tag:blogger.com,1999:blog-146930842008-06-01T23:49:49.890+02:00Amics Salut MentalAmics Salut Mentalhttp://www.blogger.com/profile/09183951257035990739noreply@blogger.comBlogger24125tag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-20380689787097628442008-06-01T23:25:00.006+02:002008-06-01T23:49:49.963+02:00Caminem per esbargir-nos. Afmmos.Avui 1 de juny s'ha portat a terme la fantàstica activitat de "Caminem per esbargir-nos". Aquesta es la 9 edició d'aquesta popular caminada organitzada per Afmmos Associació de Familiars de Malalts Mentals d'Osona.<br /><br />Aquí hi podeu trobar el recorregut que hem fet<br /><br /><iframe width="425" height="350" frameborder="0" scrolling="no" marginheight="0" marginwidth="0" src="http://maps.google.com/maps/ms?hl=en&amp;ie=UTF8&amp;msa=0&amp;msid=113438868492237184830.00044ea1b112aea94855b&amp;ll=41.921555,2.302558&amp;spn=0.016044,0.036523&amp;output=embed&amp;s=AARTsJpDXWyd7Mn1jVYHKaC0bXhVfw4Kug"></iframe><br /><small><a href="http://maps.google.com/maps/ms?hl=en&amp;ie=UTF8&amp;msa=0&amp;msid=113438868492237184830.00044ea1b112aea94855b&amp;ll=41.921555,2.302558&amp;spn=0.016044,0.036523&amp;source=embed" style="color:#0000FF;text-align:left">View Larger Map</a></small><br /><br /><br />Hi aquí més informació sobre la jornada.<br /><br /><a href="http://bp0.blogger.com/_8BMMopXFGfg/SEMVcrw17ZI/AAAAAAAAAAY/DbaKS0YM6zA/s1600-h/Caminem+per+esbargir-nos+1+de+juny+afmmo-1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5207029176698531218" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_8BMMopXFGfg/SEMVcrw17ZI/AAAAAAAAAAY/DbaKS0YM6zA/s320/Caminem+per+esbargir-nos+1+de+juny+afmmo-1.jpg" border="0" /></a><br /><a href="http://bp0.blogger.com/_8BMMopXFGfg/SEMVMrw17YI/AAAAAAAAAAQ/rBrwh6EO7ZQ/s1600-h/Caminem+per+esbargir-nos+1+de+juny+afmmo-2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5207028901820624258" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_8BMMopXFGfg/SEMVMrw17YI/AAAAAAAAAAQ/rBrwh6EO7ZQ/s320/Caminem+per+esbargir-nos+1+de+juny+afmmo-2.jpg" border="0" /></a>Amics Salut Mentalhttp://www.blogger.com/profile/09183951257035990739noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-79413136222954508562008-02-20T10:27:00.004+01:002008-02-20T11:39:55.320+01:00Informe al Parlament del Síndic de Greuges - 2007Podeu trobar la darrera versió de l'informe del Síndic de Greuges al Parlament referent a l'activitat del 2007.<br /><br />Hi ha diverses referències a millores en salut mental.<br /><br />Per trobar-les totes, obriu el document i poseu "salut mental" en el cercador del programa Adobe de descàrrega dels pdfs.<br /><br />El document el podeu trobar <a href="http://www.sindic.cat/ficheros/informes/58_2007%20Informe.pdf">aquí</a>.<br /><br />Tot i que en el document hi ha diverses referències a salut mental, per la vostra facilitat a continuació copio el capítol específicament dedicat a aquest tema.<br /><br /><br /><strong>9.4. Salut mental</strong><br />Per mitjà de diverses actuacions d’ofici<br />iniciades pel Síndic en l’àmbit de la salut<br />mental, s’ha avaluat l’efectivitat de la<br />tutela integral de la salut dels ciutadans<br />amb malalties mentals.<br />La preocupació permanent del Síndic per<br />la salut mental ha estat una constant en<br />els seus informes al Parlament. S’han<br />investigat els aspectes rehabilitadors i<br />d’inserció laboral dels malalts mentals. Se<br />n’han avaluat els aspectes clínics i<br />sanitaris, així com també la possible<br />vulneració de drets fonamentals, amb<br />motiu d’ingressos involuntaris en<br />determinats centres psiquiàtrics.<br />S’han avaluat les condicions assistencials<br />de diversos centres i s’ha recomanat als<br />poders públics que es corregeixin les<br />deficiències observades i que s’atenguin<br />les necessitats més peremptòries, sobretot<br />en la millora de la coordinació<br />interdepartamental, l’equitat territorial en<br />recursos i serveis i el desplegament dels<br />serveis comunitaris i assistencials<br />alternatius a l’hospitalització. S’ha<br />investigat, amb motiu de les queixes de<br />diverses associacions de malalts mentals i<br />familiars, l’adaptació dels recursos<br />existents a les necessitats dels malalts en<br />determinades zones del territori i s’ha<br />analitzat la proposta de modificació de la<br />Llei d’enjudiciament criminal, per tal com<br />podia restringir els drets dels malalts, i la<br />proposta, avui paralitzada, de modificació<br />del projecte de la Llei de jurisdicció<br />voluntària, la qual pretenia el mateix<br />propòsit.<br />Durant l’any 2007 la majoria de les queixes<br />han estat motivades per la impossibilitat<br />d’ingressar a les places de mitjana i llarga<br />estada dels centres psiquiàtrics, i per la<br />denegació dels serveis de llars residencials<br />i pisos assistits. Per això, a fi d’analitzar la<br />diversa problemàtica en aquest àmbit,<br />s’obrí una actuació d’ofici que recollia les<br />consideracions següents.<br />El Síndic va recordar al Departament de<br />Salut que les seves actuacions s’han de<br />basar en la plena integració de la salut<br />mental en el sistema sanitari general, amb<br />una equiparació total del malalt mental a<br />les altres persones que necessitin serveis<br />sanitaris i socials, d’acord amb el que<br />disposa l’article 20 de la Llei general de<br />sanitat, de 25 d’abril de 1986. També va<br />recordar que la problemàtica no ha canviat<br />gaire respecte d’anys anteriors, ja que les<br />queixes continuen reflectint les dificultats<br />de les persones amb malaltia mental per<br />accedir a un tractament i un suport<br />integrals i adequats a les seves necessitats.<br />Tant els pacients com les seves famílies,<br />molts encara estigmatitzats, continuen<br />denunciant la manca de dispositius i de<br />tractaments continuats i adequat,<br />necessaris per a la rehabilitació<br />sociolaboral i la reintegració a la societat.<br />Així, s’han indicat al Departament que, tot<br />i la notable ampliació de recursos en<br />aquest àmbit, és evident que aquests<br />continuen sent insuficients per aconseguir<br />la satisfacció dels familiars i la<br />rehabilitació, la reinserció social i la<br />integració laboral dels afectats, ja que la<br />desinstitucionalització dels hospitals<br />psiquiàtrics monogràfics, legalment<br />establerta, ha comportat que<br />l’internament dels afectats sigui cada<br />vegada més curt i el retorn del malalt a la<br />família i a la comunitat sigui sense<br />garanties de continuïtat dels tractaments,<br />per manca de recursos comunitaris, de<br />pisos assistits, d’atenció domiciliaria i<br />d’insuficients equips psicoterapèutics i<br />centres rehabilitadors.<br />Han estat diverses les queixes<br />d’associacions i de federacions de malalts i<br />dels seus familiars que exposaven els<br />problemes esmentats i reclamaven el<br />desplegament del nou Pla director de salut<br />mental i addiccions, i la posada en marxa<br />del Pla Integral de salut mental. Així<br />mateix, denunciaven la manca de places i<br />de dispositius per a ingressos de llarga<br />estada, quan el cas ho requeria, i<br />demanaven la millora de l’aplicació del<br />Protocol d’actuació per a l’atenció a les<br />urgències, el trasllat i els ingressos<br />involuntaris urgents de persones amb<br />malalties mentals, l’aplicació del qual es<br />qüestionà amb motiu de la mort d’un<br />pacient.<br />La manca o la mala gestió de recursos<br />assistencials i socials poden provocar<br />desatenció i malmetre els drets de les<br />persones amb problemes de salut mental.<br />Per això, el Síndic va recomanar que<br />272<br />s’agilités l’aprovació del Pla d’atenció<br />integral a les persones amb problemes de<br />salut mental. Així mateix, va suggerir el<br />seguiment dels compromisos i els<br />objectius relacionats en el Pla director de<br />salut mental i addiccions, tot impulsant i<br />desenvolupant les actuacions necessàries<br />per millorar l’atenció als afectats, d’acord<br />amb els criteris de planificació i<br />d’adequació de serveis en el territori<br />establerts en el mapa sanitari per al<br />període 2006-2009.<br />També, es va suggerir que es continuessin<br />implantant arreu del territori els<br />programes iniciats, el desplegament<br />territorial del projecte de lluita contra la<br />depressió i de prevenció del suïcidi a tots<br />els municipis, així com l’impuls de la resta<br />de programes i plans —com ara el Pla de<br />serveis individualitzats (PSI)— la<br />potenciació dels serveis de rehabilitació<br />psicosocial i de les unitats polivalents,<br />entre altres, a fi de preservar l’equitat<br />territorial i els drets de tots els afectats.<br />Cal que el<br />desplegament del<br />projecte de lluita<br />contra la depressió i la<br />prevenció del suïcidi<br />s’estengui a totes les<br />regions sanitàries<br />Finalment, es va recomanar corregir la<br />situació de manca de places a Catalunya,<br />perquè els malalts que les necessitin per<br />prescripció facultativa puguin accedir a un<br />dispositiu de la xarxa d’atenció pública de<br />llarga estada adequat a les seves<br />necessitats.<br />El Departament de Salut correspongué als<br />suggeriments del Síndic indicant les<br />actuacions i les accions que s’estan duent<br />a terme per mitjà del Pla director de salut<br />mental i addiccions i, així mateix, informà<br />de les actuacions sobre la mitjana i llarga<br />estada psiquiàtrica i sobre la previsió del<br />Pla integral per a l’atenció a les persones<br />amb problemes de salut mental.<br />Pel que fa a les accions derivades del Pla<br />director de salut mental i addiccions,<br />informà del consens amb les entitats més<br />representatives del sector i la definició de<br />les bases del model a desenvolupar, com<br />ara la integració, la continuïtat<br />assistencial, un model d’atenció<br />comunitari, preventiu i proactiu, i<br />l’establiment dels criteris de planificació<br />dels serveis en el territori, que s’hauran de<br />desenvolupar en el període de 2006-2015.<br />Així mateix, pel que fa a la informació<br />referent a la mitjana i llarga estada<br />psiquiàtrica, indicà que en els<br />departaments de Salut i d’Acció Social i<br />Ciutadania s’està treballant en un Pla<br />estratègic de la reconversió de les unitats<br />de mitjana i llarga estada dels hospitals<br />monogràfics per d’adequar-la a les<br />necessitats dels pacients, integrar les<br />persones amb discapacitat a la xarxa de<br />l’ICASS, reconvertir els llits MILLE en<br />unitats de rehabilitació intensiva en el<br />territori i l’externament de pacients amb<br />necessitats residencials. En aquest sentit,<br />ja s’han planificat en el territori unitats<br />polivalents que inclouen recursos sanitaris<br />(llits de subaguts i rehabilitació intensiva) i<br />socials (residències) que permeten<br />l’atenció a les persones el més a prop<br />possible del seu entorn social i familiar.<br />Finalment, pel que fa al Pla integral per a<br />l’atenció a les persones amb problemes de<br />salut mental, pendent encara d’aprovació<br />per part del Govern de la Generalitat, es<br />defineix aquest com un instrument que<br />pretén potenciar la cooperació<br />interdepartamental i intersectorial, amb la<br />implicació de nou departaments de la<br />Generalitat i altres institucions,<br />associacions i organismes.<br />El Síndic va analitzar els diferents<br />informes tramesos, dels quals es<br />desprenen, sens dubte, l’avenç en<br />l’elaboració consensuada de les línies<br />estratègiques en salut mental i addicions,<br />la fixació dels objectius d’atenció i les<br />accions per assolir-los, així com els serveis<br />i els equipaments posats en marxa des de<br />l’any 2004. També es va prendre nota de la<br />implantació de programes, l’inici i<br />l’execució de projectes, i l’adopció de<br />mesures per desplegar plans i serveis, a fi<br />de potenciar un model més actiu tot<br />optimitzant el comunitari.<br />A partir d’aquí, el Síndic va suggerir que es<br />continués desenvolupant el mapa<br />273<br />establert en el període 2006-2015. Per<br />garantir una atenció adequada i efectiva<br />als afectats i la implantació dels serveis en<br />el territori, va recomanar que el Govern<br />agilités l’aprovació del Pla d’atenció<br />integral a les persones amb problemes de<br />salut mental “amb calendari i dotació<br />pressupostaria garantida”, a fi de potenciar<br />la cooperació interdepartamental i<br />intersectorial<br />Pel que fa al Pla director de salut mental i<br />addiccions, es va recomanar que se<br />seguissin escrupolosament els<br />compromisos i els objectius que s’hi<br />relacionen, tot impulsant i desenvolupant<br />les actuacions necessàries per millorar<br />l’atenció als afectats, d’acord amb els<br />criteris de planificació i d’adequació de<br />serveis en el territori establerts en el mapa<br />sanitari per al període 2006-2009.<br />Cal difondre el Protocol<br />d’actuació per a<br />l’atenció de persones<br />amb malaltia mental<br />També, s’ha suggerit que es continuï<br />implantant el programa salut i escola<br />perquè cobreixi el màxim nombre<br />d’alumnes possible; que la formació<br />específica als equips de pediatria del<br />protocol del nen sa sigui el més extens<br />possible; que el desplegament territorial<br />del projecte de lluita contra la depressió i<br />de prevenció del suïcidi s’estengui a totes<br />les regions sanitàries, ja que només s’està<br />desenvolupant al districte de l’eixample<br />dret i s’ha iniciat a Sabadell; que s’impulsi<br />el desplegament de la resta de programes i<br />plans iniciats a més centres de salut i a<br />més zones del territori, perquè arribin al<br />màxim nombre de persones, com ara el<br />Programa d’atenció precoç a les persones<br />amb trastorns psicòtics incipients, el Pla<br />d’atenció integral a persones sense sostre i<br />trastorns mentals a la ciutat de Barcelona i<br />el Pla de serveis individualitzats (PSI); i que<br />es potenciïn els serveis de rehabilitació<br />psicosocial i els de les unitats polivalents.<br />Així mateix, ha recomanat que caldria<br />difondre i publificar el protocol d’actuació<br />per a l’atenció a les urgències, els trasllats<br />i els ingressos involuntaris urgents de<br />persones amb malaltia mental, a fi de<br />garantir la informació i el suport als<br />malalts i a les seves famílies.<br />La reconversió de les<br />unitats de mitjana i<br />llarga estada dels<br />hospitals monogràfics<br />ha de concloure al més<br />aviat possible<br />Finalment, quant a la mitjana i llarga<br />estada psiquiàtrica ha suggerit que s’acabi,<br />com més aviat millor, la reconversió de les<br />unitats de mitjana i llarga estada dels<br />hospitals monogràfics, atès el retard i la<br />lentitud en la implantació del model de<br />psiquiatria comunitària, amb centres de<br />rehabilitació comunitària, hospitals de dia,<br />residències i pisos assistits, insuficients<br />per cobrir, des de fa anys, la demanda<br />assistencial. Així, ha recomanat que,<br />mentre es produeixi la reconversió<br />hospitalària, es garanteixi l’atenció de<br />llarga estada als malalts que necessitin un<br />ingrés psiquiàtric i mèdic continuat i es<br />pugui ingressar qualsevol malalt que<br />necessiti unitats MILLE de la xarxa pública;<br />i en cas que no sigui possible, se suggereix<br />que s’estudiï la possibilitat d’ingressar els<br />afectats en centres privats, amb el dret a<br />rescabalar-se de les despeses ocasionades<br />per l’esmentat ingrés i a càrrec del Servei<br />Català de la Salut.<br />Actuacions més significatives<br />Codi Assumpte<br />A/O 02674/07 Problemàtica general sobre<br />l’atenció psiquiàtrica i salut<br />mental<br />Q 02106/07 Manca de places de mitjana i<br />llarga estada (MILLE)<br />Q 02552/07 Dèficits en els serveis MILLE<br />Q 15824/06 Manca de recursos hospitalaris<br />de llarga estadaAmics Salut Mentalhttp://www.blogger.com/profile/09183951257035990739noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-63278826783037031202007-04-23T23:37:00.000+02:002007-04-23T23:38:49.425+02:00El Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBcn)l Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBcn) fa efectiva la cooperació entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona en l'àmbit dels serveis socials. Constituït el 2006 com a ens públic, té per finalitat la direcció i coordinació de la xarxa de serveis socials de Barcelona, mitjançant la planificació, el finançament i l'avaluació d'aquests, d'acord amb el que estableix la Carta Municipal de Barcelona. <p>El CSSBcn, com els consorcis ja existents a la nostra ciutat en els àmbits sanitari, educatiu i de l'habitatge, s'ha creat per fer possible una gestió conjunta dels serveis socials públics, amb una visió global i integradora que faciliti l'accés a la prestació social a tots els ciutadans i ciutadanes amb criteris d'equitat, proximitat i universalitat.<br /></p><br /><a href="http://www.cssbcn.cat/presentacio.html">http://www.cssbcn.cat/presentacio.html</a>Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-5940483331583458912007-04-11T01:02:00.000+02:002007-04-11T01:03:01.435+02:00El Pais: Los problemas de los enfermos psiquiátricos<div class="cabecera_noticia_reportaje"> <h2>REPORTAJE: Los problemas de los enfermos psiquiátricos </h2> <h1>Manicomios sin muros</h1> <h3>En un Estado de bienestar, la salud mental debiera ser un capítulo más de la asistencia sanitaria general </h3> <div class="firma"> <p><strong>JOSÉ MARTÍ GÓMEZ</strong> <em></em>04/04/2007 </p> </div> <div class="limpiar"> </div> </div> <!-- ***** Contenido noticia ***** --> <!-- ***** Estructura_2col_1zq ***** --> <!-- ***** Votos y comentarios ***** --> <div class="votos"> <div id="votosC"> <div class="votos_estrellas"> <div class="votos_votar"> <div class="votos_txt_vota">Vota</div> <div class="votos_estrella"> <span id="bhs"></span> </div><img src="http://www.elpais.com/im/ico_separador_horizontal.gif" alt="" height="13" width="1" /> </div><div class="votos_resultados">Resultado <img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_ok.gif" alt="1 Puntos" title="1 Puntos" /><img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_ok.gif" alt="2 Puntos" title="2 Puntos" /><img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_ok.gif" alt="3 Puntos" title="3 Puntos" /><img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_ok.gif" alt="4 Puntos" title="4 Puntos" /><img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_md.gif" alt="4 1/2 Puntos " title="4 1/2 Puntos" /> 14 votos</div></div> </div> <div class="comentarios_s"> <a href="http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Manicomios/muros/elpepuespcat/20070404elpcat_12/Tes?print=1"><img src="http://www.elpais.com/im/utilidades/ico_imprimir.gif" alt="Imprimir" border="0" /></a> <a class="modal" href="http://www.elpais.com/envios/enviar_noticia/index.html?xref=20070404elpcat_12.Tes&type=&amp;anchor=elpepuespcat&d_date=&amp;aP=modulo%3DEnviar%26params%3Dxref%253D20070404elpcat_12.Tes%2526type%253D%2526d_date%253D%2526anchor%253D" title="Enviar"><img src="http://www.elpais.com/im/utilidades/ico_enviar.gif" alt="Enviar" border="0" /></a></div> </div> <!-- ***** Fin Votos y comentarios ***** --> <!-- ***** Entradilla ***** --> <p>A modo de prólogo, manifiesto en defensa de los derechos sociales de personas con trastornos mentales: "Los colegios profesionales, entidades y asociaciones de afectados vinculados con el ámbito de la salud mental expresamos nuestra preocupación ante la posibilidad de que las personas con trastornos mentales severos puedan ser excluidas del ejercicio de los derechos sociales reconocidos por la ley estatal 39/2006 de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia publicada en el BOE el 15 de diciembre del 2006".</p> <!-- ***** Fin de Entradilla ***** --> <!-- ***** Info complementaria ***** --> <div class="info_complementa"> <!-- ***** Despiece ***** --> <div class="listado_despiece"> </div> <!-- ***** Despiece ***** --> <!-- ***** Hermanas ***** --> <div class="listado_hermanas"> </div> <!-- ***** Fin Hermanas ***** --> <!-- ***** Otros webs ***** --> <div class="otros_webs"> <h3>La noticia en otros webs</h3> <ul><li><a rel="nofollow" href="http://www.elpais.com/archivo/buscando.html?query=Manicomios%20sin%20muros&donde=enotros&amp;idioma=es">webs en español</a></li><li><a rel="nofollow" href="http://www.elpais.com/archivo/buscando.html?query=Manicomios%20sin%20muros&donde=enotros&amp;idioma=nes">en otros idiomas</a></li><li><a class="technorati-cosmos" href="http://technorati.com/search/http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Manicomios/muros/elpepuespcat/20070404elpcat_12/Tes" target="_blank">Blogs que enlazan aquí</a></li></ul> </div> <!-- ***** Otros webs ***** --> </div> <!-- ***** Fin Info Complementaria ***** --><!-- ***** Cuerpo ***** --> <!-- Info complementaria --> <div class="info_complementa"> <!-- ************* Tabla **************** --> <!-- ************* Fin Tabla **************** --> <!-- ************* Destacados **************** --> <div class="dato_generico"> <p>Entre desengaño y falta de recursos, la reforma recae sobre las familias de los enfermos</p> </div> <div class="dato_generico"> <p>Andalucía ha cerrado sus manicomios y Cataluña los mantiene abiertos</p> </div> <div class="dato_generico"> <p>"No se puede planificar sin contar con las familias y las personas afectadas, que son las que más saben de su día a día"</p> </div> <div class="dato_generico"> <p>Se estima que el 27% de los europeos adultos sufren al menos una forma de alteración psíquica en alguna época de su vida</p> </div> <!-- ************* Fin Destacados **************** --> <!-- ************* El dato **************** --> <!-- ************* Fin El dato **************** --> <!-- ************* La cifra **************** --> <!-- ************* Fin La cifra **************** --> <!-- ************* La frase **************** --> <!-- ************* Fin La frase **************** --> <!-- ************* Las claves **************** --> <!-- ************* Fin Las claves **************** --> </div> <p><b>"Dedico esta canción a la gente que ayer no me comprendió". (Mensaje de un enfermo mental en Radio Nikosia, que emite con el indicativo <i>Abajo las Murallas).</i></b></p><p>Hace 25 años los muros de un manicomio histórico de Barcelona se derribaron en medio de gran tensión. Uno de los hombres claves del urbanismo municipal de la época reconoció con sinceridad, en el curso de un acto en el que pasados cinco lustros se rememoraban aquellos hechos, que él, como urbanista, no vio entonces la problemática de los enfermos mentales, sino que en el entorno del inmenso terreno del manicomio había un área reurbanizable que podía potenciar un barrio desvertebrado: "Vi planos; no me di cuenta de que dentro de los planos había seres humanos", reconoció con humildad.</p><p>El psiquiatra Josep Clusa estuvo en la batalla de hace 25 años. ¿Qué ha pasado desde entonces? Clusa opina que se avanzó en la impugnación del manicomio, institución asilar de la época clásica, proceso que en España, con retraso, confluyó en los años sesenta y setenta con la lucha contra la dictadura, insertándose en el amplio abanico de lo que fueron movimientos democratizadores.</p><p>Cuenta el doctor Clusa que inspirándose en la psiquiatría de orientación psicoanalítica de influencia francesa, la corriente psicosocial anglosajona y el movimiento antipsiquiátrico, sobre todo italiano, de corte humanitario y político, a partir de los años ochenta se puso en marcha en nuestro país una red de recursos a nivel de atención ambulatoria, hospitalaria y rehabilitadora para hacer posible la salida de muchos de los internados en los manicomios y el mantenimiento o reincorporación a su domicilio familiar, lo más pronto posible, de los nuevos enfermos mentales.</p><p>Hoy la problemática es otra. Si la generación de los años sesenta y setenta luchó contra el manicomio como institución total que, al igual que los cuarteles, las prisiones, los conventos... uniformaban al individuo haciéndole perder su personalidad, las generaciones que hoy están implicadas en el problema de la salud mental luchan por hacer realidad el sueño de la Europa de la posguerra: la enfermedad mental como un capítulo más de la salud dentro del Estado de bienestar.</p><p>Decirlo es una cosa. Hacerlo realidad, otra muy distinta. La gran reforma se ha encontrado con dos problemas: el despliegue de la red no ha contado con financiación suficiente y los órganos gestores se han visto influenciados por ideología, política y técnica, lo que ha llevado a que se desarrolle una red con deficiencias, poco equitativa, que no facilita un proceso psicoterapéutico individualizado y ha hecho recaer en exceso sobre las familias el peso del soporte al enfermo en su vida cotidiana.</p><p>La reforma no ha sido uniforme en la España del Estado de las autonomías. Andalucía ha cerrado sus manicomios y Cataluña los mantiene abiertos. En las comunidades que han optado por crear unidades psiquiátricas en los hospitales el problema es lo costoso de los internamientos en periodos de tiempo que oscilan entre los 10 días en unidades para agudos y estancias promedio de tres meses en casos de subagudos. Para los enfermos mentales que requieren de internamiento de larga duración el problema es la falta de plazas, colapsadas las camas existentes por enfermos ya internados. En opinión del doctor Clusa, los servicios de salud mental son los que más están pagando desde hace tiempo la crisis latente de la sociedad de bienestar:</p><p>-Se dedican más esfuerzos a problemas infraestructurales que a ir a la raíz del problema, a las causas que motivan el aumento de enfermedades mentales: desestructuración familiar, desempleo, pérdida de lo que eran hasta hace poco unas estructuras integradoras, la angustia que el enfermo mental siente al alejarle de su hábitat y, por parte médica...</p><p>Una larga pausa del buen psiquiatra veterano superviviente de numerosas batallas, muchas de ellas perdidas, en defensa de la sanidad pública en el tratamiento de la enfermedad mental.</p><p>-¿Y por parte médica, decía usted...?</p><p>-Se ha de reconocer el problema que para los psiquiatras tradicionales representa un tipo de consultas ("¿cómo debo tratar a mis hijos, doctor?" o "¿qué me aconseja para llevar bien mi separación?") que tienen más de abordaje psicológico que de consultas al psiquiatra de orientación biomédica. Ya de por sí desbordado por su trabajo, al psiquiatra le caen encima consultas que no le corresponde atender, propias del tiempo que vivimos: la invención de nuevas enfermedades, la última de las cuales es el síndrome del climaterio masculino.</p><p>-No me diga.</p><p>-Se lo digo. Vivimos un tiempo de construcción industrial del diagnóstico: colesterol, timidez, fatiga crónica... Fenómenos de la vida corriente hoy se medicalizan. Todo tratamiento tiene su fármaco. La gente lo exige y el resultado es que en la sanidad se han creado dos bandos: los profesionales médicos reducidos a la administración de pastillas y los que viven sumidos en el desengaño.</p><p>Entre desengaño y falta de recursos la carga de la reforma ha recaído sobre las familias de los enfermos mentales, a los que en muchas ocasiones se les aboca a una situación conflictiva y problemática. Aunque es innegable que en los últimos años ha aumentado el soporte socio-sanitario -más pisos protegidos, más residencias, más clubes y centros de día- el doctor Clusa afirma que lo más lacerante es la pregunta que se formulan la mayoría de familias: "¿Qué pasará con el enfermo cuando fallezcamos?".</p><p>-¿Qué respuesta reciben a esa pregunta?</p><p>-Ni los profesionales de la sanidad ni la Administración les podemos dar una respuesta que les tranquilice.</p><p>-¿Qué pasa con los enfermos mentales que se quedan solos?</p><p>-El peligro es que muchos acaben viviendo en la calle como vagabundos. Es lo que desde hace años está pasando en Estados Unidos o Gran Bretaña.</p><p><b>"Algunos secretos se los cuento a mi madre y es como una liberación". (Enferma mental en la emisora que también emite con el indicativo Desde Vuestras neuronas Ataca Radio Nikosia. Os Dejaremos Sin Ninguna).</b></p><p>En 1996 había en Cataluña 11 asociaciones de familiares de enfermos mentales aglutinadas para sus reivindicaciones. Hoy son 42, agrupadas en la federación Familiars de Malalts Mentals de Catalunya, que acoge a 4.000 familias, un 40% de ellas con el enfermo en casa. Siguen diciendo lo mismo: "Nuestros hijos sufren, pero nosotros también sufrimos".</p><p>Teresa Marfull, gerente de la federación, recuerda que Jordi Pujol les aceptó, el día que les recibió, que no se había hecho nada por ellos. Lo sabe bien la madre que lleva 20 años dándole a su hijo la medicación en el vaso de leche. O el padre que, sobre todo si el enfermo es un hijo varón, no acepta su enfermedad mental, con el sufrimiento que esto conlleva. Hay en la sala de estar de cada familia con un enfermo mental -enfermo y familia por lo general son fumadores compulsivos, como medio de paliar la ansiedad- una serie de historias, en apariencia minúsculas, pero que ofrecen un calidoscopio de los dramas que en toda familia provoca la enfermedad mental: sentimientos de culpabilidad en muchos casos, rupturas familiares, la angustia por el futuro del enfermo cuando los padres son mayores.</p><p>La carga psicológica que recae sobre la madre que ejerce como cuidadora al tiempo que se dedica a la casa y al trabajo, siempre doloroso, de mediar entre el enfermo y sus hermanos, cuando no el propio padre, cansados de soportarle; o la problemática de madres jóvenes que han de plantearse la disyuntiva de continuar trabajando o dejar de hacerlo para cuidar al hijo enfermo mental.</p><p>-Son necesarias más residencias, más pisos con soporte para los fines de semana que den descanso a las familias, pide Teresa Marfull, al tiempo de quejarse por la ausencia de unas políticas planificadas:</p><p>-La reforma ha de ser integral; el plan ha de seguir al individuo desde que se diagnostica su enfermedad mental hasta que muera; no se puede planificar sin contar con las familias y las personas afectadas, que son las que más saben de su día a día.</p><p>Entender que por sí mismos los enfermos mentales pueden hacer cosas es la gran asignatura pendiente. La mayoría de las familias se equivocaron en este aspecto: hay en ellas un exceso de protagonismo, de protección, de estigmatización del enfermo y de enseñarle apenas nada a valerse por sí mismo.</p><p>El exceso de soporte familiar puede ser perjudicial. Cuentan los que vivieron la historia, a modo de ejemplo, el caso del chico de una aldea gallega que en compañía de su padre viajó hasta Barcelona en busca de rehabilitación. Cuando los que trataban a su hijo le explicaron al padre que podían encontrarle trabajo decidió volver a la aldea con el chico. No quiso perder su rol de protección. El enfermo mental que consigue autonomía quiebra el proceso de la familia protectora, exige de forma inconsciente un reequilibrio del sentimiento de culpa y responsabilidad.</p><p>Pero ¿dónde empiezan y dónde acaban los derechos de un enfermo mental? "En la misma frontera que los de una persona normal", coinciden todos los expertos consultados para la elaboración del reportaje.</p><p>-El problema radica en que muchas familias abordan el problema puertas adentro, opina Teresa Marfull.</p><p>Para Josep Clusa hay un problema de fondo:</p><p>-Se ha liquidado el viejo núcleo familiar sin sustituirlo por nada. Se han perdido valores como el respeto y eso la sociedad lo está pagando a todos los niveles; uno de ellos con el aumento de problemas mentales a los 12 y 13 años.</p><p>El profesional, la familia, el enfermo y la Administración deberían trabajar al unísono. Esa conjunción de esfuerzos se da pocas veces. El día a día de las familias la Administración no lo ha resuelto y una visita médica de 10 minutos cada cuatro meses no resuelve nada salvo aumentar los beneficios de la industria del fármaco.</p><p>Dice Teresa Marfull:</p><p>-Productos que han salido hace cinco años se dejan de fabricar para sacar al mercado otros nuevos, mucho más caros.</p><p>-¿Y curan, cuando menos?</p><p>-¿Curar? Yo diría que ayudan a controlar la situación, a compensar al enfermo y evitar situaciones de descontrol, pero todavía no se ha investigado lo suficiente para <i>curar</i> las enfermedades mentales. Los laboratorios farmacéuticos no investigan lo suficiente para curar a estas personas. Podríamos hablar del gran negocio. El 40% del presupuesto de salud mental va para medicamentos. Otro buen porcentaje se lo llevan los manicomios en régimen de concierto con la Administración. Cataluña, pionera en la lucha por el cierre de esos centros, es hoy la comunidad autónoma que más manicomios tiene abiertos.</p><p><b>"A veces te hacen daño con las cosas que te dicen" (Una chica en Radio Nikosia, que también emite bajo el indicativo </b><i>Momentos de locura llenos de realidad).</i></p><p>Como Josep Clusa, Teresa Marfull también reivindica para el enfermo mental más política social y menos pastillas. El ocio como actividad rehabilitadora en lugar de los fármacos. ¿A qué equivale más política social? A más descentralización y más especialistas. Más reconocimiento de que el enfermo mental tiene capacidad para expresarse. Reconocimiento de su personalidad y acabar con el estigma de que el enfermo mental es equivalente a violencia, incapacidad laboral, personalidad voluble. Normalizar el colectivo.</p><p>La inserción laboral de los enfermos mentales es otro de los problemas que no ha sido resuelto. "No se cumple siquiera lo legislado. Que las empresas que superen los 50 trabajadores tengan un 2% reservado para discapacitados no se cumple ni en la empresa privada ni en la pública", afirma tajante el doctor Clusa. No hay comprensión por parte de la sociedad.</p><p>Muchos enfermos mentales podrían trabajar. La apuesta de La Fageda con sus productos lácteos, un éxito comercial que les hace hoy competitivos con las grandes industrias del sector, lo demuestra. Pero no todos tienen la audacia del psicólogo Cristóbal Colón, buen nombre y apellido para moverse entre enfermos mentales recordando el viejo chiste del loco que cree ser el navegante, al poner en marcha La Fageda dando trabajo a enfermos mentales. Un 80% de los enfermos que podrían trabajar no encuentran trabajo. Faltan perfiles de empresas, cooperativas para discapacitados mentales como la que con audacia puso en marcha Cristóbal Colón, un pionero como lo fue su homónimo el navegante. Sólo los empresarios que han tenido o tienen alguna persona próxima afectada por algún tipo de enfermedad mental son más receptivos a darles trabajo.</p><p>Inmaculada Pinar y Enric Arqués, de la Asociación Joia, que ha potenciado Radio Nikosia, siguiendo la experiencia original argentina, saben bastante del problema. Dicen:</p><p>-Son muchos los que piden que les ayudemos a buscar trabajo sin decir que están enfermos porque su experiencia personal les demuestra que cuando lo han dicho no los han cogido.</p><p>Pinar y Arqués empezaron su trabajo en 1983, conscientes de que derribar los muros de los manicomios era un desafío apasionante que podía quedar poco más que en nada si no se facilitaban recursos. Cuando ellos empezaron sólo existían tres asociaciones dedicadas a la ayuda al enfermo mental y a sus familias. Desde 1983 hasta 1990 las tres instituciones vivieron con penurias. "Simples subvenciones para mantenimiento y la ayuda de un voluntariado profesionalizado. En los últimos años la situación ha mejorado. Han sido años de transformación de la estructura, pero la integración social y laboral sigue siendo el gran problema".</p><p>-Le seguimos dando al individuo la identidad de enfermo, dice Arqués.</p><p>-Derribamos los muros de muchos manicomios, pero siguen en pie los muros invisibles de la sociedad, opina Inmaculada Pinar.</p><p>El enfermo mental sigue siendo un ciudadano de segunda, estigmatizado por intensos, viejos prejuicios sociales: son vagos, agresivos, vulnerables, insociables... Sigue existiendo resistencia de muchos vecinos a que en sus escaleras se instalen enfermos mentales en un piso tutelado. La frase "que los cuiden bien, pero lejos", es muy habitual. Dicen los expertos que no se trata de pedir tolerancia para el enfermo mental, sino respeto y falta de prejuicios.</p><p>-Hemos de romper las gafas desenfocadas con las que se mira al enfermo mental, pide Arqués.</p><p>Sabe de muchas historias de enfermos a los que se les mira con lupa en el mundo laboral, exigiéndoles más que a los demás. Está la historia de la chica, muy joven, que encontró trabajo presentando un certificado de disminución psíquica. "Quiero que lo sepan para que así me ayuden", dijo. La aguantaron una semana, observándola con la lupa del prejuicio. "Es buena chica, pero como trabajadora no da la talla", dijo la empresa. Entró a trabajar poco después en una empresa similar ocultando entonces su deficiencia mental. Están contentísimos y le hicieron un contrato indefinido.</p><p>Vivimos un tiempo en el que el estilo de vida no favorece la buena salud mental. Todos los profesionales consultados para la elaboración del reportaje coinciden en idénticos y alarmantes diagnósticos: aumentan los trastornos obsesivos y depresivos; se vive con un alto nivel de insatisfacción personal y familiar. Se estima que el 27% de los europeos adultos sufren al menos una forma de alteración psíquica en alguna época de su vida y se espera que en 2020 la depresión sea la primera causa de enfermedad en el mundo desarrollado. En la Unión Europea 58.000 personas se suicidan anualmente, la mayoría de ellos jóvenes. La cifra supera el número de los fallecidos por accidentes de tráfico, sida u homicidios.</p><p>El que hace 25 años era alto cargo municipal de Urbanismo acertó: donde entonces estaba el manicomio hay ahora viviendas y el área ha sido remodelada. Los enfermos mentales irrecuperables fueron transferidos a otros manicomios y los que podían dejar tras de sí los muros fueron alojados en pisos o con sus familias, pasando a recibir asistencia psiquiátrica en un centro de día que el doctor Clusa dirigió hasta su jubilación. Hubo muchos que no se adaptaron: en el manicomio se sentían más seguros.</p><p>Si Radio Nikosia es la terapia para un grupo de enfermos mayoritariamente jóvenes, el teatro lo es en el centro de día para enfermos de media edad. Ahora ensayan <i>Animales en la granja</i> tras representar con éxito <i>El enfermo imaginario</i> con un montaje espléndido. Actualmente dirige los ensayos un actor profesional, Jordi Gràcia, que explica admirado lo rigurosos, disciplinados, que son los actores. El teatro como terapia, como normalización social, como cohesión de grupo.</p><p>Ahí está Sandra, 20 años, moviéndose por el escenario. Ella no es una enferma mental, sino una colaboradora, como lo es Lourdes, la profesional que controla desde el patio de butacas. Sandra estudia teatro y educación especial. Se enteró de que el centro de día buscaba voluntarios y se presentó. Confiesa que la experiencia le ha enriquecido a nivel personal:</p><p>-No sé qué enfermedad tienen ni me importa: sólo sé que son mis compañeros de compañía teatral y ellos agradecen que yo sea una más de la compañía.</p><p>En el pequeño, caótico, estudio de Radio Nikosia el personal se apiña en torno a la mesa llena de cables, de micros, de esperanzas y también de miedos. Tampoco allí se preguntan, unos a otros, por la enfermedad de cada cual. Ellos y ellas, como Sandra, agradecen ser parte del elenco de la emisora y tener libertad para expresar sus sentimiento:</p><p>-Ayer le dije al chico al que quiero lo que sólo explico al médico: mis problemas mentales y que tomo pastillas. Y decirlo fue para mí un sin vivir, ha explicado en antena una chica.</p><p><b>(Aquí Radio Nikosia, donde no cabe la palabra </b><i>Secreto</i> y sí te pedimos el esfuerzo de que demuestres que sabes mostrarte tal como eres).</p>Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-63606916567624719042007-04-02T20:38:00.000+02:002007-04-02T20:39:18.497+02:00Pla d'actuació SocialInformació sobre el<a href="http://www.gencat.net/benestar/pas/"> Pla d'actuació social 2003 2006 </a>de la Generalitat de CatalunyaXavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-2575202021723682592007-04-02T20:25:00.000+02:002007-04-02T20:40:07.960+02:00Informació Departament de SalutInformació de la Generalitat referent a Salut Mental i estudis d'economia de la salut<br /><br /><a href="http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/dir495/index.html">http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/dir495/index.html</a>Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-24077645954678721212007-04-02T20:06:00.000+02:002007-04-02T20:07:56.345+02:00Estadística de persones amb discapacitat 2005Informació detallada per comarques i altres categories de les persones amb discapacitats a Catalunya.<br /><br />http://www.gencat.net/benestar/xifres/estadistiques/index2005.htmXavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1164017063010448932006-11-20T11:04:00.000+01:002006-11-20T11:04:23.023+01:00LA VANGUARDIA DIGITAL - El suicidio es la causa principal de muerte entre los barceloneses de 15 a 44 años<div class="PagTitol">El suicidio es la causa principal de muerte entre los barceloneses de 15 a 44 años</div><div class="PagSotsT">La terrible tragedia afecta más a los hombres que a las mujeres, ya que de cada cuatro suicidas, tres eran varones<br /></div><br />Un ciudadano menor de 45 años se suicida cada semana en Barcelona. En el 2004, último año del que se disponen datos completos, 54 personas, entre hombres y mujeres, que no habían cumplido los 45, decidieron poner fin a su vida. Por primera vez desde hace 20 años, el suicidio es la primera causa de mortalidad en este segmento de la población, por encima, incluso, de los accidentes de tráfico y el sida, las dos plagas más mortíferas hasta ahora.<br /><br /><a href="http://www.lavanguardia.es/gen/20061114/51292380201/noticias/el-suicidio-es-la-causa-principal-de-muerte-entre-los-barceloneses-de-15-a-44-anyos-barcelona-la-vanguardia-mayol.html">LA VANGUARDIA DIGITAL - El suicidio es la causa principal de muerte entre los barceloneses de 15 a 44 años</a>Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1161554424826038062006-10-22T23:59:00.000+02:002006-10-23T00:00:33.310+02:00Protocol ingressos involuntaris<span style="text-align: left;">Acord per l'aplicació del protocol d'atenció a les urgències, els trasllats i els ingressos involuntaris urgents de persones amb malaltia mental</span><br /><br /><a href="http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/premsa/doc11284.html" target="_blank" onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)">http://www.gencat.net/salut<wbr>/depsan/units/sanitat/html/ca<wbr>/premsa/doc11284.html </a>Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1160233124735967432006-10-07T16:56:00.000+02:002006-10-07T16:58:44.746+02:00Llibre blanc de la dependència<a href="http://www.imsersomayores.csic.es/documentos/documentos/mtas-libroblancodependencia-01.pdf#search=%22libro%20blanco%20de%20la%20dependencia%20pdf%22">Llibre blanc</a> de la dependència elaborat pel Ministerio.Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1160072781979760632006-10-05T20:25:00.000+02:002006-10-05T20:26:21.980+02:00Document sobre bipolar de la NAMIUnderstanding Bipolar Disorder and Recovery (PDF)<br />Guide to Understanding Bipolar Disorder and Recovery.<br /><a onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)" href="http://www.nami.org/template.cfm?template=/ContentManagement/ContentDisplay.cfm&ContentID=39177&amp;lstid=275" target="_blank">http://www.nami.org/template<wbr>.cfm?template=/ContentManageme<wbr>nt/ContentDisplay.cfm&ContentI<wbr>D=39177&amp;lstid=275</a>Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1160072676488628222006-10-05T20:23:00.000+02:002006-10-05T20:25:01.956+02:00Document sobre depressió major de la NAMIUnderstanding Major Depression and Recovery(PDF)<br />NAMI's fact sheet on Understanding Major Depression and Recovery.<br /><a onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)" href="http://www.nami.org/template.cfm?template=/ContentManagement/ContentDisplay.cfm&ContentID=39021&amp;lstid=275" target="_blank">http://www.nami.org/template<wbr>.cfm?template=/ContentManageme<wbr>nt/ContentDisplay.cfm&ContentI<wbr>D=39021&amp;lstid=275</a>Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1159484258588264112006-09-29T00:57:00.000+02:002006-09-29T01:06:59.043+02:00Mapa de Serveis Socials de Catalunya 2004 - 2005<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2151/228/1600/Dibujo.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2151/228/400/Dibujo.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a href="http://www.gencat.net/benestar/xifres/mapass/in2005.htm">Mapa de Serveis Socials de Catalunya 2004 - 2005</a><br /><br />Informe que inclou dades sobre les diferents discapacitats i serveis a tot el territori català.<br /><br />Molt bo!Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1159280754260800872006-09-26T16:24:00.000+02:002006-09-26T16:25:54.276+02:00El PP recolça al Congrés la Llei de Dependència<h1>Los socialistas logran el respaldo del PP en el Congreso a la Ley de Dependencia </h1> <h2>CiU y PNV se oponen al texto al considerar que invade competencias autonómicas</h2> <div class="firma"> CH. NOGUEIRA / E. DE BENITO - Madrid </div> <div class="ruta"> EL PAÍS - Sociedad - 26-09-2006 </div> <div class="noticia_modulos_derecha"> <div class="despiece"> <p><img src="http://www.elpais.es/images/flechad.gif" align="top" /> <a href="http://www.elpais.es/articulo/sociedad/socialistas/logran/respaldo/PP/Congreso/Ley/Dependencia/elpporsoc/20060926elpepisoc_9/Tes/#DESPIECE_1" class="a11r003">LOS EJES DE LA LEY</a></p> </div> </div> <p>Acuerdo pese a las discrepancias. El Partido Popular y el PSOE alcanzaron ayer un pacto que garantiza un amplio respaldo al proyecto de Ley de Dependencia, que está previsto votar el jueves en el pleno del Congreso. El acuerdo se alcanzó después de que se concretaran aspectos de financiación (con copago por los usuarios incluido) y la atención a los menores de tres años. ERC, IV, BNG, CC y CHA también apoyan el proyecto. En cambio, CiU y PNV se oponen porque, en su opinión, vulnera las competencias autonómicas. EA y Nafarroa Bai no se pronunciaron.</p> <p>"Queremos que esta ley, presentada como una ley de izquierdas, sea una ley de todos. No sé si el Gobierno se lo merecía, pero las personas dependientes, sí", afirmó ayer Miguel Barrachina, uno de los dos ponentes del PP para el proyecto de Ley de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las Personas Dependientes (Ley de Dependencia). Poco antes había quedado aprobado el dictamen de la ponencia en la Comisión de Trabajo y Asuntos Sociales.</p> <p>Está previsto que la ley se vote en el Pleno del Congreso el jueves, para pasar luego al Senado. El Gobierno pretende que la norma, que establecerá el derecho de las personas que no se valen por sí mismas a recibir atención pública, entre en vigor en enero. Su aplicación será gradual, y comenzará por "los grandes dependientes, seguidos de los moderados y los leves", explicó la portavoz del PSOE, Marisol Pérez, quien presentó el acuerdo a la prensa junto a la portavoz de IV, Carme García, y el de ERC, Joan Tardá. En total, un 3% de la población podrá beneficiarse de la norma cuando se implante totalmente.</p> <p>El PP había presentado "143 enmiendas a una ley con 47 artículos", señaló Barrachina. "Se nos han aceptado 55 de forma total o parcial". La secretaria de Políticas Sociales del PP, Ana Pastor, y Barrachina destacaron entre los cambios "el establecimiento de un sistema de financiación con criterios de objetivos". La ley será cofinanciada por el Gobierno central y comunidades autónomas a partes iguales, más la aportación de los beneficiarios en función de su renta y patrimonio.</p> <p>También se aclaran los mecanismos de acceso de las personas con discapacidad psíquica y de los menores de tres años. "No es un proyecto perfecto, pero se acerca más a lo que queremos", dijo Pastor, para quien el modelo debe ser el de la sanidad pública, con derecho universal, un Consejo Interterritorial en el que el Gobierno no tenga mayoría, una cartera de servicios mínimos pactada e incluso un Fondo de Cohesión que pague la atención a desplazados.</p> <p>El PP no ha logrado otros objetivos, como la gratuidad de la atención a las personas con gran dependencia, aunque éstas tendrán preferencia para recibir cuidados. Junto a la ley contra la violencia de género, ésta es la única ley social acordada por el PSOE y el PP esta legislatura.</p> <p>PNV y CiU no criticaron tanto el fondo de la ley (que se atienda a las personas dependientes) como su engranaje legal. La atención social es "competencia exclusiva de las comunidades", dijo el portavoz de CiU, Carles Campuzano, por lo que la ley "es inconstitucional". Campuzano admitió que su partido no podía, de momento, recurrirla porque no tiene 50 diputados en las Cortes y el Parlamento catalán está disuelto. Aparte de la invasión de competencias, el portavoz del PNV, Emilio Olabarria, criticó que la atención "no es universal [el acceso depende de unos baremos], pública [los servicios se contratarán con instituciones privadas], ni gratuita [habrá copago]".</p> <p class="ladillo_titulo">LOS EJES DE LA LEY</p><a name="DESPIECE_1"></a> <div class="ladillo_cerrado"><p>- Afectará a 1,1 millones de personas, la mayoría mayores de 65 años.</p><p>- El Gobierno central y las comunidades aportarán 12.638 millones de euros en nueve años.</p><p>- Los usuarios abonarán parte de la atención en función de su situación económica.</p><p>- 300.000 cuidadores recibirán un sueldo.</p></div>Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1158872397024892312006-09-21T22:57:00.000+02:002006-09-21T22:59:57.036+02:00Proclama Feafes día mundial salut mental 2006<div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">PROCLAMA DEL DÍA MUNDIAL DE LA SALUD MENTAL 2006</span><br /></div><br />CONSIDERANDO que la Federación Mundial para la Salud Mental ha designado la prevención del suicidio como el<br />tema principal del Día Mundial de la Salud Mental 2006, FEAFES ha adoptado el siguiente lema “ENFERMEDAD<br />MENTAL Y SUICIDIO: Prevención / Concienciación para reducir los riesgos”.<br />- Aproximadamente 1.000.000 de personas mueren por suicidio cada año -una muerte cada 40 segundos-,<br />- 450 millones de personas en todo el mundo se ven afectadas por problemas de salud mental en algún momento<br />de su vida,<br />- Los trastornos de salud mental están relacionados con más del 90 % de los casos de suicidio,<br />- El estigma relacionado con la enfermedad mental y el comportamiento suicida actúan en contra de la prevención y<br />la intervención temprana, y sitúa a las personas en el riesgo de cometer suicidio, y por tanto, impide que busquen<br />ayuda para salvar su vida,<br />- Se debe impulsar la reducción de la incidencia de las enfermedades mentales y del riesgo de suicidio<br />POR LO TANTO, yo, ________________________, animo a todos los ciudadanos de<br />_________________________ a unirse en los esfuerzos de todo el año para:<br />* Concienciar que las enfermedades mentales y el suicidio son problemas mayores de salud, a nivel local, nacional<br />y mundial, que afectan al bienestar de individuos, familias, comunidades y naciones.<br />* Sensibilizar a la sociedad y difundir información sobre los factores de riesgo y las señales de alerta que se<br />relacionan con la enfermedad mental y el suicidio.<br />* Impulsar el desarrollo de estrategias para reducir el estigma y la discriminación de las personas con enfermedad<br />mental y sus familias.<br />* Promover la adopción de políticas y la financiación necesaria para desarrollar actividades de prevención,<br />intervención y tratamiento efectivas en la reducción tanto del riesgo como de los intentos de suicidio.<br />* Promover la disponibilidad y el acceso a servicios de diagnóstico, intervención y tratamiento de la enfermedad<br />mental.<br />* Promover y apoyar programas de investigación y educación para reducir el riesgo de suicidio en la población<br />general y entre las personas que padecen una enfermedad mental.<br />Insto a todos mis conciudadanos a que participen en las actividades planificadas para la celebración del Día<br />Mundial de la Salud Mental, 10 de octubre de 2006.Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1158531826568588932006-09-18T00:22:00.000+02:002006-09-18T00:23:46.573+02:00Pla Director - resum de mancances actualsAlgunes característiques concretes de la situació actual que impacten<br />negativament en la provisió de serveis són:<br /><br />· El programa mínim de col·laboració entre l’APS i l’especialitzada és<br />insuficient per millorar la detecció i la resolució dels problemes de salut<br />mental i addiccions.<br />· Hi ha una excessiva demanda en l’atenció especialitzada d’adults, alhora<br />que, per la limitació de recursos i el model assistencial actual, existeixen<br />barreres d’entrada en algunes franges d’edat de l’etapa infantil i en<br />persones grans.<br />· El diagnòstic de dependència a substàncies actua com a impediment per a<br />l’accés de persones amb trastorn mental a alguns serveis de psiquiatria.<br />L’atenció a adolescents amb problemàtica addictiva és molt baixa.<br />· Els centres d’atenció a les drogodependències no tenen actualitzada la<br />cartera de serveis en relació a les necessitats emergents.<br />· Poca definició de la cartera de serveis especialitzada i oferta molt<br />enfocada als tractaments psicofarmacològics, degut en part al poc temps<br />de professional. L’atenció psicològica i d’infermeria és molt baixa en el<br />conjunt de l’oferta.<br />· Poca especialització en relació als diferents problemes de salut.<br />· Variabilitat clínica important i poca mesura de resultats.<br />· Malgrat les prioritzacions fetes, les persones amb TMG i TMS reben una<br />atenció poc activa i poc intensiva. La resposta dels serveis a situacions<br />crítiques és insuficient i poc àgil. Poca atenció domiciliària i manca de<br />cobertura dels programes de gestió de casos.<br />· Les famílies tenen necessitats de suport poc ateses.<br />· La rehabilitació comunitària és desigual i se centra en gran part en els<br />models de centre de dia.<br />Pla Director de Salut Mental i Addiccions 163<br />· Oferta assistencial dels hospitals de dia poc definida, i poca homogeneïtat<br />sobre intervencions i processos assistencials.<br />· Existeix saturació en molts serveis hospitalaris, tant per nens i joves com<br />d’adults, i manca reordenació en alguns territoris. Els serveis de subaguts<br />i de llarga estada, així com els de psicogeriatria no responen<br />adequadament a les necessitats dels pacients més greus, i la reconversió<br />d’aquests llits no s’ha acabat de fer.<br />· Manquen recursos residencials per a adolescents amb trastorns mentals i<br />riscos greus associats.<br />· L’oferta de serveis socials, educatius especials i ocupacional-laborals és<br />insuficient, i els models actuals necessiten ser revisats.<br />· Les polítiques interdepartamentals i la gestió integral de serveis presenten<br />greus dificultats.<br /><br />En definitiva, els serveis actuals no poden, ni pel model d’atenció en el que es<br />basen, ni per la insuficiència de recursos que representen, afrontar amb<br />garanties tota la complexitat dels trastorns mentals i les addiccions presents en<br />la nostra societat.Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1158527655798289652006-09-17T23:12:00.000+02:002006-09-17T23:14:15.810+02:00Emisió a Telenoticies migdia de TV3 sobre la llei de dependència<a href="http://www.tvcatalunya.com/pvideo/AC_bbd_alternate.jsp?ID=212513740&amp;CAT_ID=tvcat">Notocia </a>que comenta el fet que els discapacitats intel.lectuals corren el risc de no quedar coberts per la llei de dependènciaXavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1158520472301664342006-09-17T21:13:00.000+02:002006-09-17T21:18:39.586+02:00Nou progama a EEUU per comunicar la realitat de la depressió<span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >Podeu veure-hi <a href="http://www.depressionisreal.org/depression-ad-campaign.html">l'anunci de TV i de radio</a> que està força bé.<br /><br /></span><span style="color: rgb(175, 0, 0);font-family:Arial;font-size:78%;" ><br />NMHA</span> News Release<br /><p><strong><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >September 14, 2006</span></strong></p> <p> </p> <p> </p> <center><strong><span style=";font-family:Arial;font-size:78%;" >Diverse New Coalition Launches Education Campaign<br />To Counter Misconceptions About Depression </span></strong><br /><span style=";font-family:Arial;font-size:78%;" ><em></em></span><br /><p> </p> </center><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" ><strong>Contact:</strong><br />Heather Cobb at 703-797-2588 or <a href="mailto:hcobb@nmha.org" target="_blank" onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)">hcobb@nmha.org</a></span> <p> </p> <center></center> <p> </p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" ><strong>WASHINGTON, D.C.</strong>—Frustrated and concerned by popular misconceptions that trivialize depression as “just the blues” or dismiss it entirely as an “imaginary disease,” seven prominent physician, patient and civic nonprofit organizations have joined together to launch a public education campaign to tell Americans the truth about depression. The Depression Is Real Coalition seeks to educate Americans that depression is a serious, debilitating disease that can be fatal if left untreated and to provide hope for recovery to the nearly 19 million Americans who suffer from depression each year. </span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >The Depression Is Real public education campaign is sponsored by The American Psychiatric Foundation (a philanthropic and educational subsidiary of the American Psychiatric Association), the Depression and Bipolar Support Alliance, the League of United Latin American Citizens, the National Alliance on Mental Illness, the National Medical Association, the National Mental Health Association and the National Urban League and is made possible through the support of Wyeth. </span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >“Our research shows that many Americans don't realize that depression is a biologically-based disease:mdash;in fact, a third of all Americans believe that mental illnesses like depression are caused by emotional or personal weaknesses, and almost that number think they are caused by old age alone,” said Altha J. Stewart, MD, President of the American Psychiatric Foundation. “We believe we have a responsibility to tell the public the truth about depression—one based on scientific evidence and clinical research, not made-up ‘facts’ or wishful thinking.”</span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >The Depression is Real Coalition believes that those in the popular culture who label depression a “myth” and deny that medical or other treatments are necessary for recovery do real harm to depression sufferers. Indisputable scientific evidence shows depression to be a biologically-based disease that destroys the connections between brain cells and can affect every aspect of a person's health. Science and medical research have also proven that people can and do recover from depression through appropriate treatment. </span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >“Trivializing depression as a passing mood or, worse, an imaginary illness can discourage those who need treatment from seeking help,” said Sue Bergeson, President of the Depression and Bipolar Support Alliance. “That's not just counterproductive—it's downright dangerous because depression is the principal cause of suicide worldwide, killing more people than homicides and terrorism combined,” she said. “This campaign is critical because more education and awareness can help deter needless deaths and the years of suffering that precedes them,” she added. </span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >The Depression Is Real campaign consists of television, radio and print public service announcements (PSAs), print and radio advertisements, a Web site (<a href="http://www.depressionisreal.org/" target="_blank" onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)">www.DepressionIsReal.org</a>), and other educational activities. The print and radio ads are science-based and feature Dr. Paul Greengard, winner of the 2000 Nobel Prize in Physiology/Medicine and an expert in brain function and the mechanisms of depression. Starting Friday, print ads will run in public policy publications inside-the-Beltway and in key national dailies including <em>USA Today</em> and <em>The New York Times</em>, as well as in Black Enterprise and Hispanic Business magazines. Radio ads will also air inside-the-Beltway. The PSAs, produced in English and Spanish, will be distributed nationwide beginning in October. </span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >The Coalition hopes that its public education campaign will help alleviate stigma by increasing awareness of depression, its causes and the wide range of available treatments. </span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >“If you fear losing your job or reputation because of depression, you'll be less likely to seek out treatment that can help you get better,” said Michael J. Fitzpatrick, Executive Director, National Alliance on Mental Illness. “NAMI joined this effort to educate the American people that depression is not shameful, it's not the fault of the person who is depressed, and most important of all—there is hope for recovery because effective treatments exist.” </span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >The Depression Is Real Coalition is particularly concerned that depression is not widely recognized or taken seriously enough in the African-American and Latino communities, which are already underserved in many areas of health care. </span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >“African Americans are disproportionately underserved in health care, and one reason why they suffer needlessly from depression is because only 53 percent of them have adequate health insurance, compared to whites,” said Sandra Goodridge, Director of Health and Quality of Life for the National Urban League. “We must eliminate this disparity while helping African Americans overcome the social stigma that prevents them from seeking treatment, such as fear of being viewed as insane or spiritually flawed.” </span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >“Educating the African American community that depression is a medical illness is critical because 63 percent of our community believe that depression is a personal weakness, while only 31 percent believe it is a health problem,” said Rahn Bailey, MD, Chair of the Psychiatry Section of the National Medical Association. “Trivializing depression can have fatal consequences and exacerbate life-threatening diseases like heart disease and diabetes, which are especially prevalent in the African American community.”</span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >Barriers also exist in the Latino community that prevent people from seeking treatment for mental illnesses like depression. “An expectation of self-reliance is deeply embedded in Latino culture, reducing our community’s willingness to seek help for mental illnesses like depression,” said Brent A. Wilkes, National Executive Director, The League of United Latin American Citizens (LULAC). “There is also an enormous stigma associated with going to a psychiatrist or psychologist in the Latino community. We hope that in educating the Latino community that depression is an illness just like any other will increase their willingness to seek treatment for depression by reducing the stigma. And the value of that just cannot be overstated.” </span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >Members of the Coalition also cited the lack of health care reimbursement parity for mental health treatments as another way that society has trivialized mental illness, including depression. “Depression is a real, biological disease—and recovery is difficult if not impossible without the means to pay for proper treatment,” said David Shern, Ph.D., President, National Mental Health Association. “Mental disorders like depression require the same insurance coverage as other physical illnesses—because to provide otherwise is to trivialize diseases of the brain,” he added. </span></p> <p><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" >For more information about depression and the coalition members, and to see elements of the Depression Is Real public education campaign, visit <a href="http://www.depressionisreal.org/" target="_blank" onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)">www.DepressionIsReal.org</a>. </span></p>Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1158366033869099532006-09-16T02:18:00.000+02:002006-09-16T02:20:33.870+02:00Pla Director - Factors criticsEntre els factors crítics identificats en el Pla cal desctacar-ne (pàgina 142):<br /><br />- Inclusió de l'atenció a les persones amb transtorns mentals en els projectes demostratius del programa d'atenció a la dependència<br />- Inclusió de la salut mental i les addicccions en els projectes de pagament capitatiuXavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1158365700847866572006-09-16T02:11:00.000+02:002006-09-16T02:15:00.856+02:00Pla Director - Governs territorials de salut - Prioritat a la salut mentalEn el Pla Director s'explicita que els Governs Territorial de Salut han de donar prioritat a la salut mental. També s'hi haurien d'incloure temes socials i laborals.<br /><br />En concret en la pàgina 139 s'apunta:<br /><br />La nova organització del sistema sanitari a través dels governs territorials de<br />salut implica un compromís d’acció comunitària que ha d’incloure la salut mental<br />i les addiccions en tota la seva amplitud, <span style="font-weight: bold;">com una qüestió prioritària</span>. Les entitats<br />proveïdores han de tenir un paper clau en aquest procés.<br />Objectiu operatiu 2.1 Implicació en el Pla Director dels Governs<br />territorials de Salut (GTS).<br />Projectes a elaborar o implementar:<br />§ Implicar les autoritats locals i la xarxa comunitària (programa<br />d’acció integral comunitari).<br />§ Proposar la creació del Comitè territorial de gestió de casos, amb<br />presència de l’administració sanitària, que garanteixi el criteri de<br />funció i responsabilitat de cada servei o competència (<span style="font-weight: bold;">inclosos els</span><br /><span style="font-weight: bold;">serveis socials i laborals</span>), així com la continuïtat de l’atenció.Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1158343449195090862006-09-15T19:57:00.000+02:002006-09-15T20:04:28.203+02:00El Pla Director i la participació activa de les organitzacions de familiars i usuarisEn la pàgina 127 del Pla Director de Salut Mental i Addiccions s'inclou un punt <span style="color: rgb(51, 102, 255);">(veure en blau)</span> que ens ha de permetre canviar el model de relació amb l'Administració:<br /><br />Objectiu operatiu 2.1 Assegurar la participació dels usuaris: pacients,<br />famílies, comunitat.<br />Projectes a elaborar o implementar:<br />§ Implicació en el procés terapèutic de les persones amb patologia<br />greu (programes psicoeducatius)<br />§ <span style="color: rgb(51, 102, 255);">Definir i avançar en els espais de participació activa de les</span><br /><span style="color: rgb(51, 102, 255);">organitzacions de familiars i d’usuaris amb una perspectiva</span><br /><span style="color: rgb(51, 102, 255);">creixent d’empowerment en la planificació i execució dels serveis</span><br /><span style="color: rgb(51, 102, 255);">en el territori (<span style="font-weight: bold;">accés a la informació sobre qualitat, activitats,</span></span><br /><span style="color: rgb(51, 102, 255);"><span style="font-weight: bold;">indicadors dels serveis, i participació en plans de millora</span>).</span><br />§ Promoure la formació dels usuaris organitzats en aquells àmbits<br />que siguin necessaris per a la participació.<br /><span style="color: rgb(51, 102, 255);">§ Potenciar la participació dels afectats en els òrgans assessors a</span><br /><span style="color: rgb(51, 102, 255);">nivell central (Consell Assessor) i local (Consells de Salut).</span>Xavinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-14693084.post-1158339547595438892006-09-15T18:57:00.000+02:002006-09-17T01:49:50.850+02:00Conferència sobre salut mental i qualitat de vidaEl passat 21 de març de 2006 la Consellera Geli va fer una conferència sobre <a href="http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/confe8.pdf">Salut Mental i Qualitat de Vida</a>.<br /><br />Entre els comentaris destaquen els següents:<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Jordi Juan</span> - subdirector de la Vanguardia<br /><br />Estàvem en la típica campanya seguint els<br />candidats, i l’expresident Pujol parlava del programa de salut, de<br />sanitat, de Convergència (estem parlant de la seva darrera campanya<br />electoral). El llavors president, ja us ho podeu imaginar,<br />anava enumerant les coses que havia de fer, les coses que havien<br />fet, etc. i, de cop i volta, quan va veure que havia de parlar del<br />programa de salut mental, es va quedar quiet, va parar, es va<br />treure la ulleres, va deixar els papers, ens va mirar i va dir una<br />cosa que ens va deixar a tots els periodistes molt parats; perquè<br />no era normal que ho digués en campanya electoral. Ens va dir:<br />“En aquest tema, no ho hem fet bé”. Tots ens vam quedar molt<br />sorpresos. I va insistir: “Aquest és un tema en què crec que no ho<br />hem fet bé”, i es va quedar així, reiterant molt aquesta idea. I no<br />sé si va ser aquest dia o un altre, en què va dir la seva popular<br />frase que la salut mental era la Ventafocs de la sanitat pública<br />catalana perquè, amb tot el seu interès i totes les ganes que tenia<br />de resoldre aquest problema, s’havia adonat que havien passat<br />els anys i que continuava present sense solucions.<br /><br />Parlàvem fa un moment, abans d’entrar, de<br />les persones que no volen, quan fan la baixa laboral, donar a<br />conèixer que tenen un problema de depressió, de persones que<br />l’amaguen. Hem de començar a parlar de la salut mental com si<br />fos qualsevol altra malaltia que hi hagués al país i abordar-ho. I,<br />sobretot, el que és més important: hem de tenir les inversions per<br />resoldre-ho. Hi ha algunes dades que explicarà la consellera, que<br />m’han cridat molt l’atenció: són les referides al tema de la despesa<br />sanitària. Penseu que de tots els diners que el Govern destina<br />-tots els que té- a matèries de salut, el 23% es dedica únicament<br />i exclusivament a medicaments. Aquest és un percentatge<br />que em sembla excessiu, molt gran. Però és que, en matèria<br />de salut mental exclusivament, la despesa és del 40%. Què està<br />passant aquí? És que aquest tema només se soluciona donant<br />pastilles? Què hi falta? Teràpia? Què passa aquí? Aquest serà un<br />dels aspectes que suposo que aquest Pla ajudarà a reduir i a<br />millorar.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Fernando Lamata</span> - psiquiatra i vicepresident primer de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa<br /><br />Pero, además, por su<br />peculiaridad, afecta a la capacidad de darte cuenta, a la percepción<br />y al razonamiento que haces a partir de esa percepción y, por<br />lo tanto, a las memorias que empiezas a grabar (porque esas personas<br />están grabando las dos realidades y se acuerdan de distinllibret<br />14 15<br />tas cuestiones, evocan esos problemas que tuvieron y les cuesta,<br />cuando hay una crisis, diferenciarlos); esa dificultad de darse<br />cuenta hace que no puedas defenderte. El porqué la enfermedad<br />mental ha sido tan poco atendida muchas veces es porque la<br />enfermedad mental no podía expresarse, no podía defenderse, no<br />podía argumentarse, como con otro tipo de pacientes. Y las familias<br />no podían, en principio, entender lo que pasaba y, desde<br />luego, tampoco muchas veces podían defender esa situación. Los<br />profesionales hemos culpabilizado a las familias durante muchos<br />años y, por lo tanto, ha sido muy difícil el diálogo y ha sido complejo<br />ese abordaje.<br /><br />el Decreto de prestaciones de 1995 reconoce la<br />prestación de la salud mental, de la atención a la enfermedad<br />mental y de la promoción de la salud mental como una prestación<br />de la Seguridad Social, una gran batalla que tuvimos porque siempre<br />era de la beneficencia y de las diputaciones. Por fin, en el año<br />1995, pasa a ser de la Seguridad Social<br /><br />Queríamos superar el manicomio y, por lo tanto, de aquellas aproximadamente<br />50.000 camas psiquiátricas que había en España en<br />1979-80, pasamos a 16.000. Hubo una bajada muy fuerte. Y<br />muchos de estos pacientes se fueron a la calle, es decir, a sus<br />familias, con una carga enorme. Por lo tanto, ahí quedó pendiente<br />lo que también definíamos en la reforma, pero que no llegamos<br />a hacer: los dispositivos en el tejido social (centros de rehabilitación,<br />centros de día, etc.). Todo ese dispositivo faltó. Ahí quedó un<br />reto y pienso que hubo un estancamiento, en un momento determinado,<br />en todo ese proceso de reforma, que otros liderazgos y<br />otras instituciones empezaron a intentar resolver y a darle respuesta.<br />Aquí han tenido un papel importante, sin duda, las familias y<br />las asociaciones de familias, y también lo han tenido los profesionales.<br />De esa reflexión, yo creo que empieza un segundo esfuerzo<br />que se concreta en documentos como el que hoy se va a presentar,<br />de manera muy clara y muy completa.<br /><br />“No esperem el blat sense haver sembrat, no esperem que l’arbre<br />doni fruit sense poda’l, l’hem de treballar, l’hem d’anar regant, encara<br />que l'ossada ens faci mal”. Hay que trabajar.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Marina Geli<br /><br /></span>Aquest és un element<br />que no només s'ha de treballar des del punt de vista sanitari,<br />sinó també en la societat, des de molta humilitat, perquè,<br />és clar, per les xifres, és evident que tots podem tenir al llarg de<br />la nostra vida algun trastorn mental i el tindrem la major part<br />dels qui estem aquí: de cada 100 persones, 20 i escaig en tindrem.<br />Per tant, val més, des de la humilitat i, fins i tot, des de<br />l’egoisme, que pensem que hem de parlar per a nosaltres mateixos,<br />perquè aquesta és la realitat.<br /><br />Quan analitzem què passa a Catalunya amb la prevalença durant<br />la vida i al llarg dels últims dos mesos, de qualsevol tipus de<br />trastorn de salut mental (i comparem Europa, Espanya i<br />Catalunya), aquestes són les dades: al llarg de la vida, el 27%<br />de les dones i el 20% dels homes de Catalunya tenen possibilitats<br />de tenir un trastorn mental. En els 12 últims mesos, el 14%<br />en dones i el 7% en homes.<br /><br />l'ansietat, els trastorns<br />depressius i els trastorns mentals, en general, són les primeres<br />causes de dies de treball perduts. Hi ha molta invisibilitat<br />i, fins i tot, dubtes en relació amb els seus diagnòstics. És veritat<br />que, segurament, en alguns casos aquests diagnòstics n’amaguen<br />d’altres, per por que se sàpiguen.En això també puc dir, exactament<br />igual, que ha d'entrar amb força la prevenció de les addiccions i<br />el seu diagnòsitc precoç en el camp de la salut laboral, com un<br />element importantíssim de valor afegit que s'ha d'incorporar a la<br />nova cultura de prevenció de riscos i salut laboral en l'àmbit<br />empresarial.<br /><br />A més,<br />quan mirem l’hospitalització en els hospitals d’aguts, quan<br />ingressen gent gran per qualsevol altra malaltia, infravalorem els<br />trastorns mentals de la senilitat. És evident. Aquest és un dels<br />altres punts febles del sistema sanitari. No tenim prou consciència<br />que aquest és un dels temes que l'envelliment comporta i cal<br />un reforçament de les etapes finals de la vida, amb relació al<br />diagnòstic i al tractament de la malaltia o dels trastorns mentals.<br /><br />La demanda està creixent en totes les edats; però, especialment,<br />també en les dones d'edat mitjana i més gran, i en els nois joves.<br />Els diagnòstics més prevalents en els centres de salut mental<br />d'adults i en els infantojuvenils són aquests: els trastorns adaptatius<br />hi configuren un alt percentatge i són força importants els<br />trastorns neuròtics en adults (depressions, psicosi afectiva).<br /><br />Com podem veure, l’alcohol continua sent la primera<br />droga. En parlem molt menys que d’altres drogues, molt menys,<br />i aquest és un dels temes que ens ha de fer rumiar, perquè a allò<br />que és més prevalent i més freqüent, si està socialitzat, no li<br />donem tanta rellevància. En canvi, i sense treure’n la importància,<br />altres drogues de menys consum continuen omplint els mitjans<br />de comunicació. Però hi insisteixo: sense treure’n la importància,<br />van per aquest ordre.<br /><br />Catalunya continua tenint el<br />nombre de llits de llarga estada més alt d’Espanya. Després ho<br />veurem en un quadre comparatiu. No sé si és bo o dolent, però<br />és així. Per tant, com que hem de treballar en el present i hem<br />de dissenyar el futur, aquesta és la realitat que abordem. Dintre<br />d’aquestes 2.897 places hi ha tres blocs: 1) un gran sector psicogeriàtric,<br />de persones grans que fa 30 anys que estan en situacions<br />psiquiàtriques i que, en realitat, necessitarien un recurs de<br />residència geriàtrica amb algun suport, perquè són persones<br />amb deteriorament; 2) un altre gran sector són els malalts mentals<br />amb discapacitat, en els quals prima més la discapacitat<br />que la malaltia mental, i 3) els malalts crònics "purs", que van<br />ingressar per un temps indefinit. Per tant, això és el que tenim<br />avui en la llarga estada.<br />Amb un toc de realisme, he dit que no tancarem els hospitals<br />psiquiàtrics de llarga estada fins que no en tinguem una alternativa.<br />I ja l’anem dissenyant i ho anem fent sense aturar-nos.<br />D’aquí al 2015 hauríem d'aconseguir que no ingressessin nous<br />pacients en la xarxa de llarga estada i, sobretot, una alternativa<br />de vida per a aquestes persones que han fet dels grans hospitals<br />psiquiàtrics la seva casa (que és la realitat quan s’hi fa una visita)<br /><br />El nostre model té dos elements diferencials: Catalunya és la<br />comunitat que disposa de més recursos comunitaris, de més llits<br />d’aguts i de subaguts; però, alhora, hi conserva una llarga estada<br />molt important. Això, si ho apliquéssim ara al 2005, encara<br />seria més gran, perquè l’increment de la xarxa comunitària ha<br />estat molt important. Per això, apostem per un model comunitari,<br />tenint en compte que hem de resoldre aquesta part de llarga<br />estada, que no és fàcil de solucionar; tanmateix, li estem trollibret<br />22 23<br />bant els mecanismes i no tan sols per a aquestes persones, sinó<br />per poder capgirar els espais tancats monogràfics que tenim en<br />els hospitals psiquiàtrics.<br /><br />És a dir, del pressupost del Departament de<br />Salut, el 9,4% correspon a salut mental (aquí s’inclouen la<br />demència i les toxicomanies). Per tant, no és una xifra petita. Els<br />canvis de prioritats han d’augmentar, per descomptat; però,<br />sobretot, s’han de revisar internament.<br /><br />I també hem<br />de tenir la certesa que aquest 40% de despesa en farmàcia és<br />excessiu i que cal remeiar-ho. Podríem pressuposar, com a hipòtesi,<br />que sí que ho és, especialment, en alguns grups terapèutics.<br />També s’ha de dir que encara hi ha un infradiagnòstic de<br />trastorns mentals i, per tant, cal tenir molta prudència, al costat<br />d’un hiperdiagnòstic de trastorns mentals que no ho són. Amb<br />rigor, aquest és un objectiu per al 2006. Estem convençuts, i es<br />veurà quan parli de grups terapèutics, que hi ha una prescripció<br />d’antidepressius o d’ansiolítics excessiva. Però també sabem que<br />hi ha persones no diagnosticades que requeririen fàrmacs.<br /><br />va haverhi<br />un creixement molt important de prescripció fins al 1994-95<br />i aquests dos últims anys s’està frenant. I això no té res a veure<br />amb aquesta consellera, ha sigut casual, perquè no és cert que<br />tinguem una guia protocol·litzada per a tothom. Simplement,<br />potser és que hem arribat a tocar sostre. Però ara voldria exposar<br />un element de canvi important: si pensem que només amb<br />les guies canviarem això, no és veritat. Hi ha una part de<br />pacients, especialment els qui prenen psicofàrmacs, amb trastorns<br />mentals severs; hi ha la percepció del ciutadà de si té o no<br />un trastorn mental i si pensa que el medicament li resoldrà<br />aquells problemes, que potser no els resol, però ell pensa que sí,<br />especialment amb antidepressius, ansiolítics (tranquilitzant per eliminar els simptomes de l'ansietat) o hipnòtics (indueixen el son), o que<br />és més fàcil el fàrmac que canviar determinades coses o possibilitar<br />que la teva vida canviï. Per tant, hem de treballar amb la<br />comunitat perquè, si no, estem imposant als nostres prescriptors<br />metges un debat dur amb els seus pacients. I això és cada dia,<br />perquè hi ha hagut un canvi clar -no sols en aquests fàrmacsd’anar<br />directament al ciutadà, perquè estem en una societat de<br />consum.<br /><br />El model està decidit i és comunitari, i això s'ha d'expressar cada<br />any quan es canvia el pressupost. Al 1990, es gastava el 75%<br />en atenció hospitalària i el 24% en atenció comunitària. Al<br />2005, el 58% és atenció hospitalària, i l'altra un 42%. Aquest<br />any, si féssim el mateix, seria ja el 60% - 40%. I així, progressivament,<br />hem d'anar apostant per un model comunitari. Amb<br />un escenari, d'aquí al 2011, 2012 o 2015, on s'hagi resolt la<br />llarga estada, enquistada, amb solucions comunitàries i no<br />havent introduït al sistema més crònics de llarga estada, haurem<br />pogut capgirar el model, reflectit en un pressupost (perquè el<br />pressupost és la radiografia més clara de l'objectivitat, no n’hi ha<br />cap més). Per tant, aquest és un objectiu molt evident en aquest<br />model. I això també vol dir apostar per pisos amb suport, per<br />residències, per atenció domiciliària, per suport a les famílies,<br />per altres qüestions. Perquè si no, ens podria passar que, si fem<br />negació de la necessitat de substitució a la llar, els abocaríem (i<br />quan analitzem alguns dels programes, això passa en molts països)<br />al grup dels sense sostre, on hi ha molts malalts mentals.<br /><br />Quins són els aspectes que es poden millorar, que hem començat<br />aquests dos anys i que els hem de continuar en els propers<br />(dos anys i vuit anys)?:<br />- Poca activitat, almenys avaluada, de promoció i de prevenció<br />de salut mental.<br />- Infrarepresentació de la població de la petita infància i de les<br />persones grans.<br />- Baix nivell de resolució per a l'alta massificació que tenen els<br />centres de salut, en patologies de menys complexitat.<br />- Saturació dels serveis especialitzats en relació amb una<br />demanda, que la fan poc accessible, poc intensiva per a la gran<br />demanda i, de vegades, excessivament de resposta reactiva i poc<br />orientada per a l'allau de demanda a les patologies severes i<br />greus.<br />- Dificultats (ens ho hem de dir) en el continu assistencial.<br />- Poca intensitat en el suport a les famílies (no dic que no n'hi<br />hagi, dic "poca intensitat").<br />- Moltes dificultats, però s'està treballant cada vegada més (crec<br />que els professionals i proveïdors així ho veuen) en un model de<br />treball, de necessitat conjunta de treballar a la xarxa de salut<br />mental i drogodependències.<br />- Poca rellevància, en el nostre sistema de salut, en la psicologia<br />clínica i la infermeria psiquiàtrica, on el camí per recórrer és<br />molt llarg i ens toca finalitzar-lo i posar data de caducitat a la<br />reconversió psiquiàtrica.<br /><br />Coexisteixen, a més, el paper dels centres de salut generalistes,<br />el de les xarxes de salut mental especialitzada, el dels hospitals<br />d'aguts generalistes que també tenen psiquiatria i el dels hospitals<br />monogràfics. Això ho podríem viure en negatiu; ja que ara<br />ho hem de viure com una oportunitat, amb la mirada posada en<br />el fet que els hospitals monogràfics van deixant de ser-ho i així<br />serà. Un cas molt clar és el de Salt, que està acabant aquest<br />procés. Es va fer un hospital d'aguts generalista a dintre de l'anterior<br />i les urgències psiquiàtriques entren per la mateixa porta<br />que les dels aguts.<br /><br />- promoure la salut mental i prevenir els trastorns mentals i les<br />addiccions<br />- millorar-ne l'atenció<br />- orientar els serveis cap a les necessitats reals dels usuaris i les<br />persones malaltes<br />- incrementar la satisfacció dels professionals<br />- tenir un compromís envers els drets humans, escoltant els<br />afectats<br />- impulsar l'organització per tal d'integrar tota la xarxa<br />- millorar els sistemes de gestió amb la implicació de tots els<br />equips<br />- millorar el sistema docent de postgrau, la recerca, l'epidemiologia,<br />la valoració i la cooperació internacional, com en els altres<br />sectors<br />- garantir el lideratge del Pla i la gestió del canvi.<br /><br />Quins són els principals àmbits d'actuació? Tots els propis dels<br />sistema de salut de Catalunya:<br /><ul><li>salut pública, </li><li>assistència a la dependència, </li><li>recerca, </li><li>docència i cooperació. </li></ul><br /><span style="font-weight: bold;">En salut pública</span><br />hem bastit alguns projectes importants per a nosaltres, que ja<br />han començat a caminar: p.ex. el programa Salut i escola.<br />L'àmbit educatiu i el del lleure són els més importants per fer<br />promoció de la salut mental i efectuar un diagnòstic precoç del<br />trastorn mental. El programa Salut i escola (fet entre el<br />Departament d'Educació i el de Salut) intenta dur a terme els<br />seus tres eixos: salut sexual i afectiva, salut mental i addiccions,<br />salut alimentària i activitat física. Es fa a través de la consulta<br />oberta confidencial de la infermeria formada i ha valgut la pena<br />prendre aquesta decisió, perquè comencem a tenir alguns resultats<br />que, amb els anys, acabaran demostrant que ja diagnostiquem<br />més precoçment trastorns mentals que abans; deixant que<br />arribessin a la xarxa, hi arribaven massa tard.<br /><br />Fem exactament igual<br />quan incorporem els elements de capacitació dels nostres professionals<br />per fer detecció precoç -com abans millor- de trastorns<br />mentals infantils, al Programa de seguiment del nen sa; o al<br />Programa europeu de prevenció del suïcidi, al qual estem adherits;<br />o al Programa IMPHA per a la implementació de mesures<br />per a la prevenció de la salut mental, en algunes altres ciutats<br />de la resta d'Europa; en la campanya de sensibilització contra<br />l'estigma de la malaltia mental; en el reforçament i la revisió de<br />programes comunitaris sobre drogodependències, i en una guia<br />d'activitats preventives de salut mental per a persones grans i<br />una altra en l'àmbit laboral. Aquests són els programes concrets<br />de promoció i de prevenció en l'àmbit de la salut mental.<br /><br />En l'àmbit assistencial, cal preservar, capacitar i acompanyar els<br />centres generalistes perquè puguin descobrir i diagnosticar la<br />major part de trastorns mentals per resoldre'ls i poder destriar<br />28 29<br />també allò que ho és del que no ho és, amb la base d'augmentar<br />el nombre de professionals. En el rerefons de la prescripció<br />de molts psicofàrmacs, potser hi ha la falta de temps del metge<br />de família o del personal d’infermeria, de tenir un espai per<br />escoltar o de dir-li: "Torni demà, perquè potser això que té és<br />simplement una tristesa i no pas un trastorn depressiu".Per tant, no ens<br />enganyem: a mesura que anem millorant el temps del metge de<br />família i del personal d’infermeria, i que els anem dotant, quan<br />tenen dubtes, d'un consultor psiquiàtric i que introduïm -si calalgun<br />element d'intervenció psicològica, estarem portant la resolució<br />de molts trastorns mentals lleus de poca simptomatologia,<br />a l'àmbit de la primària, per tal de preservar l'especialitzada per<br />al trastorn mental sever o greu i per fer de consultor a la primària.<br />Llavors, és igual el que fem amb les altres patologies, no hi<br />busquem diferències.<br /><br />Cal avançar-hi més, perquè permeti l'atenció i la<br />detecció precoç dels trastorns psicòtics. És un objectiu molt evident<br />per estalviar-ne la cronicitat. No sé -i no sóc ningú per dirho-<br />si evitarem la cronicitat de l'esquizofrènia i de la psicosi;<br />però la cronicitat dels trastorns socials associats, segur que l’evitarem.<br />I aquest és un element molt important de salut, de responsabilitat<br />del Departament, no ho dic de la part social, que<br />també hi té responsabilitat, com a part del Govern. Aquest és un<br />element objectiu, dit per vostès i pels experts. Hem de diagnosticar<br />com més ràpidament millor els trastorns psicòtics en la primera<br />infància o en tota l'etapa de l'adolescència i en els adults,<br />i identificar aquells elements desencadenants de la psicosi, que<br />els coneixem. I aquí, també hi té a veure el consum de cocaïna<br />i d’altres drogues, com el de cànnabis, que comporten o fan<br />emergir trastorns psicòtics primaris o secundaris.<br /><br />Cal insistir a preservar la xarxa especialitzada per a les persones<br />amb trastorns mentals greus i severs, per augmentar la freqüentació<br />i la intensitat de la intervenció, i per potenciar l'atenció<br />domiciliària i la psicoeducativa a les famílies. Cal millorar l'oferta<br />psicoterapèutica en els centres especialitzats i garantir una<br />visió de gènere que no tenim, malgrat que és molt més prevalent.<br />Haurem d'introduir-hi l'aprenentatge, per veure com aquest<br />element de gènere acaba introduint diferències de comportament<br />en determinades patologies. I cal, per descomptat, potenciar<br />la rehabilitació i la inserció comunitària.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Estem treballant-hi i al 2006 presentarem el nou mapa sociosanitari</span><br /><span style="font-weight: bold;">i de salut mental de Catalunya</span>. És ara el moment de bastir<br />el mapa de recursos sociosanitaris. Quins han de ser els elements<br />funcionals d'integració amb base territorial? Per descomptat,<br />hem d'anar treballant vers la foto final d'una xarxa única de<br />salut mental i addiccions, amb espais separats d'intervenció i<br />amb espais comuns, quan calgui.<br /><br />De cara als adults, cal:<br />- Millorar l’atenció a les urgències domiciliàries psiquiàtriques.<br />Ja ho hem començat a fer a Barcelona i ho hem de continuar<br />fent i ho farem.<br />- Fer programes de suport individual i rehabilitació comunitària<br />desplegats per tot el territori.<br />- Crear plans de reordenació dels trastorns límits de la personalitat,<br />que és un element numèricament no gaire important, però,<br />en canvi, de gran incidència personal, familiar i social. Encara<br />que no siguin purament trastorns mentals, el seu comportament<br />acaba sent tan antisocial i tan desadaptatiu, que igualment arriben<br />a la xarxa massa tard. Són els trastorns del comportament<br />30 31<br />alimentari, les ludopaties i les socioaddiccions, que estan creixent,<br />com l'addicció a la xarxa i altres tipus d'addiccions noves<br />a la nostra cultura.<br />- Millorar l'atenció especialitzada a poblacions vulnerables:<br />estrangers, sense sostre, violència de gènere i discapacitats<br />intel·lectuals.<br />- Tenir una atenció especialitzada vers la dependència a la cocaïna,<br />pel seu comportament de patologia dual importantíssima.<br /><br />El mapa sanitari no tan sols parla d'espais físics; és un model.<br />Explicita i explicitarà aquest model que els he comentat. Sens<br />dubte, ha de garantir tots aquests elements que he esmentat fins<br />ara. Aquest sí que ha de ser ja el mapa que apareix com a conseqüència<br />del Pla integral de salut mental del Govern de la<br />Generalitat i que també ha de parlar d'aspectes laborals, de<br />benestar i d'altres coses.<br /><br />Hem volgut introduir, en l'àmbit de la dependència, alguns elements<br />especials. El programa de suport a la dependència dels<br />dos departaments (el de Benestar i Família i el de Salut) també<br />està pensat per als malalts mentals crònics. Per tant, en aquest<br />programa de camí conjunt cap a una única xarxa integrada per<br />a les persones amb dependència, hi estem treballant amb tres<br />elements importants. Hem agafat uns quants territoris de<br />Catalunya -els que són objecte del Pla- i hi hem de treballar un<br />model integrat i sanitari d'atenció a domicili, un model de gestió<br />integrada conjunta de serveis socials i sanitaris per a les persones<br />amb malaltia mental, i també el model de revisió de les persones<br />amb discapacitat intel·lectual i greus problemes de comportament,<br />perquè es pugui estendre per tot Catalunya. Hem<br />agafat aquests territoris per ser generalitzables, posteriorment.<br /><br />Hem de potenciar la recerca en salut mental, tant la bàsica i l'epidemiològica,<br />com la clínica. I, en aquest any 2006, el<br />Departament de Salut inclourà i crearà, a través d'una xarxa,<br />l'Institut de Neurociències de Catalunya, i entre aquestes, hem<br />d'acabar d'escriure i de potenciar la xarxa de recerca en salut<br />mental.<br /><br />Respecte al Pla integral d'atenció a les persones amb problemes<br />de salut mental, em comprometo davant de vostès (tot i que no<br />està tancat, però sí molt avançat) a treballar-lo amb tots els<br />altres departaments de la Generalitat, durant l'any 2006. Ha de<br />tenir la translació al mapa en els àmbits: educatiu, laboral,<br />social, de justícia, dels ajuntaments, de totes les nostres organitzacions<br />que pivoten entorn d'aquest nucli, que està més ordenat<br />en relació amb els temes de salut.<br /><br />Els ho he dit en moltes ocasions: no contraposem les necessitats<br />de les famílies a les dels pacients. Tenen accents diferents, és<br />clar, però les famílies són una part molt important del procés.<br />Per tant, hem après en els últims anys, a veure com teníem els<br />pacients i les famílies i, de vegades, hem exagerat amb les diferències<br />de criteris entre els uns i els altres o hem volgut, fins i<br />tot, extrapolar-ho a necessitats de grans reflexions jurídiques.<br />Això és necessari, però de cap manera ens resolen aquest tema.<br />32 33<br />I no és diferent dels altres àmbits de la salut, per exemple, el<br />paper de l'autonomia del pacient ha anat augmentant en tots els<br />àmbits. Ara, en moltes ocasions, a una persona amb càncer li<br />diem que en té, perquè el necessitem en el seu procés terapèutic;<br />però li diem a la família, també, perquè sabem que la seva<br />resposta té a veure amb el procés terapèutic i emocional de respondre<br />davant el fet que a una persona li diguin que té un tumor.<br />Evidentment, amb les varietats diferents del que és la malaltia<br />mental. I no li dius igual a un pacient que té càncer que a la seva<br />família, perquè, depenent del que tu li diguis, el seu impacte pot<br />ser diferent o la seva resposta pot ser una altra.<br /><br />Aquest any hem arribat al màxim possible de formació d'especialistes.<br />Ja comencem, en això, a ser dels primers de l'Estat.<br />Aquest any ja ho som en infermeria de salut mental i en psicòlegs,<br />i al 2006 ho serem també en formació de psiquiatres, per<br />recuperar un dèficit històric que teníem i superar unes dificultats<br />molt importants, en aquest moment, de trobar psiquiatres, psicòlegs<br />clínics i personal d'infermeria que estiguessin formats.<br /><br />Hem fet un esforç d'inversions important al 2004 i al 2005, amb<br />el qual no els cansaré. Voldria plantejar ara quines són les previsions<br />d'aquest 2006 comparat amb el 2005, en alguns temes<br />que em semblen rellevants per encarar també la generalització<br />en el futur:<br />- Programa d'atenció a les urgències psiquiàtriques domiciliàries,<br />a Barcelona ciutat al 2005, i amb la seva generalització a tot el<br />territori, menys a la corona metropolitana, al 2006, i la seva<br />generalització sota protocol, al 2007, a tot Catalunya.<br />- Pla de serveis individualitzat que s’anirà implementant progressivament<br />fins al 100%, al 2007.<br />- Programa de trastorns mentals greus en la infància, que ha<br />anat seguint un procés d'implantació progressiva.<br />- Programa de rehabilitació comunitària: quan parlem d'això, és<br />de la certesa que en els centres de dia fem programes de rehabilitació<br />comunitària; no és que diem que ho fem, sinó que ho<br />fem i parlo del procés rehabilitador des de Salut, que per això té<br />un procés més lent.<br />- Programes d'atenció als adolescents amb trastorns mentals i<br />problemes de co