E L B E R G A N A U T A

El Pi de les Tres Branques

2008-07-19T23:08:00.006+02:00

El Pi Jove. Foto Kutxac

Cada tercer diumenge de juliol se celebra tradicionalment l'Aplec del Pi de les Tres Branques al Pla de Campllong (Castellar del Riu, El Berguedà).
Enguany, a part dels parlaments dels representants de cada territori dels Països Catalans, hi haurà una dramatització commemorativa dels 800 anys del rei Jaume I. Jacint Verdaguer en el seu poema fa somiar l'infant Jaume, justament als peus del Pi, que un dia serà rei de tres regnes sota una mateixa corona.
Avui també promet ser interessant l'actuació del cantant Cesk Freixas, després del dinar popular.

Ramon Felipó té publicat el llibre Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques ( El Mèdol, 2003) en el qual demostra que "Verdaguer va transformar el que només era un arbre singular en un dels símbols del catalanisme i dels Països Catalans".
Aquest any el mateix autor reivindica que la data correcta de la mort del Pi sigui corregida a totes les edicions, en paper i electrònica, de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Trobareu el seu article punxant aquí:

http://www.festes.org/media.php?id_media=669

El català, llengua comuna

2008-07-17T21:50:00.002+02:00

Trobadories de Guillem de Berguedà

2008-07-16T11:00:00.023+02:00

....... Foto Mercè Fondevila

La segona setmana de juliol ha estat una setmana completa dedicada al trobador Guillem de Berguedà. Per una banda, a Berga hi ha hagut un curs magnífic organitzat per la Universitat de Barcelona, en sessions matinals, per estudiar l'obra i l'època del nostre trobador. Paral·lelament, als vespres hi ha hagut una sèrie de cinc concerts de música antiga en cinc escenaris molt especials de la comarca:

7 de Juliol / FAVOLA IN MUSICA (Concert inaugural) / Sons i veus del barroc alemany /
Església de Sant Joan de Berga

8 de Juliol / TRIO BARROC DEL CAFÈ / Les sonates per flauta de bec i baix continu de Haendel / Claustre de Sant Francesc de Berga

9 de Juliol / Margarida Lladó i Xavier Coll / Bella de vos som amorós / Església romànica de Sant Martí de Puig-reig

10 de Juliol / EXAUDI NOS (Quartet) / Quemasmodum desiderat cervus. Un viatge a la música del s. XVII / Església romànica de Santa Maria d'Avià

....... Foto Mercè Fondevila

11 de Juliol / 24 h / Terra Maïre / Cants arcàics i sagrats d'Occitània / Església pre-romànica de Sant Quirze de Pedret (Cercs)

La gran qualitat dels músics que han actuat i la resposta del públic haurien de permetre la consolidació i l'ampliació, amb més concerts i a més espais, d'aquest cicle musical.
Destacarem aquí per la seva força el concert de cloenda de les dotze de la nit de divendres, sota la mitja lluna creixent. El trio femení occità Terra Maïre va convertir Sant Quirze en un indret carregat d'energia i màgia en interpretar les seves cançons i danses sagrades. Fins i tot la pluja, els llamps i els trons van voler ser-hi presents.
Deixeu-me afegir un petit detall. Per organitzar-hi millor els concerts i altres possibles activitats culturals, a Pedret s'hi ha de fer arribar la llum elèctrica. Senyors de la Unió Europea, del govern estatal, de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal, dels Ajuntaments de Cercs i de Berga, ja som al segle XXI, l'indret és un patrimoni excepcional i s'ho mereix. Facin el favor de posar-se les piles, si us plau!

....... Foto Mercè Fondevila

Telecinco dóna suport al manifest colonialista

2008-07-14T10:18:00.013+02:00

Una de les cadenes de televisió més vistes als Països Catalans ha donat el seu suport incondicional al manifest castellanista de torn. Jo els acabo d'enviar aquesta nota de protesta:

Senyors de Telecinco,
Els vull fer arribar la meva indignació pel suport de la cadena al Manifiesto por una lengua común, per colonialista, jacobí, nacionalista espanyol, excloent, anticatalà, antibasc i antigallec.
Els Països Catalans han estat sempre un territori on el català ha conviscut amb altres llengües. Però si una llengua ens ha estat imposada per les armes, per les dictadures i per reials decrets, aquesta és l'espanyol, no ho oblidem.
Els demano que retirin públicament el seu suport a l'esmentat Manifiesto. En cas contrari, donaré tot el meu suport a les les campanyes de boicot a Telecinco.
Visca la llibertat!

Manuel de Pedrolo deia que cal protestar sempre, encara que ens sembli que no serveix per a res. Si us plau, envieu la vostra queixa. Si som molts, s'ho repensaran:

http://www.telecinco.es/contacta

42a Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell

2008-07-04T20:22:00.004+02:00

Dissabte dia 5 de juliol, al vespre, TV3 transmet en directe la 42a Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, un espectacle tradicional que arriba cada any amb l'estiu des d'un dels indrets més espectaculars del país.
Després de més de 40 anys d'experiència, les havaneres de Calella de Palafrugell són un dels espectacles de música popular i tradicional que genera més expectació. La Cantada, que organitza l'Ajuntament a través de l'Institut de Promoció Econòmica, ha anat millorant any rere any fins a arribar avui a ser un gran espectacle amb una qualitat de so òptima que es pot seguir també a través de les pantalles gegants situades a les platges de Canadell i Port Pelegrí.
I, a través de TV3, aquest espectacle arriba a tot Catalunya i a tot el món a través del seu canal digital.

La Cantada

La direcció artística de la Cantada d'enguany va a càrrec de Francesc Sánchez Carcassés. Gran coneixedor del món de l'havanera (organitza i assessora altres cantades de referència del gènere a tot el país), ha estat molt lligat a la Cantada des dels seus inicis, primer com a periodista retransmetent la Cantada a través de les ones de ràdio i, més recentment (les set darreres edicions), com a presentador de l'acte.

La finalitat d'aquesta 42a edició és donar més fluïdesa i ritme a l'espectacle. Per aquest motiu, enguany comptarà amb tres formacions locals com són l'Empordanet, Peix Fregit i Port Bo i, seguint la tendència habitual dels darrers anys, un grup convidat, que seran Els Pirates de Molins de Rei.

A més a més, l'artista lloretenca Nina oferirà un estil molt particular d'interpretar les havaneres. La realització de la retransmissió va a càrrec d'Àngel Biescas, i la producció, de Mertxe Larumbe.

De TV3 Actualitat

Dani Flaco - Que tinguem sort

2008-07-04T19:10:00.005+02:00

Que tinguem sort és un tema de Lluís Llach inclòs en el disc Cantautar, un homenatge a la Nova Cançó per part de cantautors catalans com Dani Flaco, Alejandro Martinez, Alfonso Mora, entre d'altres, en el qual també s'hi va implicar el solsoní Roger Mas. Iniciatives com aquesta són dignes de ser recolzades i aplaudides, sobretot ara, quan tot el que ve de Catalunya és vist amb desconfiança, ignorància o menyspreu absolut.

Plany per Santa Maria de la Baells

2008-07-01T16:13:00.011+02:00

Plany per Santa Maria de la Baells *

Deixeu-me, bons amics, deixeu que plori
sobre aquest munt de desolades pedres,
trist esquelet d’allò que fou un dia
un temple antic i bell que il·luminava,

com una perla enjoia una conquilla,
la vall menuda en el congost on s’obre
pas el riu Llobregat, juganer i fèrtil,
omplint de llum i vida el paisatge.

Oh desolat país! Oh la desídia
dels que menen el nostre pobre poble
que ja no sap què som ni sap què fórem!

Damunt d’aquests carreus deixeu que plori
com si plorés damunt de la despulla
d’allò que fou temps ha la nostra pàtria.

Jordi Enjuanes-Mas

* Amb motiu de la construcció del pantà de la Baells es van desmuntar i numerar les pedres dels principals elements arquitectònics del temple de Santa Maria de la Baells (documentat des de l’any 1001) amb la promesa de fer-ne la reconstrucció. Les pedres, després de molts anys, encara continuen esperant...

Salvem Santa Maria de la Baells:
http://elberganauta.blogspot.com/2008/06/santa-maria-de-la-baells.html

Visca Sant Jaume de Frontanyà!

2008-06-26T20:44:00.007+02:00

Després de la campanya "Visca Barcelona!", engegada per l'Ajuntament del Cap i Casal de cara a fer pujar la moral dels seus ciutadans en hores de baixa popularitat del seu alcalde, arriba la campanya "Visca Sant Jaume de Frontanyà!", molt millor que la de la capital en tots els aspectes. Després de Can Fanga, ha estat un municipi del Berguedà, justament el més petit de Catalunya, el que també disposa de publicitat pròpia.

Vol dir això que a partir de la tardor aniran sortint com bolets, una per una, les campanyes de tots els municipis del país? Ja que paguem entre tots, però, seria molt més efectiva i aconsellable la campanya "Visca Catalunya!", crit que podria servir de despertador, tan cansats, adormits i encantats com estem darrerament.

Dia de la música

2008-06-21T10:13:00.008+02:00

Una tradició de nova creació diu que el primer dia d'estiu, Sant Lluís, és el dia de la música. De la mateixa manera que el primer dia de primavera és el dia de la poesia. El diari digital Vilaweb explica avui i així aquesta celebració:

Ritmes a dojo el Dia Europeu de la Música
Diferents ciutats celebren concerts en aquesta celebració iniciada el 1982 per Jack Lang

"El Dia de la Música és una festa europea i internacional, impulsada el 1982 pel ministre de Cultura francès Jack Lang. Coincideix amb la festivitat de Santa Cecília, patrona de la música, i se celebra a un centenar de països cada 21 de juny. L'essència de la celebració és una festa popular i gratuïta on els músics toquen de franc, i que és oberta a tots els artistes que hi volen participar.

A diferents poblacions del país, especialment a les grans ciutats, s'hi fan activitats. Us n'hem seleccionat algunes".

Hem de precisar que Santa Cecília, patrona de la música, s'escau el 22 de novembre. Però és natural, els joves periodistes, això dels sants...

Llegiu el programa d'actes:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2903648

El Berganauta també vol posar el seu gra de sorra a la diada musical. Per això us proposa que visiteu, i escolteu, aquests dos blocs:

Arxiu sonor. Músiques de Patum

http://arxiusonor.blogspot.com/

Setè cel. Cançons

http://celsete.blogspot.com/

Salvem Santa Maria de la Baells

2008-06-19T01:04:00.009+02:00

Fotografia feta per Domènech i Montaner

L’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, autor del Palau de la Música Catalana i de l’hospital de Sant Pau entre altres edificis emblemàtics, va fer entre els anys 1901 i 1906 tot un seguit d’excursions per conèixer de prop les esglésies romàniques de tot Catalunya. En cadascuna d’aquestes visites va fer fotografies, va dibuixar plànols, va prendre notes i fins i tot va calcar algunes pintures murals, per exemple a Sant Quirze de Pedret.
El llegat de Doménech i Montaner està dipositat a l’arxiu del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, perfectament ordenat i catalogat.
L’esmentat Col.legi d’Arquitectes i el Museu Nacional d’Art de Catalunya van organitzar una exposició anomenada Lluís Domènech i Montaner. Vatges per l’arquitectura romànica, en la qual es deixava constància de les rutes i de les dades i material recollit. Amb motiu de l’exposició es va editar un interessantíssim catàleg amb el mateix títol de la mostra. El llibre ens mostra, amb gran quantitat de fotografies, el bo i millor del romànic català tal com era fa cent anys.
A començaments d’agost de 1905, Domènech i Montaner va visitar el Ripollès, el Berguedà i la Garrotxa. De Ripoll estant, l’estudiós del romànic va passar per Sant Pere de Montgrony i va saltar al Berguedà. Santa Maria de Castellar de N’Hug, Sant Joan de Cornudell, Sant Vicenç de Rus, Sant Miquel de la Pobla de Lillet, Sant Martí de Brocà, Sant Quirze de Pedret, Santa Maria de la Baells, Sant Pere de la Portella, Santa Maria d’Avià, Sant Vicenç d’Obiols, Sant Pau de Casserres i Sant Martí de Puig-reig apareixen ben documentades i amb excel.lents fotografies, naturalment en blanc i negre, algunes a tota pàgina.
Doménech i Montaner es fixa especialment en la llinda de la porta de Santa Maria de la Baells, en dibuixa la porta d’entrada i el plànol de la planta amb totes les mesures escrupulosament anotades. En una bella fotografia apareix l’arquitecte al davant de l’església de Santa Maria, recolzant el braç sobre la paret del cementiri. Dues creus de ferro que hi ha en primer terme emmarquen perfectament el retrat del personatge. L’estampa és tan bona que fins i tot s’ha triat per figurar a la portada del volum.
I ara que ja hem vist l’estudiós del nostre romànic, la façana sencera de Santa Maria de la Baells i les dues creus, la pregunta és òbvia. Es tracta d’una fotografia premonitòria de com acabaria l’indret? Què pensaria Domènech i Montaner de l’estat actual de l’església, convertida en un munt de pedres en un solar de la Rodonella?
Amb motiu de la construcció del pantà de la Baells es van desmuntar i numerar les pedres dels principals elements de la construcció amb la promesa de fer-ne la reconstrucció, que encara esperem.
Catalunya no es pot permetre el luxe de tenir una mostra del seu patrimoni romànic, valorat i catalogat per un dels principals arquitectes modernistes, en un estat tan lamentable. Algunes veus ja ho han proposat. Cal exigir, de totes totes, la reconstrucció de Santa Maria de la Baells en un lloc digne.

Publicat a Regió7/Berguedà Setmanal el 27 de setembre 06
Més informació i més fotos:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1894668

Benet XVI beneeix George W. Bush

2008-06-16T18:21:00.009+02:00

Llegeixo a El Punt de dissabte:
"El papa Benet XVI va agrair ahir al president dels Estats Units, George W. Bush, el seu compromís en la defensa dels valors fonamentals".
Ara més que mai, és hora de donar tot el suport a les campanyes iniciades per portar Bush, Blair i Aznar a ser jutjats pels seus crims de guerra. Una guerra que no saben com acabar i que ha provocat milers de morts civils i militars.
Cal recordar que El Vaticà també va beneir, amb la seva pretesa neutralitat, l'holocaust i que el dictador Franco entrava a les esglésies sota el tàlem? Sincerament, preferim els valors fonamentals i el seny de la gent que es va manifestar contra la guerra d'Irak, el març de 2003, a tot el món i molt especialment a Barcelona.
Bon viatge a l'infern, president Bush, amb les benediccions papals incloses!

Pedra foguera antologa els poetes joves dels Països Catalans

2008-06-14T00:03:00.009+02:00

Dedicada a Josep Palau i Fabre, editada per Edicions Documenta Balear, sota els auspicis de la Federació Llull (Òmnium, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià). Coordinada pel consell de redacció de la revista Pèl capell, inclou un pròleg d'Enric Casasses, fotografies i adreces de correu electrònic dels poetes i es ven al mòdic preu de 7 euros.
Entre els 28 poetes menors de 30 anys hi trobem Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984) i Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986), molt vinculada a Casserres i a l'escola Poesia crapulística.
Si tot va com ha d'anar, se'n farà la presentació a la capital del Berguedà o en un lloc molt proper. Us mantindrem informats.

Quico Palomar - Hippie, fes-te soci del Barça

2008-06-12T07:29:00.004+02:00

El Quico Palomar és un artista pluridisciplinar. El conec de fa molts anys, de quan venia dibuixos a la Rambla i era un element omnipresent de les nits barcelonines. Avui he trobat alguns vídeos seus al You Tube. Si busqueu, amb el seu nom en trobareu d'altres. La imatge és una mostra del seu art pictòric.

Sàmara, el nou disc de VerdCel

2008-06-10T18:48:00.011+02:00

La ciutat d'Alcoi, que va veure néixer Ovidi Montllor i Isabel-Clara Simó, és també el lloc de naixement del grup VerdCel, l'ànima del qual és Alfons Olmo Boronat. Acaben de treure el nou disc, Sàmara, publicat per la firma manresana Propaganda pel Fet. El treball inclou CD, llibre i DVD.

http://www.verdcel.com/

http://www.myspace.com/verdcel

"Arbres, software i un te" - VerdCel from Octavi Masiá on Vimeo

Imatges del concert de Patum 2008

2008-06-10T00:25:00.007+02:00

Ja hem trobat a la xarxa les primeres imatges enregistrades de la Dharma al concert de Patum del dissabte 7 de juny. Benigne Rafart escriu al seu Quadern del Pedraforca, bloc de referència indiscutible, aquesta crònica acompanyada amb dos vídeos:

"Les populars melodies de la Patum primer ensenyorides amb els arranjaments del mestre Lambert i després posades al dia amb el filtre de jazz-rock de la Dharma. Més moments de celebració que de silenci, una celebració que a l'última part, amb els Tirabols, ha fet vibrar el miler de berguedans transportant-los espiritualment a la Plaça. Llavors a l'ambient s'ha esdevingut la catarsi que fa aflorar de manera visible tots els possibles conceptes abstractes que configuren l'ànima berguedana. Ho ha fet fins al punt que més d'un s'ha aixecat de la cadira, en acabar el concert, pensant que ja no són edats per empentes i xafades i en travessar la porta del pavelló ha comentat que els Tirabols d'aquest vespre s'han pogut saltar de meravella.
La Patum, el miracle que Berga ha sabut fer i ha sabut perpetuar, segons encertada definició de mossèn Armengou. O teatre sagrat que, en paraules de Peter Brook, "no només mostra l'invisible, sinó que també ofereix les condicions que fan possible la seva percepció".

Per veure els vídeos, cliqueu aquí:
http://brafart.blogspot.com/2008/06/memorial-ricard-cuadra-i-la-dharma.html

La Dharma interpreta Joan Trullàs

2008-06-08T22:07:00.005+02:00

A l'espera de les primeres imatges enregistrades del concert de Patum ajornat, que finalment es va poder fer ahir sota cobert, al pavelló vell de Berga, hem trobat aquest vídeo de TV3 on la Companyia Elèctrica Dharma interpreta la música del salt de les maces, original de Joan Trullàs, mort el 30 de desembre de 2007.

Dissabte de Corpus, els valencians més internacionals, Obrint Pas, van cloure el seu concert a Berga amb les notes dels plens. Un altre grup que s'afegeix a la llarguíssima llista de músics tocats de Patum. Aquí hi ha la visió des de l'escenari.

I aquesta és la visió que en tenia la càmera des del públic.

Konvent punt zero 08

2008-06-06T00:40:00.011+02:00

Aquest cap de setmana tindrà lloc, entre la Font del Balç i Cal Rosal, una nova edició de Konvent punt zero amb tots aquests artistes participants:

àngela falcó / ricard geladó / marc torres / col.lectiu filòmans / maite brazales / tanit plana /quim moya / josep berenguel / badreix tarragó / eduard finestres / txema rico / elsa guerra / joan canal / esteve espelt / joan lillo / josep grifoll / angelina vilella i les dones d'art / mireia ferran / anna solà / jordi plana / ramon brichs / col.lectiu dejava / pep guilanyà / jenni i sheila moreno / eduard fígols / eva soto / antònia casellas / pep guilanyà / climent vilella /césar font / eva bozzo /enric pla i montferrer / irene escudé / pep espelt / gerard vilardaga / eulàlia zaballa / montse sànchez / periko bort / oesëtte / xavier gil / salah esmalouli / pep pujols / hosni / valeriano lópez / etílic teatre

En aquest vídeo podeu veure unes imatges de l'edició de l'any passat, celebrada al castell de Berga, gravades per Climent Vilella.

Un record per a Faust Guitart

2008-06-03T17:04:00.009+02:00

He llegit a la premsa digital que s'ha mort el Faust Guitart de Berga, als 88 anys. L'amic Faust era l'ànima dels Amics de l'Art Romànic del Berguedà, entitat que va fundar ara fa vint anys. Aquesta passió per l'art romànic el va portar a l'art de la fotografia. Havia immortalitzat la totalitat de les esglésies romàniques de la comarca. En les nostres converses, la majoria al passeig del Vall, parlàvem de la seva col·lecció de goigs, dels llibres que acabava de llegir i li havien agradat, de personatges populars de la ciutat, d'antics costums, de la seva salut i, sobretot, dels Saletes. El seu pare havia estat membre de la cobla La Principal del Berguedà, amb el meu avi matern Ramon Sala i Casals. M'havia escrit els seus records d'aquella formació musical en un article que guardo, totalment inèdit.
La darrera vegada que vem parlar, gairebé el vaig convèncer de la necessitat que escrivís una mena d'apunts de tots els seus records, com unes memòries. No sé si havia començat a posar fil a l'agulla en el projecte.
Seria molt interessant organitzar-li, en homenatge, una exposició de les seves millors fotografies.
Estimat amic Faust, com es veu des del cel la joia de Sant Jaume de Frontanyà? Mira, dissabte passat, durant les hores de treva de la pluja, tenia aquest magnífic aspecte. Reposa en pau. Nosaltres seguim vetllant les pedres precioses.

Cliqueu a la imatge, la veureu millor

Reivindicació poètica de la Patum dels pobres

2008-06-02T16:59:00.009+02:00

La setmana de Corpus, un venerable membre de l'antiga Colla de l'Escombra es queixava de la proliferació de l'expressió "la Patum dels borratxos" per anomenar la que el poble ras, cridaner i desvetllat sol celebrar cap a la matinada de dijous i diumenge. L'home argumentava, amb molt bon criteri, que un borratxo no conserva les facultats físiques ni mentals per fer bé la Patum.
Des d'aquí, doncs, ens afegim a la genuïna Patum dels pobres amb aquest vídeo del 2006, carregat de sensibilitat i poesia.

Si feu una ullada al You Tube, trobareu força material buscant "Patum dels pobres 2008". Aquí teniu uns tirabols a la plaça de Sant Joan, quan ja clareja.

Dels Saletes a Roger Mas (i 4)

2008-06-01T14:37:00.013+02:00

Quarta part i última. Comelade, Mas i molts més.

El polièdric Pascal Comelade, músic de Catalunya Nord de fama internacional, que fins i tot compta amb un grup d’imitadors al Japó, Pascals, va publicar el cedé titulat Un tal Jazz, gravat en directe al teatre Municipal de Perpinyà, el 12 d’octubre de 1996, amb Gerard Jacquet, Fifi Debon, Patrick Felices, Gerard Meloux, Philippe Dourou i Berkeley Wright. La presentació de l'orquestra la fa, de viva veu, el poeta Enric Casasses.
El ball de l’àliga i el ball "de moros i cristians" hi són presents juntament amb els temes La gala de Campdevànol, i El contrapás de les Escaldes que coincideix exactament amb temes de Patum. L’element principal del disseny del disc, a càrrec del cantautor nordcatalà Gerard Jacquet, és una careta de ple. La mateixa que apareix en les 4 fotografíes petites i el póster que surten al Rockcol·lecció número 10 (2002), el suplement que la revista Enderrock va dedicar al músic nascut, com el rei Jaume I, a Montpeller, i que ara viu i s'inspira a Ceret. El disc Un tal jazz inclou un text amb les "Proves incontrovertibles de la invenció empordanesa del jazz", on es demostra que "l'única música universal d'aquest segle (XX) va néixer a l'Empordà" i aporta una llarga llista de tots els músics catalans implicats en aital descobriment.

Roger Mas, cantautor de Solsona, una de les veus més singulars del panorama de la música actual cantada en català, amb una de les trajectòries més originals i sorprenents, comença amb el so del tabal el disc Les cançons tel·lúriques (2008) i inclou, a més, un bellíssim tema instrumental del ball de l’Àliga, al costat dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona. La influència de Xavier Guitó, pianista que habitualment l’acompanya, o de l’amic Pascal Comelade, que també ha enregistrat el tema, deu haver estat força determinant.

Pascal Comelade i Roger Mas són noms a tenir molt en compte de cara a properes edicions del Concert de Patum.
La llista exhaustiva de totes les gravacions de fragments, versions o referències més o menys directes a la Patum és llarguíssima. Frederic Mompou, Valentí Miserachs, Jaume Sisa, Grup Coses, Els Dracs, Emili Vendrell, Strombers, Esquirols, Xarop de Canya, Jaume Escala, Grallers de l’Acord, La Principal de la Bisbal, Orquestra Girasol i La Portàtil FM en són una mostra. Fins i tot els Rolling Stones van fer servir imatges dels plens per promocionar el tema Sympathy for the devil.
Trobareu més informació consultant la bibliografia i discografia sobre la Patum, elaborada per Ramon Felipó, al web:
http://www.festes.org/arxius/bibliografiapatum.pdf
Bona música i bona Patum 2009!

Dels Saletes a Roger Mas (3)

2008-05-31T23:41:00.017+02:00

Tercera part. Patums d'autor
Tots els compositors berguedans en algun moment de la seva vida senten, amb tota seguretat, la crida de la Patum. Aquest és el cas de Pòlit Miró, amb Íntum (1998), que l’autor defineix d’aquesta manera: “Íntum no és res més que posar música a uns sentiments que es desperten el dia de l’Ascensió i s’adormen el dilluns de Corpus. Al marge de la festa i la tradició, cadascun de nosaltres viu en el seu interior la Patum més íntima i reservada. Íntum vol ser una porta oberta a la imaginació i una invitació a perdre’s en el cicle de la Patum de Berga”. El mateix autor va publicar el 2007 el disc De Patum a Patum.
L’any 2004 Xavier Guitó Quintet, amb La Patum en jazz, porta la tradició berguedana per camins afrocubans, de swing, funk, blues, samba, bossa i balada.
Al seu torn, el compositor Albert Gumí, casat amb la clarinetista berguedana Queralt Roca, inclou Salts de Patum en el disc Cançó, festa i dansa (1999), que ambdós músics interpreten conjuntament amb Sílvia Vidal, formant el Trio Werter.
La íntima relació entre Patum i la sardana es fa ben palesa en els reculls Sardanes del Berguedà (1986) i 50 anys de la Colla Sardanista Cim d’Estela (2006). Corpus a Berga, de mossèn Marià Miró i Bach n’és la sardana estrella.

Si hi ha una cançó popular, creada a les darreries del segle XX, apresa de cor per les noves generacions i amb referències directes de Patum, aquesta és precisament L’últim tirabol, amb lletra de Francesc Ribera i música de Sergi Valero. La trobareu al disc Amb el rock a la faixa (1992). La particularitat del disc és que a la fotografía de la coberta hi apareix l’autor de la música de les maces, Joan Trullàs acompanyat de la seva dona, Pepita Sala, i altres companys de la llar d’avis, formant part d’una banda de rock. A la contracoberta, hi figuren els autors del disc, Brams, amb les mateixes peces de vestir. Amb la popularitat adquirida i amb aquest títol tan suggeridor, la cançó L’últim Tirabol és una peça predestinada a convertir-se, amb els anys, en l’últim tirabol de veritat que interpretarà la banda a la plaça, just abans d’acomiadar el diumenge de Corpus. Només cal que el director s’hi atreveixi. Temps al temps… Mentre això no arriba, aquest any es tornarà a repetir una vegada més allò de: “Sant Pere té per costum / deixar als berguedans / fer un darrer salt de Patum”, en memoria de tots els patumaires que malauradament ens han deixat recentment.

La discografia de Brams inclou també La plaça, un poema de Jordi Cussà amb música del tirabol.
Continuarà

Dels Saletes a Roger Mas (2)

2008-05-29T17:11:00.008+02:00

Segona part (1983-2003)
Si els vells germans Sala i Casals i els altres músics del grup, van ser els primers, els joves i barcelonins germans Fortuny se situen en ell segon lloc d’aquesta cronologia i al llarg de la seva carrera mai no han perdut de vista la Patum. El 1983 apareix el seu disc Catalluna, basat en la reinterpretació de temes populars catalans amb la característica sonoritat de l’Elèctrica Dharma. Després de La presó del rei de França, El rossinyol i La cançó del lladre, entre d’altres, el disc culmina amb Salts i danses de la Patum. Durant la dècada dels vuitanta la Dharma va fer sonar amb èxit i el jovent va ballar aquesta versió en concert en directe a Berga. Per algunes mentalitats ancorades en el passat el nou so representava ni més ni menys que una heretgia. Qui ho havia dir, aleshores, que la Dharma es fusionaria amb la Banda del Memorial en el concert de Patum del 2008! El 1991 els germans Fortuny tornaven a gravar la música dels Plens en el tema Corpus Time, del disc Tifa Head.
El 1986, apareix La Patum, salts i dances, dirigit per Joan Casas i interpretat per la Banda Tradicional de Música i Josep Farràs a la tenora. En el díptic interior Jaume Farguell, aleshores batlle de Berga, feia la presentació escrita del disc i Jaume Farràs, Antoni Anguela i Oriol Martorell signaven els textos explicatius complementaris. La discogràfica Audiovisuals de Sarrià el reedita el 1992 en CD.
Un punt i a part, un abans i un després, tot un repte, representa l’aparició del disc La Patum, música oblidada (1996), en el qual el mestre Ricard Cuadra, dirigint la Banda de l’Escola Municipal de Música, va treure a la llum velles melodies patumaires que havien quedat arraconades. Regió7 va promocionar aquest disc per mitjà d’una cassette gratuïta anomenada Músiques de la Patum (selecció). Val a dir que la reintroducció d’aquests temes al repertori patumaire es va fer sense la més mínima polémica pública, almenys pel que consta a les hemeroteques. Algun tirabol dels oblidats, ara sembla com si s’hagués tocat tota la vida. Després de la recerca de Cuadra, un altre enyorat músic berguedà, Xavier Escobet, va signar la gravació digital de La Patum en viu (1997), per de la Cobla Pirineu.
Si volem seguir l’evolució histórica de la sonoritat de la festa ho podem fer escoltant el disc La música de la Patum del s. XVII al s. XXI (2003), interpretat a la plaça, en el concert de Patum, per la Banda del Memorial Ricard Cuadra el 2002, amb la col·laboració dels grups Bufalodre i Cobla de Ministrers.
Amb motiu dels 25 anys de la Cobla Ciutat de Berga, es va gestar el treball Tota la música de la Patum, enregistrat entre 2002 i 2003, amb la formació de banda de l’esmentada cobla. Aquest disc recull la totalitat de les músiques que podem sentir durant tot el cicle patumaire.
Continuarà

Dels Saletes a Roger Mas, quaranta anys d'enregistraments de Patum

2008-05-28T21:39:00.012+02:00

Publicat a Regió7 el dia de Corpus (22 de maig de 2008)
Primera part. Els Saletes (1968)

Tot i que hi ha notícies d’una gravació de principis del segle XX, feta amb discos cilíndrics del sistema Edison, de la qual no se n’ha trobat cap exemplar, el dia de Corpus de 1968, ara fa exactament 40 anys, es va fer el primer enregistrament en directe de la Patum a la plaça de Sant Pere, “amb autorització de l’Ajuntament de Berga”. El resultat d’aquella gravació va sortir en forma de disc de vinil, d’aquells que feien 30 centímetres de diàmetre, l’any 1969, sota el segell Edigsa, empresa que en ple franquisme era ubicada a la “Avenida José Antonio”, 654 de Barcelona.
Aquest històric document sonor, titulat La Patum de Berga, forma part de l’Antologia Històrica de la Música Catalana, col·lecció impulsada i presidida per Pau Casals i dirigida per Oriol Martorell, en l’apartat de música popular dels Països Catalans. La portada, dissenyada per Jordi Fornàs, inclou fotos d’Andreu Basté i un text de Josep Armengou. En un díptic interior Oriol Martorell fa la presentació del disc i justifica la necessitat de disposar d’un reportatge directe “al bell mig de la plaça de Sant Pere, de Berga, amb tot el xivarri i bullici del poble allí congregat per a celebrar la seva anual festa i amb el soroll i els espetecs dels focs i de la pólvora”.
El tècnic encarregat de la gravació en directe a Berga va ser Joan Molera, d’Autopublicitat Berguedana. La segona cara del disc presenta una gravació de la Cobla Barcelona, feta a l’Aliança del Poble Nou de Barcelona, de Salts i danses de la Patum, amb l’harmonització i instrumentació que Francesc Pujol va fer amb motiu de la visita de la Patum a la plaça major del Poble Espanyol de Montjuic, el 1932.
El detall significatiu i curiós del disc és que enlloc no apareix el nom de la banda que toca la Patum en directe a Berga però sí que hi apareix, en canvi, el nom de la Cobla Barcelona. Devia ser tan gran la identificació que es feia entre Els Saletes i la festa berguedana que en l’únic disc que van enregistrar durant la seva dilatada trajectòria ningú no va pensar en posar el nom de la formació, oficialment anomenada La Principal del Berguedà. El 1990 PDI va reeditar el disc en format CD.
Fi de la 1a part. Continuarà.

Fotografies de Joan Francesc Bonet

2008-05-27T16:09:00.007+02:00

Foto Joan Francesc Bonet

Fins a finals de maig s'exposa a la llibreria Quatre Cantons de Berga una col·lecció d'imatges nocturnes de carrers i places amb pluja. Els resultats són realment espectaculars. No us la perdeu!
L'autor explica: "Em vaig passar hores passejant per Berga, observant com l'aigua jugava amb les llums i les ombres, feia lluir els empedrats d'una forma extraordinària. Sentia la necessitat de fotografiar-ho".

Mori el passacarrers, visca la passada!

2008-05-24T12:05:00.011+02:00

En el programa de mà de la Patum consta que els músics fan, com de costum, la PASSADA. Com cada any, però, tots els mitjans informatius s'entesten en utilitzar a tort i a dret el mot PASSACARRERS per anomenar els recorreguts de dimecres i dissabte amb les maces, guites i gegants vells pels carrers de Berga.
Passacarrers amunt i passacarrers avall, periodistes de la premsa escrita, locutors de ràdio i televisió segueixen posant en circulació una paraula que no figura al diccionari més actualitzat de la llengua catalana, el de l'Institut d'Estudis Catalans. Després, el públic, lector o ioent, no fa res més que portar fins a l'infinit les paraules que llegeix i sent.
El DIEC sí que recull, en canvi, la genuïna PASSADA, definida així: "En les festes de poble, l’anada que fa pels carrers la cobla tocant marxes", que s'adiu totalment amb el recorregut berguedà de dimecres i dissabte.
La responsabilitat dels periodistes, i molt especialment dels locutors, és vital per a la vida de les velles i belles paraules.