apunts

Estiu de nou

2009-06-26T11:04:00.004+01:00

Per a mi l'estiu comença quan abandone el poble per anarme'n al camp. Encara que continuara treballant tot l'estiu igual em dona... i hui men vaig ja al camp. Per fi. No hi ha res millor. Comença l'estiu.

Demà a banyar-nos al riu!

Free proxy for Iran users

2009-06-16T19:46:00.004+01:00

Free proxy for iranian ip adresses and for twitter, google, facebook and yahoo for all world.

Ip address: 62.43.195.36

Port: 3128

PD. The proxy now is down. Someone is atacking with ddos free proxys? Tomorrow I´ll see...

PD1. Proxy is up again

Aniversari de Maria

2009-06-16T18:49:00.000+01:00

Amb un poc menys de retard, la foto de l'aniversari de Maria. Eres el
millor que tinc Maria, tu i Paula.

Aniversari de Paula

2009-06-16T17:42:00.000+01:00

Amb prou de retard arriba la foto "anual" del aniversari de Paula.
Eres el millor que tinc, tu i Maria.

#iranelection a Twitter

2009-06-16T17:27:00.003+01:00

Es impresionant com Twitter s'ha convertit en el mitjà de comunicació per exelència per treue informació des del que està passant a Iran. La gent com pot conta tot el que està passant, que tenen que fer, on es tenen que reunir...

I per altra banda la guerra de la contrainformació, rumors de que l'exèrcit intervé, de que asaltaran les universitats, de que les manifestaciones es cancelen...

Amb un poc de sentit comú es pot treure la informació adequada, per supost. Es viu el minut a minut, inmediat. Senzillament gran.

Les dones en el franquisme

2008-10-22T11:28:00.004Z

Sense comentaris.

http://www.revistapueblos.org/spip.php?article1267

Després diuen que també hi hauria que jutjar els "crims" de la república. Durant 40 anys els vencedors de la guerra es van encarregar de castigar i tancar a tots els "culpables" de defensar la república. Ara toca jutjar als que durant 40 anys es van encarregar de castigar i tancar, matar i torturar als que van defensar la república, un sistema tan democràtic com el d'avui en dia. Alguns van pagar de sobres per un crim que no es tal. Altres no han pagat gens pel pitjor dels crims.

Matar i torturar es un crim. Pareix mentira que per a aconseguir aquesta pseudo-democràcia que tenim avui en dia alguns hagen pogut cometre-los i fer com si res hagués passat. En el fons, aquesta democràcia nostra es culpable de matar i torturar en el moment que va mirar cap a l'altre costat, en el moment que va decidir que no havia passat res. Podrá alguna vegada tornar a mirar de front als morts, als torturats?

Soroll macarra

2008-10-07T16:30:00.003Z

Aquest es el tub que li he posat a la meva moto, un Mivv de carboni oval. Sona macarra:)

Així es sense el db-killer (el que silencia el tub). Normalment el portaré posat... normalment. Ja feia temps que tenia ganes de canviar-lo. Sempre m'ha anat alló de donar-li el teu pròpi estil a les teves coses. I amb la moto no podia ser menys.

Astronomia amb Maria

2008-09-22T14:44:00.011Z

L'astronomia crec que es una aficció ideal per als mes menuts. De menut sempre vaig tenir ilusió per l'astronomia, inclús recorde un llibre que tenia el meu pare sobre astronomia del qual vaig entendre ben be gens. Vaig estar a punt d'agafar astronomia com a optativa al institut però no se al final perque no la vaig acabar agafant i vaig triar informatica. Però be, amb l'edat i amb diners per comprar-se un telescopi, aixó te solució. Es una llàstima que un telescopi siga tan car, però be, com sempre, sense diners no tens cartxofes. Per desgràcia.

L'astronomia es una de les coses que mes vullc compartir amb les meves filles. Maria, amb 3 anys i uns pocs mesos, ja sap situar en el cel a Artur a Vega i a Júpiter. I ho fa realment be, em sorprén molt la facilitat que te per a recordar on queda tot el que li vaig dir la nit anterior. I des de ben menuda cridaba... "mira papá, la nuna" sempre que veia la lluna sortint per l'horitzó.

El cap de setmana passat vaig decidir anar un pas mes enllà i ensenyar-li el que era un telescopi per a que es familiaritze amb ell. I que vegera la lluna per començar.

Conseguir tenir-la a oscures al mig del camp, sense cap llum, ja fou tot un exit. Aconseguir que mirés pel telescopi un altre. I sentir com deia "te molts forats" dona sentit a tota la experiència.
Sempre he pensat que el millor es que els teus fills trien els seus gustos i les seves aficcions, intentar inculcar-los alguna cosa des de menuts, adoctrinant-los en els teus gustos, com si fossen extensions teves, es algo que queda fora de la meva forma de ser i pensar. El que crec ideal pot ser siga ensenyar-los uns camíns pero deixar que trien quin volen recorrer ells, aixó es el que m'agradaria fer. De totes formes crec que en alguns casos val la pena, almenys, portar-los un poc de la ma fins a mitjan camí i en aquest cas la meravella de l'experiència val la pena. L'astronomia es una aficció tremendament positiva per a qualsevol, tant a nivell intelectual com espiritual, aprens coses i la teva ment es calma i s'aserena davall la immensitat del cel.

Espere que primer Maria i després Paula també, amb el temps, m'acompanyen en les meves nits d'observació d'estrelles, planetes, galaxies i nebuloses. I com els tinga que comprar un telescopi a cada una, em veig fent hores extres fins a la fi del món. Però val la pena.

Per cert, si no plou, aquest cap de setmana li ensenyaré Júpiter, es la seva llum del cel preferida i sap localitzar-la a qualsevol hora de la nit (cosa que torne a repetir, en sorpren moltíssim). Ja contaré a veure que li ha paregut.

Aigüa, pluja

2008-09-16T18:13:00.004Z

Sempre, des de menut, m´ha agradat veure ploure. Els dies sense sol, núvol, plovent... tormentes impressionants amb trons i llamps. M´encanta. I a l´estiu, les tormentes que venen i se´n van tan ràpid que no et dones ni conter, m´agraden mes encara.

No se perque, recorde que sempre m´ha agradat la pluja. Des de ben menut. Anar a l´escola plovent era una meravella. Quan m´alçava per anar al institut el primer que feia era anar a veure per la finestra si el Montgó tenia capell (es a dir, estava cobert per núvols) com a promesa d´una futura pluja.

Potser siga la pluja un mitjà de trencar la monotonia dels asolellats dies del mediterràni i potser per això sempre m´han agradat tant els dies de pluja. Qui sap. Els sentiments associats al que ens agrada i al que no son moltes vegades tan extranys i estan tan amagats... que si, qui sap.

Bon dia Paula

2008-09-11T17:57:00.005Z

Fa quatre mesos que va neixer. Be, quan vaig fer aquesta foto, que ja te un mes. I continua passant tanta calor com abans, pobreta.

El millor de tot... que es tota una dormiloneta.

Que trist

2007-11-30T09:56:00.000Z

Ens fan pagar imposts per a omplir-se les butxaques. Ens fan lleis que ells no han d'acomplir. Ens posen multes per a que li les paguem. Ens creen regles que hem d'acomplir, però que no van amb ells, ells estàn per damunt. Pareix que al món estem la gent, els humans, i ells, els pocs, els altres que van al damunt, manant, amb els seus càrrecs i/o els seus diners, els "deus" del poder. Em pregunte si realment aixó de pagar impostos i acomplir les lleis no serà una altra forma, una altra excusa per tenir-nos tranquilets i de pas, ser mes "deus" encara.

Quin mon mes trist.

Hipòcrita. Lladre. Mentirós. Son aquests els que manen, els deus del poder? Si.

Rafting a Teulada

2007-11-29T12:19:00.000Z

Impresionant video de la riuada de Teulada del 2007. Baixant amb una barca pel barranc que ve de Benimarco cap a la garganta. Quanta aigua, es impresionant. Jo mai havia vist ploure tant...

Abisme

2007-11-26T09:55:00.000Z

De vegades pense en el passat i en el futur i es com assomar-se a un abisme. Veure el que has fet, el que farás i on acabará tot es com entrar en l'abisme. I després costa sortir-ne.

I per sortir i no tornar sols he de pensar en el present i res mes. Però costa.

Censura

2007-07-23T06:46:00.000Z

En aquests dies hem pogut veure un fenòmen que els que no vam viure en l'epoca del "general" no vam poder viure en directe. Es com tornar al passat, com reviure el que els pares ens contaven d'aquell "règim" no democràtic, allò de la "censura". I em du a preguntar-me fins a quin punt han canviat les coses... fins a quin punt encara hi certa gent amb privilègis... fins a quin punt a alguns sel's pot criticar i a altres no... fins a quin punt no vivim en una farsa. Senyor jutge, denunciem vosté. Jo el denuncie a vosté com a un titella dels privilegiats, d'aquests senyors reis que en ple segle XXI encara tenen mes drets que el comú dels ciutadans. On van quedar les guillotines...

De la ment

2007-04-13T14:56:00.000Z

Últimament pense molt en la ment, en com discorreix la ment. Es curiós observar-se un mateix i veure com la ment canvia d'estat continuament. De vegades inclús dubte si realment la ment forma part de mi o funciona de forma automàtica, moguent-se en la direcció dels esdeveniments igual com una canya es mou en la direcció dels vents.

Si la situació en la que em trobe no m'agrada pot enfosquir tot el que m'envolta per convertir totes les situacions que van apareixent en fosques i obscures. Al contrari, si l'envaeix l'optimisme tot es veu colorit i amb bona cara.

No he considerat mai que la ment, la capacitat de raonar, fos algo d'especial. Es senzillament una característica que ens defineix com a animals igual que els ullals defineixen a un llop o a una girafa el seu coll llarg. Certament, ens permet fer moltes coses aquesta capacitat de raonar que tenim pero arriba un punt en que pense que en les profunditats de la ment aquesta ens porta per on ella vol molt mes del que ens pensem. Inclús em pregunte fins a quin punt soc capaç de controlar realment la meva ment. Perque no puc estar content quan vullga estar-ho? Si la meua ment està enfosquida no hi ha manera de sortir de la foscor...

Es una estupidesa, per altra banda, parlar de la ment com si fos alguna cosa fora meua. Parle de que la ment moltes vegades em fa vagarejar per diferents estats d'ànim però la ment no es altra cosa que jo mateix. I jo soc el que soc a cada instant, perque abans d'aquest instant ja no soc i després d'aquest instant encara no soc. Aleshores, si la ment soc jo i jo soc l'instant... Perque m'atormenta el passat? Perque em preocupa el futur? Perque em porta la ment per situacions que no vullc recordar i em fa preguntar-me que faré demà i em fa enfadar-me quan el que havia planejat no acaba sortint-me?

El saber les coses doncs no soluciona res. Pots tenir clar on estas, on està la teva ment. Però pareix que la ment no vullga enterar-se i certament, pareix que vaja per lliure moltes vegades. I encara que sàpigues perfectament que aquesta sensació la crea la pròpia ment, que es un engany, que no existeix com a part separada del jo, resulta molt dificil controlar que no et porte per on vullga i emprar-la, solament, per al que realment deuria servir, raonar. No marejar.

Supose que amb una concentració continua podries aconseguir que la ment deixés de vagarejar, que estigués solament atenta al que passa i no es dediqués a associar sensacions, bones o roines, i per tant a enfosquir o acolorir la realitat, que dit siga de pas, ni es fosca ni colorida. Però deu ser tan dificil algo així... i la ment tan fugissera.

La Mèrida romana

2007-04-10T16:32:00.000Z

Ja he acabat els comentaris a totes les fotografies que vaig fer en el meu viatge a Mèrida pel Gener. Aquí queda el recorregut fotogràfic per la Mèrida romana (i visigoda i hispano-musulmana una mica, també), comentat en els principals monuments.


Viatge a Merida

Per a tot amant de l'arqueologia i la història clàssica, Mèrida es un imprescindible en el món romà i únic a la península, per la quantitat de restes i per la qualitat del que s'ha conservat. El poc creixement de Mèrida a partir de la fallida del impèri romà, segurament, n'es la causa de tot el que allí podem veure.

El dolmen d'Azután

2007-04-10T14:33:00.000Z

Ahir vaig tornar de pasar uns dies a Toledo i entre altres coses molt boniques que vaig veure i de les que ja parlaré, em vaig trobar amb el dolmen d'Azután.

Es el primer monument megalític que veig amb els meus pròpis ulls, que jo recorde. I després de la impressió de veure la ciutat hispano-musulmana abandonada de Vascos, que està molt a prop (ja posaré les fotos també), aquest dolmen va ser una sorpresa inesperada, vist de refiló des del cotxe i parant a la vorera de la carretera per confirmar que el que haviem vist era el que pensavem que era. I si, era un dolmen, després vam trobar en un llibret-guia que era l'anomenat dolmen d'Azután, pel poble d'Azután, que està a prop.

Una filera de pedres en redó, plantades a terra, rodejada per una altra filera mes, formant un cercle obert per un petit pasadís amb mes pedres plantades a terra.

I finalment un altre cercle, mes exterior, ple de pedres menudes que rodejarien tot el conjunt.

Una visita breu pero molt interessant. Es pot trobar entre Azután i Navalmoralejo, just al costat de la carretera. Pareix ser un dels megalits mes antics d'Espanya, datat sobre el 4500 abans de Crist. Mes informació.

El gatopardo

2007-03-28T08:51:00.000Z

Com tots els anys aquestes falles vaig anar un parell de dies a la Fira del llibre antic i d'ocasió. M'agrada pasar hores recorrent amunt i avall les tendetes, fullejant llibres, buscant-ne d'altres. Enguany no vaig trobar res del que buscava... concretament una edició de les Rubaiyat d'Omar Khayam en llibre menut que vaig veure fa temps (de fet no vaig trobar cap Rubaiyat) i una edició de la Iliada o l'Odisea d'Homer en català però respectant en certa mesura el vers, no una traducció pura i ruda a prosa. Açó si ho vaig trobar, pero en castellà. Però be, es normal que vaja a la fira del llibre i torne amb qualsevol cosa que no buscava... em passa sempre:)

Aquest any vaig comprar una edició de El Gatopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, una edició prou bonica amb tapes de cuiro, dels anys seixanta i una Vida de Séneca de Denis Diderot, en una vella edició de llibret de butxaca de tota la vida.

He començat a llegir El Gatopardo que reconec fa temps que volia llegir-lo, sobretot recordant la película de Visconti i juraria que fa dos anys, en aquesta mateixa fira, vaig estar a punt de comprar-lo i vaig acabar comprant Els raïms de la ira. I francament, es un llibre que m'agrada i com estic "en época" per altres lectures i estudis que estic duent en aquest moment supose que entra molt millor. Es certament curiós veure com acaben i comencen els temps, com als d'ahir els substitueixen els d'avui que sols volen ser com els d'ahir per acabar sent els d'ahir. Com els burgesos demanen la revolució social, la fi dels privilegis de l'aristocràcia i com arriben a ser una mena d'aristócrates amb el privilegi dels diners. I com acaben oblidant al poble que els ha dut on estan... però eixa es una altra història.

En aquest llibre es curios l'espill que enfronta als diners burgesos, l'esperit emprenidor i negociador mesclat amb l'oritge baix i en certa mesura mal educat dels nouvinguts burgesos amb els privilègis, feus, educació i alcurnia dels que fins aleshores havien sigut els que dirigien la societat. No dic mes perque sols vaig pel tercer capítol... però imagine com acabarà.

Picassa Web a 1 giga

2007-03-15T11:58:00.000Z

Aquests de google no paren. El Picassa Web es una ferramenta per allotjar les teves fotografies en albums web. Tenien una capacitat de 250 megues que han augmentat a 1 giga, genial:)

La veritat es que jo empre prou el Picassa Web... no faig molta fotografia i les que faig tinc interés de poder veure-la des de qualsevol lloc. I per aixó res millor que un àlbum web. O tots els que vullgues:)

La SGAE i l'himne nacional

2007-03-13T09:47:00.000Z

Real com la vida mateixa. Al final tindrem que pagar un cànon a la SGAE per xiular.

Bona nota

2007-03-09T12:28:00.000Z

Totes aquestes notes anteriors sobre Isabel II i demés pareix que m'han servit per a l'examen... una nota prou alteta (8,5). Feia cinc o sis anys que no feia un examen, des que em vaig posar a treballar, de informàtic, per deixar estar la carrera d'història. Ha plogut molt. Ara, que m'he decidit a acabar el poc que em queda, resulta que continua agrandant-me com abans. I a mes, amb tot el temps que ha passat, he madurat el suficient com per a tenir constància en tot el que faig. Acostumat com no ho estava abans a fer feina i a fer sacrificis horaris per enllestir la feina, anar a classe o pasar-me estudiant hores ja no em costa tant... es cansat compaginar-ho amb la feina, pero m'he acostumat a cansar-me.

Tenia que haver-ho aprés fa molt de temps, aixó:).

Olé, olé

2007-02-28T16:16:00.000Z

Una altra anècdota interessant es l'humor amb que es prenia les coses la gent de l'epoca. L'època dels sexeni revolucionari, després de molts anys de governs moderats baix el regnat de Isabel II suposa un període on es proven distintes formes de govern... el lema del general Prim al encapçalar la revolució fou "Abajo lo existente", amb el que volia donar a entendre que amb la revolució calia fer "tabula rasa" i començar de nou amb tot.

I feta fora Isabel II i canviada la constitució, doncs buscaren un nou rei. Hi havien varios candidats... el general Baldomero Espartero era el preferit de molts (curiós hauria sigut veure el rei Baldomero Primero) pero va renunciar, ja era una mica vell. El portugués Fernando de Coburgo era un altre candidat que va renunciar (supose que per intentar clavar-se en la política espanyola d'aleshores feia falta tenier moltes ganes de calfar-se el cap). Un altre, el meu preferit, era Leopoldo de Hohenzollern Sigmaringen, al que li van posar el nom de "Olé olé si me eligen". Al final van triar Amadeu de Saboia, batejat com "Macarronini I" i que si no em falla la memòria es el primer rei que va dimitir, entregant el seu poder a les corts, i no abdicar. El pobre home estava fart d'Espanya, dels espanyols i de la mare que els va parir. No sabia on s'havia ficat.

I si, es el meu favorit pel nom, no per altra cosa. Aquest es el predendent al tró Olé, olé. No hi ha res com ser una personalitat pública i tenir un nom destinat al bon humor dels ciutadans. Almenys i vist el poc que pintava la gent en la política d'aleshores (be, quasi com ara) podíen riure una mica.

Curiositats d'Isabel II

2007-02-28T10:28:00.000Z

Aquests dies estic d'examen, estic intentant acabar la carrera d'història que em vaig deixar quasi enllestida... pero entre la feina i el ser pare, es va quedar en eixe quasi. Enguany he decidit acabar amb ella.

Contaré unes quantes curiositats que em criden prou l'atenció... i comence amb Isabel II, la filla de Ferran VII, la primera "reina constitucional". Crec que la frase seria... de un pare cabró, una filla imbècil. I es que, realmente era de ment prou feble aquesta dona.

El règim constitucional d'aleshores previa unes corts compartint la sobirania amb la monarquia. Per a formar gover, es necessitava tenir l'aprovació tant de les corts com de la reina. Era un sistema prou propens a ser corromput i manipulat, com va passar a Espanya, pero si el monarca era seriós i mantenia un punt de neutralitat entre les diferents opcions polítiques doncs el resultat era un sistema prou estable.

A Espanya però tenien una reina manipulable pels moderats i que a més, en comptes de dedicar-se a governar, es dedicava a festejar.

Es va enamorar d'un general, el general Serrano, a qui ella anomenava
"general Bonito". El rei consort, el seu cosí Francisco de Asís (Paquito per a la familia), va fugir de Madrid cap el Pardo per no veure les infidelitats de la reina i a tota Europa es parlava de la reina Isabel d'Espanya. El govern moderat d'aleshores va intentar evitar-ho posant un guardia a les habitacions de la reina... que va apareixer mort a l'endemà. I finalment va decidir enviar al general Serrano al nord, lluny del escandol... i de la reina.

Que va ocorrer? La reina crida al govern i els destitueix a tots. Ella es la reina, ella mana, i dona igual com estiga el pais i mitja europa, el que conta es la meva satisfacció. Així que al carrer i nomene a un nou govern que em torne al general.

I el nou govern provisinal es nomenat per la reina i es convoquen noves eleccions a corts, que sempre guanyará el mateix govern provisional nomenat per la reina, donant aleshores les corts el suport que aquest govern necesita.

Quin pais. Es parla molt de les diferències entre Espanya i la resta d'Europa, atrasos, revolucions fora d'hora... No seria que aqui teniem unos monarques "especialment especials"? No es la raó del caos que es forma abans de la I República potser que la reina era, senzillament imbècil i el pais es malgovernaba gràcies a la seva imbecilitat? Jo quasi apuntaria a que si.

Migre a blogger

2007-02-27T15:33:00.000Z

Una altra migració. Amb la intenció de ser la última. Estic treient tot el que m'importa del meu servidor per a deixar-ho en llocs "mes estables". Llocs on si m'oblide d'ell un, dos o sis anys, sempre tindré la seguretat de que quan torne ho tindré tot. Al any 2004 vaig estar provant blogger (que ara es de Google, aleshores crec que no ho era). Vaig introduïr unes entrades de prova i tot està com ho vaig deixar.

En el Wordpress del meu servidor he sofrit proves, calentures mentals meves, pèrdua de fotografies, d'enllaços, actualitzacions que trenquen l'idioma, d'artícles que es veuen en utf-8 i d'altres en iso-8859, pèrdua dels comentàris. No tinc temps, ni ganes, d'actualizar el Wordpress quan ho necessite ni de preocupar-me d'acabar perdent o no les fotos de la meva filla per que m'he despistat borrant el que no devia.

Així que ho migre tot ací, a blogger. Es mes lent, amb moltíssimes menys opciones que Wordpress (i menys encara que un Wordpress en el teu pròpi servidor) i amb menys opcions per fer-ho "bonic" i a més depens d'una companyia que en qualsevol moment pot canviar de política i demanar-te diners (ho dubte, però be), pero te l'avantatge de que no ho administre jo i per tant no tinc que preocupar-me d'actualitzar res ni de tocar res de res, sempre ho tindré tot aqui. Per una vegada, que algú treballe per mi:)

I sempre tindré l'opció, si alguna vegada Google s'empenedeix de donar-nos servei gratuït, de tornarme'n a un altre servidor. Ja explicaré mes endavant com he migrat els artículs de Wordpress a Blogger.

Anàlisi d’ADN per provar l’oritge romá d’una aldea xinesa

2007-02-07T13:44:00.000Z

Interessant notícia aquesta:

Adn para probar una tradición milenaria china

Segons aquest artícle un poblet xinés, on pareix que abunden molt els xinesos alts, amb ulls verdosos i cabells clars, seria descendent d’un grup de legionaris romans perduts poc després de la batalla de Carrhae, on Cras va ser derrotat pels parts (mes o menys per l’Iraq, els parts ocupaven aleshores Iraq i Irán). Una història de película:)

Ara recorrirán a l’ADN per demostrar-ho, o no. Personalment crec que pot ser qualsevol cosa, la quantitat de migracions que han hagut fa dificil pensar en un oritge romá. I mes sabent que els romans no eren precisament alts, ni tenien els ulls verdosos ni cabells clars. Almenys no en l’época de Cras (Cras es de l’epoca de César, al final de la república), a época imperial ja podien tirar mes de legionáris germans o celtes. Ja veurem, l’ADN dirá.