelade es convertia junt amb Mart i Europa en dels primers llocs on buscar vida extraterrestre.
Les actuals teories sobre l'estrctura del satèl.lit parlen sobre un nucli rocós cobert per un mantell de gel. Entremig hi podria haver com a Europa un oceà subterrani líquid, necessari per entendre els fluxos de calor necessaris per explicar l'energia que provocaria els guèisers observats. Però d'on obté aquesta energia Encelade? Sense descartar una injecció de calor provinent d'algun succés llunyà en el passat, per força necessita un mecanisme de regeneració d'aquest que hagi evitat el seu refredament similar als dels altres cossos solars observats. La clau podria estar en la seva particular situació de ressonància orbital 2 a 1 amb el satèl.lit proper Dione. La mateixa atracció de marees que provoca la lluna sobre els nostres mars, la provoca naturalment Saturn sobre Encelade, produint-se una deformació de l'esfera que forma el satèl.lit. En condicions normals s'arribaria a un equilibri, amb una òrbita quasi circular i poques tensions superficials del gel provocades per aquesta atracció. Però aquí entra Dione en joc, ja que empentant-lo de nou cap enfora degut a la seva pròpia gravetat, torna a crear l'inestabilitat en l'òrbita d'Encelade i que les forces de marea augmentin de nou, deformant el planeta i provocant tensions en les capes de gel. Aquestes provoquen fregaments entre plaques que provoquen el calor necessari per seguir mantenint viva la flama interior del planeta. Gràcies a aquesta ressonància perfecte entre ambdos satèl.lits, el procés és cíclic i alimenta la font de calor.
En tot cas, sigui aquesta o no l'explicació, el cert és que Encelade, amb les característiques que s'han observat i que farien factible l'existència de vida, s'ha convertit en un target clar per a properes investigacions espaials dins el nostre sistema solar.

Intentant aconseguir el Q3...

2009-03-18T21:46:00.002+01:00

Aquests dies la meva empresa està essent novament noticía. Immersa com totes les marques en una crisi de vendes provocada per la crisi estructural que s'està vivint i que afecta primerament als béns duraders de major cost, les no gaire esperançadores previsions per aquest any i el que ve, fan que de no trobar-hi algun tipus d'incentiu, seran innevitables mesures dràstiques que acabin amb acomiadaments massius d'una de les empreses més grans del país... i el triple d'indirectes d'altres empreses que s'hi veurien arrossegades.
La sort que té en aquests moments és pertányer al consorci automovilístic que està demostrant ser més sòlid que la resta, tancant un any passat amb beneficis, quan la resta presentava pèrdues, i grans grups estan desmembrant-se o estan a la vora de la bancarrota. Les seves previsions també són més optimistes que la resta, malgrat que 2009 serà encara més dur, en part pel seu bon posicionament en el mercat emergent xinès. En aquest escenari, una solució per una marca com la nostra, amb una gamma de models bastant reduida (per culpa en aquest cas paradoxalment de pertányer a aquest consorci que no li ha sabut donar un lloc clar en el mercat), seria produir un model d'una altra marca del consorci... i aquí es va obrir la porta del futur tot terreny petit de la marca premium. Una opció magnífica que donaria el volum adicional que es necessita a la fàbrica a partir de 2011 (amb la qual cosa mentrestant es podria anar vivint d'EROs temporales rotatius com fins ara), que atrauria una inversio important a la fàbrica per construir una nova línia, que donaria un salt important de qualitat al demostrar el poder fabricar un model premium, que permetria eventualment ressucitar models de la nostra marca que havien tingut èxit en passats salons no acceptats pel consorci aprofitant la mateixa línia i que donaria la possibilitat d'accedir a nous mercats als quals actualment no surt a compte logísticament però als què la marca premium sí enviarà vehicles (i es poden aprofitar combois). Però el més important seria l'aposta decidida del consorci per mantenir un dels seus centre tècnics i una de les seves fàbriques del grup.
La decisió s'havia de prendre múltiples vegades aquest any, però s'ha anat posposant cada cop, la qual cosa ha generat múltiples rumors. Que si Bratislava era més barat, que si Hungria entrava la grenya, que si al final el farien a Alemanya un cop aquest any han començat a partir la crisi i també han hagut de fer algun ERO d'una setmana a tota la plantilla, que si volíem optar a ell l'estat havia de donar ajudes i els treballadors congelar-se el salari... I en aquest context govern i sindicats van entrar en el joc. Tirant de contactes en la marca premium fruit de la meva estada en ella, aquesta prefereix efectivament Bratislava, doncs el model surt més rentable (no només per temes salarials, sino també en termes logístics). Però el consorci sembla preferir la nostra planta, suposo per compensar capacitats de fàbriques i vista la necessitat que tenim, les ajudes que podrà aconseguir del govern per finançar la nova línia i aconseguir una congelació salarial dels treballadors.
I en aquest context, els tres sindicats de la nostra empresa han estat incapaços de posar-se d'acord, transmetent a l'opinió pública la imatge lamentable que desgraciadament tenim en la nostra societat, i acabant passant la responsabilitat als treballadors (als quals només els hi arriba l'informació esbiaxada de cadascun dels sindicats) per prendre una decisió de gran importància mitjançant un referendum per acceptar la congelació salarial. Una situació a la qual no s'hi hauria d'haver arribat, però ja ficats en ella, doncs es podia fer completament democràticament (els membres de centre tècnic no hem pogut votar).
Avui a les 3 es sabran els resultats. Espero que el sí guanyi. Efectivament no és una crisi dels treballadors, sinó estructural de vendes. Efectivament l'estalvi que aquesta mesura implica és irrisòria. Efectivament els sous dels grans directius del consorci van augmentar l'any passat un 11% i a la marca premium s'han repartit dividends de 3500 € per treballador. Efectivament ser l'única marca del grup amb pèrdues l'any passat és relatiu quan en els comptes de resultat hi ha múltiples traspassos entre marques. Efectivament probablement tot pot ser un joc del consorci per jugar amb la nostra necessitat, com a treballadors i com a país. Però això és el què passa quan un país no té indústria pròpia. I en el context actual, doncs no hi ha més remei que baixar-se els pantalons. Com deia el meu contacte, si surt un sí rotund de la plantilla, serà difícil defensar pel consorci que el model no ens vingui. Un no podria donar arguments a qui no vol que vingui aquí (a fi de comptes els propietaris del model). I després de la imatge lamentable que ja han donat els nostres sindicats, no cal que els treballadors la segueixin donant. Si la resta de contribuents a través de l'Estat han accedit a pagar ajudes perquè el model ens vingui... no podem nosaltres congelar-nos el sou en dos anys de baixa inflació? Potser es podia haver evitar si s'haguessin fet abans les coses millor, però ara ja és massa tard... i si s'aconsegueix el model, el sacrifici val la pena.

The reader

2009-03-17T00:48:00.000+01:00

Basada en la novel.la "Der Vorleser" de l'alemany Bernhard Schlink, The reader és una bonica història d'amor eterna, ambientada en l'alemanya pre i especialment post nazi, i que d'alguna manera intenta representar el sentiment de culpa d'una societat (en aquest cas l'alemanya). Vagi per endavant que no he llegit el llibre, així que a diferència d'altres casos semblants, la crítica de la pel.lícula no es farà per comparació subconscient amb l'obra literària.
Dirigida per Stephen Daldry, director de Billy Elliott i Las horas, cal per mi separar la pel.lícula en els seus conceptes. El primer, el que versa sobre un amor que neix en l'adolescència de Michael Berg amb una revisora de tramvia (Hanna Schmitz) és potent. Passió, responsabilitat, amor etern que marca la vida d'una persona, són mostrats de forma profunda colpint a l'espectador, especialment en uns trams finals especialment conmovedors. Una història on la literatura, l'amor per la lectura, té un paper central que afegeix més èmfasi i profunditat en els sentiments transmesos. En aquesta magnífica història només em falla un començament un tant abrupte i que personalment trobo poc natural i sensual. Personalment vaig trobar molt més real, sensual i eròtica (malgrat ser molt menys explícta), la relació adolescent-madura d'una molt més desconeguda (i completament casual alemanya) "pingpong", malgrat que també és cert que aquella tenia menys aspiracions com a pel.lícula i podia treballar més el què a The reader és una simple introducció. Un cop donat el primer pas, s'inicia la narració accelerada d'aquest amor d'estiu, amb nombroses escenes de sexe explícit (i de lectura) que faran les delícies dels amants de la Kate Winslet. Aquest amor es veurà interromput abruptament, marcant fortament la vida del futur estudiant de dret, i que resorgirà al cap de molts anys en situacions dramàtiques que són per mi la millor part de la pel.lícula.
Desvetllar el nexe d'unió d'aquesta trama amb la temàtica relacionada amb l'alemanya nazi que qualsevol lector trobarà en el trailer o en breus sinopsis, espatllaria tan la visió de la pel.lícula com fa naufragar aquesta part d'ella. Sense poder entrar en més detalls, diguem que el film entra en certs moments en abstractes discussions sobre la culpabilitat de la societat alemanya i de certs personatges individuals relacionats amb el Tercer Reich. Un tema espinós, en el qual divaga sense aprofundir-hi a la vegada, i en el què probablement no hauria d'haver entrat mai, malgrat segur està basat en la novel.la en què s'inspira. En favor seu destacar com a mínim que no cau en la fàcil tentació propagandística, sabent introduir matisos interessants, que no fan tan clars els conceptes de justícia i injustícia.
De fet però, tota l'ambientació alemanya em sembla a mi bastant falsa, vivint en una versió original el què normalment un servidor sent en les versions doblades, però també cal dir que aquí probablement el sentiment subjectiu d'algú que ha viscut allà i creu conèixer una mica el país i la seva societat hi té una mica a veure. Una percepció incòmode que jo tenia mentre veia l'obra i que la majoria de gent no tindrà, el què de totes maneres no exclou el comentat en el paràgraf anterior, punt en el qual he vist que coincideixo amb d'altres crítics d'aquí.
Destripada més del què em sol agradar a l'hora de fer una crítica, només em falta destacar el millor sens dubte de l'obra, que és l'actuació de l'oscaritzada Kate Winslet, precisament per aquest paper. Una interpretació excel.lent en tot moment, i que com ve essent habitual últimament, gràcies als prodigis de les noves tècniques de maquillatge, pot abarcar molts anys de la vida d'un personatge, mostrant els seus canvis físics i de personalitat de manera convincent. Igual que passava l'any passat amb el premi a Bardem, probablement la discussió es podria centrar en fins a quin punt es tracta d'un paper secundari, però serien debats que només desviarien l'atenció d'un gran treball.
En Ralph Fiennes completa més modestament el casting estranger, sense que el fet d'elegir la resta de personatges amb actors autòctons, aconsegueixi compensar la sensació de raresa pròpia de quan l'idioma és forani, i que d'alguna manera en aquesta pel.lícula es fa més notori que en moltes obres doblades, probablement per la importància i profunditat que el text té en aquesta obra.
Regust doncs amarg per una pel.lícula que explora molt bé moltíssims sentiments i reflexions sobre la condició humana, però que probablement no ha elegit bé l'embolcall amb el què guarnir-ho, i que probablement produirà crítiques dispars.

Slumdog Millionaire

2009-03-15T14:49:00.002+01:00

La gran triomfadora dels Oscars del 2009 serà per molts la pel.lícula de l'any, però per un servidor no passa de pel.lícula correcte sense més. Que no se'm malinterpreti, no és una pel.lícula dolenta ni molt menys, la manera d'explicar la història, barrejant la vida del protagonista, amb la seva participació al famós programa "Quien quiere ser millonario" té certa originalitat, la tècnica visual i la música del film està molt ben aconseguida, i la història és sens dubte entretinguda.
Però per una obra que pretén a la vegada mostrar la realitat de la India, el guió és tan irreal com previsible des del minut cinc. En l'intent de fer una obra Bollywood made in Hollywood, el resultat és un vídeo de MTV de dues hores sobre la pobresa i la violència a Mumbai. Amb el resultat que la pel.lícula no acaba trasmetent res a l'espectador (o com a mínim a un servidor). Ni la història d'amor central de la pel.lícula, ni les escenes violentes, els sentiments que normalment s'expressen en aquests casos, es veuen difuminats davant una interpretació bastant pobra (la millors sens dubte la de la canalla protagonista) i una tècnica narrativa que prioritza en excés l'efecte visual.
Si a més entro en les múltiples incongruències que es poden trobar en el guió (nens slum parlant en anglès bastant correcte, un programa que tothom coneix que mai ha estat en viu i d'altres que no es poden rebel.lar sense donar spoilers de la trama), acabaria fent un llistat molt gran de com d'incomprensible és la bona crítica que ha rebut aquesta obra, la més sobrevalorada de l'any. Però com un servidor no vol anar contracorrent de la majoria de la crítica mundial ni de moltes opinions rebudes de les pròpies amistats, acabaré dient que l'aneu a veure, doncs al cap i a la fi, com ja he començat dient, tampoc és una mala pel.lícula i es pot passar una estona entretinguda igualment.

Zapatófono

2009-03-15T14:24:00.003+01:00

Us enrecordeu del mític zapatófono del Mortadelo? Doncs ja existeix també en la realitat...

Vals with Bashir

2009-03-12T21:08:00.004+01:00

Interessant el plantejament i agredolç el resultat seria el resum de Vals con Bashir, una pel.lícula d'animació de l'israelià Ari Folman sobre la guerra del Líban de 1982.
Basada en l'experiència real de l'autor (director i guionista), la pel.lícula narra l'intent de recuperar la memòria perduda del protagonista respecte a la tràgica matança que va tenir lloc en l'assetjament israelià a la capital del Líban. Tècnicament original, l'animació està creada amb flash, un recurs gens habitual, i que sense tenir la perfecció d'altres animacions digitalment més avançades, li dóna un toc especial al llargmetratge. A l'hora demostra que el cinema d'animació ben fet pot trasmetre sensacions com qualsevol altra pel.lícula, en aquest cas els horrors i l'angoixa psicològica de la guerra, fet que li va valdre l'honor de convertir-se en la primera pel.lícula d'animació nominada a l'Oscar de millor pel.lícula de parla no anglesa.
Però tots els assoliments tècnics de la pel.lícula, es veuen mermats per la direcció i el ritme que li acaba donant Folman. Probablement amb unes grans intencions, les de mostrar l'horror de la guerra des d'un altre punt de vista, explorar el sentiment de culpabilitat i les defenses psicològiques de la ment humana davant experiències traumàtiques com aquestes, l'explicar una experiència d'algú que es nota que ho ha viscut de primera mà portat per les circumstàncies (sense ser un militar professional), d'alguna manera la transmissió a la pantalla i a l'espectador és defectuosa. Sense arribar a l'avorriment, l'apatia seria probablement la sensació dominant en la major part del film, malgrat fins i tot una banda sonora certament correcte.
Potser són uns diàlegs que de vegades sonen irreals, unes escenes previsibles que constantment anuncien el què passarà, el cert és que el resultat en mi (i probablement en molts d'altres espectadors) no va ser el què es nota que el director busca.
Una verdadera llàstima per una pel.lícula amb molt bones intencions i que podia haver estat notable, i que malgrat el tema que toca, no cau en la fàcil tentació d'intentar polititzar-lo. Les darreres imatges documentals reals finals donen el punt final a la crònica d'un horror, que d'alguna manera però, no acaba de lligar amb la resta de l'obra que hem vist en l'hora i mitja anterior.

I segona part pel Montseny...

2009-03-09T21:52:00.002+01:00

Després d'una primera part exitosa, el nou desafiament d'EK-11 per any nou donava un pas cap endavant i es dirigia al Montseny, a superar la barrera dels 1700 m. L'ascensió al Turó de l'Home des de Santa Fe era una caminada assequible, però la falta de planificació en la ruta, la neu i l'extensió a la resta de pics del voltant (des del Turó Gros fins a Les Agudes) la va acabar fent més completa de l'esperat. El dia no podia ser millor, després de tants caps de setmana de mal temps, un sol espaterrant amb un cel sense cap núvol, després del vent dels dies anteriors, permetia unes vistes espectaculars a mitja Catalunya, des dels Pirineus fins a Montserrat i l'àrea metropolitana de Barcelona. La neu que cobria la falda nord de les muntanyes i els racons més elevats o coberts de vegetació donaven un aspecte diferent a l'habitual en aquesta serralada, i de pas em tornaven a les experiències nevades d'Alemanya. Finalment sis hores caminant, per completar amb el Mario, el Loren i l'altre Jordi el segon desafiament del departament.
I què res millor per celebrar-ho, que culminar l'excursió amb un fantàstic àpat al restaurant Rosa Maria de Campins. Pebrots del piquillo al forn farcits de brandada de bacallà, cabrit al forn, crema amb maduixots, per deleitar el paladar amb quelcom més elaborat que la cantina de SEAT o la cuina casolana del pis.