tag:blogger.com,1999:blog-13774842.post-1155831723744780392006-08-17T18:22:00.000+02:002006-08-17T18:22:00.000+02:00Has fet la pregunta!!!!<BR/>et cauries bé a tu mateix si et conegueres? això també m'ho pregunte moltes vegades, però bàsicament pense si em cauria bé la xiqueta que vaig ser, la qual cosa encara crec que és més difícil de respondre, perquè per a decircir-me pel si i pel no només tinc els records...però jo crec que no m'hauria caigaut massa bé...en fi...les criatures no són lo meu, i trobe que jo era prou pesada.<BR/><BR/>Raimon diu en una cançò (oh! citamos un artista) "més val no ser entés que romandre callat", molt inteligent per la seua part. <BR/><BR/>Sobre què pensa la gent de tu, si t'entenen o no o que collons els passa pel cap cada vegada que et vegen o obris la boca...xico...supose que també depén de la situació, el temps i el moment històric -que les coses van canviant, i tu no saps a quina velocitat- xato. I és que et fas les grans preguntes, coses que no sabrem mai...com per exemple: què pensa el teu mestre quan està corregint el teu examen.<BR/><BR/>Són tants els misteris que visc abrumada.<BR/><BR/>però clar....<BR/>la gent quan pensa en tu...pensa en el tu que eres cap a fora...però i si conegueren el de dins, el de la veu en off? OJU! la cosa se complica!xoubahttp://www.blogger.com/profile/02141954832734141636noreply@blogger.com