Un llarg camí

I´m like a birth...

2008-05-22T02:36:00.000+02:00

Potser tenen raó i el que un escriu és millor quan la vida no et somriu. Durant una època el blog em va servir per treure el cap i escriure el que no podia dir en veu alta ( en Nemo és molt Memo oi estalagmita?). Llavors les paraules brollaven sense previ avís enmig de la nit i em feien aixecar del llit (com avui) per escriure-les i així evitar que fugissin. Potser si que "ha passat el temps de les paraules", qui sap, m´agradaria pensar que no del tot però és clar que el temps de l´accio ja és aqui i no es pot demorar més ja que hem pensat durant massa temps i ara potser després de tants dies que passen de llarg és el moment.

Avui he reexit del llit amb la necessitat de fer un viatge enrere, els qui em coneixeu sabeu que no ho fai massa això de fer com els crancs. Rellegits uns quants sacs de paraules he de frenar-me per no sortir corrents i cridar i saltar. Èpoques de llargues nits fent mil coses però alhora els moments de soledat més profunds i durs. Com sempre queden més els moments bons que els dolents i no va ser un mal any tot i que es trenquessin alguns coses que ja no es podran enganxar per més temps i cola que faci servir.

El passat és irrecuperable, no es podrà repetir posant-hi les millores del present; no es pot tenir tot com pensem quan som petits. Assumint això, i només així, es pot caminar endavant i ser feliç de nou.

Uns minuts....

2008-05-21T22:43:00.001+02:00

Dediqueu a aquest blog 5 minutets i flipareu! és brutal no en tenia ni idea però m´hi he enganxat i buf...increïble!!!

http://mireiagalindo.blogspot.com

Cartell de Les Santes 2008

2008-05-08T21:31:00.001+02:00

Quina merda de cartell mare meva!!! Aquesta colla de degenerats es riuen dels santeros!!!! Sort que som soferts i que sempre al final donem suport a la major part de bajanades que ens deixen anar!!!!

Avui a les 20h Ajuntament

2008-05-08T14:27:00.000+02:00

L'Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola vol expressar el següent: L'Espai Jove Cerdanyola, un dels pojectes duts a terme per l'Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola en conveni amb el departament de Joventut, és un espai obert a TOTS i TOTES els i les joves del barri on a través d'activitats lúdiques i formatives es treballen valors fonamentals de respecte i convivència.

L'entitat desenvolupa dos projectes més, Shabab Al-Ghad i Alternativa +16, conveniats amb el departament de Nova Ciutadania. Els tres projectes treballen en la línia de la prevenció de situacions de risc d'exclusió social, de la intervenció socioeducativa i la promoció social.

Davant la intervenció policial realtizada el passat 24 d'abril i el posterior tancament del Casal de Joves de Cerdanyola, volem expressar la nostra indignació en relació al posicionament que ha tingut l'ajuntament i les notícies publicades, no contrastades amb la realitat dels fets, en diversos mitjans de comunicació.

Davant aquests fets volem aclarir:

Els educadors i educadores mai han permès el consum ni la venda de cap mena de droga a l'interior del Casal ni a la seva porta. Les acusacions de permissivitat dels educadors i educadores davant del tràfic de drogues dins l'Espai Jove són totalment infundades. La intervenció de l'entitat en relació al consum de drogues es basa en el treball preventiu i té com a objectiu dotar als i les joves de les eines que els permetin tenir un criteri propi i ser responsables de les seves decisions.

Creiem que el tancament de l'Espai Jove perjudica als i les joves i, conseqüentment, al barri de Cerdanyola i al conjunt de la ciutat. Aquesta mesura no resol els conflictes que existeixen al barri ni afavoreix la convivència entre els veïns i veïnes.

Des de l'AIJ Casal Xerinola reafirmem la nostra voluntat de continuar apostant per una intervenció integral amb els/les joves, amb l'objectiu de garantir la igualtat d'oportunitats i afavorir la seva promoció social, de donar suport a les famílies i d'implicar-nos en un treball a nivell comunitari que afavoreixi la inclusió i la convivència entre tots els veïns i veïnes del barri.

Per fer sentir la nostra veu, tenim previst demanar la paraula en el Ple Municipal que tindrà lloc el proper dijous dia 8 de maig a partir de les 19'00h. Agrairem la presència de tots/es aquells/es que ens recolzin i vulguin expressar el seu suport. ASSOCIACIÓ INFANTIL I JUVENIL CASAL XERINOLA

Només 87

2008-04-29T13:20:00.004+02:00

Ja fa uns dies que vàrem superar el llindar dels 100 dies per Les Santes, fa uns dies ja em vaig demanar vacances a la feina per poder gaudir de la millor setmana de l´any de la meva ciutat. I ja fa uns dies que família i amics comencen a parlar-ne. Ja fa uns dies penso que si hi serem tots els que hi hem de ser, els que sentim que no ens ho podem perdre perquè Les Santes donen sentit a moltes coses. Fa uns dies que quan estic al cine sol a la nit em poso les cançons del "No n´hi ha prou!" que em van passar el 27 de l´any passat i que per més que les senti em posen de nou la pell de gallina. Així són Les Santes de Mataró que cada vegada que hi penso, sento una cançó o veig un vídeo al youtube em revolucionen el cos.

Els nens sudafricans juguen a violar-se (www.3cat24.cat)

2008-03-12T22:30:00.000+01:00

La simulació de la violència sexual s'ha convertit en un joc infantil a Sud-àfrica, país on cada minut hi ha una violació. L'advertència ha sortit de la Comissió de Drets Humans de l'ONU, que hi veu una mostra de la "brutalitat del jovent" i del fet que la violència sexual "ha esdevingut una cosa endèmica a Sud-àfrica". En aquest país es denuncien cada any 54.000 violacions, però les organitzacions no governamentals asseguren que els casos d'abusos reals són nou vegades superiors als que arriben a la policia.

"Viola'm" o "pega'm" són frases que es poden sentir entre la canalla sud-africana, que simulen aquestes agressions amb la normalitat del que juga a cuit i amagar o qualsevol altre joc infantil. Per la Comissió de Drets Humans aquest fet és una prova "de l'extensió i el nivell a què ha arribat la brutalitat de la joventut". Les escoles no són només l'escenari d'aquests jocs entre la mainada, sinó també d'abusos reals. L'ONU assegura que una cinquena part dels abusos de què són víctimes els menors sud-africans tenen lloc als centres educatius i, en bona part, els agressors són els mateixos professors. Un estudi elaborat a partir del testimoni de 1.227 estudiants revela que el 8,6% de les víctimes van patir abusos per part dels mestres. A més, una quarta part dels estudiants pensen que mantenir una relació sexual forçada no suposa necessàriament una violació. Alguns alumnes cometen l'anomenada "violació correctiva", en què abusen d'una noia suposadament homosexual amb el pretext que, a partir de l'atac, deixarà de ser lesbiana.

Can Fàbregas i de Caralt

2008-03-11T11:02:00.002+01:00

El trasllat de Can Fàbregues a una nova ubicació és ben bé la carambola política més penosa que el nostre Ajuntament “d´esquerres” ha fet en molts anys. Els nostres alcaldes tenen aquest tarannà mig populista com vénen demostrant els últims anys amb actuacions com la creació de la ràdio (una radio en la qual molts dels partits no creien però que han hagut de fer amb càrrec a l´herari públic per pressió popular. I el problema no és si fer-la o no, no opino sobre això, sinó en el problema de no tenir “model”. Igual que per pressió popular es va resoldre el conflicte de fa uns pocs anys de la implantacio de les zones blaves a Cerdanyola o el fet que la Riera encara no sigui peatonal i simplement sigui una àrea pacificada al trànsit, entre papes d´escola privada, els quatre veïns i els comerciants i els seus repartidors la riera sembla “les Rambles” i no un carrer tancat al trànsit i d´ús purament per als ciutadants. Les pilones estant tantes hores baixades que potser no s´haguessin hagut de posar i encara ens hauríem estalviat uns quants cops. Prendre decisions es complicat però quan es decideix alguna cosa es defensa i s´implanta i no es desvirtua ni es tira enrera, això és populista.
Governar té això que no sempre pots complaure a tothom, però potser obrint debats i obrir-se de veritat a la participació pública (sigui més ràpid o més lent o ens agradi molt o poc) seria més fàcil prendre decisions i no tirar enrera o haver de fer caramboles per tenir a tothom “mig content” o “mig enfadat”.
Per cert, per pixar-se de riure amb la reforma del mercat de la Plaça de Cuba, que no s´estranyin que se´ls enfadin quan l´Ajuntament preveu 37 places per al Mercat i entre 800 i 1000 per el Corte Inglés a part del que pensen fer-hi ells també allà mateix. Realment es nota que qui paga mana quan demanes un informe (s´han de veure que mai es tomben projectes per els estudis d´impacte o avaluació ambiental), la ronda i els carrers adjacents no tindran cap problema per absorbir el trànsit generat per el Corte Inglés? ja ja!

Algunes reflexions sobre la tan nostra “N-II”

2008-03-11T11:00:00.002+01:00

Són moltes les veus que reclamen la construcció d´uns nous laterals a l´autopista i fins i tot la seva gratuïtat, però el primer el que hauríem de pensar és: per a què els volem? O el que encara és pitjor com pot ser que encara pensem així, tan governs i/o partits dits d´esquerres, verds o de dretes. El debat hauria de ser més de model de ciutat i de mobilitat. Entès i acceptat que tothom té dret a la “ciutat” i a la “mobilitat”. Tots aquests que ara reclamen quan en el passat no han fet més que augmentar aquest “problema de mobilitat, seguretat, mediambiental i de paisatge” no haurien de reclamar que ara “altres” els ho solucionin. Van apostar per rendes mitges/altes de gent procedent del centre metropolità i dels que ja se sabia que la seva mobilitat es basaria en el cotxe. L´aposta per la densitat hauria estat més positiva ja que ara el transport públic podria sevir de manera eficient aquestes zones.
De fons queda el trànsit que fa servir la N-II per anar al centre metropolità que sabent com n´està de plena sempre són molts els que ja utilitzen l´autopista i paguen el peatge (recordem, temps i costos).
.

Quin país volem, cap a on caminem. Acceptat unànimament que estem en un procés de canvi climàtic i que la producció de petroli ja ha superat el seu zènit és el moment de canviar el model de mobilitat. Fer una aposta valenta i a mig/llarg termini, això no té perquè excloure nous eixos viaris però si que hem de tenir clares quines són les nostres prioritats en aquests moments i quines són les millors infrastructures a implantar en cada territori tenint en compte les seves a característiques, així, no trobaríem malament millorar les connexions per carretera a zones de muntanya on implantar altres infrastructures pot ser inviable econòmicament però sí que seria inacceptable l´ampliació “per sé” de vies ja molt grans. Hem de mirar quines són les demandes i quines maneres tenim per donar-hi resposta (carsharing, carpooling, carrils Bus/VAO, ferrocarrils, tramvia, tren-tramvia, metro, itineraris per vianants,…)

Tornem a la carretera. Els volem per treure simple i clarament trànsit de la NII que té destí més enllà de Montgat? Llavors calçades laterals enganxades a l´autopista i seguint el seu traçat. Aquest tipus de mesura no faria res més que saturar la nova via i fer-le inviable com a alternativa a la N-II, com sempre passa quan construeixes noves vies (per exemple l´AP7/B23) seria l´alternativa gratuïta a l´autopista i per tant hi hauria un transvassament d´usuaris massiu d´aquesta cap a la nova via a part que el fet de poder passar per la costa desde la connexió de Mataró amb el Vallès via la C-60 fins a BCN via C-32 i d´aquí al port i l´aeroport convertiria l´autopista de la costa com a alternativa a la saturada AP7/B23 i generaria un efecte crida per al trànsit de camions que ara entren per Barcelona per la C58 i per la pota sud de Barcelona. El resultat doncs no és una descongestió de la NII sinó un increment del nombre de vehicles en nombres absoluts que colapsarien la nova via, que emetrien més emissions a l´atmosfera i que tindrien una actitud insostenible tant pel medi ambient com per el territori. Fa gràcia que amb el sòl que s´han menjat al maresme sud les noves zones residencials “de casa i jardí” a costa de zones forestals i conreus i el creixement natural de les ciutats a més a més hi volguem implantar una nova infrastructura que naixeria colapsada i no arreglaria els greus problemes de mobilitat de la comarca i que en canvi fracturaria encara més el nostre territori.

O volem una ampliació directament de l´autopista com ja s´ha fet a l´AP7/B23 desde que es va convertir en autovia el tronc central i es van unir els carrils laterals abans construïts i tot i així s´ha hagut de tornar a ampliar de nou, obres que han durat molts anys per ampliar-la en un carril més i que ja ha nascut saturada?

Quin país volem, com el volem i què estem disposats a fer pel nostre món i pel futur comú. Aquestes són preguntes que cadascú hauria de respondre´s serenament.

Algunes propostes:

1. Incrementar la freqüència de pas de la línia de rodalies del Maresme, és una mesura que es pot fer ja que encara queda marge per incrementar el nombre de freqüències millorant sistemes de senyalització i de seguretat i posant-hi més combois (la capacitat dels combois hauria de ser sempre la màxima que permeten les nostres andanes). La construcció de la línia orbital ajudarà segur.

2. Més transport públic que connecti tan les poblacions de munt com de mar amb les estacions de Renfe creant-los si cal vies segregades o reserves a l´interior dels pobles qu han de travessar per fer-los més ràpids.

3. Incrementar els pàrquings dissuassoris en nombre i en places a prop de totes les estacions de la xarxa de rodalies i sempre lligar el seu accés a la tinença d´un títol d´abonament al transport públic (s´ha d´evitar l´ocupacio d´aquests aparcaments per usuaris de la platja o per part dels veïns).

4. Convertir la NII en via urbana. Reducció del nombre de carrils i introducció d´àrees verdes i mitgeres a la NII.

5. Treure el poc trànsit pesant via descomptes o gratuïtat perquè passi per l´autopista i no per la NII.

6. Controlar la forma i la velocitat del creixement urbà.

7. Avaluació de la necessitat de crear una nova via aprofitant trams existents per enllaçar els municipis per l´interior per articular el territori i integrar-lo de manera que no tots els moviments interns passin per baix.

Una perla que no té pèrdua

2008-03-03T20:17:00.001+01:00

Últim sospir del debat

2008-02-25T23:59:00.002+01:00

Rajoy: Sempre recordant l´Espanya antiga, amb 500 anys d´Història, la dels reis catòlics.... Ha tancat amb una metàfora (sempre llegida pobre) sobre la petita espanyola que neix i creix en una família espanyola on els pares tenen feina i en una Espanya on aprendrà idiomes i tindrà un títol respectat internacionalment. To nostàlgic del tancament deldebat d´avui.

Zapatero: Recordant que desde la recuperació de les llibertats democràtiques Espanya ha progressat amb unitat, i apel·lant a la unitat i a la seva lleialtat i compliment del programa. Apel.la a la unitat d´empresaris i treballadors per avançar cap a un futur millor pels fills i per als joves. Veu Espanya com un país de pau i que aposta per incrementar l´ajuda al desenvolupament. Construir units una Espanya moderna i més justa on es garanteixin la igualtat d´oportunitats i on s´aposti per la lluita contra el canvi climàtic.

Conclusions: Zapatero diu més en menys temps i no llegeix tant, potser s´ho creu més. els primers sondejos tant de la Sexta com de Cuatro guanay Zapatero tan en el global com en els àmbits tractats(6 blocs) i també empata o guanya Zapatero per franges d´edat. Fins dilluns que ve doncs.

Debat: Minut Zero

2008-02-25T22:20:00.002+01:00

Rajoy: com ens té acostumats segueix amb la demagògia i la ignorància de les dades (o mentint sistemàticament, però per més que repeteixi...). Discurs clàssic de la dreta: més inseguretat ciutadana (dades del Ministeri ho contradiuen). més atur ara (menys que el 2004 però, i governava el PP). En educació a la cua de la UE, com sempre, aioxò no és una novetat. Immigració sempre cridant a la por i la criminalització i afirmant que els europeus ens culpen.

Zapatero: comença fent un elogi al fet de fer un debat electoral (llàstima que no diu res delsque no participen, no molt democràticament exclosos). Compara la gran fita de superar el PIB d´Itàlia, lacreació de 3milions de llocs de treball, polítques a favor de les dones (llei de gènere) i dels que no es poden valdre (llei dependència). Època amb menys vagues de la democràcia. Crítica a l´actitud de l´oposició durant tota legislatura per mentir, no donar suport al Govern en antiterrorista, faltes a les persones,... manca de dignitat en democràcia.

El "destape" del PSOE

2008-01-30T09:24:00.001+01:00

Comencem a veure les cares de tots plegats i després de la compra de vots per 400€ ara surt l´autèntic: "L'exministre socialista i candidat del PSOE a presidir el Congrés, José Bono, ha advertit que, si finalment ocupa el càrrec, no deixarà parlar en català, euskera ni gallec a la cambra". Mira que bé i que feliços que s´ho miren tots calladets la família socialista catalaneta, normal però, així a en Montilla li serà més fàcil anar i parlar al Congrés. Ell no és precisament l´home de "El català és fàcil"!!!!!!!

De cosins (I)

2008-01-15T16:45:00.000+01:00

Brutals reunions familiars, quatre cosins ben avinguts no?

I si...?

2007-12-12T18:54:00.000+01:00

www.loliplanet.com

www.unviajeexistencial.blogspot.com

... és el que necessito?

He tingut un somni

2007-11-21T17:03:00.000+01:00

He somiat en un país nou, el meu, igual de petit però molt més gran. Un país on el territori té un equilibri volgut i on cadascú és qui vol i pot ser. Un país on el nou i imprescindible Pla Territorial i el Pla d´Infrastructures del Transport són coherents i es maximitzen entre ells.
Així, he somiat un país on pots anar amb tren a treballar visquis on visquis i on pots anar de vacances o de visita a casa d´uns amics a través d´una xarxa de carreteres potent i que funcioni com una autèntica xarxa (mesurada i adequada que serveix per relligar el territori i que la seva implantació s´aprofita per millorar els municipis i impedir agressions majors). No és cert que només amb ferrocarril podem donar resposta al nostre “dret a la mobilitat”. Cada grup social o sector econòmic i fins i tot cada tipus de desplaçament requereix una oferta diferent a la qual hem de donar resposta, el truc estar en trobar i donar aquestes bones respostes, si ho fem, tenim gent al país que tot i minoritaris en són capaços, llavors tindrem l´equilibri.
S´aposta per limitar creixements (s´han d´arreglar els problemes de finançament local, potser a l´estil italià) però que creixin aquells que volem i necessitem i no creixin els petits. No podem deixar que es perdi la identitat i l´estructura del país perquè no tenim recursos per donar respostes a les necessitats dels nostres ciutadans. Hem d´aconseguir potser que aquella Catalunya Ciutat es converteixi en la Catalunya de Ciutats, 11 ciutats de més de 100.000 habitants que es conformin com una malla en el territori (que se sumin a les 7 metropolitanes al llarg de l´eix ferroviari transversal i el nou eix viari transversal desdoblat). Aconseguir unes ciutats on poguem donar resposta a la gran demanda de serveis i de mobilitat de les presents societats.
Hi ha molts i importants projectes que ens ajudaran a aconseguir-ho com la conversió de l´antiga via manresa-lleida en un “trentramvia” idear per Ifercat i que donaria resposta a la mobilitat a nivell local aprofitant per regenerar àrees urbanes i també la que connecta Lleida amb la Pobla, i el nou aeroport. Creació d´una àrea metropolitana a Manresa que si es dissenyés des d´ara la xarxa de trentramvia donaria les pautes de per on ha de créixer i estendre´s i per relligar els municipis. Al mateix al Camp de Tarragona i Girona-Salt. Completar el quart cinturó o ronda interior del Vallès cadascú que li posi el nom que vulgui però ens hem de posar d´acord en la seva dimensionalitat.
Més línies, més túnels, més interconnexions, més intermodalitat sumat al manteniment de les nostres ciutats denses i diverses i més racionalitat en el com i l´on creixen.

Tot plegat amb valentia, recursos i priorització i per un mòdic preu de 65.000€ en 25 anys. Potser abans hauríem d´arreglar el marc competencial tant dins com fora de Catalunya.

La universitat

2007-11-15T13:11:00.000+01:00

Aquest curs de nou he de tornar a anar a classe, penso que és la única manera d´enllestir amb una part de la meva vida que no em trec de sobre i que em pesa molt més del que em penso.

La universitat després de dos anys de no trepitjar-la ha canviat. Lavabos nous, departaments nous, vestíbuls renovats, més aules, més ordinadors, nous jardinets, i un bar de Lletres espectacularment "mono" per ser de la Universitat...

...altres coses segueixen igual. Com sempre el novembre és època de vagues i assemblees que suspenen classe (octubre ocupats amb inici de curs i gestions acadèmique si el desembre ja se sap que fa fred i que entre ponts i vacances necessites temps per fer-te fotocòpies dels apunts).

Però una cosa ben curisosa em va passar ahir. Vai llegir el póster de la Manifestació convocada per avui contra el Pla de Bolonya i de les poques informacions que es posaven era que els universitaris: "anem de bòlit", "no tenim temps per distreure´ns" i "els preus del bar són abusius". Curiós no? Jo em pensava que la manifestació era per una reforma educativa que no estant d´acord però es veu que anava equivocat, es manifesten per poder fer més el vago i sobretot fer-ho amb pocs diners. Hi ha coses qeu realment canvien, quan fa uns anys ens manifestàvem nosaltres a mi mai se m´hagués passat pel cap protestar pels preus del bar. Els temps canvien i on abans entraves i et senties en un lloc especial ara entres i veus que tot és igual que a fora.

Vaig sortir trist i decebut dels nostres estudiants.

Una pregunta

2007-11-15T13:08:00.000+01:00

S´entén que...

FGC passa 33 trens/hora per una estació antiga i de destí

RENFE passa 22 trens/hora per una estació de pas i més moderna i afirma que està al màxim de la capacitat.

....s´entenen algunes coses. Qui vol pot.

Birmània

2007-10-18T16:47:00.000+02:00

La meva germaneta sempre tan preocupada i interessada pel que passa en el nostre món m´ha passat un link si més no interessant.

http://web.mac.com/birmania

La fireta del Fòrum

2007-10-04T14:09:00.000+02:00

No trepitjava l´espai del Fòrum des del 2004 quan la Universitat regalava crèdits per anar als Diàlegs on a sobre de només exigir-te la firma, et convidaven a un esmorzar de luxe. Cal afegir però que algunes sessions eren força intersessants i a la planta baixa hi havia un munt d´informació. A part, podies circular lliurement pel Fòrum i a més et regalaven una T10 (ja sabeu que el Fòrum apostava per un ón més “sostenible, just i solidari”).

23 de setmebre del 2007, ens mirem la programació de la Mercè (un cartell massa semblant als que l´Ajuntament ja penjava sobre la FP a Gran Via, no se sabia ben bé quin era quin) i ens puntem quatre coses i escenaris pel vespre. Anem a BCN òbviament amb cotxe (el bus nit està molt bé sempre que no en tinguis), aparquem fàcil i sopem per sobre Diagonal amb bona companyia. Havent sopat, agafem el metro prou aviat per no agafar aglomeracions espectaculars (que comprovem que ho són molt de camí de tornada) direcció a aquell territori que un imagina com deu estar després que llegíssim molt sobre el que s´havia de fer després de l´efemèrida d´en Maragall.

Sortint del metro un ja podia intuir com aniria la nit: massa gran, massa gent i poca qualitat. Però mantens l´esperança perquè toquen un dels teus mites “Celtas cortos”.
Pujant pel costat de l´edifici Fòrum ja comencem… una firet de pseudohippies però amb unes paradetes de menjar que prometen prou (igual com el seu preu). A esquerra una visió més clàssica de fires d´atraccions (que es veu de molt lluny) i el menjar “xungo” que l´acomanya. Quan “corones el cim” sobre un panorama que hom no sabria descriure, valles enormes i senyals lluminoses de fletxes com en una estació de metro gegant. Ideal per fer anar el ramat de borregos per on el qui ho ha instal·lat vol. Fem una gran volta per arribar als concerts i mentre fem la volta ja intueixes per on van els “trets”; molta publicitat i molts estands amb promocions. Podríem emular la frase de Carrefour quan es va incorporar al patrocini de l´ACB “teníamos que estar aquí”. I sembla que Damm, Coca-cola, Clickair (la que serà la primera aerolínia de BCN aquest mes que ve), Skoda, la Vanguardia, Cadena Cien, MTV i més que ara no recordo. Tot i així t´acostes i sents Celtas i penses “quan de temps esperant veure´ls en directe”, però el fet és que “veure´ls” textualment els veus en pantalles, la vista no et dóna per prou i a part està pel de gent. Mires al teu voltant i a part de mil marques i veus que Wagners ha instal·lat una mega zona vip acollonant i llavors t´adones realment què has vingut a fer: consumir o ser consumit (abduït). Els concerts són el de menys i ho demostra el fet de la patètica potència de so de què disposen i d´un perfecte incompetent a la taula de so(els becaris deuen fer hores extres per la festa major, com altres becaris en altres festes majors).

Quan un ja desisteix d´intentar gaudir de la música acaba anant a la zona de la fira a complir el desig d´una personeta i aguanta els inaguantables aparells de música desmesuradament potents (potser els hi haguessin pogut deixar als de l´escenari de Celtas) i gent…. Mare meva, al concert ple de “nens-botellón” i “vejestorios exhippies” i reductes antifòrums, aquí la cosa va a pitjor, el nivell cultural del que t´envolta és totalment desconegut, et sents com un estrany.
Finalment marxes, t´escapes aviat i te´n tornes al metro amb l´esperança que d´aquí uns anys quan tornis a venir l´Ajuntament hagi fet el que havia de fer i acondicioni el Fòrum com un espai per les persones i no per les empreses, firetes, borratxos,…

Així doncs, tenim un Fòrum de fireta

Com s´atreveixen??

2007-09-12T23:29:00.000+02:00

"Els sindicats de Renfe convoquen sis dies d'aturades en protesta pel traspàs de rodalies" (www.telenoticies.cat)

La indignació de Catalunya no només serà amb Espanya de per vida sinó que a sobre hem d´aguantar que una colla de desgraciats vividors a la "antigua" es rebotin per un traspàs de competències (de la qual ells no hi tenen ni veu ni vot, només faltaria!) i a sobre ens amenacen amb vagues??? Però si són incapaços de donar un servei òptim ni un dia i ara diuen que " servei ferroviari és millor pel que fa a qualitat, eficiència i seguretat", com a català m´indigno i m´encenc, JA NO PUC MÉS. Hem de dir PROU i dir-ho ben alt i fort i si fan vaga doncs convoquem-los concentracions en contra de la seva estúpida vaga!

Que Catalunya absorveixi la RENFE o els tregui la concessió però si us plau que els facin callar i que intentin, ni que sigui, acostar-se a un servei com el dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Independència JA!

Enjoy it

2007-09-06T16:37:00.000+02:00

Des del 8 de maig de 1886. Està per sobre dels ideals i dels principis, impossible deixar-la. Si no existís la Coca-Cola seria molt infeliç.

Una llengua en perill d´extinció: la nostra

2007-09-04T13:06:00.000+02:00

" Efectivament, el procés d´extinció del català pot quedar sentenciat d´aquí a uns 50 anys, quan l´última generació que haurà tingut el català com a llengua materna, clarament minoritària al conjunt del país, l´abandoni per adreçar-se als seus fills"

A. Rafanell i A. Rossich (1990)

Com sempre tot està en les nostres mans, els catalanoparlants convençuts som els qui tenim la responsabilitat i la pilota al nostra camp.

"No l´abandonis, ell mai no ho faria"

Dia de mercat

2007-09-02T14:00:00.000+02:00

Dissabte. Em llevo a les 6.45h del matí per anar a la UAB a fer un dels últims exàmens. He dormit tres hores però hi vaig amb la seguretat que, aquest, està aprovat. Per la ràdio vaig sentint un locutor visionari i apocalíptic que prediu l´hecatombe de Catalunya per una no nova operació retorn. Ja se sap que ningú s´escapa de les modes d´estiu i aquest any toca imaginar-se la fi del món amb tot allò relacionat amb alguna de les infraestructures del país. És curiós que abans del tripartit mai es parlés d´això i Catalunya estava tan i tan avançada i ara…som un desastre.

Surto de l´examen satisfet i corro cap a Mataró, ja hi comença a haver cues, 10 del matí, potser la ràdio tenia raó i el món s´acaba, com a mínim a la província; per si de cas aniré igualment a la "caverna" a comprar l´aspirador.
Acaba l´aventura i n´iniciem una de nova junts: anem al mercat. Primer cal decidir a quin: proximitat, preu, hora,… després fem la llista. Desestimem la plaça de Cuba i la plaça Gran i anem al de l´Escorxador (algun mataroní en sap el nom?). Com no, estrenem el carro d´Ikea no fos cas que algú ens acusi de consumisme compulsiu i de no utilitzar les coses que ens comprem!
Hi arribem. Poca gent, ja és tard i és l´hora de les ofertes. Un meló gegant a 2€, 8 prunes per 1€, mitja síndria a euro també….i 1kg de pomes a euro!!! Increïble, no m´estranya que als pagesos els costi arribar a final de mes amb aquests preus. Aquesta setmana van cares les mongetes i el raïm (jajja!!semblo el dels Matins!!).
Comprem tot el que buscàvem tret d´un enciam curiós per la nena (només tenen enciams normals i corrents de tota la vida, aquí no estant per collonades).
Resultat: mig carro de l´Ikea ple (recordo que a la meva mare no li cabien les coses i sobresortien, així doncs una mica descepcionant), multitud de fruita i no tant de verdura i tot per 13€!

La sensació d´anar de casa al mercat de barri, comprar a gent amable que et tracten bé i tornar xino-xano sota el solet (piadós) d´agost… un plaer. Només hi ha faltat el vermutet però això per la propera vegada.

Berlin

2007-08-28T16:01:00.000+02:00

De nit

2007-08-28T15:31:00.000+02:00

Arribo a casa tard. La casa està en silenci i enmig la penombra camino fins a tu. M´esperes, com cada nit, adormida al nostre llit. Jo, com cada nit, arribo massa tard per veure els teus ulls mirant-me.
M´estiro al teu costat i mentre et miro tu em notes i fas un intent d´abraçar-me però la son, com cada nit, pot amb tu. T´acaricio una bona estona els cabells i l´esquena i la teva respiració es calma i de tan lenta sembla que ja no hi siguis. Recordo l´angoixa que em provocava els primers dies la relaxació quan jo arribava a tu, ara faig trampa, m´adormo amb la mà al damunt del teu pit per notar-te respirar, així no pateixo com un nen petit i concentrat en tu m´adormo, com cada nit.
A mitjanit noto els teus dits buscant-me sota els llençols i resseguint-me avall el teu peu troba el meu i t´hi aferreràs fins que es faci de dia, junts tots dos al nostre llit. A casa nostra.