Més valdria que callessis

2007-04-12T15:33:00.000+02:00

Fins sempre...

Benvolgudes i benvolguts...

Em sap greu.... Però, l'excès de feina que vaig arrastrant de fa temps i que durarà uns quans mesos més (masses), m'obliga a deixar còrrer, per ara, l'actualització del meu blog!

Ja sé que vaig prometre una nova època amb més dades i menys freqüència, però exercir de periodista i, a la vegada, d'investigador acadèmic et fa prioritzar la disponiblitat de les meves hores.

Tanmateix, com a consell personal, sempre podeu recòrrer a diversos diaris... Entre ells, "La Vanguardia" on Tomás Alcoverro desgrana la realitat de l'Orient Mitjà; Rafael Poch per Rússia i Orient; Xavier Batalla dissabtes i diumenges realitza excelents treballs d'anàlisis amb moltes dades o la aclaridora columna dominical de Carlos Nadal... sense comentar altres bons professionals de diaris.

Bé, no és un acomiadament pe sempre, però un xic en tornar...

Una forta abraçada

Ricard Monistrol

2007-03-29T16:47:00.000+02:00

Islam (II)

El Magreb (4)

País versus autonomia?

La República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) per als seus habitants, una província del Marroc per a Rabat... Aquest dilema, que en principi s'havia d'acabar amb un referèndum no fa gaire bona pinta.

Sobretot veient com Espanya, antiga metròpoli colonitzadora (sic!) i EUA, antiga defensora del dret a l'autodeterminació, veuen al Marroc com a baluard de defensa contra possibles fonamentalismes religiosos indesitjables...

Paga la pena veure el tres articles de Wikipedia, l'espanyol i l'anglès parlen ja des d'un primer moment de la RASD. Encara que si esteu a favor d'ells, l'article espanyol, amb exquisida redacció, parla de com està la situació actual amb més dades.

Una qüestió, que l'article anglès, centra molt més amb el famós pla Baker.... Encara que certament no sap gaire sobre la història de la distribució administrativa! En això, la versió espanyola hi té la mà trencada. Tanmateix, no hi han gaires enllaços en cap dels dos!

En canvi, la versió francesa passa de puntetes sobre el tema de la independència, en parla, però no aprofundeix tant com els altres dos articles.... Tampoc té gaires enllaços. Però, en aquests casos, més val anar a la font, visiteu el portal de solidaritat amb el Govern propi del Sahara Occidental. Trobareu tota mena de continguts (en espanyol), tant de imaginables com d'inimaginables!

Sols us farà falta visitar el lloc web pro-marroquí, fabricat pel govern marroquí (en francès), per saber un xic més sobre tot plegat des de la perspectiva del seus habitants, tant els indígenes com dels sobrevinguts...

Tanmateix, una antiga terra desèrtica (visiteu la informació de la CIA)però amb bons recursos pesquers (fins que durin) i mines de fosfat (en franca decadència, ara es valora el gas o el petroli) no ha tingut prou valor per si mateix com fer pensar a qualsevol país del totpoderós Consell de Seguretat de les Nacions Unides en posar-hi les seves empreses...

No obstant, si voleu un portal clàssic i carregat d'informació i dades... L'Observatori Solidaritat de la UB és el vostre! Projectes, opinions de partits polítics, portals, etc.

Ricard Monistrol

2007-03-15T17:28:00.000+01:00

Islam (II)

El Magreb (3)

Un país massa sofert....

Sí hem de pensar en un país que en tota seva història ha patit i sofert guerres tant contra foranies com en format civil, guerra bruta contra la població, centenars de milers de víctimes, cops d'estat i dictadures militars o terrorisme tant d'estat com extremista religiós... sols ens resta un: Algèria! Aquest enllaç wikpedia porta a una introducció lleugera, en espanyol, sobre la seva història.

A més, sí voleu una curiositat i saber els noms de tots els Pachàs o governants que va tenir visiteu la versió catalana, però no pas la seva història. En un nivell, també cultural-econòmic i social, però gens polític podeu veure la versió anglesa, que passa de puntetes per la repressió, la guerra d'Algèria, la guerra bruta....

Tanmateix, si el que voleu és saber més bé que va passar a la època colonial podeu visitar la versió francesa, que toca de ple la política de la metròpoli, la seva política, les seves discriminacions i posseeix molts enllaços (encara que si us fixeu, a aquest article li recriminen que no referenciï totes aquestes afirmacions). Tot complementant-t'ho amb la Guerra d'Algèria (a aquest si que li piquen el crostó amb la falta de fonts).

Però, tanmateix ningú es perfecte i no surt gaire referenciat (gens ni mica ni a la versió francesa i l'anglesa) que va passar desprès de la primera volta a les eleccions legislatives, les primeres pluripartidistes a la cambra de representants de tota la història de Algèria.

La cosa va anar torçada pel govern i alguns més, quan el Front Islàmic de Salvació (FIS Us recomano moltíssim que visiteu la seva web...) que ja havia sortit guanyador imprevistament a les municipals, va quasi escombrar, en 1991, a la resta de partits.

Precisament una qüestió que va fer pujar la mosca al nas als militars fins al punt de anul·lar la segona volta i cometre un cop d'estat...

A partir d'aquell moment va sorgir la guerra civil!!! Sí algú se'n recorda, crec que no fa falta gaires comentaris sobre crims de guerra i de lesa humanitat s'hi van cometre!!!

Sense oblidar a la Kabilia, on els berbers també han rebut de tothom! Val la pena visitar aquests dos llos webs un d'informació i que esmenta a la seva diàspora, l'altre sense esmentar a la diàspora, tracta d'història i civilització sobre la Kabilia i els berbers...I si voleu, també podeu veure un manifest de la situació, no gaire agradable al govern.

Tanmateix, abans de que visiteu el seu portal turístic... Paga la pena visitar que diu la CIA sobre la seva situació. Precisament no deixa massa bé, com es va acabar aquesta guerra, i donen dades molt actuals sobre tota mena de variables.

A més si voleu notícies, podeu visitar aquest portal que fa un recull de totes les seves notícies. No us poso cap enllaç a mitjans de comunicació, doncs la llibertat de premsa no és precisament el seu fort, entre altres qüestions...

Ricard Monistrol

2007-03-13T15:44:00.000+01:00

Benvolgudes i benvolguts,

No us penseu que he abandonat el meu blog!

Com ja veieu... el meu ritme de publicació no és el mateix d'abans. Com que els articles han pujat de complexitat, i tinc més feina entremig, sols en farè un o dos a la setmana. En principi, els dies de publicació seran dimarts i dijous.

Tanmateix, aquest dijous publicaré l'article corresponent a Algèria... Seguim tocant el tema de l'Islam a travès de la geografia!

Fins aviat!

Ricard Monistrol

2007-03-06T17:05:00.000+01:00

Islam (II)

El Magreb (2)

El Marroc mereix una atenció especial, tant pel pes que ha tingut en la nostra història com a explotadors colonials com per l'elevat nombre d'immigrants que poc a poc s'integren a la nostra societat, amb certs problemes d'habitatge, feina i educació cívica...

Però, tanmateix hem de destacar primerament una situació única a tot el món àrab sunnita... El rei del Marroc a la vegada és el Comendador dels Creients, és a dir, que a diferència de les cases reials del golf pèrsic, Mohamed VI si pot fer servir el seu poder religiós amb combinació del monàstic més terrenal.

Un immens país, primerament envaïdor, doncs va ser el punt geogràfic que va permetre , entre altres, als Omeia, als almoràvits i als almohades dominar llur territori ibèric durant uns quants segles...

Però, desprès les tornes canviaren, els europeus necessitaven matèries primeres i mà d'obra molt “barata” (un antecedent de l'actual deslocalització) i dirigiren els seus exèrcits a tota Àfrica inclòs el Marroc. Sobretot desprès del debilitament de l'imperi otomà (l'enllaç està en portuguès, s'entén molt bé). Més o menys pel 1830, França ja va posar-hi el nas.

Encara que la història també va voler incloure a Espanya en el repartiment, tot plegat amb uns milers d'assassinats civils, incloent-hi l'ús de gasos verinosos per tal fi... En tot cas per saber moltes més coses podeu visitar l'article en espanyol, més que res, per ser entenedor i l'extensíssim article en anglès que us recomano que visiteu....

Tanmateix la independència no es va assolir fins el 1956 (l'any proppassat es va celebrar el 50è aniversari)... Al cap d'alguns anys, la tranquil·litat es va acabar i certes baralles entre partits van acabar amb la mà dura del règim... Una època on el plom es feia servir com a element no gaire tranquil·litzador per l'activitat política...

En tot cas val la pena veure l'estat del drets humans al Marroc... I de passada us assabenteu de la situació geopolítica del Marroc segons la CIA (molt interessant, val a dir)

Però, bé no podem oblidar que dins de no ser una democràcia de tipus lliberal occidental, doncs el cap d'estat té poder quasi absolut, existeixen eleccions més o menys democràtiques i un llistat de partits.

Encara que no tots tenen enllaç, si que podeu veure una notícia sobre la assemblea constitutiva de la Unió Marroquina per la Democràcia de juliol de 2006... L'altra, el Partit del Renaixement i de la Virtud (islamista) no hi cap referència a la xarxa.

Per finalitzar feu una visita als mitjans de comunicació, un per exemple, el “Morocco TIMES” posa a la seva web que mai més apareixerà !?!? O, també teniu a “Aujourd'hui Le Maroc” sense oblidar de cap manera, visita més que obligada, el lloc web de Radio Casablanca on us podreu descarregar música de tota mena...

I si voleu bibliografia sobre el Marroc actual mireu la que ofereix el Institut Europeu de la Mediterrània

Ricard Monistrol

2007-03-05T16:51:00.000+01:00

Islam... (II)

El Magreb (1)

Sí hem de definir els límits occidentals dels països on l'Islam és religió d'estat hem de començar pell Marroc, pel propi contacte que té amb Europa mitjançant l'estret de Gibraltar i per ser l'únic país de tot el Magreb on el règim polític és monàrquic...

Però què és el Magreb? La pròpia definició en francès (Maghreb) us ajudarà (Font Wikipedia, la versió espanyola i l'anglesa són molt curtetes). Però, en resum, per un cantó el podem definir com la part més septentrional del continent africà que agafa el Marroc, Algèria i Tunísia. Però, ens quedaríem curts...

Doncs més modernament s'han inclòs el Sàhara Occidental (punt de litigi sense gaires possibilitats de solució pacífica), Mauritània i Líbia (no incloem a Egipte per considerar-lo orient pròxim).

De totes maneres, podeu accedir a aquest article de l'enciclopèdia Encarta que ofereix prou dades per saber-ne un xic més.

Tanmateix, els límit mes clarament identificat geogràficament entre el nord i la resta d'Àfrica és el Sahel, una franja semiràrida que delimita pel nord amb el desert del Sàhara, per l'est amb el Nil Blanc i per l'oest amb l'oceà Atlàntic, pel sud i els països que el conformen ho deixarem per un altre dia...

Però a nivell supragovernamental, al Magreb, existeix una organització de caire polític que inclou a tots els països considerats Magrebins, això sí, el Sàhara Occidental no hi consta per decisió del Marroc.

L'anomenada Unión del Magreb Àrabe (UMA) el nom es pot prestar a confusió, doncs encara existeix prou població bereber que, precisament, no és considera d'ètnia àrab ni segueix l'Islam de la mateixa manera... Però, manant qui mana! Ja se sap que l'Islam al Magreb igual a tradició àrab...

Fundada el 1989, la UMA va ser fundada per defensar els drets dels seus membres (en cap moment se citen els drets de caire humà) i de les seves poblacions i, per un altre, promoure intercanvis comercials fins arribar a una àrea de lliure comerç... Val la pena mirar-se el tractat fundacional

Però veient les picabaralles i les desconfiances mútues (rivalitat Marroc-Algèria, poca coordinació entre els països per adoptat una posició comuna davant del UE, influència d'EUA...).

Sense descomptar que sembla tot just que sols Marroc vol fer quelcom pels drets humans (ja veurem!) la qüestió no promet... Sinó veieu les dades de Human Right Watch

Demà, anirem a visitar països magrebins....

Ricard Monistrol

2007-03-01T16:18:00.000+01:00

Islam... (I)

Benvolgudes i benvolguts, avui enceto una nova època com a columnista i què millor que començar amb el islam...

Aliança de civilitzacions, guerra a l'Iraq, Afganistan, Darfur, Al-Qaeda... Tot gira en nom d'una religió, amb més de 1.000 milions de creients, que conté tant extremistes, dictadors, terroristes com escriptors, místics i persones que viuen la seva religió com un fet quotidià que omple totes les seves accions.

Encara que aquest punt variarà en funció del país. Sense descomptar que l'Islam no és monolític hi ha interpretacions molt ortodoxes tals com la del wahabisme i altres més tolerants i racionalistes com els ibadis...

Però tanmateix penso, com us havia promès, que per encetar aquesta columna sobre l'Islam, el millor que puc fer-ho es proporcionar-vos uns quants enllaços que d'una manera o altre tenen a veure ... Per exemple podríem començar amb dos articles de la Wikipedia molt complerts, en la meva opinió, un en castellà (molt ric en enllaços interns) i un altre en anglès (molt acadèmic, amb bibliografia).

Encara que, penso que tothom té clar la seva funció, l'Islam és proselitista.. cerca nous fidels, inclòs a aquí a Espanya. Paga la pena visitar un lloc web, anomenat Islam en Línea (en castellà) doncs conté tant la visió de la religió dels propis creients que viuen a Espanya com amb un sots lloc web dedicat a la comunitat musulmana. Sense descomptar diversos testimonis de cristians que han canviat cap a l'islam, llibres descarregables, una guia molt útil per entendre les seves costums i, inclòs, diverses fotografies sobre miracles...

També val la pena visitar el lloc web de la BBC sobre la religió musulmana (en anglès), amb molta informació (són molt anys de coneixement!). Encara que per conèixer l'altra cantó en TV, visiteu Al Jazeera (en anglès), ofereixen la visió de tot el món (inclús el no musulmà) i, de passada, s'han convertit en el malson del president de EUA....

O, per exemple, un directori web sobre l'Islam (en anglès) que no identifica als seus autors, que presumptivament viuen a EUA... Per tant s'ha d'agafar amb certa precaució... Tanmateix val la pena fer-hi una ullada! A diferència d'aquest lloc web anomenat Islam City, ben identificat (són d'EUA) i com la nit al dia, molt més ben dissenyada amb diversos continguts incloent-t'hi una secció comercial, una televisió en format pod cast (llàstima que sigui en coreà)...

I,, per finalitzar la columna d'avui un divertimento, sí us atreviu... els vídeos d'Al-Qaeda o relacionats amb ells a YouTube! Hi ha un que afirma que Al-Qaeda no existeix. Més informació, en properes edicions!

Ricard Monistrol

2007-02-26T16:55:00.000+01:00

PROPERS CANVIS!

Tal com dèiem la proppassada setmana, el dia 1 de març encetarem una nova època en aquest blog... Una renovada columna dedicada exclussivament al món, al periodisme internacional vist des de Catalunya i per a Catalunya. Sense comptar que l'escrivim des de la llengua catalana.

Què oferirem? Més enllaços, texts curts però amb el màxim d'anàlisi, amb una visió que vol oferir el màxim respecte per cadascun dels paísos... Sempre des de l'òptica del respecte total als drets humans. No concebeixo relativitzar cap religió, costum o govern per una mal entès "respecte" a la seva cultura. Sí al coneixement! No al fals progressisme de no veure la manca de respecte als seus propis conciutadans!

Tanmateix, ja sabeu com penso i com escric... Sols em queda donar-vos les gràcies a totes les lectores i lectors que m'heu anat seguint... tant els ocasionals com als de sempre!

FINS AVIAT!!!!!!

Ricard Monistrol

2007-02-22T16:46:00.000+01:00

Compte amb les crítiques...

Aquesta serà la meva última columna generalista que escric... No, no plego pas! Però, tot pensant que aquesta aventura entre vosaltres i un servidor va començar l'agost de 2005. Porto més de 250 textos i que ja em coneixeu, més o menys, com penso i escric... Ara prenc un nou tomb... Us ho explico més tard!

Però, ara parlem del que ens interessa... Abdelkarim Suleimàn, blogger egipci (blog en àrab) de 22 anys, ha estat condemnat a 4 anys de presó per insults al president, a les autoritats religioses i al islam. Tanmateix, el fiscal demanava 10 anys per ell!

Perquè? Imagineu-vos que veieu com “certes” autoritats (a Egipte) fan veure que en una església d'una religió no majoritària (la cristiana copta) s'està exhibint un vídeo de contingut “fortament” islàmic... El resultat? Uns quants morts, disturbis, detencions... Aquest noi, Abdelkarim Suleimàn, ho veu i ho explica, tot afegint crítiques a l'Islam... masses coses per deixar-ho passar!

Primer de tot l'expulsen de la universitat, per desprès passar a disposició judicial... Avui mateix s'ha sabut la sentència: 4 anys!

Seguim amb el què us esmentava abans... A partir del proper 1 de març, s'obre la segona època de “Més valdria que callessis”.... Més informació, la propera setmana!

Fins aviat!

Ricard Monistrol

2007-02-21T16:35:00.000+01:00

Primer món versus tercer món...

No ens referirem al primer món com a un conjunt de ciutadans, sinó com a un conglomerat industrial i científic que s'aprofita de la pobresa per als seus propis interessos...

Per exemple, les fabuloses i ja “clàssiques” deslocalitzacions que tant amargament han acomiadat a centenars de milers de treballadors de tot el món occidental. Tot a fi de proveir de més ingressos a uns accionistes, anònims darrere de masses fons d'inversió, excessivament deshumanitzats.

Però, no us penseu que aquestes deslocalitzacions millorin la vida dels pobres ciutadans del tercer món que les acullen... Ans al contrari, coneixen en primera mà que si abans eren pobres, ara, podran afegir la condició d'explotats... en horaris de 10 a 12 hores diàries i sense festes.

Sense comptar que en alguns llocs, les dones embarassades són expulsades o obligades a parir al mateix lloc de treball (sic!). El pitjor? Les empreses són occidentals!

Tanmateix aquí no acaba la cosa, la tant defensada propietat intel·lectual, afecta la salut de milions de ciutadans... No és cap broma, el cas de Novartis, gran multinacional de la salut i la farmàcia li emprenya que la Índia gran potència mundial en biotecnologia pugui tenir les seves pròpies patents! Sobretot sí són contra el VIH/SIDA... Sí no us creieu visiteu la pàgina d'Intermón Oxfam on trobareu tota mena de recursos sobre el tema...

Encara que també podem trobar un altre exemple prou evident sobre els interessos de les companyies mercantils especialitzades en la salut i la seva freda visió dels ingressos pels seus drets intel·lectuals: eliminar les cegueses tractables al sud-est asiàtic costaria 200 milions $... No fer-ho, costa als propis països, en despeses directes, 5.600 milions $...

Paga la pena que us llegiu l'informe sobre com encaren el negoci aquestes companyies!

Ricard Monistrol

2007-02-20T16:28:00.000+01:00

Adéu a les classes mitjanes?

Provocació o asseveració d'un fet gradual? Penseu que al cap i la fi, tenim com a bon model a quasi tota Amèrica, des dels EUA fins a la Patagònia... On les diverses polítiques gasives de sous baixos combinada amb l'especulació tant de valors mobiliaris com d'immobiliaris està provocant una desgavell més o menys evident (en funció del país) dels segments socials.

Per exemple, en el model del capitalisme clàssic, les classes mitjanes són el suport de totes aquelles empreses que van adoptar el model de construcció massiva de productes... Fossin electrodomèstics com automòbils. A més, tenien un accés més o menys restringit al pis de compra, però no pas al de lloguer... Els sous podien ser baixos, però les hores extres ajudaven a viure!

No us penseu que parlo d'un model tant llunyà... El que us acabo d'explicar era el típic de les grans capitals espanyoles en els últims temps de la dictadura franquista. On l'accés a tot un ventall de productes, que ara són tant quotidians com el DVD o un ordinador, van començar a aparèixer a totes les llars mitjançant unes quantes lletres prou accesibles.

Sense comptar que el fet de portar, amb molts sacrificis, un fill o una filla (més estrany en aquella època, per desgràcia!), als anys 70, va servir com a ascensor social. Precisament, una qüestió inversament proporcional avui mateix...

M'explico, no fa gaire en una trobada entre bufets i estudiants d'últim curs de dret d'ESADE, es va manifestar la necessitat que els nous advocats baixessin els seus fums, millor cap a l'humiltat, i aprenguessin esperit de sacrifici! No és cap mentira, us ho puc ben assegurar que ho vaig veure a “La Vanguardia” d'aquest diumenge!

Sols és un exemple, però el fet que un llicenciat amb estudis de postgrau i amb coneixement d'idiomes no cobri prou per llogar-se un pis... és molt dur!

No parlo que aquest desgavell és produeixi aviat, primer ha de passar la generació de pares que viu en pisos de lloguer assequible o ja tenen pagades les factures hipotecàries... Quan aquest patrimoni passi per alguna Caixa d'Estalvis a fi d'assegurar un bona pensió o sigui vengut entre diversos fills... la qüestió canviarà!

Penseu que persones amb un bon nivell cultural i preocupats per accedir a l'habitatge i amb uns sous que no els ho permetran, són la garantia que molts futurs ciutadans d'alt valor afegit o es dediquen a especular amb algun patrimoni o s'enfonsaran en el pou dels “miserables” que malviuen en pisos compartits o com a rellogats.

Per que desprès diguin que l'estat espanyol és un estat del benestar i es preocupa per altres qüestions que no sigui permetre accedir a més sòl públic per especular!

Ricard Monistrol

2007-02-19T16:12:00.000+01:00

Estatuts legítims?

Je, je! Sols em resta riure sarcàsticament de com el PP no desligitima el nou estatut andalús front a la minsa participació dels electors (un 36%)... a diferència de la seva agressiva i brutal campanya de desprestigi i desligitimació del estatut català, el qual va comptar amb una participació de quasi el 49%...

Sense comptar que més de la meitat dels antisolidaris, anticonstitucionals i antiespanyols articles de l'estatut català són inclosos en el andalús. Segons consta en un estudi del professor Albert Lamarca i la doctoranda i becària de recerca Vanessa Casado de la UPF.

Vista l'actitud d'aquest partit, el PP, sols penso que als catalans ens consideren una mena de moneda de canvi, que ben traginada, aporta vots a la resta d'Espanya... Acusacions, greuges, insults... han acompanyat a Catalunya des del segon mandat del president Aznar.

A més, el líder del PPC, Josep Piqué, intenta fer-nos creure amb rodes de molí sobre que tot comptat les enormes semblances de l'estatut andalús (aquest sí que és constitucional) amb el català (sense comentaris)... el veritable motiu de la inconstitucionalitat és no haver inclòs al PP dins la negociació!?!

Si us plau! Sí volem la independència ens acusen de bandarres cap amunt... Sí exigim un tracte financer adequat d'Insolidaris. Sí volem dir quelcom sobre el funcionament de l'estat, com a bons espanyols, llavors, no hi tenim cap dret!

Tanmateix, el PP i certa part del PSOE (per exemple José Bono) volen canviar la llei electoral a fi de repartir-se ells sols el pastís del parlament espanyol i allunyar als perifèrics de Madrid!

Sí això no és ser considerat uns pàries... ja em direu que és! Sort que Catalunya sempre serà rica i pròspera (sic!) i mai acabaran de lligar massa curta la corda... No fos cas que ens ofeguéssim i deixéssim de ser solidaris!

Ricard Monistrol

2007-02-15T16:29:00.000+01:00

Infraestructures a Catalunya...

Precisament parlant d'infraestructures a Catalunya em ve al cap la presentació per part d'ERC, a les proppassades eleccions, d'un pla d'infraestructures anomenat CATXXI... No era pas un projecte elaborat per membres d'ERC...

Ans al contrari, un grup d'experts interdisciplinaris que mitjançant comparacions amb l'entorn europeu i amb solucions imaginatives, barates i senzilles (aprofitament de l'energia solar des dels edificis públics, connexions ferroviàries amb 1/10 part de l'actualment pressupostat, etc.) van proveir de suficients elements a l'opinió pública com per desacreditar de forma permanent tant la gestió del govern espanyol com el de la Generalitat...

Tanmateix, ja no és possible, per ara, veure aquest programa a la web d'ERC... Però, penso que aviat podreu trobar-ho a http://www.cat21.cat!

No obstant, a que ve tota aquesta explicació? A la mala gestió que han fet les dues administracions en relació al túnel de Vielha... Dels anys 40 i encara no s'ha inaugurat l'actual!

No és gaire normal, que el fals túnel (no pas el de veritat!) s'hagi anat a norris... Amb el miraculós moment que no hi havia ningú! Però això no és cap excusa per cap responsable polític per demanar, com a mínim, disculpes a la situació d'una contrada que de cop, s'ha trobat tant isolada i la mercè de la neu com a principis del proppassat segle!

Tanmateix, val la pena conèixer les justes queixes del Síndic de la Val d'Aran i la típica emprenyamenta d'un conseller d'Obres Públiques no gaire donat a reconèixer errors o a dialogar... La política de sempre en construcció i gestió d'infraestructures! Sense gaires diferències entre la manera madrilenya i la poca gràcia catalana!

Ricard Monistrol

2007-02-14T16:27:00.000+01:00

Noves Tècniques de reforestació?

A veure que us sembla? Teniu prop del vostre lloc de residència, una explotació minera a cel obert... Al cap dels anys pleguen i l'administració pública s'encarrega de la reforestació. Al matí, en aixecar-vos mireu a la finestra i... sorpresa! El tros de muntanya foradada està pintada de verd en comptes dels “clàssics” arbres de sempre!!!

Una broma? Doncs no, això és el que ha passat a Fumin un poble de Xina, situat al sud del país... Més de mil metres quadrats han estat pintats de verd metàl·lic! Per ordre del Buró d'Agricultura i Boscos de Fumin... Tanmateix, la seva excusa se centra en les regles de la filosofia Feng-Shui que, segons ells, recomanava el color verd!

Sembla estrany, jo sempre havia pensat que els arbres es caracteritzaven per oferir les seves fulles en aquest color! Però, aquí no acaba tot! El total en despeses de pintures puja a 48.000 €. Una quantitat que segons molts veïns hauria abastit de sobres el nombre d'arbres necessaris.

A part de bromes sobre companyies de pintures amistançades amb algú de l'administració, pot resultar xocant que encara hi hagin persones que no entenguin que els arbres són grans fixadors del CO2 atmosfèric... En el fons, sembla que hi han persones i administracions que no les preocupen gaire sobre el canvi climàtic, i precisament a Xina! La futura gran potència industrial i comercial...

Ricard Monistrol

2007-02-13T16:22:00.000+01:00

Nova sentència a Juana de Chaos...

Com es poden qualificar les diverses interpretacions de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem sobre dos articles publicats al diari “Gara” per part de Juana de Chaos? (Els article esmentats són Gallizo i el Escudo, llegiu-los vosaltres mateixos i jutgeu-los en funció dels vostres propis filtres)

Per no cercar-me més problemes dels que ja tinc, no donaré la meva opinió (tanmateix tampoc tinc cap mena de patrocinador, je, je!) sobre les dues sentències. Però, sí que puc dir que 2 dels 13 magistrats de la Sala de Penal, en ple, no van considerar que fos delicte... Al final van convenir que l'Audiència Nacional havia exagerat.

Tanmateix, no hem d'oblidar que un actor important en tot aquest maldecap és el propi govern! Ahir mateix, diversos informatius, entre ells la Nit al Dia, es van encarregar de recordar-nos les paraules del ministre sortint de justícia, Juan Fernández López Aguilar. Tot comprometent-se en cercar fórmules imaginatives dirigides a no deixar sortir de la presó a terroristes d'ETA... inclòs havent complert les seves penes!

Ehem! A veure com s'ho fa el ministre de l'interior (de qui depèn la Direcció General d'Institucions Penitenciàries) per no cremar-se amb aquest assumpte!

Ricard Monistrol

2007-02-12T16:45:00.000+01:00

Habitatges...

Per masses persones parlar de habitatge s'ha convertit en un mal de cap o simplement un malson... Tot veient l'excel·lent reportatge de 30 minuts d'ahir diumenge, es comprova com els polítics cada vegada estan més allunyats dels ciutadans.

Perquè ho dic? Parlar de lleis de mercat, del poc poder que tenen per canviar res, d'unes promeses sobre noves construccions de protecció oficial o les sempiternes promeses de lloguers per a joves... no coincideixen en la brutal i atàvica necessitat que té una persona de viure en un lloc fixe amb un mínim de comoditats.

Com es pot pensar que una necessitat d'habitatge depengui del mercat? No parlo que tothom tingui pisos o cases de 200 0 300 metres quadrats. Però si parlo que qualsevol govern, que es digui democràtic, hauria de proveir del suficient parc d'habitatges de lloguer que mitjançant un adequada renda en funció dels seus ingressos i necessitats familiars arribessin a tota la població que així ho volgués.

Precisament a tota aquella població que no vulgui dedicar la quasi totalitat dels seus ingressos i pensaments a pagar un pis (sobretot perquè els de lloguer tenen el mateix preu mensual que una hipoteca).

Espanya és l'únic país europeu (bé no parlo de Romania!) que no està proveït d'una xarxa de pisos de lloguer de protecció social, on no treuen a ningú pel fet de no tenir ja una certa edat...

En el fons, tot això representa un país, on el projecte de vida d'una persona és disposar de manera permanent d'un habitatge construït... En altres països, potser el projecte passi per tenir una família, realitzar-se professionalment, fer avançar una societat mitjançat la recerca i desenvolupament...

Llàstima que en aquest trist, dissortat i brutal país, el que de veritat valgui són els maons i els ciment...

Ricard Monistrol

2007-02-08T17:04:00.000+01:00

Colòmbia i drets humans...

Sembla un xic estrany que un dels únics governs “amics” d'EUA a Hispanoamèrica, el president Àlvaro Uribe de Colòmbia, no se signifiqui últimament pel estricte respecte dels drets humans (bé, masses vegades tampoc...)

La desmilitarització dels paramilitars, molt ben situats en l'extrema dreta i activitats il·legals, no ha significat que hagin de deixat de tenir poder, inclòs es comenta que es rearmen.... Això es desprèn dels assassinats, prou polítics, de dos dirigents d'associacions de víctimes del terrorisme: Yolanda Izquierdo i Freddy Abel Esquita.

A més, les creixents picabaralles entre Uribe i els partits d'esquerra, no poden donar gaire res de bo: va acusar de “terroristes vestits de civil” doncs alguns congressistes de l'esquerra, antics membres de la guerrillas Movimiento 19 abril (M-19)

Aquesta afirmació ha tingut una ràpida resposta per part de l'ultradreta “ex-paramilitar” (uns autodenominats: Nueva Generación Águilas Negras)... han amenaçat de mort a organitzacions sindicals, universitàries, de drets humans, etc. que volen que s'investiguin les vulneracions dels drets humans a Colòmbia.

Potser, sols és una casualitat... però el fet que el president Uribe hagi constantment promès mà dura contra el terrorisme i tenint tant amic a EUA, el qual tampoc es destaca per respectar els drets humans a la zona ni ara ni abans (la tristament famosa Escuela de las Àmericas) no dóna gaire confiança que les antigues vulneracions de drets humans siguin investigades i menys les més recents!

Ricard Monistrol

2007-02-07T16:26:00.000+01:00

EUA vs. Xina...

Quan ahir EUA anunciava que Àfrica entrava dins la seva àrea privilegiada d'interès estratègic, a fi de frenar a Xina, vaig reflexionar sobre la dicotomia que ambdos països s'estiguin “barallant” per veure qui s'enduu “la grossa” en recursos naturals...

Bé, hem d'especificar millor, EUA aportará uns quans milers de soldats en bases militars al continent tot afirmant que “oficialment” el motiu és lluitar contra tot allò que fai olor a Al-Qaeda. Precisament una mena de tenda de franquícies gratuïtes que serveixen tant per fer de terrorista “conscienciat” com perquè EUA digui que els morts sota un bombardeig eren integristes perillosos i terroristes (pe exemple, uns pastors de Somalia)....

Però, encara que hi hagi un cert rerafons d'aquesta mena, i tal com apunten molts experts, la veritable qüestió és que EUA comprova amb preocupació com Xina es va introduint de forma sensible en les agendes de “mecenes” de molts països.

No és cap broma! Xina, un país on les llibertats fonamentals no estan gaire ben vistes ha ajudat a canvi de petroli i altres recursos, productes manufacturats a bon preu, la construcció d'escoles, carreteres, hospitals, etc.

En canvi EUA, un país que patrocina la democràcia i el respecte als drets humans (ehem!), té certa tendència a bombardejar, atacar i amenaçar a tot aquell que no se li posi bé! No jutjo si té raó o no. Encara que si puc afirmar que l'ús que fa de la violència militar,sobretot, en el món islàmic no desperta gaires simpaties!

A més, s'acusa a Xina que no té en compte el compliment dels drets humans de molts països amb qui fa negocis... Però fins a quin punt els occidentals han fet cas en la qüestió de recursos naturals i a l'hora de vendre armes?

Ricard Monistrol

2007-02-06T16:20:00.000+01:00

Fins on arribarem?

Tot veient la fotografia d'un Juana de Chaos agonitzant a la portada digital de “The Times” (la veig veure ahir... però volia reflexionar) sospeso les diverses posicions.

Per un cantó, el PP, la AVT i molts ciutadans volen que arribi fins al final de la seva vaga de fam com una forma encoberta (i satisfactòria) de pena de mort voluntària i a la vegada imposada pels seus 25 assassinats! Per molt que diguin que l'estan alimentant a la força...

Perquè dic imposada? Per una simple raó... Les vagues de fam per motius personals o polítics mai acaben bé quan per una raó o altra, en un cantó interessa crear un precedent i per l'altra, que serveixi d'escarment.

Per exemple, sí parlem del govern, resta prou clar que podria dictar una providència d'indult per raons humanitàries. Tanmateix, com ja hem dit abans té por de crear un precedent que servirà al PP per acusar-los de amnistiar als terroristes sense que aquests hagin demanat perdó, s'entreguin i es posin de genolls tot demanant clemència!

A més, a ETA li va molt bé aquest escenari de mort per inanició... Ells saben que els acusen d'irracionals, cruels, despietats i feixistes... Però, el fet que a nivell internacional es critiqui al govern espanyol per la situació de Juana Chaos els va prou bé...

El pitjor? El General Galindo (Tortures i GAL) va ser beneficiat d'un indult per causes físiques i ningú va dir res... Però, sí mor de Chaos, la violència tindrà un paper destacat que pot posar en mal lloc a la esquerra abertzale. Tanmateix, l'escenari somniat per masses persones... Pobre democràcia!

Ricard Monistrol

2007-02-05T17:35:00.000+01:00

Canvis climàtics...

Per molt que algunes companyes petrolieres ofereixin el seu menyspreu a la certesa (un 90%) que estem en un canvi climàtic provocat pel home i pagui a algunes empreses... Les seves conseqüències poden fer-se notar molt aviat... O, potser ja es noten?

A l'Àsia era molt normal cert nombre de inundacions i de pluja, de caire beneficiós per l'agricultura gràcies als sediments... Però, certament, tot tenint en compte el rècord de 500 litres a Canàries i que gran part de la mateixa capital d'Indonèsia estigui anegada sota 3 metres d'aigua, sembla realment complicat negar que l'aigua cada vegada serà més difícil de dominar.

Imagineu-vos, poden caure 300 litres en una zona de tal manera que no puguin ser aprofitats per la terra i cerquin, amb gran violència, una sortida cap al mar o una plana inundable... Sí tenim en compte que no sempre plou on hi han pantans i que el repartiment de les pluges tendeix cada vegada més a ser molt capriciós...

Sense comptar que a nivell turístic pot resultar poc atractiu banyar-se en una platja plena de meduses, atretes per la major salinització de l'aigua més propera a la costa (falta d'aigua als rius).

No fa falta parlar-ne gaire més, doncs sembla que o canvia molt la cosa o tenim mala peça al teler. Tanmateix, si voleu poder mirar que diu la Generalitat de Catalunya...

Ricard Monistrol

2007-02-01T16:48:00.000+01:00

Abolició de la Pena de Mort...

Una de les pitjors vulneracions del drets humans és la mort, sigui violenta, planificada o venjativa sols té un mateix resultat: anul·lar a una persona de manera permanent. Precisament, aquest ha estat un clàssic recurs que les dictadures, d'algunes democràcies i d'algunes policies, encara que la legislació no ho permeti (cas del Regne Unit... amb l'execució sumària de l'electricista brasiler per ser un presumpte terrorista!).

Per això mateix, el Parlament Europeu ha aprovat per 591 vots a favor, 45 en contra (preocupants!) i 31 abstencions una resolució que demana una moratòria universal, immediata i incondicional sobre la pena de mort, amb vistes a la anulació total...

No es pot considerar que una democràcia lliberal és complerta fins que precisament TOTS els drets humans siguin respectats...

Per exemple, les penes imposades per un tribunal de justícia no “haurien” d'anar en contra dels drets humans, sense deliberar de forma seriosa la seva aplicació... No és el mateix, establir presó incondicional preventiva a un assassí o homicida que a una persona que sense delictes de sang pugui ser qualificada de “terrorista” (un costum que es va estenent per molts països)... Ja no entrem en els casos que la seva presència al carrer podria significar la manipulació de les proves contra ell.

Però, continuant amb la justícia... Es pot establir que la mort decretada per un tribunal és legal tot contravenint la convenció universal dels drets humans? Molts sabem la resposta, alguns altres l'ignoren, però alguns no li fan cas sota el nom d'una guerra “total” contra el terrorisme i de passada contra qualsevol dret humà!

Ricard Monistrol

2007-01-31T15:58:00.000+01:00

Per fi... Contra la impunitat d'EUA!

La “guerra contra el terrorisme” anglo-saxona ha rebut un fort cop per part de la fiscalia de Múnich (Alemanya)... 13 agents de la CIA estan inculpats i s'ha decretat ordre de recerca i captura internacional contra ells.

La raó? Un ciutadà alemany de 43 anys, nascut a Kuwait, fou detingut sense cap raó legal evident (el van acusar de portar un passaport fals) en entrar a Macedònia, des de Sèrbia. Per tal raó fou immediatament entregat a la CIA, que desprès de drogar-lo, se l'emportà a un dels països on la tortura o qualsevol forma imaginable o inimaginable de “tractar” a un retingut es permet: Afganistan.

Desprès de una llargs i brutals 4 mesos on va ser convenientment torturat, la CIA va arribar a la conclusió que no havia estat en un camp d'entrenament pertanyent a Al-Qaeda i el van alliberar... Amb la suficient mala jeia, per deixar-lo en llibertat en un bosc proper a les fronteres de Sèrbia, Macedònia i Albània on fou tornat a detenir per il·legal... Encara que al final fou expulsat cap a Alemanya!

Quin malson! Sort que hi ha algú que fa quelcom per un ciutadà europeu sigui d'on sigui... Sembla talment, tal com relata l'informe FAVA del Parlament Europeu, que cap govern ha fet res per aturar els peus a l'administració Bush!

Però, no es comptava amb la justícia i amb la Guàrdia Civil Espanyola, qui va donar les dades de l'avió dels segrestadors i de tres dels seus ocupants...

Ricard Monistrol

2007-01-30T16:20:00.000+01:00

Més dades sobre religió i dones...

Ja fa un cert temps que parlo de les vexadores i brutals relacions que té la religió amb la dona... Però avui, una dada m'ha esparverat: segons una ONG argelina 10.000 dones foren sistemàticament violades pel terrorisme integrista com a botí de guerra i amb el permís de les seves autoritats religioses (sic!).

A més, la pròpia ONG ha intentat que totes aquestes dones siguin considerades com a víctimes del terrorisme pel govern, la resposta? Per ara res de res... O sigui que una dona sigui violada sistemàticament per tota una patuleia de cabrons armats amb permís diví, no és una víctima?!

Aquesta situació no és nova, en qualsevol guerra la dona ha estat considerada com a objecte sexual o simplement com a objecte servil... Precisament la consideració de la violació en temps de guerra com a crim de guerra i violació de drets humans (encara no és un crim contra la humanitat, tal com ho hauria de ser!) no va sorgir fins a que milers de dones ho foren en el conflicte de Bòsnia-Hercegovina, en els anys 90!!!!

Però, tanmateix a masses continents on la violència és el pa de cada dia, la dona encara surt perdent en les seves relacions amb els homes i, masses vegades, amb el permís dels religiosos de torn! Tot plegat amb la poca intervenció de cap govern o organisme intergovernamental!

Per desgràcia, quan la violència masculina s'imposa a tots nivells la primera en rebre és la dona... Quin món!

Ricard Monistrol

2007-01-29T17:16:00.000+01:00

ETA i IRA... comparacions?

Abans de tot, la intenció d'aquest article no és la de crear un fals paral·lelisme sobre la situació d'Irlanda del Nord i d'Euskadi en situacions polítiques i socials... Però, sí que vull fer una reflexió sobre els diversos actors que hi tenen cabuda amb ambdós processos.

Ahir mateix el Sinn Fein (suposat braç polític del IRA) va decidir en congrés extraordinari reconèixer a la policia i a la justícia d'Irlanda del Nord... Segons sembla, per la forta pressió personal i política de Gerry Adams.

Aquest acord, hem de recordar el context, possibilita que els unionistes radicals del reverend Ian Pasley estiguin d'acord en integrar-se en un govern conjunt. Possibilitat que estava suspesa desde fa quasi quatre anys.

Sense comptar que l'informe de la defensora de la policia (la nova, mixta entre catòlics i protestants) acusa a l'antiga de protegir terroristes unionistes i vulnerar una quants drets humans...

Sí passem al país Basc, tenim a una organització terrorista que per molt que Batasuna es vulgui presentar com a tal, no és veritablement un “braç polític”... En tot cas, funciona més com a suport socio-polític que altra cosa...

Perquè ho dic? Tot tenint l'innombrable conjunt de dades de diferència (existència de dos grups terroristes enfrontats a Irlanda del Nord, llei marcial, separació cerval de les dues comunitats religioses, etc.), qualsevol procés de pau portat a bon port sempre ha disposat de líders forts (Israel, Timor Oriental, Guatemala, Sud-àfrica.). Uns líders respectats per la seva comunitat tant pacífica com armada que han sabut dialogar, discutir... i arribar a la pau.

Existeix aquesta figura al país Basc en el cantó abertzale? Per ara no! A més, la pròpia estructura d'Euskadi amb el PNB, PCTV, Aralar, IU, PSE, PP entre d'altres no permet identificar una comunitat homogènia que pugui fer valdre el seu pes social. En tot cas, i tal com va demanar el propi Lehendakari Ibarretxe, crear una mesa de diàleg de TOTES les forces polítiques en un entorn totalment lliure de violència!

El fet, que ETA jugui al gat i a la rata en la seva treva demostra la total inexistència de cap possible línia política... Per tant, encara estem a anys llum de tenir un interlocutor abertzale que faci canviar les armes per la democràcia i que pugui negociar una rendició amb certes condicions de caire tècnic (amnistia o indult, per exemple...)

Ah! M'oblidava, al Regne Unit totes els partits democràtics van recolzar el govern en la recerca d'una sortida “negociada” al terrorisme sagnant present a cada dia a Irlanda del Nord!

Ricard Monistrol

2007-01-25T16:43:00.000+01:00

Juana de Chaos...

En aquest cas s'hi mesclen més les emocions, els interessos electoralistes (no dic pas polítics, perquè no són) i certa tendència a recordar vells temps franquistes, que no pas de aplicació de normes jurídiques connectades amb la realitat democràtica...

Estem d'acord que Juana de Chaos, nascut en 1955, té 25 assassinats com a mostra de la seva efectivitat “terrorista”... Però, també és veritat que una vegada complerta le pena va resultar massa “estrany” que uns articles escrits no considerats “amenaçants” el 2004, fossin jutjats el 2006. Precisament quan el PP i alguns més posaven el crit al cel per la seva sortida de la presó.

No he llegit els articles, ni ho faré, però afegir a la pena, el de pertanyença a banda armada en fa pensar més en un manera, massa venjativa pel meu gust, de mantenir a un antic cap de ETA empresonat... Encara, que ho està provisionalment tot esperant el recurs davant el Tribunal Suprem.

A més, el propi Chaos, va deixar ben clar que tot sortint de la presó es dedicaria a escriure llibres... Però, certs tics dictatorials, han pensat que una mort sobrevinguda per una vaga de fam seria un successori del maleït “Garrote Vil”...

Sense comptar amb el PP i la seva sucursal l'AVT (Asociación de Víctimas del Terrorrismo) han vist una bona manera de destruir el govern: si haguessin decretat presó atenuada (quan va ser el ex-general Galindo, sí que és va acceptar), la culpa la tenia l'evident pressió del govern. Ara, la decisió, segons ells, deixa en evidència l'actitud del govern... Doncs el fiscal (depenent del Fiscal General) havia demanat la presó atenuada per calmar els terroristes.

En definitiva, el que perd és una persona que s'ha decidit suïcidar, tot sabent que la justícia espanyola no havia permès mai aquesta situació, amb l'excusa que ell s'ho ha buscat.... Quina situació més estranya! Tot per arribar al poder...

Ricard Monistrol