tag:blogger.com,1999:blog-14377050.post-44042266989529761502008-03-01T06:40:00.008+01:002008-05-01T19:22:36.872+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.elresumen.com/tapas_libros/el_retrato_de_dorian_gray.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 107px; height: 156px;" src="http://www.elresumen.com/tapas_libros/el_retrato_de_dorian_gray.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Dorian Gray és un jove aristocràtic, quasi un minyó, d'extrema bellesa. Aquest bé natural influencia Basil Hallaward, amic i pintor d'en Dorian, qui troba en ell la màxima inspiració del seu art.<br />Inevitablement, en una de les estades a l'estudi de l'artista, mentre aquest confecciona una de les seves millors obres, Dorian coneix l'eixelebrat hedonista Lord Harry. La seva influencia serà cap dalt per en Dorian; des de la seva primera trobada fins a la fi, Harry i Dorian seran inseparables.<br />Just acabada l'obra pictòrica, excepcional en tots els sentits, com a resultes d'una conversa amb Harry relacionada amb l'efímera bellesa de la joventut, Dorian formula un desig: conservar la perpetua bellesa que mostra la seva figura en el quadre.<br />Aquesta formulació esdevé pacte, al estil fàustic però sense la presencia de Mefistófel; el mateix Dorian es condemna a l'eterna joventut mentre que el quadro es marceix i s'enlletgeix, no només pel pas del temps, sinó que també per les maldats que embruten l'anima. Es de fet el quadre, l'anima capturada d'en Dorian, i la seva visió és el reflex de la seva vida.<br /></div><div style="text-align: justify;"><blockquote>S'alça i tancà ambdues portes. Si més no, volia estar sol quan guaités la màscara de la seva vergonya. Aleshores tragué el paravent i es mirà cara a cara. Era ben cert. El retrat s'havia alterat.<br /><br /><div style="text-align: center;">[...]<br /></div><br />Com sovint recordà més tard, i sempre amb poca estranyesa, es troba al començament que mirava el retrat amb sentiment d'interes gairebé científic. Que un tal canvi s'hagués pogut esdevenir, semblava ésser increïble. I no obstant, era cert, Era degut a una certa afinitat entre els àtoms químics que estaven barrejats en forma i color en la tela, i l'ànima que hi havia dintre seu? Podia ésser que el que pensés l'ànima, ells ho realitzessin? Que el que ella somniés, ells ho convertissin en realitat? O bé era algun altre motiu més terrible? Tingué un calfred i se sentí espaordit, i retornant al sofà, s'hi deixà caure, guaitant la pintura amb trèmul horror.<br /><br /><div style="text-align: center;">[...]<br /></div><br />Sentia que havia arribat, certament, el temps de fer la tria. O bé havia ja fet, en realitat, la seva tria? Sí, la vida ho havia decidit en nom seu: la vida i la seva curiositat infinita per la vida. Joventut eterna, passions infinites, plaers subtils i secrets, joies salvatges i pecats encara més salvatges; ell tindria tot això. El retrat duria el segell de la seva vergonya; això era tot.<br /><br /></blockquote></div><div style="text-align: justify;">Revisió moderna i interessantíssima del mite de Faust. Tot i així, no puc esmentar gaire cosa respecte el Faust de Goethe doncs encara no he tingut l'oportunitat de llegir (la seva lectura és una promesa que caurà; sospito que no trigaré gaire a fer-ho). Centrant-me en el que s'escau, el llibre és, sense arribar a l'excel·lent, realment bo. No és un llibre on hi predomina l'acció, ni molt menys, ja que té una basant més psicològica, establint una relació causa-efecte en les accions de <span style="font-style: italic;">Mrs Gray</span> i la imatge, cada cop més vil i lletja. La continua degradació de l'ésser representat en el quadre és el torment d'en Dorian, qui sabent-se eternament bell també sap que la seva anima ha estat venuda i tot el que l'envolta cau en desgracia. L'intent de correcció del mal viure, la repugnància manifesta en vers el quadre, la mala vida en si mateix, la covardia i la mentida... tot esta molt elegantment ben explicat.<br />L'obra té un aura de finesa exquisida (finesa homosexual, recordant que parlem de Wilde), barrejada amb una bona dosis de decadència social i un punt de misogínia. Es per això que <span style="font-style: italic;">El retrat de Dorian Gray</span> és l'obra paradigmàtica i més famosa de l'autor.<br />Com ja he dit, el llibre està força bé, a excepció d'un capítol on es produeix un empatx descriptiu relatant, un munt de futileses exòtiques del món.<br />En tot cas i perquè aquestes últimes paraules no eclipsin les anteriors, el llibre és 100% recomanable, però com sempre, no per a tots els gustos!<br /><br /><br />(Fitxa: <span style="font-style: italic;">El retrat de Dorian Gray,</span><span style="font-weight: bold;"> Oscar Wilde</span>, ISBN: 84-96414-80-9)<br /><br />(Nota: 7.75)<br /></div>jsanzhttp://www.blogger.com/profile/11731383071867100522noreply@blogger.com