tag:blogger.com,1999:blog-11258619.post-60681785834432145282008-03-25T21:39:00.009+01:002008-03-26T18:56:43.541+01:00<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp1.blogger.com/_xsyx7h0WX4Q/R-ljHloAR7I/AAAAAAAAAGg/uhdIFEgOd0w/s1600-h/Benet.gif"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://bp1.blogger.com/_xsyx7h0WX4Q/R-ljHloAR7I/AAAAAAAAAGg/uhdIFEgOd0w/s400/Benet.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5181781828276602802" border="0" /></a>Cartell mític d'Enric Satué<br /><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" >...van produir-se els anomenats fets del Palau de la Música, el maig de 1960, en què van ser detingudes algunes persones, una d’elles, Jordi Pujol. Quan un dels detinguts, Jaume Casajoana, va ser alliberat, em va venir a dir que en Pujol li havia dit que no sabia si podria aguantar les tortures i em recomanava que m’amagués”.</span><br /><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" > Josep Benet va buscar refugi al <span style="color: rgb(255, 153, 0);">santuari de Queralt</span>, del qual era custodi mossèn <span style="color: rgb(255, 153, 102);">Josep Maria Ballarín </span>i on tot sovint hi havia gent amagada. Després va passar una temporada al monestir de Montserrat i, finalment, va viure clandestinament a la casa d’estiueig que l’advocat Salvador Casanovas tenia llogada a Castellterçol.<br /></span><div style="text-align: right;"><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="color: rgb(255, 0, 0);">D'una entrevista de Josep M. Sòria a Josep Benet</span><br /><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="color: rgb(255, 255, 255);">El santuari de</span> <span style="color: rgb(255, 153, 0);">Queralt</span> <span style="color: rgb(255, 255, 255);">fou un oasi de llibertat en aquells temps difícils.</span> <span style="color: rgb(255, 153, 0);">Mossèn Ballarín</span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">, si volgués, podria escriure unes memòries interessantíssimes...</span></span></span><br /><div style="text-align: right;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;font-size:130%;" ><span>Pròleg de Josep Benet a</span><span style="font-style: italic;"><br />Armengou, Tuyet, Ballarín. Prosa escollida</span></span><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;font-size:130%;" >Biblioteca Escriptors del Berguedà, 7</span><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;font-size:130%;" >Edicions de L'Albí</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="color: rgb(255, 0, 0);">Berga, 1990</span><br /></span></span><br /><div style="text-align: left; color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;"><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" >JOSEP BENET</span><br /></div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;"><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-size:130%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;" >A cop d'ull esteu pensant</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;" >que s'acosta un elefant</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;" >amb orelles irrisòries,</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;" > quan amb veu baixa en excés</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;" >com aquell que es confessés</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;" >explica, ric de memòries,</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-family:arial;" >la història de les històries.</span><br /></span></span><div style="text-align: right;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;font-size:130%;" > Climent Forner</span><br /></div><div style="text-align: right;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="font-style: italic;">Liridunvau, Liridonvon</span></span><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;font-size:130%;" >Obra poètica II</span><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;font-size:130%;" >Edicions de L'Albí</span><br /><div style="text-align: right;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:arial;font-size:130%;" >Berga, 1989</span><br /></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><br /> </div><h1 style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"><b><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA">-----------------------------------------------------------------------------</span></b></h1><h1 style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"><b><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA">HOMILIA DE L'ABAT DE MONTSERRAT, JOSEP M. SOLER, A L'ENTERRAMENT DE JOSEP BENET<o:p></o:p></span></b></h1><div style="color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><h1 style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"><b><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA">26 de març de 2008<o:p></o:p></span></b></h1><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><p style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA">Estimats Sr. Bisbe,<br />M. H. Honorable President, Autoritats,<br />M. Abadessa, comunitat germana de Sant Pere, preveres concelebrants,<br />Estimats germans i germanes tots:<br /><o:p> </o:p></span><br /><i><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA">Vaig a preparar-vos estada</span></i><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA">, deia Jesús a l’evangeli que acabem d’escoltar. Ens ha preparat <i>estada</i>, després de demostrar-nos, amb la seva mort en creu, que és el servent de la humanitat. I no sols ens ha demostrat fins a quin punt ens estima, sinó que ha donat la vida per purificar-nos de les nostres foscors i dels nostres mancaments i ens ha preparat <i>estada</i> <i>a casa seva </i>perquè vol que visquem <i>allà on </i>ell està. Ho celebrem amb tots els cristians del món en aquesta octava de Pasqua. Ho celebrem i en vivim, amb l’esperança que aquest do que ve de la mort i de la resurrecció de Jesús continuarà actiu en nosaltres més enllà de la mort.<o:p><br /></o:p></span></p><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><p style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA">Per això les paraules de l’evangeli prenen un relleu molt especial en el moment de la mort del nostre germà en la fe Josep Benet. Certament, amb la seva mort i la seva resurrecció, Jesús ens ha preparat <i>estada</i>, fins al dia que tornarà i ens prendrà <i>a casa</i> seva. Aquest tornar per venir-nos a buscar s’esdevé ja en el moment de la mort de cadascú. Per això, ara que en Josep Benet ens ha deixat, preguem perquè Jesucrist que l’ha vingut a buscar li atorgui el fruit esponerós de la seva creu. És a dir, que el prengui i el porti a aquella <i>casa</i> seva de la qual ens ha parlat a l’evangeli perquè hi visqui per sempre. Pot semblar mentida que parlem de viure, davant la realitat crua de la mort. Els cristians, que també sentim el dolor de la separació i ens veiem interrogats per la mort, creiem en la paraula de<i> veritat </i>i de<i> vida</i> que ens diu Jesucrist. Només que la vida a la qual morim i la vida a la qual estem cridats després de la mort, no són de la mateixa qualitat. I el <i>camí</i> que <i>porta</i> a viure allà on Jesús viu, com a vencedor de la mort i de totes les limitacions i els mals humans és l’acolliment de Paraula de Jesús mateix o, si ho voleu dir d’una altra manera, dels valors que ens ensenya a l’Evangeli. <st1:personname productid="La Paraula" st="on">La Paraula</st1:PersonName> i la persona de Jesús, ja anticipen en el cor del creient un tast de la vida nova de després de la mort.<o:p><br /></o:p></span></p><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><p style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA">I en això, com ens ha dit la primera lectura, <i>Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé</i>. Per això, malgrat el dolor per la mort de Josep Benet i pel testimoniatge vivent que perdem amb ell, la seva esposa Florència, els seus familiars i<span style=""> </span>amics i tots els qui participem en aquesta celebració, ens sentim confortats. A la nostra pregària perquè Jesucrist l’aculli a la casa del Pare on hi té preparada <i>estada</i>, s’hi uneix l’esperança en ens ve d’aquesta paraula que hem sentit: <i>Déu acull tothom qui creu i fa el bé</i>. Malgrat la feblesa i les dificultats inherents a la precarietat humana, en Josep Benet ha actuat sempre mogut per la seva fe cristiana. A la base de la seva personalitat i en la consolidació d’aquesta fe, hi va tenir un paper important el seu pas per l’Escolania de Montserrat i el mestratge concret de tres monjos, que l’any 1936 varen ser assassinats; de fet, la seva vinculació amb Montserrat ha perdurat sempre. Tota la vida i la trajectòria de Josep Benet com a advocat, historiador i polític ha estat marcada profundament per la seva fe cristiana i el compromís social i cívic que aquesta fe implica. No és ara el moment de fer-ne una avaluació, però sí d’agrair el seu esforç de coherència entre la vida i la fe. Fins al final. I d’agrair també el seu treball a favor dels drets humans i nacionals en els temps més durs del franquisme, sovint en col·laboració amb els abats Aureli M. Escarré i Cassià M. Just, i la seva intervenció en la transició democràtica a l’estat Espanyol i en la construcció de l’autonomia de Catalunya.<o:p><br /></o:p></span></p><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><p style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA">Josep Benet deixa una mena de testament a la nostra societat, contingut d’una manera molt notable en el seu primer volum de les memòries, escrites amb molta il·lusió i lamentant encara diumenge passat a la tarda, poques hores abans de morir, de no poder avançar-ne el segon volum. Aquest testament fa referència fonamentalment a dos aspectes. Primer, treballar per Catalunya; els moments actuals no són fàcils, però ens invita a aprendre les lliçons dels passat i a defensar la identitat nacional, la llengua i l’economia del País. L’altre aspecte del que veig com un testament, és el de la reconciliació. Ja els anys 1946 i 1947, en ocasió de les festes d’entronització de <st1:personname productid="la Mare" st="on">la Mare</st1:PersonName> de Déu de Montserrat, ell va proposar públicament una reconciliació nacional, va defensar-la en el seu temps de senador i ha continuat defensant-la fins als darrers dies. Cal deixar el passat als historiadors, deia, i els altres hem de treballar pel present i pel futur dins l’esperit de superació de les divisions. Un testament, doncs, de construcció positiva de la societat, sense agressivitats, en el respecte i el diàleg des de la diversitat de posicions. Un testament fonamentat en el seu humanisme cristià.<o:p><br /></o:p></span></p><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><p style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA">El Senyor ha vingut a prendre’l i ell l’ha seguit amb fe, una fe que encara manifestava poc abans de morir amb la pregària i l’ajut dels auxilis espirituals, assistit per un monjo de la nostra comunitat. Amb la serenor que <st1:personname productid="la Pasqua" st="on">la Pasqua</st1:PersonName> de Jesucrist ens infon davant la mort, el confiem en aquesta Eucaristia a l’amor misericordiós de Déu, perquè purificat de les seves faltes, Jesucrist mateix l’hagi acompanyat a la presència del <i>Pare</i> i pugui viure amb plenitud; amb aquella plenitud de Déu que anhelava.<o:p><br /></o:p></span></p><div style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);"> </div><p style="text-align: left; color: rgb(255, 204, 255);" class="MsoNormal"><span style="font-size: 11pt; font-family: Arial;" lang="CA">Per això, en aquesta moments hem d’acollir les paraules de Jesús que iniciaven el fragment evangèlic que hem escoltat: <i>que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi</i>. Sí, que els nostres cors s’asserenin davant la mort d’una persona estimada, i també quan ens adonem que la nostra vida també està abocada a la mort. Asserenem-nos i procurem seguir <i>el camí</i> que ens indica l’Evangeli, així arribarem, per do de Déu, a la vida per sempre <i>on no hi ha ni mort, ni dol, ni plors, ni sofriments</i> perquè han estat vençuts per la mort i la resurrecció de Jesucrist, ell que eixuga <i>totes les llàgrimes dels ulls</i> humans (cf. Ap 21, 4).<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: left;"> </div></div></div></div></div><div style="text-align: left;"><br /></div></div></div></div>Benigne Rafarthttp://www.blogger.com/profile/11509856073286553635noreply@blogger.com