La cerdanyola que ens mereixem

Un projecte esgotat

2009-10-16T09:00:00.001+02:00

Són moltes les veus que han sortit opinant sobre l’actual crisi política que viu Cerdanyola. La immensa majoria coincidim en la manca de responsabilitat per part de l’alcalde per poder governar la nostra ciutat; per tirar endavant un projecte inexistent que va néixer coix des d’un principi amb inusuals pactes, amb reiterades faltes de coordinació i enteniment amb el seu soci de govern, amb falta de lideratge polític...

Morral ha demostrat no saber estar a l’alçada d’una ciutat com Cerdanyola, els ciutadans li hem dit eleccions rere eleccions que no el volíem com alcalde, però ell ha preferit agafar-se al poder i fer tot el possible per mantenir-lo. El seu viratge al 2007 cap a la dreta més conservadora d’aquest país ja va ser la gota que va vessar el got: l’únic objectiu era discriminar i deixar de banda al partit majoritari de la ciutat. Ho va aconseguir i ara paguem les conseqüències; però la realitat, tot i que sigui crua pels interessos d’alguns, és que el senyor Antoni Morral ha estat incapaç de guanyar unes eleccions a la nostra ciutat.

Ara ICV-EUiA ens vol vendre un tipus de responsabilitat que mai ha sabut exercir, demanen diferenciar i anteposar els interessos de ciutat als partidistes...curiós, oi? Per què van amagar aquesta responsabilitat al maig del 2007? Per què el 16 de juny de 2007 la figura d’ Antoni Morral com alcalde era inamovible? Ara ens venen a parlar de responsabilitat? El senyor Morral ha sigut el més irresponsable de tot el nostre període democràtic i ha arribat a deixar un govern no tan sols dèbil i en minoria, sinó derrotat i finalitzat. Un projecte esgotat que només ha durat 6 anys.

Fan falta nous lideratges i un nou govern que tiri endavant tots els temes importants i imprescindibles que té la nostra ciutat per endavant. Cerdanyola ha de tornar a caminar amb tota la força i empenta que sempre l’ha caracteritzat, i és imprescindible que per seguir aquest camí, Morral deixi de ser alcalde immediatament.

Comunicat JSC davant la situació política actual

2009-10-05T08:25:00.000+02:00

Els joves socialistes de Cerdanyola, reunits en executiva d'urgència el passat dijous 1 d'octubre, i després de que el Primer Secretari del PSC i l'alcalde hagin fet les seves rodes de premsa, creiem oportú aclarir el nostre posicionament respecte a la situació actual cerdanyolenca a dia 1 d'octubre de 2009.

Des de la JSC creiem que l'Alcade ha demostrat la seva incapacitat per a gestionar i per a liderar la nostra ciutat. L'Alcalde Antoni Morral, ha deixat la ciutat en una situació d'ingovernabilitat i d'incertesa que els ciutadans i ciutadanes, i la ciutat de Cerdanyola, no es pot permetre en aquest moment de crisi. La ciutadania té dret a saber, des del mateix moment que l'alcalde va cessar la regidora Consol Pla de totes les seves responsabilitats, quina és l'intenció de l'alcalde per a poder continuar de forma estable el govern. Els dies passen i encara no ens aclareix res, al contrari, fa que la incertesa creixi amb rodes de premsa on escenifica l'intenció de salvar un pacte que no té cap futur.

Es per això que creiem que el futur immediat de la ciutat ha de passar per la dimissió de l'actual alcalde Antoni Morral. Reclamen que davant la seva incapacitat i davant la situació política en la que ha deixat la ciutat, presenti la seva dimissió com alcalde de la ciutat. El seu mandat es pot donar ja per esgotat.
Els darrers dies demostren que tota solució a la crisi política institucional passa per la responsabilitat del grup majoritari de la ciutat, el PSC. Partit al que els ciutadans van fer grup polític amb més regidors a l'Ajuntament. En aquest sentit ens remetem a les paraules del Primer Secretari del PSC, Victor Francos, que ha deixat clar aquest sentit de la responsabilitat que ha tingut, té i tindrà el PSC.

Volem, també, recordar que els ciutadans ja van votar el passat maig de 2007, i que totes les majories lògiques passaven per a que l'alcalde fos del PSC. Però Morral va ser capaç de pactar amb el Partit Popular d'Antonio González, per tal de continuar governant a qualsevol preu. No es pot governar a tota costa, amb pactes il·lògics i per sobre de la voluntat general de la ciutadania. Aquesta fragilitat inicial del govern s'ha demostrat i la paguem ara.

JSC Cerdanyola del Vallès

Pobre Itàlia.

2009-04-03T13:02:00.002+02:00

Avui El Periódico recull la notícia de la posada en funcionament d'un bus urbà a Itàlia exclusivament per a immigrants. Aquestes són les grans polítiques integradores del govern de Berlusconi; les polítiques de segregació racial que practica el govern de Il Cavaliere.

De nou, aquest "estimat" espanyolisme

2009-03-25T12:09:00.002+01:00

Antonio Nadal, qui fou fundador del PSOE a Màlaga, insultava ahir al President Montilla en una carta publicada al diari El Revolucionari. Algun cop he tingut la mala sort de llegir aquest pamflet que fa publicitat a l’Esglèsia Catòlica i a l’anticatalanisme. Un pamflet, suposadament, que representa a l’esquerra revolucionària de l’Amèrica Llatina...

El cas és que el senyor Nadal , defensor a ultrança del nacionalisme espanyol, té el privilegi d’insultar, no tan sols al President sinó també al conjunt de catalans; de barrejar als seus “suposats” companys socialistes de Catalunya amb altres conjunts de forces polítiques escorats al nacionalisme: ben lluny, espero i desitjo, del seu posicionament ideològic.

Caldria dir-li que vivim en una societat molt avançada, que els pensaments polítics de fa 30 o 40 anys queden enrere, i que aquest país, Catalunya, està suficientment preparat per tenir un president de la Generalitat nascut a Andalusia; però que Espanya seria incapaç d’acceptar un president d’origen català. Per què? Perquè encara queda molta gent com Antonio Nadal, instal·lats en la monotonia de l’espanyolisme ranci, que no fa res més que fer resurgir les ments anticatalanes d’aquells cercles extrems de la dreta del país.

Las voces que reclaman cambio

2008-12-08T01:12:00.004+01:00

Hace apenas dos días, en celebración por el aniversario de la Constitución de 1978, surgían de nuevo las voces que reclamaban cambios en la jefatura del Estado; y no por la descendencia del actual rey de España, sino por el cambio de modelo de Estado en este país.

Sin duda, estos 30 años han sido los más estables y de progreso que ha tenido España en muchos siglos. Sin duda, tenemos que estar orgullosos de todo el avance que ha hecho este país en muchos sentidos, pero la pregunta entre Monarquía o República va introduciéndose cada vez más entre la sociedad. ¿Es necesario un referéndum para que el pueblo español decida su propio modelo de Estado?

Mañana, aunque caiga en el olvido, se cumple el 77 aniversario de la Constitución republicana de 1931, Constitución con aspectos muchos más democráticos que la actual y basada en un régimen de igualdad diferente al de ahora.

La sociedad, como es lógico, avanza y con ello, lo tendría que hacer también esta Constitución. La derecha quiere hacer algunos cambios simbólicos, pero no querrá modificarla por respeto, sino por miedo. Miedo al cambio y al progreso de la gente. La derecha se apodera de los elementos de todos. Hoy leía: cambiar el Estado aconfesional por el laico radicalizaría aún más a Rouco Varela, el "Torquemada del inmovilismo constitucional": el inmovilismo, el “no” al cambio, a la renovación, al reciclaje.

¿Habría que modificar la Constitución acorde con la modernidad actual y con la España diversa y plural en la que vivimos?

Sí.

Obama si, i ara?

2008-11-05T23:21:00.010+01:00

Obama i Biden en la convenció demòcrata de Denver

Els EUA ja tenen nou president. Bé, fins el 20 de gener haurem d’esperar que Obama agafi el relleu a un dels pitjors presidents de la història dels Estats Units.
Un president que marxa per la porta del darrera amb una guerra il·legal (milers de morts, sense armes de destrucció masives, incrementant la inseguretat mundial, 1 bilió d’€ malmesos...) a la seva esquena i amb una crisis financera mundial provocada per les poc acertades polítiques econòmiques de l’Administració Bush.

Ha deixat un país en hores baixes; ha perdut moll en el seu lideratge mundial com a primera potència del planeta, ha deixat clar com no s’ha de governar un país d’aquestes característiques, amb un dèficit important (gens comparable amb el superàvit que va agafar del seu antecessor Bill Clinton). Obama té molta feina, ha de liderar un projecte polític i econòmic que no serà fàcil, però si crec que serà capaç. No serà fàcil perque Obama entra, com ja he dit abans, just en plena crisis econòmica per poder aplicar totes les seves propostes que portava al seu programa.

McCain per la seva part ha portat sempre al seu darrera la creu de Bush. És innegable que per molt que volia fugir del president, era impossible. La seva política no era gens diferent a les que han practicat als EUA fins avui dia, pel seu company de partit.

Els EUA necessitaven un canvi. Ara ja el tenen. Ara s’ha de saber liderar, i estic segur que sortirà endavant encara les adverses dificultats actuals.

Fa uns mesos, ja vaig escriure alguns articles mentre Obama i Clinton es disputàven la candidatura pel Partit Demòcrata. Ja vaig expressar que el meu desig era que un home jove, amb il·lusió, amb esperança de futur, i de raça negre pogués capitanejar el principal motor del món. Aquest matí m’aixecava molt aviat per seguir en directe els resultats, i poder veure si el meu desig es cumplia. Efectivament, s’ha cumplit. El dia ha sigut agotador però un esdeveniment com aquest no es viu cada any, ni molts menys.

Per últim, em quedo amb la roda de premsa del nostre president del govern, J. L. Rodríguez Zapatero amb les següents declaracions: "Els EUA tindrà al nostre país un amic i aliat fidel”.

Tant de bo fos així!

2008-10-16T00:17:00.003+02:00

El fascismo europeo se cita en el entierro de Haider
Le Pen, Mussolini, Bossi, veteranos de las SS y un hijo de Gadafi irán al sepelio.

Yo sé de uno que iría, pero alomejor le parece un coñazo. Es lo que tiene la derecha de este país, que no se cree ni ella misma.

UPN, esta vez, acierta.

2008-10-13T22:34:00.003+02:00

La formación Unión del Pueblo Navarro, partido que representa al PP en Navarra, está decidido a romper después de 17 años su alianza con el partido conservador.

El motivo crucial es la abstención del partido de Miguel Sanz a los presupuestos generales del Estado que están a punto de votarse en el Congreso. Así, Zapatero se alía con una fuerza prioritaria en Navarra, dando un portazo serio a la formación de Mariano Rajoy.
Y aquí, Miguel Sanz no se equivoca. Acierta. Alejarse de las políticas conservadoras y liberales del PP, pues así, abandona el radicalismo que el líder de UPN había llevado a cabo en la legislatura pasada. Y las últimas elecciones, tenían un significado claro. El PSN podía haber gobernado con IU y Nafarroa Bai, pero el PSOE lo vetó. A la larga, esa decisión tiene consecuencias positivas. El PSN es una formación que aspira a gobernar Navarra con mayoría como para no pactar con partidos partidarios del Plan Ibarretxe, hecho que significaría un paso atrás en derrumbar el plan soberanista y independentista del Lehendakari. Y aún más, ese pacto atrasaría, quizás, la aspiración de Patxi López por conseguir la Lehendakaritza.

Sin duda, hay que sacar valoraciones positivas de este cerrojo de UPN a Rajoy. Veamos que no tan solo es importante las dos abstenciones de UPN en los presupuestos generales, sino que es un paso más a que el PSN sea en unos años el partido dispuesto a gobernar Navarra.

A Galicia, el PP condemna.

2008-10-08T22:29:00.004+02:00

Fa unes hores, el Parlament Gallec ha condemnat el Franquisme, i la sorpresa ve per què el PP gallec ha votat a favor.

Aquesta iniciativa que portava el govern (PSdG i BNG) comporta eliminar tot símbol franquista dels carrers de Galicia, d'institucions i façanes d'edificis públics, i a més a més, col·laborar en l'identificació de tots els desapareguts durant la guerra civil.

He de dir, que la notícia m'ha sorprés molt. No tan sols per ser el primer cop que el partit conservador condemna la injusta dictadura, sinó que ho fes en terres gallegues, allà d'on era el dictador. I sense oblidar-nos del del seu fidel col·laborador, Manuel Fraga. Que haurà pensat? Aquell que va ser còmplice de moltes barbaritats.

D'això n'ha de treure partit el PP nacional, seguint l'exemple dels gallecs. No els hi aniria malament.

Ja és hora, després de més de 30 anys, que la condemna sigui extensiva, no només en una part del territori, sinó en tot el país.

Felicitats JSC!

2008-10-08T21:53:00.007+02:00

Avui tots estem de celebració: la Joventut Socialista de Catalunya fa 30 anys!

És que un dia com avui fa 30 anys neix la Joventut Socialista de Catalunya de la unió de tres organitzacions: La Joventut Socialista de Catalunya, el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i el Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya.

El dia 8 d’octubre, en els locals de l’Orfeó de Sants, va tenir lloc el Congrés Constituent de la JSC. Els delegats que hi assistiren, segons el Reglament del Congrés d’Unitat, estaven repartits d’aquesta forma: 100 delegats per la Joventut Socialista de Catalunya, 100 pel Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i 25 pel Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya. Així mateix, a la Mesa de presidència del Congrés, va haver-hi 3 presidents, 3 moderadors i 3 secretaris de paraula, representant a cada una de les 3 organitzacions.

Avui, 30 anys després, joves d’arreu de Catalunya creuen i participen en l’elaboració d’un projecte renovat… Avui, 30 anys després, podem dir que la JSC sempre ha estat una de les principals organitzacions polítiques juvenils, tant en numero d’afiliats com en el món municipal.

“TOTS JUNTS GUANYAREM EL COMBAT” aquest va ser el lema del I Congrés i de la mateixa manera hem de continuar avançant.

Salut i Socialisme!

Quédese Sr. González, quédese!

2008-10-08T15:02:00.001+02:00

Las declaraciones realizadas por el señor Antonio González, portavoz del PP en el Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès, criticando al portavoz socialista, Antonio Cárdenas, por haber aceptado un puesto de trabajo en Madrid, nos han parecido de una indecencia sin límites. Este señor es el vivo ejemplo de lo que no debe ser un político: concejal perpetuo, arrinconado toda su vida en la oposición (ahora con Morral parece que toca un poquito el poder) y capaz de arrastrarse y perder sus ideales (votó la investidura de Antoni Morral, que en teoría está a las antípodas de su ideología) por un sueldo de 3.500 euros al mes con dedicación exclusiva, lo que supone un coste anual de 50.000 euros.

Se ha permitido el lujo de hablar en nombre de los militantes socialistas, afirmando existir una lucha interna en el PSC local entre españolistas y catalanistas: pero, ¿qué sabe usted señor González? No tiene ni idea y se permite el lujo de hablar desde el odio y la envidia al PSC y al señor Antonio Cárdenas: al primero, porque es el partido que ha ganado todas y cada una de las elecciones que se han celebrado en Cerdanyola (mientras la derecha rancia y obsoleta que usted representa va de fracaso en fracaso) y es el partido que mejor representa a nuestra ciudad; y al segundo, por tener el talento necesario y la capacidad para que le ofrezcan puestos de trabajo de altísima responsabilidad, cosa que a usted dudamos le ofrezcan. Qué triste debe ser actuar simplemente por odio, rencor y un sueldo: piénselo.

Para más inri, desconoce el funcionamiento interno del partido y también se permite opinar: comenta que los y las socialistas tenemos que hacer un Congreso Extraordinario para afrontar la crisis. Se lo vamos a explicar señor González, atienda: los días 18,19 y 20 de julio se celebró el 11º Congreso del PSC, en los tres meses siguientes hay que realizar los congresos o asambleas de federación (la realizamos el 4 de octubre) y, finalmente, en los tres meses siguientes se renuevan los órganos de agrupación en congreso o asamblea. Así lo marcan nuestros estatutos, no estaría mal que si tanto le interesan, al menos se los lea. A la JSC de Cerdanyola del Vallès los del PP no nos interesan en absoluto y, por tanto, jamás haríamos una declaración en este sentido, ni nos meteríamos en asuntos internos de otros partidos.

En definitiva, no le vamos a decir aquello que tanto le sonará de “váyase señor González”, nosotros le vamos a decir “quédese señor González”. Es una suerte para la izquierda de nuestra ciudad que usted siga al mando de un partido como el PP. No dé paso a gente nueva, continúe arrinconando a sus regidores, que han demostrado tener un talante bien distinto al suyo, de esta manera el PP de Cerdanyola continuará teniendo el apoyo tan paupérrimo elección tras elección. Se lo vamos a decir una vez más: “quédese señor González, quédese”. La izquierda real de esta ciudad se lo agradecerá.

JSC Cerdanyola del Vallès

Aquest home no hi cap en aquest país

2008-10-06T21:37:00.003+02:00

"El franquisme va obrir el major període de pau de l'Espanya contemporània"

Montilla en Seat

2008-09-26T17:05:00.003+02:00

Ahir, el Secretari General d'UGT de Catalunya Pepe Álvarez, escrivia al seu blog la possibilitat de que el president del govern, José Montilla utilitzés la marca Seat al seu cotxe oficial. Ja ho fan tant Merkel, a Alemanya, amb cotxes de Mercedes i Volskwagen i Sarkozy amb Citroën, Renault i Peugeot.

Aquesta mesura comportaria, encara que sigui molt mínimament, un cert bon comportament amb les empreses del nostre país ara que estem en moments de crisis. I no tan sols aplicable al president i a les màximes autoritats, sinó també a tota la classe política tan catalana com espanyola.

Crec de veritat que seria una bona conducta, que al cap i a la fi, no solucionarà cap problema econòmic ni social, però el que si faria és donar confiança al sector, promocionant-lo i en definitiva, fent un bon ús dels productes nacionals, que ara bona falta fa.

Sóc inculte i analfabet.

2008-09-26T01:13:00.002+02:00

Fa uns dies, Carles Bonaventura escrivia un article al porta digital e-noticies. Fins al moment, mai havia llegit cap article seu, però de ben segur, que és l’últim que llegeixo.

La setmana passada, el Centre d’Estudis Sobiranistes feia públiques unes enquestes sobre si Catalunya era partidària de la Indepèndencia o no; amb el resultat de que un 35% dels enquestats mostraven la seva conformitat.

Però el problema de l’article no és això, que també, sinó la falta de responsabilitat que té aquest home contra la joventut catalana. Manifesta que l’espanyolisme al nostre país va lligat amb el nostre grau d’incultura, degut, sobretot, a les mancances que té el nostre sistema educatiu. I no tan sols això, sinò que ens qualifica de manera insultant: apàtrides, incultes i analfabets. Per què? Per no creure en la Independència? Doncs, prefereixo ser un ignorant incult. Així de clar.

Representa aquest home, militant del Partit Republicà Català, a més dos milions de persones del nostre país? Ho dubto molt. Si fos així els resultats electorals tant en autonòmiques com en eleccions generals no serien els que són.

Espanyolisme vol dir incultura només per portar la samarreta de la Selecció Espanyola pel carrer. I aquells que porten la catalana? Són tots cultes? llicenciats i amb màsters?
Ser catalanista, no vol dir ser independentista. Creure en Catalunya com a país defensant la seva llengua i cultura, no vol dir independentista. Creure que Catalunya pot avançar amb més autogovern, no vol dir independentista. I tot això, si que ho representa la majoria d’aquest país.

On ens situem, segons ell, tots aquells que ens sentim tant catalans com espanyols? Que defensem el nostre país dins d’un Estat Federal plural i divers?

Y llegaron los 21...

2008-09-09T09:56:00.003+02:00

Bien, hoy me permito renovar para mí mismo, pues no se cumplen años todos los días. Los 21 ya han caido y sin darme apenas cuenta.

La verdad es que los años van pasando y la vida no para ni un solo momento, pero el disfrutarla al máximo es, sin duda, un reto que por ahora va en el buen camino.

Salud!

¿Se abren o se cierran heridas?

2008-09-03T17:27:00.002+02:00

Estos días es noticia la investigación sobre los desaparecidos del Franquismo llevada a cabo por el juez Garzón. Y la derecha no ha tardado en salir.

Sin duda, esta investigación demuestra que la Transición no se cerró completamente hace 30 años. El período de la Transición significó la unión y la esperanza para el futuro, pero no el olvido. El olvido de cientos, de miles de familias que perdieron a seres queridos durante la guerra civil y durante la postguerra por defender el derecho más universal que existe: la libertad; y que ahora, se intenta saber cual es el paradero de tantos fallecidos.

¿Qué heridas se abren? No se intenta buscar culpables, ni remover la historia, ni la guerra, ni la dictadura que todos conocemos; tan solo es el privilegio de devolver ese derecho a las familias afectadas. Derechos truncados durante 40 años de atentados y fusilamientos contra la población civil y contra la humanidad. Derechos que la derecha rancia y asquerosa de este país no devolvería jamás. Derecha que proclama a cuatro vientos su posición más alejada de la ciudadanía, y que demuestra, una vez más junto a la Iglesia española, que nunca condenarán la represión franquista.

No se vuelve al pasado, en absoluto. Se cierra una pequeña parte del pasado. Gracias también a la aprobación de la Ley de la Memoria Histórica llevada a cabo por este gobierno y por las fuerzas políticas progresistas y que permite, 70 años después, llevar a cabo investigaciones de tal magnitud.

Por tanto, solo me queda felicitar a la Justicia por esta iniciativa que espero y deseo que llegue a buen puerto.

Les vacances arriben a la seva fi

2008-08-25T12:02:00.013+02:00

La fi de les vacances ja es comença a veure. Només resta una setmana per l’inici de la nostra estimada rutina.

Ara bé, l’estiu ha sigut aprofitat al màxim. Com ja vaig explicar a l’últim post, he passat uns deu magnífics dies a La Toscana amb cinc grans amics. De fet, ha sigut el tercer cop que viatjava a Italia però aquest any ha sigut el més sorprenent.
Agafàvem l’avió direcció Milà i des d’allà un recorregut de gairebé 3000 quilòmetres en cotxe visitant ciutats com Genova, Pisa, Florencia, Siena, Castiglione del Lago, Perugia, Arezzo, Ravenna, Bolonia i de nou, Milà.
Veure els pobles petits, gairebé amagats a La Toscana, no té preu. Són uns paissatges totalment increíbles i difícils de veure per cap altre lloc.

Els 5 i la fotògrafa abans de marxar

La plaça d'Arezzo on es va realitzar "La vida es bella"

A la plaça principal de Siena

Al tornar, canvi de maletes, i direcció al meu estimat poble de Tossa de Mar per descansar, com cada estiu i també durant la resta de l'any i esgotar els últims dies de vacances; que haguessin sigut més si no m'esperessin 2 exàmens de recuperació al setembre.

Des de la platja de Tossa

Vacaciones

2008-08-05T17:36:00.003+02:00

No es que vaya a ver la película, ni que me guste la actriz, ni las flores…Sino que, como dice el título, a partir de esta noche pasaré los próximos 10 días bajo el sol de La Toscana. Espero que el sol no sea tan fuerte como el de estos días por aquí, pero parece que va a ser algo imposible.

A la vuelta y lo que queda de mes, Tossa de Mar será el lugar, como cada año, de descanso y de agotar los últimos días de vacaciones.

¿Qué pasó con el Cuatro Vientos?

2008-08-02T22:46:00.002+02:00

Hoy se celebra del 75 aniversario de un vuelo desconocido para mí hasta ahora: el primer vuelo que cruzó el Atlántico (Sevilla- Camagüey), el vuelo del Cuatro Vientos.

Dos expertos en la aeronáutica pusieron todo su empeño en cruzar el gran océano y volcarse en la aventura que, en aquellos años, estaba considerada entre vida o muerte.

Mariano Barberán y Joaquín Collar, catalán de Figueres, pusieron rumbo inicialmente a La Habana. El vuelo que se prolongó unas 39 horas, algo impensable en estos tiempos, no llegó a su destino por falta de gasolina y aterrizó en Camagüey; una ciudad cubana que esperó ansiosa la llegada del Cuatro Vientos.

A partir de ahí, decidieron seguir la ruta haciendo paradas en La Habana y en México, pero el destino se truncó en su camino y el avión desapareció días más tarde antes de llegar a la costa mexicana. Hasta el día de hoy, todo está lleno de leyendas e incógnitas de cual fue su paradero, pero sí que hay que destacar la gran labor de dos personas que en 1933 decidieron arriesgar sus vidas para realizar algo histórico, y que hoy, sin embargo, escasos medios hacen referencia a su logro.

Un blog explica toda la trayectoria del Cuatro Vientos y que os animo a leer con interés.

Gran discurs, Primer Secretari!

2008-07-25T00:28:00.003+02:00

A la clausura de l'XI Congrés del PSC del passat cap de setmana, el Primer Secretari i President de la Generalitat va ser contundent davant el President del Govern Espanyol i ferm davant Catalunya. Va fer un discurs totalment engrescador, mirant al present però també al futur, optimista i positiu, ple d'ilusions per defensar el nostre país.

I per això, us penjo el vídeo que ho reflexa.

Endavant Primer Secretari!

Endavant President!

.

El risitas

2008-07-22T22:56:00.002+02:00

Hoy cuelgo un vídeo que hace tiempo vi por internet, y que se que algunos ya estábais esperando a que lo colgase!

La verdad es que no tiene desperdicio!!!

.

Post Congrés PSC (IV)

2008-07-21T16:44:00.002+02:00

Felip Puig torna a carregar contra el PSC i contra el seu reelegit Primer Secretari, José Montilla.

Les declaracions de la setmana passada del dirigent nacionalista sobre el català del president de la Generalitat, l’han deixat en evidència la resta de partits catalans. La seva ràbia contra tot allò que sigui socialista va augmentant, cada vegada que el PSC dona encara més impuls al Catalanisme. La resposta del President no es va fer esperar: I jo ho faig i ho faré. Espero, a més, fer-ho cada dia millor. Continuaré aprenent i continuarem avançant.
I vull que tots els catalans i catalanes fem servir cada dia més i millor la nostra llengua.
(per tant, de lliçons de català, les que calguin..., de lliçons de catalanisme, cap ni una!...)

Les seves declaracions són del tot pròpies de CiU, un partit que no accepta a aquells que estiguin aprenent la llengua i tots aquells que fan un esforç dia a dia per intentar millorar-la. I com va dir Pujol, i Carod ens ho va recordar: Més val parlar malament el català que no parlar-ho, perquè aquells que ho parlen malament algun dia acabaran parlant-ho be, mentre que els que no ho parlen, no ho parlaren mai.

Per aquest senyor, en política, tot s’hi val. Fa mesos dient que el PSC no te dependència respecte Madrid (ciutat que agrada molt a CiU), i quan marquem distàncies amb el President Zapatero, exigint el cumpliment de l’Estatut i del finançament, ens acusa d’amenaçar-lo per la frase de: “quien te quiere te hara sufrir.”

Avui, Puig comenta que perquè serveix el PSC. Sincerament, ens podem anar acostumant a declaracions similars d’aquest personatge d’ara en endavant, mostrant així el seu nacionalisme més pur i ranci de Catalunya, excloent i sectari.

Encoratjo a aquest personatge a treballar pel seu partit, que molta falta els hi fa: Un partit, CiU, apartat totalment dels ciutadans, dels seus desitjos, dels seus interessos, i dia rere dia ho anem veient.

.

Congrés del PSC (III)

2008-07-20T22:17:00.003+02:00

Avui ha acabat l’11è Congrés del PSC amb una sensació excel•lent. La veritat és que el Congrés ha sigut agotador. Pensava renovar més sovint, peró el cansanci i el poc temps, m’ha sobrepassat.

Cal destacar dos aspectes principals:
-Nou President: Isidre Molas s’alça amb la Presidència del Partit després de la marxa de Pasqual Maragall. Actualment, Vicepresident del Senat i un dels històrics i fundadors del Partit dels Socialistes. Amb això, cal dir que l’executiva manté al càrrec a una persona que representa al complet el catalanisme pur d’esquerres d’aquest país.
-Nova Executiva: El nucli dur del partit es manté, Montilla, Iceta, De Madre i Zaragoza. Cal dir que es mereixen tot el respecte per continuar a la direcció pel seu treball i esforç i pels seus èxits al capdavant del partit. També destacar dos personatges imprescindibles, entre d’altres, que deixen l’executiva com Josep Borrell i Raimon Obiols; aquest últim presidirà la Conferència Oberta per a la Catalunya del Futur.

En aquest congrés, el PSC ha girat encara més la seva vocació catalanista i d’esquerres d’aquest país: el partit referent progressista i federalista de Catalunya. Un PSC més fort que mai. Ens trobem en un moment històric pel nostre partit, essent clau pel desenvolupament de l’Estatut de Catalunya; govern que ha deixat clar que no acceptarà un finançament insuficient com el que ens han ofert fins al dia d’avui. Tant Castells com Montilla, i com els propis delegats del congrés, han deixat clar que s’ha de cumplir íntegrament, paraula per paraula l’estatut, una llei aprovada a tots dos parlaments i refrendada pel poble català. Zapatero, convidat avui, també s’ha referit al tema estatutari i ha dit que hi haurà acord entre els dos governs.
José Blanco ho va dir també a la inauguració del Congrés: El govern central cumplirà amb la seva paraula donada i el finançament serà tal qual hi és a l’estatut.

Montilla també s’ha referit a les lliçons de catalanisme de CiU al PSC. Amb tot l’encert, el primer secretari ha dit que lliçons cap ni una, i amb tota la raó. El catalanisme no se’l fa propi cap partit, sinó tots aquells que es vegin reflectits en ell, sense exclusió, sinó integrant. CiU i el senyor Mas han de saber que no hi ha casa més gran que la Catalunya dels set milions i mig.

Avui també s’han referit al Congrés els diferents partits catalans: la sorpresa ha sigut quan Jordi Guillot (ICV) fa unes declaracions dient que el PSC ha tornat a donar un gir a la dreta i ells segueixen donant pas a l’esquerra. Em sembla que aquest senyor ha fet aquestes declaracions sense racionalitzar una mica abans de parlar.
Ha comentat també que en aquest congrés el PSC ha retallat molt les politiques socials.
He estat reflexionant només un moment i la veritat és que a aquest senyor, sincerament, no sabia el que deia en aquestes declaracions. Ho dic, perque en aquest congrés, ha sigut el congrés on s’han donat prioritat a les polítiques dirigides cap als més febles, polítiques socials per tots/es els ciutadans de Catalunya.
És més, Jordi Guillot va intervenir a la inauguració del Congrés i va dir tot el contrari: i va elogiar el catalanisme i el que representa el PSC a l’esquerra del país.
Tot curiòs, la veritat.

En definitiva, moltísimes reflexions optimistes i positives d’aquest 11è Congrés del PSC i que no podrien explicar-se totes en aquest el post.

Estic orgullós de pertànyer a aquest gran partit que és el Partit dels Socialistes de Catalunya, orgullós també de la seva gent, jove i no tan jove. La veritat, tot s’ha de dir, el Congrés ha tingut moments molt emotius com el viscut aquesta tarda amb la visita del proper lehendakari basc, Patxi López. (M’hagués agradat molt escoltar-lo avui)

A partir d’avui, quatre anys per endavant, per conseguir ser el partit majoritari dels ciutadans, per conseguir el major desenvolupament del país, per marcar les pautes del catalanisme allà on s’hagi de defensar, tant sigui a Espanya o a Europa, amb el nostre model federalista i europeista, progressista i catalanista, on hi caben tots els catalans hagin nascut on hagin nascut.

Avui ben clar: Visca el PSC!!!

.

Congrés del PSC (II)

2008-07-18T16:38:00.002+02:00

Aquest matí, passades les 11h, començava l’11è Congrés del PSC al Palau de Congressos de Catalunya.

José Zaragoza, Secretari d'Organització del PSC, donava la benvinguda a tots els delegats assistents, que han anat arribant a mesura que avançava el matí; d’altres, com jo i uns quants més ja hi erem allà a les 10h.

Posteriorment, els parlaments han sigut molt diversos: Joan Coscubiela (CCOO), Josep Maria Álvarez (UGT), Carme Valls( CpC), Jordi Miralles (EUiA), Jordi Guillot (ICV), Joan Ridao (ERC), Jose Blanco (PSOE) i Manuela de Madre (PSC), entre d’altres associacions i organismes públics d’arreu del país. També hi eren Xavier Trias (CDC), Josep Maria Pel•legrí (UDC) i Jordi Cornet (PPC), sense intervencions.

A les 16h es presenta l’informe de gestió de l’Executiva Nacional i la constitució de les Comissions, que començaran demà a primera hora, i això ja serà una altra història.

.

¿Se equivoca Ibarretxe?

2008-07-16T18:17:00.003+02:00

Ibarretxe quiere tensar las líneas políticas del juego democrático de este país. Así lo decide él mismo.

La consulta soberanista de Ibarretxe quiere eludir el principio básico de todo país en democracia y además, enfrentar no tan solo a las personas, sino también a su territorio, un territorio que es uno más de esta España diversa y plural. Eso es lo que quiere Ibarretxe, enfrentamiento entre los diferentes territorios del país.

Tiene razón en una cosa: los españoles no podemos decidir por los vascos, siempre y cuando sea dentro de su autonomía, pero sí podemos decidir cuando afecta fuera de sus fronteras; cuando ataca a la legitimidad del Estado de Derecho: cuando impone una consulta sobre el derecho a decidir (un referéndum en toda regla), no tan solo sin el apoyo del Gobierno, también sin el apoyo de algunas fuerzas políticas del País Vasco (que representan, como mínimo, a la mitad de sus habitantes), en un ambiente político desfavorable (ETA continua matando), cuando el PNV sigue en su deriva de apoyo ciudadano (la última encuesta daba una victoria electoral al PSE), incluso algunos sectores importantes de su mismo partido reclaman que deje este camino, como el alcalde de Bilbao: en definitiva, cambiar por si mismo y con su riesgo los principios constitucionales por los soberanistas.

Recordemos también que su consulta vive gracias al apoyo minoritario del Parlamento Vasco, con votos incluidos del PCTV y excluyendo como he dicho, tanto a PSE como PP.
¿Qué pretende Ibarretxe? Por ello, me ha sido interesante colocar una encuesta invitando a todos a que expresen su opinión sobre el Referéndum (que esperemos que el TC rechace)

Por eso también, os recuerdo las dos posibles preguntas que conlleva la consulta:
1. ¿Está usted de acuerdo en apoyar un proceso de final dialogado de la violencia si previamente ETA manifiesta de forma inequívoca su voluntad de poner fin a la misma de una vez y para siempre?.
2. ¿Está usted de acuerdo en que los partidos vascos sin exclusiones inicien un proceso de negociación para alcanzar un acuerdo democrático sobre el ejercicio del derecho a decidir del pueblo vasco y que dicho acuerdo sea sometido a referéndum antes de que finalice el año 2010?