Per fi el meu bloc!

Merry Crisismas.....

2008-11-21T19:16:00.003+01:00

La crisis que tan afecta a alguns sectors no em direu que no afecta també les ments d'alguns il.luminats a l'hora d'anunciar el Nadal. Queda més d'un mes i ja ens comencen a inundar amb propostes...aquest any ben cenyides a la gran debacle econòmica i encapçalades pels grans cigalons que, diuen, que ens haurem de menjar provinents d'Argentina i que venen a La Sirena. Pels qui no ho sapigueu els cigalons aquests van a 9'90 el quilo així que prepareu els estómacs perquè de virus n'estaran plens. Ja queda poc perquè les muñecas de Famosa comencin a anar cap al portal a una velocitat de 0'0000001 metres/hora, a veure si algun any ensopeguen, i també queda ben poc perquè aquell que ha estat tot l'any fora estudiant o treballant durament, segur que no ha fotut ni brot, torni a casa per Nadal. Què voleu que us digui...La gràcia del Nadal hauria de ser que te'l trobessis de cop i no pas que constantment et bombardegin amb propostes ben absurdes. Qui s'emporta el títol enguany no és cap campanya publicitària sinó els nostres veïns que tot just fa una setmana ens van delectar amb la presència d'aquest Pare Noel al balcó farcit de llumetes. Lleig. Molt lleig. Com també és lleig que la Policia no faci cas de les trucades dels veïns alertats per la presència d'un home de vermell escalant balcons al 20 de novembre. L'única cosa que enguany em fa gràcia del fet que el Nadal ja sigui aquí és que per fi ens hem lliurat del miedo. Ja era hora perquè no podia més! Així que com que ja és Nadal: Merry Crisismas a tothom!

Mataró, 25-29 juliol

2008-07-31T17:05:00.005+02:00

Mataró, 29 de juny

2008-07-01T00:15:00.007+02:00

P.D: Encara que sembli mentida l'any al qual pertany aquesta foto és el 2008.

La casa de la por

2008-06-22T18:00:00.004+02:00

D’entrada el Gran Premi que es fa a Magny Cours és el més complicat de tot el calendari i els accesos són un caos, tant per aire com per terra. Només dir-vos que de París a aquí hi ha prop de 300 quilòmetres. Això en teoria hauria estat el més complicat d’aquest gran premi si no hagués tingut en compte l’hotel on he anat a parar. Digues-li hotel, digues-li casa de la por, digues-li el refugi de Norman Bates, sí el de Psicosi. Mai dels mais m’he trobat amb un servei tan lamentable. I ara no penseu que demano gaires coses: només una habitació amb un llit normal i que el bany estigui net. Els bitxets que hi ha a l’habitació ja em van semblar estranys el primer dia. Amb aquests bitxets he pogut conviure bé ja que tothom ha tingut el seu espai i no ha envaït el de l’altre. Que la tovallola del bany no hagi estat canviada cap dia tampoc és dramàtic ja que l’estens i t’espaviles. I si a l’esmorzar l’amo de l’hotel et persegueix per recriminar-te que li tornis un dels dos croissants que has agafat acabes pensant que ho fa pel teu bé i prou. Però el que no em podia imaginar és el que ha passat aquesta matinada. Uns cops a la porta m’han sobresaltat i després que hagin parat ha aparegut de cop l’amo de l’hotel a la meva habitació! Ha obert la porta d’una patada i m’ha amenaçat amb crits, com si l’esperit de Norman Bates l’hagués posseït. Sense entendre cap motiu de la seva actuació i després de fer-lo fora de l’habitació he hagut de preparar una barricada amb la maleta i una cadira per impedir que aquest sonat no provés d’entrar un altre cop. Ja que sóc a França he fet el meu particular homenatge a Víctor Hugo i els seus Miserables. El que mai m’hauria pensat, però, és que aquell hotelet de carretera era el refugi de l’alter ego del protagonista de la pel.lícula que més por m’ha fet en tota la història.

Roda el món i torna a Magny Cours.

2008-06-20T10:22:00.005+02:00

Després d'un any voltant pel món torno al lloc on va començar tot: Magny Cours. Un circuit perdut al mig del no-res, a 250 quilòmetres de París o Lió. És obvi que tornar aquí em fa pensar en com hi vaig venir tot just fa un any.Amb por,incertesa,inseguretat però amb ganes d'aprendre, d'escoltar i descobrir. Ara recordo rient que al meu primer dia el carregador de la bateria del mòbil va dir prou i em vaig quedar sense eina de treball. Sort que un tal Àlvar, a qui llavors ni coneixia,em va salvar el meu primer gran premi deixant-me el seu durant quatre dies. Crec que poc a poc he anat entrant en els intríngulis de la Fórmula 1, aprenent qui és qui en aquest món, i sobretot aprenent que hi ha línies que no pots passar perquè tot es mou en el més absolut dels secretismes. I, poc a poc, m'ha servit per fer el meu propi decàleg que és el següent:

-El pàddock és com un Gran Hermano.

-Uns entrenaments lliures gairebé sempre són avorrits.

-Una cursa és o molt avorrida o divertidíssima.

-Kubica,Heidfeld,Vettel,Alonso i alguns altres pilots són bastant normals.

-Portis el que portis a la bossa sempre et deixaràs alguna cosa. Si dus roba d'hivern farà calor i si en dus d'estiu farà fred.

-A la sala de premsa normalment hi ha 25 graus de temperatura, cap amunt o cap avall, de la temperatura ambient.

-A la sala de premsa el 80% dels seus membres podrien ser momificats.

-D'aquestes mòmies un 90% o bé s'inventa el que escriu o bé es nodreix dels comunicats dels equips per fer les seves informacions.

-Les mòmies, per cert, també acostumen a inventar-se entrevistes impossibles.

-Tot i que ho intento és també impossible que s'entengui des de fora la realitat catalana.

Je me souviens

2008-06-08T15:29:00.004+02:00

Tot i que sóc a gairebé 6 mil quilòmetres de casa, a Montreal, el Quèbec i Catalunya tenen algunes similituds. Una llengua diferent i una identitat diferent dels estats pare, per dir-ho d’alguna manera, del qual vulguin o no formen part. El Quèbec, té certes semblances també amb Catalunya pel que fa a potència econòmica: si ells són el motor del Canadà nosaltres ho som d’Espanya i ja se sap que amb la pela no s’hi juga. Però del Quèbec m’ha agradat particularment una cosa ben concreta: el lema Jo me’n recordo escrit en francès que es troba a totes les matrícules dels cotxes i a l’entrada del parlament. És una clara referencia al fet diferencial, és una clara al.lusió a preguntar-se un: recordeu qui som? Recordeu què som? Recordeu d’on venim? I jo em pregunto: recordeu l’enrenou que hi havia a Catalunya pel sol fet de posar-te el CAT a la matrícula del cotxe? Us imagineu una institució governamental a Catalunya que incités a la independència sense pors ni miraments? Ara que aquí comença a fer bon temps i la gent aprofita per estar tres mesos fora de casa, dia i nit, també surten les marmotes. Diuen que a l'hivern es passen la major part del temps dormint però com a mínim quan arriba el bon temps surten del seu cau. A casa nostra, malauradament, tenim marmotes que, totalment endormiscades, mai sortiran del seu refugi....

L'euríbor al 5%

2008-05-23T16:41:00.003+02:00

Sí, s'ha enfilat fins el 5% i diuen que seguirà pujant amb pànic general inclòs. General? No! Segur que els qui tenen aquests iots no pensen ni en euríbor ni en òsties. Algú que es pot comprar un iot d'aquestes característiques segur que ha fet alguna cosa al llarg de la seva vida que no és legal. I no em refereixo al fet de fumar-se un porro, que a molts països encara és il.legal. O a pispar un xiclet de duro com fèiem quan anàvem a l'escola al quiosc de la cantonada. Em refereixo a una il.legalitat de les grosses. Sinó ja em direu com es pot tenir un iot de 70 o 80 metres de llarg, amb un pal més llarg ( en diuen màstil es veu) que la Torre Collserola i amb més habitacions a dins de les que té el millor hotel de Mataró. A Mònaco els rics rics competeixen en veure qui el té més gros ( el iot). I no sé si encara que estiguin rodejats de luxe, de diners i es faci gala de l'ostentació més ostentosa que es pot fer són gaire feliços. He observat gent a les cobertes d'alguns iots mirant simplement el temps com passa. I segur que els agafa un atac d'enveja sense precedents quan veuen que el seu iot no és el més gros de tots ni el que té més glamour. Jo que no tinc iot m'he plantejat aquests dies el fet d'anar a una platja propera i llogar un patí d'aquells que per 6 eurus l'hora pots anar mar endins. La llàstima és que aquí no en lloguen perquè es veu que amb el glamour això no és compatible. I si per llogar un patinet he d'anar fins a l'Escala o Sant Pere Pescador ja em quedaria una mica lluny la cosa....

Patum!

2008-05-21T18:57:00.001+02:00

Un miracle

2008-05-13T19:43:00.002+02:00

Un miracle: això és el que ens va passar dissabte passat mentre era a Turquia i el pàrquing on aparquem el cotxe es va incendiar. No sé si donar les gràcies a Santa Juliana, Santa Semproniana, la Santíssima Trinitat, la direcció del vent o a qui. Però tela! Trucades, nervis, més trucades que no donaven bones notícies, bombers, policia, fum, foc...i el miracle. L'incendi el va provocar un Seat Ibiza que fins ara era el meu veí de pàrquing. El foc es va extendre cap a l'altra banda i el meu cotxe, tot just aparcat a 30 centímetres del Seat Ibiza, va quedar brut com si hagués anat a un correfoc però sense ni una rascada ni cap mostra visible que tot just abans hagués estat aparcat al costat d'un cotxe cremant. Us deixo el vídeo que he gravat avui, 72 hores després de l'incendi. El Seat Ibiza ja no hi és però perquè us en feu una idea mireu com ha quedat el cotxe que tenia a l'altra banda. Un miracle, vaja, que al meu Opel no li passés res de res pobret.

L'eixam de Les Santes, apunts de Turquia.

2008-05-09T10:20:00.007+02:00

Tot i que encara queden un parell de mesos llargs és obvi que ja podem donar per encetades Les Santes 2008. L'any passat vam patir un fet inusual que crec que només s'ha repetit al 2007 i al 1993: unanimitat gairebé absoluta a l'hora de valorar positivament el cartell. Així que aquest any ja tenim la polèmica servida. A mi com a cartell m'agrada perquè està molt clar que crida l'atenció i per tant aconsegueix l'objectiu de publicitar Les Santes. Que no hi tenim cap icona representativa del bestiari festiu? D'acord. Però m'ha agradat l'explicació que ha donat el seu autor i que no és cap altra que per la festa major ens tornem en aficionats de tot allò que són Les Santes i veient alguns actes de la nostra festa fins i tot m'atreveixo a dir que som aficionats del tot radicals. A més, enguany, si la samarreta està més o menys ben dissenyada serà una de les més potents dels darrers anys, sobretot per part del jovent. O no serà bonic veure Mataró convertit en un eixam? Per cert que tot això m'ha arribat fins a Turquia on hi seré fins dilluns. A Istambul fa fred i quan dic fred és fred: a la nit estem a 7 o 8 graus així que prometo a partir d'ara fer cas de les previsions del temps encara que no me les cregui quan hagi d'anar a algun país. Fins ara la cosa més emocionant que hem viscut al circuit ha estat un bassal d'aigua en un revolt que ha fet que els pilots es neguessin a sortir durant 40 minuts als entrenaments d'aquest divendres. Oi que és molt emocionant? Per cert que vull agrair àmpliament a la televisió de l'hotel on som que decidís fondre's i quedar-se en negre al minut 3 del Madrid-Barça de dimecres....després diuen que és la caixa tonta. El que no he pogut fer jo és fondre'm per no aguantar les brometes dels periodistes madridistes. Que tinguem sort....

Vull cotófluix...

2008-04-17T19:43:00.002+02:00

D'acord que el fet d'haver-me tret el cotófluix ha estat un alleugeriment molt gran però ara que hi penso me l'hauria pogut deixar 48 hores més. Això m'hauria salvat d'escoltar en bona part la interpretació que van fer dues noies a la primera gala d'OT, a la qual hi vaig anar a parar fent zàpping. Mai havia sentit desafinar tant en tan poc temps. És com si en un concurs per buscar un cuiner els que s'hi presenten no sabessin ni fer un sofregit. O si en un concurs per buscar el millor pintor els concursants dibuixessin com jo, és a dir de manera lamentable. No em crec que aquelles dues gallines que van cantar a OT ho facin tan malament perquè seria impossible trobar en un karaoke a les 5 de la matinada dues cantants tan nefastes i lamentables. Això ha estat una gran estratègia de Tele5. Que cantin com gallines i després tots els galls a les ràdios i televisions en parlaran...com així ha estat.

Una nit a urgències

2008-04-14T14:47:00.002+02:00

Ja se sap que les mares són patidores de mena i d'entrada cal aclarir que estic bé mare, que no em passa res. Però que he passat tres hores aquesta passada matinada a urgències és ben cert. Jo de petit era mig sord, però sord d'aquells que no senten gairebé res, i després d'allò i d'una operació quan era ben menut les meves orelles sempre han patit. I per això he anat a Urgències: l'orella dreta m'ha fet la guitza per culpa d'un cotófluix mal posat que, el molt puta, ha decidit quedar-se a viure a dins meu. Què hi feia un cotófluix a dins de la meva orella és una altra història que ara no ve al cas. No m'agrada anar a Urgències i, de fet, a l'hospital de Mataró encara no hi havia posat els peus. Però el cotófluix em tocava els nassos, quèvoleuqueusdigui. Aixi que em presento a Urgències tot sortint de la feina a la una de la matinada. No hi ha massa moviment i penso que no em tocarà esperar massa. Com que he sortit de la feina tot just fa una estona no porto a sobre la targeta de la seguretat social, la qual cosa provoca una cara de pòquer a l'administratiu que m'atén. Ell em diu que segui i que ja m'avisaran. Reitero que veig la sala d'espera mig buida i que esperançat penso que a les dues , amb una mica de sort, seré a casa. Fullejant un diari veig que entra una dona aparentment alterada i explica que la seva mare s'està ofegant i jo penso que aquesta dona si realment s'ofega ha de passar davant meu. I així és, que per això la seva és una urgència més urgent que la meva i som a Urgències. També cal que al cap d'una altra estoneta entrin uns pares amb un nen que té un quadre febril, segons diuen. Però aquest nen més que febre el que té és un atac d'hiperactivitat a les dues de la matinada així que penso que pel bé comú dels que som allà també caldria que passés al davant. I així és. Mentre segueixo esperant se'm dirigeix un homenet encorbat que em demana si li puc treure un cafè de la màquina. Després d'un llarg interrogatori dedueixo que vol un cafè descafeinat amb una mica de sucre. Penso que per passar el temps també estaria bé desafiar la màquina i treure'm un tallat. És dolent, esclar, però que esperaves Oriol...Mentre m'acabo el tallat hi ha una dona que entra amb un trau al cap i penso que aquesta dona hauria de ser cosida immediatament. Després d'uns minuts rajant sang pel cap, i quan ja estava a punt, tot i la meva aprensió, de cosir-la jo mateix, la fan entrar cap a dins. Ja són quarts de tres tocats i penso que a aquest pas no entraré mai. Estic visquent un col.lapse d'aquells que expliquen a les notícies? De nou s'obre la porta i entren uns pares amb una nena. Penso que aquesta nena hauria d'estar dormint i aposto interiorment que, evidentment, també passarà al davant. No m'equivoco. Veig que constantment entra i surt gent d'una porta on a dalt hi ha un cartell on posa "Accés restringit". I penso que de restringit restringit no en té res. Quan ja estic desesperat i a punt de marxar cap a casa sento el meu nom a través de la megafonia, com si fos el Camp Nou, i em diuen que me'n vagi al box 2. Corrents me n'hi vaig i allà m'espero durant vint minuts més fins que apareix una doctora que em fa tot un interrogatori mèdic. Li explico el meu problema de l'orella i ella s'entossudeix a mirar-me les pulsacions i prendre'm la temperatura. Estic a 35 graus i mig i penso que a Austràlia feia més calor. De pulsacions i de ritme cardíac em diu que estic perfectament, i jo me n'alegro, però m'interessa bàsicament la meva orella dreta. Ella mira i remira i, al·leluia!, troba l'objecte estrany! Diu que haurà d'avisar un cirurgià i jo em pregunto si m'obriran l'orella en canal. Llavors s'obre la porta i entra un paiu de gairebé dos metres i molt gros. I penso que aquest paiu em farà mal. Però no me'n fa i aconsegueix amb un moviment perfecte arrancar l'objecte estrany que vivia dins de la meva orella. Per fi em sento alliberat i ara toca fer l'informe. Deu minuts més esperant l'informe que, lògicament, no entendré perquè ja se sap que la lletra que fan els metges és complicada i la que fan els metges a les quatre de la matinada encara ho és més. Em donen l'informe i unes receptes amb antibiòtics per si em fa mal l'orella. I jo penso que l'únic mal que em farà l'orella serà sentir el niaaaaaaaaaaaaaaau niaaaaaaaaaaaaau dels monoplaces a Montmeló. Llavors també penso que la gent es tapa les orelles quan passen els cotxes als circuits i jo em quedo tan ample. I crec que m'estic quedant una mica sord encara que ja no tingui aquest element estrany dins de la meva pobra orella dreta i pugui finalment arribar a casa a quarts de cinc de la matinada i intentar dormir unes hores perquè l'endemà he d'anar al circuit perquè els equips volen provar coses noves de cara al Gran Premi de Montmeló que em farà pensar que he estat més de tres hores a unes Urgències que en teoria no estaven col.lapsades però que sí que tenien uns nens amb febre, una dona que s'ofegava, una altra amb un trau al cap i un noi amb un cotófluix dins l'orella.

La cultura de l'aigua

2008-04-06T12:34:00.002+02:00

Que no se m’enfadin les agències de viatges que pretenen fer l’agost enviant turistes a Bahrain: és un país, regne o com vulguisdir-li molt lleig. O com a mínim és molt lletja la part que he pogut veure. Esclar que tenint en compte que Bahrain té una extensió que equival a 3 cops Lleida tampoc hi ha massa per veure. Tot està en obres i tot sembla gairebé en runes i per no tenir no hem tingut ni una trista tempesta de sorra. Encara sort perquè els meus ulls pateixen un principi de conjuntivitis que influenciat per la meva hipocondria no faria res més que empitjorar les coses. Diuen que a Bahrain el cantant Michael Jackson hi té una residencia però de moment, igual com a Max Mosley, ni se l’ha vist ni se l’espera al circuit de Shakir. La familia Al Kalifa és la que mou els fils, els barrils de petroli i tot el que faci falta en un sistema basat en la monaquia hereditària. Aquí, però, no hi ha cap Lluís Gavaldà que canti Jo vull ser rei en àrab perquè probablement sortiria en globus de la illa. Sembla mentida que en un país tan sec com Bahrain en el qual ,atenció!, en tot l’any passat va ploure només 11 dies no hi hagi falta d’aigua i en canvi a Catalunya, que tampoc és que plogui per omplir pantans, estiguem tan necessitats. Mireu si malbaraten l’aigua a Bahrain que des que vaig arribar la cisterna del lavabo de l’hotel no para de rajar. Els he avisat clar, conscienciats com estem a casa nostra de l’estalvi d’aigua, però no hi ha manera. Que ragi m’han dit i això fa: segueix rajant. I tocant el que no sona cada nit.

Hola i adéu

2008-04-03T10:06:00.003+02:00

Després d'uns dies a casa ha tocat fer, de nou, les maletes i marxar. Ara ja sóc a Bahrain, una petita illa al Golf Pèrsic, molt a prop d'Aràbia Saudita. Fa calor, esclar. I vent, molt de vent. La veritat és que som en un país, de fet és un regne, bastant lleig. És desèrtic però res d'imaginar el típic desert de les pel.lícules. Aquí està pelat, ple de gaseoductes i pous de petroli. És per això que tenen tanta pasta aquesta gent. Els dies que vaig passar a casa em van servir per poder tenir uns dies de descans, estar amb l'Anna, veure la gent que feia temps que no veia, esperar que m'arribés la maleta de Malàisia, que em va trigar 5 dies a fer-ho, i per rebre males notícies. D'entrada dimarts el funeral de l'àvia d'un dels meus millors amics, en Jordi. I diumenge la gran patacada. Una trucada de l'Oriol Burgada em donava una d'aquelles notícies que mai vols rebre. L'Anna Palà havia mort. A la tele han trepijat merda, vaig pensar. Primer en Bis fa menys d'un any i ara l'Anna. Que cruel. Hola guapo, sempre em deia, ja saps la setmana que ve quan vindràs i quan no? És el que em preguntava cada setmana quan compaginava la feina a Televisió de Mataró i a Catalunya Ràdio. Al final quan li vaig comunicar que havia de plegar de la tele perquè no donava l'abast se'n va alegrar. No perquè plegués sinó perquè tenia davant una excel.lent oportunitat. Tenia mala llet ella. Però deia les coses a la cara i tal com eren. Jo sempre explicava que no havia tingut enganxades amb ella, potser perquè els dos érem una mica bordes per la majoria de les persones. Però els dos sabíem que més que bordes érem àcids i de vegades la gent no ho entén. Jo tampoc entenc, tot i que em vagi fent gran, que la gent es mori als 40 anys. No ho entenc ni ho entendré mai.

Podeu fer el favor de baixar l'aire condicionat???!!!

2008-03-23T06:02:00.003+01:00

És l'esport nacional de Malàisia. Sotmetre't a un canvi de temperatura brutal. Els encanta que et gelis minuts després que el teu cos hagi estat sotmès a altes i xafogoses temperatures. No entenc perquè cal posar a 12 o 14 graus, no exagero, els aires condicionats de tots els llocs tancats on ets. No hi hauria problema si a fora la temperatura fos més o menys igual. Però és que ben bé no és així. Entre el sol i la humitat el nostre cos està aguantant temperatures de sensació de 40 o 45 graus. Aquesta xafogor encara es nota més quan miro i em comenten que a casa nostra aquests dies fa una mica de fresqueta. Que fins i tot ahir va caure pedra i feia molt de fred al Maresme. I jo que aguanto molt més, o que m'agrada molt més, la fresqueta que la calor ja em veieu....aquí suant de valenti començant a gestar el conegut com a morenu paleta! Avui intentava pensar en el dia que vam sortir de Barcelona. Era l'endemà de les eleccions generals i mentalment em sembla llunyíssim! Crec que tots els qui som aquí ja ens comencem a moure una mica per inèrcia. Tenim el pilot automàtic posat des de fa alguns dies i això ens permet anar fent la feina, dia sí dia també, amb el 100% d'exigència. Avui que és el meu sant penso que ja vaig passar el meu aniversari, el nostre aniversari, lluny de casa. Llavors estava a la Xina. Ara toca Malàisia. Dimarts ja serem a casa. Quines ganes!

El país verd

2008-03-19T10:02:00.005+01:00

Després d'uns dies per Austràlia ja hem arribat a Malàisia. D'entrada sobta moltíssim la quantitat de palmeres que hi ha en aquest país. No n'havia vist mai tantes de juntes en tota la meva vida. El país és molt verd, senyal que hi cau la pluja que a casa nostra ens fa tanta falta. Aquí cada dia plou una mica, com a mínim en aquesta època. De moment la humitat, esperem que segueixi així, no apareix i per tant el clima es fa més suportable que no pas els 40 graus que teníem a Melbourne. Ahir vam estar unes hores a Kuala Lumpur i vam poder visitar les Torres Petronas, unes de les més altres del món amb 451 metres. Vam poder pujar fins a un pont que les uneix i en 38 segons l'ascensor ens va enlairar fins el pis 41. Kuala Lumpur és una gran capital de gairebé 2 milions de persones però que no agobia com , per exemple, Shanghai que per caminar pel carrer s'ha de fer cua. La gent aquí no et molesta ni t'està constantment oferint coses per comprar. A la capital estan acostumats, doncs, a veure turistes i no dir-los res. No com a un poble on vam anar a parar l'altre dia, crec que era dilluns, perquè ens vam perdre i ens anàvem allunyant del nostre destí. En aquest poble fantasma hi devia haver unes 20 persones. Quan ens van veure arribar es van aixecar tots de les seves cadires on estaven fent un tè o xerrant. Us ho juro que semblava una escena de la pel.lícula Bienvenido Mister Marshall. Ells devien pensar que què cony hi fotíem allà i nosaltres crec que pensàvem el mateix. Per cert, els taxistes a Malàisia, creuem els dits, són com un rellotge. Com el Hamilton.

La ciutat blava

2008-03-14T01:50:00.004+01:00

Impressionant el color de Melbourne. Té una llum i un color blau que crec que no havia vist mai. Això sí, la calor continua sent insuportable. Em costa d'assimiliar que fa uns dies era a Mataró a només cinc graus de temperatura i que ara estic a 39! És una calor seca, eixuta, sense humitat, lluny del que ens espera la setmana que ve a Malàisia on la humitat serà brutal i la suada també. Aquí ja pateixo, com podeu veure a la foto on surto amb Melbourne al fons. En prou feines puc obrir els ulls del ressol i calor que fa. Ho dic de debò: amb la calor que fa aquí els ulls no es poden gairebé ni obrir. És curiós. També ho és, i molt, agafar un taxi a Melbourne. És una gran experiència i molt divertit. Divertit perquè la majoria de taxistes són indis o immigrants i no hi ha manera que sàpiguen on hi ha els carrers on vols que et portin. Que dius..per què no escollien una altra cosa? Ahir vaig tenir una experiència amb dos taxistes. Al primer li vam preguntar si prop del circuit hi havia algun lloc on puguéssim veure Koales ( segueixo sense haver-ne vist). L'home ens va mirar estranyats.....i ens va dir Koala? What's this? Vam pensar que devíem haver pronunciat malament "Koala", així que vam començar a provar amb "koeila", "kuala", "koalei"...però el nostre taxista no deixava de mirar-nos amb cara d'incredulitat. Al final vam agafar un mapa i allà hi havia fotos de Koales. Li vam ensenyar i li vam dir que allò era un Koala. Ens va dir que no n'havia sentit a parlar mai ni que en coneixia la seva existència. Vam pensar que érem en una broma de càmera oculta però resulta que no. No sabia que existien els koales...curiós si vius a Austràlia. El segon taxista el vaig agafar a la nit per anar a un lloc on havia quedat amb més periodistes. Vaig arribar-hi 45 minuts tard. Més que res perquè vam donar unes 7 o 8 voltes a la zona on suposadament hi havia el carrer que el meu taxista no trobava. Al final, per acabar-ho d'adobar, vaig estar 10 minuts més al taxi esperant que funcionés la màquina dels rebuts. No ens en vam sortir. Però vaig riure molt amb el taxista ja que al final ja ens en fotíem de tot: del taxi, dels carrers tallats, del GPS i de tot el que fós...no n'hi havia per menys...

I encara fan Veïns!

2008-03-12T15:11:00.002+01:00

Doncs sí! Resulta que ja han arribat a l'episodi 5400, nosaltres que al Cor de la Ciutat encara som al 1600. Recordo Veïns perquè vaig estar-hi enganxat alguna temporada quan feia 1er de BUP. Qui m'havia de dir que tants anys després encara la farien! Tampoc em feu recordar massa coses de la sèrie perquè no en recordo pràcticament res, però l'anècdota és que a Austràlia encara l'emeten. Ah! Des d'ahir sóc a Austràlia, a Melbourne. Se'm feia difícil abans d'agafar l'avió creure que era tan lluny. Doncs sí. Molt lluny. Més lluny impossible. De Barcelona fins a Londres, després d'una aturadeta dins l'avió al Prat durant una hora esperant que s'enlairés, ja vam tardar dues hores. Però és que de Londres a Kuala Lumpur hi ha 12 mil quilòmetres o el que és el mateix: 14 hores de vol. I resulta que quan penses que ja hi ets i que ja hi arribes et toca agafar un altre vol per fer 7000 mil quilòmetres més. 8 hores més de vol! Jo crec que Austràlia, en realitat no està tan lluny sinó que ens l'han mogut per tocar-nos els nassos. I arribes i resulta que a Austràlia has de sumar 10 hores més de l'hora que has deixat a casa. Total:un caos pel cos, el cap i l'estómac. Per cert que el cangur que he posat a la foto no l'he fotografiat pas jo perquè, de moment, no n'he vist cap, ni tampoc cap koala. Que dius...és trist anar a Austràlia i no veure'n cap? Doncs sí. El que no és tan trist és la temperatura que fa aquí. Estem a 30 graus i les temperatures amenacen en enfilar-se fins els 35 els propers dies. Així que ja he fet bé d'anar a una farmàcia a buscar crema protectora perquè sinó tornaré com una gamba a casa. Ah! No té cap mena de pèrdua intentar connectar algun aparell electrònic europeu als endolls d'aquí. Ni portant a la maleta el pack que et venen per connectar-te a tot arreu amb tot de preses i d'endolls no et serveix de res. És un endoll tan estrany que no havia vist ni imaginat mai que pugués existir ( prometo una foto ben aviat).

Propera estació: 2008

2007-12-31T18:30:00.000+01:00

S'acaba, per fi , el 2007. L'any dels contrastos. D'algunes grans decepcions però també d'alegries. Rodalies. Apagades. Col.lapses. Caos. Hospitals. 80km/h. L'adéu del gran Lluís Llach. L'1 de desembre. El català emprenyat. Polònia arrasant. Frankfurt. Polla xica, pica...El Tot Gira seguint girant. Hamilton i Alonso. Por qué no te callas?! I l'AVE? Me llamo Josep Lluís. Maragall i l'Alzheimer. Kubotan. EON/ENDESA. De Juana Chaos. Els McCann i la nena. L'Iphone. El canvi climàtic. Antes partía que doblá. El judici de l'11M. The Police. Xirinachs. José Luís Coll. Pavarotti. Umbral. Fernán Gómez. Antonio Puerta. Els Bhutto. El declivi de Ronaldinho. El golàs de Messi. La Carrasqueta. Playstation 3. Les nostres obres. Japó, Xina, Brasil, Europa...En Lligonya. L'adéu d'en Graupera, i d'en Milán. Les trapelleries d'en Bassas. Museu Bassat. Bocamoll. Muguruza al Parc. La tripleta dels Capgrossos. L'abstenció. On posem Can Fàbregas? Baron alcalde. L'entrada de la CUP. Tantes i tantes coses que hi podria afegir però evidentment no em deixarè d'incloure Les Santes del No n'hi ha prou!

La FIA investiga.....

2007-10-24T16:59:00.001+02:00

Segons notícies d'última hora la FIA investiga l'estat etílic d'alguns pilots després del Gran Premi del Brasil. Podrien treure-li punts a Hamilton per aquest espectacle..... Impressionant! Jaja! Els que no eren a la festa de Mclaren, estaven a la de Ferrari i els altres a la festa de Red Bull, què coi hi feia el cap de comunicació de Ferrari a la festa de Red Bull???, amb imatges realment impressionants. Sort que no havien de conduir aquella nit.

Increïble

2007-10-24T16:20:00.001+02:00

Ni agafant un diccionari i buscant tots els adjectius que hi ha es pot descriure el final de temporada que hem tingut en aquest campionat de Fórmula 1. La victòria de Ràikonen és el millor final a la temporada més surrealista, emocionant i indescriptible dels darrers anys. Ha passat de tot, dins i fora de la pista, i Ron Denis ja pot anar buscant un balneari on passar-hi la resta del que li queda. Una retirada plàcida, lluny de l'estrès de les curses i de la tensió d'un equip podria ser el millor final per l'encara cap de Mclaren. Ferrari ha guanyat aquest campionat perquè ha actuat com un equip. Això és obvi. I la representació que van fer a Brasil va ser inceïble. Qualsevol equip més agosarat hauria fet que Ràikonen s'hagués situat primer després de la primera aturada a boxes. Però Ferrari encara ho va fer millor. Fer entrar a Massa dues voltes abans que al finlandès, fer que aquest mentrestant volés des del capdavant de la classificació i que quan entrés a la segona aturada en sortís primer. Amb suspens inclòs, amb Ràikonen i Massa en paral.lel abans de sortir a la pista el finlandès i , oh sorpresa!, col.locant-se a la primera posició. Increïble, màgic, i que ben fet! A Mclaren els va quedar cara de tontos però no penseu que tot eren llàgrimes a l'equip anglès. Alguns se n'alegraven que Hamilton no hagués guanyat el Mundial i marxaven del circuit tot rient, ja podeu imaginar qui. D'altres se n'alegraven que Alonso no hagués guanyat, mentre ho intentaven dissimular. A mi em va saber greu per l'Alonso, ho he de reconèixer i no me'n vull amagar. Digueu-li síndrome d'estocolm, digueu-n'hi com vulgueu, però el paio em cau bé. On anirà l'any que ve? De moment no s'ha cansat de repetir que on té contracte és a Mclaren i que ni Renault ni tonteries. Fins i tot l'altre dia em comentava que si fés un llibre amb les barbaritats que publica la premsa sobre el seu futur seria tan o més gruixut que El Quijote, així que ja em direu! Però tot i que no hagi guanyat ell el Mundial també me n'alegro de la victòria de Ràikonen. L'únic paio capaç d'arribar una hora més tard que els seus rivals al circuit el dia de la cursa. L'únic paio capaç d'adormir-se durant alguna roda de premsa oficial. L'únic paio capaç de preguntar a quina hora són els entrenaments quan fa anys que no canvia l'horari. I un paio amb qui vaig poder parlar breument després de la cursa i preguntar-li quina en muntaria aquella nit. Em va dir que encara no ho sabia però que segur que se li ocurririen un munt d'idees espectaculars. Amant de les festes i del vodka com és segur que encara està de festa.....a veure si la FIA l'investigarà per això també....

Al centre del món

2007-10-20T03:34:00.002+02:00

Això s'acaba! Ha estat una temporada de bojos. D'envejes, mals rotllos, espies, sopreses, reconciliacions fictícies, oportunitats per igual i amb un final que, de ben segur que, encara ens depararà sorpreses. Sembla ahir quan començàvem l'aventura del Mundial de Fórmula 1 a Magny Cours. Tot un món nou per descobrir i que, poc a poc, he hagut d'anar desgranant. He pogut veure i viure en pròpia pell com l'ètica periodística sovint se'n va a la merda per aconseguir vendre i instaurar el tot s'hi val. Declaracions inventades, entrevistes inventades, polèmiques inventades...tot per aconseguir vendre diaris. La última i definitiva és l'entrevista que el diari Público ha tret en exclusiva fa uns dies amb Lewis Hamilton. Res de res: és inventada ( quins nassos!). Accedir a Lewis Hamilton no és gens fàcil i les compareixences del britànic al pàdock davant de la premsa sempre van acompanyades d'una bona dosi de cops de colze. A això li has d'afegir que a la premsa que no és anglesa li posen traves en més d'una ocasió per obtenir declaracions seves, que fa mesos que no dóna cap entrevista en exclusiva i que la cap de premsa de Mclaren encara riu quan li hem preguntat per aquesta entrevista. El Público ha enganyat els seus lectors i això és molt greu. Aquests mesos també m'han servit per acostar-me a un personatge, Fernando Alonso, que crec que guanya força en la distància curta i quan no té micròfons al davant. No intentaré fer canviar d'opinió a tots els qui m'han dit que no s'ho acaben d'empassar però és el que he pogut constatar durant els grans premis. D'aquí una mica més de 24 hores sabrem si guanya el tercer mundial seguit o bé si Hamilton, aquest paio és molt bo, o bé Ràikonen, un crack que passa de tot, li prenen el relleu. Al Brasil, on ja sóc, serem al centre del món informatiu durant uns dies. Una bogeria de mitjans informatius s'han abocat a la darrera cursa de la temporada en un circuit , el d'Interlagos, rodejat de faveles i gent que passa fam. I els aficionats pagaran dinerades per poder-ho veure in situ. Amb aquests contrastos em vénen al cap unes paraules d'Alonso, si voleu força demagògiques, sobre la importància de guanyar el mundial, ser segon, tercer o vuitè. Hi ha coses molt més importants a la vida que guanyar un mundial, diu sovint l'asturià. I té raó. Clar que la seva butxaca ingressa més de 30 milions d'euros cada any.....

Turcs i cavallets

2007-08-27T23:49:00.000+02:00

El Gran Premi que hem viscut aquest cap de setmana ha estat un dels més avorrits de tota la temporada. Haurien d'instal.lar un reg automàtic a la pista que s'activés un parell de cops cada cursa, mai sabent quan passarà, perquè deixés la pista mullada i hi hagués una mica d'emoció. Sort, i que no se m'enfadin els fans de Hamilton, que al líder del mundial se li va rebentar un penumàtic i per uns moments la cosa es va animar. Curiosament el mateix pneumàtic que se li va rebentar a Alemanya i que va provocar un accident. Mateix pneumàtic, mateix mecànic? Boicot a Hamilton dins de Mclaren? No, oi? La cursa va ser dominada de principi a fi pels Ferrari, pels cavallets, que sortien per la part neta de la pista i que se'n van aprofitar de la pèssima sortida de Hamilton i d'Alonso. I caram! amb la censura que s'autoapliquen els membres de Mclaren després de la reunió de dijous. Ara tot volen ser bones paraules i sincerament no se'ls creu ningú. Si volen jugar a ser grans actors els queden encara hores i hores d'assaig. Només va fer falta veure la salutació, salutació?, fredíssima entre Dennis i Alonso després que aquest últim quedés tercer. Ni un segon de conversa, ni una paraula. I d'Istambul què dir-ne? Una ciutat caòtica, 10 milions d'habitants, però màgica. Amb unes olors i uns colors que se't queden a la retina. Amb unes panoràmiques sensacionals que uneixen Europa i Àsia. Ara bé ja em perdonaran però evidentment veig impossible que Turquia arribi a ser mai un membre de la Unió Europea. O abans haurien de canviar moltes coses. Entre els polítics que els manen, que condueixen com bojos, que se salten els peatges si hi veuen cua ( això em va agradar força i es podria aplicar a Catalunya), que la policia sembla més perillosa que els mateixos delinqüents, que no et donen rebuts si els demanes en alguns llocs i mil cosdes ho veig, a dia d'avui, impossible. Ara bé, Istambul és tan caòtic que és apassionant.

Una casa de bojos

2007-08-07T13:44:00.000+02:00

La millor manera de superar els dies feixucs que vénen tot després de Les Santes és trobar-te , de ple, en una cosa que ja no et permeti pensar-hi. I això és el que m'ha passat al Gran Premi d'Hongria. Que en prou feines he tingut temps de pensar en la festa major i en com ha anat tot perquè el cap de setmana que hem passat tots plegats ha estat de bojos. El de menys a Hongria ha estat el resultat de la cursa guanyada per Hamilton després d'una maniobra inexplicable dels comissaris de la FIA que li van treure la pole position a Fernando Alonso. Dissabte al matí els periodistes de l'estat espanyol ens vam reunir amb el vicepresident esportiu de Mercedes, Norbert Haug, que ens cantava les mil-i-una excel.lències de l'equip i de les relacions que, poc a poc, s'anaven enfortint amb el pilot asturià. I després, com per art de màgia, va aparèixer Ron Dennis i ens va tenir 40 minuts més explicant que la seva relació amb Alonso era com un matrimoni, que poc a poc havia d'anar millorant. Res de res. Tot plegat, i cantava d'una hora lluny, no era res més que un rentat d'imatge, una maniobra dels Mclaren per fer-se seva una part de la premsa internacional ja que tenen en contra l'italiana i bona part de l'anglesa que no accepta que a Mònacu es prohibís a Hamiton atacar el seu company d'equip. Tot l'objectiu de Mclaren de netejar l'imatge i explicar com de bonic n'era tot no els va durar ni dues hores, va ser paper mullat. Després dels entrenaments de dissabte Alonso atacava Mclaren, sense saber que les males cares a l'equip eren perquè Hamilton havia desobeït l'equip. Però ell ja havia donat un altre titular. Quina diferència aquest pilot amb el 90 per cent dels esportistes restants que no diuen mai res de bo a les seves rodes de premsa. Alonso és una mina inesgotable i en aquests moments n'és plenament conscient que tot el que diu l'allunya cada cop més de Mclaren. I a Mclaren ara resulta que els surt un altre nen capritxós amb els fums pujats que no fa res més que fer el que li dóna la gana i que fins i tot desobeeix les ordres d'equip. Si aquest cap de setmana a l'escuderia britànica no s'ha arribat a les mans entre els seus membres ha estat de miracle. El cert és que el clima és totalment irrespirable i ja ningú se n'amaga. Només cal veure les dues faccions, l'Alonsista i la Hamiltoniana, a dins l'equip. I només cal sentir, per exemple, al pare de Fernando Alonso com se'n vanagloriava dels missatges que anava rebent diumenge al seu mòbil després de la cursa de diumenge. Uns missatges que millor que no reprodueixi en aquest bloc perquè podrien ferir sensiblitats. I per segon gran premi consecutiu Alonso i el seu mànager ja no van tenir cap mena de problema per entrar al motorhome de Renault durant una bona estona, i se suposa que no hi van anar a prendre un cafè. A Alemanya ja ho van fer i a Hongria hi han tornat. El més graciós de tot és que queden 6 grans premis i que la tibantor cada vegada és més gran. I ens passa igual com quan als culebrots fan l'aturada d'estiu. Que et deixen penjat amb una història al seu clímax que s'haurà de resoldre després de les vacances. Doncs el mateix passa amb la Fórmula 1 ara. Ens deixen penjats fins d'aquí 18 dies, quan hi haurà el Gran Premi de Turquia, que esperem completament expectants.

Gràcies!!!

2007-07-29T18:18:00.000+02:00

Sincerament moltes gràcies a tots/es! Després d'un any duríssim al final ho hem aconseguit. De nou i de tot cor, moltes gràcies a tots/es els membres de les colles per la implicació en el No n'hi ha prou! Amb quatre retocs que s'han de fer a l'acte crec que entre tots acabem de crear un nou clàssic santero.