Raons que rimen

Cap a Vilafranca hi falta gent!

2009-11-24T08:00:00.004+01:00

Queden 4 dies (i escaig) per a la presentació de Vilafranca. Que potser te la perdràs?

Hi estic treballant de valent. Per això no ha pujat gaire el número de parèmies catalogades. La presentació ja té més de 60 diapositives, que m'han de servir per amenitzar l'hora de xerrada.
No recordo haver vist gaires actes sobre refranys en els darrers anys. Faré un repàs de la història de la paremiologia catalana des de l'origen (oralitat) fins a Internet (actualitat a la xarxa), detenint-me amb molt més detall en la figura de Joan Amades i altres contemporanis d'ell. Jo m'hi refereixo com l'Edat d'or dels estudis paremiològics catalans, fruit de la barreja de Folklore i Excursionisme.

Per anar fent boca, dos avançaments:

Primer, una diapositiva, la 9, amb un dels continguts que us preguntaré dissabte:

En segon lloc, l'enllaç de la notícia apareguda al PenedesDigital.cat. Les informacions una mica desordenades i caòtiques, però crec que és una aproximació prou completa dels continguts de l'acte de dissabte.

Ah! I recordeu que hi ha pica-pica (que això sempre és un bonus per anar als llocs).

Noves adquisicions/donacions de llibres - 2

2009-11-21T08:00:00.003+01:00

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella. Pedreguer, Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta. 167 pàg.

ISBN: 84-605-2069-2

Entrada a Library Thing.

La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

Targetó d'invitació a la conferència de Vilafranca del Penedès

2009-11-17T08:00:00.001+01:00

Ja m'ha arribat el targetó amb la invitació per a la xerrada sobre paremiologia a Vilafranca del Penedès del dissabte 28 de novembre de 2009.

S'han oblidat de dir que hi haurà piscolabis (no pas librorum) al final dels actes. I finalment el Barça-Madrid sembla que serà diumenge i no pas dissabte. No hi podeu faltar!

Gràcies!

2009-11-15T00:05:00.015+01:00

Age quod agis - Coses per celebrar.
Antaviana - Parèmies 300.000: Dites i refranys populars.
Ara mateix - Pàmies, 300.000 (coi, es diu ràpid).
Biblio goigs - Goigs a sant Víctor, la seva evocació és el dia de les 300.000 parèmies.
Biblio pasquins - Al Víctor Pàmies i els seus 300.000 registres.
Biblioaprenent - 300.000 espelmes per a un paremiòleg.
Bloc de lletres - Recurs proverbial.
Blog d'en Francesc Puigcarbó - 300.000 registres a can Pàmies.
Blog de l'Assumpta - Homenatge a Víctor Pàmies - 300.000 registres!
Bloguejat - Elogi al paremiòleg constant.
Cinc cèntims - Víctor i la victòria permanent.
Coca de recapte - Víctor Pàmies: 300.000 i seguint.
Col·lecció de moments - Enhorabona, Víctor Pàmies.
Criticart - Víctor Pàmies ha fet els 300.000!
Cròniques de sota el mugró - 300.000.
Des de Lleida... - Víctor Pàmies, l'amo i senyor...
Des del meu mar - De natació (petit homenatge a Víctor Pàmies).
Diari d'un llibre vell - Del llibre vell, el bon consell; Víctor Pàmies, 300.000 refranys.
Disseccionari - Badada per Víctor Pàmies (amb carinyo).
Eines de llengua - Visites.
El blog de Guillem Carbonell - Cultura: En Víctor Pàmies ja ha catalogat el refrany número 300.000 i el món blocaire el felicita.
El bou i la mula - El pessebre i la paremiologia.
Francesc Gelabert - Paremiòleg digital.
Galeria d'imatges del Sr. Galderich i el Sr. Leblansky - Jeroglífic paremiològic.
Gazophylacium - Enginy, saviesa, refranys.
Hatsepsut - Parèmies: 300.000.
Itaca2000 - El nas i les parèmies (poema en un sol acte).
L'espiell - Costar Poblet i Santes Creus.
L'habitació dels mals endreços - Petit homenatge.
L'home dibuixat - 300.000 refranys i Víctor Pàmies.
La devocioteca - Una dita osonenca: "Poder anar darrera un combregar" (dedicada a Víctor Pàmies per les 300.000 parèmies).
La garrofa de Mont-Roig - Pàmies, t'has passat!
La panxa del bou - Ha fet el cim! Felicitats, senyor Pàmies.
Llibres llegits i per llegir - Homenatge a Víctor Pàmies.
Llum de dona - Homenatge a Vïctor Pàmies.
Malerudeveure't - De 300.000 parèmies i altres dèries.
Per a lectura i decoració - Per molts (refr)anys!
Personal in transferible - L'home que somiava un blog lucratiu i un record Guiness de paremiologia general.
Piscolabis librorum - El idioma catalán, origen de todas las lenguas.
Planeta Clàudia - 300.000 parèmies.
Poemes des de l'Alguer - Felicitats al Víctor Pàmies pels 300.000 registres!
Rebaixes - Parèmies. 300.000 registres.
Reflex irreflexiu - No en tenien prou amb tres-centes mil frases fetes...
Reflexions en català - Si el Víctor fos alemany, ja seria reconegut el rei del refrany.
Si dubto és que sóc, si penso és que sóc - Mica en mica s'omple la pica.
Sobre llibres... bloc literari - 300.000 entrades i...
Striptease d'històries - 2 contes... i un homenatge al Víctor.
Tens un racó dalt del món - 300.000 refranys. Gràcies Víctor.
Terra de llibres - Felicitats Víctor!
The Daily Avalanche - Tot allò que volies saber de paremiologia moderna i en Pàmies no volgué dir.
Transparència - Raons que rimen.
Un que passava - 300.000 parèmies.
Un tel als ulls - Pàmies: Sorpresa!
Volar de nit és perillós - Per molts refranys!
Xarel-10 - 300.000 felicitacions, Víctor.

Si me n'he deixat cap, aviseu-me, que l'afegiré.
Ah!, el logo és de Palli Disseny.

Tinc tres-centes mil parèmies... però avui no sé què dir

2009-11-14T21:33:00.000+01:00

Estic segur que no podeu ni imaginar-vos com em sento en aquests moments. Ja us ben dic que no hi ha paraules per agrair-vos els vostres elogis desmesurats.

Ara vaig lligant caps i penso que sóc un tros d'ase que no hi veu més enllà del nas, i que aquest no li serveix per ensumar una conxorxa d'aquestes dimensions.

Tres-centes mil gràcies a tots! Avui (i em sembla que demà també el necessitaré) deturaré temporalment la meva tasca de buidatge de refranys per llegir i agrair tots els escrits que m'heu dedicat. Un tresor. O potser no: a mida que els llegeixi aniré buidant aquesta colla de refranys i frases fetes que molts hi heu anat deixant anar: directament passeu a formar part de la meva base de dades paremiològica.

Paremiologia 300.000

2009-11-14T17:10:00.001+01:00

300.000

Una xifra més dins un món de lletres. Una peça més per encaixar dins l'entramat paremiològic iniciat allà pels volts de 1995.

Només 14 anys de dedicació i amb tota una vida per endavant.

Paraules rimades per a ser recordades.

Paraules rimades per a ser compreses.

Paraules rimades per a ser transmeses.

Paraules rimades per a ser compartides.

És una estació més d'aquest llarg camí que m'he traçat de recuperació del giny popular a través dels seus savis dicteris. Diuen que un llarg camí comença amb una passa ben curta. Ara mateix no us sabria dir en quin punt del recorregut em trobo, perquè de vegades, encara que el savi refranyer ens digui que no deixi les sendes velles per les novelles i que no deixi la carretera per la drecera, alguns revolts insospitats em mostren un nou horitzó diferent del que m'havies imaginat.

300.000 registres són una mínima part de tot el cabal lèxic català (i d'altres llengües, és clar). No es pot quantificar el nombre de parèmies existents en una llengua, perquè la capacitat de creació i recreació de noves expressions és infinita.

On abans deia que Encara no som allà on anem, ara tinc la convicció ben ferma que sempre arribarem allà on ens proposem i que una feina ben planificada sempre suma i fa muntanya.

Avui, dissabte, 14 de novembre de 2009, he arribat a la xifra rodona de 300.000 peces lèxiques catalogades i documentades. M'assec un moment en aquesta fita del camí, per agafar aire i reprendre la marxa cap als 500.000, cap al milió. Sempre cap endavant.

I què hi ha en aquest corpus paremiològic? Si aneu llegint els blogs hi trobareu les referències bibliogràfiques usades: fonts orals, fonts periodístiques, fonts digitals, obres literàries, diccionaris, monografies locals, llibres d'infants, apunts de cursos, recopilacions particulars que m'heu anat cedint, refranyers (en paper o digitals)... Qualsevol paraula escrita o dita és susceptible de ser caçada i recordada.

I al darrere hi ha una estratègia de prioritzar aquells materials més valuosos o difícils de trobar o consultar.

Actualment la meva biblioteca particular s'acosta als 400 exemplars. Obres especialitzades o que tangencialment poden tenir un interès lexicogràfic. La recopilació de fonts bibliogràfiques a tenir en compte arriba als 1.500 ítems. I les obres ja efectivament buidades s'acosten ja a les 200. Aquí hi ha de tot, des de llibres de 15 pàgines a enciclopèdies de diversos volums.

Aquest és el meu coixí, allò que em permet alimentar el portal de paremiologia, resoldre dubtes, contestar assessoraments o orientar aquells que em pregunten per algun determinat aspecte sobre la paremiologia. Sabeu que m'agrada interactuar amb vosaltres i que contesto sempre els vostres precs i suggeriments tan ràpidament com puc.

Pel camí, he fet un munt d'amics i coneixences. He après amb vosaltres i aquesta sintonia seguirà unint-nos i acompanyant-nos durant tot el camí. No vull acabar aquest escrit d'agraïment sense donar les gràcies a tots els qui des del meu costat donen suport a aquesta dèria i als qui des de la xarxa us hi acosteu i m'animeu a continuar.

Gràcies a tots!

Noves adquisicions/donacions de llibres - 1

2009-11-14T08:00:00.004+01:00

Sanchis Guarner, Manuel (1951): Calendari de refranys. Barcelona, Editorial Barcino. Col·lecció «Biblioteca Folklòrica Barcino», núm. 1. 160 pàg.

Entrada a Library Thing.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

Parèmies lexicalitzades

2009-11-12T08:00:00.005+01:00

Intentar definir els diferents tipus de parèmies que hi ha és una tasca complexa i sovint estèril. Així, quan diem que un adagi és una sentència antiga, que la sentència és una dita breu, o que el modisme és un idiotisme i l'idiotisme és una locució peculiar d'una llengua... ja veiem que els diferents termes s'entrecreuen entre ells creant un garbuix molt difícil de destriar. Per aquí no ens en sortirem pas.

Però el que sí que podem fer és fer-ne subconjunts. Així, tot són parèmies, que és l'objecte d'estudi de la paremiologia, encara que usualment ens referirem als Refranys i per això diem que la paremiologia és la ciència que estudia els refranys.

El primer subconjunt que podem fer és en funció de si són dites d'autor o anònimes. Les dites d'autor conformen la paremiologia sàvia i hi inclourem les citacions, les màximes o les sentències, entre d'altres. Mentre que les dites anònimes conformen la paremiologia vulgar i hi trobem els refranys, els proverbis, els adagis, les frases fetes, les dites o les locucions, el veritable giny de la llengua.

Una altra possible classificació és en funció del paper que desenvolupen en el discurs:

Locució: complement o fragment d'oració (poden ser adjectivals, nominals, adverbials...)
Frase feta: una oració completa, amb un verb que indica acció o qualitat d'algú o alguna cosa (són les locucions verbals)
Refrany/Proverbi/Citació: Discurs complet, normalment citat entre cometes o després de dos punts.

Aquest darrer grup, és una peça del discurs molt sovint fossilitzada, que no admet canvis i que de vegades inserim amb influències d'altres llengües en el discurs propi (en parlaré a bastament en un altre article).

Bé, el que avui vull reflectir en aquest escrit és la permeabilitat d'aquests grups funcionals de les parèmies, cosa que demostra la seva ductilitat i adaptabilitat a qualsevol ús.

És habitual trobar-nos una mateixa parèmia base (amb un significat determinat) expressada amb diferents formats externs (significants diversos).

He cercat uns quants exemples (25) perquè ho entengueu. Però no és pas exhaustiva, perquè vull que m'ajudeu a ampliar la llista, que quedarà ja en aquest apunt per a consulta de qui ho necessiti:

A les verdes i a les madures [L] | Fer-li pagar a u les verdes i les madures [FF]
Acabar de sortir de l'ou [FF] - Acabat d'eixir de l'ou, ja tot ho remou [R]
Afluixar la mosca [FF] | Afluixes la mosca, afluixes la bossa [R]
Anar per llana i tornar esquilat [FF] | El moltó de Perpinyà se n'anà per comprar llana i la seva hi va deixar [R] | El moltó escuat anà per llana i tornà trasquilat [R]
Caure de la paella a les brases [FF] | Sardineta de Blanes, que fuig del foc i cau a les brases [R]
Comptes vells, baralles noves [R] | Tres quintars fan dotze roves, comptes vells, baralles noves [R]
De mica en mica [L] | De mica en mica, s'omple la pica [R]
Dos pardals a una espiga no hi fan lliga [R] | Dos pardals en una espiga / no s'hi poden sostenir; / dos fadrins amb una nina / no s'hi saben avenir [R]
Entre poc i massa [L] | Entre poc i massa, la mesura passa [R]
Fer anar l'aigua al seu molí [FF] | Cadascú tira l'aigua al seu molí i deixa en sec el del veí [R]
Garbellar aigua [FF] | Anar pel món garbellant aigua [FF]
La porfídia mata la caça [R] | En Roca de Terrassa, la porfídia mata la caça [R]
No poder veure ni en pintura [FF] | No el pot veure ni en pintura ni en figura [FF]
Perdre bous i esquelles [FF] | Quan ha perdut l'ovella, busca l'esquella [R] | La pruïja d'en Somniatruites, que, perduts els bous, cercava les esquelles [R]
Predicar en desert [FF] | Predicar en desert, sermó perdut [R] | Malagunayada saliva que es perd quan es predica en desert [R]
Pujar més el farciment que el gall [FF] | Per regla general, puja més el farciment que el gall [R]
Qui molt abraça, poc estreny [R] | Qui molt agafa i poc estreny, dóna mostres de poc seny [R]
Saber nedar i guardar la roba [FF] | El bon nedador ha de saber guardar la roba [R] | La gala del nedar és saber guardar la roba [R]
Sense ofici ni benefici [L] | No tenir ofici ni benefici [FF] | Qui té ofici, té benefici [R]
Sense rei ni roc [L] | Viure sense rei ni roc [FF] | Qui no té rei ni roc, és molt poc [R]
Tenir bon nas [FF] | Qui té bon nas, té bon detràs [R]
Tenir pardalets al cap [FF] | Pel cap ple de pardals, els promesos passen alts [R]
Treure dues mòltes d'un sac [FF] | No es pot treure una bona mòlta d'un mal sac [R]
Veure's sense ombra [FF] | Al veure's sense ombra, qualsevol s'arrima a un arbre [R]
Voler els pinyons pelats [FF] | Això vol la mona, pinyonets pelats [R]

Llegenda

[L]: Locució
[FF]: Frase feta
[R]: Refrany

I'm Catalan ─ I love freedom

2009-11-11T11:11:00.000+01:00

La iniciativa "Deu mil en marxa per l'autodeterminació" va fer possible que el dia 7 de març de 2009 se celebrés a Brusel·les, sota el lema "Volem un estat propi", la manifestació més important de catalans fora de les nostres fronteres, reivindicant el dret de Catalunya a la seva independència.

Avui, 11 de novembre de 2009, a les onze i onze del matí, ha fet 91 anys que ja era vigent l'armistici que va donar per acabada la Primera Guerra Mundial i que reestructurava Europa amb el naixement de nous estats com Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Hongria.

Per aquest motiu els catalans, en un dia i una hora tan especial, serem presents altre cop a Brusel·les, al Parlament Europeu, per fer sentir la veu de Catalunya, i lliurar a tots els eurodiputats i a tota la premsa acreditada un llibre amb imatges de la manifestació del 7 de març de 2009, que va esdevenir un altre punt d'inflexió per posar a l'agenda internacional el nostre cas.

Hem d'explicar arreu del món que Catalunya té dret a la seva llibertat, ja que sempre serem un cas de caire internacional, més encara quan el poble català va perdre les seves llibertats fa tres segles com a conseqüència d'un conflicte internacional.

Avui comença la campanya I'm Catalan ─ I love freedom, que durarà fins al final de la presidència espanyola de la Unió Europea, per tal d'aconseguir que la veu de Catalunya ocupi el seu lloc en els mitjans de comunicació d'arreu del món.

Volem que Catalunya sigui el proper estat d'Europa. Ara és el moment de fer sentir la nostra veu.

Conferència sobre paremiologia catalana dins l'àmbit de l'Any Amades a Vilafranca del Penedès

2009-11-09T08:00:00.006+01:00

El dissabte 28 de novembre, emmarcat dins els actes de la celebració de l'Any Amades, m'han convidat a fer una conferència sobre paremiologia catalana a Vilafranca del Penedès.

El títol de la presentació que faré és Els refranys a través de Joan Amades. De l'oralitat a la xarxa. Serà a Can Figarot, el local d'assaig que tenen els Castellers de Vilafranca, a partir de les 18.00 de la tarda.

Us deixo les dues primeres diapositives de la presentació que hi faré, perquè us feu una idea del contingut.

No entenc...

2009-11-07T12:52:00.004+01:00

... tanta xerrameca al voltant d'una crisi
que té uns culpables clars
i que sembla que ningú vulgui veure:

la usura sense límits
de la banca,
la usura sense límits
de les empreses de serveis monopolístiques
la usura sense límits
de tots els qui s'han dedicat
a ficar mà a la caixa
des de posicions privilegiades,
des dels seus càrrecs polítics.

Aquesta crisi té tres noms propis:
CORRUPCIÓ,
USURA
i BANCA

i no necessàriament per aquest ordre.

«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

Estadístiques que es disparen

2009-11-05T08:00:00.000+01:00

El passat dijous, 28 d'octubre, va succeir per primer cop un fet que fa un parell d'anys em semblava impossible d'assolir: sumant el total de visites (no de pàgines vistes que són gairebé el doble) dels blogs de la Paremiosfera, vaig superar la xifra màgica del miler de visites.

1.000

Van ser 1.005 visites en un dia, amb 4-5 blogs que ben assiduament assoleixen el centenar de visites diàries.

I un còmput acumulat de 5.790 visites en la setmana del 26 d'octubre a l'1 de novembre (rècord també).

5.790

El rècord de visites mensuals el segueix mantenint el mes de març d'aquest 2009, amb 19.710 visites. Estic convençut que també caurà aviat.

19.710

Mai m'hagués pensat que la paremiologia pogués despertar tant d'interès en la gent. I sempre passa: quan abandones una mica la tensió de l'actualització compulsiva, i dedico més temps que mai a ampliar la meva font documental sobre paremiologia (aquest mes arribaré als 300.000 registres), doncs això, quan sembla que afluixo una mica en l'edició d'articles, m'obsequieu amb aquesta remuntada de visites.

Llàstima que aquestes xifres no tinguin reflex en els ingressos per publicitat al blog. A hores d'ara no sé si els 3-4 euros mensuals acumulats pels anuncis paguen la pena de mantenir-los. Penso que potser caldrà cercar altres camins.

Gracies a tots per la confiança i per les aportacions que hi feu i sapigueu que teniu paremiologia per temps, que tot just acabo de començar.

Assessorament de català a l'Hora de la Comèdia, de Cadena Ser Barcelona

2009-11-04T08:00:00.003+01:00

Dissabte passat em van convidar per fer de "professor de català" a l'Hora de la Comèdia, el programa en desconnexió en català que fa la Cadena Ser Barcelona, des dels antics estudis de Ràdio Barcelona, al carrer Casp.

La veritat és que el directe de la ràdio és trepidant. La secció de català és a la primera de les dues hores del programa, i va de les 12.39 a les 12.55, més o menys. Ja veieu, ni quarts ni mitges ni hores en punt.

Si ho voleu sentir, premeu el botó corresponent del reproductor:

La directora del programa Rosa Badia, convida cada dissabte un lingüista o professor de català per resoldre dubtes continguts en diversos talls de la setmana i plantejats en directe per oients del programa.

Tot i els nervis del directe i el no saber a quins dubtes t'enfrontaràs, és una experiència gratificant i interessant. Em va quedar molt poc temps per poder parlar dels meus refranys, però encara vaig tenir temps per dir-ne alguna cosa.

Si us el voleu descarregar, cliqueu en la icona següent:

Nota: Els dos primers minuts del tall corresponen al resum de la intervenció del "professor" que hi va anar el dissabte anterior, en Josep Maria Sucarrats, de la Universitat Abat Oliba.

Religió, llengua, cultura, a Catalunya

2009-11-02T08:00:00.004+01:00

Aquest és el títol d'una nova exposició, oberta al públic al Palau Robert de Barcelona entre el 22 d'octubre i el 31 de gener de 2010, sobre la contribució de les religions en la configuració de la realitat cultural i lingüística de Catalunya.

L'exposició es presenta en cinc àmbits, i aplega objectes, obres d’art, textos, plafons informatius i audiovisuals que posen de manifest la interrelació que s’ha produït des de l’època romana fins a l’actualitat entre religió, llengua i cultura.

És una iniciativa de la Direcció General d'Afers Religiosos, dependent del departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.

Pels temes que m'ocupen i sabeu que la paremiologia és una ciència abocada de ple a la religiositat (de signe cristià i catòlic, més concretament), m'interessen especialment els dos primers àmbits, que presenten la religiositat a Catalunya, amb la formació del calendari, les primeres presències del català en el món de la religió i un mapa toponímic amb els 131 municipis que tenen noms de sants i santes. Algun dia ha de veure la llum el meu refranyer de sants...

Doncs res, espero poder-m'hi escapar de seguida que pugui i ja us faré la crònica de la visita.

De moment, us penjo un vídeo que trobareu al canal Gencat de Youtube, amb cinc cèntims del que hi podeu trobar.

Mira també

Gencat - L’aportació de les religions a la llengua i la cultura catalanes, recollida en una exposició

Locucions onomatopeiques, traduïdes i comentades

2009-10-28T08:00:00.001+01:00

Anem doncs a reblar el clau amb l'explicació i la traducció de les 39 locucions onomatopeiques detectades al text del Ramon Solsona.

Us les presento en l'ordre d'aparició en el text, per facilitar-ne la localització.

Xerric-xerrac - Onomatopeia del soroll de la carraca o dels instruments usats per a serrar - Carraca.
(Pagar) bitllo-bitllo - (Pagar) al comptat. (Pagar) al contado.
(Ésser un/a) Baliga-balaga - Persona poc seriosa, que no té formalitat en res - (Ser un/a) zascandil, tarambana.
(Fer) Cofis i moris (Fer cofis i mofis, o fer cofis-mofis, segons el DCVB) - Fer el que es vol d'una cosa, tractar-la sense mirament, sense subjectar-se a llei - Hacer mangas y capirotes.
Pengim-penjam - adv. Deixant-se anar indolentment a un costat i a l'altre, sense cap gràcia - Desgarbado/a, desmadejado/a
Farrigo-farrigo - m. Barreja de coses desordenades - Batiburrillo, revoltijo.
Ning-ning - interj. Onomatopeia que evoca el so d'una campaneta - Tilín-tilín.
Xano-xano - adv. A poc a poc - Chano chano, paso a paso, pasito a pasito.
Nyeu-nyeu- interj. Expressió que evoca el parlar d’una persona gata maula, hipòcrita - Ñi, ñi, ñi.
Nyic-nyac (Nyic-i-nyac al DIEC2) - Raons, renyines, contínues entre dues persones - Chacarrachaca, dares y tomares, dimes y diretes.
Tol·le-tol·le - Clamor d’indignació contra algú o alguna cosa - Tole tole.
(Fer la) viu-viu- Anar tirant, anar passant la vida com hom pot - Ir tirando, ir viviendo.
Nyigo-nyigo - interj. Expressió que evoca el so d'un violí, d'un violoncel, etc., mal tocats - m. Soniquete
Tiroliro - So agut, com de flabiol - Tiroliro.
Poti-poti - Desori, desordre - Batiborrillo (o batiburrillo), revoltijo.
Banzim-banzam - loc. adv. Amb un moviment de fort balanceig, especialment en l'acte de caminar - Bamboleándose.
Tau-tau - loc. adv. Així així, ni molt bé ni molt malament - Así así, regular, ni fu ni fa.
Bum-buum - So continuat sord i confús. Rumor públic, murmuració de molta gent - Rumor, runrún.
Nyic-nyic- Expressió que evoca el parlar d'una persona que ens martiritza amb la seva insistència. Soroll desagradable i insistent - Erre que erre, dale que dale.
Ziga-zagues - Zigzaguejar. Línia trencada en forma de Z - Zigzag.
Barrim-barram - Amb un moviment atropellat, trafegós - Barahúnda | Barroer/a - Chapucero, -ra.
(Fer la) gara-gara (a algú) - Tractar de plaure’l, d’atreure’s el seu afecte, la seva benvolença, etc., amb afalacs, llagots, compliments - Hacer la pelotilla, hacer la rosca.
Leri-leri - adv. A punt, prop d’esdevenir-se, si cau no cau - A punto (o al borde) de, en un tris (o a dos dedos) de | (Estar) leri-leri (un malalt) - A punt de morir; molt malament de salut; en perill de mort - En las últimas.
(Bacallà a la) màquili-mòquili - Sembla un tipus de recepta per preparar el bacallà. No ho he trobat documentat.
De nyigui-nyogui - loc. adj. Fet de qualsevol manera, de construcció defectuosa, feble - De baratillo, de pacotilla.
Xup-xup - Bull lent d'un líquid, com el suc d'un guisat, la llet, etc. - Hervor.
Cori-mori - m. Mal de cor - Ahílo.
Tal·là-tal·lera- loc. adv. Ni poc ni molt, si fa no fa, més o menys - Poco más o menos; más o menos | Mig mig - No del todo, a medias.
Rau-rau - m. Remordiment, especialment de la consciència - Resquemor, reconcomio | Malestar de nervis, de gana - Desazón, comezón.
Així així - loc. adv. Mig mig, mitjanament - Así así.
A frec a frec (A frec, o Frec a frec de, segons el DIEC2) - loc. prep. A punt de - A punto de | Molt a la vora de - Muy cerca de; al borde de; a la orilla de || Frec a frec - adv. Gairebé tocant - Muy cerca, casi rozando.
Elis elis - interj. per fer befa - Rabia, rabiña.
Trinco-trinco - adv. Al comptat - A toca teja, a tocateja, al contado.
Xim-xim - m. Plovisqueig - Calabobos, sirimiri | Seguit de músiques, d’actes ostensius, etc., amb què es vol donar solemnitat, importància, a un esdeveniment - Chinchín | Per a donar importància - Bombo.
Xiu-xiu - Remor inintel·ligible d’una conversa tinguda en veu molt baixa - Cuchicheo, susurro, bisbiseo | So o soroll suau i continuat - Pío, pío.
Fru-fru - m. Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda - Frufrú.
Cloc-cloc - interj. Expressió que evoca la veu de la gallina - Clo clo.
Arreu arreu (o pertot arreu o a tot arreu) - Arreu - En todas partes, por todos lados.
De cap a cap - loc. adv. D'un extrem a l'altre - A lo largo y a lo ancho | Totalment - Totalmente.

I ara un nou repte. M'ajudeu a ampliar la llista de locucions onomatopeiques amb elements duplicats (similars, encara que no sempre idèntics)? N'hi ha un bon grapat més!

Si a sobre em dieu què volen dir i on les heu sentides (si són d'un lloc molt concret), l'agraïment serà ja ultrasideral. Au!, au!... ja m'he passat.

He fet servir, bàsicament, les informacions que forneix l'Optimot referides al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a. edició en línia) (DIEC2) i al Diccionari català-castellà castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a. edició, 1994), i algunes consultes puntuals al Diccionari català-valencià-balear (en línia) (DCVB).

Locucions onomatopeiques de l'article de Ramon Solsona detectades

2009-10-26T08:00:00.002+01:00

Au, va. Donem resposta a la qüestió que us plantejava sobre l'article de Ramon Solsona: Quantes locucions onomatopeiques hi trobeu?

Qui més s'hi acosta és en Puigmalet, que diu 38... I L'ENCERTA!! Felicitats, potablava! Bé, no del tot: jo en localitzo 39 comptant el xerric-xerrac del títol.

Anem-les a detectar:

Xerric-xerrac¹

El dia de l'enterrament d'en Valeri Balari tothom el recordava com un home que tendia a la meticulositat i que pagava sempre bitllo-bitllo². Però en Valeri Balari no sempre havia estat un home formal. No és que mai hagués estat un baliga-balaga³ capaç de fer cofis i moris⁴ per embutxacar-se una pesseta que no s'hagués guanyat honradament, Però sí que de jove havia estat un pengim-penjam⁵. Sa mare es desesperava, perquè no tenia ànsia per res, la seva habitació era un farrigo-farrigo⁶ espantós on tot s'havia de buscar com qui juga a la campaneta de la ning-ning⁷. No tenia mai pressa i a tot arreu anava xano-xano⁸.

S'havia acostumat al nyeu-nyeu⁹ de la mare i al nyic-nyac¹⁰ constant amb el pare, No hi havia setmana que a cals Balari no hi hagués un tol·le-tol·le¹¹, però ell sempre acabava fent la viu-viu¹², perquè totes aquelles raons li sonaven com un nyigo-nyigo¹³ amb el qual s'havia familiaritzat.

A la seva vida va sonar un fort tiroliro¹⁴ el dia que va conèixer la Mercè Marsà. No sabia què li passava, tot ell estava fet un poti-poti¹⁵ i no se'n sabia explicar la raó: el cervell li anava banzim-banzam¹⁶ quan anava tau-tau¹⁷ cap a casa tot reflexionant: "L'amor deu ser això: sentir aquest bum-buum¹⁸ a dins del cor i aquest nyic-nyic¹⁹ al cap que no et deixa pensar en altra cosa".

No sabia com declarar-se a la Mercè Marsà. No s'atrevia a anar de dret a l'assumpte, sinó fent ziga-zagues²⁰. Va deixar-de vestir-se barrim-barram²¹ i va fer la gara-gara²² als pares d'ella, fins que un dia el van convidar a sopar. Hi va anar i, aquell mateix vespre, després de les postres, es va endur la Mercè Marsà i li va dir que si no s'havia tornat boig estava leri-leri²³. Tota la vida es va meravellar d'ell mateix per haver-se declarat amb tanta passió. Sempre va pensar que en aquell sopar, aquell bacallà a la màquili-mòquili²⁴ li havia infòs un valor extraordinari. I ja mai més no va ser un noi de nyigui-nyogui²⁵.

Des d'aleshores, sempre va associar el bacallà amb l'amor ardent. El xup-xup²⁶ d'una cassola li feia venir un cori-mori²⁷ amorós que el deixava, tal·là-tal·lera²⁸, a les portes de la glòria. Però mai no va saber la veritat i se'n va anar al sot sense saber-la. Li ha quedat a la Mercè Marsà un petit rau-rau²⁹ a la consciència: ¿Va fer bé de posar afrodisíacs al bacallà aquella remota nit, quan eren joves i ell era tan tímid? Se sent culpable només així així³⁰, perquè, gràcies a ella, cada dia a frec a frec³¹ des del viatge de nuvis a Baden Baden, en Valeri Balari va fer elis elis³² a la vida desordenada.

El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco³³, feia la xim-xim³⁴. La gent va marxar amb un xiu-xiu³⁵ de converses respectuoses i el fru-fru³⁶ dels impermeables. Fins que només va quedar el cloc-cloc³⁷ de les gotes que, arreu arreu³⁸, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll. L'endemà, tots els diaris publicaven de cap a cap³⁹ l'emotiu elogi funerari que li va dedicar Vidal Vidal.

Ramon Solsona, dins l'Avui, en la columna Sala i alcova, del dia 15 de maig de 1994.

Hi ha una mica de poti-poti, és cert: locucions onomatopeiques, locucions que es desenvolupen dins una frase feta, onomatopeies simples i expressions de la llengua basades en la duplicació més o menys idèntica d'un mateix element.

En qüestioneu algun? N'afegirieu algun altre? (no admeto pop-pop com animal de companyia, aviso).

Més endavant intentarem explicar-les totes i cadascuna d'elles i de cercar-los, si el sabem (m'hi haureu d'ajudar força!) equivalents idiomàtics.

Nota: La imatge del solucionari l'he manllevat del blog de Jordi Sanz, de l'IES Celesti Bellera, de Granollers.

Vuitena Ateneuesfera

2009-10-25T12:03:00.012+01:00

Ahir a la tarda, 24 d'octubre de 2009, vaig assistir, convidat per Guillem Carbonell, a la vuitena Ateneuesfera.

Vaig saber de l'Ateneuesfera llegint el blog d'en Marcús i n'havia anat fent el seguiment. La idea és magnífica per la seva senzillesa: reeditar les tertúlies de l'Ateneu Barcelonès a través de trobades informals de blogaires.

La llavor: Guillem Carbonell convida un grup petit de blogaires per debatre i queden per a una segona trobada on cadascú pot convidar algú altre a venir. Amb aquesta estructura piramidal, que té el perill de col·lapsar el sistema, s'inicia la llavor i el nucli dels tertuliaires.

A hores d'ara, hi han passat una trentena llarga de blogaires d'àmbits diversos i amb interessos ben diferents i fins i tot contrastats.

Ja fa uns mesos, assabentat d'aquestes trobades i després de compartir diversos actes i trobades amb en Joan Puigmalet, l'Albert Domènech, "Galderich" i el Xavi Caballé, vaig escriure el Guillem Carbonell dient-li que ens interessaria participar de la següent Ateneuesfera, si era possible.

L'ordre del dia? Ben obert. És una tertúlia informal en alguna de les sales annexes del bar de l'Ateneu, si hi ha espai i prou intimitat, o en alguna sala reservada si el grup és massa nombrós o l'Ateneu bull de gent. Guillem actua d'amfitrió i ho excel·leix. Perquè dirigeix i redreça només quan cal, però durant tota la tertúlia és un més dels qui som allà.

El costum fa que en primer lloc es presentin els nouvinguts, diguin què fan i aportin, amb les seves preguntes sobre les tertúlies o amb les primeres interaccions amb la resta de convidats, els primers temes de la tarda vespre.

Ahir, excepcionalment érem gairebé més els qui hi anàvem per primer cop que els qui repetien (6 a 6 fins que van arribar els companys de l'Spaghettibcn).

O sigui que, entre presentacions, explicacions de què és l'Ateneusfera, alguna anècdota de l'Ateneu, reconeixement als llorejats pels Premis Blocs Catalunya (sic) i donar compte del berenar que havia preparat el Guillem i algunes anades i tornades al bar per acompanyar la tertúlia d'alguna cosa per tenir a les mans, la tarda va esdevenir nit amb una lleugeresa i rapidesa sobtada.

Vist i no vist, havíem parlat dels Premis (llàstima que finalment no vingués la Trina Milan, una de les promotores), ens havíem presentat els sis nouvinguts, la conversa havia derivat cap a les identitats digitals, cap a les xarxes socials, van sortir temes d'actualitat sobre l'arquitectura i l'urbanisme a Sitges, sobre les crítiques a l'alcalde de Barcelona o sobre problemes amb diverses plataformes de blogs, de la relació que hi ha entre els blogs i la premsa tradicional i la digital o de la possibilitat de negoci a través dels blogs.

Fet i fet, més de tres hores de debat obert i interessant, clos amb l'experiència dels Spaghettibcn, un blog molt complet i complex adreçat a la comunitat italiana de Barcelona.

Vam acabar amb una visita guiada pels llocs emblemàtics de l'Ateneu (un cop més de la mà del cicerone Guillem) i la sensació dolça i agradable d'haver entrat a formar part d'aquesta esfera blogaire transversal.

A continuació, la llista de participants i la crònica de la trobada d'ahir, els qui l'han feta.

He amanit l'escrit amb alguna fotografia que vaig fer ahir durant la tertúlia. Perdoneu-ne la qualitat. No hi surto jo (que feia les fotos), ni els tres Spaghetti, que van venir més tard, ni el Jordi Roca, que em sembla que també va venir després que fes les fotografies.

Albert Domènech, "Galderich" - Piscolabis librorum
Beli Artigas - Criticartt
Dani Cortijo – Altres Barcelones
David Rodríguez – Vida quotidiana
Fabio, Fabio i Giusseppe – Spaghetti BCN, Barcellona in Italiano
Gerard Balagué – Nunca nueve
Guillem Carbonell - Barcelona Times Blog
Joan Puigmalet, Gazophylacium
Jordi Roca – Diari MEF
Miquel Saumell - El Radar de Sarrià
Sílvia Cobo – Lola como mola
Víctor Pàmies - Raons que rimen
Xavier Caballé, L'home dibuixat i Diari d'un llibre vell

Mira també

Altres cròniques de l'acte d'ahir (per rigorós ordre cronològic d'aparició)

20091024 - Nunca nueve - Ateneuesfera tardor 2009
20091025 - Criticartt - Blog, bloc, blok. Crònica de la vuitena Ateneuesfera
20091025 - Gazophylacium - L'Ateneusfera: de Borralleras a Carbonell
20091025 - El blog de Guillem Carbonell - Mèdia / Crònica de la vuitena Ateneuesfera, la tertúlia de gent que escriu blogs
20091026 - El radar de Sarrià - La vuitena ateneuesfera

L'opinió del pare Batllori sobre els refranys

2009-10-25T08:00:00.000+01:00

Xavi Caballé ha tingut la gentilesa d'oferir-me una citació del volum d'homenatge a Miquel Batllori, editat amb motiu del centenari del seu naixement, La saviesa cordial de Miquel Batllori. Semblances en el centenari del seu naixement (Editorial Barcino, Institució de les Lletres Catalanes, 1a edició, octubre 2009), on ofereix una opinió força positiva dels refranys.

Per entendre'ns, ofereix una visió contraposada al mateix refranyer quan diu Home refranyer, gos i malfeiner, per exemple.

Suposo que no us sobtarà que em senti absolutament identificat amb qualsevol citació que lloï el missatge i contingut dels refranys, com a petites peces de saviesa.

És una conversa recollida per Valentí Gómez i Oliver on parlen de refranys mentre passegen per Roma:

─Valentí Gómez: Tot parlant de l'eternitat, creieu que és encertat el títol del meu llibre "Roma, paseos por la eternidad", que per cert vós vàreu presentar ben generosament al Saló del Tinell fa ben poc?

─Miquel Batllori: És una interpretació que es pot donar i que a més a més pot tenir una vessant de tipus religiós, perquè és polisèmica. És doble. A mi tot el que és senzill, el que només té un sentit, em fa posar en guàrdia. I una cosa tan senzilla com els refranys, que de
vegades semblen vulgars, tenen tanmateix una interpretació filosòfica molt refinada. Jo, que sóc tan "gracianista", lamento força que només el Gracián jove donés importància als refranys. De gran deia que eren vulgars "consejos de vieja". Lamento que en Gracián pensés això al final de la seva vida, que he viscut molt més que ell ─morí als 85 anys i jo ja en tinc 92, quasi 93─ no sóc tan pessimista respecte als refranys.

Rectificar és de savis

2009-10-23T08:00:00.001+02:00

Si l'altre dia mostrava la meva indignació per la decisió de Blogger de reduir el nombre d'etiquetes diferents disponibles per a cada blog a 2.000 (abans no hi havia límit), sembla... i dic sembla perquè no he rebut confirmació en cap dels llocs on vaig fer la consulta, sinó que ho he vist en un missatge fugisser editant una nova entrada al Diccitionari... Doncs això, sembla que han augmentat aquest límit a 5.000.

Petita batalla guanyada! Però la guerra continua. Mala manera de celebrar els 10 anys del servei de blogs, sens dubte!

No és el millor dels escenaris, és clar, perquè vol dir postposar una decisió de migració per saturació de les possibilitats dels blogs per un període de temps indeterminat. I ens obliga a replantejar, segons les noves regles, les eines i utilitats que volem implementar en els nostres blogs.

5.000 etiquetes em permet seguir editant el Refranyer català-castellà, les Dites i frases fetes i la majoria d'altres blogs que ara tinc iniciats.

Però ens obliga a modificar la filosofia del Diccitionari, que porta ja més de 6.000 etiquetes.

Ho haurem de deixar estar amb les etiquetes d'autors (les que comencen amb "00") i algunes de temàtiques (les que comencen amb "11") i eliminar els mots clau de totes les entrades.

I creuar els dits perquè mai ens tornin a modificar les condicions del servei.

Entrebancaments

2009-10-22T08:00:00.001+02:00

Ara en diem embarbussaments o travallengües. Però ja d'antuvi hi havia qui s'entretenia a enganyar la llengua, fent que s'entrabanqués en un dicteri complex de pronunciar, com podeu observar en l'article que signa "Sanch de Cargol" allà pel 1897.

Entrabancaments

En Borrás y l'Amorós
deyan qu'era ros en Rus
y respongué, un gamarús:
-No'n té res, en Rus, de ros.

En Piu, que manobra fou,
fent un pou va perdre un peu,
y a un amich, digué, l'Aleu:
-Pau, en Piu té un peu al pou.

En Manel, home tranquil,
á n'en Mil va comprar mel,
y digué, trobantla un fel:
- Molt mala mel ven en Mil

En Reig va tornarse boig
y á n'en Roig, sense cap enuig,
insultava, y digué en Puig:
-N'hi falta un raig á en Reig, Roig.

La filla del senyor Tripa,
quant ab la Pepa jugava,
no molt de gust, exclamava:
-Papa, la Pepa m'empipa.

De ví no'n puch beure un poch,
y tant que'n beuria, xich
-va dir en Pich á n'en Roch
y aquest respongué: -Jo't toch,
donchs jo puch, y'n bech poch, Pich.

En Bel va dir, á n'en Gual:
-Só un vil-home pro, jo sol
sóch capas de...
-No alsi'l vol
que Bel, home vil res val.

Sanch de Cargol.

PD.: Suposo que no cal adaptació del text al català modern. Ull!, però que hi ha formes que avui dia no són pas vàlides! Qualsevol aclarimetn que us calgui, si us plau, demaneu-ho als comentaris.

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1897). Pàg. 60.

Ràpidament

2009-10-19T08:00:00.001+02:00

Quan volem dir que hem de fer una cosa ràpidament o corrents, la llengua ens permet dir-ho de molt diverses maneres.

No cal que aneu a cercar un diccionari de sinònims (magnífics, però que en aquest cas no us caldrà).

Quants sinònims seríeu capaços de trobar, així, de memòria per a l'adverbi Ràpidament? 5? 10? Més?

L'article A tot vent del meu blog de Dites i frases fetes ha anat creixent fins arribar a mostrar-ne més de 40. Mireu: A cent per hora, A corre-corrents, A corre-cuita, A cremadent, A la desesperada, A no poder més, A tot drap, A tot estrop, A tot gas, A tot vent, A tota brida, A tota hòstia (o màquina), A tota marxa, A tota velocitat, Amb promptitud, Anar (o passar) a carrera feta, Anar amb presses (o amb un misto al cul), Anar com el vent (o com si portés un coet al cul, o com si tingués cagarines, o com una bala, o com un esperitat, o com un llamp, o com una llebre), Anar cremat (o escopetejat, o llampat), Anar de pressa i corrents, Anar-se'n com la vista, Atropelladament, Córrer més que el vent, Cuita-corrents, Escapat, Passar de llampada, Passar volant, Ràpidament, Sallar, Tallar el vent, Volant.

Al Diccionari de sinònims, de Manuel Franquesa (1970) (uso la setena edició d'Editorial Pòrtic, de 1995), també en trobem una bona pila: Ràpidament, Volant, De pressa, Com un llamp, De llampada (o llampant), A passos de gegant, En un salt (o quatre salts), D'una revolada, Com una taca d'oli, Com una reguera de pólvora, Com una exhalació, Cames ajudeu-me.

També en trobem uns quants (no tants) al Diccionari de sinònims de Santiago Pey (1970) (faig servir la setzena edició, de 1994, d'Editorial Teide): De llampada, Corrents, De pressa, Llampant, Cames ajudeu-me, A corre-cuita.

I equivalències castellanes? Doncs també n'he anotat un grapat: A carta cabal, A escape, A la desesperada, A marchas dobles, A mata caballo, A rienda suelta, A toda máquina, A toda marcha, A toda mecha (o leche), A toda pastilla, A toda prisa, A todo gas, A todo taco, Atropelladamente, Correr alguien que se las pela, De prisa y corriendo, Pasar (o salir) echando (o cagando) leches (o hostias), Volando.

I és clar que no totes són equivalències absolutes, que es puguin intercanviar en tots els textos. I algunes expressions demanen un determinat verb que les regeixi i no n'admeten altres, però és un bon sac on poder anar a cercar informació lexicogràfica.

He aprofitat que consultava els diccionaris de sinònims per actualitzar l'article a què us remetia al principi de l'article, del blog Dites i frases fetes.

I segurament, si consulteu aquest article d'aquí un temps, en un futur, tampoc hi trobareu la mateixa informació, perquè Internet ens permet mantenir les obres vives, canviants i adaptables a la informació de què disposem a cada moment.

Més parèmies encadenades

2009-10-17T12:17:00.005+02:00

Ja fa temps feia una crida des d'aquest blog per veure si algú em sabia donar notícia d'uns articles de Josep M. Espinàs i de Ramon Solsona sobre un enfilall de parèmies encadenades. Segur que n'hi ha molts més, però jo recordava aquests dos, de feia ja força temps.

La casualitat em va portar l'article d'Espinàs, que ja vaig reproduir fa uns mesos. I ara em retrobo amb l'article de Ramon Solsona, que el vaig trobar mentre feia endreça de papers encarpetats a casa.

Us el reprodueixo i mirarem de treballar-lo, com vam fer amb el de Josep M. Espinàs.

Xerric-xerrac

El dia de l'enterrament d'en Valeri Balari tothom el recordava com un home que tendia a la meticulositat i que pagava sempre bitllo-bitllo. Però en Valeri Balari no sempre havia estat un home formal. No és que mai hagués estat un baliga-balaga capaç de fer cofis i moris per embutxacar-se una pesseta que no s'hagués guanyat honradament, Però sí que de jove havia estat un pengim-penjam. Sa mare es desesperava, perquè no tenia ànsia per res, la seva habitació era un farrigo-farrigo espantós on tot s'havia de buscar com qui juga a la campaneta de la ning-ning. No tenia mai pressa i a tot arreu anava xano-xano.

S'havia acostumat al nyeu-nyeu de la mare i al nyic-nyac constant amb el pare, No hi havia setmana que a cals Balari no hi hagués un tol·le-tol·le, però ell sempre acabava fent la viu-viu, perquè totes aquelles raons li sonaven com un nyigo-nyigo amb el qual s'havia familiaritzat.

A la seva vida va sonar un fort tiroliro el dia que va conèixer la Mercè Marsà. No sabia què li passava, tot ell estava fet un poti-poti i no se'n sabia explicar la raó: el cervell li anava banzim-banzam quan anava tau-tau cap a casa tot reflexionant: "L'amor deu ser això: sentir aquest bum-buum a dins del cor i aquest nyic-nyic al cap que no et deixa pensar en altra cosa".

No sabia com declarar-se a la Mercè Marsà. No s'atrevia a anar de dret a l'assumpte, sinó fent ziga-zagues. Va deixar-de vestir-se barrim-barram i va fer la gara-gara als pares d'ella, fins que un dia el van convidar a sopar. Hi va anar i, aquell mateix vespre, després de les postres, es va endur la Mercè Marsà i li va dir que si no s'havia tornat boig estava leri-leri. Tota la vida es va meravellar d'ell mateix per haver-se declarat amb tanta passió. Sempre va pensar que en aquell sopar, aquell bacallà a la màquili-mòquili li havia infòs un valor extraordinari. I ja mai més no va ser un noi de nyigui-nyogui.

Des d'aleshores, sempre va associar el bacallà amb l'amor ardent. El xup-xup d'una cassola li feia venir un cori-mori amorós que el deixava, tal·là-tal·lera, a les portes de la glòria. Però mai no va saber la veritat i se'n va anar al sot sense saber-la. Li ha quedat a la Mercè Marsà un petit rau-rau a la consciència: ¿Va fer bé de posar afrodisíacs al bacallà aquella remota nit, quan eren joves i ell era tan tímid? Se sent culpable només així així, perquè, gràcies a ella, cada dia a frec a frec des del viatge de nuvis a Baden Baden, en Valeri Balari va fer elis elis a la vida desordenada.

El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco, feia la xim-xim. La gent va marxar amb un xiu-xiu de converses respectuoses i el fru-fru dels impermeables. Fins que només va quedar el cloc-cloc de les gotes que, arreu arreu, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll. L'endemà, tots els diaris publicaven de cap a cap l'emotiu elogi funerari que li va dedicar Vidal Vidal.

Ramon Solsona, dins l'Avui, en la columna Sala i alcova, del dia 15 de maig de 1994.

Juguem, com l'altra vegada? Apa, va, quantes locucions onomatopeiques hi trobeu? Més endavant en donarem l'explicació i mirarem de trobar-hi equivalents en castellà.

Relat per als 365 contes de la Bajoqueta

2009-10-12T10:28:00.001+02:00

Un alfabet per a lletres i notes musicals

Temps era temps hi havia un únic alfabet per a lletres i notes musicals, que hi convivien harmònicament. Per això els primers textos de la humanitat són versos, amb paraules rimades i una cadència rítmica irrepetible i inoblidable.

Tot comença en la dansa, en la cançó de bressol que la mare dedica a aquella criatura amorosa que amanyaga cada vespre entre els seus braços, en el xiulet emès amb força perquè et sentin a l'altra banda de la vall... El xiulet, és clar! El xiulet arriba on no arriben les paraules i els cors de veus es fan sentir com una única veu potent i harmonitzada.

I per què no va seguir sent així?

No ho sabem ben bé del cert. Però un primer constipat, aquella cançó de notes molt extremes en l'escala musical que demanen un sobreesforç a la gola... no sabem com va ser però va haver-hi un moment per al primer gall, un esgarip terrible que va ferir les orelles sensibles dels nostres avantpassats i que va provocar el divorci entre les lletres i les notes musicals, que mai més van voler compartir l'espai ordenat d'un únic alfabet.

Van ser anys d'incomunicació entre els pobles, de proses denses i fosques, i de ritmes barrocs i estridents. Sí que han intentat fer les paus, prou mostres en tenim! Però des d'aquell esgarip estrident, res va tornar a ser com abans.

Jo no sé si és veritat, però així m'ho han contat. I si no és cert, algú s'ho haurà inventat.

Publicat el dilluns, 12 d'octubre de 2009, al blog 365 contes.

Per Sant Miquel la calor torna a baixar del cel

2009-10-10T09:00:00.000+02:00

O també diem:

Calor per Sant Miquel, calor del cel
Les calors de Sant Miquel porten riquesa del cel
Passat Sant Miquel torna a baixar calor del cel
Per Sant Miqueló, torna a fer calor

... Però ja s'acaba.

Passat l'estiuet de Sant Miquel (29 de setembre), haurem d'esperar l'estiuet de Sant Martí, al novembre, per tornar a gaudir d'uns quants dies de temperatures benèvoles.

Bon temps que permet una bona Festa Major a Vallromanes!

Al refranyer, Sant Miquel és dels sants més venerats i consultats. Més refranys sobre Sant Miquel:

A la novena de Sant Miquel , lo que no hi vindrà no tindrà mel
A Sant Miquel s'ensenyen les dents
A Sant Miquel si les eres verdegen, compra ovelles i ven lo blat
Aire de port «antes» de Sant Miquel, el pagès torna a mirar el cel
Al davant i va l'estel, i al darrera, Sant Miquel, que duu la verema del cel
Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
Amoretes de gener, per Sant Miquel bolquer
Boires a Sant Miquel, tot l'any mirarem lo cel
Calor per Sant Miquel, calor del cel
Caritat per Sant Miquel, qui no paga no va al cel
Cremar un ciri a Sant Miquel i un altre al diable
Cull ton fruit per Sant Miquel, tant si és madur com si és verd
De la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel, pluja, queda't l cel
De Sant Joan a Sant Miquel, mesos tres, i de Sant Miquel a Nadal hi ha la quarta part de l'any
De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel
De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix (o ni mel, o ni pèl)
De Sant Miquel a Nadal, hi ha la quarta part de l'any
De Sant Miquel a Nadal, l'amfós és peix reial
De Sant Miquel a Nadal, regna el nero pel roquissal
De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells
De Sant Miquel a Sant Miquel, es cull de tot i no queda res
De Sant Miquel a Sant Miquel, fa una mateixa mar i un mateix cel
De Sant Miquel a Sant Miquel, ni rosari ni muller
De Sant Miquel a Tots Sants, cigronets (núvols petits) a grapats
De Sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas
De Sant Miquel primer a Sant Miquel segon, jo fóra pastor de tot el món. I de Sant Miquel segon a sant Miquel primer, de pastor jo no en vull fer
Del mateix fust són Sant Miquel i el diable
Des de la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel, no hi ha cap pluja que faci bé
Des de Maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a Març, que les meni l'amo del ramat
Des de Sant Miquel a Sant Marc para la canya per pescar sarg
Des de Sant Pere a Sant Miquel tots els culs caguen bé, i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però no tant
Des del maig a Sant Miquel de pastor tothom pot fer
Després de Sant Miquel, prou aigua del cel
El bon filar, de (o des de) Sant Miquel a Nadal
El peix blau, per Sant Miquel, s'emporta la gent al cel
El que encén un ciri al diable i un altre a Sant Miquel, es queda en pèl
Els camps, per Sant Miquel, esperen l'aigua del cel
Els ceps, per Sant Miquel, esperen l'aigua del cel
Encendre una candela a Sant Miquel i una altra al diable
Entre Sant Miquel i Sant Francesc, pren la verema tal com és
Es vent que domina es dia de Sant Miquel és es que farà tot l'any
Estora la casa per Sant Miquel, abans no baixi el fred del cel
Gall de llavor, per Sant Miquel cantador
La bona mel, per Sant Miquel
La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel
La cavada de Sant Miquel mai no s'ha quedat al cel
La fruita collida per Sant Miquel en tot l'any no es podreix
La fruita que no es cull per Sant Miquel, se la menja el gel
La Mare de Déu d'agost amaga el conill al cau i Sant Miquel l'en trau
Les calors de Sant Miquel porten riquesa del cel
Les perdiuades per Sant Miquel, quinze dies abans i quinze dies després
Les pluges de Sant Miquel mai no es queden al cel
Més just que les balances de Sant Miquel
Mal temps per Sant Miquel, Déu ens guard d'ell
Molts cremen ciris a l'arcàngel Sant Miquel: no se sap si són pel sant o per qui té dessota els peus
Nadal i Sant Joan fan dos bocins de l'any; Sant Josep i Sant Miquel fan altre tant
No hi ha cap diable que no trobi el seu sant Miquel
No totes les pagues cauen per Sant Miquel; també en cauen per Nadal
Només de Sant Pere a Sant Miquel sap a mel (el meló)
Passat Sant Miquel torna a baixar calor del cel
Per l'agost, el conill amaga el cos, i per Sant Miquel torna a treure'l
Per Sant Macià, nanses a la mar, i per Sant Miquel, de cara al cel
Per Sant Miquel aferreu l'arreu
Per Sant Miquel fa grans mudances el cel
Per Sant Miquel i Sant Joan, tant mana l'amo com el criat
Per Sant Miquel la beguda se'n puja al cel
Per Sant Miquel la calor torna a baixar del cel
Per Sant Miquel la figa és per a l'ocell
Per Sant Miquel la llet puja al cel, a l'abril baixa com un riu
Per Sant Miquel la terra treballeu
Per Sant Miquel les nou hores i el berenar se'n pugen al cel
Per Sant Miquel les ovelles baixen del cel
Per Sant Miquel ses postres se'n pugen al cel
Per Sant Miquel tira el blat al cel (o al sòl)
Per Sant Miquel, a la una comenceu
Per Sant Miquel, aigua del cel
Per Sant Miquel, anirem a Santpedor a comprar un burro i ens farem un tip de cabra
Per Sant Miquel, bon temps del cel
Per Sant Miquel, corre pel cel; per Sant Lluc, cop de truc; per Sant Benet, el gran patec; per Sant
Per Sant Miquel, cresta les abelles i tasta la mel
Per Sant Miquel, deixeu la berenada per la treballada
Per Sant Miquel, desfeu tot preu
Per Sant Miquel, el berenar al cel
Per Sant Miquel, el berenar dels pagesos se'n puja al cel
Per Sant Miquel, el berenar puja al cel
Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel, i per Sant Macià torna a baixar
Per Sant Miquel, el berenar té gust de mel
Per Sant Miquel, el bestiar tomba de pèl, i per Sant Macià, torna a tombar
Per Sant Miquel, el lli se'n torna al cel
Per Sant Miquel, el porc se'n puja al cel (o té gust de mel)
Per Sant Miquel, el raïm és com mel (o té gust de mel)
Per Sant Miquel, el rossinyol travessa el cel
Per Sant Miquel, els pagesos guanyen el cel (o ja han de mirar el cel)
Per Sant Miquel, els tres reis dinen al cel
Per Sant Miquel, els trons ni són dolents ni són bons
Per Sant Miquel, faves i pesols pertot arreu
Per Sant Miquel, fustes en terra i boires al cel
Per Sant Miquel, la bosqueta fuig lleugera i l'ull de bou al seu darrera
Per Sant Miquel, la figa és per a l'ocell
Per Sant Miquel, la figa no pel (o no té pèl)
Per Sant Miquel, la quarta part de l'any
Per Sant Miquel, la terra treballareu
Per Sant Miquel, la verema se'n puja al cel, i l'endemà torna a baixar
Per Sant Miquel, les ànimes se'n pugen al cel
Per Sant Miquel, les figues són mel
Per Sant Miquel, les migdiades se'n pugen al cel
Per Sant Miquel, no arrendeu
Per Sant Miquel, puja el berenar al cel. Per Sant Sebastià, torna a baixar
Per Sant Miquel, renova el preu
Per Sant Miquel, ses postres se'n pugen al cel
Per Sant Miquel, talla el raïm arreu
Per Sant Miquel, tira el blat al cel!
Per Sant Miquel, tomba el mar i tomba el cel
Per Sant Miqueló, muda de pastor
Per Sant Miqueló, torna a fer calor
Pluja per Sant Miquel, pluja del cel
Pluja per Sant Miquel, tres dies endavant, tres dies endarrere, mai no es queda al cel
Quan abans de Sant Miquel Arcàngel neva a muntanya, el sementer es fa molt llarg de fer
Qui es vol fer ric per Sant Miquel, per Nadal no veu el cel
Sant Miquel amarat, mig any assegurat
Sant Miquel dels raïms madurs, véns tard i aviat te'ls enduus
Sant Miquel gloriós, porta la lloga dels pastors
Sant Miquel passat, tant mana l'amo com el criat
Sant Miquel puge la berena al cel i a l'endemà la torne a baixar (o i a Sant Macià la torne a baixar, o i la Mare de Déu la torne, o i Sant Marcià la torne)
Sant Miquel renova el preu
Sant Miquel s'emporta (o s'endu) el berenar al cel, i Sant Macià ens el torna a baixar
Sant Miquel, advocat dels llums d'oli
Sant Miquel, santa miquelada, en veure figues, bona pedrada
Sant Miquelet, el fanalet
Sant Miqueló, que faci bona calor
Sant Vicenç està en Burriol i Sant Roc en Castelló, Sant Cristòfol en Alcora i Sant Miquel en Moró
Santa Margarida és patrona de la Riera; Santa Creu, de Salamó, i Sant Miquel, de Vespella
Saps on jeu el diable? Als peus de Sant Miquel
Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
i l'alba és bruta per Sant Miquel, tot l'octubre és brut el cel
Si l'albada és bruta per Sant Miquel, tot l'octubre és brut el cel
Si per Sant Miquel fa calor, collites al bo i millor
Si per Sant Miquel no plou, al pagès li entra dol
Si per Sant Miquel veus les eres verdejar, ven lo blat i compra bestiar
Si Sant Miquel ho vol, cremarà bé el gresol
Si sembres faves per Sant Lluc, en carregaràs un ruc; si les sembres per Sant Miquel, seran bones com la mel
Si vols bona collita de faves, per Sant Miquel has de sembrar-les
Si vols collir moltes faves, per Sant Lluc tens de sembrar-les; i, si les vols collir bé, sembra-les per Sant Miquel
Si vols mel, fes-la per Sant Miquel
Si vols tenir bona mel, vés a l'arna per Sant Miquel
Tant el cànem bo com el dolent, amarat, gramat i espadal per Sant Miquel
Tardor verdadera, per Sant Miquel la pluja primera
Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda
Tramuntana de Sant Miquel, els pagesos tot l'any miren el cel (o octubre sec i serè, o pagès, et faràs bon tip de mirar al cel, o pagesos, guaiteu el cel, o s'emporta l'aigua del cel, o tot l'any miraràs al cel)
Vent del port abans de Sant Miquel, el pagès torna a mirar al cel

La imatge és el quadre L'arcàngel Miquel, de Guido Reni, i prové del fons de Wikimedia Commons.

El tremp de la Catosfera

2009-10-08T08:00:00.002+02:00

Fa pocs dies els mitjans es feien ressò d'unes afirmacions d'Antoni Mir, director de Linguamón-La Casa de les Llengües, en la inauguració del I Simposi Internacional sobre Multilingüisme i Ciberespai, on constatava que el català és el vuitè idioma del món amb més activitat en blogs i el quinzè a la Viquipèdia, la popular enciclopèdia electrònica, la qual cosa demostra "una presència a la xarxa molt superior al pes demogràfic dels seus 10 milions de parlants".

Voluntarisme i militància, sens dubte.

Això ja passava, sense anar més lluny amb l'Open Directory Project, un directori que cataloga adreces d'internet en un directori temàtic multilingüístic, on el català oscil·lava entre el 1oè i el 12è lloc d'una llarga llista de més de 70 idiomes presents al directori, alguns amb molts més parlants i recursos que no pas el català.

Quantitat i qualitat. No en falta ni de l'una ni de l'altra. Passegeu-vos per la Catosfera i us en meravellareu.

Diversitat. Entreu als catalogadors de blogs (Catapings, Bitàcoles...), feu una cerca restringida als blogs en català per qualsevol temàtica (Blogsearch), mireu els rànquings de blogs en català (Cercabloc, Alianzo), o als diversos premis amb categories prou diversificades (Premisblocs, Catblogs...).

Dinamisme. Si encara amb tots aquests antecedents no acabeu de copsar la vitalitat de la blogosfera catalana, farem la prova del cotó: Google des de fa uns mesos permet incloure una aplicació als blogs que presenten la llista de blogs que segueixes ordenats per la data d'actualització.

El millor fóra anar a can Tibau i estudiar la seva llista de més de 500 blogs, però ho té configurat de manera que només surt l'enllaç al blog. A l'atzar n'he visitat un altre dels que llegeixo habitualment, que també destaca per la seva qualitat i constant actualització i millores, Xarel-10, un blog d'enigmes, endevinalles i moltes coses més que us recomano de visitar.

Doncs si mireu la llista de blogs que segueix en MacAbeu, a La meva blogosfera (a la banda dreta del seu blog), veureu que dels més de 130 blogs que hi té llistats:

més de 100 han actualitzat el blog la darrera setmana (vora un 80%)
40 s'han actualitzat en les últimes 24 hores (un 30%)

Crec que no hi calen més comentaris.