tag:blogger.com,1999:blog-14377050.post-59479724828090287172007-10-21T21:57:00.000+02:002007-10-23T20:21:17.725+02:00<div style="text-align: justify;">En el 1999, una època dura per mi, vaig enganxar-me a un esplèndit programa, <span style="font-weight: bold;">La Rosa de los Vientos</span>. Des de aleshores, mai l'he deixat d'escoltar, i molt del que soc i del que sé ho dec, en gran part, a les matinades crespusculars gaudint la locució radiofònica.<br />Tràgicament ahir, va morir el buc insígnia, el director i locutor <span style="font-weight: bold;">Juan Antonio Cebrián</span>. La seva mort fulminant ha deixat en mi, sense coneixe'l en persona, una sensació de buidor indescriptible. Ni m'ho crec ni ho comprenc. <span style="font-style: italic;">Puta vida aquesta!</span><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://perso.wanadoo.es/goliver19/pasajesterror/Imagenes/cebrian.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://perso.wanadoo.es/goliver19/pasajesterror/Imagenes/cebrian.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-size:85%;">30/11/1965 - 20/10/2007</span><br /><br /></div>El meu humil tribut a un dels grans, a un dels pocs a qui he confiat la meva absoluta fidelitat, la meva incondicionalitat com oient. Descansi en pau.<br /></div>jsanzhttp://www.blogger.com/profile/11731383071867100522noreply@blogger.com