tag:blogger.com,1999:blog-17857113.post-47183208174788968032007-02-24T13:03:00.000+01:002007-02-24T13:50:28.934+01:00Missió<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp0.blogger.com/_V_C0wGOtzDs/ReAxMA-2FiI/AAAAAAAAABs/Fut0Kmno-Is/s1600-h/blog_mission.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://bp0.blogger.com/_V_C0wGOtzDs/ReAxMA-2FiI/AAAAAAAAABs/Fut0Kmno-Is/s200/blog_mission.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5035078465891997218" border="0" /></a>Al voltant de les lectures de l'Evangeli de les útlimes setmanes, en el grup hem parlat del compromís del cristià, o, millor dit, de <span style="font-weight: bold;">quina missió té, cadascú en particular, com a cristià</span>.<br /><br />També he parlat molt amb la meua parella sobre este tema...<br /><br />És obvi que tinc (i ella també) una <span style="font-weight: bold;">inquietud per ser sol·lidari</span>, anem a dir-ho així. Una inquietud, un esperit, unes ganes...<br /><br />D'una banda, pense que <span style="font-weight: bold;">la meua vida no està completa</span> si no hi ha una quota dedicada a <span style="font-weight: bold;">fer alguna cosa pels demés</span>, de manera desinteresada, gratuïta, etc. Però això sols no és suficient: u corre el <span style="font-weight: bold;">risc</span> de fer coses pels demés <span style="font-weight: bold;">amb l'única finalitat de sentir-se millor amb si mateix</span>.<br /><br />Pense que cal completar eixe sentiment amb un altre: la certesa que estem obligats a donar-nos als altres. Que no podem viure esta vida si no és donant-nos als altres. Que <span style="font-weight: bold;">ser sol·lidari és, més que una opció, una obligació</span> (només faig que repetir i refermar-me en <a href="http://kaminant.blogspot.com/2005/10/voluntariat.html">coses que ja he escrit ací</a>). És la conseqüència lògica d'estimar este món i la gent que l'habita. <span style="font-weight: bold;">És la conseqüència lògica de voler ser feliç</span>, no tot sol, sinó acompanyat de tot el món en eixa busca de la felicitat.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp2.blogger.com/_V_C0wGOtzDs/ReAvsg-2FgI/AAAAAAAAABc/3TlawHGrBmU/s1600-h/blog_caos.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://bp2.blogger.com/_V_C0wGOtzDs/ReAvsg-2FgI/AAAAAAAAABc/3TlawHGrBmU/s200/blog_caos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5035076825214490114" border="0" /></a>Si estic dient que, per a mi, la busca d'una missió equival a concretar ser sol·lidari en accions...<br /><br />Si estic dient això, torne a la conclusió de sempre: fins que no aprenga a <span style="font-weight: bold;">organitzar-me el temps</span>, no puc pretendre donar part del meu temps a cap causa sol·lidària (<span style="font-style: italic;">ni a cap projecte nou</span>), perquè <span style="font-weight: bold;">només provocaria més caos en la meua vida.</span><br /><br />Potser sóc un poc radical, en la manera d'escriure-ho. Puc fer coses, clar. Sobretot, <span style="font-weight: bold;">no dec ni puc deixar de buscar, d'estar atent, d'estar disponible...</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp3.blogger.com/_V_C0wGOtzDs/ReAwXw-2FhI/AAAAAAAAABk/ECZWVstUvCU/s1600-h/blog_comercio_justo_verde.gif"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://bp3.blogger.com/_V_C0wGOtzDs/ReAwXw-2FhI/AAAAAAAAABk/ECZWVstUvCU/s200/blog_comercio_justo_verde.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5035077568243832338" border="0" /></a>Hui he estat comprant en una tenda de <a href="http://kaminant.blogspot.com/2005/12/comer-just-ii.html">comerç just</a>, i he descobert, a més dels regals més típics i freqüents, <span style="font-weight: bold;">una muntonada de llibres interessants.</span><br /><br />Últimament, m'adonaba que passava ràpidament les pàgines dels periòdics relatius a les guerres o les desgràcies al Tercer Món, etc. També, canviava de cadena quan en la televisió es parlaven d'estos temes... Potser no puc evitar-ho; i hi ha moments en què necessites evadir-te i pensar en altres coses...<br /><br />El fet és que, de tota manera, entrar de nou en este establiment de comerç sol·lidari i, sobretot, llegir un poc d'estos llibres, m'ha fet reaccionar, m'ha fet obrir un poc els ulls de nou...<br /><br />Una cosa que sí que puc fer és <span style="font-weight: bold;">estar més informat</span>, estar més al dia, i, en la mesura de les meues possibilitats (a través d'este blog, a través del meu treball com a docent...) <span style="font-weight: bold;">donar a conéixer realitats que</span>, en la cultura del benestar en què ens trobem, <span style="font-weight: bold;">de vegades no interessa escoltar...</span><br /><br />Bé, no sé... Només volia compartir amb vosaltres com em trobe, dins d'eixa busca de la missió com a cristià, dins d'eixa <span style="font-weight: bold;">cerca per ser més sol·lidari</span>.Kaminanthttp://www.blogger.com/profile/05333606329709323062noreply@blogger.com