tag:blogger.com,1999:blog-14391266.post-18193803561977078152008-05-18T23:11:00.000+02:002008-05-18T23:11:00.000+02:00Miquel Costa i Llobera ens llegà els celebèrrims poemes ‘Lo pi de Formentor’ i ‘La gran alzina de Mossa’. <BR/> Al Die Balearen podem veure un gravat excel•lent del pi de Formentor. La descripció ens l’estalvien, encara no s’usa i pareix ésser que n’hi havia per triar: segons l’Arxiduc el més gros era el pi de la Posada, que ja ben entrat el segle XX encara fou el model preferit per a reproduccions. Aquest pi havia donat nom a la cala principal de Formentor, que l’insigne poeta va sublimar en ‘Cala Gentil’. <BR/> El pi de la litografia era un pi de sementer, molt probablement el pla de les Arenes, prop de les cases. Així doncs, Costa i Llobera ja hi jugava quan era nin (era l’hereu de Formentor), i és més que probable que, a la seva ombra, s’hi extasiàs amb ‘l’Olivera mallorquina’, obra del seu mestre Pons i Gallarza. Però a l’hora de perfilar ‘l’excels poema del poble mallorquí’, el pi aquest no va ésser prou apassionant, aleshores se’n va cap als penyals de la ribera, s’enfila a la serralada i... val més que llegiu el poema directament. El cas és que es va extasiar tant, el mossèn, el va sublimar tant, el pi, que el títol del poema ja no es refereix a cap pi concret, sinó al pi de la creació o, perfilant un poc més, a la millor casta. I hem esmentat expressament el títol, perquè és l’únic lloc on diu ‘pi’; el protagonista del poema és l’arbre: el gegant de la creació i compendi de virtuts del món vegetal.<BR/> ‘La gran alzina de Mossa’, sense posar en dubte el seu gran valor simbòlic, sí que té per referent un arbre físic concret. També apareix dibuixada al Die Balearen, i posteriorment ha estat reproduïda per tot.<BR/> Acabam de mencionar Pons i Gallarza, un altre poeta d’aquests que fan país i època: ‘L’olivera mallorquina’ ha esdevingut un símbol de la història i és el precedent més clar de tota la poesia de l’Escola Mallorquina.<BR/> L’Arxiduc diu que l’olivera “de perímetre més gros que vaig veure està prop de Palma, i l’anomenen l’olivera de la Por”, pel dibuix calculam uns 10 m, i continua: “a Deià hi ha també el garrover de la Por, que no poden abraçar quatre homes que es donin la mà”.<BR/> No ens oblidam dels pintors, que també foren pioners en mostrar les excel•lències dels nostres paisatges i dels nostres arbres, el que passa és que els protagonistes dels quadres, encara més vocacionalment, són exemplars anònims si no són directament abstractes, cosa que ja s’allunya força del nostre objectiu. Menció especial torna a merèixer ‘el pi de Formentor’, que ha estat font d’inspiració contínua.Pere Llofriuhttp://www.blogger.com/profile/17614371778806415736noreply@blogger.com