En Pep hi diu la seva

La Frase

2008-12-03T11:39:00.003+01:00

Mitjançant Microsiervos arribo al bloc Un Mundo Binario on hi puc llegir aquesta interessant frase:

“El problema con el mundo es que los estúpidos están seguros de sí mismos y los inteligentes llenos de dudas”

Bertrand Russell

M'ha fascinat tant que no m'he pogut estar i us la faig arribar. Via Viquipèdia descobreixo que el seu autor en Bertrand Russell fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del segle XX, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950. Va popularitzar la filosofia, i especialment la lògica. Molts troben en Russell una mena de profeta de la vida creativa i racional. Així mateix fou un important polític liberal i activista pacifista.

He decidit buscar algun text d'ell i fer-li una ullada, sembla molt interessant.

Nevada de novembre

2008-11-29T21:43:00.002+01:00

Primera pedra

2008-11-26T18:32:00.006+01:00

Doncs sí, finalment després del darrer viatge de l'amic, president de Pirineu amb el Sàhara i "alma máter" del projecte Miquel Colom, les obres de la Tarbilla ja han començat. Suposo que la majoria ja ho sabeu però per si hi ha algun despistat: El projecte Tarbilla és el primer projecte propi de l'ONG Pirineu amb el Sàhara. Es tracta de construir una guarderia al campament de refugiats sahrauís de Smara. És un projecte que té uns dos anys de vida i finalment avui ens han arribat les primeres fotos de les obres que van iniciar-se dilluns passat.
Si en voleu saber més podeu llegir els següents articles anteriors:
El projecte
El vídeo

us deixo les primeres fotografies. Quina il.lusió!!!!

Bolonya o Carbonara

2008-11-25T11:02:00.003+01:00

Sempre que miro un menú de restaurant on hi trobo: pasta bolonyesa o pasta carbonara he d'estar dos segons pensant en quina és quina. La Carbonara es fa amb crema de llet i bacó o cansalada i la bolonyesa es fa amb tomàquet i carn. He pogut observar que aquest dubte també el tenen molts companys i companyes amb els que he tingut el plaer de compartir taula i espaguetis. En referència a aquest tema la informació és clau, sinó saps el que demanes pots trobar-te un plat d'espaguetis no desitjats davant teu i amb un cambrer mirant com fas cara de fàstic.

Em sembla que una cosa similar està passant amb el pla Bolonya. Aquests dies observo com alguns estudiants (no tots) han decidit fer sentir la seva veu contrària al pla. Fins aquí cap problema. Els meus dubtes apareixen quan: tots els rectors en ple els diuen que de negociar res de res. Primer cal alliberar les universitats i eliminar tota coacció abans de seure per parlar. Els dubtes s'amplien quan: veig pancartes a les universitats que diuen "els professors no ens expliquen Bolonya" PERDONA????? Són els professors qui t'han d'explicar Bolonya? i més preocupant encara m'estàs dient que fas vaga contra Bolonya sense saber què és Bolonya?
Una altra pregunta que em balla pel cap és: Quines facultats encapçalen la vaga i el tancament? Lletres, polítiques.... (Sense comentaris) Sóc llicenciat en història i per tant antic membre de la facultat de lletres de la meva universitat. He viscut en primera persona l'ambient d'una facultat de lletres i la veritat puc arribar a imaginar el que està passant en aquests moments.

Estem tots plegats massa ben acostumats, ens agrada massa viure sota la protecció d'un estat paternalista que ha de vetllar per la nostra seguretat, pel nostre benestar, pel nostre treball i per tot el que sigui possible. Però i què passa amb la cultura de l'esforç? amb el treball? amb la lluita diària per millorar?
Qualsevol canvi és criticat, qualsevol moviment és vist amb recel, qualsevol pas enrere encara que millori la nostra situació és ràpidament desqualificat. Lamentablement molts d'aquests estudiants que avui defensen a capa i espasa l'actual sistema no podran treballar en un àmbit relacionat amb la seva formació universitària. Jo he estat un privilegiat però molts dels meus companys de facultat no ho han estat. La gran pregunta és, per què ens fan tant por els canvis? Bolonya no és perfecte, però en el fons és una gran oportunitat. L'actual sistema no ens serveix i cal trobar una solució que ens permeti mirar al futur amb optimisme.
Jo vull una universitat de qualitat, dinàmica i europea. I vosaltres?

de volta i mitja

2008-11-23T21:21:00.003+01:00

Avui m'he trobat un bloc molt interessant. En Marc Serena, un periodista de 25 anys, va decidir fer la volta al món i ens ho explica en aquest bloc: La volta dels 25

Aquest matí li he fet una ullada i m'ha agradat el que he pogut llegir... de tant en tant hi faré un tomb a veure com li va el viatge.

Fer la volta al món!! Quina aventura, coneixo dues persones que ho han fet i la veritat a mi també m'hauria agradat fer-ho. Potser quan el Martí sigui gran decidiex viatjar i potser l'acompanyarem, qui sap. Viatjar, conèixer altres cultures, altres persones, altres paisatges. Quina enveja!!

Sempre he intentat anar més enllà, llegir, navegar (per la xarxa), somiar despert (massa sovint) tot plegat per no quedar-me tancat envoltat d'aquestes meravelloses muntanyes. M'agrada el Pirineu, l'Alt Urgell i el lloc on vivim, però si no estàs alerta pots convertir-te en una persona poc preocupada pel que passa al món i molt i molt avorrida. De fet em sembla que ja en sóc una mica d'avorrit!

Però contra això poca cosa hi puc fer. El dia a dia ens atrapa, la feina (sense comentaris), les responsabilitats, etc. Però per això tenim internet, els blocs i gent com en Marc que ens explica els seus viatges. Avui abans d'anar a dormir somiarem una estona.... Àfrica, Austràlia o l'amazones... on ens trobem?

Per acabar no puc estar-me de deixar-vos aquesta fotografia. Avui somio per ell, demà m'agradaria somiar amb ell i demà passat ell somiarà per mi....

From Martí

Arriba el Nadal

2008-11-20T11:52:00.002+01:00

Demà dia 21 comença la campanya de Nadal. Per què demà? doncs a partir de les 00:00 hores les nostres targetes de crèdit tornen a tenir crèdit. És a dir diners per a poder gastar. Trist?, potser sí, però és així. Les llums de nadal, les nadales, els aparadors, tot està preparat i més en aquests temps de crisi. Aviat ens tocarà anar a comprar els tradicionals regals de reis i nadal. Tot i la difícil situació econòmica us faig una proposta. Gastem poc, però intentem ser una mica imaginatius... i si no mireu el vídeo:

Recuperar

2008-11-19T16:51:00.002+01:00

Ahir tot remenant l'ordinador de casa vaig trobar-me una fotografia que vaig fer fa aproximadament uns dos anys. Ja no la recordava i m'ha fet gràcia tornar-la a veure. Us l'ensenyo de nou tot i què ja l'havia publicat al bloc (23 de novembre de 2006)

Eco Publicitat

2008-11-18T19:47:00.005+01:00

Via eco-microsiervos m'he trobat amb aquest vídeo. Es tracta d'un projecte de l'associació portuguesa Quercus, està dirigit per FlavioMac, amb post-produccióon de Seagulls Fly. És un vídeo dur, sens dubte, però si us atreviu segur que us impacta i us fa pensar en el missatge de la campanya. El vídeo està pensat per a concienciar-nos sobre com el calentament global pot dur al límit diferents espècies d'animals.

Un matí qualsevol

2008-11-17T11:49:00.003+01:00

Des de fa un parell de setmanes quasi cada matí m'aixeco del llit amb una vista impressionant. Tota la vall del Segre està coberta per una fina capa de boira. Poc a poc com aquell que no vol, com aquell mig endormiscat, la boira desapareix per donar pas a la llum del sol. Aquest apareix just darrera de la serra del Cadí, tot fent el ronso, poc a poc fins que finalment apareix la llum i tot s'aclareix. Potser llevar-se d'hora es fa dur, però em permet veure espectacles com aquest que avui he volgut compartir amb vosaltres.

Cicle Xerrades Solidàries

2008-11-13T18:55:00.003+01:00

L’ajuntament de La Seu d’Urgell i el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació han organitzat el cinquè cicle de xerrades "Una mirada solidària a les vacances" on diferents urgellencs compartiran amb tothom les seves experiències de voluntariat durant les seves vacances. Aquest cicle consta de sis xerrades diferents que passaran per Nicaragua, el Sàhara, El Salvador, Perú, Bòsnia i Gàmbia.
Com no podia ser d'altra manera, o potser sí, demà divendres un servidor serà l'encarregat de realitzar la xerrada sobre el sàhara. El meu company quasi inseparable, el Miquel, no hi podrà ser, justament demà parteix cap a Tindouf per endegar ja definitivament les obres del nostre projecte (Tarbilla). Es farà estrany fer una xerrada sobre el sàhara sense l'amic i company de fatigues, però aquesta vegada ens hem repartit la feina.

Hi sou tots convidats:

Lloc: Sala d'actes del Centre Cívic del Passeig (La Seu d'Urgell)
Hora: Les vuit del vespre
Dia: Divendres 14 de novembre

L'última lliçó

2008-11-11T16:49:00.003+01:00

Sense saber molt bé com m'he trobat amb aquesta petita joia:" L'última lliçó"

Es tracta de la conferència que va fer Randy Pausch, el professor d'informàtica que va explicar mitjançant un vídeo penjat a Youtube com afrontaria els últims dies de la seva vida al saber que tenia càncer.
Pausch, de 47 anys, es va donar a conèixer als EUA l'agost del 2006 quan en una classe de la universitat va dir que tenia càncer de pàncrees i va explicar als seus alumnes la forma com pensava afrontar-lo.
De fet va ser tant l’impacte dels seus comentaris que va ser considerat com una de les 100 persones més influents del món per la revista Time.

L'èxit del vídeo va ser tant gran que el periodista del Washington Post Jeffrey Zaslow en va fer un llibre.
Us deixo un petit resum de la conferència i si teniu una mica de temps també us deixo el vídeo de la conferència sencera.

Resum:

Conferència:

Dilluns

2008-11-10T11:57:00.003+01:00

Doncs ja el tenim aquí altra vegada. Després d'un cap de setmana curt, massa curt, doncs vaig treballar el dissabte, torno a iniciar una nova setmana. Setmana que m'atreveixo a definir com interessant. Sobretot per l'esmorzar de dimecres i el sopar de dijous. Si em permeteu no us n'explicaré res més, si cal ja ho faré més endavant. Canviant de tema aquest cap de setmana m'he adonat d'allò que tantes vegades havia sentit. Quan siguis pare.... Doncs bé ja sóc pare i sí és cert segons quines situacions m'afecten més ara que abans. Sempre, però he estat una mica tendre.... però no de llàgrima fàcil. M'emociono molt ràpid però intento dissimular-ho. Dissabte per la tarda tot sortint d'Encamp en direcció Canillo vaig trobar-me un accident. Almenys de lluny semblava un accident. A mesura que el vehicle va apropar-me al lloc tràgic vaig poder veure la crua realitat. Un petit infant havia estat atropellat. La imatge em va colpir especialment. Tinc la imatge enregistrada al meu cervell, el petitó, la mare, la sang, les cares de la gent.... emocionalment vaig rebre un cop. Inevitablement em van venir al cap pensaments que sense ser pare no hauria tingut mai.

Ahir vaig llegir una entrevista a en Màrius Serra. L'escriptor ha publicat un llibre: QUIET on en Màrius escriu sobre els set anys de vida del seu fill Lluís. El Llullu, com li diuen, va néixer amb una encefalopatia que els metges no han pogut diagnosticar i que li provoca una discapacitat del 85 %. Un llibre que us recomano, tant si sou pares com jo, com si no ho sou.

Jo i en Groucho

2008-11-07T18:43:00.004+01:00

Després de la ressaca Obama tornem a la crua realitat. Nissan confirma el seu ERO i vol despatxar 1700 treballadors, els pressupostos de la generalitat són molt inferiors al previstos, les hipoteques no baixen ni a la de tres i la gran preocupació del senyor Zp és anar a la famosa conferència del G20 per fer-se una fotografia.... què hi farem ells són així.
Com va dir en Groucho Marx:
"La política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar después los remedios equivocados."

La frase no pot aplicar-se a tots els polítics evidentment, en conec molts de molt competents però aquests no són visibles ni mediàtics. La mediocritat ven i lamentablement aquest és un fet inqüestionable. Uns pocs fan malbé la feina de molts.

Canviant de tema fa uns dies vaig estar xerrant una estona amb un vell amic. Feia temps que no parlàvem i vam aprofitar l'estona. Vam parlar d'això, d'allò i lo de més enllà. Entre altres coses vam parlar de feina. Em va comentar que no està satisfet amb la feina que té, però el paguen força bé i ara no es moment per aventurar-se. Tenir una feina és com tenir un petit tresor, però a vegades els tresors pesen massa i t'ensorren. Vaig aconsellar-li tranquilitat, però també estratègia, has de ser perseverant! vaig comentar-li. Pagar les factures i algun que altre capritxet està bé, però sentir-se realitzat també.
Com va dir en Groucho:
"Hijo mío, la felicidad está hecha de pequeñas cosas: Un pequeño yate, una pequeña mansión, una pequeña fortuna…"

Mentre no arribi un temps millor aprofita el benestar que et dona la feina que tens per fer altres coses que t'omplin. Típica frase que un servidor també va utilitzar amb el seu amic. Per la cara que va fer-me suposo que no el vaig convèncer massa. Possiblement poc vaig ajudar-lo, o potser sí, qui sap. La pròxima vegada que parlem ja us ho diré.

Canvi de format

2008-11-05T19:43:00.002+01:00

Doncs ja hi tornem a ser, no m'hi puc estar. Cada cert temps hem de fer algun canvi, renovar-se o morir! Tot aprofitant l'empenta de l'Obama aprofito i faig alguns canvis.
Estic treballant en el nou disseny del bloc, suposo que ja heu vist la diferència. Es possible que durant uns dies la cosa no funcioni del tot bé i per això us demano disculpes. Per cert podeu fer les vostres aportacions, seran benvingudes!

YES WE CAN!!!!!

Eleccions

2008-11-03T19:42:00.005+01:00

Demà és el gran dia, demà finalment els americans elegiran el seu president. M'agrada la política i com no podia ser d'altra manera m'interessa el que passa a l'altra banda de l'atlàntic. No he pogut seguir fil per randa la campanya ni els seus protagonistes. Tanmateix amb la informació que tinc i les meves, personals i intransferibles, idees polítiques no puc desitjar altra cosa que la victòria del senyor Obama. Amèrica i nosaltres també necessitem un canvi de mentalitat i de maneres de fer. Obama sap engrescar-nos i fer-nos creure que una altra manera de fer és possible. Tanta expectació pot ser, però, una mala companyia per aquest viatge. En política cal crear expectació, cal fer trempar a la gent, cal entusiamar, però cal també estar a l'alçada de les expectatives creades.

Barack Obama, tens tot el meu suport però siusplau si ets elegit president no ens defraudis.
Que tinguis sort!

Ikea

2008-10-30T16:09:00.007+01:00

Sóc i sense cap vergonya un fan declarat de cal IKEA. Trobo genial l'empresa, la seva filosofia i la seva implantació. Fa uns dies vam anar-hi altra vegada per comprar algunes cosetes d'hivern. Aquest cop, però, vaig fixar-mi una mica més. Vaig estar atent a cosetes que un servidor havia llegit per la xarxa i en algun llibre.

Us he de confessar que cada cop que hi vaig sento una enveja (sana, molt sana) envers el senyor Ikea, és a dir amb el senyor Ingvar Kamprad. Em fascina la seva concepció de negoci, però sobretot com d'una manera molt subtil algunes vegades i directa i clara en altres es fa un fart de vendre el seu país: Suècia.

Us heu fixat en el logo de l'empresa?

No us recorda alguna cosa?

Doncs sí, sense embuts directe i clar. Altres aspectes suecs de la botiga poden ser els noms dels mobles, pràcticament tots són suecs, noms de ciutats, de llacs, de rius, de persones. El menjar del restaurant, també és típicament suec. Qui no ha provat les fantàstiques mandonguilles sueques al restaurant del magatzem?

Quan veig tant de suècia en tant poc espai, tot tant clar, sense vergonya, sense complexos penso en quina empresa catalana fa el mateix? Com diu un bon amic meu: una o cap. Segurament cap.

Si us interessa el món d'IKEA us deixo quatre dades:

Un milió de persones visita a diari IKEA

S'han venut 28 milions d'estanteries Billy des de l'any 1978

Es serveixen 150 milions de mandonguilles cada any als seus restaurants

l'Any 2004 Ikea va facturar 12.800 milions d'euros

Si en voleu saber alguna cosa més: Cas IKEA, Bloc IKEANDO

La Frase

2008-10-27T20:32:00.002+01:00

Avui us deixo aquesta nova petita joia:

"Sembrando trigo una vez, cosecharás una vez.

Plantando un árbol, cosecharás diez veces.

Instruyendo al pueblo, cosecharás cien veces."

l'Autor és Jiddu Krishnamurti, desitjo que us agradi.

nous mac

2008-10-24T11:50:00.002+02:00

El passat 14 d'octubre es van presentar els nous portàtils d'apple. Com sempre "fantàstics", no us explicaré ara les excel.lències de la marca i dels seus productes. Penso que no cal. Tanmateix us informo que com molt bé ens explica en Rechebloc.cat l'empresa K-tuin posa a la venda els models antics "però igual de bons" de portàtils mac a molt bon preu.

i Què!!

2008-10-23T11:19:00.005+02:00

Passen els dies i sembla que no hi ha res a fer, el Cuní a primera hora del matí ja ens torna a desmoralitzar: La Borsa Cau!! i jo crido ben alt: i QUÈ!!!!, el pobre Martí em mira amb cara de sorprès i jo intento explicar-li, em sembla que sense èxit, que tot plegat és una estafa general de quatre arreplegats incompetents ajudats pels mitjans de comunicació que tenen ganes de vendre titulars.

Amb sinceritat no em preocupa gens la caiguda de la Borsa. Suposo que com la majoria de mortals, no tinc prous diners per dedicar-me a l'especulació i per tant m'interessa poc el que passa en els parquets internacionals.
Altra cosa és l'economia del dia a dia. El preu del pa, de la llet, dels bolquers, de la benzina, el maleït euríbor, l'atur i el tancament d'empreses. Alguns aprofiten la "crisi" per fer expedients de regulació i emportar-se la producció a països més barats. Altres atrapats per la manca de crèdit no poden fer front als deutes i la gran majoria intenta guanyar-se la vida com pot independentment del que passi amb l'ibex 35 o el Down Jones.

En moments com aquests tinc certa tendència a refugiar-me en les paraules i textos de personatges especials. Aquest cop he triat el Xavier Sala i Martí catedràtic d'economia per la Universitat de Columbia. Us recomano la lectura d'alguns dels seus artícles.

a poc a poc

2008-10-20T11:10:00.002+02:00

Sovint quan arriba la tardor i sobretot a l'hivern encenem la llar de foc. M'agrada, l'escalfor que allibera, el soroll de la fusta al cremar i l'olor de les brases. En fin que l'observo sovint mentre crema. Per cremar sempre utilitzem alzina, una bona fusta que es consumeix a poc a poc i desprèn molta calor. L'altre dia tot fent el badoc davant el foc vaig adonar-me de com la meva vida s'ha alentit progressivament. Deixar de banda algunes tasques, presidència d'Òmnium Cultural a l'Alt Urgell, el canvi de feina i sobretot un canvi en les meves prioritats han estats els factors claus d'aquest alentiment. Tanmateix no he estat conscient d'aquest fet fins fa uns dies.
M'agrada observar el món que m'envolta i des de fa una temporada observo com molts antics companys, amics i coneguts van a un ritme salvatge. Potser el mateix ritme que un servidor portava fa uns mesos. Assegut tranquil.lament davant el foc veig com tothom fa tard, tothom té molta feina per fer i com tothom camina cap una espiral sense fi.
No us penseu que no foto ni cop, al contrari, però potser procuro anar amb una marxa més curta que la resta. Hi ha dies que enyoro la velocitat de creuer del passat, però si ho penso bé, ara estic molt més tranquil i la tranquil.litat amics no té preu.

la Frase

2008-10-15T21:16:00.002+02:00

Tot baixant de la feina, cansat, una mica emprenyat i amb cert mal de cap he escoltat aquesta gran frase del mestre Tagore:

"Si plores perquè has perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles"

M'ha agradat molt i simplement volia compartir-la amb vosaltres. Ens veiem tot mirant el cel....

Pobresa

2008-10-15T17:35:00.002+02:00

Amb aquest article m'uneixo a la campanya Blog Action Day que aquest any vol ser un crit internacional en contra de la pobresa.

l'Enciclopèdia defineix pobresa com: mancança o gran escassetat del necessari per viure. Dissabte passat vaig assistir a la xerrada, organitzada per l'ajuntament de la Seu, de l'Arcadi Oliveres i de l'Alejandro Pozo sobre cooperació i conflicte. Entre altres temes van parlar de pobresa. Em va agradar alhora que va decepcionar-me profundament tornar a sentir com de fàcil seria erradicar la fam i la pobresa del nostre món. Agradar perque en el fons és molt més fàcil del que ens pensem i decepcionar en veure com d'injust és tot plegat. Amb una acció conjunta i coordinada dels països "rics" podríem millorar moltíssim l'existència d'una gran majoria de la població mundial.
Un exemple el tenim en el titular d'avui del Pais.com:

"Acción contra el Hambre revela en un estudio que 19 millones de niños podrían
salir de la desnutrición invirtiendo 300 veces menos de lo que ha supuesto
el plan de rescate financiero de la UE"

Amb notícies com aquesta un deixa de creure en la seva pròpia espècie. Vivim tant capficats en les nostres coses que pràcticament ens oblidem de la resta del món. L'amic Arcadi Oliveres va explicar-nos en un exemple molt gràfic com cada dia la fam mata les mateixes persones que cabem a l'estadi del Barça. Imagineu-vos la situació, el camp nou s'enfonsa matant a tots els assistents, dia rere dia, setmana rere setmana, any rere any. Aquest fet és greu, però el més imperdonable de tot és el silenci. Ningú en parla de la fam, ningú s'escaldalitza. Els pobres no interessen però quatre estafadors ocupen des de fa setmanes les portades de tots els diaris... Crisi, Crisi, Crisi, les hipoteques d'alt risc, wall street, números vermells.... Centenars de milons seran utilitzats per salvar el sistema. Un sistema que ens manté a uns quants a costa de la desgràcia de molts.

Actualització Inundacions

2008-10-14T16:57:00.002+02:00

La Judit ens explica que la seva família ha perdut la haima i el sostre de la casa s'ha ensorrat. S'han refugiat en una zona elevada i estan molt espantats per la situació creada.

Us deixo aquest enllaç on hi trobareu algunes fotografies de la catàstrofe.

La Mitja Lluna Roja ens informa:

"La Media Luna Roja Saharaui (MLRS) ha afirmado que a consecuencia de las lluvias, 1771 viviendas familiares han sido destruidas totalmente."
"las intensas lluvias afectaron especialmente al campamento de Smara donde residen 40 mil personas, y es donde se registraron las mayores perdidas de viviendas, con un saldo de 1424 vivienda destruida, mientras el resto correspondió a Auserd".

Darrera hora inundacions

2008-10-13T13:45:00.006+02:00

Segons fonts ministerials: Smara ha estat el campament més perjudicat per les pluges d'ahir. Almenys dues escoles i diverses cases han estat parcialment afectades per l'aigua. No hi ha víctimes, però la situació ahir a la nit va ser tensa.

En breu tindrem més informació. Si algú pot parlar amb els campaments us agrairé la informació.

Actualització (15:00) l'Ester de Solsona ens confirma les informacions del ministeri. La seva família de Smara ha perdut part de les seves propietats.

Actualització (20:20) l'Antònia ens fa arribar la nota de premsa que ha emès la delegació del Frente Polisario a Catalunya:

"GRAVES INUNDACIONES, ACOMPAÑADAS DE FUERTES VIENTOS Y TORMENTAS DE ARENA ASOLARON EN LA TARDE DEL 12 DE OCTUBRE LOS CAMPAMENTOS SAHARAUIS DE SMARA Y AUSERD EN ESPERA DE MAS INFORMACIÓN DETALLADA, COMUNICAMOS; QUE HASTA EL MOMENTO NO HA HABIDO QUE LAMENTAR VICTIMAS MORTALES Y LOS DAÑOS MATERIALES AÚN NO SE HAN CUANTIFICADO."

Actualització (dimarts 14) Ahir al vespre vam poder parlar amb una de les nenes. Les pluges de diumenge els han afectat força. La haima se'ls ha trencat i algunes de les construccions de fang que tenen estan molt mullades. Ara toca esperar una mica i veure si les construccions resisteixen o s'enderroquen. Pràcticament tot se'ls ha mullat però estan tots bé. Per cert ahir va anar a l'escola però els van fer tornar cap a casa.

Urgent!!

2008-10-12T21:07:00.005+02:00

Avui tenia previst escriure un article, diumenge nit, llar de foc, motivació. No he tingut, però, pas temps de fer-ho. Una trucada de l'amic Miquel m'ha alertat de la situació als campaments de refugiats sahrauís. Avui en aquest moment hi torna a ploure torrencialment. No hem pogut contactar amb les nostres famílies però si amb diferents persones que han pogut parlar-hi. La situació és greu. Moltes famílies han fugit a les zones elevades dels campaments. Ens informen que algunes cases han caigut i que la situació com ja us he comentat és greu.

Intentaré actualitzar amb més notícies ben aviat.

Si algú pot parlar amb els campament i rebre informació de primera mà ens ho pot explicar enviant un mail a pepfarras@gmail.com

Actualització (22:25): Parlem amb Argèlia però no amb els campaments. Saben que plou molt però tampoc poden comunicar-se amb la família.

Actualització (23:43) l'Anna de Ponts em comenta que han pogut parlar amb els campaments, realment estan enmig de pluges torrencials, segons sembla intermitents, tots han fugit de casa i estan en llocs més elevats pertal que no els caiguin al damunt. Segons la seva família no han vist cap casa caiguda.

Gràcies Anna.

Actualització (8:30) Parlem amb la família, tot i que la mare parla poc o gens amb castellà. Ens explica, com pot, que tots estan bé. La nena ha anat a l'escola i aquesta és la frase que ens tranquilitza. Més tard tornarem a trucar per saber exactament l'abast de les pluges d'ahir. El fet, però, que l'escola estigui oberta és tot un símbol de normalitat.