El blog d'en Francesc González

73Kg 100gr

2009-03-18T00:48:00.004+01:00

Aquest és el meu pes actual. Si recordeu l'1 de juliol de 2007 vaig començar una dieta per aprimar-me. El pes mínim al que vaig arribar va ser de 73,5Kg el gener de 2008.
I ara direu, a què ve això? Doncs que quan van acabar les festes d'estiu vaig donar un pes de 75,500Kg. M'havia engreixat una miqueta i, què voleu que us digui, això d'aprimar-me 2,4kg sense un gran esforç dóna la seva alegria.

I és que el tenia oblidat

2009-03-14T00:35:00.003+01:00

I mira que han passat coses en aquest temps.
Finalment l'eurocambra no va aprovar les 65 hores.
Es van fer els congressos tant del PSOE com del PSC. Vaig tenir l'oportunitat de treballar en tots dos, en el primer com a convidat de l'amic Juan Carlos i en el segon com una part més, encara que petita, de l'equip d'organització.
I ja tornem a estar a la feina preparant-ho tot per a les diverses fites que tenim a la vista. Actualització de màquines, licències, programes, sistemes de comunicació, etc.
Vull acabar agraint a tots els que malgrat no tenir-lo actualitzat visiten aquest bloc. I és que el facebook es menja el temps que abans l'hi dedicava.

65 hores? Ni de conya!

2008-06-21T23:21:00.001+02:00

50 felices gonzas!

2008-05-19T23:59:00.004+02:00

I és que avui era el meu 50è aniversari, regals molts, sorpreses unes poques però una molt important. Moltes gràcies a totes i tots les/els que heu fet possible la sorpresa d'aquest matí a la feina. No m'ho esperava.
Aquesta imatge és l'original d'una lona que deu fer 3m d'alt per 2,40 d'ample que m'he trobat quan he entrat a la meva planta, aquesta lona i molts amics i amigues.
Quan tingui més fotos ja les afegiré a aquesta entrada.

30a Cursa de "El Corte Inglés"

2008-05-18T20:57:00.002+02:00

És la nostra cinquena participació, quatre d'elles seguides, en aquesta multitudinària cursa, que aplega atletes de renom amb uns altres atletes "per un dia".
I és que això és el que te de bo aquesta cursa, pots fer tot el recorregut caminant i entrar quan encara no han tancat el control d'entrada.
Aquest any, però, ha estat diferent ...

AVE Sants - Atocha

2008-05-15T15:17:00.003+02:00

Ahir, dimecres, vaig tenir d'anar a Madrid, l'amic Juan Carlos m'havia convidat a Ferraz a la presentació en "societat" del programa d'esmenes. Aquest que ja hem fet servir en diverses conferències i convencions i que ha afinat com un bon piano en Ramón.
Tenia dues possibilitats d'anar, en avió o en tren, i finalment em vaig decidir per anar amb AVE. Quin viatge i quina forma de viatjar amics i amigues, s encara no l'he fet servir us la recomano. Vaig triar, tant a l'anada com a la tornada, el viatge directe Sants-Atocha i va ser tot un encert.
Vaig sortir de casa a las 07:10, al quart d'hora ja estava al meu seient, encara recordo l'expresió de Laura quan va llegir el seient que volia.
Puntualment a les 07:30 es va posar en marxa el tren i vaig veure el meu primer error, no dur-me el portàtil. L'AVE és el paradís del portàtil. Tant a l'anada com a la tornada la majoria dels que m'envoltaven en feien servir. Són més de dues hores per trajecte les que pots aprofitar per treballar. A les 10:00 canviava el tren pel metro i entrava a Ferraz a les 10:20. Com veieu de porta a porta van passar 3hores i 10 minuts. Sense les esperes, el mig despullar-se i l'anxovament de l'avió.
Ja sé com siguiré viatjant les properes vegades que hagi d'anar a Madrid

21 d'abril

2008-04-21T16:10:00.002+02:00

Moltes coses han passat des del darrer post, massa per comentar-les en aquest petit espai.
En aquets dies, però estic entrant en alguns llocs d'aquests que es diuen de comunitat, la versió beta de Microsoft Workspace, el SkyDrive, el meu espai de windows live i ara m'he donat d'alta en això del facebook, que molt bé no sé per a què serveix, ja tenim blogger, flickr, youtube, stage6 i altres llocs, sense oblidar myspace i live space. Avui m'han parlat d'un altre lloc fotolog.com, o sigui "más de lo mismo".
Jo, que vaig donant voltes per la xarxa he fet una troballa, la versió d'una cançó dels mítics Led Zeppelin feta pel grup Show-Ya. Hi ha diferència entre els dos grups, molta diferència.
Ja em direu si sou fidels a l'original o canvieu a la versió. Espero els vostres comentaris

La versió

L'original

Ja ha finalitzat l'escrutini

2008-03-14T23:00:00.004+01:00

Dons sí, a les 10:30 del matí ha finalitzat l'escrutini. Després de sessions maratonianes a les que s'havia d'afegir la tensió existent entre els tres que se'l disputaven, el 31è escó s'ha quedat en mans del PP. Finalment a CiU li han faltat 886 vots i a IC 1.149.

A les 19:30h ens han donat l'Acta de l'escrutini. El resultat final, a l'espera de si es produeixen al•legacions, ha estat el següent:
PSC- 1.309.059 - 46,77% - 16 Diputats
CiU- 547.973 - 19,58% - 6 Diputats
PP - 470.450 - 16,81% - 6 Diputats
ERC- 184.565 - 6,59% - 2 Diputats
ICV- 155.658 - 5,56% - 1 Diputat

D'aquest escrutini seguim traient conclusions, tant referent als impresos com als procediments que s'hi fan servir.

A l'escrutini del CERA, el que fa la Junta Electoral, es van donar com a nuls el 8% dels vots al Senat. En el 70% dels casos eren paperetes a les que s'havien retallat, i introduït en el sobre, els candidats/es als que es votava. En els altres casos perquè s'havien assenyalat més dels tres permesos.
Aquest 8% de Barcelona, que caldrà comparar amb els escrutinis de Girona, Lleida i Tarragona, avalen la necessitat de canviar aquesta papereta. Caldrà establir un imprès més clar, que no porti a confusió com l'actual.
La del Senat és l'única elecció de llista oberta. L'única en la que es poden votar candidats/es de diferents opcions polítiques. Però fixeu-vos que qui guanya al Congrés es du la majoria al Senat. Fixeu-vos també la relació entre els vots al Congrés i els vots que treu el primer dels candidats al Senat. La comparació no necessita comentaris, que cadascú en tregui els seus. És el mateix que succeeix quan es comparen els vots obtinguts pels tres candidats. Fixeu-vos que sempre és el primer de la candidatura qui treu mes vots.

A l'escrutini de les paperetes del Congrés hem vist, de primera ma, on ens portarà l'aplicació de la Instrucció de la Junta Electoral Central sobre els vots que cal considerar nuls. A l'escrutini provisional, el que es va fer diumenge a les meses electorals, va haver un 0,5%, aproximadament, de vots nuls, a l'escrutini del CERA va ser de gairebé l'1%. El motiu majoritari d'anul•lació va ser que hi hagués una creu al costat d'algun dels candidats/tes, canviant el criteri que la mateixa Junta havia establert fa molts anys. No estic d'acord en que s'hagi fet aplicant les sentències del Tribunal Constitucional. Cal respectar, per damunt de tot, la voluntat de l'elector i el fet que hi hagi una creu, que de res val en una llista tancada i bloquejada, no ha de ser motiu suficient per a l'anulació del vot. Espero que aviat es torni a l'antic criteri. Imagineu-vos què pot succeir en unes eleccions municipals, les més "presidencialistes" que es fan, si s'aplica aquest principi.

Una altre conclusió, cal seguir insistint en la necessitat de tenir interventors/es ben formats/des a les meses electorals. La pèrdua de vots d'Iniciativa, per una dolenta redacció de les actes d'escrutini, els ha fet perdre el segon diputat. Podran reclamar o no, però és difícil, gairebé impossible, que els donin els vots perduts. Els/les apoderats/des són suficients per a recollir les actes de les meses, però només els/les Interventors/es que estiguin ben formats/des asseguren la seva correcta redacció. També cal que els Ajuntaments facin cursos de formació als membres de les meses electorals. Cal assegurar que entenen el contingut del llibre d’instruccions dels membres de les meses.

Hi ha altres conclusions, però primer vull parlar amb els representants de Girona, Lleida i Tarragona per veure si estic en un bon camí o estic equivocat.

Per dilluns us deixo el cas de la mesa Barcelona 2-168-U

Escrutini General

2008-03-12T23:28:00.006+01:00

Avui, tal i com estableix la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General), a les vuit hores ha començat l'escrutini general per part de la Junta Electoral Provincial.
Feia temps, crec que des del 1999, que no teníem un escrutini tan mogut, el motiu era l'adjudicació del 31è. diputat de Barcelona. Sí, aquell diputat que en un principi era d'Iniciativa i que amb el 98% de vot escrutat va passar a mans del PP i al final a mans de CiU.
Era aquest un escó molt disputat i, amb els resultats provisionals a la ma, feien preveure un escrutini mogut. Això, clar, amb permís de l'escrutini dels vots del CERA, el dels residents a l'estranger, que segons em van informar era superior als 23.000 votants.
No us explicaré el sistema de distribució d'escons basat amb la llei d'Hont, no és el lloc, però si que m'heu de permetre explicar-vos com estava la situació.
El PP necessitava 71 vots més per adjudicar-se'l, Iniciativa en necessitava 1073. Nosaltres? En necessitàvem molts,tants com 25.570. Com veieu molt ajustat.
Calia aplicar el mateix sistema que faig servir des de fa 25 anys. Recuperar totes les Actes d'Escrutini i/o Sessió. Imprimir i fer una mirada ràpida del llistat de l'escrutini provisional. I, finalment, comparar les actes amb el llistat anotant les diferències.
En el primer repàs del llistat vem detectar que hi havia taules en les que Iniciativa no tenia vots. Es notava força, en uns casos els tenien les candidatures situades abans (PCPC) o després (AN) i en els altres li havien adjudicat a EV-AE encara que estaven situats en el 4rt lloc. (Sempre he dit que és molt important presentar aviat la candidatura per tal de poder estar dels primers llocs a l'acta d'escrutini).
Calia anar a la comparació de les actes amb el llistat. Com sempre segueixen havent errors, molts menys que quan vaig anar al primer escrutini l'any 1983, i d'aquets vaig poder veure que hi havien 792 que podien sumar als que ja tenien, però encara en faltaven per aconseguir el segon diputat. Més fàcil ho tenia el PP, necessitava que es repetissin els resultats habituals del CERA.
I, amb aquests números hi hem anat. Ple absolut d'apoderats i apoderades dels tres partits implicats. Hi érem els de sempre i més. També hem tingut la visita de les càmeres de TV i, cosa poc normal hem tingut visitants il•lustres. Gairebé ple de l'assessoria Jurídica del PP. Dirigents dels tres partits, Jordi Guillot, que ha estat una estona, Pere Macias i Daniel Sirera, que han estat fins que s'han conegut els resultats del CERA i han vist a qui s'adjudicava aquest 31è diputat o Alberto Fernández Díaz, que ha estat gairebé tot el dia, pot ser recordant aquells anys que era representant de candidatura i assistia als escrutinis de la Junta.
El resultat: PSC 11.884; PP 3.929; CiU 3.700; ERC 1.315; Iniciativa 775. I aquest resultats fan que ara CiU necessiti 803 vots o que IC en necessiti 1.584 per recuperar-lo.
La pregunta que m'ha fet algun amic és: Quines possibilitats hi ha? Doncs mireu, segons les còpies de les Actes que tinc, poques. Però estic segur que demà dijous serà mogut, molt m'equivocaria si no es miren les actes amb lupa per tal d'esgarrapar aquests vots que falten. IC ja té 792, quasi la meitat, CiU 400 i escaig, cal veure què pot recuperar el PP.
Però això ja serà una altra història.

Faltan menos de nueve horas

2008-03-09T00:10:00.002+01:00

Para que abran los colegios electorales y se inicien las votaciones. Las Elecciones Generales han llegado a su día D.
La campaña, por segunda vez,ha finalizado de forma traumática. Llevo desde el momento en el que Juan Carlos me informó del atentado intentando expresar el dolor que causa esta muerte, este asesinato sin razón. Un asesinato realizado por unos pistoleros a sueldo que se esconden detrás de una bandera y que lo único que conseguirán será que los traten como lo que son, asesinos.
No se cual será el resultado electoral, espero que la gente haga caso a las palabras de Sandra, la hija de Isaías, y que acuda a las urnas de forma masiva. Ahora, más que nunca, es necesario romper la barrera del 80% de participación. Es necesario que nadie se quede en casa, que todo el mundo coja una papeleta, la que quiera, y se dirija a su mesa electoral.
El lunes podremos hablar de la infamia y de los infames, ha habido y mucha, pero el lunes hoy no. Estoy demasiado influenciado por las noticias de los medios digitales y por las reacciones que he visto de determinadas, por llamarlas de alguna manera, "personas".

Sant Jordi 2008. Espectacular!

2008-03-07T11:52:00.001+01:00

Quin Sant Jordi. El Palau ple, l'Annex ple, no hi cabia més gent. Totes les cadires plenes, escales, passadissos, rampes, no hi havia lloc sense persona, encara que no es veiés res. Es va omplir de públic, fins i tot, l'espai blogger.
Aquest vídeo us mostra el Palau, llàstima que no tinguem vídeo de l'Annex.
S'ha d'agrair la iniciativa de l'Alcalde, Jordi Hereu, i del President, José Montilla, que a mig míting van anar-hi a saludar a tots aquelles i aquelles que el van omplir.
Jo vaig poder començar a veure'l quan Carme Chacon ja estava a mitja intervenció, fins llavors va anar arribant gent.

Tots i totes al Sant Jordi

2008-02-27T20:42:00.008+01:00

El dijous 6 de març al Palau Sant Jordi.
No hi podeu faltar!!

Si tu véns, serem més

La campanya va endavant.

2008-02-26T19:38:00.004+01:00

Ja van cinc dies de campanya, de tornar als mítings, d'emetre els que fa Carme Chacon per la webtv del PSC. Jo n'he seguit tres, el de dissabte a Tarragona acompanyada pel President José Montilla i Felipe González; el d'ahir a Santa Coloma de Gramenet i avui Tortosa.
Del míting de Tarragona ja s'ha escrit prou als diaris, ple fins a la bandera, amb molta gent al carrer, i unes intervencions que van fer honor al públic que hi havia assistit.
Finalitzat el míting, i una vegada superat l'ensurt de les claus, vem anar a menjar quatre calçots al Pla de Santa Maria, com que som previsors ja teníem taula reservada.
Ahir, però, a Santa Coloma us tinc de dir que vaig escoltar la millor Carme Chacon, amb un discurs molt ben estructurat i molt ben exposat, s'ho mereixien els dos centenars de persones que no hi van poder accedir.
Avui Tortosa, quatre oradors al cartell, Joan Sabaté (ex alcalde de Tortosa), Lluïsa Lizárraga (primera candidata de l'Ebre), Francesc Vallés (cap de llista de Tarragona) i Carme Chacon.
Hi ha un punt del que cal parlar, del pla desempolsat pel PP del transvasament de l'Ebre. A mi hem resulta curiós, després de llegir El Periódico de diumenge, que s'insisteixi en treure aigua d'un lloc on no n'hi ha i només siguem nosaltres qui plantegem la construcció de més dessaladores com oposició als costosos transvasaments que, de seguir així la climatologia, seran aigua per avui i desolació per demà.
Un altre tema del que cal parlar, el debat d'ahir entre Zapatero i Rajoy, on vem veure molt clar, i crec que cal seguir insistint, que no son el mateix, per molt que CiU ho digui. No defensa actualment ni ha defensat mai Catalunya cap governant o líder del PP. Ni Aznar, al qui CiU es va regalar (si regalar, no van ser ni capaços de vendre's) dues vegades. Seguir dient que són el mateix és mentir.
Cadascú va dir que el seu va ser el millor, però les tres enquestes que es van fer al finalitzar el debat es van decantar per ZP. I és que ZP va guanyar i gairebé sense necessitat de despentinar-se. Segur que en el segon debat veurem un Rajoy molt menys respectuós que el d'ahir. Els seus holligans l'hi reclamaran.
Tres debats i l'opinió popular dóna un 2-0 a favor del Socialisme. Espero que la campanya segueixi posant a cadascú al seu lloc, que dilluns vinent fem el 3-0 i que el dia 9 de març tinguem el recolzament majoritari dels ciutadans i ciutadanes.

Proyecto 80%: un reto asombroso.

2008-02-19T10:14:00.004+01:00

Estem assistint, des de fa dies, a l'inici de les propostes que fa cadascun dels Partits polítics de cara a les eleccions Generals. També estic rebent mails de diverses plataformes de recolzament a unes i altres opcions. Avui, però he rebut un d'una plataforma que persegueix una participació del 80% en les eleccions.
Al blog 80porciento.blogspot.com trobareu tota la informació d'aquesta plataforma.
Si cliqueu a cada idioma podreu llegir el manifest: català; castellà.

73 Kilos amb 500 grams

2008-01-23T18:15:00.000+01:00

Avui ja és dimecres 23 de gener i moltes coses han passat des de l'últim post, malgrat que per a mi la que més destacà va ser el míting que José Montilla, Carme Chacon i sobre tot Felipe González van fer al Pavelló de la Vall d'Hebron, pavelló que se'ns va quedar petit d'avant la massiva afluència d'afiliats, afiliades i simpatitzants, els que em coneixeu sabeu que en això dels números no soc molt destre però ben bé hi hauria al carrer al voltant de dues mil persones.
Molt bons i ben estructurats, com sempre, els discursos del President i de la Ministra, però cal reconèixer que Felipe no ha perdut gens en aquests dotze anys, ans al contrari ha guanyat en la pedagogia i en la claretat dels continguts i en la seva capacitat d'encisar al públic. Si Felipe fos torero i el Pavelló la plaça, "habría cortao las dos orejas y el rabo" con una espectacular sortida a espatlles dels assistents. Espero na haver de trigar dotze anys més en poder assistir a un nou míting seu a Catalunya.
I ara anem al títol, amigues i amics, doncs sí, aquest és el meu pes actual. Jo que creia que amb les àpats de Nadal a Reis la cosa aniria a més i resulta que ha anat a menys, (1,9 Kg. menys que fa un més) i això que a més de primers, segons, tercers i postres també han caigut polvorons, mantegades, torrons, tortells, xurros, xocolata desfeta, etc. Ahir vaig tenir visita amb el meu amic metge i vem parlar d'anar introduint poc a poc arrossos, pasta i més carn vermella.
Ja tenen raó aquelles i aquells que em diuen que estic molt més prim encara que jo no m'ho acabi de creure. I és que es perd en la nit dels temps el darrer dia que vaig pesar el mateix.
A veure si ara els nervis de campanya no esgarren els resultats assolits fins el moment.

Una notícia simpàtica

2008-01-15T18:53:00.000+01:00

Avui ha sortit publicat el decret de dissolució de les Corts Generals i convocatòria d'eleccions per a les dues càmeres. Però no és d'això del que volia parlar, avui també ha sortit publicada la notícia de la presentació de la fragància del PSC, una fragància que com molt bé diu Manuela de Madre representa els valors del socialisme català, encara que jo afegiria al socialisme de tot l'estat. Igualtat, solidaritat, progrés, futur, justícia, treball no signifiquen res si no van acompanyats del sentiment. Aquest sentiment que no es pot representar millor que amb aquest aroma.
Si el voleu podeu anar a qualsevol dels actes públics que s'organitzaran arreu o bé a qualsevol agrupació territorial del Partit.
Us deixo el vídeo de presentació que tant bé han preparat en Nacho i en Gerard.

Bon Any 2008

2008-01-01T23:22:00.000+01:00

Ja sé que són molts els posts que aquests dies s'estan escrivint que comencen així, però és que no es pot ser original.
Es pot dir que l'any ha començar força bé. Bé, segons com es miri.
Vem menjar el raïm amb la cadència apropiada, fins i tot el Llamp es va menjar els dotze grans. Després un brindis amb cava Magnificat de Masia Bach i després de veure una estona la tele a dormir. Aquest matí ens hem aixecat tard, molt tard i després a esmorzar xocolata amb xurros (jo cafè amb llet i torrada amb embotit de "pava").
Ja era tard quan hem agafat les bicicletes per fer un volt per a l'Estartit i un branquilló que havia a terra s'ha embolicat amb el canvi i me l'ha fet mal bé, o sigui que ens toca anar demà al Decathlon de Girona a que el reparin o el canviïn, és la bicicleta de la Montse i fins el juliol no farà l'any.
Dinar de cap d'any, migdiada i quan ja eren gairebé les vuit ens hem apropat a la sala polivalent on la UE l’Estartit organitza la ja tradicional Quina.
Enllà, envoltat de regals, hi havia en Carles Nugué, el President del Club, cantant, en alguns casos molt cantats, els números que anaven sortint. I entre la nena bonica, l'avi, el jubilat, la fadrina i altres que no recordo, especialment la cançoneta del 78, hem jugat uns cartronets i, ves per on, hem fet Quina i ens hem endut cap a casa una espatlleta. Havia de ser un pernil però com que hem coincidit dos premiats ens ho han rebaixat a espatlla (Faltava la serra per tallar-la, però ja farem quelcom). L'ultima Quina es farà la tarda del diumenge 6, llàstima que ja haurem marxat, no tant pels premis com per l'ambient que en Nugué sap donar-hi. Per cert que no he pogut conèxier en Jordi Colomí, bé ja ens trobarem algun altre dia.
Estic fent un recull de tots els SMS que he rebut. Quan tingui més estona ja us en faré partícips. Els n'hi ha que són molt bons, especialment el de l'amic Carles Auró, quin homenatge es mereix l'Esther.

P'habernos matao

2007-12-29T23:26:00.000+01:00

Aquesta és la frase que hi havia escrita a la primera samarreta que he vist. Però anem per ordre.
El pont de la constitució vem parlar amb en Jordi i l'Anna, uns amics i veïns de l'Estartit, d'anar amb tota la canalla a Port Aventura. La primera data era la del 22 però per culpa del mal temps ho vem deixar pel dia 29, o sigui avui.
Ja podeu imaginar-vos que hem hagut de matinar doncs volíem ser al parc a l'hora d'obrir i com que sortíem de llocs diferents calia trobar-se abans d'arribar-hi. Així que entre l'aplec, el parar a esmorzar i posar benzina i la distància a les 10 en punt entràvem al pàrquing, 6€ per deixar el cotxe a l'aparcament i anem a l'entrada.
La nostra intenció era entrar i anar de cap al Furius Baco però ja hi havia una hora de cua amb el que la deixem per després. Com que la Georgina i l'Arnau no havien vist l'espectacle del ocells és el primer lloc al que ens dirigim. En Paco Navarro segueix tenint un espectacle que no et pots perdre per molt que l'hagis vist.
Després ens dividim, l'Anna i l'Arnau es queden a les atraccions de nens de la Xina, la Montse i en David al Dragon Khan i els quatre que quedem anem al Diablo on, després del primer viatge, se'ns uneixen els dragons i fem la segona volta del dia. Després veiem que ja serà l'última.
I anem al per què del títol. Mai m'havia pujat però avui havia arribat el dia. La Montse i jo deixem les motxilles al David i anem a l'Huracan Cóndor. Esperem el quartet d'hora ben bo i ens fan pujar al número dos. Jo m'he fixat que no són tots iguals. Hi ha cadires diferents, en unes quedes assentat mentre que les altres són més com les selles de muntar amb un petit recolzament pel cul. Hem tingut sort i la nostra cadira és sencera. Com que em fan treure les ulleres no puc apreciar el panorama que es va obrint als meus ulls, malgrat pugui diferenciar la línia de mar gràcies a la llum del dia. Si voleu que us digui la veritat és pitjor la pujada que la caiguda, on el que he fet a estat deixar-me anar i no intentar controlar el cos amb el que, com m'ha dit en David, soc l'únic que té les cames volant. Mireu si és veritat això de que provar-ho és quedar-s'ho que abans de marxar al vespre hem tornat a pujar i, sense les ulleres altre cop, l'únic que he vist han sigut els punts difuminats dels llums que finalitzen a la platja.
I el títol del post es deu a que al sortir de l'atracció i entrar a la botiga de rigor hi havia una samarreta que per davant tenia imprès "Huracan Condor" i al darrera en dues líneas:

P'HABERNOS

MATAO

Amb en David també em estrenat el "Furius Baco" l'atracció d'aquest any. També m'han fet treure les ulleres amb el que no he vist la pel·lícula del principi. L'atracció està molt bé, la velocitat, després de l'acceleració inicial, molt suportable inclús lenta, aprecies totalment el tirabuixó del mig. La llàstima és que com que és la primera tothom s'hi para només entrar i es fan unes cues molt llargues.

Bon Nadal

2007-12-24T23:32:00.000+01:00

Amics i amigues vull desitjar-vos unes bones festes de nadal.
Aneu amb compta amb els apatas, els torrons, neules, vins i caves. Jo, per si de cas, vaig decidir no pesar-me, no vull saber quants kilos recupero dels 21 que he perdut.
Una abraçada ben forta pels amics i una abraçada i un petó per a les amigues.

Mundo Golf

2007-11-23T00:54:00.000+01:00

Ja sé que em direu que aquest post es correspon més amb el meu blog sobre pitch and putt, però no m'he pogut estar de publicar-lo aquí.
Mundo Golf és una botiga dedicada al material de Pitch and Putt i de Golf que qualsevol aficionat/da pugui necessitar, fustes, híbrids, ferros, wedges, putts, boles, guants, sabates, bosses, roba i complements de les primeres marques com Callaway, Ping, Wilson, Taylor Made, Cleveland, Titleist, Mizuno, etc. Però també hi ha lloc per llibres i DVD,s dedicats a aquest esports.
La vaig trobar per casualitat un dia anant de casa a la feina per un dels quatre camins que faig servir, amb això de la dieta vaig deixar aparcada la moto al pàrquing i em dedico a anar caminant. És el camí que em far passar pels carrers de Còrsega, Equador i Berlin, i aquesta botiga, encara que com ja veureu és més que una botiga, està a la cantonada de Josep Tarradellas i Equador, exactament al número 3 d’Equador.
Deia que és més que una botiga i per a mi ho és. Està dividida en dos pisos, la planta baixa està dedicada al material i a la roba i al soterrani hi ha l'espai dedicat a les classes de golf amb un simulador, un analitzador de swing, una petita zona d'aproach i un putting green amb una gespa artificial molt ben aconseguida.
Però clar d'aquesta botiga, si bé el material és molt bo, el més important són les persones, jo en conec dues en Jorge Pérez i en Oscar Miguel. De Jorge tinc una anècdota, doncs resulta que ens vem assabentar que era l'oncle d'una companya de curs de l'Anna. Oscar, a més de ser professional de golf, és qui porta l'escola de golf. Jo vaig fer una classe amb ell just abans de participar en el torneig de tardor de Gualta, aquell en el que vaig baixar 1,8 punts de handicap i en el que vaig estrenar el putt que els hi va comprar la Montse per regalar-me'l pel meu sant. Crec que hauré de fer la segona abans del torneig de la Creu Roja del 2 de desembre. També els hi hem comprat algunes coses més.
Però, malgrat que van obrir la botiga a principis de setembre fins ahir, dijous, no van fer la inauguració a la que vaig anar amb en David. Hi havia força gent i, a més de canapès i beguda, es feia un concurs d'aproximació amb el simulador virtual del soterrani. Vaig tenir l'ocasió de saludar, a més de Jorge i Oscar, als pares de la Clàudia, la campanya de l'Anna, i a Toni Enciso de Castell de Godmar, també vaig reconèixer en Josep Maria Minguella.
Si esteu interessats en aquest divertit esport ja sabeu per on heu de passar. Jo us aconsello practicar al simulador virtual, se n’obté molt informació.

Però els caps de setmana no són per dormir?

2007-11-19T23:41:00.000+01:00

Doncs es veu que no.
Anem per dies, però. Dissabte en David té el partit de bàsquet a les 9 del matí, això vol dir que cal matinar. El BAM va guanyar a l'equip de Santa Coloma, ja els van guanyar al partit que van jugar al seu camp. L'entrenador, que no era el titular, va arribar a oferir els diners que duia al primer que encertés un tir lliure, i és que de tots els que van intentar no va entrar cap. Sort que en Joel no hi era, després del partit de dissabte passat, també a casa, no més li faltava això.
Quan va acabar el partit anem a casa a recollir doncs ens hem de marxar a l'Estartit, diumenge tenim la tornada de l'Open Castelló-Gualta de pitch & putt.
Com sempre que anem pel matí vem acabar dinant abans d'arribar-hi. El Viena de Salt és un bon lloc, millor que el Medas de l'autopista. Com és migdia trobem lloc de seguida, no com quan anem al vespre.
Arribem a casa, encenem la calefacció i marxem a fer un volt, primer per l'Estartit i després per Torroella, on deixem la Montse i l'Anna per dirigir-nos al camp de P&P a entrenar una mica per diumenge. De tornada a recollir el sector femení aprofitem per comprar un despertador, ja feia dies que anàvem darrera, i abans d'arribar a casa comprem el sopar al GP.
Com que la casa no acaba d'escalfar-se encenem la llar de foc, amb el que després de sopar ens seiem tots quatre just al davant. Quan baixa el foc marxem a dormir que diumenge cal matinar.
I ja és diumenge, el primer despertador sona a les 07:00, el segon a les 07:05. Però l'entrada de diumenge la podeu llegir al meu blog del Pitch & Putt. No us perdeu l'anècdota d'en David al forat 7. I de com la Montse es va veure convertida en la fotògrafa oficial.
A més, a les estones lliures cal repassar la memòria d'esmenes de la Conferència, acabar alguna feina per a la nova web i no oblidar-se de llegir el correu.
Com veieu un cap de setmana més per descansar i aixecar-se tard.

VIa. Conferència Nacional 1er. termini

2007-11-15T00:46:00.000+01:00

Avui, fa ja 46 minuts, es tancava el termini per a presentar esmenes a la ponència marc, també per a trametre els delegats i delegades que hi participaran.
He estat supervisant la presentació d'esmenes mitjançant l'aplicació que estem desenvolupant amb els amics Juan Carlos Simon i Ramon Mulet. No més cal recordar com era fa un any i veure com és ara, i això que estem pujant noves compilacions que afegeixen noves funcionalitats mentre les nostres agrupacions estan introduint esmenes.
I això és al que jo anava. L'Agrupació més matinera va ser la de Mollet amb 16 esmenes i la més tardana la de Sarrià. Entre la primera i l'ultima més de 1600 presentades per les Agrupacions i els Sectors.
Aviat acabarem amb aquest primer procés de l'aplicació, amb l'elaboració de la memòria d'esmenes, en el que podrem comprovar si totes les millores introduïdes es comporten igual en producció com s'han comportat en desenvolupament.

Castanyes, moniatos, panellets ... pobre dieta.

2007-11-06T22:30:00.000+01:00

Així és com podria resumir els dies transcorreguts entre el 31 d'octubre i el 4 de Novembre.
Tot va començar amb el sopar, millor dit amb el ressopó, del dia 31. És la nit de la castanyada i cal complir amb el ritual, castanyes i moniatos preparats al forn i panellets comprats a la pastisseria, els preparats a casa encara no els em cuinat.
Vaig preparar el massapà amb la thermomix el dimarts i cal deixar-lo reposar una mica a la nevera abans de prepara les boletes i clavar-hi els pinyons. Clavar els pinyons, gairebé en sentit literal, i fornejar-los va ser feina de dimecres al vespre, mentre anava veient el documental que havia preparat cuatro sobre els caps de la massacre de l'11 de març. En sortir del forn més que panellets semblaven galetes d'ametlla. Em vaig apuntar les modificacions que cal fer per a una propera vegada a veure si encerto més que aquesta.
Dijous 1 vem sopar amb els veïns de l'Estartit, paté mariner, una mena de bocadelia i de guacamole, croquetes, embotits, etc. és a dir coses que "no" engreixen. Cava del Penedés, Rioja criança, moscatell, van servir per fer baixar tot allò que menjàvem.
Divendres hauria sigut un dia de comportar-se si al vespre no haguéssim anat a casa de'n Jordi a jugar al UNO. Capses de galetes, més moscatell, fruits secs van acompanyar les diverses partides que hi vàrem fer. Unes seguint el sistema clàssic i unes altres amb uns sistemes que et permetien no saber si et tocava jugar o no, ni quan havies de deixar anar alguna carta.
Dissabte vem anar a Castelló d'Empúries a dinar ben aviat doncs a les 15:00 teníem la sortida de la primera part de la Ryder Castelló-Gualta parelles, Four-Balls, Medal Play. Vem anar amb en José Antonio, la Marta i l'Albert. Trobareu aquí l'entrada sobre la competició.
Quan vem acabar vem trucar al Jordi per tal d'anar a sopar plegats. Com estaven a Girona mirant unes coses vem quedar a l'espai Gironès per tal de donar una volta pel centre comercial i anar a sopar al Viena de Salt. En resum un altre dia amb la dieta pels aires. Sort que diumenge es van acabar els compromisos i vem poder dinar el que tocava.
Dilluns vaig anar a la Farmàcia del costat de la feina i el resultat era el que m'esperava, un kg més que la setmana anterior, de 77,5 a 78,5. Espero perdre aquest quilet i algun més abans del dimarts 13 que tinc visita amb l'amic Pasqual, el meu metge. Per cert que ja l'he enviat a una amiga per tal que mirin, entre tots dos, d'arreglar alguns dels seus problemes.

25 aniversari del 28-O-82

2007-10-30T23:14:00.000+01:00

I és que a més va ser un número capicua.
Ja portaven uns quants dies els companys i companyes preparant, sota la direcció de l'infatigable Josep Maria Sala, l'acte de celebració dels 25 anys de la victòria dels socialistes que va permetre la confecció del primer govern socialista després de la dictadura franquista.
Uns anaven cercant les fotos d'aquella campanya electoral, altres confeccionant l'audiovisual que es passaria a l'inici de l'acte; recuperar la cançó de la campanya, aquella de "hay que cambiar", també va ser una feineta; mobilitzar afiliats i afiliades que vinguessin feina de més gent. La nostra feina, la de sempre, emetre la senyal en directe per a la PSCtv. A mi la parella Crespin-Saldaña també em van fer una jugadeta que, si veu estar, ja la veu sentir.
Finalment, amb tot preparat, a les 11 del matí de diumenge 28 varen entrar els primers assistents, els segons, els ... i al final es van tenir d'habilitar més espais i més cadires doncs l'assistència va superar de molt les expectatives que ens havíem fet per a un diumenge al matí.
Les intervencions d'Anna Balletbó, Raimon Obiols (en vídeo doncs estava a Amèrica del Sud), Narcís Serra, Carme Chacón i el Primer Secretari, José Montilla ens van fer recordar aquella campanya que va engrescar tantes persones, però també ens van fer reflexionar en el futur. Un futur que tenim a la volta de nadal amb les eleccions generals.

Un altre cap de setmana esportiu

2007-10-24T13:24:00.000+02:00

Un cap de setmana que havia començat divendres al matí amb la noticia que Pasqual Maragall deixava la política activa i que es dedicaria a, entre d'altres coses, a potenciar els treballs de recerca que es fan sobre l'Alzheimer. La veritat una notícia sorprenent. Pasqual és un polític de la vella escola, d'aquells que porten la política a la sang. Dissabte, però, amb la seva roda de premsa on comunicava que li havien diagnosticat l'inici d'aquesta malaltia tot tornava a lloc. Estic segur que ell aconseguirà pels estudis de recerca que es fan molt més recolzament del que tenen fins ara. Li desitjo la millor de les bonances en aquesta nova singladura que comença.
Però deia que el cap de setmana es presentava esportiu. Dissabte en David tenia el seu segon partit amb el BAM i diumenge a les nou del matí teníem la sortida del Torneig de Tardor de Gualta.
Aquests partits jugats a casa tenen un avantatge, que el camp no està gaire luny, però també tenen un inconvenient, que comencen a les 16h.
Primera part molt ajustada al marcador. L'equip visitant, de Pallejà, amb menys cos que l'equip local i això es notava en els contactes. Això i que la pista lliscava molt i era molt difícil frenar-se a temps. A la segona part, amb els nostres jugadors més centrats, es va anar incrementant la diferència a favor dels de casa. Finalment un 77 a 49 a favor dels locals. Vem tenir un petit problema amb l'equip contrari, doncs no hi ha cap pare o mare que sàpiga dur la mesa d'anotacions, amb el que a la primera part va haver algun problema en la comunicació de les faltes d'equip, mira que els hi vem demanar ajut, però amb un 'ho ha de posar l'equip local' s'ho van treure de sobre. Sort que a la mitja part es va poder arreglar amb un anotador que en sabia prou. Segur que al final hauríem tingut problemes. Hem quedat que demanarem al club que ens faci unes classes per tal de tenir mai més aquest problema.
Acabat el partit toca recollir-ho tot, agafar el cotxe i dirigir-nos cap a l'Estartit.
Diumenge al matí hi ha el Torneig de Tardor Energeizer del P&P de Gualta. Com que anem amb preses comprem al GP de la carretera l'imprescindible per esmorzar i dinar diumenge doncs hem decidit anar a Can Falet a sopar, però ves per on tenen tancat amb el que acabem al Fornet menjant unes pizzes uns i una mica de peix l'altre.
Són les 7 del matí de diumenge i sona el despertador ... Però aquesta entrada la podeu trobar a El blog de Pitch & Putt de Francesc González