Cimera (Extraordinària)

Només apte per a ecspanyols

2009-07-12T15:23:00.017+02:00

Amics, companys, compatriotes

tothom sap que el bé superior a preservar pel tripartit en la negociació del finançament no eren ni els interessos del país ni l'obtenció d'un acord just sinó la pura i simple continuïtat del Govern. Amb unes lamentables expectatives que els ensorrarien en unes eleccions imminents, l'estratègia passava per allargar la legislatura ad nauseam i mirar de forçar un canvi en la percepció que la ciutadania té d'aquest esperpent. Sens dubte, el finançament era l'excusa perfecta perquè la màfia de Nicaragua ens expliqués durant tot aquest temps una pel·lícula de gladiadors a la qual, com ja sabiem, li corresponia un final feliç. Del que es tractava, al cap i a la fi, era de vendre fermesa del Govern, lideratge del Tio Pepe i, el més important, fer-li un torniquet a ERCM cedint-los tot el protagonisme final per frenar l'hemorràgia catalanista que pateix i evitar les hòsties que fa dies es perpetren per allà dins. Fixem-nos que avui, excepcionalment, la Fòrmula 1 l'han passat al 33 per poder emetre en directe a TV3 la compareixença del metropagès, sobreactuant falsament com sempre.

Tota aquesta pantomima, per tant, feia temps que estava escrita i dissenyada. Ara falta que algú que hi entengui ens faci una lectura econòmica objectiva de l'acord asssolit perquè és evident que de la propaganda que faran els indocumentats d'Esquerra i per extensió els analfabets del tripi ningú no se'n pot fiar. I encara menys quan qui al final serà l'encarregat de pagar no es vol comprometre. Per tant, i a l'espera que les veus autoritzades ens informin adequadament, sí m'agradaria fer algunes precisions:

1.- Els grafiquets amb plastidecor aquests que presenta la loca oficial se'ls hauria de fotre per allà on més li agrada ja que si el finançament ha de tenir algun marc de referència aquest ha de ser l'Estatut (que estableix els principis) i no l'anterior model.

2.- Seguint el raonament anterior, és lamentable i vergonyós que el Govern violi l'Estatut allargant un any el desplegament total del sistema.

3.- Pel que sembla, el 2011 hauria d'estar desplegat completament el finançament i, segons la xifra que ha circulat, aquell any els ingressos consolidats haurien de ser de 3.800 milions. Però si el 2011, gràcies al mètode de prolongar el desplegament un any, els ingressos només seran de 2.900 milions la pregunta és: a on van a parar els gairebé 1.000 que falten si no s'agreguen (i sembla que no) l'any següent?

4.- Els ingressos de més que diuen que rebrem aquest any (uns 2.000 milions ) no cobreixen ni la meitat del dèficit que l'excel·lent gestió del tripartit va generar l'any passat.

5.- És evident que la credibilitat del metropagès és directament nul·la i els seus compromissos, com sempre, paper mullat. Recordem que fa quatre dies deia que el 2010 no pactaria amb ningú que no defensés el concert econòmic en una nova gesticulació barateta per a consum de subnormals. I com a bon retardadet, ara va i s'hipoteca. Esperem que a la campanya no tingui collons de treure el tema.

Sembla que ara sí

2009-07-10T09:51:00.003+02:00

Foto publicada per gentilesa d'un cimerenc.

Després va venir Montilla

2009-07-07T15:06:00.016+02:00

Amics, companys, compatriotes

la Secta sempre ha tingut al punt de mira Catalunya Ràdio. Va ser cap al tardopujolisme quan els sociates van encarregar a aquesta rèmora anomenada Joan Ferran i Serafini una campanya brutal de deslegitimació i assetjament dels mitjans públics de la Generalitat. I així, com fanàtics antiavortistes, les ordes sicàries del Serafini es plantaven pancartes en mà a la vorera de la Diagonal per deteriorar nauseabundament la imatge de la Ràdio Nacional de Catalunya.

Ens va quedar clar ja aleshores que aquesta xusma, un cop assaltat el Govern, treballaria sense desmai per ensorrar l'emissora. I amb aquest afany de convertir-la en una cosa suburbial i anecdòtica, infestada de sociates i amb algun palanganero de guarnició, han treballat tots aquest anys. Avui ja tenen la seva recompensa.

Els professionals que informaven des d'una perspectiva nacional, que mantenien un discurs nacionalment compromès i tenien una visió catalanocèntrica de la vida han estat foragitats, vexats, humiliats. En molts dels casos, sinó tots, es tractava de programes i locutors líders d'audiència.

També la majoria d'opinadors i tertulians que, amb tots els matissos que es vulgui, respiraven catalanisme i intel·ligència fa temps que van ser despatxats. En molts casos, aprofito avui per denunciar-ho, amb la complicitat genocida i paranoica dels lunàtics d'Esquerra.

Una d'aquestes històries per a no dormir de purga catalanista és la de'n Francesc-Marc Álvaro, a qui hem d'estimar i molt per antisociata. Recordeu que un cop constituït el primer tripartit, la Palangana bis va col·locar a qui havia estat el seu cap de premsa, Daniel Condeminas, com a conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Doncs bé, el Cimera sap del cert i vol compartir que una de les primeres trucades que va fer aquest mindundi fatxendós per estrenar-se al càrrec va ser a la direcció de Catalunya Ràdio per dir que no volia ni en pintura el bo de l'Álvaro a la tertúlia del Bassas.

No sé quant de temps va aguantar, crec que no gaire. Però el seu cas il·lustra la manera com els detritus d'Esquerra esdevenen alumnes avantatjats de la secta al servei de la destrucció del país. Per copsar el infranivell mental del tal Condeminas, només us recordaré que com a conseller de la Corpo es queixava amargament que a la cutrada aquella del 'Cantamania' el nivell de català no era acceptable i maldava per tenir cura de la qualitat de la llengua estàndard. Després va venir Montilla...

Una més, i van?

2009-07-06T07:30:00.005+02:00

Amics, companys, compatriotes

encara recordo quan es va iniciar la legislatura i el Tio Pepe, la morsa i el metropagès es conjuràven per convertir-la en un remake de Dies de vi i roses. Amb un control monopolístic dels mitjans de comunicació i els frenòpates d'Esquerra deixant-se neutralitzar agraïdament i massoca, la secta ens amenaçava amb una legislatura llarga i gris i, sobretot, amb un gir copernicà d'allò que s'anomena el relat. Si fins ara, venia a dir l'analfabet de l'al·lòcton, la política catalana ha pivotat sobre l'eix nacional, jo acabaré amb aquesta monserga perquè el que toca són les polítiques socials.

El més sorprenent de tot plegat, com sabeu, no és que aquest bípede ridícul, ecspanyol i catalanicida aspiri (amb èxit nul com la seva capacitat) a canviar les nostres prioritats i aspiracions. El més surrealista és que hagi disposat de quatre anys per aconseguir-ho gràcies a la criminal complicitat d'un parell de castrats mentals que s'autoproclamen independentistes. La darrera genuflexió d'aquests desgraciats als desitjos de la Secta, com sabeu, ha estat la decisió d'avortar una majoria nacionalista al Consell de Garanties Estatutàries en benefici d'un escenari de grossen koalition entre ecspanyols.

Amb aquest darrer episodi, la relació de greuges i vexacions que gratuïtament han perpetrat la morsa i el metropagés és d'u na di mensió tan descomunal que caldrà emprar-se a fons amb el raticida quan acabi el malson. I en tot cas, evidencia que la Palangana bis no és pels independentistes res més que un instrument moribund, inservible i irrellevant.

Queda clar, per tant, que a les properes eleccions al Parlament l'independentisme útil, el que servirà per barrar el pas a la Secta (per tant a Ecspanya), només s'expressarà a través de Reagrupament. Som-hi doncs.

Amunt i crits!

Tribuna Extra. Joan Laporta, passió absoluta

2009-07-01T11:24:00.026+02:00

Text elaborat pel Cesc

A la producció, el Cimera

Compatriotes,

·
Joan Laporta està predestinat a passar als annals de la nostra Història col·lectiva. De ben segur que ho farà com el més gran President de la història del Barça i de ben segur que la biografia trepidant del personatge no s'esgotarà amb aquesta primera etapa de repercussió pública, que n'Anton Maria Espadaler ha retratat magistralment al llibre: 'Joan Laporta. Passió absoluta', recentment editat per DAU.

·
Com diu l'Espadaler al pròleg del llibre, citant Plutarc, sovint una petita anècdota revela millor que els grans fets el caràcter d’ una persona.

·
Personalment de tot el que s’ explica al llibre - on s'hi detalla fil per randa que per dedicar-se al món del futbol cal estar fet d'una estranya pasta i estar disposat a empassar-se dia sí i dia també les coses més estrafolàries- el que més m'ha sorprès de la multitud de vicissituds i vivències narrades ha estat un petit detall durant el període de servei militar obligatori a les forces militars d'ocupació, quan va decidir abandonar l'exèrcit, la seva disciplina, i agafar-se 29 dies de vacances i amb una amiga anar cap a Egipte, mentre en G odall cada dia li cridava el 'presente' al toc de diana. 29 dies!. Audentes fortuna iuvat. Apuntava maneres, vaja.

·
En un mandat que no ha tingut ni tan sols els tòpics cent dies de gràcia, i on hi ha hagut qui ha aprofitat qualsevol ensopegada per fer soroll i disparar contra una junta que quedava sempre coberta per la figura del seu president, la més petita oportunitat ha donat peu a munts de tinta i a rastelleres de comentaris fent esverats escarafalls. I així, una discussió de trà nsit amb el xofer ha merescut primmirades divagacions sobre la urbanitat i les bones maneres al volant, i una escena que hauria pogut obrir la porta a una interpretació humorística de crítica dels abusos parapolicials als aeroport s, es va convertir en un seguit de diatribes que deixaren petit el noucentisme més abrandat.

·
La presidència de Joan Laporta, tot i haver estat la candidatura més votada de la història del club, deu haver estat la més contestada de totes, la que més entrebancs ha patit, la que més ha estat víctima de moviments tèrbols i insídies més abstruses.

·
'Que n’aprenguin!'. La frase contenia el goig de l’èxit, el triomf davant les rialletes de menyspreu dels savis de tota la vida, i aquell punt d’autoironia que impedia qualsevol temptació d’enlairament.

·
Fent una mica de retrospectiva cal dir que ja a l’ any 1997, Armand Carabén, havia tractat de convèncer Laporta perquè es presentés a les eleccions en solitari, crític amb el que ell anomenava, amb irònica malícia, 'la pastisseria catalana'. O sia, aquella inacció sota la forma d'aparent activisme, practicada per aquells que volen ser a totes les salses, triant i remenant, però sense que el cuinar els embruti. Hi va concórrer, però, amb la candidatura de Bassat.
·
No va ser fins al 2003 quan hi va a nar en solitari malgrat que el Mundo Deportivo li pronosticava un 0% de possibilitats, aquell grup de joves va sorprendre tant que va semblar a més d'un –del nunyisme sociològic i els practicants de la 'pastisseria'- un error del sistema.

·
Fer un discurs de País era senzill perquè era en el cor del programa, era en el cor dels qui l'explicaven i en el dels qui el volien conèixer. Durant aquella campanya cal destacar la complicitat del ManU, qui com a premi a la manera de fer demostrada per la candidatura, i aplaudint la conducta observada –per contraposició a la de Florentino- va penjar al web del Club anglès que havia arribat a un acord amb la candidatura pel fitxatge del Beckham. Van demostrar ser un grup de joves capaços d'actuar amb seriositat al més alt nivell del futbol internacional.

·
Amb la presa de possessió començava per primera vegada al Club una presidència activa i presencial. El President esdevenia el primer executiu de la institució. Durant el primer any, el President, va assistir a 499 actes. Tota comparació amb els anys precedents és sobrera. El primer que es va fer va s e r donar lluminositat a les tètriques oficines del Club. Per tot seguit encarar i establir un nou sistema de retribucions, amb un percentatge fix i un de variable, segons objectius, amb la plantilla. La due diligence va donar una situació financera de fallida tècnica. Els ingressos no cobrien les despeses.

·
Esportivament el primer any es va passar com es va poder, amb una segona volta antològica. A la segona temporada ja es va guanyar Lliga i a la tercera Lliga i Copa d'Europa. Es va renovar el mandat. Entrà l'acord amb UNICEF, paradigma de compromís mai vist fins llavors.
·

Un punt i a part mereix la moció de censura d'ara fa un any, com s'hi va arribar, al llibre queda ben explicat qui considera que la va promoure, en Sandro Rosell aliat amb el nunyisme més caspós, hi exposa ben bé el perquè del raonament, així com les dilacions de les negociacions amb NIKE pel patrocini de la vestimenta, o els estranys pactes del Sandro amb el Chelsea pel traspàs del Ronaldinho quan el cercle virtuós tot just engegava, o la manera com volia imposar l'Scolari en el lloc de Txiki.

·
Els Estatuts de l'entitat estableixen que el President no pot destituir cap membre de la Junta, només ho pot fer l'Assemblea. Al final en Sandro va dimitir, va convocar una roda de premsa, fora del Club, dient que sense ell, el Barça faria aigües... la temporada següent, sense ell, es va guanyar Lliga i Champions. També hi ha, al capítol set del llibre, a la pàgina 112 concretament, les amenaces d'un Conseller tripat, que en Sostres en un article, personalitza en el Conseller Nadal.

·
Ferran Soriano, conegut com el Panzer, tampoc va tenir un comportament mas sa enraonat, volia ocupar la presidència sense passar per les urnes, sinó per aclamació de la Junta. La ruptura amb aquest sector, el dels clusters, però, no va ser tant traumàtica com amb els de la 'pastisseria' rossellista.

·
Malgrat la moció, la temporada es va planificar bé, amb una aposta molt arriscada com era la del tàndem Pep Guardiola-Tito Vilanova i l'acomiadament de les vaques sagrades, Deco, Ronaldinho i Rijkaard i la contractació d’ uns 'mediocres' Alves i Piqué...

·
La temporada que ara mateix acaba quedarà a la memòria del barcelonistes, però també romandrà inscrita en les pàgines del futbol universal perquè un equip basat, majoritàriament, en el planter, en els nois formats a la Masia, ha produït un futbol d'una qualitat mai no vista. Que el President Laporta no s'enretirarà del mapa patriòtic, crec que és més que un desig, un evidència.

·
Gràcies President.

Molt gran

2009-06-26T12:52:00.031+02:00

Amics, companys, compatriotes

hi ha aventures que cal viure i Reagrupament és una d'elles. No nego que hi ha d'altres, totes molt lícites, però aquesta és la meva i intueixo que cada cop la de molta més gent. Per si quedava algun dubte, el doctor Carretero es va encarregar ahir d'esvair-los en un dels sopars que el sempre superlatiu De ssmond va organitzar per a la penya de blocaires que el seguim.

En Joan Carretero té la virtut de parlar clar, directe, sense concessions al laberintisme retòric que quatre anormals de pre-pàrvul van elaborar després d'una lavativa al cervell. En contraposició als fètids subterfugis de la Palangana bis i a la sobredosi de sociatisme a la que ens han exposat, el discurs del doctor és absolutament diàfan: barrar sense paliatius el pas a la Secta per hipòcrites i ecspanyols al mateix nivell que el PP (científicament demostrat), regeneració ètica sense escrúpols, proclamació de la independència des del Parlament i, si no és possible perquè no s'arriba als 68 diputats, en cap cas negociar l'administració de la misèria sinó un programa d'inapelable ambició nacional sense paliatius ni papanatismes servils. I si no, a l'oposició i a crèixer des d'allà.

Catalunya s'ho mereix. Hi ha una part del país que es marceix des del 2003 esperant aquest discurs. Un discurs que va molt més enllà de la retòrica buida amb la qual els cafres que tots coneixem han empaperat el seu currículum per ser, ara i adés, una autèntica declaració de principis i un compromís d'actuació immaculat. Per això hi ha uns quants, ecspanyols ells, que el desqualifiquen amb el ritual i l'estridència d'aquells que no han superat en sa put a vida més que el càsting d'un concurs d'orangutans. Però jo us dic, compatriotes, que no tingueu por.

La trobada del sublim i majestàtic Dessmond, cal dir-ho i és de justícia, també va servir per proclamar el nou adveniment dels Blocs amb Estrella. Aquest enginy, parit pel company i alhora amic Elies, està cridat a ser l'avantguarda gamberra i desinhibida del carreterisme a la catosfera. Tenim la paraula, la convicció i la xarxa. Us convido, humilment i patriòtica, a fer-les servir.

Visca Catalunya lliure.

Nosaltres sempre hem estat aquí!

2009-06-24T10:51:00.004+02:00

Donem suport a Reagrupament, una aposta de futur que combina la lluita per la independència nacional amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim

·
La convicció cada dia més generalitzada que només amb un estat propi Catalunya podrà sobreviure (culturalment, econòmicament, socialment) contrasta amb la inesperada desaparició del sobiranisme parlamentari. El desig de llibertat nacional no té, avui, representació a les institucions de govern catalanes.

·
El portal Blocs amb Estrella reneix, doncs, en una situació peculiar: l’entusiasme (el nostre entusiasme), contra el desert (el seu desert). Blocs amb Estrella reneix, però, amb la mateixa intenció amb què va sorgir: convertir-se en una plataforma de suport a la proposta de regeneració política inequívocament sobiranista que representa Reagrupament.

·
Perquè pensem que Reagrupament és la resposta al cul-de-sac en què els polítics pretesament sobiranistes han posat el país. Una proposta nova, veritablement una altra cosa. Una aposta de futur que combina la lluita per la independència amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim.
·

Reiterem el nostre compromís amb el sobiranisme. I continuem amb la voluntat de no excloure, sense fanatismes, sense prejudicis, sense animadversions radicals. És cert que el catalanisme ens ha decebut algunes vegades, però el camí és prou inhòspit i agrest perquè tots siguem capaços de tornar a encaixar les mans. Blocs amb Estrella no té per objectiu la lluita contra Esquerra, ni contra Convergència, sinó el debat, el diàleg i la crítica constructiva. Volem fer un esforç de convicció. Volem ser un esforç de convicció.

·
Tenim el dret de creure en les persones, i tenim encara més el deure de tornar-ho a intentar. I aquí som. A favor del país, de la llibertat del país. Donant suport a Reagrupament, a un sobiranisme convençut, insubornable, noble, amb principis. Donant suport, també, a un sobiranisme amb pebrots. Amb els pebrots de no renunciar. De no rendir-se. Tot és tan senzill com mantenir els principis. Només això, ens cal: els nostres principis, i el coratge de mantenir-los.

·
Nosaltres sempre hem estat aquí: Blocs amb Estrella.
·

Països Catalans, 24 de juny del 2009

Ni un gram de misericòrdia

2009-06-22T16:00:00.002+02:00

Amics, companys, compatriotes

a poc a poc la graella electoral de les properes eleccions al Parlament va prenent forma. La darrera notícia ha estat la renúncia de les CUP, una decisió completament encertada perquè una cosa és absorbir una petita part del vot antiERCM a les municipals i una altra molt diferent que això tingui la mateixa traducció en unes eleccions al Parlament. Els processos són diferents, la competència és diferent i les urgències nacionals, també. I no oblidéssim tampoc, dit sia de passada, que a les darreres municipals, amb tots els respectes, les CUP van rebre la friolera de 16.191 vots. Només el fet de concentrar-se estratègicament en uns quants municipis i la virtut de fer evident el dessagnament i repudi del catalanisme a la Palangana bis els van agegantar.

En tot cas, imaginem-nos com han d'estar les coses a Calàbria perquè amb tan poqueta cosa a nivell de suport s'hagin posat d'allò més nerviosets i hagin maniobrat al més pur estil kinki per avortar la presència de les CUP a les eleccions al Parlament. Del milió de vots a que aspirava la morsa han passat a acollonir-se per 16.000. No és estrany que, sabent-se al corredor de la mort, ara supliquin clemència i marquin un perfil en el qual ja ningú creu ni confia. Serem immisericordes amb ells.

Una nova primavera

2009-06-18T20:48:00.006+02:00

Benvolguts compatriotes,

la turba d'ERCM, cansada potser després de tant de temps fent de porno-txatxa dels sociates ara vol agafar un nou rol que la desencaselli. No cola, evidentment, però ells ho proven, com amb tot allò que fan, amb fracàs estrepitós. Amb tot, com us deia, ells ho proven. I han identificat un nou paper a interpretar. Un paper a l'alçada de les seves possibilitat... en quant a caspa. Ara volen ser Rappel, i van com ànimes en pena bramant per les cantonades, esputant a quien les quiera oir, que ja hi ha moment per a les properes eleccions catalanes, i que serà la propera primavera.

Parlen donant per fet que en Mas serà president i com si a ells ja els estès bé. Diuen (farsants ells) que ara el que necessita ERCM és un temps d'oposició, ni que siguin només els dos primers anys de la propera legislatura, donant al principi suports puntuals a CiUt, per passar a integrar-se en el govern nacional presidit pel Mas, després d'una crida de l'Àrtur, s'entén.

Nova primavera, Mas president i ERCM a l'oposició però sense hòstia de caldéu per a ells (cosa que evidentment faria possible que el Metropagès hi seguís al capdavant).

En definitiva, una nova mostra de l'analfabetisme funcional i polític que acompanya els socis del senyor que diu que prefereix els seus socis del PSOE-GAL a fer costat a les forces catalanes. Res de nou sota el Sol, però un cop més, capítol indicatiu de la inutilitat d'un partit que no és l'ombra del que van fundar els seus grans. Una nova mostra del viatge que els cal, de com només han après dels sociates farsantisme, sectarisme i tècniques intoxicadores. Una mostra més de fins a quin punt li cal al país la nova primavera que esperem per a 2010. Perquè es confirma que seran llavors les eleccions (ho apunten molts altres a banda dels Rappels d'ERCM), i concretament abans de l'estiu. N'estarem amatents. Segurament només en això haurà encertat ERCM en l'última dècada.

No tingueu por

2009-06-17T00:48:00.001+02:00

Benvolguts compatriotes,
.
torno amb el goig de saber que mai he marxat perquè d'aquesta parròquia que és el Cimera, que és el sobiranisme, mai no se'n marxa (a no ser que mai hi hagis estat realment i t'hagis passat mitja vida fent la farsant).
.
Torno i ho vull fer amb un missatge clar. En els propers mesos, segurament l'amic Oteji, l'amic Mestres i jo diferirem en el COM però mai en el QUÈ. D'això no en tingueu cap dubte. Llegia ahir el nou post del president Oteji i comprava (com sempre) les seves sàvies, coherents, trempadores i patriòtiques paraules. Però així com el gran Arnau ja té clar que Rcat és la seva opció. Jo us he de dir molt sincerament que la meva, inequívocament, seguirà essent CiUt. L'és per moltes raons. I ja les anirem discutint. Però sobretot l'és perquè no tinc por. Ja no. Recordo en una ocasió haver escoltat una apel·lació d'aquelles que el president feia com ningú. "No tingueu por", va dir, i em va posar la gallina de piel. "No tingueu por", va deixar anar. I vaig tenir ganes de no tenir-ne. Però no hi havia manera de treure-me-la del damunt.
.
Tenia por perquè CiUt no havia actuat bé. Perquè m'havia fallat. Perquè no era la que m'havia enganxat ja de ben jove. Perquè enfront els sociates seguien okupant poder arreu. Perquè l'odi dels d'ERC (llavors encara no ERCM) es palpava abans i tot que ens comencés a dessagnar a tots (ells incorporats). Tenia por perquè em veia a venir la Catalunya del Tripi i per moltes altres coses. Però ja no.
.
Perquè CiUt s'ha redreçat. Perquè s'ha retrobat i el país l’ha retrobat a ella. Perquè hi va estar, hi és i hi serà. Perquè hi ha país i ho hem demostrat davant d'un Tripi que si encara no ha desmobilitzat el 90% dels votants del país ja no ho farà, mal que els pesi. I també, evidentment, perquè hi ha Reagrupament i el doctor Carretero. Perquè en les properes eleccions al Parlament hi haurà una opció integralment independentista i digna que la podran votar tota aquella gent que en ERCM això ja no ho troba per enlloc.
.
No tinc por perquè votar Reagrupament i votat CiUt és totalment compatible i òptim que passi. Perquè si aquestes dues forces pugen en les properes eleccions (és a dir, si una puja i l'altra aconsegueix existir), el nostre Parlament post Tripi2 serà més proper al d'un país normal. Perquè la possibilitat d'avançar vers la independència serà més propera. Perquè s'haurà estampat una opció col·laboracionista i farsant com la d'ERCM. Perquè els sociates (per tant ecspanyols) hauran tret les seves brutes i farsants mans de la nostra màxima institució, i no podran seguir sotmetent-la de forma vergonyant i sàdica a Ecspanya. Perquè la Palangana original tindrà una menjadora menys que l'ajudi a seguir mantenint els seus polítics-rèmora.
.
Per tant, i engrescat amb aquesta represa, us ho dic clar i català: No tingueu por. Que no ens enfrontin. Que no caiguem mai nosaltres en aquesta temptació. Els cimerencs no. Que no ens puguin les pors que encara ens voltin mínimament pel cap. Si CiU va mantenir en 2003 i en 2006 el gruix dels seus votants malgrat una ERCM que encara no feia tot el fàstic i la pena que fa ara... Com voleu que ara CiU pugui patir un daltabaix per RCat? Això no passarà. La gent que ha seguit fidel a CiU contra tot (que ha estat molt) hi insistirà, i amb més força en les properes eleccions. Molts ens hi hem reconciliat. Molts altres mai van defallir. S'hi han incorporat de nous, i més que hi aniran a petar ni que sigui per trobar aixopluc en una força que garantitzi fer de barrera a un nou Tripi anti-país, a més amb un projecte il·lusionant.
.
RCat, per tant, no ha de generar anticossos. És l'hereu natural de l'Esquerra que va ser i ja no és. És el relleu que els signes dels temps han marcat que hagi d'existir en el moment adequat, perquè ho demanda el país i el seu futur. I això ho hem d'entendre tots. Per això estic tan d'acord amb l'Oteji. Perquè creiem en el mateix país i tenim ben clar què li cal i què necessita extirpar-se. Per això i perquè coincidim en el diagnòstic, acabarem votant dues coses diferents... però amb la convicció que hem superat la por. La que ja no ens fa Ecspanya, la que ja no ens fa callar davant la petulància i el sectarisme dels qui ja no tenen autoritat ni moral (i menys un tàndem entre aquests dos conceptes) ni tan sols en l'imaginari del jerki més desquiciat. La por que ja no tenim i que ens va vacunar en el seu dia contra els estèrils enfrontaments entre patriotes, entre sobiranistes, entre catalans. Perquè ja tenim clar, com cada dia més gent a casa nostra, que la dicotomia "ells o nosaltres" només separa catalans i ecspanyols. I això, a dia d'avui en política, vol dir CiU i Rcat... i la resta.
.
Ben retrobats, amics!
.
Amunt i crits!

Ara toca Reagrupament

2009-06-16T12:50:00.013+02:00

Amics, companys, compatriotes

afortunadament, sembla que els dies com a president de la Generalitat d'aquesta vulgaritat anomenada Tio Pepe estan comptats. Tot apunta a eleccions anticipades a la primavera i cada vegada tinc menys dubtes que estem en condicions de fer saltar pels aires el tripartit. Sense pietat, sense miraments, tornant-los vot a vot tot el mal que han fet al país. Sepultats els apòstols de la pluja fina, serà el moment d'obrir una nova etapa que indefectiblement haurà de ser d'avenç ferm cap a la plena sobirania i, paral·lelament, d'extrema pulcritud en la gestió pública. La independència serà ètica o no serà.

Reagrupament aspira a liderar o, si més no, a empènyer en aquesta direcció. El moviment encapçalat pel doctor Joan Carretero representa ja avui l'independentisme útil, ni claudicant, ni transvestit, ni agenollat. RCat vol ser la força motriu que reconciliï amplis sectors del sobiranisme amb la política, fent-los partíceps de la batalla que som a punt de lliurar. Per això es parla de captació de talent, de regeneració ètica, d'eix nacional, de militància activa... de tantes i tantes coses que han perdut tot el seu significat en boca de la galàxia de mindundis, hipòcrites i cínics que ens governa liderats per la Secta.

Tot un grup de patriotes ja s'ha posat a treballar per acabar amb aquest supremacisme sociata. Però calen més, molts més. I ara més que mai ningú no se'n pot desentendre. Reagrupament comença de zero i amb un corpus bàsic clar i públic. És el moment en que tothom que assumeixi aquests valors faci seu el projecte i col·labori.

El Cimera entra al Parlament europeu

2009-06-08T10:13:00.016+02:00

Amics companys, compatriotes

així 'a bot pront', que diria el Tio Pepe, aquí venen algunes consideracions al respecte del resultat de les eleccions al Parlament europeu.

1.- L'abstenció. La tònica general arreu ja reflecteix un immens desinterès per aquests comicis. A Catalunya, però, diria que el diferencial negatiu s'ha d'atribuir a un plus de desencís intern i també al fet que són unes eleccions de les quals sectors bàsicament catalanistes deserten per raons òbvies.

2.- La Secta. L'hòstia que reben fa estableix una fotografia de la seva força que s'ajusta més a la realitat. Recodem que exceptuant els comicis ecspanyols, molt polaritzats i on el vot útil per frenar el PP els sobredimensiona excessivament i falsa, el sociatisme a Catalunya ja fa temps que mostra signes clars d'esgotament. Només el paper de les palanganes apuntalant-los arreu els permet monopolitzar gairebé tot.

3.- CiUT. Ens uns comicis difícils pel catalanisme i amb una abstenció galopant respón força bé. És l'única formació que guanya vots i percentatge i l'electorat valida el gir estratègic drecidirista personificat en el professor Tremosa.

4.- El Tumor. Gran factor de distorsió i gran aliat del tripartit. El calvo es va engossar a ocupar el tercer lloc de la llista abocant el benegà a aliar-se amb Esquerra. Resultat: Unió no té representació i els 100 i pico mil vots dels gallecs permeten a la Palangana bis mantenir l'eurodiputat. En definitiva, el Tumor ha bombat gratuïtament oxígen al tripartit.

5.- Esquerra. Les cares ahir a la nit ho deien tot. Segueix en caiguda lliure (70.000 vots menys) tot i presentar un candidat no cremat i poc associat a l'escòria del metropagès i companyia. Percentualment ja se situa per sota del 10% i en vot absolut recula al nivell de 1999. Per cert, la morsa es va esborrar ahir de quadre.

6.- El Tio Pepe. Probablement la cosa més indigna que ha ocupat i ocuparà mai la presidència de la Generalitat. Embogit i sectari com un hooligan en la seva compareixença, el seu perfil ja és calcat al de Manolo el del Bombo.

7.- Ah! I l'última però no menys destacable. Ramon Tremosa és des d'aquesta nit el primer eurodiputat de la història del Cimera.

La nit electoral, en directe al Cimera

2009-06-07T19:59:00.007+02:00

·
Esperem que funcioni. Teòricament, s'ha d'actualitzar al minut tan bon punt comencin a arribar resultats. Disculpeu el llenguatge políticament incorrecte de la plantilla, però és el que hi ha.

És Tremosa

2009-06-05T21:09:00.011+02:00

Amics, companys, compatriotes

és a punt de finar la campanya de les europees, i aquest farsant que es presenta com un gran tità, colós, màzinger, adalil i capitost del sobiranisme (pels jerkis retardats aquesta descripció correspon a un tal Oriol Junqueras) encara ni s'ha dignat a respondre el qüestionari que els amics de deumil.cat han penjat al seu web sobre una cosa tan 'tonta' com Catalunya i Europa. Tremendo! Això de fel·lar fins a l'ofec al sociatisme és pitjor del què em pensava. Definitivament, en Junqueras i la dirigència d'Esquerra tenen vocació de David Carradine, lligats de coll i escrots a la secta... fins a dinyar-la.

En canvi, observo alegrement i patriòtica que sí ha respost al qüestionari el professor Tremosa. Per a tots els anormals que, afortundament cada cop en menor magnitud ens envaeixen, van dedicades les respostes del professor. Sempre intel·ligents, sempre clares i sempre patriòtiques.

Torna el linx

2009-06-04T12:13:00.013+02:00

Amics, companys, compatriotes

quan al metropagès li van diagnosticar sociatisme ja era massa tard. Pel país i, sobretot, per ell. Ara s'ho vol curar amb aspirines i alguna astracanadeta de milhomes sense nord com la que reprodueix l'Avui. Com és obvi, l'única cosa que aconsegueix quan li dóna per trompetejar és quedar en la més absoluta i patètica de les evidències.

Imagino que el linx que li ha preparat l'argumentari el deu haver rescatat d'algun contenidor. O se l'ha buscat a mida, reduïda com la seva. Perquè només algú amb una intel·ligència molt justeta és capaç de dir que el vot al PSC-PSOE-GAL perjudica Catalunya després d'haver-los regalat absolutament i incondicional tot el poder.

Només algú amb greus, què greus... severs!, problemes de connexió neuronal s'atreviria a afirmar això: "Si incompleixen sistemàticament (la Secta) i tornen a tenir premi, aquí passa alguna cosa" i acte seguit arribar al cum laude de la xaladura dient que "No han tornat (el PP), i ni falta que ha fet perquè ells (els sociates) han fet el mateix".

Aquesta descomunal desautorització de la seva pròpia política de pactes ja la va posar en pràctica un altre company seu de viatge cap al desastre, el Labordeta català, quan va declarar solemnement el 3 de febrer del 2008 a La Vanguardia que "Los votos que vayan al PSC perjudicarán a Catalunya".

Ara el metropagès torna a deixar-se en pilotes i sense coartada. Gràcies, Putxi, segueix així. La campanya de Reagrupament serà més fàcil del que pensem.

Tres apunts

2009-06-03T11:39:00.013+02:00

Amics, companys, compatriotes

de bon rotllo: començo a estar-ne un pèl cansat de la saeta que, entre lament i lament, brama embogida que la irrupció de Reagrupament és letal pel país ja que impedirà a Convergència sobrar-se en les properes eleccions. D'entrada, es presuposa la bona fe del doctor Carretero amb la iniciativa, però de sortida, se'ns avisa que dividir el vot antitripi pot provocar involuntàriament que l'engendre es reediti.

Vull fer la meva contribució a aquest promiscu debat que s'arrossega fa dies des de les planes d'aquest humil bloc. A veure si ens tranquilitzem una mica tots i visualitzem de manera clara qui és l'enemic.

1.- El llindar de seguretat de Convergència se situa sobre els 54 diputats. No vull anar de vident però m'atreviria a dir que aquests 6 que li falten els guanyarà de sobres amb o sense el doctor Carretero pel mig.

2.- És evident que, malgrat els esforços i el viratge estratègic que jo li reconec, CDC no abastarà ni tot el vot antitripartit ni tot el vot independentista fastiguejat amb ERCM. Reagrupament sí pot fer-ho i evitar que tota aquesta gent s'aboqui a l'abstenció o s'abraci a opcions marginals, el gran sustent del Tio Pepe i especialment del morsisme.

I 3.- L'objectiu estratègic, prioritari, urgent, inajornable, inexcusable, a les eleccions al Parlament ha de ser que cap ni un d'aquells que volen superar aquesta nefasta i miserable etapa es quedi a casa. I Reagrupament, sense cap mena de dubte, ho possibilita.

Posem-nos-hi.

Frau de llei?

2009-06-01T11:00:00.002+02:00

Amics, companys, compatriotes

és doctrina que el sociatisme està acostumat a flirtejar, quan no directament copular, amb la il·legalitat. Cosa ben normal que no ens ha d'estranyar el més mínim sobretot si tenim present que el catequista de la sucursal de la Secta és un tal Josep Maria Sala, xoriço convicte. Trobo que és important fer aquest preàmbul per copsar l'abast de la darrera i sibil·lina gamberrada contra la legalitat que es disposa a perpetrar el sociatisme.

Segur que molts de vosaltres ja haureu rebut a casa la papereta del PSC-PSOE-GAL a les eleccions europees. Si encara no heu fet el patriòtic gest de llençarla a les escombraries, us haureu fixat que apareixen només els candidats catalans però també, excepcionalment, han afegit al cap de llista ecspanyol, el Juan Fernando López Aguilar.

Doncs bé. Segons m'informen fonts de total i absoluta solvència en l'àmbit judicial, aquesta nimietat podria incórrer en una vulneració flagrant de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).

L'article 222 diu això: 'Los partidos, federaciones, coaliciones o agrupaciones de electores podrán hacer constar, en el momento de presentación de la candidatura ante la Junta Electoral Central, su voluntad de que en determinadas secciones electorales coincidentes con el territorio de alguna de las Comunidades Autónomas se expresen únicamente los nombres de los candidatos y suplentes miembros de partidos o de sus organizacion es territoriales, con ámbito de actuación estatutariamente delimitado a dicho territorio, así como, en su caso, su propia denominación, sigla y símbolo'.

Fixem-nos que la llei permet que a la papereta constin exclusivament els candidats de la comunitat. Però ja especifica que si s'opta per aquesta opció 'únicament' podran figurar a la llista els sociates de la secció nord-est, en cap cas la macedònia palurda que han elaborat.

Valdria la pena que algú s'ho mirés. No sigui cas que enlloc d'una nova exhibició d'incompetència per part dels analfabets de la secta ens trobessim davant d'un frau de llei en tota regla. O potser són totes dues coses alhora.

Queda clar

2009-05-27T10:00:00.007+02:00

Amics, companys, compatriotes

el mític Dessmond ens ha fet arribar aquesta excel·lent paròdia del cartell de campanya que l'excrescència grotesca i sociata del Zaragoza ha ideat per a les eleccions europees. A l'evacuador oficial de la secta i segurata pretorià del tripartit alguns l'han inflat molt artificiosament quan tothom sap que l'esforç intel·lectualment més rellevant que ha fet en sa vida ha estat anar de ventre i respirar.

El cartell que reproduïm ho deixa meridianament clar. La resposta a la pregunta és no. I la solució, Tremosa.

La mateixa merda

2009-05-25T07:29:00.008+02:00

Amics, companys, compatriotes

pel seu extraordinari valor informatiu, avui hem de reproduir aquest brillant scoop servida pel Barbi. Aixió tots comprovem una vegada més com la secta i el PP són la mateixa merda. Però també, de passada, recordem a mans de qui ens ha abandonat Esquerra.

Untant les CUP

2009-05-22T10:00:00.017+02:00

Amics, companys, compatriotes

des de Hitler enclaustrat al búnquer i amb deliris de victòria no hi ha hagut al món mundial un altre cas d'autisme tan descomunal com el que pateix la dirigència d'Esquerra. Amb l'independentisme en sostinguda expansió, és profundament significativa la reculada que amb major o menor intensitat totes les enquestes vaticinen a la Palangana bis. De moment, a les europees podran salvar la cara gràcies a l'abstenció que es preveu i al flotador que els va llençar el benegà. El front basc, en canvi, se'ls ha descomposat lleugerament després que in extremis la justícia ecspanyola donés via lliure a la candidatura d'Iniciativa Internacionalista, amb la incidència que això pot tenir sobre el vot d'Eusko Alkartasuna i Aralar.

En tot cas, sembla que l'eurodiputat a legislatura parcial el tenen garantit. Però això no són més que les darreres reserves de la cantimplora, l'última ranera abans de l'extinció d'una estratègia i un comportament que semblen inspirats literalment en els manuals de Carlos Jesús, Micael i Crístofer.

Per això, com ja vaig dir fa dies, el metropagès continua maniobrant a la desesperada per evitar o minimitzar els efectes del gran repudi col·lectiu que es veu a venir. El Cimera ha pogut saber de fonts de tota solvència que Esquerra ha començat a untar alguns membres de les CUP per evitar que es presentin a les eleccions catalanes.

L'estratègia és ben senzilla. Aprofitant el debat sobre la conveniència de presentar batalla al Parlament, la Palangana bis s'ha adreçat als elements més, diguem-ne, volubles de les CUP per emmerdar, dividir i, en darrera instància, fracturar. El Cimera us pot avançar que Cardedeu ha estat una de les que han 'tocat', però hi ha més. El procediment, gens sofisticat, es basa en la tradicional i caciquil compra de voluntats de pobres personetes de caràcter molt influenciable i de les quals, al més pur estil Stasi, Esquerra s'hauria informat de quina fibra tocar perquè cedeixin. La fibra, gairebé sempre no cal dir-ho, és econòmica.

Enllestida la feina d'investigació, el pas següent consisteix a fer a l'objectiu seleccionat l'oferiment d'algun càrrec a nivell local o comarcal acompanyat de la promesa d'un futur esplèndid al servei de l'atrocitat en què aquests xalats han convertit ERC.

Així van les coses, compatriotes. El Cimera us havia de mantenir al corrent.

Alguna cosa més

2009-05-20T10:00:00.007+02:00

Amics, companys, compatriotes

com tots vosaltres sabeu, el candidat del Cimera a les eleccions europees és en Ramon Tremosa i s'ha de tenir clar que no hi ha opció ni alternativa més digne i coherent que la seva. Des d'una perspectiva qualitativa, per la seva acreditadíssima preparació i nivell; des d'una òptica nacional, perquè el vot massiu del catalanisme a CDC contribueix a esbudellar el tripi; i també, finalment, des d'un punt de vista estratègic, perquè el nou rumb que ha enfilat Convergència ha de tenir premi si volem -i ho volem- que persisteixin en el dret a decidir.

Fins aquí, molt esquemàticament, les raons per adherir-se sense reserves al tremosisme tot i que podem trobar d'altres, si voleu, de tipus més estètic. Per exemple, repudiar la hipocresia de la pansa grotesca de la Badia i el sociatisme en general, que ens vol asubnormalar persistint cínicament en la por al PP i exhibint cíclicament i ponogràfica l'X-Man.

Queda clar, per tant, que el vot catalanista s'ha de concentrar en el professor Tremosa perquè la resta és pornografia barata i nociva. També ho és, també, l'Oriol Junqueras, un candidat que tot i el mal que l'actual Esque rra ha fet, fa i (si els deixem) farà a Catalunya, accepta sense remordiments partir-se la cara per salvar el metropagès, la morsa... i el Tio Pepe.

Aquest és el panorama i, d'entrada, podríem dir que la cosa pinta bé. Però no sé perquè a Convergència algun geni deu haver decidit que convé una campanya somnífera a l'estil Guardans o Tumor. No cal dir que és l'estratègia absolutament idònia per contrarrestar l'efecte ja de per sí somnífer d'unes eleccions d'aquestes característiques, especialment complicades pel catalanisme.

El 2004, a Catalunya la participació a les europees no va arribar al 40%, concretament el 39,80%. Per cagar-s'hi. Però és que la deserció de l'electorat a qui va castigar molt severament va ser, no ho oblidem, a Convergència perquè respecte als anteriors comicis:

1.- Esquerra va guanyar 75.000 vots

2.- La Palangana si fa no fa es va mantenir

3.- La secta va perdre 90.000 sufragis

4.- El PP, uns 100.000

5.- CiUT es va deixar 474.000 vots (sí, sí, 474.000)

Certament que aleshores va influir la depressió que va pillar la bona gent de Convergència arran de la formació del primer tripartit. Però tampoc seria convenient que ara ho fiessin tot al momentum i al vot de càstig que s'endurà ERCM. Cal lluir més al professor Tremosa, cal més canya, cal persistir per introduir l'agenda catalana i cal buscar el cos a cos amb la secta.

A veure si encara farem bo al Guardans.

Crida nacional a Reagrupament

2009-05-18T16:58:00.010+02:00

·
Joan Carretero. 18 de maig de 2009

Crida nacional a Reagrupament

Ens cansa la mediocritat

2009-05-15T11:13:00.044+02:00

Amics, companys, compatriotes

és molt gran el que està fent el Barça aquesta temporada. Però no només des de la vessant esportiva, amb un futbol meravellosament elegant i justament recompensat, sinó sobretot per la injecció d'autoestima que ens proporciona en aquest temps de caspa a discreció. Ja sé que a alguns aquest paper que juga el club els molesta i incomoda. Però les coses són com són i la història ha convertit el club en dipositari, no únic però sí principal, d'un sentiment de la mateixa manera que, per posar dos exemples, el Madrid s'ha apropiat de l'espanyolitat i a Israel el Maccabi de Tel Aviv té una rellevància que trascendeix la qüestió merament esportiva.

Per tant, no volguem els catalans anar de puretes i aprofitem totes les possibilitats que una entitat com el Barça, gestionada amb èxit i desacomplexadament des del sobiranisme, ens ofereix. I sobretot aprenem de savis com el president Pujol, un dels grans mestres a l'hora de teoritzar sobre tot això que jo maldestrement i modesta us intento transmetre en aquest post.

El dia de la semifinal de la Champions a Chelsea, servidor va baixar al bar on tinc per costum anar els partits trascendents i de pagament. Allò estava a petar, com era previsible. Però el que més em va sobtar va ser veure una parella gai coneguda del barri que van tancar la tasca sense televisió que regenten per mirar el partit... des del carrer. Tots dos són uns passotes totals de l'esport i uns grans defensors del discurs que equipara futbol a alienació i atròfia mental. Però aquell vespre, davant d'aquell partit i aquest Barça, van sucumbir a l'entusiasme, l'expectació, l'orgull i la necessitat de fer seva la causa.

Potser penseu que és un detall menor, una mariconada. Però jo valoro que gent sense cap mena d'interès pel Barça abandoni els prejudicis i s'entregui sense reserves a una causa il·lusionant, farts de la vulgaritat que ens ametralla a mansalva i de la corrua d'impresentables obstinats en tractar-nos de subnormals.

Cada cop som més els cansats de tanta mediocritat i aquest cabreig avui es manifesta a través del Barça. Demà...

Crucificats a la poltrona

2009-05-12T10:00:00.016+02:00

Amics, companys, compatriotes

la lucidesa i el patriotisme fugen horroritzats de la difunta ERC, ara anomenada Esquerra i demà, amb tota seguretat, directament PSOE. Avui ha estat la Rut Carandell qui ha enfilat el mateix camí que el doctor Carretero, abandonant la tribu de troglodites que encapçala el metropagès.

Però com us podeu imaginar, un personatge tan pagat d'ell mateix i amb una cort d'aduladors que tota junta i elevada al cub suma mitja neurona, no s'està de braços creuats davant el mastegot que el catalanisme és a punt de clavar-li. Al cap i a la fi, encara que sembli mentida, a les properes eleccions al Parlament, més que 5, 6, 7 o 8 diputats, al metropagès li va la vida.

Això és així perquè el Putxi és la versió bolaña d'Esquerra, és a dir, un més de l'estirp de mediocres que ha incubat la Catalunya del tripartit i que, mentre en un país normal no passarien d'anècdota, aquí són pandèmia.

Tot això és per dir-vos que, segons arriba al Cimera de fonts d'absoluta i plena confiança, fa dies que aquest fenòmenu busca la manera de detonar el tripi. Però ull! No perquè li hagi sobrevingut un atac sobtat de patriotisme ni perquè no tingui intencions de reeditar-lo a la que pugui sinó perquè l'hòstia que intueix comença a ser de proporcions mastodòntiques.

L'excusa, com ja sabeu, serà o bé el finançament o bé la sentència de l'Estatut. Aquest és el moment que el Putxi veu ideal per trencar el Govern i vendre-ho com una suposada demostració de fermesa i dignitat que li permeti salvar els mobles. Segons calcula, això i el reto rn desesperat al discurs de l'erc-quidistància podrien fer que tingués alguna possibilitat de reeditar el tripi. En canvi, com més trigui Doña Manolita a convocar les eleccions, més a la intempèrie queda en Putxi i més temps podria tenir Reagrupament per vestir una candidatura que acabi d'ensorrar la Palangana bis.

No cal dir que el Tio Pepe està plenament informat i al cas d'aquesta estratègia tot i que no l'acaba de veure gaire clara. Òbviament, la raó de fons és que hores d'ara i malgrat tota la gesticulació que pugui fer Esquerra és científicament impossible que el tripartit sumi. I tots sabem que un sociata abans mata la mare que deixa la cadira.

Però no penseu que és la negativa de la Montilleja allò que amoïna més al Putxi. Què va. El gran drama d'aquest saltimbanqui el té a casa perquè la morsa i el Lenin de Manresa s'han crucificat (literalment) a la poltrona i ja li han fet arribar que no estan disposats a renegar del tripi s'hi posi com s'hi posi i es pareixi el finançament que es pareixi. Si cal, li muntaran un pollastre de cal Déu.

Així estan les coses a Esquerra hores d'ara, compatriotes. El Cimera, sempre al servei del país, us mantindrà informats.

Gràcies, Jan. Gràcies, Barça

2009-05-08T11:07:00.057+02:00

Amics, companys, compatriotes

fa dies que li dec un post al professor Tremosa. Les europees se'ns tiren a sobre i hem de començar ja a escalfar l'ambient i a fer-li la campanya al candidat del Cimera. Jo, als que encara no ho heu fet, us recomano la lectura del llibre 'Ramon Tremosa. El sobiranisme necessari'. Al professor ja el coneixiem i sabem del seu compromís i fidelitat amb la causa de la llibertat de Catalunya. Però el llibre ens descobreix de manera definitiva tota la seva potència i, de passada, desfà les deformacions sempre interessad es, sempre sectàries, sempre rancunioses, sempre al servei del sociatisme, que els frankensteins d'Esquerra viciosament repeteixen com un mantra.

El professor Tremosa és, en definitiva, un autèntic luxe i una allau de talent que el país no pot desaprofitar i que deixa en evidència (encara més) la dimensió estrepitosament liliputenca del tripartit. Per això l'exèrcit habitual de mediocres, sense excepció, han anat a per ell des del primer moment tal i com en el seu dia van fer amb en Jan Laporta.

Aleshores va anar del ca nto d'un duro, per a desgràcia de tota la xusma que hi havia darrere la moció de censura contra el president. I ara caldria fer veure a aquesta púrria que el sublim moment que vivim no seria possible si hagués triomfat el seu intent de retornar-nos a les tenebres.

Però també és moment de recordar al 67% de socis que aquell dia, davant l'ofensiva, davant la ignomínia, davant l'enemic, es van quedar a casa pensant que l'embat ja l'aturaria un altre. A tots aquells que ara gaudeixen amb aquest Barça però que no fa ni un any van dimitir de la seva responsabilitat contaminats perversament i empesos cap a la desmotivació.

Aquell accés de beneiteria ha estat a punt d'avortar una de les millos temporades de la història del Barça. Ha estat a punt de fer embarrancar la trajectòria d'un club que ja és tot un model esportiu i, sobretot, referent ètic i estendard de la catalanitat.

De moment se l'han d'embeinar amb en Jan Laporta. Però l'ecspanyolisme no descansa i ara torna a escopir la merda cerebral que els corroeix el cervell amb gent com el professor Tremosa o el doctor Carretero. Tinguem-ho clar perquè s'acosta un altre juny.