Així ho penso

Manifest blocaire contra el transvasament

2008-05-15T08:00:00.004+02:00

Avui, un grup de blocaires de les Terres de l'Ebre ha promogut la difusió d'un manifest contra el transvasament a Barcelona, que publiquem en diferents blocs, tots al mateix temps, avui 15 de maig, a partir de les vuit del matí.
Evidentment, em faig ressó de la crida i de la manifestació del proper 18 de maig.
Si algun blog es vol afegir a aquesta acció, comuniqueu-ho, si us plau, a blocairesdelebre@gmail.com

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

- Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

- Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de
destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.
- Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos
turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.
- Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.
- Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

llum, pluja... màgia

2008-05-11T20:39:00.013+02:00

Aquests dies, com podeu veure, ja estic liat amb la feina. La cosa té coses bones i d'altres que no ho són tant. Entre les darreres, que vaig una mica més cansat i amb son endarrerida i que, evidentment, no puc fet tot el que m'agradaria. Entre les coses que ja no puc fer hi ha la d'actualitzar sovint el blog. Ara l'he d'actualitzar un o dos cops a la setmana.
Entremig, com no, la magia. I que duri.
Recordeu que fa poc us parlava de la magia de la llum i dels llums? Dons be, fa poc em vaig comprar El somni més dolç de la Doris Lessing. No la coneixia i crec que val la pena fer-ho. Dons imagineu quin principi més bo. El llibre comença així: "Era un capvespre de principis de tardor; a baix, el carrer era un escenari ple de llumetes grogues que suggerien intimitat, i la gent es començava a recollir per a l'hivern" No us sembla una meravella?

Ahir, començava a preparar el dinar (venien a dinar les nenes i ma mare i vaig fer una paella d'arròs (integral, Riet Vell) amb carxofa i uns "pinxos"). Estava plovent, vaig fer una escapada cap a la finestra i vaig mirar. La plaça era quasi buida. De cop, en un racó, aprop dels contenidors de la brossa, un paraigues. Fet caldo. Vaig agafar la càmera de fotos. El vent el va empènyer una mica, una altra ràfega el va fer córrer fins el mig de la plaça. Alli va restar una bona estona, sol. De tant en tant passava gent que ni tan sols se'l miraven. Poca estona després, una mirada més ampla i, pam, un altre paraigües atrotinat al costat de l'entrada de l'aparcament. Vaig anar a controlar el dinar i quan vaig tornar ja no hi era. Be de fet si que hi era. Algú el va recollir, el va plegar i el va deixar sobre la pila de cadires del Melic.

Suposo que no té res a veure, ;-) , però, aquest matí, passejant, veient un dia nítid (una estona si més no, fresquet, plàcid, amb pelegrins pel carrer, tranquils, i, al cap d'una estona, alguns arbres caiguts (i tallats), la mar arrissada, verdosa, pastelosa... (quin plaer, a estones, viure a aquesta ciutat, quines meravelles depara) he recordat una cançó del Serrat, les sabates.
De tot, el millor m'ho he quedat jo. Una part us la passo: alguna foto del paraigües i la lletra de Les sabates.

A la neu algú les va llençar, va llençar,
a la neu dues sabates hi ha.
Passa un home viu i lleuger el pas, lleuger el pas,
passa un home que no les veu pas.

El segon, dins la glaçada nit,
el segon, té pressa, enyora el llit.
El tercer, cec, les ha trepitjat,
el tercer de res no s'ha adonat.

A la neu algú les va llençar, va llençar,
a la neu dues sabates hi ha.
Una dona les mira i les veu, i les veu,
una dona les veu i no ho creu.

Un altre home diu: "No són per mi",
un altre home de posat molt fi.
Quanta gent que passa amb l'ull sorrut!
Quanta gent l'esperança ha perdut!

Quina sort!, hi són quan passo jo, passo jo,
quina sort!, la neu m'ha ofert un do.
Vaig corrent descalç tots els camins, els camins
vaig corrent, les prenc amb dits felins.

Les escalfo, fredes són com gel,
les escalfo amb la llum d'un estel.
Oh miracle!, les he somniat tant.
Oh miracle!, a la mida em van.

A la neu tot d'una m'he fet ric, m'he fet ric,
a la neu hi buscaré un amic...

"discurs" premi Ortega y Gasset - Gervasio Sánchez

2008-05-09T19:31:00.004+02:00

En aquest blog he parlat, més d'un cop, de Gervasio Sánchez. Un amic que, a més, és un fotoperiodista i artista reconegut i, sobretot, amb escrúpols.
Fa poc, li van concedir el premi Ortega i Gasset de Fotografia, convocat pel diari El Pais, per una instantània delprojecte Vidas Minadas. El 7 de maig li van lliurar el premi i, davant la c¡vicepresidenta del govern, ministres socialistes, ex-ministres del PP, la presidenta de la Comunitat de Madrid, l'alcalkde de Madrid, el vicepresident del Senat i centenars de personbes va llegir aquestes paraules:"Estimados miembros del jurado, señoras y señores:

Es para mí un gran honor recibir el Premio Ortega y Gasset de Fotografía convocado por El País, diario donde publiqué mis fotos iniciáticas de América Latina en la década de los ochenta y mis mejores trabajos realizados en diferentes conflictos del mundo durante la década de los noventa, muy especialmente las fotografías que tomé durante el cerco de Sarajevo.
Es un gran honor porque varios de mis mejores amigos a los que respeto profesionalmente pertenecen a la plantilla de este diario. Queridos Ramón Lobo, Guillermo Altares, Miguel Ángel Villena, Jorge Marirrodriga, Francesc Relea, Miguel Gener, Alberto Ferreras, Gorka Lejarcegui, incluso tú querido Alfonso Armada, a los que he nombrado y a los que tengo en mi mente, a todos vosotros que me apoyasteis en los momentos más duros os dedico este premio de todo corazón.
Quiero dar las gracias a los responsables de Heraldo de Aragón, del Magazine de La Vanguardia y la Cadena Ser por respetar siempre mi trabajo como periodista y permitir que los protagonistas de mis historias, tantas veces seres humanos extraviados en los desaguaderos de la historia, tengan un espacio donde llorar y gritar.
No quiero olvidar a las organizaciones humanitarias Intermon Oxfam, Manos Unidas y Médicos Sin Fronteras, la compañía DKV SEGUROS y a mi editor Leopoldo Blume por apoyarme sin fisuras en los últimos doce años y permitir que el proyecto Vidas Minadas al que pertenece la fotografía premiada tenga vida propia y un largo recorrido que puede durar décadas.
Señoras y señores, aunque sólo tengo un hijo natural, Diego Sánchez, puedo decir que como Martín Luther King, el gran soñador afroamericano asesinado hace 40 años, también tengo otros cuatro hijos víctimas de las minas antipersonas: la mozambiqueña Sofia Elface Fumo, a la que ustedes han conocido junto a su hija Alia en la imagen premiada, que concentra todo el dolor de las víctimas, pero también la belleza de la vida y, sobre todo, la incansable lucha por la supervivencia y la dignidad de las víctimas, el camboyano Sokheurm Man, el bosnio Adis Smajic y la pequeña colombiana Mónica Paola Ojeda, que se quedó ciega tras ser víctima de una explosión a los ocho años.

Sí, son mis cuatro hijos adoptivos a los que he visto al borde de la muerte, he visto llorar, gritar de dolor, crecer, enamorarse, tener hijos, llegar a la universidad.
Les aseguro que no hay nada más bello en el mundo que ver a una víctima de la guerra perseguir la felicidad.
Es verdad que la guerra funde nuestras mentes y nos roba los sueños, como se dice en la película Cuentos de la luna pálida de Kenji Mizoguchi.
Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en países desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las víctimas de la minas y al desminado.
Es verdad que todos los gobiernos españoles desde el inicio de la transición encabezados por los presidentes Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar y José Luis Rodríguez Zapatero permitieron y permiten las ventas de armas españolas a países con conflictos internos o guerras abiertas.
Es verdad que en la anterior legislatura se ha duplicado la venta de armas españolas al mismo tiempo que el presidente incidía en su mensaje contra la guerra y que hoy fabriquemos cuatro tipos distintos de bombas de racimo cuyo comportamiento en el terreno es similar al de las minas antipersonas.
Es verdad que me siento escandalizado cada vez que me topo con armas españolas en los olvidados campos de batalla del tercer mundo y que me avergüenzo de mis representantes políticos.
Pero como Martin Luther King me quiero negar a creer que el banco de la justicia está en quiebra, y como él, yo también tengo un sueño: que, por fin, un presidente de un gobierno español tenga las agallas suficientes para poner fin al silencioso mercadeo de armas que convierte a nuestro país, nos guste o no, en un exportador de la muerte.
Muchas gracias"

Manifestació a Amposta - 18 de maig

2008-05-08T19:12:00.001+02:00

Paraules per la Pau - Cas-ual i Objecció Fiscal a la despesa militar

2008-05-04T20:27:00.005+02:00

Aquest matí hem fet Paraules per la Pau. Hem parlat de la campanya d'Objecció Fiscal a la despesa militar d'enguany. De la bestiesa que suposa destinar al voltant de 52 milions d'euros diaris a despesa militar. Dels projectes als quals destinarem enguany els diners que -enlloc d'ingressar a Hisenda per finançar els exèrcits- destinarem a projectes relacionats amb el progrès social i humà i, concretament, a la Casa de la Pau de Sant Petersburg i a la campanya Reclama els espais militars... Podeu trobar més informació a la web de la Coordinadora http://usuaris.tinet.org/tgnapau o a la del SIOF http://www.objecciofiscal.org Si necessiteu suport o assessorament per fer la vostra declaració podeu trucar al 977221458

Un grup de joves de Vil·laseca, principalment, ens han acompanyat i ens han ajudat a crear espais de pau i art per dir No als vaixells de guerra i No al militarisme. Primer, un dels joves ha interpretat un parell de peces de música clàssica a la guitarra i, després, tots, sota el nom de Cas-ual ens han ofert algunes peces de rock/ska que han estat força ben acollides i força aplaudides pel públic assistent a la concentració.

Podeu veure fotos de la concentració a la web de la Coordinadora http://usuaris.tinet.org/tgnapau a on també trobareu informació i materials (presentacions de power point, postals, cartell, models d'instància, guia...) sobre l'Objecció Fiscal.

coses i esforços que cansen i coses i esforços que il·lusionen

2008-05-03T00:48:00.003+02:00

Estic una mica cansat. Aquesta tarda m'he passat algunes hores pendent del desplegament policial que s'ha muntat al carrer Ferrers. A partir de les 6 de la tarda la Guardia Urbana ha tallat el carrer pels seus extrems i per les escales que hi ha a la meitat del carrer i ha procedit a identificar i registrar les persones que accedien al carrer. Mentrestant un parell de persones de paisà feien el mateix entre el carrer Sant Domènec i la plaça dels Sedassos. En total una furgoneta, dos o tres cotxes i al voltant d'una quinzena de policies, uns quants dels quals amb armilles i el casc preparat. Al llarg de la tarda s'ha pogut saber que tot això es devia a que com a la Colomera hi havia un concert es pretenia evitar que hi accedís ves a saber qui amb drogues i/o armes. Increïble, però ja se sap que la realitat supera la ficció.
Al voltant de vuit mesos sense problemes amb els veïns i de cop algú decideix desplegar la policia, assetjar un carrer i cercar armes i drogues provocant alarma social. Finalment, hi ha hagut converses, la policia s'ha retirat deixant quatre números i la furgoneta en un extrem del carrer "per si necessitavem res" i el concert, a hores d'ara, sembla que s'ha celebrat sense problemes.
Feia falta tot això? què es pretenia realment? No hi ha coses més preocupants a la Part Alta de Tarragona com per gastar els diners de la ciutadania amb aquest desplegament?
Be, de fet no pretenia escriure un post sobre aquest tema, que, a aquestes alçades, em farta i m'avorreix, sinó sobre quelcom força més presentable:
Sobre la gent de la Colomera i les seves il·lusions ja n'he parlat altres cops i sobre un grup de joves que entrenen dur, moltes hores, i que s'apleguen al Reus Deportiu per compartir esforç, amistat, il·lusió... al voltant d'una passió, el patinatge artístic, també. Ara torno a parlar d'aquestes darreres perque han quedat terceres al campionat d'Europa de grups show i, per tant, s'han classificat, de nou, pel campionat del món que aquest any es celebrarà a la Xina, a Kaohsiung, Taipei.
Des d'aquest blog fem arribar la nostra enhorabona a les patinadores del CP Masnou que han quedat les primeres d'Europa i, com no, a les del Reus Deportiu. A la vegada, també és just lamentar que el CP Olot, campió d'Espanya i clar favorit hagi quedat en cinquè lloc.

Seguidament penjo dos vídeos, en primer lloc un vídeo que mostra els entrenaments del Reus Deportiu amb el seu espectacle Fèrtil i, en segon lloc, un amb l'espectacle Fàbrica de dummies que l'any passat les va portar al campionat del món a Austràlia.

"errors" policials i judicials

2008-04-26T20:05:00.003+02:00

De tant en tant penjo algun post en el que manifesto els meus temors per la criminalització dels moviments socials, la retallada de les llibertats i la militarització i policialització de la societat. Normalment, rebo comentaris dient-me que exagero, que la policia tan sols serveix al ciutadà i coses més dures.
Amnistia Internacional denuncia coses semblants a les que jo dic (de fet, en alguns posts m'he limitat a parlar d'informes d'AI) en documents com "Sal en la herida" que denuncia la impunitat policial.
Aquests dies ha passat quelcom que m'obliga a fer un nou post: la detenció del professor de la URV i creador de Tinet, Manel Sanromà, a causa d'un error policial i judicial.
El diari El Punt d'avui informa amplament del cas per la qual cosa no reprodueixo la notícia.
A banda del fet en sí, que em sembla brutal i denunciable (ja se que la realitat supera la ficció) .per cert, vagi per endavant el meu suport pel Manel Sanromà-, hi ha una cosa que em preocupa, fins i tot, més que el cas en sí: el fet que Sanromà tingués fitxa policial. I que tingués fitxa policial no per haver estat detingut, jutjat, empresonat... sinó perquè un dia va denunciar un robatori. I em sembla preocupant que testimonis en judicis, per exemple, també en tinguin. Com diu El Punt, "La policia de la Generalitat disposa d’una base de dades informàtiques en què consten totes les persones que en algun moment han tingut relació amb la policia, ja sigui per haver denunciat algun fet, per haver-ne estat testimoni o bé per haver estat detingut o denunciat". Pensar que les persones que hem declarat als Jutjats al haver-nos autoinculpat d'haver avortat o d'haver acompanyat una dona a avortar, les persones que hem estat identificades en el transcurs d'actes pacifistes i/o antimilitaristes, etc. possiblement tenim fitxa policial (cosa que cal dir que tampoc és que em sorprengui massa) em sembla molt preocupant.
No em vull allargar i, per tant, ràpidament, comento que en El Punt apareix una altre notícia informant que "Absolen tres policies de Nova York acusats d’haver matat un home negre" i que, com ja vaig dir, fa uns dies, la denuncia presentada en el Jutjat de Guardia denunciant un mosso d'esquadra que va contusionar una companya en el transcurs d'una acció pacífica i pacifista ha estat arxivada perquè segons sembla "la policia va actuar de forma proporcionada (?)" i és "normal" que en coses així passin coses com aquestes. Evidentment s'ha presentat recurs però és imaginable pensar en el que passarà.
Adverteixo, per si un cas, que el vídeo que penjo és el del cas d'En Rodney King i que la ciutat és Los Angeles i la policia la d'aquella ciutat, Deu me'n lliuuri d'insinuar que a casa nostra puguin passar coses d'aquestes.

Nit i dia. Quietud i activitat.

2008-04-26T17:24:00.004+02:00

Ahir a la nit vaig sopar amb l'Antonio i En Quique. Un bon soparet, ells dos amb carn i jo amb peix. La varietat va provocar que no ens acabéssim de posar d'acord amb el vi i vam demanar una ampolla de blanc (Castell del Remei) i una de negre (de la Terra Alta, Más d'En Pol). Llàstima que el vi blanc no estava fresc i fins que va agafar una bona temperatura en un cubell amb gel va passar una bona estona. Llàstima, també, perquè el local compta amb un parell de xicots que toquen (un toca melodies amb un òrgan elèctric i l'altre toca la guitarra i canta) amb la qual cosa la guitarra i les cançons sonen més aviat fortes amb la qual cosa dificulta la conversa i obliga a aixecar la veu. Després una visita a l'Estada del carrer Méndez Núñez, un dels pocs local en els quals poder degustar una copa de Calvados.
Després ens vam acostar al balcó del Mediterrani gaudint de la nit, de la solitud i quietud de la Rambla i de la lluna sobre la mar. Un d'aquells moments màgics que tan m'agraden (tot sigui dit, l'alcohol que ens havíem fotut entre pit i esquena és possible que contribuís a la percepció de la màgia de la nit).

Aquest matí, després que la "magia" de la nit passes factura (encara que discreta), la cosa ha estat força més activa: unes 250 persones ens hem trobat a la Rambla Nova, a l'alçada d'Hisenda, convocats pel "col·lectiu d'homes i dones per l'avortament lliure i gratuït de les comarques de Tarragona". Com recordareu, en el marc de la campanya per aquest dret, es va presentar tot un seguit d'autoinculpacions arreu de l'estat i mentre, en general, els Jutjats les arxivaven, els Jutjats núm. 3 i 6 de Tarragona van citar a declarar una vintena de persones. Arran d'aquests fets es va convocar l'acte d'avui.
Després d'alguns parlaments hem baixat al so d'una batucada fins el Jutjat a on hem lliurat 400 noves autoinculpacions.
Després de la presentació hem fet un vermutet i una assemblea per concretar noves dates i noves accions.

Després unes quantes hem acabat la cosa amb cus cus, tajin de vedella i uns kebabs. Arrodonidet amb un te amb menta. Tot en bona companyia. Ah! i sense alcohol ;-)

Jo també he avortat!

2008-04-23T00:00:00.004+02:00

Premeu a sobre per veure-ho més gran:

vídeo de l'acció contra la presència de l'exèrcit en el Saló de l'ensenyament

2008-04-21T18:44:00.005+02:00

Pel youtube he trobat un vídeo de l'acció que vam fer, el 3 d'abril, al Saló Estudia, davant l'stand de l'exèrcit.
Ah, per cert, la denúncia que vam posar al jutjat de guàrdia per la lesió que un mosso d'esquadra li va provocar a la nostra companya ha estat arxivada pel jutjat perquè es veu que és "normal" que en una acció policial hi hagi lesionades. A banda de lo brutal de tal argument, el jutjat sembla ignorar que l'acció era totalment pacífica, tal com mostren els vídeos emesos per TV3. Hem presentat un recurs.

llum, foscor, màgia

2008-04-20T18:33:00.007+02:00

Tinc la sensació que, cada cop més, em sorprèn la llum, els colors i els matisos que determinats moments del dia arrenquen de les coses (i les cases). La llum, les llums (i també la foscor), a més, van associades a sensacions de quietud, de placidesa (algun dia ja us explicaré la meva afició a intuir ambients a partir de la llum de les finestres a la nit, passejant pel carrer sense gent). Més d'un cop, algun cap de setmana, després de dinar, sol, a casa, m'he quedat mig palplantat gaudint d'una sensació de quietud, de nitidesa de sons, de silencis, força vinculada a una determinada qualitat de la llum que, en aquell moment, copsava des del balcó.

Tot això ho dic perquè aquest matí ha estat pletòric de llums, de jocs de clarors i foscors relacionats amb els núvols i la pluja. No tenien massa a veure amb aquells moments que us explicava, força més lluminosos, però també eren especials.
Us penjo un parell de fotos que intentaven copsar aquesta màgia.

Saps a què es juga a la Xina?

2008-04-19T20:17:00.008+02:00

Amb la tornada a la feina i els conseqüents nous horaris, molt em temo que el blog patirà un canvi en la freqüència de les actualitzacions que, molt probablement, esdevindran setmanals, o quasi. Ara he penjat un post sobre transvasaments i a continuació penjo aquest sobre un acte d'Amnistia Internacional, aquest diumenge i, aprofitant l'avinentesa, sobre una campanya del PEN Internacional sobre la llibertat d'expressió a la Xina.

Saps a què es juga a la Xina?
Amnistia Internacional demana canvis en matèria de drets humans en el compte enrere per als Jocs Olímpics

Acte públic
diumenge, 20 d’abril a partir de les 13 hores
plaça de la Font, Tarragona

S'acaba el temps per millorar la situació dels drets humans

A les portes de l’inici dels Jocs Olímpics, Amnistia Internacional demana a les autoritats xineses que posin fi immediatament a les mesures repressives contra els defensors i defensores dels drets humans a Pequín i a d'altres parts de la Xina, i també contra les persones que protesten al Tibet i les regions circumdants.

A Pequín i rodalies, les autoritats xineses han silenciat i empresonat activistes pacífics de drets humans, en la “neteja” prèvia als Jocs Olímpics. Al Tibet i zones circumdants, la repressió policial i militar dels manifestants ha donat lloc a greus violacions dels drets humans en els darrers dies.

Pel que fa a la campanya del PEN, consisteix en fer viatjar un poema de Shi Tao per tot el món seguint l'itinerari de la torxa olímpica. El poema, Juny, es pot escoltar en la llengua o llengües del país que l’acull en cada “relleu”. El poema s'inspira en els fets de Ti An Men i Shi Tao és un poeta i periodista xinès empresonat que fou condemnat a 10 anys de presó acusat de “revelar secrets d’estat a l’estranger”. Va ser condemnat per un e-mail que va enviar a una pàgina web estrangera utilitzant un compte de correu electrònic de Yahoo!. Cal denunciar així mateix l’actuació del seu servidor, Yahoo, que va proporcionar la seva identitat a les autoritats xineses quan li ho van demanar.. Amb aquesta campanya es pretén denunciar la manca de a llibertat d’expressió a la Xina a través de la poesia i la traducció, de l’única manera que ho pot fer el PEN.
Podeu trobar més informació a la pàgina del PEN en català. A la pàgina hi trobareu, també, un papa del món en el qual podeu situar el recorregut del poema i escoltar-lo o llegir-lo en les diferents llèngues.

El poema és aquest:

Juny

Shi Tao

Mai de la vida
aconseguiré esquivar el “juny”.
Juny: se m’hi va morir el cor
i se m’hi va morir el poema,
també l’estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m’esqueixa la pell
i revela l’abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se’n va del mar de sang,
neda cap a una altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d’arribar a mans dels morts.

transvasaments (no només d'aigua)

2008-04-19T10:39:00.000+02:00

Tota la setmana m'he llevat a les 6 i, com és lògic, he anat arrastrant una son important (ahir vam anar a Barna i a la tornada no vaig poder evitar unes quantes capcinades) amb la qual cosa avui m'he llevat més tard (al voltant de les 9). Volia fer un munt de coses però entre que entre que entre l'hora de llevar-me i l'hora en que estic en condicions de sortir passen dues hores, una trucada familiar, etc. he optat per anar-me'n al carrer: a comprar carn i pollastre, després peix (un parell d'orades, una sèpia i uns musclets) i, per acabar, verdures. La realitat, com sempre, fa de les seves i la verdura s'ha convertit en vi, cerveses i anous (més les didàctiques explicacions que el Xavier de la bodega Clam de Ceps et regala) i la darrera sortida ha esdevingut la penúltima atès que he decidit tornar a sortir per anar a comprar plàtans i maduixes i, de pas, un parell de copes de vi. La compra s'ha allargat (quina meravella comprar a les botigues en que hi ha dependents, conversa i vida enlloc de a les superfícies on tan sols hi ha estanteries i productes) i, finalment, no he fet el que volia fer, però, quin matí més distret i agradable :-)
Quin rollo! total per presentar el post que volia fer i que faig ara: sobre el desconcert. El desconcert que em provoca l'allau d'informació sobre l'aigua, la sequera, els transvasaments (encara que se'ls digui "captacions", "interconnexions de xarxes" o se'ls canvii de naturalesa en funció de la quantitat i esdevinguin "minitransvasaments"). Abans d'ahir, a la tarda, vaig enxampar una compareixença del Francesc Baltasar per la tele; vaig pensar que era per anunciar la seva dimisió però no, era per tornar a publicitar la "solució" a la manca d'aigua de boca (o de cul?) per 5,5 milions de catalans: un transvasament, encara que se li amagui el nom, amb nocturnitat, premeditació i alevosia i, probablement, per "decreto ley".
Amb un PP transvasista, una CiU que si però, ara, que no, i uns PSC, ERC i ICV que s'estan transvasant l'ànima (i alguns acabant de perfilar l'estratègia per acabar de desaparèixer del mapa polític, si més no, parlamentari), entenc que s'està potenciant l'abstenció, si més no en uns territoris.

Be, de tot l'entrellat, em quedo, de moment, en recordar el COMPROMÍS DELS PARTITS POLITICS PER L'EBRE" (10/10/2003) i els seus signants.

Punt 1) Divulgació i implantació dels princips de la Nova Cultura de l'Aigua.
Punt 2) Rebutjar i demanar la parlització dels següents projectes de Transvasament del riu Ebre contemplats a la llei 10/2001 del PHN: Transvasament cap al Sud de 860 h3m i cap el Nord de 190 h3m.
Punt 3): Demanar la retirada del Projecte de Connexió de les Xarxes CAT-ATLL (DOG 5/8/02) perquè representa l'inici del Transvasament de l'Ebre i perquè Catalunya no precisa de més concessions d'aigua d'altres conques.
Punt 4) Presentació dels recursos i accions juridiques adients en el moment de la publicació del projecte definitiu del transvasament de l'Ebre en quansevol dels seus ramals
Punt 5) Dissoldre l'actual CPIDE i redactar un "Pla estratègic de Conservació del Delta de l'Ebre" desvinculat del transvasament
Punt 6) Proposar la derogació de l'actual PHN i l'elaboració d'un altre d'acord amb els punts anteriors
Punt 7) Compromís de no fer pacte de govern amb cap partit politic que doni soport al Transvasament de l'Ebre i al projecte de Connexió de Xarxes abans esmentat.

Signants:
PSC-CpC: Josep Montilla, Montserrat Tura, Jaume Antich, Joan Sabaté, Antoni Sabaté.
ERC: Josep Lluis Carod-Rovira, Marta Cid, Lluis Mrtin, Francesc Gas
IC-V EuA: Joan Saura, Jordi Miralles, Dolors Comas, Jana Muñoz, Francesca Valdeperez
PDE: Angel Aznar, Ramon Roig, Hernan Casanova, Jaume Fuster, Josep Bertomeu, Roser Morata.

els transvasaments no són la solució!

2008-04-15T23:26:00.004+02:00

premi dard

2008-04-15T19:34:00.002+02:00

El mossen, del blog Confessionari mental, ha decidit donar-me el premi dard que és veu que es dona com a reconeixement als "valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.
Bé, tinc força dubtes que en sigui mereixedor però qui soc jo per discutir-ho amb tot un mossen i, a més, no un mossen qualsevol. Per aquest motiu l'accepto ben content.
Tampoc es que cregui massa en això dels premis, més aviat els veig com una excusa per fomentar visites als blogs premiats. Per aquest motiu, entre els blogs que considero que val la pena veure hi ha (i, per això, els transmeto el premi) els següents:

Joan Martin d'Anades i tornades
la Rosa del bloc de la jaka
al dimoniet
el Joan i la Carol de waipueduca
al Jordi Martí de Prendre la Paraula

freememe

2008-04-14T09:35:00.003+02:00

L'altre dia el Joan Martin em va regalar un freememe perque, si volia, el passes a altres blogaires. Aprofitant, que hi ha algú a qui, probablemenent, li faci gràcia la cançó que, en el seu dia, em va agradar força (en la versió tradicional i una més moderneta) i va acompanyar bons moments, aprofito per regalar-ne un al meu torn. El passo a:

l'Aina de Antígona o el poder d'allò real
l'Oscar Ramírez de Tot és possible
al mossen de confessionari mental
l'Eduard de Com gotes a l'oceà
Ire de Tanta lucha y tanta sonrisa
i al Joan i la Carol de Waipueduca

Visita a Corbera d'Ebre i Miravet

2008-04-13T23:24:00.004+02:00

Finalment hem anat a Corbera d'Ebre. Com no, hem visitat el poble vell i hem passejat entre esclats de la primavera, de vida, on va esclatar la mort i la destrucció. Malgrat el temps que ha passat i malgrat els desitjos de pau que representa l'abecedari de la pau o el manteniment del poble amb la intenció que tothom aprengui quins efectes causen les guerres, segueix oprimint l'esperit passejar entre les runes.
Després de dinar hem passejat per Miravet. Jo només he estat dos cops en aquest bell poble. El primer cop en companyia de la Inma, aquest segon cop, un parell de setmanes després que la Inma ens hagi deixat.
M'imagino que potser sona a tristor i a pessimisme però crec que la visita ha sigut una manifestació de la dansa de la vida: Primavera, vida, i mort. Yin i Yang, Vishnú i Shiva... (els orientals en sabien força d'aquestes coses) i hem gaudit de la visita, dels records, dels paisatges i de la companyia.

Si voleu veure fotografies de l'excursió, del poble vell de Corbera, de Miravet... podeu prèmer ací fotografies de l'excursió

recuperant la "normalitat"

2008-04-12T20:42:00.005+02:00

Com ja us vaig explicar, dilluns passat vaig tornar a la feina. Ha passat la setmana i sembla que la cosa és assumible (to i que aquesta setmana l'he dedicat a una primera presa de contacte suau i tranquil·la i els propers dies ja seran més "durillos"). A més, malgrat la molta feina que tenim i la molta que es preveu per ja mateix, fa il·lusió retrobar un equip de persones formidable i unes perspectives força interessants pel que fa als projectes a desenvolupar.
Entre les coses no tan bones, de tot hi ha d'haver, n'hi ha una que em preocupa una mica: dedicar un mínim de set hores a la feina (l'experiència fa pensar en què seran més) suposa un canvi important d'horaris. Estar a la feina a les 8 del matí implica que m'he d'aixecar a les 6 del matí (després de tot el procés em calen un parell d'horetes per estar al peu del canó) i, per tant, que al voltant de les 11 de la nit hauria d'estar al llit, amb la qual cosa, si hi afegim les tasques de la casa, dinar, etc. hi ha alguna activitat que en sortirà perjudicada i, entre aquestes, probablement, la freqüència de publicació de posts en el blog. Ja veurem.
Bé, mentrestant, he penjat un parell de posts sobre la Platja Llarga i les autoinculpacions pel tema avortament i, perquè, no us preocupeu, us informo que demà me n'aniré a passejar (i a dinar, que no és cosa sense importància) amb les meves filles i una colla d'amics a Corbera d'Ebre i voltants. Ja us penjaré alguna foto ;-) Mentrestant, i per acompanyar el post, us en penjo una feta en un d'aquests dies tan bons que ha fet per Tarragona.

Més notícies sobre la platja Llarga

2008-04-12T20:12:00.005+02:00

Fa un parell de dies vaig veure la Lola i la Montse, de la Plataforma Salvem la Platja Llarga. Estaven força contentes car havien tingut una entrevista amb el regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Xavier Tarrés, que els va confirmar el que ja havia dit en duies ocasions (en les jornades participatives del POUM i quan quasi tot l'equip de govern municipal va baixar a la platja per "salvar" les dunes desviant la màquina que les estava malmetent, no penseu, ara, que es van posar davant la màquina, simplement, van ordenar el desviament, que no és poc).

A l'entrevist, les dues companyes, van veure un plànol gran a la paret amb la zona on anaven els plans urbanístics PP-28 (el més preocupant en la mesura que afectava el paisatge de fons de la platja i del bosc de la Marquesa) i el PP-27 (les 837 cases, una petita ciutat, a l'entrada de la riera del Catllar, massa prop de la platja...). Bé, doncs, ni l'un ni l'altre tenien el ratlladet que li posen en els plànols a les urbanitzacions, estaven ben blancs, i no vegis, deien, el gust que donava imaginar-se que eres un conill o un teixó i anaves de la platja o del bosc de la Marquesa, a traves del turó, fins a la riera del Catllar i d'allí a la resta de la Anella verda; tan sols faltava fer uns quants tunels perquè el conillet o el que sigui passessin per sota tanta carretera com estan fent sense ser atropellats per un cotxe i per sota de la via del tren. A l'entrevista van demanar-ho, perquè aquests boscos segueixin plens de vida, així com, ja que no s'hi fan cases, que es preservin legalment aquests terrenys, sigui des del mateix POUM que estan elaborant i/o ampliant el PEIN de Tamarit-Punta de la Mora, ara per ara massa petit per a la viabilitat de la seva fauna.
Resta encara el PP-40, complex hoteler sota la riera del Catllar, tocant a la rotonda. Diuen que no serà molt alt. De totes maneres ara ve altre període d'al·legacions i la plataforma recorrerà per estar en zona inundable entre d'altres aspectes.
Pel que fa al passeig, els van dir que no volen les llargues parets etc. etc. que té l'actual versió del projecte que hi ha a la Subdelegació de Costes (del Ministeri del Medi ambient, que té la competència per fer-lo i que ho finança, però on diuen que es farà el que vulgui l'Ajuntament). Hi ha al voltant d'un any per discutir-hoo, ja què diuen que no es comença fins que estigui aprovat el POUM.
El projecte preveu en el futur un passeig marítim (camí de ronda?) des de Tarragona a la Llarga, passant per platges, roquers i el bosc de la Marquesa (fent força destrossa), que enllaçaria amb el "Camí de la Platja Llarga a Roc de Sant Gaietà", ja aprovat pel ministeri. La Plataforma va demanar al regidor que es renunciï a la idea de fer aquest passeig litoral des de Tarragona fins a Roda de Bará, ja que un dels encants del litoral és la intimitat de moltes de les seves platges i racons, gràcies a què cada platja té les seves pròpies vias d'accés.

I hem demanat hora a la Subdelegació de Costes perquè ens ensenyin tots aquests projectes.

A l'Ajuntament diuen que no els agrada tampoc la idea de Costes de passeig ostentós sobre roques etc. des de Tarragona a la Llarga, però van exposar una idea que no ha desagradat: ja què es desviarà la via del tren des del començament de la platja, cap a l'interior (posaran la estació prop de la plaça Imperial Tarraco), l'antiga via es pot convertir en una via verda per la qual arribar a la platja caminant o amb bici. Això sembla força bona idea. Res a veure amb l'horrible idea de convertir la Llarga en una pista de bicis com preveia el projecte de Costes.
Sembla que, a partir d'ara, la relació amb l'ajuntament serà més fàcil i fluïda.

Les companyes també estaven contentes per la rapidesa amb que l'Ajuntament va reaccionar quan els van ensenyar fotos de la impressionant tala d'arbres que va descobrir gent de la plataforma sl voltant del Parc Ecohistóric del Pont del Diable. Caldrà estar pendents d'aquest tema perquè les explicacions aparegudes en el diari El Punt són un tant sorprenents i no massa tranquilitzadores.

es cega la justícia?

2008-04-12T09:33:00.004+02:00

Fa pocs dies, el Jutjat núm. 1 de Tarragona va enviar un escrit a unes quantes persones explicant que arxivava provisionalment les autoinculpacions que li havien tocat (del total de 170 presentades en els Jutjats) al no veure indici de delicte. Sembla que el Jutjat núm. 2 també ha arxivat les que li han correspost. No sabem que passa amb els núm. 2 i 5.

Mentrestant, la vintena llarga de persones que han estat citades pels Jutjats. núm. 3 i núm. 6 continuen acudint als Jutjats esmentats per restar declaració.
Pel dia 26 d'abril s'ha convocat un parell d'actes relacionats amb la campanya per l'avortament lliure i gratuït. Hom preveu que hi acudeixin persones d'arreu de Catalunya.
S'ha quedat a les 12 h. del migdia, a la segona coca de la Rambla Nova de Tarragona (a l'alçada del Moto Club). Entre les 12 i dos quarts d'una hi haurà alguna activitat lúdica que ja es concretarà i a dos quarts d'una s'anirà en manifestació fins els Jutjats per presentar noves autoinculpacions. Un cop presentades les autoinculpacions, al voltant de dos quarts de tres, s'ha previst un dinar i una mica de xerrada per valorar la cosa i al voltant de les 16 h. cap a caseta.
Com a contrapunt, llegeixo en el diari d'avui (El Punt) un titular que diu "El col·lapse dels Jutjats podria provocar un cas com el de Mari Luz a Catalunya". A la notícia explica que la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, va alertar ahir que a Catalunya es podria produir un cas com el de la nena de Huelva Mari Luz a causa de la situació de colapse d'alguns jutjats. També va destacar que alguns jutjats d’instrucció, sobretot els especialitzats en violència domèstica, també estan sobrecarregats de feina, la qual cosa pot provocar retards «importants» a l’hora de practicar diligències d’investigació.
Suposo que això del col·lapse deu passar a altres llocs perquè sinó no m'acabo d'explicar la celeritat amb que s'ha celebrat el judici per l'okupació de l'edifici en que es troba el CSOA La Colomera o aquest episodi de les autoinculpacions. O si?

Sense paraules i amb una mica de ràbia

2008-04-08T18:39:00.007+02:00

Fa poc comentava l'acció pacífica de la campanya "les armes no eduquen, les armes maten", dijous passat en el Saló de l'ensenyament contra la presència de l'exèrcit i cossos policials en aquest esdeveniment del món de l'educació. En el post explicava com, en el transcurs de l'actuació dels mossos d'esquadra per desactivar l'acció i "retenir" i identificar els/les protagonistes i tres persones que enregistraven imatges es van produir moments de tibantor a causa de la brusquedat amb la que es va "retenir" una de les activistes i una de les persones que fotografiaven els fets. La noia va ser atesa en un centre sanitari que va facilitar els pertinents informes de la lesió per presentar la lògica denúncia en el jutjat de guardia. Bé, doncs, avui, cinc dies després, la nostra companya ha tornat al metge i aquest li ha dit que te un un esquinç al canell i "l'espatlla dolorosa per patologia traumàtica del supraespinós". Diu, també, que aquestes coses son llargues de curar i l'ha enviat a rehabilitació.

Fa ràbia que sense cap necessitat passin aquestes coses. A més, casualment (o no) amb la única noia del grup.

Mentre penso com animar la companya, fullejant diaris, em trobo amb la informació que la Direcció General de la Policia (Mossos d'Esquadra) ha difós la Instrucció 4/2008 sobre la utilització d'armes i eines d'ús policial. La instrucció contempla l'ús de la porra i les brides i manilles i "més eines": l'esprai, la porra o bastó extensible i la defensa eléctrica.

El famós "kubotan" que, no fa massa, els alts comandaments policials equiparaven a un bolígraf no figura entre les armes autoritzades (per tant no està autoritzat) i això sembla bo. El que ja no sembla tan bo, a banda de tot el que té a veure amb "armes", és que la instrucció contempla que poden ser utilitzades per la divisió d'informació (la policia de paisà).
La instrucció també fa una classificació dels riscs i comenta en quins casos cal utilitzar aquestes eines. També comenta que la resposta ha de ser proporcional, congruent i oportuna. Evidentment, en aquest cas tampoc ho va ser.

Ja he tornat a la feina

2008-04-08T00:31:00.002+02:00

Avui, finalment, he tornat a la feina. Un any i mig llarg de baixa.

De totes maneres, així qualsevol, no us sembla?

Paraules per la Pau

2008-04-06T16:58:00.005+02:00

Estic esgotant les darreres hores abans de tornar a treballar. Mentiria si digués que n'estic encantat (malgrat que, evidentment, tampoc em sap greu), però fa un any i mig no hauria donat ni cinc cèntims per qui hagués apostat perquè això passaria; o sigui que el més lògic és estar-ne content. Volia tornar deixant la casa endreçada, totes les coses pendents enllestides, agenda a punt, plomes (estilogràfiques) carregades, etc. però serà que no. Tornaré i hauré d'enllestir-ho sobre la marxa, com sempre. Si més no, se que m'espera bona gent que m'aprecia (sinó no ho tindria tan clar això de tornar) i d'altres que m'estimen ja m'han deixat espelmes propiciatòries (:-)) o han quedat amb mi, demà de bon matí, per fer un cafetó que ajudi a fer el pas. Que be!

Com diu un amic "En peores garitas hemos hecho guardia".

Be, un dels darrers posts abans la tornada (ara suposo que se'm complicarà una mica la presència a la blogosfera encara que procuraré tenir-vos al corrent dels possibles canvis) és aquest en el qual us informo que aquest matí hem fet el Paraules per la Pau d'abril, encetant així el vuité anys d'aquesta concentració antimilitarista de cada primer diumenge de mes. A les 12 del migdia, a la Plaça de la Font.

Hem dit No al militarisme creant un espai de pau i art que ens han ajudat a bastir dos artistes del delta (de l'Ebre, clar). Javier Caballero, boueta, que ens ha recitat alguns poemes del seu nou llibre "la mar de sardines", a més d'un parell de jotes :-) i Miquel Àngel Marin , músic, que ha interpretat una peça amb el seu instrument (fa poc va editar el llibre "Lo clarinet és l'aixada").
Us ho juro que m'encanta conèixer gent tan eixerida!

També hem distribuït el número 80 del full Paraules per la Pau amb informació sobre la campanya "desmilitaritzem l'educació, desmilitaritzem el saló de l'ensenyament", el comerç d'armes (perquè sona tan bé quelcom tan lleig?), l'OTAN GAME OVER i les seccions habituals.

A l'acte ens hem fet ressò de la campanya per l'avortament lliure i gratuït i les citacions a una vintena d'autoinculpades, així com a l'acte que es farà el 26 d'abril a partir de les 11 del matí, davant els Jutjats, per lliurar autoinculpacions d'arreu de Catalunya. També hem recordat les companyes de La Colomera que estan a l'espera del desallotjament judicial i policial i hem recollit signatures en el marc de la Iniciativa legislativa popular "Per una Catalunya lliure de transgènics".

Podeu veure fotos de l'acte i baixar-vos el full informatiu a la pàgina web de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau http://usuaris.tinet.org/tgnapau
Per acabar el post us penjo un parell de vídeos del youtube. Un és un conjunt d'imatges i música entre mig del qual hi apareix Paraules per la Pau i a l'altre hi ha un fragment més discret però mil vegades més entranyable del PxP de gener d'enguany amb una fantàstica interpretació, amb la flauta travessera, d'Alba Suanes.

Les armes no eduquen, maten!

2008-04-04T14:39:00.007+02:00

Penjo el comunicat que aquest matí hem fet córrer per la web.

En el marc de la campanya "Desmilitaritzem l'educació, desmilitaritzem el saló de l'ensenyament" i sota el lema "Les armes no eduquen, maten" impulsada per Federació Catalana d'ONG per la Pau, Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans, Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament, CGT, USTEC•STEs (IAC), Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, Justícia i Pau, Fundació per la Pau, Centre UNESCO de Catalunya, Dones x Dones, Entrepobles, Col•lectiu Antimilitarista de Sant Cugat, Asamblea Antimilitarista de Madrid, SIOF (Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal a la Despesa Militar), Centre Virtual de la Cultura de Pau de Catalunya, GEES (Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat), GOAC (Germanor Obrera d'Acció Catòlica), AMPA Escola Patronat Domènech (Barcelona), Plataforma per la Pau (Lloret), Coordinadora “Un altre món és possible” (Sabadell), Fundació Akwaba, Estudiants En Lluita, ahir es va realitzar una acció davant l'estand de l'exèrcit en el Saló de l'ensenyament.Un grup de set activistes, vestits amb granotes blanques, es van situar davant l'estand de l'exèrcit i es van llençar cubells de pintura vermella per sobre, desplegant, seguidament, una pancarta amb el lema "Les armes no eduquen, maten". L'acció es va desenvolupar sense cap incident fins que els mossos d'esquadra es van emportar els activistes, alguns de forma ben brusca, i tres persones que enregistraven imatges o cobrien la informació de l'acció. Una d'aquestes persones fou sacsejada violentament i escridassada, produint-se moments de tibantor. Una de les activistes resultà contusionada a causa que se la van emportar torçant-li al braç a l'esquena de forma brusca i continua (com més es queixava que li feien mal, més torçava el braç el policia).

Després d'identificar les persones retingudes en un espai proper a la zona dels fets, amagat de la vista del públic, van deixar anar tothom, si bé alguna de les persones que enregistraven imatges ha estat denunciada.

Aquest comunicat l'estem passant ara perquè ahir vam marxar de Barcelona a la una de la nit després de passar al voltant de cinc hores en un centre de salut per atendre la nostra companya i de presentar la pertinent denuncia en el Jutjat de guardia.

Podeu veure fotos de l'acció a la web de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau http://usuaris.tinet.org/tgnapau i a la web de la USTEC
http://www.sindicat.net/desmilitaritzem/

Fora exèrcit i cossos policials del Saló de l'ensenyament!
Desmilitaritzem l'educació i la societat!
Cap exèrcit defensa la pau!

Manifest de la campanya:

DESMILITARITZEM L’EDUCACIÓ

DESMILITARITZEM EL SALÓ “ESTUDIA”

Enguany, l’exèrcit ha estat convidat una altra vegada a participar al Saló de l’Ensenyament “Estudia” de Barcelona (2 al 6 d’abril). Entenem que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu no és admissible per les següents raons:

Els valors que transmeten les institucions militars, l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme o el recurs a la violència, contradiuen els valors vertebrals que han de regir l’educació del jovent, l’autonomia, l’esperit crític, la responsabilitat, l’empatia, el diàleg o la solidaritat.

La proposta que l’exèrcit ofereix als estudiants s’oposa a la LOE, que s’inspira en “l’educació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests, així com la noviolència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social”, i s’orienta a la consecució de “la formació per a la pau, el respecte dels drets humans, la vida en comú, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles.”

La presència de l’exèrcit en aquest saló s’emmarca en la cada cop més incisiva participació en els espais educatius. L’exèrcit espanyol pretén potenciar l’eufemística “cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per millorar la seva deteriorada imatge pública i pal·liar les actuals dificultats de reclutament.

La propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa és enganyosa, desprèn una imatge idíl·lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl·lics. L’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, la qual cosa oculta el seu rol de defensa d’interessos més espuris. En cap cas s’informa rigorosament de les conseqüències que es desprenen d’ingressar en l’exèrcit.

En un context on la seguretat humana s’hauria de mesurar amb indicadors de sanitat, de seguretat alimentària, d’accés al treball, de respecte als drets humans, de conservació del medi natural o del dret a l’educació, transmetre esquemes militaristes com a solució dels problemes que afecten les nostres societats és contradictori i caduc.

Així, des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, creiem que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics. A més, constatem el contrasentit que suposa que un govern de la Generalitat que es vanaglorieja de potenciar la Cultura de la Pau amb instruments com l’Institut Català Internacional per la Pau, l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, o el Consell Català de Foment de la Pau, convidi, mitjançant el Departament d’Educació, institucions militars al Saló de l’Ensenyament.

Advertim, també, la presència al saló de cossos policials que massa sovint s’extralimiten en les atribucions que li són atorgades democràticament, sigui fent un ús desproporcionat de la força, sigui reprimint col·lectius que s’oposen al sistema polític i econòmic establert.

És per això que manifestem el nostre ferm rebuig a la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament “Estudia” i comminem el Departament d’Educació, en qualitat de coordinador, i la Fira de Barcelona, en qualitat d’organitzadora, a retirar-li la invitació per a les edicions d’enguany i les properes.

Les armes no eduquen, maten!