c.r.a.t.e.

No torno, però...

2008-01-22T15:07:00.000+01:00

Ei! Que ara que veig que tira endavant, ja puc fer publicitat del meu "nou" projecte (el que va acabar, junt amb altres coses, amb aquest blog): Des de Maragu, un blog de relats (a una mitja d'entre 1 i 2 per setmana, de moment).

Salut i ens veiem allà!

PS: Els que tingueu un enllaç a C.R.A.T.E. el podeu treure (o canviar).

Fi

2007-11-29T08:54:00.000+01:00

Ja han passat uns quants dies des del 13 d'agost de 2005. Potser 838. Llavors començava un blog que s'anomenava "Crate, el saltamontes karateka". Un blog que, com la majoria de blogs, els autors no sabien cap a on anava. Ara ja ho saben: anava cap aquí.

Hi han aparegut uns quants articles (aquest és el 326) i sempre ens quedarà el dubte de quin és el pitjor de tots.

Aquest blog quedarà en estat zombie, del qual no en retornarà. Però no ho fa sol. També informàticCrònic diu adéu. En canvi, podríem dir que TodoBasura només està en coma.

Continuen vius, a més, RubíCity i Viena Connection. I, sobretot, Maragu.

I també neixen nous projectes. Per què no?

Gràcies per la vostra atenció.

[LLIBRE] Un tramvia anomenat text

2007-11-28T10:49:00.000+01:00

La lectura d'Un tramvia anomenat text de Vicenç Pagès la va recomanar en Llengot al seu blog, en un article en el que també parlava de La cuina de l'escriptura de Daniel Cassany.

En aquest llibre Pagès es rebel·la contra la separació de llengua i literatura, contra la opinió que diu que escriure bé és tan sols tècnica i contra l'oblit dels ensenyaments clàssics (grecs) sobre l'art d'escriure.

Com ens explica al principi del capítol 2, hi ha tres models que s'han seguit a l'hora d'escriure: el romàntic (que passa de la tècnica i es centra en el talent), el científic (que passa del talent i es centra en la tècnica) i el clàssic (que proposa la col·laboració entre tècnica i talent). En essència, Un tramvia anomenat text és una oda al model clàssic i una crítica als altres dos, on Daniel Cassany, entre d'altres, rep unes quantes vegades.

D'alguna manera aquesta necessitat de talent que estableix el model clàssic, amb el que per altra banda hi estic completament d'acord, pot ser desmoralitzador per a aquells que vulguin escriure. Sobretot perquè el talent és, segons l'autor, "la intuïció, la capacitat innata, la incomprensible predisposició, tot allò que no es pot aprendre ni explicar".

I com sap algú d'ell mateix si té talent o no? És a dir, si em centrés en la tècnica i aconseguís millorar-la prou què seria, en termes d'en Pagès, un "Gran autor" o un "Professional"? No és fàcil saber-ho perquè el talent és subjectiu.

Per sort, i no sé si per error o per donar esperances, quan queden menys de vint pàgines per acabar el llibre se li escapa la frase "Tothom pot aprendre les tècniques d'escriptura; tothom, en major o menor mesura, té talent per escriure". Gràcies a les muses!

Amb tot, no sé si llegir aquest llibre m'ha fet agafar ganes per escriure més o me les ha tret. El que sí s'ha incrementat són les ganes de llegir llibres que fa un temps, intimidat per la seva grandesa, no hagués gosat ni mirar-ne el llom, perquè no és sinó llegint com realment es pot aprendre a escriure. Això cal considerar-ho un èxit per part de Vicenç Pagès.

És, doncs, un llibre molt recomanable, tant si voleu escriure o com si voleu motius per deixar de fer-ho.

I, per acabar, una curiositat. En l'edició que tinc jo, de la col·lecció Biblioteca Universal Empúries, la llista d'alguns dels llibres publicats que apareix a la solapa acaba al número 171. El 172 és La cuina de l'escriptura de Daniel Cassany.

PD: De pesats, i suposo que jo en sóc un exemple, internet n'és ple. Normalment tenen un blog.

[LLIBRE] La cuina de l'escriptura

2007-11-27T22:58:00.000+01:00

Se'm fa difícil escriure sobre un llibre que explica com escriure. No pel fet d'escriure en sí, sinó per fer-ho bé. Hi ha una pressió afegida probablement estúpida. De totes maneres crec que és un bon exercici intentar-ho.

La cuina de l'escriptura, de Daniel Cassany, es centra en l'explicació de la tècnica de l'escriptura. Ens explica com començar a endreçar les idees, com estructurar el text (des de la tria de les paraules fins a la mida dels paràgrafs, passant per la composició de les oracions) i també els errors més comuns que es poden produir quan s'escriu. Evidentment, el llibre està ben escrit. Només faltaria. Perquè quan ens trobem amb parts mal escrites, no són més que exemples (inserits a traïció) del que després es veurà com a erroni.

Arribat a aquest punt tinc un problema per seguir comentant aquest llibre. Resulta que abans d'escriure aquesta crítica he llegit Un tramvia anomenat text de Vicenç Pagès. I la majoria de cops que Pagès parla de Cassany no el deixa massa bé.

No vull entrar-hi ara (suposo que ja ho faré quan parli del llibre de Pagès) però d'alguna manera Cassany es centra en la part tècnica del procés d'escriure, com si fos exclusivament el que ens farà escriure bé.

Amb tot, la tècnica és una part fonamental d'un bon relat o una bona novel·la, per posar un parell d'exemples, i és en aquest sentit on la lectura del llibre té un major interès. És, doncs, un bon recull de normes pseudocientífiques que els bons escriptors saben quan trencar.

Moc

2007-11-26T15:42:00.000+01:00

Saber espanyol és molt útil. En el món de l'automobilisme això ha quedat demostrat pels mítics Mitsubishi Pajero, Mazda Laputa i Nissan Moco. Precisament en aquest últim, s'hi podria haver fixat un jove que s'ha dedicat a mirar com fer que un Windows sembli un Mac. El títol que li ha posat és Mock OS X, que sembla una pel·lícula porno que podria protagonitzar en Babetes, el fantasma bo dels Caçafantasmes.

Català impregnat

2007-11-25T12:49:00.000+01:00

Descobreixo que aquest mes ha crescut, pràcticament s'ha duplicat, el nombre de visites a aquest blog. La culpa la té que fes publicitat de la pàgina www.catalaemprenyat.cat i que el Google situí l'entrada on ho vaig fer en tercer lloc de les cerques de català emprenyat.

Però quan faig la cerca al Google em diu "Did you mean: català impregnat". No sé si es tracta de la negació de l'existència del català emprenyat. Potser és que en realitat els que cerquen catalans emprenyats no saben que realment el que volen trobar són catalans impregnats, i Google els ho fa saber.

De totes maneres, el que no em queda clar és de què està impregnat el català que se suposa emprenyat. Potser si ho sabéssim tindríem la solució a l'emprenyament i ens el podríem treure de sobre.

Alguna idea?

(Recordo que faig ús de la censura per a comentaris despectius a persones que no siguin jo).

[LIBRO] Mascarada

2007-11-24T15:54:00.000+01:00

Mascarada es el último libro de Terry Pratchett que he leído. Como la mayoría de sus libros sucede en Mundodisco, y éste en concreto pertenece a la subserie de las brujas. Las protagonistas principales son Yaya Ceravieja y Tata Ogg, que ahora son las dos brujas de Lancre, a raíz de la nueva condición de reina que ostenta Magrat Ajostiernos. Y un aquelarre con dos brujas no es lo mismo.

Así que deciden, sin decirlo abiertamente, que deberían buscar una tercera bruja. Pero resulta que la persona con más números para serlo, Agnes Nitt, ha ido a probar suerte en el mundo de la música a Ankh-Morpork. Por tanto, las brujas más carismáticas de Mundodisco se dirigen a la gran ciudad. Y por su lado Agnes encuentra trabajo en la ópera. Y la ópera tiene su fantasma. Y asesinatos.

Con este argumento (y con otras subtramas), Pratchett rubrica uno de los mejores libros de Mundodisco (1). Los personajes están perfectamente definidos, de tal manera que las situaciones y diálogos son hilarantes de principio a fin. La novela mezcla fantasía, humor y un relato policíaco con mucho acierto. Así, a lo que ya nos tiene acostumbrado Prachett, debemos añadir el elemento clave de las novelas de misterio: "¿Quién es el asesino?".

Para terminar, destaco no la mejor frase del libro sino un pequeño gag. Uno de los personajes ha sido asesinado y se encuentra con la Muerte:
-Ajá -dijo-. ¡Te tengo! ¡Eres el fantasma!
-¿Sabe? Se equivoca de una forma bastante divertida.

Dicho esto, lo único que queda por hacer es recomendar la lectura de este libro a todos aquellos que quieran pasar un buen rato con una buena historia.

---
(1) De los que ha publicado la editorial Debolsillo.

Maragu: La venjança de la Deessa de la Lletgesa

2007-11-23T21:00:00.000+01:00

Ja ha aparegut el nou capítol de Maragu: La venjança de la Deessa de la Lletgesa. Passa a ser el capítol 7. L'anterior capítol 7 ara és el capítol 10.

Anunciado en Interné!

[LLIBRE] verbalia.com - Jugar, llegir, tal vegada escriure

2007-11-18T11:51:00.000+01:00

Els dos microrelats d'ahir no són realment meus. En realitat són dues versions que fet jugant al Mot al 7. El primer és un microrelat d'en Llengot intitulat Gamma modificat a partir de la substitució de substantius pel desè que el segueix alfabèticament al Diccionari Enciclopèdic de Medicina de la Gran Enciclopèdia Catalana. El segon és d'en Guillem intitulat Un món segur variat segons la mateixa regla, però prenent el setè substantiu del Gran Diccionari de la Llengua. El mecanisme està explicat al llibre verbalia.com - Jugar, llegir, tal vegada escriure, de Màrius Serra.

Aquest llibre està dividit en tres parts principals. A la primera, Serra ens explica diversos jocs amb paraules per realitzar en grups. Realment és difícil jugar sol a qualsevol dels jocs que s'hi comenten.

A la segon part, ens proposa dos mecanismes de reescriptura de textos. Comença pels centons, artefacte basat en la combinació de versos de poemes ja existents d'un o varis poetes amb la intenció de generar un nou poema. Després ens explica el Mot al 7 en el que a partir de la substitució de paraules mitjançant un diccionari es transforma un text en un altre. Com es pot apreciar en els meus exemples, no sempre té resultats espectaculars.

A la tercera part, l'autor ens endinsa de ple en el món de l'escriptura potencial (la segona part només n'era un mos). Aquí ens explica diversos mecanismes restrictius, tals que la restricció pot ser font d'inspiració atès que ens dóna un grups de paraules que podem utilitzar per escriure i un altre de paraules prohibides. Tenim, en aquest cas, monovocalisme (ús d'una única vocal però qualsevol consonant), bells presents (ús exclusiu de les lletres d'un nom propi), absentisme (no ús de certes lletres, altrament dit lipograma), etc.

Inclou també exemples i un glossari de termes enigmístics.

Ens trobem doncs davant d'un llibre eminentment pràctic que ens anima a l'ús lúdic del llenguatge. Les propostes ens permeten passar l'estona jugant i aprenent paraules noves. O, en definitiva, ens permet disposar de mètodes per enfrontar-nos a la temuda (i vist que tants escriptors n'han parlat, també inspiradora) pàgina en blanc.

A mi, personalment, m'hauria agradat que hi hagués més propostes que no exigissin el concurs de grups de persones relativament extensos com les de la primera part del llibre. D'altra banda, cal reconèixer que la seva lectura és amena i molt útil per aquells que veiem les paraules com un element de joc.

Motoneurona al sexigemin

2007-11-17T13:16:00.000+01:00

Gammaglutamiltranspeptidasa
El miro i hi trobo a faltar blefaroadenitis. De voltatge, de blefaroadenitis, en sobra i el que hi manquen són rombes i viratges, indicanúries i limfadenectomies. Hi manquen indicanúries, hi sobren blefaroadenitis... no pot ser. Guaiacs! Blastòcits i nelavanes! Els guaiacs i els blastòcits i les nelavanes aporten la tocoginecologia justa de sociopatia -d'aquella- i aleshores les altres colorrees resplendeixen amb intercinesi. La intercinesi és molt important! D'allò més important...

Monadofícies
D'ell mateix. Què se n'ha fet del duelista cartesià? Semba que tothom coneix els vermètids, els caminadors, el millor Déu, la millor organogènia social. Són tants els campaners dedicats al monofiletisme, al justificar amb tot aquest ex-libris o aquella identificació, que arriba a esfereir. Serà justament quan tindrem a l'abast tots els ex-libris de les monadofícies, que ens tornarem més cecs i obcecats? Passejadors per tothom.

Intratanigma XX

2007-11-16T23:04:00.000+01:00

Recipient que té una qualitat natural per partida doble (4 lletres).

Pi curiositats

2007-11-09T09:32:00.000+01:00

π
Jo no sóc de guanyar, més aviat de perdre. Però aquest cop he guanyat el llibre Les històries que les paraules amaguen de Xavier Duran. Ha sigut al fòrum Perífrasi de pífrase de verbalia.com, on es va proposar crear una frase per recordar els primers 22 decimals del número Pi (3.1415926535897932384626), on cada paraula tingués el número de lletres que indica la xifra corresponent.

Com a exemple, donaven la regla mnemotècnica per recordar els primers 20 decimals proposada pel mateix Xavier Duran: "Com a gran i tenaç matemàtic, tu penses, sense cap pausa, enumerar, lentament, números camuflats amb el més constant, ferm enginy".

D'entre les 9 propostes han triat la meva que fa així:
Poc o molt o massa
memoritzo el número triat.
Fer rimar paraules,
vint-i-tres, servirà.

Vint-i-dues són, sí, els decimals:
així, sempre, pi sabràs.

Curiositats
Per si no és prou curiós que jo guanyi alguna cosa, resulta que la persona que va proposar aquest fòrum és Enric Brasó i Campderrós, professor de matemàtiques de l'IES Arnau Cadell de Sant Cugat del Vallès. Allà és on es trobava l'EOI Sant Cugat quan jo hi vaig estudiar primer d'alemany.

A més, com ja sabreu, Verbàlia està dirigit per Màrius Serra, que ahir va publicar dos articles a La Vanguardia. En un, responia a una pregunta d'una lectora de Rubí. A l'altre, al runrún, parlava d'una pàgina d'internet (el trencaclosques) on, casualitats de la vida, hi havia un enllaç a un article del blog RubíCity, que també escric jo, sobre el blog de l'alcaldessa de Rubí.

A part que ahir vaig acabar de llegir el llibre verbalia.com - jugar, llegir, tal vegada escriure, de Màrius Serra, que pròximament comentaré aquí.

Català emprenyat

2007-11-08T13:03:00.000+01:00

L'Enric Juliana estarà content. El català emprenyat ja té pàgina a internet: http://www.catalaemprenyat.cat/

Intratanigma XIX

2007-11-06T09:43:00.000+01:00

(Moooooolt fàcil)
Alliberament del dolor molt musical (7 lletres)

Cuerpo militar

2007-10-29T23:55:00.000+01:00

Pilar Pacheco es una soldado de 26 años. Realiza trabajos de administrativa en un cuartel de infantería ligera de Ceuta. Quizá es por eso que ha decidido aparecer ligera de ropa en la revista interviú. Por eso y por el dinero, claro.

Además, como está en la Armada, la noticia es que "una soldado la arma posando desnuda", como se lee en La Vanguardia. Y eso podría ser que no estuviera bien. Por tanto "El Ejército de Tierra estudia y analiza el posado de una soldado desnuda en la revista 'Interviú'[...]".

¿Cómo se estudia el posado de una soldado desnuda? Pues mirándola con detalle, desde una óptica militar, que consiste en vencer al enemigo. La pregunta de ¿quién coño es el enemigo?, tratándose de una mujer desnuda, recuerda a lo del color del caballo blanco de Santiago.

Hay que tener en cuenta una cosa: los que la estudien no serán hombres, serán militares; como los ginecólogos que no son hombres sino médicos. Esto es importante. Serán profesionales que no verán una mujer sino unas simples fotografías, con mayor o menor proyección artística, que derivarán o no en una sanción. O lo que sea.

El titular de la revista, por cierto, es un poco exagerado: "Pilar Pacheco, la primera soldado española que se desnuda". O es exagerado, o las mujeres militares españolas se duchan vestidas y no se cambian jamás de ropa. En ese caso, podrían haber ampliado el titular y decir "Pilar Pacheco, la primera soldado española que se desnuda, se baña, se depila, se lava los dientes y sabe leer". No te jode.

De todas maneras me pregunto cómo una soldado llega a aparecer desnuda en el interviú. ¿Ella misma envió un currículo (con fotografía) a la revista? ¿Enviaron al becario de interviú a sondear los cuarteles para ver si alguna picaba? Y peor aún, ¿qué más da que sea militar, periodista o gallifante?

No podré dormir pensando en las posibles respuestas.

¡Viva Honduras!

Malas metáforas

2007-10-28T22:10:00.000+01:00

Leo en 20 minutos que "Los 'piratas' devolverán a la vida el sitio de descargas cerrado por la policía británica". Resulta que hace unos días la policía británica cerró la página oink.cd por culpa de la denuncia de una discográfica. La noticia es que The Pirate Bay dice que pondrá en marcha oink de nuevo.

Por otro lado, también se dice en la noticia que ya se han abierto otros sitios, como Boink(1), gracias a la comunidad de BitTorrent. El problema viene cuando un usuario de TorrentFreak llamado Ernesto dice que "es como una hidra", en tanto que cierran una web y se abre otra.

La hidra (de Lerna) era un monstruo mitológico que tenía varias cabezas. Cuando Heracles iba a matarla se dio cuenta (no era muy difícil) de que cada vez que cortaba una cabeza salían dos nuevas, con lo cual parecía imposible matarla. Hasta aquí la metáfora funciona. Sin embargo, Heracles pidió ayuda a Yolao que le dijo que quemara los cuellos cercenados para que no pudieran salir las nuevas cabezas. Así lo hizo y la mató.

Si seguimos la metáfora resulta que nacerán nuevas webs que sustituyan oink.cd, pero finalmente alguien encontrará la manera de acabar con todas ellas. Luego la metáfora no tiene el resultado que Ernesto esperaba. Por listo.

-----
(1) Que comparte nombre con una revista erótica (enlace).

Maragu: Sexe, amor i amistat

2007-10-28T13:42:00.001+01:00

Ja està publicat el nou capítol, el 9è, de Maragu. El podeu trobar a: Sexe, amor i amistat.

El conillet català

2007-10-27T18:34:00.000+02:00

O: vaig perdre 15 minuts de la meva vida per fer aquesta ximpleria.

Intratanigma XVIII

2007-10-24T09:39:00.000+02:00

Sardina donada als discursos encoratjadors (8 lletres).

Solució.

Engañados

2007-10-16T20:34:00.000+02:00

La relación iba cada vez a peor. Discusiones. Mal rollito. Así que cada uno por su lado decidió iniciar otra relación paralela gracias a internet. Él conoció a Azúcar y ella a su Príncipe de la satisfacción. Y un día decidieron encontrarse con sus respectivas parejas virtuales y se encontraron con ellos mismos.

Esto cuenta ADN en la noticia "Dos serbios entablan una relación por internet y descubren que ya eran pareja en la vida real". Por lo que se ve, después de esto se divorciaron alegando engaño matrimonial, aunque realmente no se habían puesto los cuernos de ninguna manera ya que eran ellos mismos.

Lo que no se dice en la noticia es si la relación virtual también se acabó o no. Lo lógico, pero improbable, sería que continuara. ¿Para qué abandonar una relación virtual satisfactoria solo por el hecho de que en la vida real no se soporten? Es más, probablemente estén hechos (virtualmente) el uno para el otro, el único problema es el pasado real común con sus parejas, cosa que no tiene porque tenerse en cuenta en su mundo ficticio.

Claro que teniendo en cuenta el precedente, quizá se acabarían poniendo los cuernos el uno al otro en la vida real, tras múltiples discusiones con su pareja de chat.

Xifres i lletres

2007-10-16T09:41:00.000+02:00

Un llibre molt interessant i disponible en format electrònic és Matemática... ¿estás ahí?, d'Adrian Paenza. Parla de curiositats relacionades amb les matemàtiques i els números en general, entre d'altres coses.

Explica, per exemple, una anècdota en la que el matemàtic anglès Godfrey Harold Hardy li va comentar al matemàtic indi Srinivasa Ramanujan que el nombre 1729 és avorrit i insuls. Ramanujan li va contestar que no, que és molt interessant: "és el primer nombre enter que es pot escriure com la suma de dos cubs de diferents maneres".

Des del punt de vista dels jocs de paraules, per anomenar-los d'alguna manera, els nombres també poden ser interessants. M'he entretingut una estona pensant en els vint primers números (del zero al dinou) intentant definir-los d'una forma el menys matemàtica possible. Aquest és el resultat:

0 (zero): ?
1 (u): Vocal transvestida de número.
2 (dos): Antic número operatiu de Microsoft.
3 (tres): Expressat en xifres romanes és el nombre més gran que té tantes "xifres" com diu.
4 (quatre): Comença pel final (cua).
5 (cinc): ?
6 (sis): És un palíndrom.
7 (set): És el nombre assedegat per definició.
8 (vuit): El nombre menys ple (buit).
9 (nou): Tot i tenir una u, hi està en contra.
10 (deu): Nombre hipotecat.
11 (onze): ?
12 (dotze): ?
13 (tretze): ?
14 (catorze): ?
15 (quinze): ?
16 (setze): primer nombre de dues xifres que té un set.
17 (disset), 18 (divuit), 19 (dinou): tres últims nombres de la setmana.

Com podeu comprovar em falten uns quants nombres per definir (0, 5, 11, 12, 13, 14, 15). M'ajudeu a acabar la llista (o a millorar-la)?

Intratanigma XVII

2007-10-15T18:11:00.000+02:00

Se'n diu del carrer que no té cap a. (8 lletres)

Solució.

Madre no hay más que una y a usted la encontré en la calle

2007-10-10T19:18:00.000+02:00

Como el título de este artículo rezaba la respuesta a una contraseña de la gran película Top Secret. Pero aunque la primera parte de la oración es normalmente cierta también hay casos raros, por ejemplo si resulta que naces a partir del óvulo fecundado de tu madre pero del vientre de tu abuela. Pasó en Brasil, como leí en el diario Metro. En este caso tendrías dos madres, la biológica (que además es tu hermana) y la llamémosle uterina (que además es tu abuela biológica).

En el caso del padre no hace falta hacer filigranas para que, como mínimo, se puedan hacer chistes. De todas formas como leí en La Vanguardia el pasado sábado 6 de octubre siempre se pueden hacer chanchullos, es cuestión de ponerse. En la página 34 (y ojo que la sección se llama Tendencias, a ver si se pondrá de moda), se lee el titular "Un hombre de 72 años donará esperma a su nuera". Si tu fueras el resultado querría decir que tienes un padre legal que además es tu hermanastro biológico y un abuelo legal que es tu padre biológico. Si unimos esta historia y la anterior la vida puede ser muy divertida. Yo mi abuelo soy.

Por otro lado, y volviendo a las madres, creo que podríamos ampliar la frase de que no hay más que una. Podría ser así: Madre que da hachís a sus hijos no hay más que una y se llama Nicola Cooper. Tiene 43 años y es inglesa. Lo podemos leer en la edición digital de La Vanguardia.

Sea como sea, a usted la encontré en la calle.

El Tangram i les putes

2007-10-08T21:54:00.000+02:00

Llegint el blog Enigmística Màrius(1) d'en Màrius Serra, he arribat a l'article publicat el 9/6/90. Sí, ara fa una mica més de disset anys. L'article duu per títol "El Tangram i el tanga" i ens parla del joc oriental Tangram i els seus possibles orígens.

Pràcticament al final ens n'explica un que cito a continuació:

Peter Van Note proposa una etimologia més engrescadora en el pròleg d'una reimpressió del fantasiós llibre de Loyd. Resulta que les famílies xineses que viuen en barcasses de riu són anomenades tanka, i que a més tan vol dir puta en xinès. La fantàstica teoria de Van Note és que els mariners americans (pre-marines?) van aprendre aquest joc durant les llargues estones que passaven amb les noies tanka i decidiren anomenar-lo tangram, "els trencaclosques de les putes".

I jo em pregunto: quin tipus de mariners van de putes per jugar al Tangram? No s'hi va a una altra cosa? És una teoria amb doble sentit relacionada d'alguna manera amb certa cançó dedicada als germans Pinzón?

----
(1) Que sembla el nom d'un negoci com Bar Manolo o Fusteria Josep.

Nyaps

2007-10-07T19:23:00.000+02:00

Ja fa temps vaig publicar un nyap que vam veure per Rubí [enllaç]. Ara us n'enllaço dos més que han estat publicats a la secció de fotoprotestes de GuiaDeRubi.com. No ho faig al blog d'àmbit rubinenc que tinc, RubíCity, i sí ho faig aquí perquè m'agradaria saber si a d'altres poblacions també es cometen errors i potser els que llegiu c.r.a.t.e. en coneixeu.
La qüestió és que a Rubí~~, amb motiu de les eleccions municipals que es van celebrar fa uns mesos~~ es van canviar moltes de les plaques dels noms dels carrers.

Aquí us en poso una:

I aquest és l'altra (notar que hi ha quatre errades):

A les vostres poblacions també els falla el corrector de català?