El bloc d'un de Reus

Foto denúncia: incivisme

2009-12-14T20:00:00.002+01:00

Es veu que hi ha gent que per molt que els expliquin com funciona això del reciclatge i de la recollida selectiva no ho acaben d'entendre. O això o és que directament pateixen un alt grau d'incivisme.

Imatge obtinguda aquest matí de dilluns, 14 de desembre, cap allà a les 9, en un carrer de Reus.

I no és el primer dia (i em temo que tampoc serà l'últim) que podem veure un paisatge similar a l'entorn dels contenidors de la nostra ciutat.

'L'Ovidi', la pel·lícula sobre Ovidi Montllor

2009-12-10T19:15:00.001+01:00

Fa uns quants mesos es va crear un grup a Facebook amb el nom Per donar suport a 'L'Ovidi', la pel·lícula sobre Ovidi Montllor. Un grup per a gent sensibilitzada amb la cultura del nostre país, per a fans i admiradors de l'Ovidi Montllor que desitgin donar suport moral al projecte de realitzar una pel·lícula sobre la vida del cantant i actor alcoià, i al mateix temps obtindre informació de com evoluciona i va creixent un projecte cinematográfic. Actualment aquest grup ja compta amb el suport de prop de 3.000 membres usuaris d'aquesta xarxa social.

Avui mateix totes les persones que estem subscrites a aquest grup hem rebut un missatge que explica el següent.

El passat dia 9 de desembre es va fer pública la Resolució d'Ajuts al Desenvolupament de projectes Audiovisuals.

En la modalitat de llargmetratges de ficció ha estat beneficiat, amb una puntuació de 8 sobre 10, el projecte de l'Ovidi. Gràcies a aquesta subvenció concedida per l'IVARMS (Institut Valencià de l'Audiovisual Ricardo Muñoz Suay) la productora del projecte, Almoxic Films i els guionistes Carles Chiner i Antoni Sendra, rebran ajut econòmic per dur a terme el desenvolupament del projecte.

Aquest al·licient ha fet possible que els guionistes es posin a treballar de ple i de forma exclusiva en la guionització de la vida de l'artista alcoià Ovidi Montllor que serà portada a la pantalla pel director Octavi Masià.

El projecte, a més, compta ja amb la participació de les dues televisions autonòmiques implicades en l'àrea temàtica i territorial del projecte. Tant TV3 com TVV han expressat el seu interès a participar en la producció de la pel·lícula. D'aquesta manera els fonaments financers del projecte van consolidant-se.

En aquest moment passem oficialment a l'etapa de desenvolupament de guió, per tal motiu, hem creat un fòrum de debat en el grup de Facebook per tal que ens expliqueu les vostres anècdotes, si vau conèixer personalment a Ovidi Montllor. Totes aquestes anècdotes ens poden servir per a l'elaboració del guió. Esperem la vostra participació i gràcies a tots pel vostre suport.

Sens dubte és una molt bona notícia de cara a poder retre un nou i merescut homenatge a l'Ovidi i a la vegada poder conèixer una mica més i millor tota la seva trajectòria fins al moment que va marxar de vacances.

Pessebre 2.0, el primer pessebre blocaire

2009-12-04T00:15:00.003+01:00

Des de Ca La Garrofa de Mont-roig sorgeix la iniciativa de fer un Pessebre 2.0.

Es tracta de fer un pessebre comunitari amb la col·laboració de tota la comunitat blocaire que s'hi vulgui afegir. Participar és ben senzill, només cal que trieu la figureta que voleu aportar al pessebre i seguiu les senzilles instruccions que trobareu al post garrofaire.

Jo ja he posat fil a l'agulla i he triat la meva figureta. No us la diré, no fós cas que em copiéssiu... Animeu-vos! La idea és força original i segur que serà ben divertit veure el resultat final del gran pessebre que podem muntar tota la família blocaire.

Minuts musicals

2009-12-03T00:12:00.004+01:00

Tardor

2009-11-28T14:59:00.005+01:00

Bufa el vent
despullant els arbres

Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat

Canvien els colors
Canvien els sons
Canvia la claror

Tot d'una
ens adonem
que és temps de tardor

Una vegada més participo en un dels jocs literaris que organitza l'escriptor Jesús Maria Tibau des de la seva bitàcola. En aquest cas es tracta del 133è joc literari consistent a escriure un poema sobre la tardor, d'un mínim de 5 versos. A més a més els textos dels participants en aquest joc formaran part d'un llibre que publicarà de forma virtual i gratuïta l'editorial Petròpolis.

Així doncs, tot i que reconec que la poesia és un gènere que no és fàcil de practicar, de tant en tant tots i totes tenim algun punt d'inspiració i ens podem atrevir, com he fet jo ara, a posar quatre pensaments sobre una determinada cosa en format de poema. Espero que els poetes i les poetesses professionals no siguin excessivament crítics ;)

Recordeu que encara teniu un parell de dies de temps per participar en qualsevol dels jocs literaris del Tibau d'aquest mes de novembre. I si no estigueu atents al mes de desembre que segur que ja ens en té uns quants de preparats.

I que en siguin 100 més (com a mínim)

2009-11-23T22:06:00.005+01:00

Tal dia com avui, el 23 de novembre de 1909, naixia a Reus una nova entitat esportiva amb el nom de Club Deportiu que agrupava antics membres del Reus Futbol Club. Més endavant foren incorporades al Club Deportiu les entitats esportives locals Club Velocipedista i Sport Club Reus. Arran d'aquesta fusió s'adoptà el nom definitiu de Reus Deportiu.

Per saber més sobre la història del club centenari cliqueu aquí.

També podeu llegir la notícia que publica avui el diari Reus Digital en motiu d'aquesta efemèride.

Per a una ciutat com Reus tenir un club centenari, a més a més d'altres coses, és molt important.

FORÇA REUS !!

La Festa de l'Oli Nou

2009-11-20T01:41:00.006+01:00

Un any més tindrem ocasió de degustar a la plaça de la Llibertat de Reus les diverses varietats d'oli que ens oferiran els participants a la 13a Mostra d'Oli Siurana.

Avui divendres i demà dissabte ens podrem apropar a les paradetes i degustar aquelles llesques de pa ben amarades de bon oli. Segur que tampoc hi faltaran porrons de bon vi, olives i altres productes que complementaran la festa. Vigileu de no posar-vos roba massa nova perquè és més que probable que us caigui alguna llàntia mentre devoreu les llesques...

;)

Bon profit!

Trobada Rosa Eva Rabanillo (anunci aparentment seriós)

2009-11-17T21:35:00.007+01:00

Fa uns dies que vaig rebre al meu correu electrònic un missatge ben curiós. En principi semblava una més d'aquelles cadenes amb peticions d'ajut, acudits, fotos o gracietes diverses. De tota manera vaig decidir llegir-lo. Us ho resumiré. L'autora del missatge es descrivia com una xiqueta, Rosa Eva Rabanillo, de 36 anys que als 18 va haver de marxar de Reus per motius de feina familiar. Se'n va anar a viure a Bilbao i posteriorment a Valladolid.

El missatge seguia explicant que alguns dels seus antics companys d'escola estan organitzant una trobada amb ella prevista per al proper 5 de desembre, dissabte, a les 5 de la tarda.

Tot plegat em resulta força creïble ja que fins i tot esmenta que, als 15 anys, va formar part d'un grup musical d'institut aquí a Reus anomenat OM. I em consta que aquest grup va existir.

La Rosa Eva afegeix en el seu missatge que segueix aquest bloc, cosa que li permet seguir enganxada a la seva ciutat. Ja se sap... enganxar-se és un dels esports que més ens agrada practicar als reusencs i a les reusenques. Tal com diu la dita, a Reus enganxen i a Tarragona manxen! (i darrerament també volen fotre aeroports, però això són figues d'un altre paner...)

Al que anava. M'enorgulleix saber que aquesta reusenca exiliada va seguint algunes de les coses que passen per aquesta ciutat nostra a través del meu bloc i que, a més a més, m'hagi escollit per fer difusió del que ella mateixa qualifica com a bogeria. Com que tot plegat, tal com deia al principi, resulta força creïble, aquí us deixo el cartell-convocatòria que ha confeccionat la pròpia protagonista de la Trobada, per si la coneixeu o sabeu d'algú que la conegui.

Llàstima que aquell cap de setmana estaré fora de Reus. És el típic pont de desembre en què qui més qui menys aprofita per fer alguna escapadeta. Si fós per aquí, només per curiositat, m'arribaria fins a la plaça del Castell per veure quin resultat té la Trobada. Si hi aneu ja m'ho explicareu!

Ah! Per cert, aquí us deixo el seu e-mail per si hi voleu contactar: rosaeva28@yahoo.es

Un dissabte a Perpinyà

2009-11-12T14:10:00.002+01:00

Aquest dissabte passat, 7 de novembre, la població nord-catalana de Perpinyà va acollir els actes reivindicatius en motiu dels 350 anys de la signatura del Tractat dels Pirineus. El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola van fer servir els catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV, amb la consegüent pèrdua de llibertats que perdura fins els nostres dies.

Van ser més de 5.000 persones arribades de tots els Països Catalans les que es van reunir dissabte a Perpinyà. De Reus vam pujar 2 autocars. Passats uns minuts de les nou del matí enfilavem cap al nord. Les converses a l'interior de l'autocar éren variades, des dels que es dedicaven a intentar solucionar els problemes del món a nivell més local fins als que ho fèien amb un caire més global. D'aquesta manera vam arribar al punt fronterer de La Jonquera. Diuen que actualment dintre de l'espai europeu hi ha llibertat de circulació i fronteres obertes però curiosament el nostre autocar fou aturat, va pujar una gendarme, va demanar la documentació a totes i cadascuna de les persones que hi anavem i se la va emportar cap a la garita retornant al cap d'uns minuts. Els devia fer il·lusió quedar-se amb els nostres caretos... Després, parlant amb altres persones, vam saber que pràcticament tots els autocars havien estat sotmesos a aquest control policial.

Anècdotes a banda, va ser una jornada de reivindicació i de festa alhora, mostrant un cop més que tot i que encara hi ha molta feina a fer en les nostres lluites reivindicatives per aconseguir que la nostra terra sigui lliure, també hi ha un bon caliu i un esperit de mobilització que es demostra en ocasions com aquesta.

Si voleu veure un recull fotogràfic dels diversos actes del 7 de novembre a Perpinyà cliqueu aquí.

I aquí teniu un recull de vídeos.

Manifestació (primera part)

Manifestació (segona part)

Marxa de torxes

Concert Al Tall

Concert Raph Dumas & The Primaveras

The Wall

2009-11-09T18:28:00.004+01:00

Avui s'acompleixen 20 anys de la caiguda del mur de Berlín.

Però, tal com podem llegir en aquest reportatge de Vilaweb, al món encara queden molts altres murs que caldria derruir.

Memorimage 2009

2009-11-03T20:39:00.000+01:00

Del 4 al 8 de novembre Reus viurà una nova edició, la quarta, del Memorimage, Festival internacional de cinema amb imatges d'arxiu.

Si voleu visitar el lloc web del festival cliqueu aquí.

Per descarregar-vos el programa en format pdf cliqueu aquí.

Per sempre més, castanyada!

2009-10-31T14:01:00.005+01:00

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que inicialment se celebrava el dia de Tots Sants. Més recentment se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons (que no té res a veure amb l'americanització que se n'ha fet en dates més recents), prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

Aquí podem veure una imatge representativa d'una castanyera tradicional. Evidentment no té res a veure a com són els castanyers i castanyeres que ens podem trobar avui en dia als nostres pobles i ciutats.

En molts llocs, el dia de Tots Sants, s'organitzen rifes de panellets i fruita confitada. Antigament aquesta rifa l'organitzaven els confiters però en l'actualitat solen anar a càrrec de determinades entitats o associacions.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.

Sigui com sigui recordeu: de carabasses, segons com, ja en rebem tot l'any. Així doncs, per sempre més defensem la nostra castanyada!

Tothom a Perpinyà!

2009-10-30T16:05:00.000+01:00

La capital de la Catalunya del Nord serà escenari el proper 7 de novembre d'un conjunt d'actes en record de la firma del Tractat dels Pirineus, que ara fa 350 anys va suposar la cessió del Rosselló i part de la Cerdanya a França. La commemoració es planteja altament reivindicativa, però també festiva, coincidint amb la cloenda del Correllengua organitzat per la CAL.

Sens dubte és una bona ocasió per fer sentir la nostra veu, la veu de tots els Països Catalans!

Per a més informació sobre els autocars que Òmnium Cultural Baix Camp organitza amb sortida des de Reus cliqueu aquí.

Per a informar-vos sobre autocars amb sortida des d'altres ciutats cliqueu aquí.

Pandilleros, un concert o un musical

2009-10-29T22:59:00.005+01:00

Aquest dijous 29 d'octubre la Fundación Tony Manero presentava el seu darrer disc 'Pandilleros' al Teatre Bartrina de Reus.

Qui es pensés que assistiria a un típic concert de presentació d'un disc segur que ha canviat ben aviat d'opinió.

Passaven uns minuts de les 9 del vespre quan s'han apagat els llums del teatre i hem pogut veure, en la penombra, com els músics s'anaven situant en el seu lloc. Després d'interpretar el primer tema, instrumental, hem anat veient com el que podia semblar un concert agafava un format de musical. Però no penseu tampoc en un musical convencional, d'aquells en què els actors fan un paper protagonista mentre els músics resten en un segon pla a sota de l'escenari. A 'Pandilleros' músics i actors es conjuguen en un sol element que configura l'espectacle, ja que són ells, els músics, els qui, a més a més, esdevenen actors i ens transmeten les sensacions que viuen cadascun dels personatges que interpreten sense abandonar en cap moment el fil musical sobre el qual es va desenvolupant l'espectacle. Un fil reforçat amb els jocs de llum i el complement d'una pantalla situada al fons de l'escenari en la qual es projectes les imatges.

La música i la interpretació esdevé així una tragicomèdia gairebé real de diverses escenes de la vida al carrer, amb totes les coses bones que s'hi poden trobar i també amb totes les coses menys bones.

Ells mateixos ens diuen que han concebut aquest disc com la falsa banda sonora d'un musical inexistent, una barreja entre West Side Story, The Warriors i Perros Callejeros, amb escenes ambientades a l'extrarradi barceloní dels anys 70. A més a més, també han volgut fer un homenatge a la música funk en el cel·luloide.

Un espectacle que agradarà als seguidors del grup però també als qui, sense ser-ne fans incondicionals, ens agraden gairebé tots els estils de fer música.

Fundación Tony Manero - Los Peineta

Fundacion Tony Manero | MySpace Video

I ara un bloc de viatges

2009-10-29T02:52:00.001+01:00

Doncs sí. Tal com ho llegiu. Aprofitant la meva participació en el curs pilot a Facebook de la UOC 'Viatges 2.0: eines i recursos en línia' i tenint en compte que ens han encarregat als participants la creació de bitàcoles de viatges com un dels elements pràctics d'aquest curs, acabo de crear un bloc nou que tractarà exclusivament aquest tema, els viatges. I més concretament els viatges 2.0.

El bloc es titula 'Viatges 2.0: una nova manera de viatjar' i de moment només hi ha un post de presentació. Si voleu, podeu passar a veure'l clicant aquí.

COS 2009, Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual de Reus

2009-10-21T13:06:00.005+02:00

Des d'avui dimecres 21 d'octubre i fins el proper diumenge 25, arriba a Reus la 12a edició del Festival COS.

Un festival internacional de mim i teatre gestual que, any rera any, es consolida dintre del panorama cultural de la ciutat.

Si voleu visitar la pàgina web del COS 2009 cliqueu aquí.

Si us voleu descarregar el programa en format pdf cliqueu aquí.

Una llengua deixa d'existir quan deixa d'utilitzar-se!

2009-10-20T21:20:00.010+02:00

Transcric literalment el contingut d'un missatge que he rebut avui mateix per correu electrònic i que descriu una situació que malhauradament es repeteix massa sovint en la nostra societat.

El català a Custo Barcelona

El passat 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, acompanyada de dues amigues, la senyora Montserrat Margarit va entrar a la botiga que Custo Barcelona té a la plaça del Pi, número 2, de Barcelona, per comprar-hi dues samarretes.

Custo Barcelona, com sabem, és una empresa especialitzada en samarretes estampades molt atractives i singulars que han expandit el nom dels seus creadors, els germans Dalmau, a països com Espanya, França, Itàlia o Estats Units. Fins aquí, res a dir. L'enginy té èxit i ells, sense saber res del món de la moda -així ho diuen-, l'han aconseguit. El problema és que consideren que aquest èxit no sols els dóna dret a incomplir i menysprear la Llei de Política Lingüística de la Generalitat, sinó que també es dediquen a humiliar els clients que parlen en català, bo i exigint-los que ho facin en castellà.

Quan la senyora Margarit, després de mirar diverses samarretes, va agafar-ne dues i les va dur al taulell perquè les emboliquessin es va produir una situació insòlita a qualsevol país del món:

-Com que aquestes samarretes són per regalar per Nadal, si no anessin bé m'acceptaran que les canviï?
- Si habla así no la entiendo -va respondre l'encarregat.
- I no hi ha cap dependenta que m'entengui?
- Aquí no hay nadie que hable así.

Tot sentint-se impotent i humiliada davant de tothom, la senyora Margarit va contestar:

- Doncs no vull les samarretes, ja us les podeu quedar!
I mentre sortia, quan va veure que l'encarregat la mirava desafiant i burleta, va dir:
- Això no quedarà així!

Efectivament, la senyora Margarit s'ha posat en contacte amb l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat i ha denunciat Custo Barcelona pel tracte vexatori que va rebre i per incompliment de l'article 32 de la Llei de Política Lingüística, que en el seu punt número 1 diu el següent: 'Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya'.

Doncs bé, tots els catalans que es trobin en situacions similars haurien de fer com la senyora Margarit. Una altra cosa és la consideració que tot plegat mereix, ja que es fa palesa la més absoluta indefensió dels catalanoparlants en aquesta mena de situacions. Situacions que es compten per milers al llarg de l'any i que molt poca gent denuncia, perquè són majoria les persones que accepten ser vexades pel sol fet de ser catalanes.

Amb les agressions als catalanoparlants passa exactament el mateix que amb la violència de gènere. Les denúncies per agressió són només una petitíssima part dels milers que es produeixen al llarg de l'any. És a dir, que les xifres oficials emmascaren una realitat que ens diu que les agressions físiques o psicològiques a dones o les vexacions a catalanoparlants són un fet quotidià a Catalunya que no es denuncia a causa de la baixa autoestima de les víctimes.

Hi ha, tanmateix, un altre factor que encara agreuja més la humiliació pública del catalanoparlant -equivalent a una discriminació de caràcter racial-, i és la solitud amb que es veu obligat a afrontar les humiliacions que pateix. Cap client de la botiga, que era plena de gent, no va obrir la boca per defensar la senyora Margarit. Tothom callat, talment com si un esclau negre hagués gosat rebel·lar-se contra el bwana de torn i els altres esclaus el reprovessin amb la mirada.

UNA LLENGUA DEIXA D'EXISTIR QUAN DEIXA D'UTILITZAR-SE!

Participació en el 130è joc literari del Jesús Tibau

2009-10-18T12:57:00.003+02:00

Una vegada més (i ja en van 130) l'escriptor Jesús M. Tibau ens convida a participar en un dels seus jocs literaris de tipus creatiu. En aquest 130è joc literari hem d'escriure un relat curt, d'extensió entre 100 i 200 paraules, inspirat en aquesta foto:

Així que ja ho sabeu, poseu en marxa la neurona de la imaginació i animeu-vos a participar.

Aquesta és la meva participació en el 130è joc literari:

En quedar-se sola, la senyora Maria es va comprar aquell lloro tan vistós que havia vist a la botiga d'animals.

-Et diràs Pepet! -va dir a l'arribar a casa. I li va ensenyar com pronunciar el seu nom fins que el lloro no parava de dir Pepeet... Pepeeettt... Pepeeeeeettttt...

Va aprendre altres paraules. També sabia xiular tothom que passava pel carrer. Des del balcó, els feia girar el coll mirant cap amunt buscant qui xiulava.

Fins que, cansat de la monotonia, va sortir a fer un vol. Anava d'un balcó a l'altre observant i aprenent paraules noves que anava practicant aquí i allà.

Un dia, passejant per la barana d'un balcó, va sentir una cançoneta que parlava d'un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico. Aquell lloro de la cançó no quedava gaire ben parat. També va recordar haver vist la seva foto penjada pels carrers i va pensar que la senyora Maria el devia trobar a faltar.

Així que, reflexionant sobre el que li convenia més, va aixecar el vol cap al balcó de la seva enyorada mestressa. Al cap i a la fi tampoc s'hi estava tan malament.

Imatges de l'Alguer

2009-10-16T01:27:00.011+02:00

Vista des del Port

Carrers del centre històric

Campanar

Torre de l'Esperó Reial

Torre de la Polvorera

Accés a les Grutes de Neptú

Si voleu veure l'àlbum sencer (174 fotos) cliqueu aquí.

Escapada a l'Alguer

2009-10-10T18:48:00.003+02:00

Tenint en compte que el mes passat vaig estar uns dies tombant per Mallorca i que d'aquí a unes hores me'n vaig cap a l'Alguer, està clar que la cançoneta més adient que us puc posar és aquesta:

Cançó 'Des de Mallorca a l'Alguer' interpretada per la cantant algueresa Elena Ledda

Encara que tenint en compte la companyia aèria amb la que hi vaig i lo baratet que em surt (1 euro per trajecte), també podria posar aquesta entrevista en la qual el cantant alguerés Claudio Sanna diu, amb un cert toc d'ironia, que 'Ryanair pot salvar l'alguerés' en clara referència a una cançó seva titulada 'Santa mare llengua (Santa Ryan Air?)'.

En aquesta cançó, Sanna, tot repassant l'evolució de l'ús del català a Sardenya durant les últimes dècades, conclou que aquesta línia de baix cost de la companyia irlandesa pot garantir la pervivència de l'idioma a l'illa. La lletra de la cançó, inclosa en el disc 'Terrer meu', fa:

Mira tu si una companyia de baix costo
posarà a poc a poc totes les coses a posto
Santa santa santa
santa santa Ryan Air
salva l'alguerès
salva l'alguerès.

Ja us ho explicaré... Ens retrobem dimarts (i 13)

;)

Concert d'Anita Miltoff a Reus

2009-10-07T20:26:00.003+02:00

Dissabte passat, 3 d'octubre, en el marc dels actes de la VII Trobada d'estudiants dels Països Catalans, el grup Anita Miltoff va actuar a la plaça de les Peixeteries Velles de Reus. Prèviament també van actuar els reusencs Poker's.

Anita Miltoff és el grup guanyador de l'edició del 2008 del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música'. Això els ha permès enregistrar un primer disc que han titulat 'Gràcia'.

Divendres 25 de setembre van presentar el disc a la Sala Monasterio de Barcelona i el dia anterior al concert de Reus també van actuar a la Llotja de Música Urbana de Vila-real, a la Plana Baixa.

Aquest primer treball discografic porta el nom de 'Gràcia' (Edicions Singulars, 2009) en honor a la procedència del grup i per ser l'indret on s'ha escrit, compost, assajat i enregistrat. El disc l'ha enregistrat i produït l'Enric Espinet als Estudis Masamara, entre els mesos de novembre de l'any passat i el gener d'enguany, i l'ha masteritzat J.J. Golden a l'Estudi Golden Mastering de California.

El nom del grup és una personalització de la frase en hebreu 'amit a mil tof' que significa 'sóc un bon alumne', frase preferida per la joventut palestina durant l' Intifada; 'odi és el que ens heu ensenyat per tant som els vostres millors alumnes', per oferir més matisos van optar per la personalització i la dualitat d'un nom que no vol dir res i moltes coses a la vegada.

En aquest video podeu veure diversos moments del concert d'Anita Miltoff dissabte passat a Reus.

L'Enganxa't a la música ja té guanyador

2009-10-05T20:50:00.007+02:00

Gonçal, de Barcelona, ha resultat l'artista guanyador del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música', després del concert de la Gran Final celebrada divendres 2 d'octubre a la sala Suau de Reus juntament amb els grups Víctor Blanca & Les Claus de Jade i Smou Poc.

La proposta de Gonçal -alter ego de Gonçal Perales- és la d'un jove barceloní que va iniciar la seva carrera musical l'any 2006. Després dels dos primers treballs autoproduïts, 'Cançons hamburgueses' (2006) i 'Sol' (2007), Gonçal ens presenta 'Poble no identificat, un conte musical on es narren les aventures d'en Francesc Marcià'. Un espectacle que es tradueix a l'escenari amb tota la banda disfressada de marcians, tot seguint el fil conductor de l'esperpèntica figura del narrador.

En aquest video podeu veure un moment de l'actuació de Gonçal al Suau en el concert de la final del concurs.

I aquests altres vídeos corresponen a les actuacions que van fer els altres dos grups finalistes.

Víctor Blanca & Les Claus de Jade (Barcelona)

Smou Poc (Solsona)

Arriba la final del concurs Enganxa't a la música 2009

2009-10-02T00:04:00.007+02:00

Aquest divendres 2 d'octubre el Suau de Reus acollirà les actuacions dels tres finalistes del concurs de maquetes dels Països Catalans Enganxa't a la música.

Després dels concerts de semifinals que van tenir lloc els dies 21, 22 i 23 de setembre, el jurat va escollir els tres grups que passaven a la final, dels quals en sortirà el guanyador de la setena edició de l'Enganxa't.

Els tres finalistes, per ordre d'actuació, són: Víctor Blanca i Les Claus de Jade, de Barcelona; Gonçal, de Barcelona, i Smou Poc, de Solsona.

El guanyador de l'Enganxa't tindrà com a premi el finançament per a l'enregistrament, edició i distribució d'un disc, una gira de concerts promocionals i una campanya de difusió entre els mitjans de comunicació.

De fet, aquí a Reus portem uns dies força profitosos musicalment parlant. A les esmentades semifinals de l'Enganxa't que encetaven la setmana i amb la Festa Major de Misericòrdia pel mig vam tancar la setmana, dissabte 26, amb el multitudinari concert de comiat dels Whiskyn's que va aplegar milers de persones a la plaça del Mercadal.

Si voleu veure alguns videos tant de les semifinals del concurs com del concert dels Whiskyn's només cal que passeu pel meu canal de Youtube.

Es bo poder gaudir de música en directe i potser caldria que tots plegats ens conscienciéssim de la necessitat de donar suport no només a propostes consolidades sinó a qualsevol iniciativa que pugui sorgir. No costa res ampliar les nostres mires i la nostra cultura musical intentant descobrir o redescobrir què s'amaga en aquest món tan particular com és el món de la música. A partir d'aquí, hi haurà propostes que agradaran més i d'altres que agradaran menys i, òbviament, cadascú haurà d'aplicar el seu criteri per fer la tria que consideri adient.

Corren mals temps per a la cultura en general i per a la música en particular. Ahir mateix ens en posàven un exemple en aquest post. Per això, ara més que mai, és important que mostrem quines són les nostres necessitats d'oci i de cultura. I que ho fem assistint massivament a tots aquells actes que, malgrat alguns impediments i retallades, podrem seguir trobant pels carrers, places o locals.

I feta aquesta reflexió vull recordar també que a Reus acabarem la setmana novament amb música en directe. Serà dissabte a la nit, a les Peixateries Velles, en el marc dels actes de la VII Trobada d'estudiants dels Països Catalans, que actuaran els reusencs Poker's i els guanyadors de l'edició del 2008 de l'Enganxa't a la música, Anita Miltoff, que arribaran des de la vila de Gràcia per presentar el disc que porta com a títol el seu lloc de procedència 'Gràcia'.

L'endemà diumenge al migdia aquesta Trobada comptarà també amb l'actuació musical del cantautor tarragoní Josep Romeu.

Sense música la vida seria un error
Friedrich Nietzsche

Alegria... És Festa Major!

2009-09-24T10:04:00.007+02:00

Per descarregar el programa d'actes cliqueu aquí.

Comencen els concerts en directe de les semifinals del concurs Enganxa't a la música

2009-09-21T11:00:00.006+02:00

Els grups Amnea (Tarragonès), Antagònics (Vallès Occidental),Gonçal (Barcelonès), Marc Ràmia (Maresme), Smou Poc (Solsonès), Stock de Sons (Garraf), Víctor Blanca i Les Claus de Jade (Barcelonès) i Wantun (Baix Empordà) han estat les bandes seleccionades enguany com a semifinalistes del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música'.

Tots els grups han passat gràcies al criteri del Jurat, amb l'excepció d'Amnea i Smou Poc, que han esdevingut semifinalistes gràcies als vots del públic.

El Jurat de la setena edició del concurs està format pels músics Narcís Perich i Roger Benet, els periodistes Pep Blai i Jordi Pinyol i el promotor Pere Paixà.

Els concerts de les semifinals, d'entrada gratuïta, tindran lloc a la sala Suau (Reus) els dies 21, 22 i 23 de setembre, a les 10 de la nit. Pel que fa a la Gran Final, amb els 3 grups finalistes, se celebrarà el dia 2 d'octubre a la mateixa sala.

Cal recordar que el guanyador de l'Enganxa't tindrà com a premi el finançament per a l'enregistrament, edició i distribució d'un disc, una gira de concerts promocionals i una campanya de difusió entre els mitjans de comunicació.

L'ordre d'actuació dels semifinalistes del concurs al Suau és el següent:

DILLUNS 21
22:00 H SMOU POC (SOLSONA)
23:00 H AMNEA (TARRAGONA)

DIMARTS 22
22:00 H MARC RÀMIA (MATARÓ)
23:00 H GONÇAL (BARCELONA)
23:45 H ANTAGÒNICS (VALLÈS)

DIMECRES 23
22:00 H STOCK DE SONS (VILANOVA I LA GELTRÚ)
23:00 H VÍCTOR BLANCA & LES CLAUS DE JADE (BARCELONA)
23:45 H WANTUN (BLANES)

L'Enganxa't al Facebook:
http://www.facebook.com/group.php?gid=44619669949

També podeu trobar informació a:
http://www.terceravia.org/enganxat