tag:blogger.com,1999:blog-13975603.post-1149123862638492942006-06-01T02:57:00.000+02:002006-06-01T03:06:49.400+02:00

Quan la Mar et mira, no tens on anar. Aquells ulls grossos, verds i grisos, i magnífics, ho abarquen tot. Quan la Mar et mira, no pots amagar-te. No trobaràs cap refugi ni cap sortida, però tampoc no en voldràs pas cap. Quan la Mar et mira, no pots fugir. Ni vols fer-ho, perquè buscar una penombra és prohibit. Quan la Mar et mira, és un luxe. Un luxe que no tothom es pot permetre; i què és sinó

Transparenthttp://www.blogger.com/profile/16439698083295431121noreply@blogger.com