tag:blogger.com,1999:blog-18249550.post-1144314381866904552006-04-06T11:03:00.000+02:002006-04-06T11:18:09.846+02:00<span style="font-size:85%;">"La noia amb qui sortia fa uns anys em va dir que em podrís, que a veure si em posaven els quatre cargols que em falten, que sóc un nen consentit, un ploramiques de merda. I acte seguit va esclatar, tota ràbia i tendresa, en un plany silenciós i profund, molt dolorós. Vaig veure com li queien les llàgrimes sobre les seves mans estilitzades, de sílfide, i m'acaronava la barbeta amb cara de compassió i fúria.<br /><br />- Et estúpid. Que no veus que t'estimo tal i com ets, que m'agrades així?<br /><br />Jo me la vaig mirar abatut, devia fer cara de pocapena perquè ella m'apretava el mentó cada vegada més fort, i mentre li anava fent petons molt suaus a les llàgrimes que li regalimaven per les mans vaig dir:<br /><br />- Vols un tripi?"</span><br /><span style="font-size:85%;"></span><br /><span style="font-size:85%;">Alan Silverchair, <em>Hi ha d'haver un lloc per alguna banda. Notes metempsicòtiques d'un addicte a coses.</em> San Francisco - Mon Castell, 1970-2000. </span>Lo servent del castellhttp://www.blogger.com/profile/14643221222491806171noreply@blogger.com