EL BLOC DE NOTES D'EN TONI

Avui dia de reis a les 7 de la tarda representació de "Els Pastorets de Mataró"

2010-01-06T00:16:00.000+01:00

TEMPORADA 2009-2010

26 de desembre de 2009, a les 19 h oferta 3x2
27 de desembre de 2009 a les 17 h
3 de gener de 2010, a les 17 h
6 de gener de 2010, a les 19 h
9 de gener de 2010, a les 19 h oferta 3x2
10 de gener de 2010, a les 17 h
17 de gener de 2010, a les 17 h
23 de gener de 2010, a les 19 h oferta 3x2
24 de gener de 2010, a les 17 h
31 de gener de 2010, a les 17 h

INFORMACIÓ I RESERVA DE LOCALITATS
Al telèfon 93 790 12 13
Sra. M. Rosa, de 5 a 8 de la tarda

Al telèfon 93.790.85.02
en horaris de taquilla

VENDA DE LOCALITATS
A la taquilla del propi teatre:

Els divendres i dissabtes, de 8 a 9 del vespre
El dia de la representació, de 2/4 d’1 a 2 del migdia
Una hora abans de cada representació

PREU DE LES LOCALITATS
Llotja 12 €
Platea 12€
Amfiteatre 9 €

ADREÇA DEL TEATRE
La Riera 110-120
08301 MATARÓ (El Maresme)
Telf. 93 790 85 02

Els Pastorets posen punt i final a l'etapa Blanch

2010-01-06T00:15:00.000+01:00

www.capgros.com
25 de desembre de 2009

Antoni Blanch dirigeix per tercer i últim any aquest clàssic nadalenc, les regnes del qual aniran a parar a les mans de Josep Rodri el 2010

per V. B.

"Crec que hem aconseguit plasmar a escena uns Pastorets tal i com a mi m'agraden”. Així ho afirma Antoni Blanch, director per tercer i últim any dels Pastorets de Mataró, que s'estrenen com és habitual per Sant Esteve a la Sala Cabañes. Passades les festes nadalenques, Blanch deixarà pas a Josep Rodri, que assumirà la direcció de l'espectacle a partir del curs vinent. D'aquesta manera, Blanch compleix un cicle de tres anys que li ha permés consolidar la seva particular idea dels Pastorets. “Volíem una obra que agradés a tota la família, als nens i nenes, als germans grans, als avis i a les tietes”, destaca. El director considera que l'any passat “ja es va plasmar” aquesta imatge, i que aquest tercer any toca la “consolidació” plena. De fet, des de que Sala Cabañes va optar per establir cicles de directors per al gran espectacle nadalenc mataroní, a mitjan anys 90, Blanch ha estat el primer en fer-lo de tres anys.

Malgrat l'esforç que suposa coordinar aquest multitudinari projecte, en el qual hi prenen part al voltant de 350 persones de manera desinteressada, el director assegura que s'ho ha passat “la mar de bé”. “Si miro enrere, la veritat és que el balanç és totalment satisfactori”, destaca. Tot plegat és possible, tanmateix, per l'esforç de tots els participants de les 10 funcions que se'n fan cada any, en especial de l'equip directiu que acompanya Blanch, format per Gemma Sancho en la direcció musical, Dúnia Roig a les coreografies i Miquel Ros coma cap tècnic. “Si haguéssim de fer una llista d'agraïments, no acabaríem mai”, constata Blanch.

La voluntat de consolidar el “projecte Blanch” farà que tan sols els espectadors d'ull clínic notin les diferències respecte als Pastorets de l'any passat. “Tot i que hi ha alguns petits canvis, bàsicament actors i actrius nous, mantenim la línia dels darrers dos anys”, destaca. Els Pastorets, al cap i a la fi, no es caracteritzen per ser un espectacle novedós. Tothom que hi va coneix l'argument, sap qui són els bons i els dolents, i com acaba la funció. L'espectador no es planta a Sala Cabañes com si anés a una estrena, sinó que recorre a una tradició nadalenca, a Mataró tan arrelada com la cavalcada dels Reis Mags, l'escudella i els torrons i neules de les grans pastisseries locals. És per això que l'obra és Patrimoni Cultural de la Ciutat des de l'any 1981.

L'espectacle es podrà veure entre el 26 de desembre i el 31 de gener, al llarg de 10 funcions. L'any passat hi van assistir un total de 4.082 persones, xifra que es pretén igualar o superar aquesta temporada. Milers de persones que no es poden resistir a veure representat, un any rere l'altre, el conte escrit per Ramon Pàmies, amb música dels mestres enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer, i que a Mataró es porta a l'escenari des de 1916.

De Blanch a Rodri
Blanch deixarà la direcció dels Pastorets i el relleu passarà a mans de Josep Rodri, un dels noms més destacats del teatre mataroní. Rodri coneix els Pastorets a la perfecció, com a “home de la casa” de Sala Cabañes. De fet, de ben petit hi va participar, quan encara es representava l'obra a La Saleta, fent de Nen Jesús o de Benjamí. La seva trajectòria en el món cultural i teatral és de sobres coneguda, especialment gràcies a muntatges com Morir a Bagdad, Violències o Làcrima, tots ells estrenats amb èxit a la seva ciutat.

Dissabte 26. Primera funció. A les 7 de la tarda a la Sala Cabañes.

El Teatro Villamarta tendrá para 2010 un presupuesto de 4,6 millones

2010-01-06T00:11:00.000+01:00

www.diariodejerez.es
19 de desembre de 2009

Pese a la coyuntura económica, la fundación apuesta por mantener el Festival de Jerez con el mismo número de actuaciones · El Centro Lírico del Sur visitará Murcia por primera vez, además de Málaga
Redacción / Jerez Actualizado 19.12.2009 - 12:11
zoom

Una imagen del ballet ‘El Cascanueces’, que será representado en el Teatro Villamarta el 4 de enero

Los patronos de la Fundación Teatro Villamarta aprobaron, en su reunión ordinaria celebrada ayer, el Plan de Actuación para el año 2010, que contempla un presupuesto equilibrado de 4.646.000 euros. Asimismo, la reunión del patronato del teatro jerezano -presidida por la delegada municipal de Cultura y Fiestas, María Dolores Barroso- dio el visto bueno a las líneas generales de programación del próximo año.

Barroso quiso agradecer a la directora y al equipo técnico su labor. "Estamos muy contentos y satisfechos -dijo- porque creemos que Jerez tiene una propuesta de programación y un proyecto de la fundación muy interesante y muy válido para toda Andalucía, así como una apuesta decidida para la creación de público".

Por su parte, Isamay Benavente, directora-gerente de la Fundación Teatro Villamarta, dijo que, a pesar de la coyuntura económica, "estamos intentando mantener todo el proyecto en sus líneas fundamentales. En 2010 el Villamarta seguirá apostando por mantener el Festival de Jerez con el mismo número de actuaciones, el Centro Lírico del Sur visitará Murcia por primera vez, además de Málaga. Estamos insistiendo mucho en la salida exterior de nuestras producciones".

Apuntó que el próximo año será "difícil", pero aseguró que "lo afrontaremos con todos nuestros recursos, fuerza y ánimo; con una programación que consolidaremos contando para ello con los grandes nombres de la escena, los grandes musicales y los contenidos de siempre".

La directora del coliseo jerezano añadió que este esfuerzo en la gestión se está reconocimiento fuera de nuestras fronteras y constituye "un lujo a nivel nacional".

El presupuesto aprobado para el próximo ejercicio se destina, en su mayor parte, a una programación de contrastada calidad y diversidad de géneros musicales y escénicos. Esta singular oferta seguirá ofreciendo lírica y conciertos, además de un certamen como el Festival de Jerez centrado en el baile flamenco y español, sin olvidar las producciones propias y sus correspondientes giras.

El Plan de Actuación de 2010, a nivel artístico, volverá a contar con grandes actores y compañías del panorama teatral como Tricicle. En el último trimestre del próximo año, el Teatro Villamarta continuará formando parte de la gira nacional de los musicales que triunfan en las principales ciudades. Tras 'Mamma mía!', en septiembre le tocará el turno a 'Grease'.

La programación del coliseo jerezano en 2010 se inicia en enero con la ópera 'Don Giovanni' de Mozart La amplia oferta de espectáculos de este periodo incluye, entre otros atractivos, la puesta en escena del primer título lírico de Wagner -'El holandés errante'-, la presencia de la compañía Animalario con 'Urtain', el Ciclo Copla del que forma parte destacada Lolita, Pasión Vega y Poveda y la zarzuela 'La canción del olvido'.

el Teatre Lliure en otoño

2010-01-06T00:08:00.001+01:00

www.elpais.com

2 de gener de 2010

El director del Teatre Lliure, Àlex Rigola, dirigirá el espectáculo con el que se inaugurará el Teatre Lliure de Gràcia la última semana de septiembre de 2010. El texto, que prefirió no desvelar, está escrito en la década de 1950 por un maestro dramaturgo estadounidense. Según señaló Rigola, las obras tendrán que estar acabadas en julio porque necesitarán entrar a hacer los ensayos como "conejillos de Indias" para probar las nuevas instalaciones. La primera fase de las obras ya está acabada. Era "la más preocupante" porque se estaban manipulando paredes sin cimientos, explicó Rigola. Uno de los grandes cambios, que no serán muchos, se situará en la escalera del Lliure, un emblema que se vestirá con una instalación del pintor y escenógrafo Frederic Amat, patrón del teatro.

igola lleva siete temporadas al frente del Teatre Lliure y, cuando cumpla la octava, asegura que no se presentará porque "tiene que llegar otro que escoja a sus directores; no puede ser siempre para los mismos", afirma. "Es el mejor lugar en el que puedo estar: en mi ciudad y en el teatro más envidiado de España por su libertad", aseguró, pero cree en la necesidad de no enquistarse en un cargo ni en ceder espacios por amistad: "No creo en el café para todos. Al llegar al Lliure, lo cerré a unos cuantos, no han pasado todos los que han querido". A su sucesor, le manda un aviso: "Tendrás más malos momentos que buenos con tus compañeros de profesión. Elegir a unos implica no dar visibilidad a muchos otros. Es algo muy serio, y yo nunca he querido hacer la elección solo, sino con un equipo de cinco consejeros".

El Grup del Teatre Principal de Valls estrena una nova versió dels Pastorets amb més actors i que aposta pel teatre gestual

2010-01-05T00:12:00.002+01:00

www.elpunt.cat
27 de desembre de 2009

VALLS - A.E
Foto: J.C.LEÓN.

El Grup del Teatre Principal (GTP) recupera per a la nova versió dels Pastorets de Valls textos dels primers anys de l'etapa més recent i aposta clarament pel teatre gestual, una modalitat en la qual és especialista l'actor Aleix Vallverdú, que afronta en solitari la direcció de l'espectacle, en què ha tingut al costat en l'elaboració del guió Raül Molina, Bàrbara Flores i Francina Fernández. El muntatge, que es va presentar ahir i que es podrà veure avui i els dies 1, 2, 3 i 6 de gener (18 h), aporta quatre músics en viu i recupera l'actor Ángel Albino en el paper d'Àngel. Els Pastorets d'aquest any disposen d'un equip de seixanta persones, quinze més que en l'última edició.

El Teatre Joventut programa una vintena d'obres per al primer semestre del 2010

2010-01-05T00:08:00.000+01:00

http://es.noticias.yahoo.com
28 de desembre de 2009

Una vintena de representacions teatrals protagonitzaran la programació del primer semestre del 2010 del Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat. 'La vida por delante', amb l'actriu Concha Velasco, serà el tret de sortida el 31 de gener d'una programació que inclou espectacles de petit i gran format. Seguir leyendo el arículo

El thriller teatral 'L'habitació de Verònica' (6 de febrer); 'Clownic 100% tricicle', amb guió i direcció d'El Tricicle (6 i 7 de març); i 'La forma dels coses', de Neil Labute, amb direcció de Julio Manrique; són algunes de les propostes del Teatre municipal de l'Hospitalet que conclourà la temporada el 15 de maig amb l'humor de Faemino y Cansado.

La Sala B del teatre manté la seva aposta pels espectacles íntims i de petit format com 'Cazando gamusinos' de Dani Pérez (31 de gener); l'espectacle musical 'Ojos verdes. Miguel de Molina in memoriam' (6 i 7 de març); i 'Sitcom', d'Iván Campillo (17 i 18 de març).

Els Pastorets ‘made in’ Tarragona

2010-01-04T00:15:00.001+01:00

www.diaridetarragona.com

27 de desembre de 2009

El Metropol acogió ayer por la tarde su primera representación de esta temporada del ‘clásico navideño’, a cargo de la Companyia La Golfa. Ofrecieron una obra cargada de diversión con un guión muy fresco

Rubén Lombarte

Lluquet y Rovelló (ambos a la derecha) se encuentran en el Pont del Diable con Jeremies (Ferran Val) y Roc (Albert Mascarell). - LLUÍS MILIÁN El Teatre Metropol de Tarragona vivió ayer una divertida sesión de Els Pastorets made in Tarragona. La Companyia La Golfa dio todo un espectáculo satírico gracias a un guión muy fresco en el que no faltaron las alusiones a la gripe A, la capitalidad del Camp de Tarragona, los olores de las químicas o a un alcalde que «somriu i no fa res, és el Ballesteros, ves». El Metropol se llenó ayer de gente de todas las edades, grandes y pequeños, que disfrutaron de una de las versiones más modernas del clásico de Navidad. La Golfa se llevó el gato al agua con unos excelentes juegos de palabras que identificaron y entusiasmaron a los adultos, y con unas caídas que entretuvieron a los pequeños.

La versión de Pastorets de La Golfa comenzó en una casa futurista de Lluquet y Rovelló -protagonistas de la obra de Josep Maria Folch i Torres- en la noche de Navidad. Rovelló, para variar, tiene hambre y sueño y ambos comparten ágape mientras escuchan el clásico mensaje navideño de la presidenta de la Generalitat con previo audio del Himne dels Segadors.

De ahí se produce un salto temporal, y ambos pastorets aparecen a las puertas del Pont del Diable, donde tendrán un inesperado encuentro con las fuerzas del mal. Hasta aquí podemos hablar, ya que Els Pastorets de la Companyia La Golfa se presentarán de nuevo hoy a partir de las 18.30 horas.

Mi alma por una buena pesca

Únicamente adelantar que quienes se acerquen por el Metropol encontrarán unos Pastorets totalmente renovados y una obra en la que no faltarán las levitaciones, las apariciones desde el infierno o una serrallenca que venderá su alma al Diablo para que su marido tenga una buena pesca. El públi-_co también se encontrará con un Satanás cargado de energía, unos pecados capitales fáciles de cometer y un guión cargado de ritmo y de diversión.

Al margen de la versión de La Golfa de Els Pastorets y adaptada por Josep Bargalló, el público tarraconense podrá disfrutar del formato clásico de la obra de Josep Maria Folch i Torres. Será el próximo fin de semana a cargo de la Associació La Salle.

Jornada de tradicions nadalenques

2010-01-04T00:12:00.001+01:00

www.elpunt.cat
27 de diciembre de 2009

Els pastorets de Girona.
Foto: MANEL LLADÓ.

La pluja, com ja va passar ara fa un any, va tornar a afectar escenificacions de pessebres vivents de les comarques gironines. Però, a diferència de l'any passat, l'afectació no ha estat generalitzada, ja que la pluja ha estat desigual a la demarcació. Així, es van acabar anul·lant els pessebres vivents d'Amer, quan portaven poc més de mitja hora, o el de Navata, en què només van poder fer un dels dos passis. Altres van aguantar, tot i la pluja suau que queia, com són els casos de Bescanó, Bàscara, Brunyola, Celrà i Pals. Tot i així, els centenars de figurants de les escenificacions a l'aire lliure van acabar xops. En altres casos no van veure la pluja, com va ser els casos de Tossa de Mar i Castell d'Aro. Avui no es preveu pluja i, per tant, es preveu que es facin la vintena de pessebres. Per contra, la pluja no va afectar gens les altres tradicions nadalenques, com les representacions dels Pastorets o les quines, ja que es fan a cobert. Així, els teatres i locals diversos es van omplir de gent per gaudir de les genuïnes representacions teatrals nadalenques del nostre país. Com també molta gent van omplir locals diversos per gaudir d'una estona d'entreteniment amb la quina i, a més, si es guanyava un premi, millor que millor.

Flotats estrenarà al teatre de blanes el darrer muntatge

2010-01-04T00:12:00.000+01:00

http://blogblanes.wordpress.com
18 Desembre 2009

El Teatre de Blanes estrenarà a Catalunya el darrer muntatge de l’actor i director Josep Maria Flotats, “El encuentro de Descartes con Pascal joven”.Es podrà veure a Blanes el 16 de gener, un mes abans de l’inici de la temporada de l’espectacle al Teatre Lliure, i suposarà el retorn de Flotats al Lliure després de 32 anys.

El Teatre Lliure de Gràcia s'inaugurarà amb un text clàssic l'última setmana de setembre del 2010

2010-01-04T00:11:00.000+01:00

www.avui.cat
2 de gener de 2010

El director del Teatre Lliure, Àlex Rigola, ha precisat que el juliol les obres han d'estar acabades, perquè entraran a fer els assajos com "conillets d'Índies" per provar les noves

Europa Press
Teatre Lliure

El director del Teatre Lliure, Àlex Rigola, dirigirà l'espectacle amb el qual s'inaugurarà el Teatre Lliure de Gràcia, en l'última setmana de setembre del 2010. El text, que s'ha estimat més no revelar, està escrit en els anys 50 per un mestre dramaturg nord-americà.

Rigola ha precisat que el juliol les obres han d'estar acabades, perquè entraran a fer els assajos com "conillets d'Índies" per provar les noves instal•lacions.

Ara com ara la primera fase de les obres ja està acabada, i era "la més preocupant" perquè s'estaven manipulant parets sense fonaments, ha explicat. Tot i que "no és indispensable", el colofó de la reforma podria ser un rentat de cara de la façana, però depèn de com vagin de temps i diners.

Un dels grans canvis serà l'escala del Teatre Lliure, un emblema que es vestirà amb una instal•lació del pintor i escenògraf Frederic Amat, patró del teatre i coneixedor de la seva història.

Amb tot, "la gent no notarà les grans obres", ha avançat Rigola, ja que afecten als llocs no visibles, com el teler, els elements de seguretat i la part tècnica.

Maribel Verdú y Aitana Sánchez Gijón abrirán una nueva temporada en el Teatro

2010-01-04T00:09:00.000+01:00

www.diariodecadiz.es

29 de desembre de 2009

Cultura prevé hasta seis funciones para el espectáculo 'El circo de los horrores'
REDACCIÓN
SAN FERNANDO
Las conocidas actrices Maribel Verdú y Aitana Sánchez Gijón, junto a Pere Ponce y Antonio Molero, se encargarán de abrir el 2010 en el Real Teatro de las Cortes con la puesta en escena de la obra Un Dios salvaje.
La representación -prevista para las jornadas del viernes 29 y del sábado 30 de enero- inaugurarán la temporada de invierno, según anunció ayer la delegada municipal de Cultura, María José de Alba (PP), que resaltó el éxito que esta función ha conseguido en Madrid. La obra, hasta el momento, sólo ha llegado a algunas capitales españolas por lo que, según la concejala, "el comienzo de la gira será en nuestra ciudad el próximo mes de enero".
Millán Salcedo retomará el testigo el 6 de febrero con Yo me subí a un piano verde, un espectáculo músico-cómico-teatral que dará paso al Carnaval y a la séptima edición del concurso provincial de chirigotas que organiza la Delegación Municipal de Fiestas y que se celebrará en el Teatro de Las Cortes durante los días 16 y 17 de febrero.
Hasta seis representaciones ha previsto Cultura -entre el 25 y el 28 de febrero- de El circo de los horrores, uno de los "platos fuertes" de la temporada, como la propia delegada afirmó ayer durante la presentación de la programación. "Es para nosotros todo un reto estas seis funciones de este espectáculo, el cual va a sorprender al público por su calidad ya que como nota característica podemos señalar que necesitan tres días de montaje y que habrá sobre el escenario un total de treinta actores", dijo De Alba. Se trata de un montaje que mezcla teatro, circo y cabaret y que viene de la mano de Suso Silva.
Marzo contará con el concierto de marchas procesionales que patrocina Cajasol y -el día 13- con el concierto de Luz Casal, que presentará su nuevo disco, Pasión, en el Teatro.
La temporada concluirá el 27 de marzo, Día Mundial del Teatro, con la representación de El pisito, producción número 100 de Juanjo Seoane, con la dirección de Pedro Olea y Asunción Balaguer, Teté Delgado y Pepe Viyuela en el reparto.

Avui a les 5 de la tarda representació de "Els Pastorets de Mataró"

2010-01-03T00:15:00.001+01:00

TEMPORADA 2009-2010

26 de desembre de 2009, a les 19 h oferta 3x2

27 de desembre de 2009 a les 17 h

3 de gener de 2010, a les 17 h

6 de gener de 2010, a les 19 h

9 de gener de 2010, a les 19 h oferta 3x2

10 de gener de 2010, a les 17 h

17 de gener de 2010, a les 17 h

23 de gener de 2010, a les 19 h oferta 3x2

24 de gener de 2010, a les 17 h

31 de gener de 2010, a les 17 h

INFORMACIÓ I RESERVA DE LOCALITATS

Al telèfon 93 790 12 13

Sra. M. Rosa, de 5 a 8 de la tarda

Al telèfon 93.790.85.02

en horaris de taquilla

VENDA DE LOCALITATS

A la taquilla del propi teatre:

Els divendres i dissabtes, de 8 a 9 del vespre

El dia de la representació, de 2/4 d’1 a 2 del migdia

Una hora abans de cada representació

PREU DE LES LOCALITATS

Llotja 12 €

Platea 12€

Amfiteatre 9 €

ADREÇA DEL TEATRE

La Riera 110-120

08301 MATARÓ (El Maresme)

Telf. 93 790 85 02

Pastorets de capital

2010-01-03T00:12:00.000+01:00

www.elpunt.cat
27 de desembre de 2009

La Golfa ironitza sobre la grip A i la capitalitat de la vegueria

TARRAGONA
J. OLÀRIA

Lluquet i Rovelló escolten la conversa de Satanàs i els set pecats capitals

Foto: T. VAN DER MEULEN.

Un any més, La Golfa va portar la seva peculiar versió dels Pastorets al Teatre Metropol. Tot i representar l'obra de Folch i Torres, a través de la versió de l'exconseller Bargalló la companyia teatral ironitza sobre temes d'actualitat i personatges públics, una manera de fer diferent una obra que es representa cada any.
Un Metropol força ple va ensenyar, ahir a la tarda, les peripècies d'en Lluquet i en Rovelló en les escenes dels Pastorets. Les caricatures de personatges com ara Joan Laporta, Francisco Camps o l'alcalde Ballesteros van fer arrencar les rialles del públic. Versos com ara «només somriu, saluda i no fa res, deu ser el Ballesteros, vés!», o els que ironitzaven sobre els vestits de Camps van ser ben rebuts pels assistents. Molts dels que van ocupar les butaques del Teatre Metropol hi eren per tradició, perquè «els Pastorets fan més Nadal», o perquè la canalla els veiés per primer cop.
Així, la tarragonització d'aquests Pastorets es va poder veure en les referències a Reus, la petroquímica, el pont del Diable o el Serrallo. El teló es va aixecar amb en Rovelló i en Lluquet sobre l'escenari. Els dos protagonistes es van trobar traslladats al pont del Diable, on va fer la primera aparició Satanàs. A partir d'aquí, es va veure la festa que es feia pel casament de Josep i Maria, un de la ciutat i l'altra del Serrallo. La trama dels Pastorets va continuar amb contínues referències territorials i còmiques. També hi van participar elements del seguici festiu de la ciutat com ara la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que va fer un pilar.
Tal com mana la tradició i el text original, en Lluquet i en Rovelló eren els encarregats de donar el toc irònic a la representació. Recitaven versos que van deixar sorpresos els que havien anat a veure els Pastorets sense que sabessin les peculiaritats de la representació. I és que durant les cobles, la part més irònica de l'obra, hi va haver caricatures sobre la capitalitat de la vegueria, sobre la grip A, la petroquímica o el cas Millet.

La Feria Europea de Teatro para Niños cuenta con la inscripción de 430 compañías

2010-01-03T00:09:00.000+01:00

www.que.es
18 de diciembre de 2009.

La organización de la Feria Europea de Teatro para Niños de Gijón (Feten) ha conseguido un nuevo récord de participación en relación a anteriores ediciones, con un total de 430 propuestas de montajes La ciudad asturiana reunió el pasado año a más de 600 profesionales del sector escénico entre programadores, compañías y distribuidores. La decimonovena edición se celebrará entre los días 21 y 26 de febrero, informó la organización a través de una nota de prensa.

GIJÓN, 18 (EUROPA PRESS)

La organización de la Feria Europea de Teatro para Niños de Gijón (Feten) ha conseguido un nuevo récord de participación en relación a anteriores ediciones, con un total de 430 propuestas de montajes La ciudad asturiana reunió el pasado año a más de 600 profesionales del sector escénico entre programadores, compañías y distribuidores. La decimonovena edición se celebrará entre los días 21 y 26 de febrero, informó la organización a través de una nota de prensa.
Feten, que celebrará el próximo año su decimonovena edición, entre los días 21 y 26 de febrero, ha recibido trabajos que proceden de todas las comunidades autónomas del país y de 18 países, como Alemania, Argentina, Bélgica, Brasil, Bulgaria, Chile, Colombia, Cuba, Dinamarca, Estados Unidos, Francia, Hungría, Italia, Países Bajos, Portugal, Reino Unido, Rusia y Venezuela.
La selección de las compañías que finalmente acudirán a Feten se realizará a través de una comisión técnica integrada por distintos especialistas en representación de las entidades patrocinadoras y la asociación de danza profesional de Asturias. Este Comité contemplará además del criterio de la calidad, la participación del mayor número de Comunidades Autónomas, que exista variedad en las técnicas, formatos y sobre todo que sean espectáculos nuevos.
La Feria aglutinará durante seis jornadas a programadores, distribuidores, compañías y creadores con el doble interés de servir de análisis de las tendencias creativas y el de impulsar un mercado cultural, cuyo flujo contribuya a desarrollar la economía del sector.
En la pasada edición Feten contó con la presencia de más de 400 profesionales acreditados, 55 compañías y más de 200 personas entre actores, actrices, directores, promotores y otros técnicos. La Feria incluirá este año espectáculos nacionales e internacionales de las producciones más interesantes del último año. Más de 50 compañías presentarán sus trabajos.
Feten 2010 volverá a ser un foro de debate que incluirá actividades paralelas que contribuyan a enriquecer las artes escénicas, exposiciones, encuentros, juegos en la calle, debates o programación nocturna, entre otras.

Pastorets de Mataró, una dècada enrera

2010-01-02T00:15:00.000+01:00

http://joansalicru.blogspot.com
25 de desembre de 2009

Cultural Pastorets programa 299 from Creure Avui TV on Vimeo.

Gràcies a la tasca de l'amic Pere Berenguer es van recuperant programes emesos fa temps a l'espai Creure Avui de Televisió de Mataró, que precisament ha complert aquest 2009 els vint anys en antena [veure canal Vimeo de Creure Avui]. Ja vaig explicar fa alguns post la meva implicació en aquest projecte, crec que entre 1995 i 1999, i avui us adjunto un dels fruits d'aquell temps. Es tracta d'un reportatge sobre els Pastorets de Mataró, la històrica peça que aquest dissabte 26 s'escenificarà de nou a l'escenari de la Sala Cabañes, elaborada el 1998, en el segon any del mandat de Toni Grané al capdavant de l'espectacle, el qual va revolucionar de forma sorprenent. La veritat és que la qualitat del producte, mirat ara, és manifestament millorable, de manera que espero que ho comprengueu. Recordo haver-m'ho passat pipa fent aquest treball i em consta que el seu visionatge per molts "salacabañeros" ha fet portar-los uns quants records al caps, sobretot als joves que -com jo- veiem que ja no som tan joves.

Aquell desembre de 1998, si no vaig errat, Grané tancava la primera tanda de les rodes de direccions implantades per la Junta de Sala Cabañes per donar vida a un espectacle que Grané no dubtava en qualificar de "mort". No sé si mai han estat a punt de morir realment, els Pastorets de Mataró, però en tot cas ara són absolutament vius. Després de Grané, Carles Maicas, Xevi Ribas, Josep Maria de Ramon i Toni Blanch han participat d'aquest sistema de direcció rotatiu. L'any que ve, en aquest sentit, hi haurà nou director de l'espectacle, que per primera vegada serà de fora. És Josep Rodri, mataroní amb una llarga trajectòria dins del món del teatre i també en la vida cultural de la ciutat. Rodri ha format part del grup de teatre Xaloc, vinculat al Casal i darrerament ha dirigit els espectacles Morir a Bagdad (2003), Violències (2007) i Lacrima (2008), muntatges creats per ell mateix i que van tenir un gran èxit.

Serà divertit veure què aporta Rodri a un espectacle eminentment catequètic com els Pastorets, però crec que és una molt bona elecció. De moment... que s'aixequi el taló!

El Metropol abre por Navidad con el clásico teatral de Els Pastorets

2010-01-02T00:13:00.000+01:00

www.diaridetarragona.com
26 de desembre de 2009

La Companyia la Golfa presenta mañana y el domingo un clásico adaptado de Josep Maria Folch i Torres con un texto muy tarraconizado

RUBÉN LOMBARTE

La Associació La Salle actuará el 2 y 3 de enero y ofrecerá la versión clásica de ‘Pastorets’.

DT

¡Paso! Llegan Els Pastorets. El público tarraconense tiene mañana por la tarde su primera cita con el clásico por antonomasia de las fiestas de Navidad de Catalunya. El Teatre Metropol acogerá este fin de semana, a manos de La Golfa, la representación de la obra teatral de Josep Maria Folch i Torres más tarraconizada. El texto, en su día adaptado por Josep Bargalló, incluye numerosos fragmentos en los que no les faltará la sátira y las alusiones a temas de actualidad como la gripe A, el Palau de la Música y Millet, la capitalidad de Tarragona de la futura Vegueria del Camp o la crisis económica. El tono humorístico vendrá marcado en las cobles de la obra.

Según Jordi Gómez, tesorero de la Companyia la Golfa y Rovelló en Els Pastorets, se trata de una representación «muy local» que el público rápidamente detectará. Además de las novedades en el texto -que modifican cada año-, Gómez avanzó que «también habrá cambios en los decorados del infierno, innovaciones técnicas» y alguna que otra levitación. Habrá también varias sorpresas que la compañía se guarda para la hora del estreno, además de alguna novedad en el reparto, como un Lluquet o una Antònia -versión serrallenca del pastor que vende su alma al diablo- nuevos. La base, en cambio, no varía, ya que será una representación destinada a todo tipo de público.

Un clásico de clásicos

Si esta semana se representará la versión tarraconizada de Els Pastorets, la próxima semana le llega el turno a la más tradicional y pura. La Associació La Salle encabeza esta segunda versión del clásico navideño catalán. Lo hará, como es habitual desde hace quince años, de la mano del profesor de La Salle Josep Maria Rota, en el Metropol durante los días 2 y 3 de enero del nuevo año. La representación de la obra en La Salle tiene el origen en los años 20 del siglo pasado, cuando los hermanos de La Salle la interpretaban en el colegio. Unos años después, concretamente en 1952, Els Pastorets salió del Col•legi y el espectáculo quedó abierto a todos los tarraconenses.

Rota señaló que «tenemos un público muy fiel a nuestra forma de hacer Els Pastorets», y la gracia está en que, por un lado «hay niños que nunca la han visto» y por otra «siempre hay personas mayores que la han visto, pero quieren rememorar como eran aquellos Pastorets que habían visto» cuando eran pequeños. Una Navidad más, el éxito está servido, ya que «nunca ha habido problemas de público» e incluso en algunas ocasiones se ha colgado el cartel de aforo lleno. Ambas entidades llevan meses ensayando para la ocasión. En concreto, la obra Els Pastorets ya empieza a tomar forma una vez acabadas las fiestas de Santa Tecla.

A partir de cinco euros

Los tarraconenses ya pueden adquirir las entradas para disfrutar de una nueva sesión navideña de Pastorets en el Metropol. El coste por persona variará entre cinco y siete euros, en función de la edad. Mañana por la tarde, a partir de las seis y media, abrirá el circuito del clásico teatral de estas fechas la Companyia la Golfa. Dirigirá la obra el director y actor de teatro Ferran Vidilla. La próxima semana, será el turno de la Agrupació La Salle, que representará la versión de Els Pastorets de toda la vida. La obra se representará en numerosas localidades de Tarragona.

Alfonso Vilallonga, la divina comèdia

2010-01-02T00:12:00.000+01:00

www.elperiodico.cat
25 de desembre de 2009

• El músic i ‘showman’ combina sensibilitat melòdica i esperit cabareter a ‘Corazón lengua’, al Lliure

Alfonso Vilallonga, en l’actuació de dimecres al Lliure.

Foto: elisenda pons
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

Amb el temps, Alfonso Vilallonga ha creat un model d’espectacle propi, a mig camí entre la cançó i la performance; el piano man sentimental i el showman mundà. Corazón lengua, la seva nova proposta, fins al dia 30 al Teatre Lliure, segueix el rumb del seu espectacle anterior, Solo ante el peligro, i potencia el monòleg sarcàstic i el gag per cosir un repertori, una vegada més, renovat a fons. Hi ha més cabaret i més teatre que altres vegades, però, al mateix temps, més gruix musical, ja que aquesta vegada acompanyen l’artista tres instrumentistes.
En la seva estrena de dimecres, Corazón lengua va tenir aquell aspecte de deliciós disbarat que acompanya moltes de les seves ocurrències, i va reforçar el doble perfil de Vilallonga com a comediant com no n’hi ha, i músic de sofisticada sensibilitat. Va homenatjar el pianista de cocteleria, ofici «molt més difícil que el de concertista», i va elegir cinc infeliços del públic (entre ells, la periodista Núria Ribó) perquè toquessin campanes en una versió de Jingle bells. Va ironitzar amb un presumpte avantpassat de la noblesa russa («si el tsar estigués al poder, la Rambla no estaria tan degradada») i va evocar una llunyana cita amb José Luis de Vilallonga i Julio Iglesias. Segons va dir, el seu oncle el va advertir que, si volia dedicar-se a la música, havia de fer «el contrari que Julio». Així que al Lliure va interpretar una adaptació d’aquell gran clàssic que és De niña a mujer al revés, en què va invertir notes i síl·labes.

CHANSON’ I EXOTISME
L’altra cara del Vilallonga teatral és el músic que, entre rimes macarròniques i paròdies del cosmopolitisme, fa lliscar partitures subtils, amb referències al musical teatral, el cabaret alemany, el tropicalisme de creuer i la chanson. Juntament amb la peça que va donar títol a l’espectacle, van desfilar peces com Príncipe del ripio, Polka del compromiso i Port Said amb arranjaments heterodoxos (la ululant serra; els globus i xiulets del sempre malabar Pep Pascual) i evocacions exòtiques.
Van cobrar nova vida La pantomima de l’amor (que va compondre per a l’adaptació d’Aloma, de Mercè Rodoreda, escenificada per Dagoll Dagom) i Quiet (de la cantata Adultus), i hi va haver homenatges a tres creadors desapareguts: la cantant i pianista Blossom Dearie (Try your wings), Serge Gainsbourg (Le poinçonneur des lilas en clau de jazz manouche) i, en l’últim bis, Henri Salvador (Le petit indien). A més d’home espectacle, Vilallonga és un sentimental.

Gerardo Ayo reelegido presidente de la Red Española de Teatros

2010-01-02T00:08:00.000+01:00

www.adn.es
19 de desembre de 2009

La Red prevé que 2010 sea el año de "la consolidación de proyectos ambiciosos" con el impulso de los programas 'Escenium' o 'Mercartes'
Europa Press
MADRID

La Red de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de titularidad pública ha reelegido en su Asamblea General anual a Gerardo Ayo como presidente de esta institución, cargo en el que permanecerá otros dos años. La Red prevé que 2010 sea el año de "la consolidación de proyectos ambiciosos" con el impulso de proyectos como 'Escenium' o 'Mercartes', según informa la Red en un comunicado.

La Asamblea General se centró en el reforzamiento de los lazos de cooperación con el INAEM. En el capítulo de altas, se recordó la reciente incorporación de dos nuevos espacios en La Red: el Auditorio de Galicia y el Teatro Principal de Santiago de Compostela.

Otro punto importante a tratar fueron las sesiones de trabajo enmarcadas en la Comisión de Teatro, que han permitido, en opinión de sus responsables, "establecer nuevos contactos con compañías, distribuidores y productoras teatrales", facilitando el debate sobre aspectos importantes como los cachés de las compañías, las giras o la adecuación de las propuestas a las programaciones de los espacios escénicos.

La nueva Comisión de Música presentó los detalles del proyecto 'Clásicos en La Red', un programa elaborado junto a la AIE (Asociación de Artistas Intérpretes o Ejecutantes) para promover la gira de 15 espectáculos musicales de pequeño formato por una veintena de teatros del país. La iniciativa podría se podnrá en marcha el último trimestre de 2010.

ESTUDIO SOBRE DANZA Y BALLET

Los responsables de la Comisión de Redes y Circuitos avanzaron la próxima elaboración de un estudio sobre la situación, en las distintas Comunidades Autónomas, de la Danza, el Ballet y las Artes del Movimiento. Además, entre las iniciativas de La Red para 2010 se encuentran citas de referencia para los profesionales del sector como 'Escenium' o 'Mercartes'.

Gerardo Ayo destacó que se seguirá trabajando en el asesoramiento a los teatros asociados a través del portal de Internet 'redescena', en la formación de los técnicos y gestores teatrales y en la elaboración de informes y estudios que evalúen la situación y salud de las artes escénicas y musicales en los teatros públicos.

Ayo, para el que este mandato se presenta como "el de la consolidación de proyectos ambiciosos", quiso también destacar el clima positivo y la implicación de todos los socios de La Red.

NUEVOS ROSTROS

Además del respaldo al actual gerente del Teatro Social Antzokia de Basauri, Gerardo Ayo, como presidente, con un 51,2% de los votos, en la Junta Directiva se incorporaron tres nuevos rostros: Isabel Pérez, del Circuito de Espacios Escénicos Andaluces; Pilar Royo, del Circuito de Artes Escénicas, Musicales y Plásticas en Aragón; y Sonia López, del Teatro Buero Vallejo de Alcorcón.

También integrarán la nueva Junta Francisco Flor, del Teatro Chapí de Villena, y José Luis Rivero, del Auditorio de Tenerife, que repiten presencia en el equipo directivo de La Red, a los que se añaden los nombres de Alicia Roldán, del teatro de la Abadía de Madrid; José Vélez, del Gran Teatro Falla de Cádiz; y Antonio Criado, del Teatro Jovellanos de Gijón.

La Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de titularidad pública es una asociación sin ánimo de lucro constituida en 2000 e integrada por 137 teatros y auditorios, y 12 circuitos autonómicos; que, en su conjunto, suman alrededor unos 750 espacios escénicos. También participan el Ministerio de Cultura y el Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música.

ELS PASTORETS MÉS MUSICALS

2010-01-01T00:14:00.001+01:00

http://santcristofolcs.blogspot.com
22 de desembre de 2009

Els més grans de l'escola demostrem les habiliats artístiques que tenim amb aquesta obra de teatre tan nostra. Ens hem esforçat molt i estem molt contents del resultat. Mireu, mireu...

Els pallassos no són per a nens

2010-01-01T00:12:00.000+01:00

www.elperiodico.cat
25 de desembre de 2009

• El ‘clown’ torna a ocupar el centre de l’escenari a ‘Petita feina per a pallasso vell’ i ‘Limbus’

Monti mostra el seu costat més fosc a ‘Petita feina per a pallasso vell’.

Foto: PACO AMATE
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

De quina manera els pallassos es van acabar convertint en cangurs dels nens és una història molt llarga en què intervenen la televisió, la crisi del circ clàssic, una societat cada vegada més preocupada per no fer el ridícul i un munt de coses més. La decadència del personatge ha estat tan gran que un dels millors pallassos catalans del moment, Leandre Ribera (sempre amb permís de Tortell Poltrona), està convençut que «els pallassos estem passats de moda, ja no existim».
Potser és només una revifalla, però aquests dies coincideixen a Barcelona dos espectacles que tenen com a protagonistes tres pallassos dels que abans regnaven a les pistes de circ, pallassos de sabates grosses, nas vermell i abric desmesurat. Petita feina per a pallasso vell, a la Sala Muntaner, i Limbus, a l’Ateneu Popular 9 Barris (tots dos fins al 10 de gener). És una oportunitat d’or
–potser una de les últimes, si Leandre té raó– per vèncer vells traumes infantils i revisar la figura del pallasso amb ulls d’adult.
Egolatria, enveja i ràbia
Joan Montanyès Monti, Jordi Mar tínez i Claret Clown exhibeixen sobre l’escenari de la Muntaner el costat més fosc del pallasso: l’egolatria, l’arrogància, l’enveja, l’odi, la ràbia... Les més baixes pulsions de l’ésser humà semblen encara més baixes quan, un minut després d’assistir a una cruel discussió a crits entre Monti i Jordi Martínez (quina gran parella), ells mateixos fan riure brodant una de les entrades més clàssiques dels pallassos de circ, la de la ballesta. Porteu-hi els vostres fills si us ve de gust, però esteu avisats.
Leandre Ribera, Jordi Magdaleno i Enric Casso protagonitzen Limbus, la 14a producció del Circ d’Hivern de Nou Barris. Aquests pallassos no parlen, no somriuen i es mouen amb lentitud sobre l’escenari i, no obstant, fan riure. Limbus és una poesia d’una hora de durada que ret homenatge a l’essència del circ, però no només als pallassos. Frida Odden ofereix el millor número de malabars i corda fluixa que es pot veure ara mateix a Barcelona. Els pallassos no són (només) per a nens.

El musical infantil 'El mago de Oz' llegará al teatro Campoamor el 4 de enero

2010-01-01T00:09:00.000+01:00

www.elcomerciodigital.com
19 de desembre de 2009

El Ayuntamiento saca a la venta las localidades para las dos funciones del concierto de Fin de Año

I. R.
OVIEDO.

Se cumplen 70 años de la adaptación al cine de 'El Mago de Oz', la película que encumbró a Judy Garland como actriz y convirtió en referencia -de todo tipo- a los personajes del León, el Espantapájaros y el Hombre de Hojalata. Ahora, el Campoamor hará de escenario para contar la película, pero transformada en musical teatral dirigido al público infantil. Será el lunes 4 de enero, según confirmó ayer el propio teatro, con entradas a 4 y 6 euros, bonificadas con un 20% de descuentos para los socios de la Sociedad Ovetense de Festejos.
La productora del espectáculo, Mundiartistas, define en su dossier la adaptación como «un intento de abrir nuevas ventanas en la historia por todos conocida para, mediante un mayor acercamiento a los personajes principales, con diálogos amenos y divertidos, trucos de magia en directo, una original escenografía y cinco nuevas y pegadizas canciones, ofrecer un inolvidable espectáculo para todos los públicos».
Entre sus intérpretes se encuentran Marta Sam ('Dorothy'), madrileña que comenzó en el grupo de pop Pandora y que fue finalista del programa televisivo 'Superstar'. Sus tres acompañantes serán Javier Muñiz ('Espantapájaros'), actor, bailarín y coreógrafo; Zalo Calero ('Hojalata'), actor que ha aparecido en la serie televisiva 'Hospital Central'; y Germán Vigara ('León'), igualmente actor y bailarín.
'El mago de Oz' continuará la programación cultural del Campoamor para enero, que abrirá el viernes día 1 la orquesta Oviedo Filarmonía con el concierto de Fin de Año, bajo dirección de Manuel Hernández Silva y a partir de la una de la madrugada. Las entradas ya están a la venta, por 16 y 20 euros, precio también para la segunda función, al día siguiente y a las ocho de la tarde.
Cambio de sinfónica
Por otra parte, el Ayuntamiento también informó ayer de un cambio en los Conciertos del Auditorio y Jornadas Internacionales de Piano 'Luis G. Iberni'.
En lugar de la actuación de la Sinfónica de Estocolmo prevista para el 31 de enero será la Orquesta de Bamberg la formación que acompañará al pianista Horacio Gutiérrez.
La citada formación (Bamberger Symphoniker) es una de las más prestigiosas de Alemania, según la nota de prensa, y durante el último verano ofreció conciertos en Londres, Viena y Nueva York. El de Oviedo será uno de los cuatro programados en España durante su gira europea. Puede consultarse más información en www.oviedocultural.es.

“Les persones que participen en els pastorets fan una feina professional’

2009-12-31T00:14:00.000+01:00

http://bondia.ad

23 de desembre de 2009

Escrit per A.B.

Dissabte que ve l’auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria estrena la setzena edició dels pastorets, que aquest any dirigeix Sergi Vallès amb l’ajuda de l’actriu andorrana Irina Robles. Vallès ja ha treballat en dos muntatges de l’Escena Nacional d’Andorra, ‘Borís I, el rei d’Andorra’ i ‘Un tramvia anomenat desig’. Actualment treballa al Trivium, l’escola d’arts escèniques del Comú lauredià.

Actualment està al capdavant dels pastorets, ¿però com van ser els seus inicis en el món del teatre?
Vaig començar teatre des de petit, a Girona, a l’escola de teatre El Galliner, però més tard, als 18 anys, després de cursar els estudis obligatoris, vaig anar al Col·legi de Teatre de Barcelona i allà va ser on vaig començar a treballar. El 2001 vam crear la companyia ElnacionalNOensvol, i hi hem treballat sense parar. També he estat en altres obres de teatre que s’han estrenat a Barcelona i Girona, i actualment sóc docent, estic al Trivium.
La meva vinculació professional amb Andorra ve de fa temps. Crec que va ser arran del meu treball en el muntatge Borís I amb l’Escena Nacional d’Andorra (ENA). Amb l’ENA també vaig fer Un tramvia anomenat desig.

¿Aquesta és la primera vegada que dirigeix una obra?
És la primera vegada que dirigeixo un projecte tan bèstia. És molt complicat, però molt fàcil alhora per l’equip que hi ha al darrere. Òbviament hi ha molt bona voluntat dels actors, però la resta de l’equip tècnic, de producció, tots m’estan facilitant molt la feina. Estan fent una tasca professional. És molt difícil barrejar professionals i amateurs i que la cosa funcioni bé, i aquí ho hem aconseguit. Estic molt content.

¿Va acceptar de seguida fer-se càrrec de la direcció d’Els pastorets?
Quan em va arribar la proposta em va engrescar molt, però em vaig plantejar diverses coses. En primer lloc, i sobretot, em preocupava què hi podia aportar jo i després també era conscient de la importància que tenen els pastorets a Sant Julià de Lòria, cosa que sempre comporta una pressió. La tradició dels pastorets la té tot Catalunya, però no sabia que a Andorra, i concretament a Sant Julià, tenien tan prestigi i que feia tants anys que els representaven, que se’ls donava aquest caràcter tan professional, sobretot des de la part artística, tècnica… Els pastorets de Sant Julià realment són molt importants i tenen molta volada, i així doncs m’hi vaig llançar.

Aquest any hi ha alguns canvis...
Quan vaig acceptar dirigir Els pastorets tenia molt clar que hi havia d’aportar alguna cosa, que hi havia d’haver una readaptació, perquè els pastorets de Sant Julià ja estaven adaptats. Així que em vaig dir: torna’t a mirar l’original per fer una nova adaptació. És a dir, he tret coses que ja hi havia i n’hi he afegit de noves. Llegint l’obra en calma, em vaig adonar que tenia la necessitat de posar-hi alguna cosa més.
Al final amb la Irina hem optat per afegir tres nous personatges que apareixeran en escena: l’Àvia, la Ruqueta i la Carmenyola. A més, en aquesta edició el Lluquet estarà acompanyat de la Farigola i no del Rovelló en el seu camí fins a Nazaret. També hi hem donat un altre punt de vista, en el sentit que la línia que separa el bé del mal és cada vegada més fina.

¿Per què hi ha més dones que homes que volen participar com a actors en aquest projecte?
Això és un fet que està molt generalitzat des de fa anys. De fet, a l’Institut del Teatre des de fa temps s’hi inscriuen més dones que homes. No sé el perquè, potser això d’anar-se a distreure a fer teatre creuen que és més una cosa de dones que d’homes, no ho sé... En tot cas faig una crida als homes perquè hi participin.

A banda d’Els pastorets, ¿en quins projectes treballa actualment?
Estem preparant una nova obra amb ElnacionalNOensvol que s’estrenarà al mes de març a Barcelona, però encara no ho tenim tot pastat i prefereixo no explicar-ne gran cosa. També estic al Trivium, un projecte en què estic molt content i molt a gust perquè crec que és l’única escola en què es barregen tres disciplines, música, dansa i teatre, i hi ha molta qualitat.

Els teatres de Madrid s’omplen de muntatges importats de Catalunya

2009-12-31T00:12:00.002+01:00

www.elperiodico.cat

22 de desembre de 2009

• Directors i actors catalans consideren que el transvasament entre les dues ciutats «va a més»
• ‘Sexos’, ‘Grease’, ‘Spamalot’ i ‘Sonrisas y magia’ triomfen a la capital procedents de Barcelona

En plena Gran Vía madrilenya, el teatre Lope de Vega, amb el cartell de ‘Spamalot’.

Foto: JUAN MANUEL PRATS

OLGA PEREDA
MADRID
No només de diputats, senadors i executius viu l’AVE Barcelona-Madrid. Els actors i directors de teatre també tenen un peu a cada ciutat. Només cal fer un cop d’ull als teatres madrilenys per comprovar que la cartellera està inundada de muntatges importats de Catalunya: Sexos, Grease, Spamalot, el Mag Lari... Que comenci la funció.
No és una cosa nova. El transva sament d’obres de teatre s’ha anat produint «els últims anys», segons explica Pep Anton Gómez, director i guionista de Sexos, obra que fa tres mesos que omple de públic el teatre La Latina de Madrid després d’haver estat tres mesos més a Catalunya. «Afortunadament, el transvasament entre les dues ciutats va a més, però sense que s’alteri el tradicional desequilibri entre la principal importadora, Madrid, i la principal exportadora, Barcelona», afegeix Jordi Boixaderas, protagonista de Mort d’un viatjant. La coproducció entre el Lliure i l’Español, amb un elenc bilingüe, va tancar temporada a l’agost a Madrid amb un «ple total» a la mateixa sala que, a partir del 21 de gener, importarà una altra producció catalana, Me huele a cuerno quemado.
Els prejudicis estan fora de lloc. Això no és el futbol ni la política, així que als amants del teatre els re sulta indiferent d’on vingui una obra. «A la gent tant li fa. L’únic que volen és disfrutar de l’experiència. ¿Que el muntatge ve de Barcelona? Doncs fantàstic», afirma l’actor Jordi Bosch, que fa mesos que viu a Madrid per Spamalot, el muntatge de Tricicle inspirat en l’humor absurd de Monty Python que va aterrar a la Gran Vía madrilenya al setembre procedent de Barcelona. «El públic
–afegeix– és igual a les dues ciutats. Per destacar alguna diferència, potser el madrileny és més extravertit».

DIFERÈNCIES
Boixaderas puntualitza, no obstant, que sí que es perceben algunes diferències entre les dues ciutats, però no en el públic general sinó entre el «més o menys entès». «Hi ha un cert sentit de l’humor cos tu mista molt espanyol que a Catalunya cansa i un sarcasme àcid semblant a l’anglès o al jueu que als catalans ens encanta i als madrilenys els rellisca. També es diu que Madrid mira més l’estrella i Catalunya, el treball conjunt. I que a Catalunya li agrada més la sobrietat, mentre que Madrid es diverteix amb l’artifici. Hi ha –conclou– dotzenes d’exemples que desmenteixen aquestes teories, com Buenafuente i Eugenio, i dot zenes que les corroboren, com Rubianes i Joan Pera», manifesta.
El showman Mag Lari i el polifacètic director Ricard Reguant són dos noms més de l’escena catalana presents aquests dies a Madrid. El primer oferirà Sonrisas y magia fins al 10 de gener al teatre Lara de Madrid. El segon viu pletòric l’èxit de Grease, musical que ja ha estat vist per 400.000 espectadors al Nuevo Teatro Alcalá. «Cap obra s’omple pel director. El secret de l’èxit és que el públic s’ho passi bé», conclou Reguant, que ja fa 17 anys que viu amb un peu a Madrid i l’altre a Barcelona.

La xarxa de nous teatres catalans agafa impuls durant l’últim trienni

2009-12-31T00:12:00.001+01:00

www.elperiodico.cat
22 de desembre de 2009

• Un total de 47 espais s’han posat en marxa en localitats amb més de 15.000 habitants
• La Generalitat va recolzar un pla de xoc de 41 milions per a inauguracions o grans reformes

Les companyies negocien més suport per a les seves gires
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

L’Almeria Teatre, inaugurat divendres passat al barri de Gràcia, és l’últim teatre que s’incorpora a la llista de nous espais escènics de Catalunya. Des de la reobertura, un cop se’n va acabar la remodelació, de l’històric Kursaal de Manresa, el gener del 2007, la xarxa ha crescut amb un degoteig constant i, per exemple, el nou Plaza de Castelldefels i el remodelat Principal de Vilanova són altres exemples, fora de la ciutat de Barcelona, de teatres inaugurats els últims dos mesos. Segons xifres del Departament de Cultura de la Generalitat, 47 espais nous o reformats s’han posat en marxa durant els últims tres anys en municipis de tot Catalunya de més de 15.000 habitants.
Aquest increment d’espais obeeix als efectes del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECC), segons explica a aquest diari Oriol Picas. «La crisi econòmica ha endarrerit els efectes del PECC, que estava previst entre el 2005 i el 2007. És un pla de xoc dotat amb 41 milions, pensant en mesures urgents per a teatres que feia molts anys que no es rehabilitaven o per obrir-ne de nous», afirma el subdirector general de planificació d’equipaments culturals.

AL VOLTANT DEL 20%
Les subvencions de la Generalitat tenen un límit màxim d’un 50% sobre el pressupost de l’obra, i acostumen a situar-se al voltant del 20%, comenta Picas. Els mateixos ajuntaments, lògicament, les diputacions i el Ministeri de Cultura també aporten diner públic per a la modernització de les infraestructures culturals.
Picas subratlla que la política de la Generalitat aposta pel concepte de sala polivalent per als municipis amb una població de menys de 15.000 habitants, «amb possibilitats plenes per fer un espectacle teatral». En el cas de ciutats més grans, de fins a 200.000 habitants, prefereix parlar de teatres auditoris. «És a dir, locals amb una bona capacitat acústica perquè un auditori no es pot utilitzar per fer teatre». De la mateixa manera, als grans nuclis es recolza la construcció diferenciada dels dos recintes escènics.
A la província de Barcelona és on ha tingut un impacte més gran l’impuls. La Diputació, a través de l’Oficina de Difusió Artística (ODA), ha recolzat, al llarg dels dos últims anys, la inauguració de set espais municipals. L’últim cas a la província de Barcelona ha estat el de Castelldefels, on el teatre ha ocupat l’espai d’un vell cine, que havia estat tancat durant molt temps. El president José Montilla va alçar el teló el 15 de novembre d’un local amb un aforament per a 400 espectadors i dues sales d’assajos, entre altres característiques.

DE SANTA COLOMA AL PARAL·LEL
Entre els projectes que s’inauguraran pròximament hi ha, per exemple, el teatre Josep Maria de Sagarra, de Santa Coloma de Gramenet, que s’ha endarrerit en principi per un problema amb la inspecció de gas i s’ha vist afectat posteriorment pels efectes del cas Pretòria de corrupció urbanística.
Entre els teatres privats, l’obertura del nou Goya, explotat per l’empresa Focus, ha estat el més rellevant d’aquests tres últims anys. Els pròxims mesos, amb l’estrena al febrer de la nova versió de Nit de Sant Joan, una avinguda tan emblemàtica com el Paral·lel recuperarà un altre teatre per a Barcelona. L’Arteria Paral·lel s’instal·larà on abans hi va haver el Teatro Español i la discoteca Studio 54. Propietat de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), disposarà de tres plantes en un espai polivalent, tant pels serveis que oferirà com per la seva programació.

Dickens, pantalla grande y sonido playu

2009-12-31T00:12:00.000+01:00

http://www.lne.es/gijon
23 de desembre de 2009

El gijonés Carlos José Martínez estrena en Madrid la adaptación musicada de «Un cuento de Navidad», que se verá en cines de toda España

Carlos José Martínez.
Seis meses de ensayos y una parte de la grabación en Asturias. Gijón
LNE C. J.

Dickens sinfónico. El compositor gijonés Carlos José Martínez ha puesto música y letra al primer musical basado en el relato «Un cuento de Navidad», del novelista inglés, donde un personaje avaro y adicto al trabajo recibe la visita del espíritu de su antiguo socio para advertirle de una fatalidad. Carlos José Martínez ha vuelto a unirse en este proyecto a Claudio Pascual, que es autor del libreto de la obra que hoy se estrena en Madrid, bajo la producción de la empresa GDM, perteneciente al grupo Prisa. El espectáculo se proyectará hasta el próximo 8 de enero en todas las salas de cine Yelmo del país.

Los autores de esta singular pieza destacan que es la primera vez que se hace en España un musical casi sinfónico. La puesta en escena cuenta con la pantalla de cine más grande de Europa, uniendo en un mismo espacio la filmación y la escenografía. El resultado es una pieza muy viva de 75 minutos de duración en los que se sucederán hasta 14 números musicales con tintes Disney y al estilo inglés. El musical cuenta con la presencia de Lys Pardo (hija del cantante Juan Pardo), Carla Hidalgo, Leo Segarra, Tessa Bodía, Nieves Val o Miguel Pancorbo, y también con la Escolanía de Nuestra Señora del Recuerdo.

Este cuento de Navidad musicado, con un elenco de 30 personas, está pensado para un público familiar e invita a la reflexión sobre lo que está pasando en el entorno más inmediato. Un vestuario digno de los clásicos de Dickens remonta al espectador a la época victoriana, con una proyección de los decorados en dos dimensiones, ilustraciones únicas y equipo de bailarines profesionales, lo que da como resultado una obra de la categoría de los grandes musicales.

«Fue hace un año cuando se nos ocurrió hacer esta versión. Es un musical netamente original porque la partitura se ha hecho ex profeso para el cuento de Dickens», explica Martínez. Claudio Pascual ha trabajado con el compositor y cantante Nacho Cano -a quien lo considera su «mentor»- en musicales de éxito como «A» (2009), «Hoy no me puedo levantar» (2005, 2006, 2007), y «Mayo» (2008).

Además de dirigir y adaptar junto al compositor gijonés el cuento de Dickens, interpreta a Ebenezer Scrooge en «Un cuento de Navidad». Gracias a la versión cocinada junto a Carlos José Martínez, la Navidad de Dickens también suena este año en los cines.

Las primeras críticas de esta pieza hablan de ella como una obra muy fluida y excelentemente caracterizada. «Se percibe la calidad de los actores», aseguran quienes la han visto, que no han dudado en destacar la versatilidad de los artistas, igualmente válidos para cine, teatro o para desarrollar su propia carrera musical. Sin duda, una buena excusa para disfrutar de una Navidad en familia, y un nuevo desafío para el compositor gijonés, que vuelve a poner su creatividad al servicio del director musical Claudio Pascual.