“Se’ns en va anar de les mans”

tag:blogger.com,1999:blog-14650904.post-1135876138018338812005-12-29T18:06:00.000+01:002005-12-29T18:11:29.163+01:00“Se’ns en va anar de les mans”<o:p></o:p> “Se’ns en va anar la cosa de les mans”, diu que deien els nois que van matar la captaire del carrer Guillem Tell. La frase és terrible, sona com si fins que no se’ls hi va “escapar” de les mans –fins que no la van matar–, allò no hagués de ser “tan” reprovable. O sigui, una mica de maltractaments, però poca cosa, tu, més que res per marcar territori. A més, aquella dona no vivia “amb dignitat”, o sigui que li hem estalviat patiments. Sí, sap greu, és clar, sobretot perquè ara a nosaltres ens pot caure un bon pal, però nosaltres no volíem arribar “tan” lluny, i a més no n’hi ha per a tant, no? Ara tothom es preocupa d’aquesta dona, per què no se’n preocupaven abans? Si no se’ns hagués escapat la cosa de les mans, ara estaria a l’hospital, potser ferida i una mica cremadeta, però ben cuidada, i menjaria calent. “Llàstima que se’ns va escapar de les mans”. Cristinahttp://www.blogger.com/profile/04166537495127109824noreply@blogger.com