Amics arbres · Arbres amics

Defensar la Terra com a fills de la Terra

2009-11-25T08:44:00.006+01:00

Cap a una Declaració de Drets de

la Natura

Enfront de l'imminent fracàs de la Cimera de Copenhague, urgeix canviar radicalment la relació amb la Pachamama.

Estats Units i Xina han advertit que la 15ª Conferència de les Parts (COP15) del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic que es reunirà a Copenhague, Dinamarca, el proper desembre, no assolirà un acord sobre les metes de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. El fracàs de la recent reunió de Barcelona ja havia fet preveure aquest panorama descoratjador.

El problema és d'enfocament. Tots sabem que el planeta està en perill i que si no es prenen mesures radicals i efectives, la vida desapareixerà. Però mentre se segueixi mirant la Terra només com el dipòsit de recursos per a l'acumulació individual, tot intent de diàleg conduirà, com a màxim, a mesures pal·liatives i no a solucions efectives. Del que es tracta aleshores, és de replantejar les relacions amb la natura.

Hem d'entendre que la naturalesa és un ésser viu i nosaltres en som part d'ella. Els pobles indígenes diuen: “la Pachamama ens cria i nosaltres la criam a ella”. I és que els pobles indígenes no treballen per a l'acumulació individual sinó per a satisfer les necessitats de tothom. Per això el treball és una festa, una forma més de diàleg entre els membres de la comunitat i amb la natura.

La biodiversitat -en perill per l'escalfament global- és la major riquesa d'aquest planeta i és la que va donar origen a la immensa diversitat cultural que l'habita. Els éssers humans i els pobles es formaren en la seva relació amb ella, en la seva cura, en la seva criança, en una eterna reciprocitat per els bens que ens ofereix per a sobreviure. Però les invasions d'Europa al Abya Yala (avui Amèrica) i altres continents, tallaren de forma abrupta aquestes civilitzacions que varen saber viure en harmonia amb la Mare Terra durant desenes de mil·lennis, per, en només cinc-cents anys de saqueig, mercantilització i depredació de la natura, conduir-nos al caire d'un cataclisme global.

Si reconeixem a la naturalesa com un ésser viu, la fem subjecta de drets. Hi ha un vast moviment social a tot el món que comparteix la proposta de redactar i adoptar en el marc de les Nacions Unides una Declaració dels Drets de la Natura. I alguns governs de la regió (Bolívia, Equador) han fet seva aquesta iniciativa.

L'ONU i el planeta

La preocupació per la cura de la natura no és nova a la comunitat internacional. El 1982 l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovà la Carta Mundial de la Natura. Cinc anys després, la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament emeté l'informe “El Nostre Futur Comú”, conegut com Informe Brundtland, la seva crida principal és precisament a la creació d'una Carta que contingui els principis fonamentals per a una vida sostenible.

El 9 de maig de 1992, la ONU adopta la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, que entrà en vigència el 1994. Aquest mateix any, a Rio de Janeiro, Brasil, es reuneix la primera Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament, que va donar lloc a l'Agenda 21, un Pla d'Acció que els Estats haurien de portar a terme per a transformar el model de desenvolupament actual, basat en una explotació dels recursos naturals com si fossin il·limitats i en un accés desigual als seus beneficis, en un nou model de desenvolupament que satisfaci les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures. Deu anys després es reuneix la segona Conferència a Johannesburg, Sudàfrica.

Entre ambdues conferències, conegudes com “Cimeres de la Terra”, els països industrialitzats es reuneixen l'11 de desembre de 1997 a Kioto, Japó, i es comprometen a executar un conjunt de mesures per a reduir els gasos d'efecte hivernacle, fixant-se metes fins a l'any 2012. Estats Units va retirà la seva signatura d'aquest document, anomenat Protocol de Kioto. La Cimera de Copenhague, el desembre, hauria d'assumir nous compromisos en aquest camp per el 2013 cap endavant, però els països poderosos ja han avançat que no hi haurà acord.

La Carta de la Terra

Mentre tot aquest procés es desenvolupa, també s'ha anat gestant un document que intentava ser una Carta Magna o Constitució del planeta. I el 29 de juny del 2000 és llançada oficialment la Carta de la Terra a La Haya, Holanda. Es tracta d'una declaració solidaria que afirma que és possible viure i gaudir de la Terra sense destruir-la i sense causar danys a les comunitats humanes ni al conjunt d'éssers vius que l'habitam. I que reconeix i adverteix que per assolir-lo es necessita un canvi de mentalitat i de cor.

La Carta de la Terra està estructurada en quatre principis angulars que contenen 16 principis generals:

I.Respecte i cura de la vida.

1.- Respectar la Terra i la vida en tota la seva diversitat.

2.- Cuidar la comunitat de la vida amb enteniment, compassió i amor.

3.- Construir societats democràtiques que siguin justes, participatives, sostenibles i pacífiques.

4.- Assegurar que els fruits i la bellesa de la Terra es preserven per a les generacions presents i futures.

II. Integritat ecològica.

5.- Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics de la Terra, amb especial preocupació per la diversitat biològica i els processos naturals que sustenten la vida.

6.- Evitar danyar com el millor mètode de protecció ambiental i, quan el coneixement sigui limitat, procedir amb precaució.

7.- Adoptar patrons de producció, consum i reproducció que salvaguardin les capacitats regeneratives de la Terra, els drets humans i el benestar comunitari.

8.- Impulsar l'estudi de la sostenibilitat ecològica i promoure l'intercanvi obert i l'extensa aplicació del coneixement adquirit.

III Justícia social i econòmica.

9.- Eradicar la pobresa com un imperatiu ètic, social i ambiental.

10.- Assegurar que les activitats i institucions econòmiques, a tot nivell, promoguin el desenvolupament humà de forma equitativa i sostenible.

11.- Afirmar la igualtat i equitat de gènere com prerequisits per el desenvolupament sostenible i assegurar l'accés universal a l'educació, la cura de la salut i l'oportunitat econòmica.

12.- Defensar el dret de tothom, sense discriminació, a un entorn natural i social que doni suport a la dignitat humana, la salut física i el benestar espiritual, amb especial esment als drets dels pobles indígenes i les minories.

IV. Democràcia, no violència i pau.

13.- Enfortir les institucions democràtiques en tots els nivells i brindar transparència i rendiment de comptes en la governabilitat, participació inclusiva en la presa de decisió i accés a la justícia.

14.- Integrar en l'educació formal i en l'aprenentatge al llarg de la vida, les habilitats, el coneixement i els valors necessaris per a un mode de vida sostenible.

15.- Tractar a tots els éssers vius amb respecte i consideració.

16.- Promoure una cultura de tolerància, no violència i pau.

Així, en resum, la Carta de la Terra mostra que la protecció del medi ambient, els drets humans, el desenvolupament equitatiu dels pobles i la pau són interdependents i indivisibles. Tots els problemes estan relacionats: els ambientals, els socials, els econòmics, els polítics i els culturals, la qual cosa invita a promoure solucions que els tenguin en compte conjuntament.

Drets de la Pachamama

Perquè no tornar prendre aquests principis per, a partir de la Carta de la Terra, redactar i aprovar una Declaració dels Drets de la Natura? El canvi de mentalitat i de cor és possible, com dèiem a l'inici: n'hi ha prou amb deixar de veure el planeta com un dipòsit de recursos per a ser saquejats, mercantilitzats i servir a l'enriquiment de uns pocs. N'hi ha prou amb tornar a l'harmonia amb la nostra Pachamama. Es tracta, senzillament, de defensar la vida, tota la vida, amb les seves riques diversitats biològiques i culturals.

L'any que acaba ha estat ric per el moviment indígena en aquest camí. El maig es reuní a Puno la IV Cimera de Nacionalitats i Pobles Indígenes de l'Abya Yala, que va prendre tres acords centrals per a difondre les demandes i propostes en torn a l'escalfament global: la Minga Global per la Mare Terra, que es realitzà l'octubre; la creació del Tribunal Internacional de Justícia Climàtica, que va tenir la seva primera audiència a Cochabamba, Bolívia, en el marc d'aquesta Minga Global; i la realització d'una cimera paral·lela a la Conferència de Copenhague el desembre.

La Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI), les seves organitzacions integrants i diverses organitzacions del moviment social del continent, Europa i altres latituds, participaran en aquesta Cimera Alternativa, en el marc del qual es desenvoluparà una nova Audiència del Tribunal Internacional de Justícia Climàtica.

Com a fills de la Mare Natura, l'adopció d'una Declaració dels seus Drets forma part central de la nostra agenda.

- Norma Aguilar Alvarado, Àrea de Comunicacions

Coordinadora Andina de Organizacions Indígenes - CAOI

Fotos JV09

Anau al Concert de Binissalem

2009-11-24T15:43:00.003+01:00

Arboricidi a Madrid

2009-11-24T12:21:00.001+01:00

Matança d'arbres a les Corts

Les obres de construcció d'un nou aparcament subterrani per al Congrés dels Diputats estan provocat un autèntic arboricidi a Madrid. Són 262 noves places en quatre plantes subterrànies. Ja de pas, les seves senyories remodelaran la popular Carrera de San Jerónimo per donar-li al carrer nous aires de modernitat, aliens al fet que els arbres que durant dècades han lluitat intrèpidament per sobreviure en un asfixiant ambient urbà estan en perill.

És veritat, no se’n tallarà cap i tots els seus troncs han estat protegits amb fustes per evitar danys involuntaris, però moriran de la mateixa manera.

Malauradament, sembla que ni els nostres pròcers, ni els nostres arquitectes, ni els nostres contractistes han tingut en compte un petit detall que fins un nen sap: els arbres tenen arrels. I per no saber-ho els estan matant a tots.

Tractats com fanals, les màquines han obert rases al seu voltant arrencant de soca-rel la vida. Potser alguns, els més forts, sobrevisquin, però cedres, sòfores i troanes estan sentenciats. Si no abans, quan arribin els primers calors de l'estiu moriran sense remei. I amb ells perdrem aquests arbres singulars que van ser testimonis vius de tants esdeveniments històrics d'Espanya, de coronacions i cops d'Estat, de pactes i desencontres.

"Entre tots els matarem i ells solets es van morir".

Han caigut ja massa arbres a Madrid, els de la M-30, els del Parc d'Arganzuela, els del passeig de Recoletos o els ja sentenciats del Saló del Prado. Com també els de tantes altres ciutats d'Espanya.

Ja ho diu el meu amic i magnífic botànic Bernabé Moya: “Els arbres són a les ciutats elements d'ornament, i en arquitectura ornament és la part supèrflua de l'edifici”.

Els nostres pares de la Pàtria necessiten aparcaments. Veuen morir als arbres als seus peus i no els diu res. Ja ningú els defensa pel que són, pels sentiments i emocions que cada un d'ells ens produeixen. Estan, estem, ecològicament insensibilitzats.

En aquesta primera foto es pot veure a l'excavadora arrencant les arrels d'un arbre a escassos metres del madrileny Palau de les Corts. Totes les imatges han estat preses per mi la setmana passada, així que ara estaran segurament molt pitjor.

Al costat d'una sòfora o acàcia del Japó hi ha les tombes d'un gran ligustrum, primera víctima col·lateral de la remodelació de la Carrera de San Jerónimo.

Rases, forats, ferros, formigó. Els arbres estan envoltats.

César-Javier Palacios

· Article publicat a La crónica verde el 19.11.2009

Els fruits de l'arbre prohibit

2009-11-23T19:26:00.005+01:00

No eren pomes, eren figues!

Fris primer

Potser molts dels joves d'avui no ho saben, però abans la televisió no existia. Però no per això es deixaven d'explicar i representar històries fascinants, mitològiques i transcendents. Podien representar-se sobre pergamí, sobre fusta, sobre parets o esculpides en pedra. Els narradors d'històries d'altres èpoques utilitzaven aquestes representacions per il·lustrar els seus relats i deixar bocabadats petits i grans. Una cosa similar a la televisió, però més autèntic.

Per exemple en el claustre principal del Monestir de Santes Creus s'hi pot trobar un fris que representa la creació d'Adam i Eva, els nostres primers pares. Aquestes imatges tallades en pedra estaven originàriament pintades de colors (una mena de falles de València però en miniatura). Els pas del temps n'ha deteriorat la pintura i alguns vàndal d'idees fanàtiques o simplement per ignorància n'han malmès molts elements.

Doncs resulta que un equip de recerca de patrimoni.cat ha realitzat un descobriment transcendental; i tot gràcies a la tècnica de les gigafotos. Ho podem comprovar en detall estudiant les imatges. En la primera podem veure el fris de la dreta (situada en les columnes d'un un angle del claustre), s'hi representa la creació de l'home, del primer home, Adam. Tot seguit podem veure amb tota claredat com literalment s'extreu Eva, la primera dona, d'una costella d'Adam mentre aquest dormia. Ostres, que fort! FRIS primer.

Ells dos van viure feliços al paradís, anaven nus i no sabien lo que era la vergonya. Podien menjar tots els fruits de tots els arbres excepte d'un, l'arbre del coneixement del bé i del mal. Llavors si passem a la segona escena del FRIS segon veiem lo que va passar. Resulta que una serp malèvola va temptar-los a incomplir el compromís i van menjar de la fruita prohibida. I vet aquí que a l'instant van sentir vergonya i es van tapar les parts íntimes.

Fris segon

Aquest fet dramàtic ocasionà l'expulsió del paradís i l'inici de la història de tot plegat.

I ara ve el descobriment. Des de fa segles es pensava que l'arbre prohibit era una pomera, però si mirem amb detall l'arbre on hi ha la serp, i les fulles amb les que es tapen, és una figuera! i evidentment la fruita prohibida són les figues.

Això trastoca segles d'injust menyspreu cap una fruita tan noble i preuada com la poma, i en rescindeix ser l'objecte de la culpa original. Ara els nostres pagesos podran de nou mostrar sense vergonya tan sucosa meravella.
L'equip de patrimoni.cat seguirem investigant ja que ens han arribat notícies que a la catedral de Tarragona hi ha unes imatges que confirmarien aquest descobriment. :-)

Josep Giribet

· Article publicat a Projecte Panoràmiques el 7.02.2009

Un altre de'n Pau

2009-11-19T19:41:00.002+01:00

Més acudits i obra de l'artista a:

www.escapula.com

i també a:

http://escapulanews.blogspot.com/

Reivindicam el Camí Antic de Planícia

2009-11-19T01:17:00.002+01:00

A Planícia, per bon camí i sense barreres amb pany i clau
Diumenge 29 de novembre del 2009
A les 10:30 h a la Plaça de la Vila de Banyalbufar
Excursió reivindicativa al Camí Antic de Planícia

El dia 4 d’abril 2009, amb presència del President Francesc Antich, el Conseller de Medi Ambient i altres autoritats, s’inaugurà Planícia com a nova finca pública i s’obriren totes les barreres per tal de poder accedir-hi, entre elles les dues que hi ha en els límits de la possessió des Rafal, és a dir, es va poder arribar a la possessió pel Camí Antic de Planícia (el que també passa per Son Sanutges i s’Arboçar).

L’endemà, aquestes dues barreres es tancaren amb pany i clau i fins avui no s’han tornar a obrir impedint, per tant, l’accés a Planícia per un dels seus camins més tradicionals i coneguts.

Dia 3 de maig, la propietat des Rafal aturà a un grup d’excursionistes banyalbufarins que anaven per aquest camí i cridà a la Guàrdia Civil perquè els identifiqués, com així va succeir.

A finals de maig la Conselleria preparà i intentà obrir un nou accés a Planícia, per tal d’evitar passar per l’esmentat Camí Antic, cosa que no va aconseguir per les denuncies de diversos col·lectius.

El 29 de juliol, l’Ajuntament de Banyalbufar aprovà el Catàleg de Camins del terme municipal, considerant que el Camí Antic de Planícia que transcorre per les possessions de Son Creus, Son Sanutges, S’Arboçar i es Rafal, és públic.

A més, està perfectament documentat, i ningú qüestiona, que la propietat de Planícia és copropietària de l’esmentat camí que, com ja s’ha dit, continua tancat per les barreres de la propietat des Rafal.

Davant aquesta situació, 18 associacions i entitats de Banyalbufar han decidit reivindicar i demanar, una vegada més, el lliure accés i l’ús públic del Camí Antic de Planícia, convocant i organitzant una excursió participativa pel proper diumenge 29 de novembre, com es pot veure en el cartell.

Tots junts farem una crida a la Conselleria de Medi Ambient i a l’Ajuntament de Banyalbufar, perquè si en nou mesos (els que fa que Planícia és una finca pública) no han estat capaços de fer obrir les barreres des Rafal, això ja no és una qüestió de passivitat, sinó que frega la negligència.

Us esperam a l’excursió i us pregam que la doneu a conèixer. Moltes gràcies !!!

Les associacions, entitats, col·lectius, etc. que vulguin adherir-se a la convocatòria, poden fer-ho enviant un correu electrònic a banyalbahar@banyalbahar.com o amicsbanyalbufar@ono.com

Póster "A Planícia per bon camí" · Motivació de l'excursió · Itineraris per Planícia

Associació cultural Bany.al.bahar. Plaça de la Vila, nº1. Baixos. Banyalbufar (07191)

Contra la corrupció i la impunitat

2009-11-19T01:12:00.007+01:00

Manifestació contra la corrupció i la impunitat
Dissabte 21 de Novembre a les 6 de la tarda
a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona

La Unió de Plataformes, espai de cooperació entre 50 plataformes i entitats cíviques d'arreu de Catalunya, unides en el propòsit de defensar el territori, el medi ambient, el paisatge i els valors culturals de la depredació, la corrupció i la cobdícia, davant dels fets descoberts per l'acció judicial en el cas Pretòria, que coincideix amb les lluites locals de les Plataformes UP Oliveretes de Viladecans, les Agulles de Gavà, No al Pla Caufec - Porta de Barcelona d'Esplugues, Plataforma per la retirada del PDUSC de la Conca d’Odena, Salvem l'Anoia, i indirectament Salvem Montserrat i l'Associació cultural del Montserrat, en solidaritat amb totes les entitats cíviques afectades per casos similars arreu del país, crida la societat a combatre la impunitat, l'oblit, la indiferència i la resignació front la corrupció urbanística a través d'aquest

Comunicat

La tendència imperant en el sistema democràtic occidental persegueix el creixement econòmic sostingut com a base d’un suposat benestar. Això ha generat un estil i unes pràctiques que s'han instal·lat com un virus en la societat i en les mateixes administracions públiques. Ha reproduït a tot arreu el mateix model homogeni, sense consideracions quant a l’impacte en les formes de vida i la identitat cultural dels pobles, prioritzant sempre el benefici econòmic per sobre de l’ésser humà.

Aquestes polítiques han facilitat la sobre explotació dels recursos naturals i l’acumulació d’un seguit d’agressions irreversibles sobre el medi ambient i el paisatge, que a Catalunya ha provocat el naixement arreu del país d’un nombre insòlit de plataformes i entitats cíviques locals que treballen per evitar els efectes negatius de les polítiques agressives sobre l’aire, l’aigua, el sòl, el subsòl i els recursos energètics. Els efectes perniciosos d’aquestes polítiques degraden la dignitat de la planificació territorial i de l’urbanisme, entesos com l’art d’establir l’hàbitat humà en harmonia amb la natura, i finalment recauen sobre les persones.

Davant la freqüent impunitat de les il·legalitats, i la llei del silenci forçada sobre les accions civils que plana sobre els mitjans de comunicació, encoratgem a sortir de la passivitat i a trobar l'atreviment mitjançant l'agrupació veïnal en plataformes i entitats locals, i la coordinació entre aquestes en un grup el més gran possible.

Conscients que cada agressió local afecta al conjunt, i que la problemàtica de cada agrupació local representa un aspecte més de la mateixa problemàtica global, les entitats de la UP aposten per la unitat en l’acció com l’eina de la societat civil per contrapesar de manera efectiva les actuacions privades i públiques destructives, i combatre el fre institucional a una autèntica participació ciutadana en les decisions sobre el territori.

El caràcter compromès de l’Unió de Plataformes per enfrontar els conflictes territorials i socials, queda garantit pel perfil apartidista i social , independent de finançaments econòmiques, de totes les entitats UP, el fonament de les quals és precisament intentar equilibrar i, si cal, plantar cara pacíficament, als interessos i a la cultura economicista que impliquen la degradació del nostre entorn natural i de la nostra qualitat de vida.

Amb aquestes idees com a fons, i per construir entre tots aquesta àmplia força social, que permeti emplaçar els conflictes puntuals en un context més ampli i assolir els objectius locals i conjunts, us convidem a adherir-vos al Manifest de la Unió de Plataformes .

Cridem tothom a mobilitzar-se per defensar els bens comuns de l’espoli, per combatre la corrupció a tot arreu, concentrant-nos dissabte 21 de novembre a les 6 de la tarda a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Porteu xiulets i xoriços · Poseu-vos el barret UP

Passa-ho, imprimeix el cartell, distribueix-lo per fleques, farmàcies, bars, esplais, centres esportius, cines, perruqueries, discos, ... Aixeca la gent del sofà! Porta'ls!

·
· Unió de Plataformes
·
· info@uniodeplataformes.org

Arbres tatuats

2009-11-18T12:12:00.002+01:00

Els arbres no necessiten aquesta mena d'amor

· Foto i text de Lapicero ·
·

Jornada de reflexió

2009-11-17T20:29:00.004+01:00

El canvi esta a les teves mans

Entre tots podem aconseguir un mon més just

21 novembre 2009

- 10h00 Xerrada sobre economia solidària a càrrec de Jordi López REAS
Documental "10 anys teixint solidaritat" i explicació dels principis e iniciatives de economia solidària.

- 11h30 Xerrada sobre comerç just a càrrec de S'Altra Senalla

- 13h00 Aperitiu i debat

Tindrà lloc a la finca Ca Sa Senyora. Antiga carretera de Lloseta a Selva Km. 1,5. Biniamar.
Inscripcions gratuïtes al Tel. 699393329 o E-mail prosudmallorca@yahoo.com
Hi haurà servei de guarderia gratuït amb activitats per als nins.

Volem un canvi de model de mobilitat a Mallorca

2009-11-17T15:49:00.008+01:00

Assemblea de col·lectius
contra el pla de carreteres

Nota Informativa
17 novembre de 2009

L'assemblea denuncia que el pre-acord de carreteres no garantitza un canvi de model de mobilitat a Mallorca.

L'assemblea continua amb la campanya per a demanar-ne la retirada i reclama que se'n faci un d'alternatiu al Pla PP-UM de 1998.

___________________________________________________________

A partir del coneixement a través dels mitjans del preacord al que s'ha arribat en relació al Pla Director Sectorial de Carreteres que es preveu aprovar al desembre de 2009, l'Assemblea de Col·lectius contra el Pla de Carreteres, es reuní ahir al vespre a Santa Maria, per avaluar les modificacions proposades.

El col·lectius d'entitats considera que les modificacions acordades no impliquen el canvi de model de mobilitat i territori que Mallorca necessita i al qual, els partits que conformen el pacte al Consell de Mallorca s'hi van comprometre a l'inici de la legislatura.

Els arguments

L'eliminació de l'autopista Inca-Manacor, ja era un compromís d'inici de legislatura, per tant no representa cap novetat.

L'elimina l'autopista Peguera-Andratx (com ja s'havia anunciat fa algunes setmanes) i s'acorda un desdoblament pel cas de Llucmajor-Campos. Queda sense respoldre però encara l'autopista Manacor-Sant Llorenç, que ja compta avui dia amb una carretera ampla i adaptada a les necessitats de trànsit entre aquestes dues poblacions.

No és veritat que no hi hagi cap projecte viari nou excepte els accessos a Son Espases - nou 2on cinturó. Moltes de les rondes i variants que continuen a damunt el pla, seran, en cas d'aprovar-se, viaris completament nous, i molts d'ells injustificats des del punt de vista de les necessitats de trànsit actuals.

S'eliminen les variants i rondes a les que els consistoris respectius s'han oposat (excepte a Sineu, que encara no està clar) però no es diu res d'altres variants i rondes a les que col·lectius d'entitats ciutadanes i altres associacions hi han presentat algun tipus d'al·legació. Al·legacions que a dia d'avui encara no han estat contestades per part del Departament d'Obres Públiques del Consell de Mallorca.

S'hi suavitza l'impacte dels condicionaments. Si bé es ver que els criteris paisatgístics són mals de valorar des d'un punt de vista objectiu, en aquest sentit, sí que representa una bona mesura la reducció de la velocitat permesa a les carreteres de la xarxa primària complementària o de la xarxa secundària. No s'especifica però quin serà aquest límit de velocitat. De fet, aquesta mesura podria aplicar-se a tota la xarxa viària, en funció del tipus de via, especialment a les vies d'entrada a la ciutat de Palma.

Es parla de que amb aquest pla de carreteres s'executaran importants inversions en obra pública i que generaran molts llocs de feina. Consideram que hi ha moltes altres prioritats d'inversions en obres públiques i concretament en matèria de transport que són, precisament en aquests moments de crisi, socialment molt més necessàries. No necessitam més inversions en noves infrastructures que pretenen resoldre necessitats futures, necessitam inversions que resolguin les necessitats actuals i això, en la majoria dels casos passa per ser inversions en matèria de transport públic que consolidin una vertadera alternativa al cotxe privat a Mallorca. Les inversions en transport públic representen inversions en llocs de feina permanents i a llarg termini. En canvi les inversions en carreteres, són inversions similars a les que el President Antich rebutjava la setmana passada derivades de les urbanitzacions. Són inversions puntuals que no generen creació de llocs de feina a mig i llarg termini que és el que s'escau.

Els presumptes casos de corrupció vinculats a l'actual model viari. Entenem que aquesta "manera de fer carreteres" no s'hauria de perpetuar en aquesta legislatura. L'actual Pla, continuació del Pla PP-UM, està en aquests moments sota sospites de corrupció, mentre les persones imputades segueixen als seus càrrecs decidint el futur de Mallorca. Consideram que el Conseller d'Obres Públiques i el Director Insular de Carreteres del Consell de Mallorca haurien de dimitir, almenys fins que es resolguin les seves respectives imputacions.

Les correccions o rebaixes al model PP-UM, no poden ser mai prou significatives com per canviar el model viari de Mallorca. Si fos així, això implicaria una nova aprovació inicial i un nou període d'exposició pública i esteim convençuts que és una opció que tenen totalment descartada, donada la celeritat en que pretenen aprovar-lo definitivament.

Insistim, estam a favor de l'eliminació de punts perillosos i fer millores a la xarxa de carreteres actual, però cal plantejar les noves actuacions a través d'una política integral de mobilitat que doni alternatives al cotxe privat i s'adapti a les necessitats reals de transport i mobilitat d'una illa com Mallorca, sense més consum de territori ni més asfalt i responent sempre a l'interès general, des de la transparència en les inversions i la coherència amb els compromisos polítics assumits a l'inici de la legislatura.

La nostra proposta

Consideram que hi ha temps per a treure endavant una nova planificació de carreteres dins aquesta legislatura, i si s'ha de resoldre de manera imminent el problema dels accessos a Son Espases, sempre hi cap la possibilitat de fer ara, una modificació puntual del Pla de Carreteres actual que pugui desbloquejar l'execució del 2on cinturó o via connectora de Palma i, de cara a l'any que ve, presentar a aprovació inicial un Pla de Carreteres alternatiu, fet des de la consideració de la mobilitat i atenent a uns criteris racionals des del punt de vista territorial.

És a més evident la necessitat d'una moratòria dels projectes actuals que s'estan desenvolupant seguint els criteris de les anteriors legislatures, especialment pel que fa a rondes i circumval·lacions i adequació de carreteres secundàries que s'estan executant perquè ja estaven contemplades a l'anterior Pla i que són una demostració del tipus de projectes viaris als quals no s'ha de donar continuïtat: Ctra. de Festival Park a Bunyola, Ctra. Inca - Selva - Caimari, variant de Son Servera, Manacor-Camí de Conies....

Continuam amb la campanya per demanar la retirada del pla de carreteres

Des de l'Assemblea manifestam la nostra intenció de continuar amb la campanya endegada per exigir la retirada de l'actual pla de carreteres, no per quedar-nos amb l'anterior, sinó per plantejar-ne i aprovar-ne un d'alternatiu que responés a criteris de mobilitat, socials i territorials que Mallorca realment necessita.

Accions de la campanya

Reunions amb els grups polítics
Diferents representants dels col·lectius ens hem anat reunint amb els partits polítics que han de votar el Pla al ple del Consell per conèixer el seu posicionament i discutir la nostra proposta

Marxa reivindicativa contra el pla de carreteres

El dissabte 31 d'octubre es va organitzar una marxa reivindicativa contra el Pla de Carreteres sota el lema "Qui estima Mallorca no la destrueix" a la carretera de Selva a Caimari, en la que varen participar prop de 300 persones.

Mocions als ajuntaments

Aquestes dies els diferents col·lectius i entitats que formen part de l'Assemblea estan remetent a tots els batles i batlesses de Mallorca una proposta de moció per a que els consistoris demanin la retirada d'aquest Pla de Carreteres.

Durant aquests dies, municipis en que determinades agrupacions polítiques locals s'han adherit a l'Assemblea contra el Pla de Carreteres, presentaran ja les mocions als respectius plens: és el cas de Son Servera, Capdepera, Binissalem, Campos, Sencelles, Pollença, Artà, Costitx i Santa Maria.

Campanya local a través d'internet

S'ha posat en marxa una campanya a través d'internet per a totes aquelles persones que exigeixen el canvi compromès en matèria de política viària i territorial.

S'ha habilitat un espai a la plana web del GOB amb informació sobre les conseqüències d'aquest pla i una carta que, amb un “clic” de ratolí s'enviarà als responsables del futur de la planificació de carreteres: President Antich (PSOE), Presidenta del Consell de Mallorca (PSOE), Conseller del Departament d'Obres Públiques del Consell de Mallorca (UM) i portaveu del Bloc al Consell de Mallorca (Bloc per Mallorca).

http://www.gobmallorca.com/noalpladecarreteres/

Campanya d'abast internacional a través d'internet

Entenem que les implicacions d'aquest pla pel que fa a la destrucció territorial, patrimonial i paisatgística dels projectes que s'hi preveuen, a l'afectació a espais naturals protegits per la Llei d'espais naturals de les Illes Balears, a l'amenaça per la biodiversitat i la minva de permeabilitat del territori, la irresponsabilitat davant el futur energètic i climàtic que suposa l'aprovació d'aquest pla i les conseqüències ambientals, socials i econòmiques que implica, afectant el turisme pel fet de suposar la destrucció i despersonalització del paisatge rural i mediterrani de l'interior de l'illa més o menys preservada, etc. Entenem que són doncs, motius suficients per donar a conèixer arreu la implicació d'aquesta política viària i cercar suports i adhesions d'àmbit internacional contra aquest Pla de Carreteres.

Per això, en col·laboració amb una associació per a la conservació d'àmbit internacional s'ha llançat una campanya d'abast internacional per recollir suports contra el Pla de Carreteres :

http://www.salvalaselva.org/protestaktion.php?id=483

Xerrades sobre les conseqüències de l'aprovació definitiva d'aquest pla

Donada la manca d'informació per part del Consell de Mallorca de les implicacions d'una planificació tan trascendental pel futur de Mallorca i donat el desconeixement del tipus de projectes que implica i la consolidació del model viari i territorial que es pretén amb l'aprovació d'aquest pla, en les properes setmanes s’aniran fent xerrades informatives i divulgatives a pobles, a la universitat, entitats, etc.

L'Assemblea no descarta la possibilitat de fer altres accions reivindicatives per insistir en la retirada d'aquest Pla de Carreteres i la redacció d'un d'alternatiu dins d'aquesta mateixa legislatura.

Més informació al blog: http://nomescarreteres.wordpress.com

Assemblea de col·lectius contra el pla de carreteres: qui som?

GOB, GADMA, STEI-I, REVOLTA GLOBAL, CGT-BALEARS, GENT ACTIVA, SLOW-FOOD ILLES BALEARS, AMICS DE LA VALL DE COANEGRA, SINEUERS INDEPENDENTS, ATTAC-MALLORCA, AMICS DE LA TERRA, ELS VERS-EU SANTA MARIA, SEPC, ATENEU GABRIEL BUADES, ESQUERRA-SINEU, MAULETS, CAMINS PÚBLICS I OBERTS, UNIÓ DE PAGESOS, OCB, UNIÓ OBRERA BALEAR, FEDERACIÓ DE VEÏNS DE FELANITX, PLATAFORMA MA-15 D’AFECTATS PER LA CARRETERA DE MANACOR, JUBILATS PER MALLORCA, ASSEMBLEA DE JOVES DEL MOLINAR, LOBBY PER LA INDEPENDÈNCIA, ASSAMBLEA ENDAVANT DE MALLORCA, INQUERS PEL CANVI, ELS VERDS-ESQUERRA SON SERVERA, EU-ELS VERDS DE CAPDEPERA, ELS VERDS-ESQUERRA ARTÀ, ALTERNATIVA PER POLLENÇA, IGMAN ACCIÓ SOLIDÀRIA ...

També podeu veure:

Tribuna Mallorca

Mèlies tristes

2009-11-17T08:51:00.003+01:00

Com cada any, torna la temporada de massacre d'arbre als carrers dels pobles. Aquestes fotos corresponen al poble d'Alaró. No importa ésser cap expert per veure que això no es una poda ben feta, aleshores, qui gestiona aquestes feines? A qui l'hi confiam el nostre patrimoni arbori?

II Diada de l'arbre, Andratx

2009-11-16T21:27:00.003+01:00

Palmeres del Baix Llobregat, un patrimoni amenaçat

2009-11-16T14:14:00.001+01:00

Paisatges periurbans : la ruta del morrut a la C-31

Circular camí del campus de Castelldefels a menys de 80 Km/h don temps per a rumiar la mostra. Com a ciutadà no m’agrada com està el pati i com a treballador del verd veig que és un descrèdit pels professionals del gremi.
Suposem que 4000 teulades s’ensorressin: Què en pensaríem dels paletes i dels arquitectes ? El gremi del totxo permetria que, cada dia que passés, s’ensorrés una altra coberta?

Si aquest ha de ser un indicador mediambiental dels temps que corren, caldrà que ens ho fem mirar. Quan no ens identifiquem amb el nostre territori, el nostre paisatge, el nostre entorn alguna cosa no funciona.
És evident que hi ha qui ha vingut a aquest món a fer power-points i hi ha qui ha vingut a empassar-se’ls, fins perdre de vista la realitat. Mai hi ha hagut, com ara, tanta gent implicada en les qüestions mediambientals, aleshores què és allò que falla ?
La ciència, la tecnologia i la llei semblen ésser eines d’un altre planeta. Penso que cal un canvi de mentalitat o temps a venir serem el paradigma de la vulgaritat més absoluta pel que fa a la conservació del patrimoni vegetal.

D’acord, ara ja no passem de 80 Km/h, però…qui controla el morrut ? Aquest també col·labora amb el canvi climàtic !
Si algú té la potestat de fer alguna “intervenció paisatgística”, si us plau, endavant. Per la meva part vaig fent amb la palmerística descriptiva, si arribo a alguna conclusió ja la compartiré amb tots vosaltres.

J.D. Fernàndez i Brusi

Sa Coma dels Ullastrots

2009-11-15T22:05:00.015+01:00

On queda el respecte?

L’ullastre (Olea europaea var. Sylvestris) pren a Mallorca formes d’arbre i d’arbust, depenent de si ha estat esporgat de jove o si prové de rebrot amb diversos peus. No són molts els casos en que trobam exemplars arboris de mida molt grossa i espectacular, rarament els xorracs, verducs i destrals els han deixat arribar a ancians. Aquesta Coma, situada en algun indret de la Serra de Tramuntana, encobeeix una vuitena de misteriosos ullastrots. En aquest ombrívol xeregall i aprofitant la llecor i la humitat on arrelen, han envestit a fer cimals que encalcen l’alçada dels pins veïns. Les formes dels seus brancams, els forats i bonys encaixen dins un malson de lluna plena, vent esgarrifador i calabruix. Però al capvespre, amb les darreres llums de ponent, que encaixen a dins de la coma, inspiren antigor i calma, allà on el temps no compta.

La facilitat que dóna la motoserra i la proximitat d’un camí per on arribar amb un tot-terreny, ha fet que una part d’aquest grup de gegants hagi estat atacat, mutilat i mal coronat, furtant-los avariciosament part de la seva llenya. L’activitat de carboneig i fabricació de calç a la Serra ha desaparegut fa escassament 60 anys. Arreu als voltants d’aquests gegants hi ha signes d’aquestes activitats: Forns de calç i rotlles de sitja. Sorprenentment, aquests arbres no presenten talls ni ferides antigues. Perquè idò respectaren els carboners i calciners a aquests exemplars? Perquè respectaren aquests treballadors del bosc la llenya que han rapinyat avui alguns menyspreant la seva bellesa?
Un misteri que quedarà sense resoldre.

Rafel Mas, Búger 15 de novembre de 2009

P.S. Agraeixo a na Gemma la dolça troballa

P.S. 2 "Coma dels Ullastrots" és un nom fictici, no es correspon amb la toponimia

Un pòster de fa trenta anys... féren curt.

2009-11-15T17:28:00.001+01:00

Indicadors de paisatge

2009-11-14T12:21:00.001+01:00

Presentació del llibre

"Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives"

L’acte tindrà lloc el proper dimecres dia 18 de novembre,
a les 7 de la tarda

a l’entresol de la Pedrera de Caixa Catalunya.
Passeig de Gràcia, 92. Barcelona

La presentació serà a càrrec del Sr. Miquel Rafa, director de Medi Ambient de l’Obra Social de Caixa Catalunya, el Sr. Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i el Sr. Riccardo Priore, director de la Xarxa Europea d'Ens Locals i Regionals per a l'Aplicació del Conveni Europeu del Paisatge (RECEP) .

En acabar l'acte es lliurarà un exemplar del llibre a cada assistent.

Aquest llibre és el resultat del seminari internacional que, amb el mateix títol, va celebrar-se a Barcelona el mes de novembre de 2007. Els diferents capítols reflexionen a l'entorn dels indicadors de paisatge des de diferents perspectives disciplinàries i posen en comú algunes de les experiències més interessants en relació al tema existents a l'àmbit europeu. La dificultat d'establir un llistat d'indicadors de paisatge contrastats i comprensibles, així com la seva relativa novetat, converteixen aquest llibre en una obra de gran interès metodològic .

'Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives' l’ha publicat l'Observatori del Paisatge de Catalunya i l'Obra Social Caixa de Catalunya i és el segon número de la col·lecció 'Plecs de Paisatge' de l'Observatori del Paisatge.

Índex del llibre
· Presentació
Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya
Jordi Sargatal, Área de Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya
Riccardo Priore, director de la Xarxa Europea d'Ens Locals i Regionals per a l'Aplicació del Conveni Europeu del Paisatge (RECEP)
Joan Nogué, director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
· Introducció: què són i què pretenen els indicadors?
Josepa Bru
I. La perspectiva disciplinar
· Indicadors ecològics per a la valoració del paisatge: una perspectiva ecosemiòtica
Almo Farina
· Indicadors socials del paisatge
Yves Luginbühl
· La valoració econòmica del paisatge. Una proposta d'indicadors
Francesco Marangon i Tiziano Tempesta
II. Experiències en l'àmbit de l'Estat espanyol
· Els indicadors de paisatge de Catalunya
Pere Sala
· L'evolució dels paisatges andalusos entre el 1956 i el 1999: anàlisi a través d'indicadors
Jesús Rodríguez i Arsenio Villar
· El tractament del territori com a sistema. Metabolisme social, transformació del paisatge i ordenació del territori
Joan Marull
· Els indicadors de paisatge: un nou repte per a la sostenibilitat
Ana María Ayuso i Alexandra Delgado
III. Experiències en l'àmbit europeu
· Programa de seguiment de la percepció i l'apreciació del paisatge als Països Baixos
Hans Farjon, Nickie van der Wulp i Leon Crommentuijn
· Indicadors per a la gestió sostenible del paisatge: algunes experiències i propostes italianes
Sergio Malcevschi i Giancarlo Poli
· La tranquil·litat com a indicador de la qualitat del paisatge
Claire Haggett, Duncan Fuller i Helen Dunsford
· Countryside Quality Counts: un indicador per analitzar l'evolució del caràcter del paisatge anglès en el període 1999-2003
Andrew Baker
IV. La comunicació d'indicadors de paisatge
· Aportacions de la teoria de la comunicació a l'estudi transversal del paisatge. Proposta d'indicadors
Marta Rizo i Jordi de San Eugenio
· Els indicadors de paisatge en els mitjans de comunicació
Xavier Duran

El llibre es pot demanar a l'Observatori del Paisatge de Catalunya
carrer Hospici, 8
17800 Olot
Tel: +34 972 27 35 64
observatori@catpaisatge.net

També es pot baixar en format pdf: arxiu 8.5Mb

Ens estan robant la terra

2009-11-13T23:51:00.003+01:00

FURTIUS A MALLORCA

El Poder s’ha revestit de diferents formes al llarg de la història.

Santa Fe de Conques és una abadia romànica francesa situada al camí de Santiago. Com la majoria de temples romànics, destaca per la seva portalada, amb el típic Pantòcrator o Crist en Majestat.

Quan els pelegrins arribaven al temple, el primer que es trobaven era el timpà de l’entrada amb aquella aclaparadora imatge d’un Crist-Jutge sever, dur, implacable presidint el Judici Final. A la seva dreta, els elegits, els bons, els mansos obedients als Manaments i a la llei dels homes. Per a ells és el Regne del Cel. Per contra, a l’esquerra, els condemnats, els que havien trencat l’ordre establert practicant els pecats capitals: la luxúria, l’avarícia, la fornicació... Per a ells la condemna al foc etern.

La representació de l’Infern, amb els horribles monstres i bèsties que s’enduen les ànimes dels condemnats encara avui ens corprèn. El missatge no podia ésser més anorreador per a les pobres gents analfabetes i supersticioses de l’època.

La mateixa simbologia la trobam gairebé a totes les esglésies de l’època, amb algunes variants estilístiques. Autèntiques obres d’art, fruit del bon quefer d’uns artistes – artesans anònims que ens han llegat, la saviesa i el pensament de l’època. Si he triat l’església de Santa Fe és per un motiu determinat: en un racó de la part dreta del timpà veim un dimoni en forma de llebre que està donant voltes sobre el foc a un dels condemnats, travessat per un pal. És el caçador furtiu, el pobre vilatà, que empès per la necessitat ha gosat entrar a caçar a la reserva senyorial dels extensos dominis de l’abadia.

I aquesta imatge tenia pels pobres pagesos un contingut ben concret: nosaltres els frares, com a administradors de la justícia divina, no esperarem el Judici Final. El furtiu serà castigat a morir al foc en aquesta terra, com a avançament del càstig etern per haver infringit la nostra propietat privada.

La pràctica del furtivisme va interessar també Marx a la seva època d’estudiant. Es demanava perquè les lleis prussianes eren tan severes a l’hora de castigar els pagesos per faltes tan insignificants com entrar dins les terres del senyor a agafar llenya i en canvi eren més tolerants i permissives per casos més greus i arribava a la conclusió que aquests càstigs el que pretenien era servir d’escarment pels pobres necessitats.

M’ha vingut aquest símil pensant en els mallorquins. Ens estan robant la terra i ens converteixen en furtius del nostre territori. Quantes finques, quants camins públics tancats per a nosaltres pel gaudi exclusiu d’un particular o pels agroturistes que són més rendibles i per això paguen.

Ternelles, Coanegra, camí d’en Marc.... Valls prohibides als mallorquins, reservades als grans propietaris terratinents que sense escrúpols s’estan apropiant dels béns de tots.

Un Pla de carreteres dissenyat pel nostre govern, concebut per facilitar els desplaçaments massius de població en cotxe, a costa del territori i del paisatge natural i agrari.

Un macro-aeroport pagat amb els nostros imposts i pensat exclusivament per facilitar l’arribada de milions de turistes, mentre que els mallorquins, quan volem anar a un país estranger, moltes vegades hem de fer escala a un aeroport d’Espanya...

Una invasió massiva de mà d’obra immigrant duita per les empreses foranes a l’etapa desenvolupista, que són les que han executat els grans projectes, se n’han duit els nostres diners i els han deixat a l’illa i ara no troba feina (80.000 aturats).

Als complexos hotelers que els Barceló, Escarrer, i altres han obert als països llatinoamericans, no hi deixen entrar els naturals del país. Quelcom semblant ens està passant ara ja a nosaltres. Fins que ens confinin a reserves, com als indis americans. Aquest és el futur de la nostra terra i dels nostres fills si els mallorquins no anam vius i som capaços de fer-hi front.

Vivim una autèntica usurpació del domini públic per part dels grans propietaris i del capital multinacional, avalada per un govern de corruptes llepaculs i per uns tribunals inoperants entre embolics de paperassa, recursos i al.legacions eternes que mai no es resolen.

I mentrestant es castiga amb acarnissament i sancions desproporcionades qualsevol intent d’exercici de la llibertat d’expressió fora dels canals oficials per aquesta finalitat, que en definitiva no són més que una mena de suplicació. Basta recordar les sancions que s’imposaren els qui escridassaren a n’Antònia Munar a l’ajuntament de Costitx o en Joan Amer, que va saltar al camp de futbol per demanar l’aturada de la guerra d’Irak.

Han passat molts segles des que els constructors de Santa Fe esculpissin aquella representació del poder intimidador: de l’església i dels senyors feudals a través de Déu. Però el poder segueix essent el mateix. Només que ara es diu capitaL, amb la connivència del govern i dels tribunals.

Martí Canyelles

Curs de la "Norma Granada"

2009-11-13T12:04:00.003+01:00

Curs virtual de valoració
d'arbres i arbustos ornamentals

Aula Urbis, aula virtual destinada a la formació complementària dels tècnics de l'administració o empreses privades, que porten a terme la seva activitat dintre l'àmbit públic, ha organitzat pel proper mes de gener un curs de:

Valoració d'arbres i arbustos ornamentals: Norma Granada

Objectiu del curs:

Aquest mòdul de formació pretén aportar els criteris i els coneixements que han de permetre aplicar la 3a edició del mètode de valoració d’arbres i arbustos ornamentals “Norma Granada” publicat l’any 2007 per la Asociación Española de Parques y Jardines Públicos.

Amb la realització del mòdul es pretén que els estudiants quan el finalitzin hagin adquirit els coneixements bàsics i els fonaments conceptuals per realitzar valoracions d’arbrat ornamental utilitzant la Norma Granada. Un cop disposin d’aquests coneixements serà necessari adquirir experiència realitzant valoracions, però caldrà que l’assoleixi cada estudiant amb l’exercici individual de la seva professió.

Es pretén que aquesta formació vagi més enllà de la pròpia mecànica de càlcul, que ja es pot aprendre amb les indicacions del llibre de la Asociación Española de Parques y Jardines Públicos i es pot realitzar amb l’aplicació on-line disponible gratuïtament a Aula Urbis. Per a la valoració d’arbrat ornamental no n’hi ha prou d’aplicar fórmules i obtenir dades tabulades, sinó que cal disposar i utilitzar adequadament els coneixements propis de l’arboricultura i de la gestió d’arbrat per tal d’aplicar-los correctament amb el càlcul i poder-los argumentar en la justificació de la valoració realitzada.

Destinataris del curs

El curs està destinat a les persones que disposen d’una base teòrica i pràctica en arboricultura i en gestió d’arbrat i que poden utilitzar aquesta base correctament per a la realització de valoracions d’arbrat ornamental mitjançant la “Norma Granada”.

Metodologia

El mòdul està concebut per assolir els seus objectius amb una metodologia activa i participativa dels estudiants en una plataforma digital (Aula Urbis) mitjançant diferents suports i activitats complementaris entre ells (material didàctic disponible a l’aula, exercicis, participació en els fòrums, qüestionaris d’avaluació) que s’hauran de portar a terme seguint la planificació establerta. Es considera que si no es segueix aquesta metodologia i planificació establerta en el seu conjunt no és possible assolir els objectius del curs.

La “Norma Granada”

La primera versió de la “Norma Granada” es va publicar l’any 1990 com a resultat del treball d’una comissió de redacció. Aquesta comissió estava integrada per diversos professionals de diverses procedències de l’estat espanyol amb experiència en valoració d’arbrat ornamental. La norma va ser redactada a partir de la posada en comú dels coneixements i les experiències de cadascun en els seus àmbits de treball i d’un estudi exhaustiu dels mètodes de valoració publicats fins aquell moment en diversos països.

Aquest sistema de valorar els arbres ornamentals va substituir el “Método ICONA”, publicat per ICONA el 1975, “El cálculo de indemnizaciones derivadas de la pérdida de árboles ornamentales” , per: M. López Lillo i C. Del Álamo. Tot i les seves mancances va ser molt útil per a iniciar la reivindicació de l’arbrat urbà, començant a considerar-lo com un bé patrimonial i no com un simple objecte sense valor. El 1986 l’Ajuntament de Mataró el va assumir tècnicament com a sistema de valoració i el va informatitzar.

Han passat vint anys des de la publicació d’aquesta primera versió que han permès, en primer lloc, que centenars de professionals haguem utilitzat regularment el mètode posant-lo a prova i detectant les mancances i les virtuts. Fruit d’aquesta experiència i del treball de les diverses comissions de revisió que s’han format, la “Norma Granada” ja s’ha revisat en dues ocasions i s’han publicat les revisions i correccions.

Gràcies a quest treball continuat al llarg dels anys i al seu reconeixement com a mètode oficial de valoració per part de moltes administracions públiques, la “Norma Granada” ha esdevingut el mètode de valoració d’arbres i arbustos ornamentals més habitual i estàndard en el context de l’estat espanyol. S’utilitza regularment per a calcular el valor patrimonial d’arbres afectats per obres i per guals d’accés de vehicles, per a la reclamació de danys en casos d’accidents i vandalisme, tant en l’àmbit privat com en el públic i judicial.

Al llarg dels anys s’han realitzat nombrosos cursos de formació en la seva aplicació per part de diverses entitats, entre les quals la Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, la Escuela de Ingenieros Técnicos Forestales de Madrid, l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya, el Centre de Formació del Laberint de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona.

La valoració mitjançant la versió de 1.990 de la Norma Granada es podia portar a terme amb una aplicació informàtica anomenada Valarb. Posteriorment, l’any 1.999, la segona revisió va disposar d’una aplicació informàtica “oficial” específica que es va distribuir amb el llibre de la norma en suport CD. La versió 2.006 s’ha distribuït en suport paper i fins fa poc no ha disposat d'una aplicació informàtica específica que agilitzi el seu càlcul i la majoria d’usuaris s’han hagut de crear fulls de càlcul per simplificar la mecànica de valoració. Aula Urbis ha estat pionera en crear una aplicació de valoració a través d’Internet i en el desenvolupament d’un mòdul de formació concebut específicament per ser estudiat en una plataforma virtual integrant la mecànica de càlcul, els criteris i coneixements específics d’arboricultura i gestió de l’arbrat i les múltiples possibilitats que ens permeten les anomenades noves tecnologies.

Temari:
1. Introducció
2. Antecedents de la Norma Granada
2.1. Altres mètodes de valoració
2.2. Versions i revisions anteriors de la norma
3. Aplicacions i limitacions del mètode de valoració
3.1. Objectiu del mètode
3.2. Casos d'aplicació de la Norma Granada
3.3. Limitacions del mètode
4. Competència professional per a la valoració d'arbrat ornamental
5. La valoració d'arbres monumentals o singulars i catalogats
6. Elements i eines per a la valoració
7. Glossari
8. Fonts d'obtenció de les dades necessàries per a la valoració
8.1. Cost dels treballs
8.2. Preu de mercat de les plantes
8.3. Tipus d'interès oficial
8.4. Correctors per dificultat d'arrelament
8.5. Classificació climàtica mundial
8.6. Coeficients per espècie i zona climàtica
9. Valoració d'arbres substituïbles
10. Valoració d'arbres no substituïbles
11. Puntuació dels correctors del valor bàsic de l'exemplar
11.1. Correctors intrínsecs a l'arbre
11.2. Correctors extrínsecs a l'arbre
12. Valoració de palmeres i similars
13. Valoració de ferides
13.1. Valoració de ferides en coníferes i frondoses
13.1.1. Ferides en el tronc
13.1.2. Pèrdua de brancatge
13.1.3. Destrucció d'arrels
13.2. Valoració de ferides en palmeres
13.2.1. Danys a la corona
13.2.2. Danys a l'estípit
13.2.3. Danys en les arrels
14. Valoració d'arbres de tronc múltiples
15. Valoració d'arbustos i altres vegetals similars
16. Aplicacions informàtiques i fulls de càlcul per a l'aplicació del mètode
17. Redacció i presentació d'informes de valoració
18. Bibliografia
19. Annex: Exemples de valoració

Professor i tutoria del curs: Àlex March i Raurell
Matriculació: del 7 de desembre del 2009 al 8 de gener de 2010
Data inici del curs: 11 de gener de 2010
Data final del curs: 22 de gener de 2010
Hores: 20 h. Preu: 180 €
Metodologia docent: Aula virtual

· Formulari d'inscripció · Tríptic: pdf 478kb · Aula Urbis · Curs de Norma Granada ·

Carreteres, dues lluites contra un mateix monstre

2009-11-12T13:50:00.003+01:00

Benvolgudes amigues i amics de Salva la Selva

La construcció indiscriminada d'autopistes i carreteres és una arma de doble tall. Per una banda es parla que amb les vies arriba un suposat desenvolupament, per l'altra sorgeix la pregunta de per a qui és aquest desenvolupament. Allò que sí és cert és que la seva construcció implica profundes transformacions amb les que convé reflexionar molt abans de planificar el seu traçat.

Aquesta setmana Salva la Selva dona suport amb ciberaccions a dues resistències locals: una a Chiapas, Mèxic i l'altra a l'illa de Mallorca. Es troben distanciades en l'espai, però de manera conceptual enfronten el mateix monstre: el politiqueig al voltant de l'asfalt, amb el que uns pretenen guanyar molt doblers, al temps que prioritzen als vehícles per damunt de les persones, el seu territori i la seva qualitat de vida.

Per a conèixer més detalls sobre aquests casos, sorprendre's amb el seu paral·lelisme i donar suport a les comunitats i grups locals amb la seva signatura, per favor entre a

http://www.salvalaselva.org

i posi la seva firma a les accions:

“Indígenes i biodiversitat amenaçades per autopista a Chiapas” i
“Aturin ja el Pla de Carreteres a Mallorca”.

Moltes gràcies i rebin una salutació afectuosa.

Guadalupe Rodríguez
guadalupe@regenwald.org

www.salvalaselva.org
http://www.facebook.com/salvalaselva
www.regenwald.org
Berlín, Alemanya
Tel.: +49 (0)30- 51736879

Un garrofer de Sant Boi

2009-11-11T14:14:00.001+01:00

El garrofer centenari del camí de Sales

S’hi ha un arbre al nostre entorn forestal que testimonia durant segles l’aprofitament humà de les nostres muntanyes és el garrofer.

Desaparegudes les vinyes d’antany, els garrofers i les oliveres asilvestrades -ofegades pels pins blancs i els brucs- són les úniques restes vegetals del passat agrícola. I de fet, els garrofers són els arbres més antics que podem trobar en el territori forestal de Sant Boi i de les muntanyes de l’entorn.

Un dels exemplars més notables que tenim a Sant Boi, és el garrofer centenari situat al costat del que queda de l’antic –i molt modificat- camí de Sales. Aquest camí comunica encara, Sant Boi de Llobregat (des l’avinguda Torre la Vila) amb el lloc de Sales que havia estat un antic alou medieval de la baronia d’Eramprunyà i que avui pertany al terme municipal de Viladecans. Al lloc de Sales podem trobar encara avui en dia la ermita d’origen romànic de Santa Maria de Sales, localitzada al costat del cementiri de Viladecans (un racó sorprenent de la nostra comarca per la seva ubicació en una terrassa geològica molt interessant i que esperem que no es malmeti en el futur; de fet, l’ajuntament de Viladecans vol museitzar aquest espai i s’organitzen visites amb la col·laboració de la Fundació Sigea). En aquest lloc també s’han trobat restes d’una vila romana i pel camí podem trobar alguns restes dissipats de ceràmica ibèrica mesclada amb restes d’abocaments incontrolats de runa (quina llàstima i desgràcia en un lloc amb tanta història!). Us recomano que llegiu el que diu la historiadora Montserrat Pagès d’aquest lloc en el seu llibre “Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat”.

Aquest garrofer té més de 100 anys pel fet de que té més d’un metre de diàmetre en el tronc de la seva base.

Desgraciadament, va patir un incendi l’agost de 2007 provocat per uns brètols que el va deixar molt tocat; però, miraculosament, encara sobreviu.

El garrofer de Sales al Juliol de 2006

El garrofer de Sales al Febrer de 2008

El garrofer de Sales al Novembre de 2009

Xavier Sánchez i Torres

· Article Publicat a El Marge el 09.11.2009

Una visió per la desesperança? o una sortida?

2009-11-10T08:08:00.009+01:00

El fracàs del sistema alimentari transnacional

GRAIN

L'actual sistema alimentari mundial, amb les seves llavors de laboratori i els seus paquets tecnològics, no és capaç d'alimentar les persones. Enguany més de mil milions de persones sofriran fam, i altres 500 milions sofriran obesitat. Tres quartes parts de qui no tenen abastament per menjar són pagesos i treballadors rurals (els mateixos que produeixen el menjar), mentre una grapada de corporacions agroindustrials (que decideixen a on i a qui va l'aliment) s'embossen milers de milions de dòlars. Malgrat el seu fracàs monumental, i a que enormes i creixents moviments socials clamen per un canvi, els governs i les agències internacionals del mon segueixen apostant per a més del mateix: més agronegocis, més agricultura industrial, més globalització. El canvi climàtic en el planeta empitjora, en gran mesura, per seguir amb el mateix model d'agricultura. No obstant, en el moviment global en pos de sobirania alimentaria hi ha una prometedora sortida.

Els estudis científics més actuals prediuen que, si tot segueix igual, les temperatures cada vegada més elevades, les condicions climàtiques extremes i els severs problemes d'aigua i sòls relacionats amb tot això, portaran a molts més milions a les files dels afamegats. Conforme el creixement de la població augmenti la demanda d'aliments, el canvi climàtic esgotarà la capacitat de produir-los. Certs països que ja lluiten amb greus problemes de fam podrien veure la seva producció d'aliments reduïda a la meitat abans del fi del segle.

Un motor molt important de l'agreujament de les condicions en el clima del planeta té a veure també amb el sistema alimentari mundial: el model d'agricultura industrial que abasteix al sistema alimentari mundial funciona essencialment usant petroli per a produir menjar i, en el procés, quantitats enormes de gasos amb efecte hivernacle. L'ús d'immenses quantitats de fertilitzants químics, l'expansió de la industria de la carn, i la destrucció de les sabanes i boscos del món per a produir mercaderies agrícoles són en conjunt responsables de al manco el 30% de les emissions de gasos que causen el canvi climàtic.

Convertir els aliments en mercaderies mundials i industrials implica també una enorme pèrdua d'energia fòssil en transportar-les per el món, processar-les, emmagatzemar-les, congelar-les i portar-les a on les consumeixen. Tots aquests processos contribueixen al compte climàtic. En sumar-les entenem que l'actual sistema alimentari podria ser responsable de prop de la meitat de les emissions dels gasos amb efecte hivernacle.

Mai foren tan clares les raons per a una transformació radical urgent del sistema alimentari mundial. Per totes bandes la gent mostra una voluntat de canvi -siguin consumidors que cerquen aliments locals o pagesos que bloquegen les carreteres en defensa de les seves terres. L'obstacle és l'estructura de poder i això, més que res, és el que necessita sigui transformat.

El pronòstic és de fam

El 2007, el Panell Internacional sobre Canvi Climàtic (PICC) publicà un informe sobre l'estat del clima a la Terra. A pesar que es va mostrar en termes inequívocs que l'escalfament mundial és una realitat i assenyalà que era “molt probable” que els humans fossin responsables d'això, amb cautela pronosticà que el planeta podria escalfar-se 0'2ºC per dècada si no es feia res per a canviar el curs de les nostres emissions de gas amb efecte hivernacle. L'informe advertí que cap al fi de segle un canvi de temperatura entre 2 i 4ºC podria produir increments dramàtics en els nivells de la mar i una cascada de catàstrofes per tot el planeta.

A penes pocs anys després, resulta que el PICC fou massa optimista. El consens científic actual és que hi haurà un augment de 2ºC les properes dècades i que si res canvia el planeta podria encalentir-se fins a 8ºC cap a l'any 2100, arribant a un punt de trencadura en entrar en un canvi climàtic perillós i irreversible. Segons el Fòrum Humanitari Global amb seu a Ginebra, ara mateix el canvi climàtic afecta seriosament a 325 milions de persones l'any -315 mil d'elles moren de fam, malalties i desastres meteorològics induïts per el canvi climàtic. Es prediu que la quota anual de morts per el canvi climàtic arribarà a mig milió per el 2030, afectant seriosament al 10% de la població mundial.

L'aliment estarà en el centre. Tothom concorda que la producció agrícola ha de seguir creixent les properes dècades i mantenir-se al dia amb el creixement demogràfic. Però és probable que el canvi climàtic freni aquesta producció. En un recompte exhaustiu dels estudis sobre els impactes de l'escalfament mundial a l'agricultura, William Cline calcula que, si les tendències segueixen igual, per el 2080 el canvi climàtic reduirà el potencial de producció de l'agricultura mundial en més del 3% respecte a l'actual. Els països en desenvolupament seran els més afectats, amb una caiguda del 9'1% del seu potencial de producció agrícola. Àfrica enfrontarà un descens del 16'6%. Els impactes reals podrien ser molt pitjors.

Una debilitat important de les projeccions del PICC i d'altres, quan es tracta de l'agricultura, és que les seves prediccions accepten la teoria de la “fertilització per carboni” que esmenta que els alts nivells de CO2 a l'atmosfera accentuaran la fotosíntesi en molts cultius claus i dispararan els seus rendiments. Estudis recents mostren que aquest potencial és en gran mesura un miratge. No és només que qualsevol acceleració inicial del creixement disminuirà significativament després de pocs dies o setmanes, sinó que l'augment de CO2 redueix el nitrogen i les proteïnes de les fulles en més de un 12%. Això significa que, amb el canvi climàtic, per els humans hi haurà menys proteïnes en els principals cereals, com el blat i l'arròs. Hi haurà també menys nitrogen per els insectes, cosa que és important ja que els insectes menjaran una superfície major de les fulles i provocarà reduccions significatives en els rendiments.

Quan Cline feu els càlculs sense considerar la suposada fertilització per carbono, els resultats foren més alarmants. Els rendiments mundials baixarien el 16% per el 2080, i les caigudes regionals serien d'un 24'3% a Amèrica Llatina, 19'3% a Àsia i 27'5% a Àfrica. Els rendiments es reduirien en un 38% a la Índia i més d'un 50% al Senegal i Sudan.

Aquesta aterradora predicció podria quedar curta. L'estudi de Cline, l'informe del PICC i altres informes sobre el canvi climàtic i l'agricultura, no tenen en compte la crisi de l'aigua relacionada. Avui 2.400 milions de persones viuen en ambients amb una dura escassesa d'aigua i les prediccions parlen que augmentaran a 4 mil milions cap a la segona meitat del segle. Les fonts d'aigua per a l'agricultura s'esgoten o s'estan fent perillosament escasses en moltes parts del món. L'escalfament global complicarà el problema conforme les me´s elevades temperatures generin condicions més seques i sigui necessari augmentar la quantitat d'aigua per a l'agricultura. Serà molt difícil mantenir els actuals nivells de producció, i la major població farà mes greu encara aquesta situació.

S'esperen també impactes de les condicions climàtiques extremes quan el canvi climàtic sigui major: augmentarà la freqüència i la intensitat de les sequeres, les inundacions i altres desequilibris naturals, provocant desastres en els cultius. El Banc Mundial preveu que la intensificació de les tempestes farà que 29 mil kilòmetres quadrats addicionals de terra agrícola situada en zones costeres seran vulnerables a les inundacions. S'espera un augment dramàtic d'incendis forestals, que ja afecten unes 350 mil hectàrees cada any. Un estudi preveu que els incendis forestals augmentaran en un 50% a l'oest dels Estats Units per a l'any 2055, a resultes dels augments de temperatura.

I llavors el mercat. L'abastiment global d'aliments està cada vegada més controlat per un petit nombre de transnacionals que tenen el quasi-monopoli de tota la cadena alimentària, de les llavors als supermercats. Augmenta el capital especulatiu en el comerç agrícola. Qualsevol pertorbació de l'abastiment d'aliments, o la simple percepció que hi ha problemes, pot provocar augments tumultuosos en els preus i un acaparament immens de guanys per part dels especuladors, cosa que fa inaccessibles els aliments per els sectors urbans més pobres i provoca tot tipus d'alteracions en la producció agrícola en el camp. El sòl rumor d'una escassesa alimentària mundial ja estirà especuladors financers a l'agricultura, els quals estan acaparant terres a gran escala, a un nivell que no es veia des de temps colonials.

Ens endinsam en una era de pertorbacions extremes en la producció d'aliments. Mai hi ha hagut una necessitat tan urgent de que un sistema asseguri un abastiment alimentari per a tothom d'acord a les seves necessitats. Tan mateix, el sistema alimentari mundial mai ha estat tan controlat per un grupet de persones les decisions de les quals es basen exclusivament en quant doblers poden obtenir per els seus accionistes.

Cuinar el planeta

Prop d'un quart de la població del planeta passa fam i els rendiments dels cultius estan estancats des de els anys vuitanta. Allò que tenim davant sembla una història de terror si consideram les conseqüències ambientals, especialment a mesura que el món se n'adona del paper que l'agricultura industrial i els seu sistema alimentari han jugat en la crisi climàtica.

El consens científic actual és que l'agricultura és responsable d'un 30% de totes les emissions de gasos amb efecte hivernacle provocades per els humans. Però és injust posar totes les formes d'agricultura en un mateix sac. Només una petita secció d'activitats agrícoles és responsable de quasi totes les emissions de gasos amb efecte hivernacle de l'agricultura. La desforestació causada per el canvi d'ús de la terra és responsable de prop de la meitat del total, mentre les emissions dels establiments agrícoles són provocades sobre tot per la producció animal i els fertilitzants. Totes aquestes fonts de gasos amb efecte hivernacle estan íntimament lligades a l'agricultura industrial i a l'expansió del sistema alimentari en mans de les transnacionals. Així també l'alta dependència del petroli i la gran petjada de carbono que provoca transportar aliments i productes per tot el món en tot tipus d'envasos plàstics.

La major part de l'energia utilitzada per el sistema alimentari industrial prové del consum de combustibles fòssils, i el mont d'energia utilitzada es tradueix en directe a l'emissió de gasos amb efecte hivernacle. Es calcula que el sistema alimentari dels Estats Units, és responsable d'0un 20% de tot el consum d'energia fòssil del país. Aquesta xifra inclou l'energia utilitzada en els establiments que produeixen menjar, i en els processos de transport, empaquetat, processament i emmagatzematge.

La diferència en l'ús d'energia entre l'agricultura industrial i els sistemes agrícoles tradicionals no podia ser més extrem. Es parla molt de quan eficient i molt més productiva que és l'agricultura industrial comparada amb el mode de cultiu tradicional en el Sud global, però si hom considera l'eficiència energètica, res pot estar més allunyat de la veritat. La FAO calcula que en terme mitjà, els agricultors dels països industrialitzats gasten cinc vegades més energia comercial per a produir un quilo de cereal que els pagesos a Àfrica. Si analitzam cultius específics, les diferències són encara més espectaculars: per a produir un quilo de blat de les índies, un agricultor als Estats Units utilitza 33 vegades més energia comercial que la pagesia tradicional del seu veí Mèxic. I per a produir un quilo d'arròs, un agricultor dels Estats Units usa 80 vegades l'energia comercial utilitzada per un pagès tradicional a Filipines. Aquesta “energia comercial” és, per evidentment, el gas i el combustible fòssil requerits per a produir fertilitzants i agroquímics i per operar la maquinària agrícola, cosa que contribueix substancialment a l'emissió de gasos amb efecte hivernacle.

Però l'agricultura en sí és responsable tan sòls d'un quart de l'energia usada per a portar menjar a les taules. La despesa d'energia i la contaminació esdevenen dins del sistema alimentari internacional en el seu sentit més ample: el processat, l'empaquetament, la refrigeració, la cuina i la mobilització de menjar per tot el planeta. Hi ha cultius o pinsos que es produeixen a Tailàndia, es processen a Rotterdam, alimenten bestiar en alguna altra part, per acabar com menjar al McDonalds.

Transportar aliments consumeix molta energia. Es calcula que el 20% de tot el transport de mercaderies als Estats Units s'utilitza en moure menjar: 120 milions de tones d'emissions de CO2. Importar i exportar aliments a/de Estats Units afegeix altres 120 milions de tones de Co2. Més el transport de provisions i productes (fertilitzants, pesticides, etc.) a les granges industrials, el transport del plàstic i el paper per a les industries d'empaquetament , i allò amb que els consumidors es mouen per anar, cada dia més lluny, als supermercats. Això ens ofereix un panorama de la tremenda quantitat de gasos amb efecte hivernacle produïts per el sistema alimentari industrial, tan sòls per els seus requeriments de transport. Altres grans productors de gasos són les industrries que processen menjar, el refrigeren i l'empaqueten, responsables del 23% de l'energia consumida en els sistema alimentari d'Estats Units. Tot això suma una quantitat increïble d'energia tudada.

I parlant de tudar: el sistema alimentari industrial descarta la meitat de tot el menjar que produeix, en el seu viatge dels establiments als comerciants, als processadors de menjar, a les tendes i supermercats – abastament per alimentar als afamegats del món sis vegades. Ningú ha començat a calcular quants gasos amb efecte hivernacle es produeixen per la podridura de tot el menjar tirat als fems.

Molt d'aquesta enorme tudadissa i aquesta destrucció globals podria evitar-se si el sistema alimentari es descentralitzés, si l'agricultura es desindustrialitzés.

El sistema alimentari controlat per les transnacionals està, llavors, en un carreró sense sortida. Allò que proposen és més agricultura industrial i més cadenes alimentàries mundials com a solució a la crisi alimentaria. És un cercle viciós que provoca extrems de pobresa i guanys, i l'abisme entre els dos es fa cada vegada més profund.

Quina és la sortida

La crisi climàtica implica canvis ja, ara mateix! Necessitam construir sistemes alternatius de producció i consum, organitzats d'acord a les necessitats dels pobles i la vida en el planeta. La transformació d'aquest sistema alimentari no esdevindrà mentre les corporacions tenguin un poder tan absolut. Les forces del canvi estan a les nostres mans, a les nostres comunitats, que s'organitzen per a recuperar el control sobre els nostres sistemes alimentaris i els nostres territoris.

En la lluita per assolir un sistema alimentari diferent, els obstacles principals són polítics, no tècnics. S'han de tornar posar les llavors en mans pageses, eliminar els pesticides i fertilitzants químics, integrar al bestiar a formes de producció mixta, i organitzar els nostres sistemes alimentaris de forma que tots tinguem abastament aliments sans i nutritius. Les capacitats par a produir tals transformacions han quedat demostrades en els milers de projectes i experiments que desenvolupen comunitats del món sencer. Fins i tot l'Evaluació Internacional del Paper del Coneixement, la Ciència i la Tecnologia en el Desenvolupament Agrícola – portada a terme baix la direcció del Banc Mundial- no ho pot més que reconèixer. A nivell de finca són bastants clares i directes les formes de torejar amb el canvi climàtic.

Els desafiaments polítics són més difícils. Però n'hi ha molts que ja està passant a nivell local. Enfrontades fins i tot a la repressió violenta, les comunitats locals estan resistint els megaprojectes, les presses, la mineria, les plantacions i la tala dels boscos; es mobilitzen per la sobirania alimentaria. Les seves resistències estan en el cor de l'acció per el clima, mentre es van unint per a resistir la imposició de polítiques neolliberals i desenvolupar visions col·lectives de futur. És en aquests espais, amb aquesta resistència organitzada, que emergiran les alternatives al destructiu sistema alimentari actual i podrem trobar la força i les estratègies comuns que ens treguin del cicle suïcida en què l'agricultura industrial i el sistema alimentari industrial ens té enfonsats.

Per a més ampliada informació:

GRAIN

Curs sobre la biomassa llenyosa

2009-11-09T20:10:00.002+01:00

Curs: La biomassa llenyosa:
un món d'oportunitats per a les dones

10, 12, 17, 19 i 24 de novembre de 2009
Castellfollit de Riubregós (Anoia)

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya organitza un curs sobre biomassa forestal adreçat a les dones de poblacions rurals.

Què és la biomassa? Quin paper hi pot jugar la dona? En aquest curs es pretén aprofundir en alguns aspectes tècnics d'aquesta energia renovable emergent, des de la seva obtenció, passant pel processat, fins al consum a les instal·lacions. Es tractarà sempre des de la vessant de les oportunitats laborals que pot suposar per la població femenina dins el sector econòmic del medi ambient.

Programa:
1. Biomassa forestal i bioenergia
2. Instal·lacions d'aprofitament energètic de la biomassa forestal
3. Aprofitament, processat i subministrament
4. Sortida pràctica: instal·lació de 350 kW al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
5. Normativa, legislació i ajuts. Altres

Activitat sense data límit d'inscripció

Seu i lloc de realització del curs:
Ajuntament de Castellfollit de Riubregós - Local Social.
C/ Major, 10 - 08283 Castellfollit de Riubregós

Secretaria del curs i inscripcions:
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya . Pujada del Seminari s/n . 25280 Solsona . 973 48 17 52 . fax 973 481392 . formacio@ctfc.cat

· Butlleta de preinscripció . Tríptic del curs [Pdf 3595kb] ·

Justícia climàtica per al Sud

2009-11-09T13:17:00.005+01:00

Subhasta climàtica: el miratge dels xecs caritatius,

per Joan Buades

Tercer article de la sèrie COPENHAGUEN, COMPTE ENRERA, de Joan Buades, membre d’ALBA SUD, en el que denuncia com s’està desviant l’atenció sobre la necessitat d’un acord normatiu sobre el Canvi Climàtic a la propera Cimera de Copenhaguen amb discussions sobre els costos del seu finançament.

Recent inaugurada la conferència prèvia de Barcelona, s’acumulen els indicis que les negociacions acabaran amb una foto final positiva, com han anat recomanant els assessors d’imatge de les transnacionals i els grans estats industrials. L’escenari amb què s’arribarà a Copenhaguen resulta prou diferent al que es preveia fa pocs mesos: l’enorme rescat amb diner públic dels deutes criminals de bancs i corporacions privades està permetent reprendre el comandament de la governança global en els termes habituals. Els elements clau són la determinació a avançar amb passes petites i la reducció de les diferències d’interessos i necessitats a una qüestió de diners.

Passada la fase de crisi a tomba oberta que feia témer que no quedaria altre remei que incrementar la regulació, el control democràtic, del sistema financer i, en el cas de la protecció del clima, la substitució de Kyoto per un acord complet amb caràcter normatiu per al conjunt de les activitats contaminants, l’elit industrial i política mundial respira alleujada. Als EUA, la societat més contaminant del Planeta si ho mirem per càpita, l’Administració Obama ja ha deixat clar que “no té temps” d’arribar a Copenhaguen amb cap llei o projecte de cura del clima aprovat, ja que la prioritat és la reforma sanitària interna. L’amfitriona de la cimera, la ministra conservadora danesa, Connie Hedegaard, ha deixat d’incomodar indústries fonamentals per a l’expansió del neoliberalisme i ja no parla ni en broma d’introduir una taxa sobre el turisme internacional en avió i el transport marítim de mercaderies, dos oblits monumentals del tractat de Kyoto i que hipotequen cada vegada més acusadament qualsevol reducció real global. S’imposa el “realisme”, és a dir, les tècniques de management apreses a Harvard: la cimera ha de sortir bé i seria millor un gran acord amb petits gestos positius que no pas una ruptura per no ser capaços de reformar en un sentit just i sostenible el sistema de consum dels estats industrialitzats.

Perquè el món s’ho empassi, res millor que desviar el focus cap a la factura: què val protegir el clima i qui pagarà. Aquest és l’idioma natiu del neoliberalisme que ens ha dut al precipici i hom pretén que sigui l’eina intercultural compartida (“si posem diners per enmig, tothom en voldrà una part i, per tant, ja hem guanyat”) que faci possible l’acord. Fa uns dies, el New York Times ho resumia amb cruesa: “L’obstacle més gran per a l’acord climàtic global pot ser com pagar-lo”. La subhasta està agafant velocitat. Si els economistes oficials parlen de 100 miliards de dòlars any per subvencionar la mitigació del caos climàtic al Sud, hi ha força entesos que creuen que la xifra hauria de multiplicar-se per deu. La Xina, que ja és líder absolut en emissions, no vol ni sentir parlar de pagar res. Mentrestant, els estats més vulnerables, com ara els africans (Le Monde, 15 de setembre de 2009) o els insulars amenaçats d’inundació permanent, amenacen de marxar de la subhasta.

Els EUA, la UE o l’inefable govern espanyol (que, per guanyar imatge internacional a les portes d’assumir la presidència de la UE el proper gener, acaba d’anunciar que donarà la irrisòria suma de 100 milions d’aquí al 2012) s’esforcen a fer veure darrerament que firmaran “generosos” xecs a Copenhaguen per salvar el clima. Però: qui pot refiar-se de la seva paraula? Segons la citada crònica del NYT , el flamant Fons d’Adaptació de les Nacions Unides, creat el 2008, per finançar projectes al Sud que mitiguessin l’escalfament global i que s’havia de nodrir tant dels mercats del carboni gestionats per la pròpia ONU com amb donacions voluntàries del Nord, a penes ha recaptat fins ara 18 milions de dòlars quan se’n preveien un mínim d’1.6 miliards.

Per adonar-se de la hipocresia de l’elit industrialista a costa del clima de tothom, resulta escruixidor el contrast amb la fabulosa suma de diners públics que en menys d’un any han aconseguit desviar per salvar els problemes financers de bancs i transnacionals privades que han fet el seu agost amb l’especulació sense fronteres. Les estimacions varien, però van d’un mínim de cinc fins als 13 bilions de dòlars. És a dir, el cost d’entre dues i quatre guerres d’Iraq com l’actual. O entre 30 i 90 vegades els pomposos Objectius del Mil•lenni de les Nacions Unides, adreçat a reduir a la meitat la pobresa abans del 2015.

Al rerefons, per als 200 milions de persones que poden esdevenir refugiats ambientals el 2050, l’èxit de la “fira de Copenhaguen” serà irrellevant. El risc que el caos climàtic generi noves i terribles línies de conflicte entre el Nord i el Sud és elevadíssim, com diu el psicosociòleg Harald Welzer. Per tant, el batec de fons del que necessitem a Copenhaguen és evident: justícia climàtica per al Sud en un context de reducció dràstica de l’estil de vida consumista del Nord i els estats emergents com la Xina i l’Índia. Fer altra cosa, com distreure’s amb xecs caritatius, no evitarà l’explosió de les migracions Sud-Nord per sobreviure.

Relacionat amb:
Notície: Cuidant el clima (de negocis): Abandonar el Sud més empobrit, oblidar Montreal, per Joan Buades

Espantaocells

2009-11-08T22:39:00.005+01:00

Quan es sembra un arbre és important pensar i imaginar com serà aquest arbre d'aquí 20 anys. Si sembrem un plataner a cinc metres de la casa, al principi queda molt bonic i estarem molt orgullosos del nostre arbret, però quan les branques comencen a sobrepassar la teulada de la casa i les arrels comencen a esquerdar les parets properes ja canvia la cosa.

També existeix el problema invers, que és el que passa quan sembres una casa dintre d'una pineda, això és un problema comú de les urbanitzacions costaneres (almenys aquí a Mallorca). Si construeixes la teva casa entre pins de grandària mitja poden passar dues coses, una és que l'arbre es mori a conseqüència de les obres de la casa (talls d'arrels, danys en el tronc per les maquina, podes salvatges perquè molesten les branques, etc. .), i l'altra és que sobrevisqui. En el cas que sobrevisqui en principi pot quedar bé tenir una casa envoltada d'arbres, però com éssers vius que són (i no mobiliari urbà) segueixen creixent i en pocs anys apareixen els primers problemes i pors.

Quan l'arbre sobrepassa la teulada de la casa i sobretot després de veure com cauen arbres en les tempestes, ja comença la por a controlar les decisions de poda, la por a perdre el control sobre l'arbre. A cada tempesta forta li succeeix una onada de podes dràstiques, molt lucratives per al podador i el client es queda alleujat dels seus temors. Però sembla que no s'adonen que ja no tenen un arbre sinó un espantaocells sense futur i mes problemàtic que abans. Hi ha solucions amb podes més respectuoses però a vegades és millor talar i sembrar un altre arbre més adaptat i millor situat.

Codonys collits de la codonyera

2009-11-08T12:47:00.028+01:00

Cançonetes i dites populars del codony i el codonyer

Foto: Manel Tarrés

Figuera, magraner i codonyer
volen son amo carnisser.

·

De genollades, codonyades,
i amb els dits, codonys collits.

·

A genollons pujava la costa.
A genollons collia codonys.
Codonys collits de la codonyera.
Codonys collits per la punta dels dits.
Codonys pelats per la punta del nas.

·

La tia Maria codonys collia,
la tia Maria collia codonys,
de genollons codonys collia,
de genollons collia codonys.

·

Quan m'ajupia codonys collia
Quan m'aixecava, codonys agafava
De genollons, collia, collia
De genollons, collia, codonys.

·

Anàvem a l'hort a collir codonys
codonys collits per la punta dels dits
codonys pelats per la punta del nas
codonys collits, codonys pelats.

·

¡Oh cara de sobressada
cohenta i mal premuda!
Tens s'esquena jeperuda
cara de rata pinyada.

Cara de codony podrit,
treu es cap a sa finestra.
Es dis que tu fas festa
fa festa es mal esperit.

¡Oh cara de monya tronya!
¡Tot m'ho tires per la cara!
Series bona per frare
perquè tens poca vergonya.

·

Quan la codonyera floreix i madura,
lo dia i la nit són d'una mesura.

·

Set senalles de codonys
vaig dur a recodonyar.
De set recodonyadures,
set senalles vaig tornar.

·
·

· Fotos: [ tarreti01_65 ] · [ Pilonga ] · [ ngawangchodron ] · [ picaddict ] · [ archegonus ] ·
· [ archegonus ] · [ patrizia ferri ] · [ lluis58 ] · [ puntquatre ] · [ daniel.julia ] ·