tag:blogger.com,1999:blog-12427832.post-1116799668564151102005-05-22T23:41:00.000+02:002005-06-02T00:10:20.190+02:00<div align="justify"><span style="font-family:georgia;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#ff6600;">"Et dic que tots dos som ateus. Jo simplement crec en un déu menys que tu. Quan entenguis per què descartes a tots els altres possibles déus, entendràs per què jo descarto al teu"</span> (Stephen Roberts parlant amb un cristià)</span></span><br /></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:verdana;">Fa <span style="color:#cc6600;">segles</span>, desenes de <span style="color:#cc6600;">segles</span>, que els éssers humans han recolzat la seva existència en la creença d'algun <span style="color:#339999;">déu</span>. També en fades, monstres, profetes, etc. Fa més de <span style="color:#cc6600;">2000</span> anys, però, va néixer un <span style="color:#6600cc;">activista</span> <span style="color:#6666cc;">social</span>, un radical molt perillós. Fill de fuster... fill de mare verge. La qüestió és que era un home molt savi, sabia com millorar aquella <span style="color:#339999;">societat</span>, era conscient que estava en un món <span style="color:#cc6600;">injust</span> i tenia idees per canviar-lo.<br /><br />Com gairebé tothom en aquella època, creia en <span style="color:#339999;">Déu</span>. Però ell volia anar més enllà i trencar les velles normes de la <span style="color:#6600cc;">religió</span> que ja no s'adaptaven a la societat de l'època. Ell va trencar amb els <span style="color:#339999;">conservadors</span>, i ells el van <span style="color:#cc6600;">matar</span>. Tot i així el seu missatge va calar suficient per què la gent del seu voltant continués lluitant pels seus <span style="color:#6600cc;">ideals</span>, que amb el temps, es van anar <span style="color:#cc6600;">desvirtuant</span>. Finalment, els revolucionaris van aconseguir imposar la seva <span style="color:#339999;">ideologia</span>, la seva <span style="color:#339999;">religió</span>.<br /><br />Avui en dia aquells revolucionaris són els nous conservadors. De nou, la religió ha quedat obsoleta. Aquset cop, però, la situació no és la mateixa que aleshores. Actualment la població "<span style="color:#339999;">culta</span>" representa una part molt important de la societat, i l'escolarització és gairebé total. Poc o molt, les supersiticions queden enrere i la <span style="color:#6666cc;">ciència</span> explica a la totalitat de la població allò que abans s'havia d'explicar amb <span style="color:#cc6600;">fàbules</span>. La <span style="color:#339999;">religió</span> resta inútil.<br /><br />Per molts, ja no cal adaptar les creences irracionals a la nova societat. Pensen que ja és prou madura per presindir-ne. I a la vegada, les <span style="color:#339999;">esglésies</span> <span style="color:#339999;">cristianes</span> més conservadores (ortodoxa i catòlica) s'entesten a imposar el seu criteri al de la majoria de la població. I és que en temps de <span style="color:#6600cc;">democràcia</span> ja no té sentit que l'església catòlica defensi les posicions dels seus creients com un "lobby" més. <span style="color:#cc6600;">Els creients també voten</span>. I així mateix passa amb musulmans, jueus (...<span style="color:#339999;">Israel</span>) i desenes de religions d'arreu del món.<br /><br />Ara està de moda dir que "jo no crec en Déu, crec en algo... però no en l'església". Però qui és, que educat en un entorn religiós, no ha resat a "<span style="color:#6600cc;">Nostre Senyor</span>" en un moment de desesperació?<br /><br />De totes maneres, val més la pena <span style="color:#cc6600;">pensar per un mateix</span>. La <span style="color:#339999;">FE</span>, de moment, jo me la guardo per alguna emergència. </span></div>Xavinoreply@blogger.com