Produccions El Cargol de Fuck!

Black night

2006-11-06T22:22:00.000+02:00

10 temporades de Cargol de Fuck! i encara no havia dedicat un programa sencer a Deep Purple, ja té delicte! Aquesta banda té alguna cosa especial, si ho escoltes a tot volum és clar, i en un programa com aquest no pot faltar mai. Sense tenir el talent de Led Zeppelin o la carrera de gent com Neil Young aquests britànics han estat uns dels grans del rock'n'roll i qui en dubti és perquè no els ha escoltat de debò o perquè és fan de Bon Jovi.
Estic a mig programa, ja he posat Speed King, Strange kind of woman, Hush, Highway star, Bloodsucker, grans temes d'aquella gloriosa època a cavall entre els 60 i els 70, aquell gran hard rock dels 70 del qual en són un dels gran exponents.
Estic pensant si posar Smoke on the water o no, encara em queden 25 minuts, em sembla que no la posaré, prefereixo donar a conèixer cançons menys conegudes i amb molta més força.
Salut

Ten years gone

2006-10-23T22:26:00.000+03:00

Nova temporada i aires no renovats, és a dir, tot continua més o menys com sempre, el Cargol de Fuck! de sempre, un programa de minories que de vegades faig amb la sensació de fer-lo només per mi. Ara sona Nearly God, és una col·laboració entre Tricky i Björk, sona celestial la veu islandesa, l'estic veient a la fàbrica d'en Von Trier tancant els ulls i aixecant els braços amunt com en els musicals...
bé, tan si us agrada com si no us agrada el programa que no escolten els fans de Bon Jovi tingueu una bona entrada de nova temporada, perquè és clar, l'any no comença el gener, l'any comença el setembre, no te n'havies adonat?

Batiscafo Katiuscas

2006-03-19T13:52:00.000+02:00

Ja tenim aquí el nou disc d'Antònia Font. Els que seguiu el programa sabeu que fa relativament poc que punxo aquests mallorquins i que abans n'havia parlat inclús malament. Doncs bé, ja ho veieu, finalment he caigut a les garres d'aquest grup que considero com a un fenomen de rock cantat en català.
Aquesta setmana passada van treure un nou disc que es diu Batiscafo Katiuscas i que està a la línia dels seus anteriors treballs pel que fa a qualitat i lletres surrealistes. Possiblement guanyen en maduresa i concepte global, serà bo escoltar millor abans de fer més avaluacions però us asseguro que aquest grup va pel bon camí. El seu compositor i guitarra és en Joan Miquel Oliver que va treure fa un temps un genial disc titulat "Surfistes en càmera lenta", molt recomanble també, sobretot peces com "Petit homenet de muntanya" o la mateixa que dóna títol al disc.

Good times, bad times

2006-02-19T21:45:00.000+02:00

M'havia plantejat escriure almenys un post per mes però no me n'he sortit. La pàgina www.cargol.tk ha desaparegut per falta de visites (el de TK me'n demanaven 25 cada 3 mesos) i m'ha agafat un baixón en el tema aquest del bloc i la pàgina web del Cargol de Fuck! Ara les falques que tan em vaig currar aquest estiu i que diuen www.cargol.tk ja no serveixen, bé, les seguiré posant perquè vaig estar-hi moltes hores fent-les però ja no és el mateix.
Demà hi ha programa, em sembla que li fotaré força canya, m'ha arribat a les mans un concert de Pearl Jam a Buenos Aires que té molt bona pinta.

Digei

2005-12-31T00:36:00.000+02:00

M'encanta fer de digei a les festes dels meus amics. Demà serà especial perquè ho faré per 250 persones i em fa molta il·lusió. No posaré l'estil que m'agrada més perquè no és adequat però intentaré mantenir els principis, com sempre.
Hi ha una cosa que em fa molta ràbia d'alguns "punxa-discos" que és posar temes massa evidents. Sempre posen l'Empordà, Smells like teen spirit o La Catximba dels seus respectius grups, és que no van treure res més aquests grups? Doncs jo si punxo aquests grups posaré El sexo, Territorial pissings i Entre tu y tu yo.
Salut i molt bon 2006.

Livin on a prayer...

2005-11-21T22:13:00.000+02:00

Hi ha una cosa que no he entès mai i és què cony hi foten els discos de Bon Jovi en la secció HEAVY de totes les botigues de discos. Bé, la veritat és que en el món del merchandising musical hi ha moltes coses que s'entenen poc però suposo que els que s'omplen les butxaques entenen perfectament de què va el negoci, no creieu?

Sur o no sur

2005-10-06T20:50:00.000+03:00

El proper diumenge 16 d'octubre actua al Casino de Vic en Kevin Johansen, un paio a tenir en compte per la seva originalitat a l'hora de compondre i tocar. Es tracta d'un home nascut a Alaska i criat entre els EUA i Argentina, de fet té pare nord-americà i mare argentina. Les seves composicions barregen desenes d'estils i no tenen un fil conductor entre cançons. Canta en castellà i anglès i això també li dóna originalitat perquè ho fa amb un estil molt interessant. Dins del panorama diguem-ne "llatí" és del poc que m'agrada, si em coneixeu sabreu que em fa una mica de "repel·lús" tot el rollo latino de gent com la Gloria Estefan i la màquina de fer diners que és el seu marit, a més no suporto ni en pintura pseudo-artistes com Chayenne o Juanes, per sort en Kevin està a una altra "onda" i per això és un artista que mereix ser posat al Cargol de Fuck!.
Crec que és un concert per anar a veure i de pas estar atents a la programació que s'engega al Casino de Vic.
Feu una ullada a la seva web i llegiu sobretot el que en diu la premsa.

La novena temporada

2005-09-30T20:29:00.000+03:00

Us vull informar que des de finals d'estiu ja està en marxa la nova temporada del Cargol de Fuck!. Aquesta temporada deixem de fer el programa Tempus Fugit i per tant el programa musical de la gent que té alta fidelitat per uns principis musicals serà l'únic del Cargol de Fuck! produccions.
Us animo a escolar el programa, a xatejar i a opinar sempre que volgueu en aquest mateix blog que s'anirà ampliant en la mesura del possible.
Apa, salut!

Borreroak baditu milaka aurpegi

2005-08-23T02:40:00.000+03:00

Gran disc aquest dels Negu Gorriak que avui en dia pot semblar arcaic en el seu estil però que s'ha d'escoltar amb la perspectiva d'un disc del 1993. 22 temes plens de força amb lletres compromeses i molta lluita i energia, què més es pot demanar?
Molt recomanable.

Fran Perea

2005-07-22T19:53:00.000+03:00

L'altre dia vaig llegir que en el Fran Perea (dels Serrano) li han fet un altre disc. Resulta que el noi ara es dedica (diuen i pretenen que ens ho creguem) a composar i així ho ha fet en la meitat del disc. Ja veig que és nova moda dir això, no és la primera vegada que sento aquestes coses, resulta que ara deu vendre això de dir que el pseudo-artista composa algunes cançons. No n'he escoltat cap (per sort)però ja sé com sonen totes i també sé de què parlen i quines són les paraules més utilitzades, no costa gaire saber-ho, no creieu?
Estic segur que sigui veritat o no això del nou compositor després totes les cançons passen pel filtre Vale Music (o la companyia que sigui) per sonar com volen que soni i perquè tots els xaiets escoltin el mateix. És el negoci i està muntat així, si hi vols entrar hi ha molts productes i de diferents cares, algunes inclús et poden fer dubtar perquè són experts, en saben un munt, et coneixen, saben què escoltes, saben què et preocupa, saben els teus somnis, etc.. potser amb el que no compten és que de tant en tant escoltes el Cargol de Fuck!

Pacific coast highway

2005-06-06T20:50:00.000+03:00

"Just like that, you say
you make me feel so crazy
comon get in the car
let's go for a drive somewhere
I won't hurt you
you make me feel so crazy"
Després de la meva quarta experiència del Sonic Youth en directe aquesta vegada he de dir que vaig quedar sense paraules i gratament sorprès pel repertori. Si fa dos anys la Kim va despentinar-se amb el Drunken Butterfly aquesta vegada la cosa va ser més radicalment per fans. Van tocar (I got a ) Catholic Block i la inclassificable Pacific Coast Highway. Us he de dir que si em deixéssin escollir d'entre tota la discografia de Sonic Youth una sola cançó que volgués en directe hauria escollit Pacific Coast Highway, i la van tocar! no em puc creure que una persona pogués experimentar tantes sensacions en 5 minuts de cançó. Als primers acords la pell de gallina em va envair el cos i de seguida milers de records van recórrer el meu cervell. Sempre recordaré aquell vell atrotinat casset on hi havia el Sister i com m'esverava quan sonava aquesta cançó, el volum arribava al límit i amb els amics ens tornàvem bojos dins de l'AX anant de marxa. Quan acabava la cançó la tornava a rebobinar i tornem-hi, i així unes quantes vegades. Els amics, evidentment cansats per la meva fal·lera de Sonic Youth, acabaven suplicant abaixar el volum. Quins temps, fot més de deu anys, potser dotze. I dissabte la van tocar en directe, era la més improbable de totes però la van tocar, per un moment em vaig sentir com si la toquessin tan sols per mi perquè tota la gent del meu voltant va desparèixer, eren en Thourston, la Kim, en Lee, l'Steve, en Jim i jo. moltes gràcies per fer-ho, sempre us seré fidels!

Una de les poques fotos que l'excitació em va deixar tirar.

Walk this way

2005-05-07T16:52:00.000+03:00

Estava escoltant el Toys in the attic a un volum normalet perquè estava treballant.. de cop i volta dic:
- Què collons! m'he de perdre l'escència del Walk this way?
I evidentment el volum va apujar-se per fer tremolar els vidres i treure el millor d'aquella mítica cançó. En determinats moments si escoltes una cançó a un volum o a un altre la cosa canvia moltíssim.
Per cert, quina pena els actuals Aerosmith i les seves baladetes, semblen Bon Jovi, em sembla que em fotaré a vomitar si hi segueixo pensant.

Aerosmith abans de les rebaixes...

Barbed wire kisses

2005-04-11T22:10:00.000+03:00

Estic a la ràdio, sona "Surfin' USA" però versionada pels the Jesus and Mary Chain. No m'imagino els germans Reid amb bermudes i camisa hawaianna a Califòrnia tocant per un grup de noies en bikini, la veritat és que no me'ls imagino ni amb pantalons curts.
Avui he tingut un mal dia laboral, ho faré pagar als oients, tinc aquest poder. Sort que em coneixen i m'ho perdonen, bé, alguns no em perdonen que de vegades punxi massa música suau, avui estan de sort, jo també, tinc ganes de canya, ho necessito. Ara sona Sepultura, fa poc Afterfeedback i dins el CD preparat hi ha el disc de Segle XIII. Encara no he acabat d'escriure i ja he apretat el play. Amb els Segle XIII passa una cosa curiosa que em sorprèn, una oient del programa que conec des de fa anys em va comentar que els escolta sovint i que li agrada molt el Cd. Res tindria d'estranyar aquest fet si no fós perquè aquesta oient passa dels quaranta i no acostuma a suportar el Cargol de Fuck! quan hi ha massa canya, normalment escolta el final de programa que acostuma a ser una estona per en Tom Waits o Bonnie Prince Billy. Jo vaig pensar que ho deia per tot el que va passar ja que té una filla adolescent i els fets van commocionar molt els instituts de la comarca, ella em va dir que no, em va dir que li agrada molt i que ho escolta sovint. Això seria un exemple de la grandesa de la música, m'encanta punxar música perquè sé que hi ha gent que a més d'escoltar-la la sent.
Salut!

Els germans Reid. Us els imagineu amb bermudes?

Aero Zeppelin

2005-04-04T22:21:00.000+03:00

En aquests moments estic a la ràdio, sona Areo Zeppelin de l'Incesticide de Nirvana, realment estic flipant força. Em venen al cap moltes coses, la primera és per què collons no hi ha més volum a la ràdio, fot ràbia... bé.. suposo que a les altres associacions de Can Costa i Font no els feia gaire gràcia.. és igual, tinc auriculars. La segona cosa que se'm passa pel cap és el conjunt de parides que s'han dit sobre Nirvana i el pitjor de tot és que la majoria de gent opina sense conèixer res més que la mítica Smells like teen spirit. I és clar, Nirvana no és només aquella cançó com Radiohead no és només Creep. Nirvana va ser un grup clau per entendre un moviment social i musical que va tenir molta força a principis de la passada dècada i que molta gent de la meva generació, passant de modes passatgeres, venerem passats més de 10 anys. Per desgràcia aquell noi va tenir el mal pensament de volar-se el cervell i entrar al famós club dels 27 per trobar-se amb en Jim, la Janis, en Brian i en Jimi.

Mireu-los bé... i venereu-los, s'ho mereixen.

Primavera sound 2005

2005-04-03T13:55:00.000+03:00

El proper Primavera Sound pinta bé. Es farà al recinte del Fòrum 2004 els dies 26, 27 i 28 de maig. Tenint en compte el cartell que presenta crec que aquest festival és del tot imprescindible: Sonic Youth, Los Planetas, Iggy and the Stooges, New Order, Echo and the Bunnymen, etc... atenció especial també al projecte paral·lel de Lee Ranaldo que diu Text of Light... quines ganes en tinc. Llàstima que els Planetas toquin dijous i el divendres hagi d'anar a treballar ben adormit.
Per cert, val més estalviar una mica perquè el preu serà d'alçada, es parla de 85 Euros.

Los Planetas tornen a la ciutat comtal

Primer Post

2005-04-02T13:54:00.000+03:00

Aquest és el primer missatge d'aquest "blog" que espero aglutini una part dels oients dels programes de la productora El Cargol de Fuck!
En aquest "blog" intentaré explicar el conjunt d'experiències que consideri interessants per tots els que escolten els programes i no en tenen prou amb una hora setmanal.
Salut, pau i República!

Sonic Youth, sempre presents.