tag:blogger.com,1999:blog-16258541.post-1152477805470991102006-07-09T22:38:00.000+02:002006-07-29T01:19:19.546+02:00<div align="justify">Em diu que té una reunió amb algú important. Que després em truca i m’ho explica. I després, arriba i només m’explica que ha tingut la reunió. Pregunto insistentment que què n’ha tret. M’insinua que una nova feina. Però malgrat la meva insistència es tanca en banda. No vol dir-me res fins el divendres al vespre. Feia temps que havíem quedat per dinar, però al final va voler canviar-ho per un sopar. Divendres al migdia em truca un altre amic i em pregunta si ja sé que a un company nostre li han donat feina a les altes esferes. Truco al company comú, que continua negant-se a confirmar-me res. Al vespre, em passa a buscar per la feina. Anem a sopar plegats i espero que em reveli el què de la reunió. Quan arribem al restaurant, sobren les explicacions. *Evidentment, començo a lligar caps. Em recorden que tinc uns amics que no me’ls mereixo. Els porus em vessen felicitat. Em demanen unes paraules que no tinc. I ara, que ja ha reposat la sorpresa, penso que –amb un parell de copetes de més- els hauria pogut cantar això d’en Joan Manuel Serrat:<br /><br />Mis amigos son unos malhechores </div>convictos de atrapar sueños al vuelo<br />que aplauden cuando el sol se trepa al cielo<br />y me abren su Corazón como las flores.<br /><br />Mis amigos son sueños imprevistos<br />que buscan sus piedras filosofales,<br />rodando por sórdidos arrabales<br />donde bajan los Dioses sin ser vistos.<br /><br />Mis amigos son gente cumplidora<br />que acuden cuando saben que yo espero.<br />si les roza la muerte disimulan,<br />para ellos la amistad es lo primero<br /><br />Moltes gràcies<br /><br /><em><span style="font-size:85%;">*Dedicat</span></em>Oriol Burgadahttp://www.blogger.com/profile/00529969427702270477noreply@blogger.com