Circumstàncies...

Al PP li paguen amb la seva mateixa moneda

2008-05-23T17:24:00.002+02:00

Trenco de nou el meu silenci blocaire després de veure el què ha passat aquest migdia a la seu del PP. Segons sembla, els propis militants del PP han escridassat a Rajoy i a Gallardón usant algunes de les consignes que fins ara ens havien dedicat als socialistes i, en especial, al President Zapatero.

Només una idea: quan s'alimenten les més baixes passions i es potencia l'ús de paraules gruixudes i acusacions falses, és fàcil que aquestes expressions es comencin a utilitzar massa sovin i indiscriminadament. Fins i tot contra un mateix. És allò tan antic de "Quien siembra vientos, recoge tempestades".

Contra el terrorisme, democràcia

2008-03-07T21:15:00.003+01:00

Contra el terrorisme, democràcia.

Avui estem de dol davant d'un macabre assassinat.

Però el diumenge hem d'anar a votar.

És el que ETA no vol. I no els donarem la raó.

Se'ls hi veu el plumero

2008-03-04T12:45:00.010+01:00

Als del PP se'ls hi està veient el plumero. S'estan traient la pell d'ovella i mostrant el llop que hi ha sota. I el pitjor és que ens prenen per tontos.

Foto: Llop i ovella de Kukuxumusu.

Primer, el Secretari de Comunicació del PP revela al Financial Times que l'estratègia del seu partit és aconseguir sembrar la por entre els electors socialistes perquè no vagin a votar el diumenge. Sí senyor, això és creure en la democràcia i en la importància del vot dels ciutadans! Cornuts i a pagar el beure!

I després, el senyor Pizarro, fitxatge estrella d'Aznar (perdó, Rajoy), diu que els catalans som com els amics que van de gorra respecte la resta d'Espanya! I aquest és el que deia que estima tant a Catalunya. Sí, el mateix que va preferir una opa alemanya a una catalana.

El PP demana el vot "con la cabeza y el corazón". El problema és que quan parlen amb "el corazón" se'ls hi nota massa el què els hi passa pel cap...

Davant de tot això, jo tinc clar què passaria el 10 de març si guanyés el PP. I també què passaria (passarà) si guanya ZP. Per cet, ens veiem dijous al Sant Jordi?

Voy a ir a votar como si fuera la primera vez

2008-02-29T11:40:00.002+01:00

He vist aquest vídeo en el blog de la Judith Alberich, on deia que l'havia emocionat. A mi també, i per això no me n'estic de penjar-lo.

Jo, el dia 9, també aniré a votar com si fos la primera vegada.

I amb la mateixa il·lusió i ganes de canviar les coses que fa quatre anys,

aquell 14-M en què tant important va ser el nostre vot.

De campanya...

2008-02-27T14:04:00.003+01:00

Malgrat el parèntesi d'hivernació d'aquest blog, aquests dies no em puc estar de penjar alguns vídeos i alguns links en relació amb la campanya de les eleccions generals del 9 de març.

L'objectiu (i el desig) és clar: que guanyi ZP!!!

Vídeo de la JSC. Què passaria l'endemà de les eleccions si guanyés Rajoy?

Vídeo de la JSC de Mataró. ZP i Rajoy: no es lo mismo!

Defender la alegría. Vídeo de la Plataforma de Apoyo a ZP:

El Jubilado de Moratalaz. Zapatero yo votaré por ti!

I per últim, no us perdeu el post de l'amic i ideari Carlos Hidalgo sobre la suposada nena que el Rajoy va citar en el debat d'aquest dilluns. Impagable!

Entre España-se-rompe y Paquirrín, no hay nada

2007-10-07T18:29:00.000+02:00

Ja fa uns dies, la Joana deia que cada vespre fa mans i mànigues per veure la reflexió inicial de l'Iñaki Gabilondo al telenotícies de Cuatro. Jo me'l perdo més d'un dia, però sempre que el veig (i sobretot, l'escolto), penso que hauria de fer com la Joana i correr per no perdre-me'l mai.

Un dels últims dies que vaig tenir el plaer d'escoltar-lo, en Gabilondo va dir que entre tants debats estèrils com tenim actualment, no ens parem a pensar en la profunditat de les reformes polítiques que s'estan fent a Espanya. Per exemple, la Llei de la (in)Dependència o la Llei de la Igualtat. I literalment va dir:

"Entre el España-se-rompe y Paquirrín, no hay nada en medio. [...] Ésta es la verdadera pinza".

Quanta raó té!! Entre els fantasmes de la desmembració de l'estat i les anades i vingudes de la Pantoja i família per jutjats, pressons i hospitals, molta gent no sent res més. Probablement, també és culpa nostra... I ho haurem de tenir en compte de cara a les eleccions de març.

PD: Aquí podeu trobar la reflexió sencera del Gabilondo aquest dia. No us la perdeu.

PD2: No pretenc fer publicitat de l'esmentada cadena de televisió, però ja que en parlo aprofito per dir que m'agrada molt el plantejament d'un dels seus nous programaes, ¡Qué desperdicio!, on ensenyen a famílies concretes a reduir, reciclar i reutilitzar i, sobretot gastar menys diners amb una visió sostenible. Llàstima que les televisions públiques no es dediquen a fer aquest tipus de programació i ens deleitin amb masies centenàries o famosos ballant salsa...

PD3: Escric aquest post després del Consell Nacional de la JSC d'ahir a Granollers, on l'amic i company Marcos Vidal em va recordar que no escric massa últimament. Així doncs, aquest post va per ell i la Susanna, que estic segura que estaran molt d'acord amb l'Iñaki!

Tot és economia?

2007-09-25T13:16:00.000+02:00

Fa temps que penso que l'economia, avui en dia, domina massa les nostres vides, la nostra política, la nostra societat.

Els meus limitats coneixements (només sé que no sé res) m'impedeixen elaborar una teoria completa i complexa al voltant d'aquesta idea. No sé si és degut a la caiguda del comunisme, si és l'evolució històrica, o si és el capitalisme imperialista i dominador, però el cas és que penso que l'economia, l'anàlisi econòmic de qualsevol mesura, i la necessitat d'obtenir beneficis sense tenir en compte a costa de què o de qui, són avui en dia les lleis que fan girar el món per sobre de qualsevol altra cosa. I no m'agrada.

(També penso que gran part del problema d'orientació i acceptació de la socialdemocràcia actual es ressoldria donant una alternativa a aquesta cosmovisió economicista, però això ja són figues d'un altre paner, i d'això sí que em veig totalment incapaç).

Tota aquesta reflexíó (o anada d'olla, en altres paraules) ve al cas perquè l'altre dia vaig llegir en una entrevista una opinió experta que em va reafirmar la teoria. La magnífica, com sempre, contaportada de La Vanguardia entrevistava el divendres 21 de setembre al catedràtic d'Ecologia estadounidenc Peter Reich. Després d'explicar la situació crítca del mediambient del planeta, l'escalfament global i l'excés consumista, el catedràtic hi veu un bri d'esperança:

"Creo que hay una oportunidad real de mejorar el mundo, ¿sabe por qué? Porque mejorar el mundo va a mejorar la economía global, esa es mi única esperanza. Hay empresas que van a ganar muchísimo dinero
desarrollando energías alternativas y construyendo edificios sostenibles y coches que no contaminen. Si los gobiernos de Estados Unidos no construyen plantas de energía solar, lo harán los chinos."

És a dir, la única possibilitat de començar a canviar les coses és que algú hi guanyi diners. Trist, oi? Per aquí van els trets, també, d'una corrent de marqueting empresarial que s'està estenent últimament, i que trobo força interessant: la responsabilitat social corporativa. Vendre més a costa d'anunciar-se com a empresa sostenible i responsable.

Algú en dóna més?

Perdonen que no les escriba

2007-09-25T11:21:00.000+02:00

Després d'unes quantes setmanes d'anar visitant aquest bloc de tant en tant, els meus estimats lectors es deuen preguntar: "I quan s'acaben les Santes? Sí que s'allarguen aquestes festes, no? Sabia que els mataronins eren capgrossos, però no m'imaginava que ho fossin tant...".

Bé, de fet, com es poden imaginar, les Santes i la consegüent ressaca fa temps que es varen acabar. En el calendari dels bons santeros, hi ha també altres festes posteriors (com les d'Argentona), que cal anar seguint. Però també fa temps que es van acabar.

El cas és que fa dos mesos que no escric i això no te perdó de Juliana ni de Semproniana. Per tapar aquest buit en la meva vida virtual els deixo unes fotos del què he estat fent últimament...

Endevinen on he estat?

I també he vist:

Contracròniques de les Santes (II)

2007-07-26T17:49:00.000+02:00

I quan comencen les Santes?

Benvolgut Santero no iniciat, ara que ja coneixes algunes de les paraules i costums claus per poder entendre les Santes, et deus preguntar quan es celebren. Més concretament, deus dir: "i quin dia comencen?"

Benvolgut Santero no iniciat, si t'has fet aquesta pregunta, has caigut en un forat negre del què et serà difícil de sortir. Espero poder-te ajudar amb la següent llicó d'aquest curs per fascicles sobre les Santes.

Fa anys, molts anys, les Santes es celebraven durant el dia de les Santes, com és lògic. Aquest dia és el 27 de juliol, dia de Santa Juliana i Santa Semproniana. Els actes de celebració es van anar allargant fins al dia següent, el 28 de juliol. Per això, encara avui en dia, molta gent diu que el dia 27 és el "Primer dia de Santes", i el 28 és el "Segon dia de Santes". Fins aquí, estimat santero no iniciat, tot està clar.

Però ja fa molts anys, que la festa s'ha anat enriquint i ha anat sumant actes diversos, més o menys beats o més o menys erotico-festius, que han anat ampliant el calendari santero. Durant la dècada de 1990, va arribar a definir-se de forma bastant clara en l'imaginari popular que la festa començava el dia 24 de juliol i acabava el 29. El tret de sortida més acceptat per tots era l'acte de les Havaneres, que es celebra la nit del 24. Fins aquí, tot bé, oi?

Però resulta que malgrat aquesta acceptació popular, la crida a les Santes, o pregó de la Festa Major amb què tots els pobles haguts i per haver inicien les seves festes, s'ha fet sempre el dia 25. Així que les havaneres no deixaven de ser un preludi de l'oficialitat del 25. Tot i que sortien al programa com a acte oficial. Veig, benvolgut santero no iniciat, que vas seguint el fil de la qüestió.

Però és que des de finals dels 90 i durant aquests primers anys dels 2000, el programa d'actes ha seguit creixent, incrementant-se amb actes oficials, extraoficials, populars i altres categories. Finalment, el cartell que anuncia les Santes ha acabat assenyalant només com a data de les Santes el dia 27 i deixant pel programa de mà la polèmica d'actes a incloure o no. Com ja vam explicar en la primera lliçó, és en aquest punt on cal que un bon capgrós adopti una opinió pròpia i intransferible sobre el debat de la data d'inici de les Santes. Recorda de defensar a capa i espasa la teva postura i de canviar-la l'any vinent, per a poder rebatre-la amb els qui ja hagis convençut aquest any!

Dit això, deixo aquí la teoria que algunes amigues meves i jo compartim sobre l'inici de les Santes:

Les Santes comencen quan, durant els últims dies de juliol, vas passejant o anant de compres per la Rambla i la Riera (tradició pròpia dels MTV) i creues la teva mirada amb la majestuosa i cavallerosa mirada del principal emblema de la nostra festa: en Robafaves. En aquest moment, és quan comencen les Santes. Així, les Santes es confeccionen a mida de cada santero (per poder tenir una opinió pròpia i contrastable amb fets) i tenen com a tret de sortida el nostre estimat gegant.

Benvolgut santero no iniciat, et proposo que gaudeixis de la Festa i que deixis en els comentaris d'aquest blog la teva teoria sobre l'inici de les Santes. Glòria en Robafaves!

Contracròniques de les Santes (I)

2007-07-26T16:13:00.000+02:00

Ahir, cap a les dues de la nit, en plena efervescència lúdico-festiva de Nit Boja, l'Albert em va recriminar que una autotitllada "MTV santera" com jo no escrigui en el seu blog sobre la més gran de les festes que es fan i es desfan: les Santes. Té tota la raó, així que avui començo una petita sèrie de posts, Contracròniques de les Santes, que de fet ja havia començat fa uns dies i encara no havia publicat.

Diccionari Bàsic per santeros no iniciats

Aquí van les definicions d'alguns dels principals mots necessaris per entendre la Festa Major de Mataró:

Santes: Mataró té com a patrones les Santes Juliana i Semproniana. No està gaire clar si eren de Mataró; tampoc se sap si les reliquies que guarda la basílica de Santa Maria de Mataró contenen realment les restes de les nostres Santes (noti's que la nostra església no porta el seu nom, detall curiós per ser les nostres patrones); ni tan sols sabem del cert si eren santes de veritat. Tot plegat és molt propi de la natura capgrossa dels mataronins. Sigui com sigui, la nostra Festa Major en pren el seu nom i és coneguda arreu com simplement "Les Santes".

MTV (pronunciar-ho en anglès, com les sigles d'una coneguda cadena musical de televisió, em-ti-ví): significa Mataroní de Tota la Vida. Els MTV som una espècie pròpia de la biosfera mataronina que es caracteritza per la seva heterogeneitat (malgrat que a alguns els agradaria reduir-nos a un clixé fàcilment disseccionable). Tot i així, presenta dos trets comuns: és capgrós i apareix i es reprodueix amb major intensitat durant l'època estival de les Santes.

Capgrossos: malnom dels mataronins i mataronines, que no es tradueix tant en una mida extraordinària del cap com en una falera malaltissa per crear polèmiques estèrils, que es repeteixen amb fruició any rere any. Entre aquestes polèmiques, cal destacar la que s'origina al voltant del cartell que anuncia la Festa i també la que intenta discernir el dia d'inici de les Santes. En qualsevol de les polèmiques, l'ùnic que ha de fer un santero no iniciat és escollir una opció extrema (el cartell és lleig, no representa l'esperit de la festa major; o bé, les Santes no comencen fins que es fa la Crida el dia 25, tot el què passa abans no hauria d'estar al programa, ni tan sols celebrar-se). Un cop argumentada l'opció escollida, és necessari no canviar d'opinió sota cap concepte fins a l'any següent, en què s'ha de defensar fins a la mort l'opció contrària. És fàcil.

Santero: digui's de tot MTV o qualsevol espècie d'altres procedències que viu el seu període àlgid durant les Santes, època que venera i espera amb devoció durant tot l'any. Es caracteritza per tenir una samarreta pròpia amb què canvia la pell durant aquests dies i tenir sempre a mà (o al cervell) el programa de la Festa. Els Santeros es reconeixen fàcilment entre ells i es defineixen els uns als altres com a "clàssics de les Santes".

Iquinzeoeoeohoeoeoh: Crit de guerra de l'espècie dels Santeros. Aquesta espècie té una especial habilitat per entonar el seu cant amb una harmoniosa melodia al mateix temps que salta, balla, aplaudeix, és emputjat, sua i és suat pels altres, i a més està amenaçat per una marea humana i una sèrie de figures humanoides de diversos metros d'alçada que ballen descontrolades al seu voltant. Val a dir que tot i ser un crit de guerra, també es pot considerar un crit eròtico-festiu que inicia el ritus d'aparallament dels santeros, que es pot arribar a allargar diversos dies durant tota la festa i, fins i tot, reproduir-se any rere any.

Robafaves (Família de): És el principal gegant de la ciutat i figura essencial de la Festa Major, reproduïda en múltiples formats als cartells (ja tens la teva opinió polèmica i extrema sobre el cartell d'enguany?). Va sempre acompanyat per la seva família composta per: la seva dona, coneguda com la Geganta perquè mai ha tingut nom (ja tens una opinió polèmica sobre aquest tema? El masclisme i la societat patriarcal et pot servir d'argument bàsic); la filla de la parella, la Toneta (perquè ella sí que té nom? Reflexiona-hi de cara a la teva opinió polèmica per l'any que ve); i el marit d'aquest últim, en Maneló, vingut de Terrassa. La família nuclear i prototípica va també acompanyada per una sèrie de figures, que malgrat ser capgrossos de veritat, són conegudes com a "nans".

Fins aquí, estimat santero no iniciat, la primera entrega del diccionari bàsic per entendre les Santes. En propers fascicles, continuarem amb altres mots bàsics per entendre la idiosincràcia d'aquests dies com: cremat (la beguda, no el personatge verd, que també abunda aquests dies); desvetllament bellugós, barram, o pujada tabalada. Per anar fent boca, us deixo un magnífic vídeo sobre la nit boja i les santes, que anunciava les Santes del 2005, però que és una reproducció del què vam fer ahir a la nit els santeros de pro:

Cortesia blocaire

2007-07-12T12:24:00.000+02:00

Feia tant de temps que no actualitzava el blog (contenido y continente) que ara que m'hi poso me n'adono que no he seguit les més mínimes regles de la cortesia blocaire. Sobretot pel que fa als links.

Una de les primeres normes de cortesia bàsiques d'aquest món és enllaçar des del bloc propi els blocs aliens que parlen del propi. Així doncs, passo a linkar alguns dels molts blocs d'amics, companys, coneguts i fins i tot desconeguts que m'enllacen:

You & Me = 3: El blog d'un gran amic i company, el Marcos Vidal, que ja fa temps que està en funcionament i jo encara no l'havia enllaçat (sóc un desastre!).

El bloc d'Ivan Fernández: un jove i socialista, molt i molt jove!

El blog Esquimal: per no quedar-se gelat.

4colors: blog de referència i dels pioners de la blogsfera mataronina.

Una altra de les normes de cortesia blocaire és presentar blocs d'amics i amigues que s'endinsen en aquesta aventura virtual. I aquí tinc el plaer de presentar un parell de blocs de grans amics que he conegut en les meves peripècies laborals:

Es toda una experiencia vivir sin miedo, ¿verdad?: o les reflexions sarracenques d'un sarrianenc madrileny que, pel què veig, prefereix mantenir la seva identitat oculta tot i que, pels que el coneixem, no se'ns escapa reconeixe'l fàcilment. Valen la pena les seves reflexions i la seva ironia. Aviat farem unes canyes!

Amu Daria: o el blog de l'Eduard Balsebre, on relata els seus viatges per la ruta de la Seda, Xiquitiestán, Dondestán, i altres països de nom impronunciable pels desconeixedors de la matèria. Per això, per conèixer aquests països i la seva gent, res millor que un gran guia com l'Eduard, i tot sense moure's de la pantalla de l'ordinador!!

I, per últim, una altra de les normes de cortesia (tot i que hi ha qui no és gaire favorable a aquesta pràctica) és contestar els mems que altres blocaires ens llancen. Jo en tinc un parell de pendents, des de fa bastant de temps. Els intentaré contestar de forma breu ara mateix, no sigui que la maledicció dels mems no contestats caigui sobre mi i aquest estiu l'avió que he d'agafar s'endarrereixi, em perdin les maletes, i em toqui al seient del costat un d'aquells passatgers que s'adormen sobre les espatlles alienes sense cap mena de remordiment i amb babeta caient inclosa!

El primer dels mems pendents és de la Glorieta i havia de contestar les següents preguntes:

Fa deu anys: En tenia 17 i devia ser l'estiu entre 3r de BUP i COU (sóc la última promoció de Mataró que va estudiar amb els plans antics). Recordo aquell estiu entre cafès a la plaça Santa Anna, la platja i les Santes... Com la majoria d'estius!!

Fa cinc anys: Ja havia acabat la carrera (Ciències Polítiques) i estava a punt de començar el postgrau. Era l'estiu del 2002 i anava per tercer any consecutiu a actuar a Menorca amb la companyia Danae Dansa (que bé que ens ho vam passar!). Ja estava treballant (com a becària) a la Fundació Campalans.

Fa un any: avui just fa un any estava deixant Madrid per anar a treballar a la Secretaria General de Joventut. Va ser una època molt intensa, per tota la feina que hi havia per fer i el poc temps que teníem per fer-la. Malgrat tot, en tinc un gran record i en conservo molt bons amics!

Ahir: Coses de casa, estudi, classe i sopar familiar. Tot un canvi de ritme!!

Avui: Sessió d'ordinador i blogs. Volia anar a la platja però el dia no s'acaba d'aixecar.

Cinc lletres de cançons: Mmmm... No sé ni per on començar! En recordo moltes, tinc bona memòria per aquestes coses. En tot cas, com que a l'últim post ja vaig parlar de música, em salto aquesta pregunta!!

Cinc llocs per visitar: Barcelona (ara que hi ha en Woody Allen), Itàlia (tota ella), i París. I dos llocs que em falten: Nova York i Estambul.

Cinc coses que m'agraden menjar: Les que fa la meva mare!!

Cinc joguines: els Playmobil, en totes les seves versions, models i activitat; altrament coneguts com a "clics". També les nines (la Barbie em perdia, ho sento) i qualsevol sèrie de ninotets i animalons. Els Batmans. Les cartes i els jocs de taula.

I el segon dels memes que dec és de la Lourdes Muñoz, que em preguntava fa temps per què bloco. Doncs bé, la resposta us la deixo aquí: el primer post que vag escriure fa gairebé dos anys explico el perquè de l'inici de la meva aventura.

Torno? Va de música

2007-07-05T12:44:00.000+02:00

Torno a la blogsfera? Mmmm... Ja ho veurem...

De moment, en Javi m'envia un meme (bé, ara en diuen "mem", haurem de normalitzar-nos) i donat que en tinc uns quants d'acumulats, m'he decidit a contestar-lo. Va de música, així que: ¡música maestro!

Quanta música tinc a l'ordinador?

Ara mateix és una pregunta sense resposta clara. Tenim uns 400 CDs de música, que fins ara hávíem passat a l'ordinador en format SonicStage. Ara que ens hem modernitzat i tenim un IPod, resulta que el sistema de Sony no és compatible amb el d'Apple i hem de tornar a passar tota la música a MP3. Hem hagut de comprar un disc dur extern per tenir-hi tota la música i no col·lapsar l'ordinador. En tot cas, crec que el volum total ronda els 20 Giga, tota comprada (que no piratejada!!).

Últim disc que he comprat?

Crec que ha estat un recopilatori dels Rolling Stones. La setmana passada vam anar al concert dels Rollings a Barcelona i calia empollar unes quantes cançons per poder-hi anar com un fan més. Va resultar ser una bona compra, d'una banda per les grans cançons de sempre de Ses Satàniques Majestats, però sobretot per poder estar amb tota dignitat a la Zona Vip a la que vam aconseguir entrar sense saber ni com!! Si Dorian Gray va pactar amb el diable per mantenir el seu aspecte jove de per vida mentre la seva ment envellia, crec que amb els Rollings el pacte va ser al revés: les arrugues se'ls acumulen però aquests sexagenaris tenen més marxa que la majoria dels que vam assistir al concert!

Cinc cançons que escolto molt o que tenen molt significat per mi:

Your Song, Elton John. Potser massa edulcorada, però... És l'inici de l'inici.

Papá cuéntame otra vez, d'Ismael Serrano. Pel compositor, per la lletra, per la música, pel significat, per les persones amb qui hem compartit aquest cantautor... Per tantes coses!

The river, Bruce Springsteen. O Dancing in the Dark, o Born in the USA, o The Rising, o... Qualsevol del Boss!

London Skies, Jaime Cullum. D'ell ja en vaig parlar un dia. També em serveix qualsevol altre cançó seva. I més si és en directe.

Roxanne, The Police. Perquè tenim entrades pel concert del setembre a Barcelona!!

Cançó que estic escoltant ara:

My Ding-a-ling, de Chuck Berry. Un clàssic entre els clàssics i una cançó que va portar cua. I mai més ben dit!

Així, he complert ja amb el primer dels memes que tinc pendents. Donat que encara n'hi ha un parell més, no els passo a ningú perquè us acabaria afogant entre tants reptes. Qui vulgui, que el continui!

Comença la campanya... d'estiu!

2007-05-17T14:34:00.000+02:00

Sí, sí, ja fa una setmana que ha començat la campanya electoral. Bé, de fet ja bastants més dies que estem en (pre)campanya electoral. Jo ja he assistit a uns quants actes dels meus a Mataró, i també pel Maresme: Argentona, Tordera, Llavaneres... Però del què vull parlar no és tan de la campanya electoral, sinó de l'inici de la campanya d'estiu. Ja fa dies que fa caloreta, que es comencen a veure mànigues curtes i samarretes de tirants, i les platges es comencen a omplir. Però hi ha un factor encara més sintomàtic de la temporada d'estiu: els trens.

Sí, els que anem i venim en tren per la línia de la costa del nord de Barcelona (imagino que també els de la costa sud) notem l'arribada de l'estiu als trens per dos motius. En primer lloc, els senyors de Renfe (&#@!!!) decideixen que és hora d'engegar l'aire acondicionat als trens. En ple agost, és necessari anar al tren amb jaqueteta, encara que el nostre destí sigui arribar a la platja per acabar en bikini.

I com a segon indici de l'arribada de l'estiu, els trens sembla que s'encongeixin. I no perquè la calor dilati el material sinó perquè els trens s'omplen de guiris d'excursió a Barcelona des dels seus hotels de Calella, Blanes o Santa Sussanna (entre d'altres). Manades d'adolescents rossos amb ulls blaus i la pell vermell-gamba, i els corresponents pares i mares d'altres adolescents de la mateixa procedència i amb idèntica escala cromàtica.

En fi, que ja hem començat la campanya d'estiu, on n'hi ha que faran l'agost... I pel què es veu també el maig i el juny i el juliol.

Per refrescar-vos una mica, us deixo un vídeo de l'altra campanya, l'electoral. A guanyar!

Apadrina una paraula

2007-04-10T22:21:00.000+02:00

El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre,

y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo.

Gabriel García-Márquez (Cien años de soledad)

Des d'aquí, em sumo a la campanya de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona i de la Escuela de Escritores per apadrinar una paraula que estigui en vies d'extinció. Els blocaires necessitem sovint aquestes paraules. I necessitem millorar el nostre llenguatge per llançar al món (o ciber-món) les nostres idees. A més, vaig tenir ocasió de treballar amb la gent de l'Escola d'Escriptura durant la meva etapa a Joventut, i és un plaer tornar-ho a fer ara.

La meva paraula apadrinada en català és VIANDA. No sé si en altres llocs encara s'usa, però jo fa molts anys que no la sento en boca de ningú. El que sí és cert és que la veig en moltes boques a diari...

A més, i per tal de demostrar a Telemadrid que van una mica errats amb el seu documental sobre els usos lingüístics a Catalunya, també apadrinaré una paraula en castellà. La meva paraula és AÑAGAZA. Malgrat la seva bonica sonoritat, vol dir engany. Bàsicament el que han fet amb aquest documental.

27 de 27

2007-03-27T14:28:00.000+02:00

Avui, 27 de març, és el meu 27è aniversari. Com cada matí, em disposo a llegir el diari. Penso en l'efemèride del dia i vaig directament a la pàgina on es destaquen alguns aniversaris de famosos que també celebren avui l'aniversari del seu naixement. I què em trobo?

Amb foto gran i destacada, avui és l'aniversari de... Mariano Rajoy!!!!

"¡Cáspitas!", penso. No pot ser... En fi, algú altre hi haurà amb qui compartir també el meu dia.

Segueixo la llista i em trobo... Duran i Lleida!!

No pot ser, algú més afí a mi hi deu haver, no? Bé, com a mínim, em trobo amb l'Enrique Barón, eurodiputat socialista.

Però quan em poso a escriure aquest post, recordo una persona que també celebra avui el seu aniversari i amb qui comparteixo bastantes més coses... Felicitats, Ana! I, de passada, felicitats també a tots els coneguts/des i desconeguts/des que celebreu el vostre aniversari avui... i qualsevol dia de l'any!

PD: Avui crec una mica menys en tot això això dels horòscops i de les coincidencies personals en funció de les coincidències d'aniversari. El meu horòscop d'avui diu literalment: "Bon dia per apujar el llistó de les expectatives en el que sigui". Doncs això.

He estat abduïda...

2007-03-19T20:29:00.000+01:00

Sí. Durant uns dies he estat abduïda... Abduïda pel mercat immobiliari, per canvis en la situació laboral, pels trens de la Renfe, per Ikea, pel canvi climàtic, per...

Ara, per fi, ja he tornat de l'abducció (aviat aniré al programa de l'Iker Jímenez amb les proves de la meva abducció; tinc uns forats al clatell que demostren com els extraterrestres m'han manipulat). Però, com els 4.400, quan he tornat a la terra he descobert alguns canvis, produïts durant la meva absència. Això és el què he pogut apreciar aquests dies de tornada a la realitat:

No he estat l'única abduïda. Sembla que al PP també l'han abduït forces sobrenaturals. El resultat d'aquesta abducció, però, és que a la tornada s'han pensat que estaven a l'any 1995 i han començat una política de persecució al govern de l'estil "Váyase ústed, Sr. González". Crec que, per sort, a mi no m'ha afectat així... A veure si encara tornaré a l'adolescència a aquestes alçades!!

Els pisos han reduït les seves dimensions proporcionalment a l'augment dels seus preus. Sembla que la meva tornada a la realitat ha desfermat un tall en el continu espacial-temporal i les relacions entre metres quadrats i euros han quedat desajustades. Corre el rumor que els alienígenes causants d'aquest problema venen d'un planeta anomenat "Espekulater". Sembla ser, també segons les males llengües, que s'està creant una resistència planetària que pren el nom d'Okupació, però no tinc clar qui és el seu Luke Skywalker. Si que sé qui és la Princesa Leia. És una tal Imma Mayol...

D'altra banda, he descobert que els problemes espai-temps també es donen en els trens. De tant en tant, i només al pujar a un tren de les rodalies barcelonines, el temps s'atura sense causa aparent. De tota manera, a mi aquestes aturades em recorden més a una fallada del sistema a l'estil Matrix, perquè tenen un cert aire de Dejá-vú... Jo diria que això ja ho he viscut abans!

La vinguda dels alienígenes que m'han raptat també ha anat aparellada a una espècie de confusió en l'ús d'algunes funcions bàsiques de les relacions humanes. En primer lloc, en la comunicació. Sembla que ara alguns confonen paraules com "ni lliure, ni mort" i "presó atenuada" amb altres de bastants diferents com "traició", "cessió al xantatge" i "Navarra". I en segon lloc, també ha afectat a la funció comptable-numèrica-ordinal. Així, es confonen xifres com "màxim 900.000" amb altres de ben diferents com "2.500.000". Em sembla que aquest problema comptable també té a veure amb el punt número 1 (preu dels pisos).

Per últim, he descobert que abans de ser abduïda vaig fer, sense voler-ho, un comentari que ha despertat força expectació. Era relatiu al programa "Caçadors de paraules". En aquest cas, però, l'interès i la polèmica en temes relacionats amb les llengües i les nacions i nacionalitats no és nova. Crec que els alienígenes no hi han tingut res a veure (o potser sí?).

Ara que he tornat a la terra, intentaré analitzar amb més profunditat tots aquests fenòmens paranormals. Si us plau, no em prengueu per boja. Sé de bona tinta que a altres també els hi ha passat. Si també heu estat abduits, contacteu amb mi. Però, aneu amb compte: ens vigilen!

PD: Si veieu a la Marta Sánchez per Barcelona, no us hi acosteu. Els alienígenes m'han dit que la història de "Sin noticias de Gurb" està basada en fets reals. Tot i així, m'han dit que ella no és la única. Sembla ser que hi ha molts famosos abduïts i suplantats. Per això es pot explicar l'estrany fenomen de les polèmiques i els estrafolaris debats que alguns famosos duen a terme pels platós televisius. És clar que han de passar la prova del polígraf, si en realitat són impostors disfressats de famosos de la premsa rosa-sang!

PD2: Com diu en Donaire, una de les frases prohibides de tot blocaire professional és allò de "he desatengut el blog durant un temps i he decidit reprendre'l amb més ganes". Així doncs, benvolguts lectors, deixaré en l'abducció la meva excusa per la falta d'actualització.

Tot torna

2007-01-23T12:04:00.000+01:00

Tot torna. Totes les modes vénen i van. En roba, sembla que ara tornem als vuitantes. I també als anys cinquantes. I quina generació no ha jugat mai amb la baldufa com a últim joc de moda? No hi ha res nou a la terra...

Ahir, el programa "Caçadors de paraules" de TV3 parlava de les paraules noves que es posen de moda. El programa és divertit i pedagògic, cosa que ja és molt, tal com està la televisió avui en dia. Tinc les meves reserves sobre altres continguts més ideològics i polítics del programa, però això "avui no toca". D'entre les paraules noves, es parlava de molts tecnicismes i anglicismes adaptats a l'ús corrent del català. Al final del programa es feia una classificació de les paraules noves i de moda proposades pels espectadors. La guanyadora, segons el programa, va ser "Dish". Segons els "Caçadors de paraules", aquesta és una expressió que fan servir els més joves i els nens i nenes quan alguna cosa els causa sorpresa, els sobta o els deixa estupefactes.

Quan ho vaig veure, jo mateixa vaig haver de fer "dish" davant l'error de TV3. Aquesta expressió és probable que estigui de moda, però no és pas nova. Fa anys que ja es va posar de moda. Quan jo era petita, ja ho deia. La paraula va sorgir arrel de l'inestimable sèrie "Dr. Slump" (ja en vaig parlar una altra vegada). Els personatges d'aquesta sèrie de dibuixos animats, davant d'alguna situació ridícula, queien al terra de costat, fent un soroll que sonava a... dish! I els nens i seguidors de diverses edats van adoptar aquest onomatopeia, que fèiem acompanyant d'un moviment de braços i cos similar a la caiguda de l'Arale.

Ara, que tot torna, Televisió de Catalunya està reposant la sèrie. I és probable que els nous espectadors hagin adoptat de nou l'expressió, tal com ho vàrem fer nosaltres.

I és que tot torna.

PD: Parlant de televisió i de modes que tornen, no em puc estar de comentar la moda dels detectors de mentides, que ha tornat a la televisió. Cap a les sis de la tarda, en ple horari infantil, els nens i nenes poden veure en dues cadenes diferents com els suposats famosos passen la prova del polígraf per demostrar si és cert o no que van mantenir relacions sexuals amb un altre suposat famós, o si les fotografies suposadament robades són un suposat muntatge o no. Tot molt pedagògic. No puc més que fer "dish" davant de tot això...

Trolls

2007-01-22T13:45:00.000+01:00

Un troll és un personatge mitològic monstruós, similar a un ogre o a una criatura antropomòrfica i diabòlica. Sembla ser que l'origen d'aquesta paraula (contingut i continent) es troba al folklore escandinau, però va ser una línia de ninots d'una marca danesa qui els va popularitzar, i l'escriptor Tolkien i la seva trilogia de "El senyor dels Anells" qui els va sublimar.

A dia d'avui, però, aquesta paraula té diverses accepcions. Entre les més modernes, troll es fa servir per designar aquelles persones que visiten pàgines webs i blogs inundant-les de comentaris o correus electrònics de to més aviat difamatori i/o ofensiu, amb la voluntat de crear controvèrsia.

La majoria de blocaires del món de la política hem pogut comptar entre els nostres fidels lectors i comentaristes amb algun troll de referència. O més d'un. Hi ha casos, però, en què la "simpàtica" figura del troll es converteix en quelcom més pervers. És el que està patint aquests últims dies l'amic i company Carlos Serrano, amb amenaces a la seva integritat física del tipus: "mira enrere quan vagis pel carrer".

Quina llàstima que el tipus (per dir-ne alguna cosa) que fa aquests comentaris es dediqui a rebaixar tant el personatge dels trolls cibernètics. Posi un troll al seu blog, però que no amenaci, si us plau! Carlos, des d'aquí, tot el meu suport.

Ets el que escrius

2007-01-19T12:43:00.000+01:00

A través de l'inquieta i imparable Rosa, descobreixo aquesta campanya:

Els seus impulsors pretenen que els blocaires del món escrivim correctament (ortogràficament parlant, és clar!). L'abundància de neologismes i barbarismes i l'urgència de comunicar el que està passant sovint ens porten a descuidar la llengua.

La campanya la promouen tres joves mexicans i es dirigeixen a la blogsfera de "llengua hispànica". Jo proposo que els que escrivim blocs en català també ens hi sumen, igual que els de qualsevol altre llengua.

Aquí us deixo un poema que serveix per il·lustrar la campanya:

Hermandad, de Octavio Paz

Homenaje a Claudio Ptolomeo

Soy hombre: duro poco
y es enorme la noche.
Pero miro hacia arriba:
las estrellas escriben.
Sin entender comprendo:
también soy escritura
y en este mismo instante
alguien me deletrea.

Ah! De passada, us deixo un parell de links que són de gran utilitat en aquesta empresa de l'escriptura correcta:

Softcatalà: una associació que fomenta l'ús del català correcte a la informàtica i les noves tecnologies, que té un corrector ortogràfic i un traductor català-castellà molt pràctics i gratuïts!
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana on line. Hi pots buscar qualsevol paraula.

INDIGNE

2007-01-16T18:33:00.000+01:00

És indigne que després del lema "Per la pau, la vida, la llibertat, contra el terrorisme", un partit que represeta 10 milions de vots no assisteixi a la manifestació:

"Porque genera división y siembra confusión."

És indigne que, després de dos morts i mesos d'esperança, el principal partit de l'oposició demani la compareixença del president del govern, per acusar-lo del final de la treva:

"Si usted no cumple, le pondrán bombas, y si no hay bombas es porque ha cedido."

És indigne que, el líder de l'oposició i aspirant a president del govern, digui coses com aquestes del que va ser escollit legítimament per les urnes:

"Para ser presidente del gobierno, deberían exigir algo más que tener 18 años y ser español"

I és indigne que, després d'anys d'assasinats i por, i davant la petició de la ciutadania per la unitat, aquest mateix partit i el seu líder ens diguin que no ens podem unir:

"No se puede estar con todos".

2007-01-15T17:44:00.000+01:00

Shuc makilla, shuc yuyailla, shuc shungulla.

Un sol puny, un sol pensament, un sol cor.

Amb aquesta frase en idioma quechua, va acabar el dissabte la manifestació "per la pau, la vida, la llibertat i contra el terrorisme". Amb aquesta frase vam acabar milers de ciutadans el dissabte, mirant la centenària porta d'Alcalà.

Va ser una manifestació estranya. Era una manifestació de profund dolor, com ho va ser la de fa anys a Barcelona, quan ETA va assassinar l'Ernest Lluch. Però potser per la memòria selectiva i distorsionant, el meu record d'aquella manifestació de ja fa més de sis anys és d'un silenci absolut, només trencat de tant en tant per unes ràfegues d'aplaudiments, que pujaven pel passeig de Gràcia com un allau de muntanya. Llavors, crec, la sensació era d'abatiment, de gran respecte pel què representava la persona de l'Ernest. Ens havien bofetejat.

La d'aquest dissabte va ser una manifestació estranya, perquè no hi havia aquest silenci de trencament. Però tampoc era una reivindicació rabiosa, un constant crit com el del quadre. Així havien estat les manifestacions d'allò que en dèiem l'esperit d'Ermua. Així eren aquelles manifestacions del 97, quan ens pintàvem les mans de blanc i les aixecàvem al vent.

Va ser una manifestació estranya perquè estàvem decepcionats. Perquè encarar la ràbia, després de la il·lusió de l'esperança, és dur. Vam cridar. Vam cridar contra el terror, per la pau, la vida i la llibertat. Vam plorar per Carlos Alonso i Diego Armando. Vam aplaudir per Espanya i també per Equador. Però també vam callar. I vam manifestar-nos en silenci pel mateix.

Al final, però, davant la centenària porta d'Alcalà, vam restar en silenci i cridar tots junts amb un sol puny, un sol pensament i un sol cor. Per la pau, la vida i la llibertat, contra el terrorisme.

Podeu trobar totes les meves fotos de la manifestació del dissabte aquí.

Les meves cosetes

2007-01-11T13:56:00.000+01:00

M'arriba per diverses bandes un meme que està corrent molt per la blogsfera aquests últims dies. Es tracta de descobrir cinc aspectes de la meva personalitat i de la meva vida que probablement desconeixeu. Molts bloggers estan responent a aquesta cadena. Suposo que d'aquesta manera satisfem la nostra vena una mica exhibicionista i, de passada, fem xarxa i coneixem els de l'altra banda de la pantalla.

Així doncs, aquí van cinc secretets:

Encara tinc dues dents de llet. Sí, sí, com una nena petita! Sembla ser que a aquesta edat, ja no em cauran. I seguint amb el repàs bucal, no tinc queixals del seny... Segons la meva boca, podria tenir 8 o 9 anys!

Sóc bastant dormilega. Això implica que puc dormir unes 14 hores seguides, si em deixen. I també implica que tinc una habilitat especial per dormir a qualsevol lloc i, molt en concret, als trens, avions, cotxes i mitjans de transport en general.

La meva passió per dormir també fa que més d’una vegada m’adormi veient pel·lícules. I aquí va un secret que pot ser considerat heretgia per alguns: em vaig adormir durant cinc minuts veient la tercera entrega de la Guerra de les Galàxies de la trilogia nova. Just els cinc minuts en què Anakyn Skywalker es passa “al lado oscuro de la fuerza”. 30 anys de saga cinematogràfica i vaig jo i em carrego els cinc minuts claus per entendre-ho tot!

Sé tocar les castanyoles. Durant molts anys de la meva vida (18 concretament) he fet dansa clàssica, contemporània, espanyol, escola bolera... Per aquesta última disciplina vaig aprendre a tocar les castanyoles. A pesar d’això, no en tinc ni idea de sevillanes (pels de la ceba: vaig aprendre sardanes de petitona i encara en sé).

De petita volia ser... Metge sense fronteres! Ja de més grandeta, i amb una altra carrera i vocació professional, m’he quedat només sent sòcia de l’ONG.

Apa, ja sabeu una mica més de mi... O no! Em sembla que aquest meme ja ha donat moltes voltes i com que en Donaire vol declarar el 2007 Any Internacional Sense Memes, doncs pararé aquí la cadena deixant via lliure a qui vulgui per continuar-la.

A quin súper heroi t'assembles?

2007-01-10T10:52:00.000+01:00

Se m'acumulen els memes. Aquest cop, Alfanhui em demana de quina pasta de súper heroïna estic feta. Es pot saber a través d'un test senzill però en anglès, que pregunta entre d'altres qüestions si t'agrada volar, si has tingut una infància traumàtica o bé si tens propensió als accidents.

El meu resultat en el test és que m'assemblo a...

Sí. Sóc com Superman. Bon noi, educadet i sempre disposat a salvar el món per amor a la humanitat. Una mica boy-scout (o minyó escolta), és cert, però Superman és, al cap i a la fi i per disgust d'alguns, el rei dels súper herois.

Per sort, a qui menys m'assemblo és a Hulk!!

I ara toca el moment de passar aquest meme cap a la blogsfera, així que li passo a:

Joana Torres: la "Wonderwoman" de l'agrupació de Mataró; t'ho aconsegueix tot.
Toni Tió: segur que serà com en Batman, perquè li encanten els ginys tecnològics.
Alex Valiente: així, de passada, li torno el meme que ell em va enviar (encara li dec la resposta). Em sembla que, a ell, el resultat del test li dirà que és més aviat com el Capità Enciam, sempre preocupat per el medi ambient!

Apa, us deixo una estona, que la meva súper oïda està captant sorolls provinents d’un accident a l’altra banda del món... La humanitat necessita els meus súper poders!!

Per la pau, contra el terrorisme

2007-01-09T14:00:00.000+01:00

Començava l'any parlant de pau, i demanant que aquest 2007 ens guiï per aquest camí. I sembla que aquest dissabte tindrem la primera oportunitat de prendre aquest camí o bé escollir un altra sortida de la carretera.

La federació d’Equatorians a Espanya i els principals sindicats, juntament amb les xarxes progressistes (entre la que hi ha Las Ideas), han convocat pel proper dissabte dia 13 una manifestació a favor de la pau i contra el terrorisme. Coincideix que jo estaré per Madrid aquest cap de setmana, així que hi aniré. No sé si a Barcelona hi ha també convocatòria, però n’hi hauria d’haver. Potser caldrà que la convoquem...

Sigui com sigui, jo el dissabte prendré el camí de la manifestació per la pau.

T’apuntes o et quedaràs a casa?

2006-12-31T15:29:00.000+01:00

No hi ha camí cap a la pau.

La pau és el camí.

M. Gandhi.

Que el 2007 ens guii en aquest camí.

Feliç i pròsper any.